Teresa Font
This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA
Overview
Download & View Teresa Font as PDF for free.
More details
- Words: 2,309
- Pages: 8
EL NOSTRE PLANETA ESTÀ MALALT: NO MIREM CAP A UN ALTRE CANTÓ
La celebració del 2008, com a any internacional del Planeta Terra, persegueix conscienciar la societat de la relació existent entre Humanitat i Planeta Terra, i ressaltar l’important paper de les Ciències de la Terra en la consecució d’un futur equilibrat i sostenible que augmenti la qualitat de vida i salvaguardi la dinàmica planetària. És molt difícil fer un article d’opinió que ens porti a una reflexió i a una valoració sobre un compromís d’acció davant el greu problema amb el qual estem convivint , però que a l’hora l’estem potenciant: la destrucció del nostre entorn vital. Redactar aquest “article d’opinió” ha estat una tasca de treball de recerca que m’ha aportat molta informació, al mateix temps que m’ha desanimat en veure les dimensions del problema. L’objectiu d’un article d’opinió, sobre un tema determinat, és fer una lectura racional i reflexiva, i si és possible cercar una solució, encara que sigui inviable; però és bàsic tenir una base informativa sobre aquest tema, i més sobre un tema tant seriós com el que ens ocupa. Tothom estem sentint parlar en els últims anys dels sobre els efectes devastadors, i gairebé irreversibles, que està patint “la nostra mare Terra”, però no som capaços d’interessar-nos realment per aquesta situació, tractant d’entendre-la amb informació sobre el naixement i creixement d’aquesta “silenciosa” destrucció que està patint la Terra, i els seus mecanismes i recursos de protecció i defensa. És per això que el meu article d’opinió és acompanyat d’una part informativa i, descriptiva alhora, amb l’objectiu de situar-me en l’essència del problema, tenir arguments de reflexió i poder incitar a un acostament a conscienciar-se de les dimensions de la “malaltia” que està patint la natura. Està demostrat que les societats desenvolupades són el major i més ràpid “factor no extraterrestre” que pot modificar i alterar la dinàmica planetària i, per tant, només la difusió pública, l’educació i l’ensenyament racional de les
1
matèries relacionades amb les Ciències de la Terra, ajudaran a que la societat actual afronti el futur de la terra amb esperança. Vivim en un planeta anomenat Terra, en el qual s’han anat desenvolupant diverses formes de vida que s’han pogut reconstruir gràcies als estudis paleontològics ( Bioquímica ). Però, sobre l’origen de la vida a la Terra, planen encara moltes incògnites. El registre fòssil indica que fa 3500 milions d’anys ja hi havia organismes vius ( bacteris ) que poblaven el planeta; això vol dir que l’aparició de la vida s’ha de remuntar més enllà d’aquestes dates. Però esbrinar quan i com es va originar la vida és una tasca molt complexa i, fins ara, només s’han pogut formular hipòtesis. El medi ambient és l’entorn en el qual vivim regits per un conjunt de factors externs que actuen de forma permanent o temporal. En els ecosistemes terrestres, els principals factors són la temperatura, l’estructura física i la composició química del sol, la humitat, la llum, les precipitacions i la concentració d’oxigen, mentre que en els ecosistemes marins prenen més importància la temperatura, la llum, la salinitat, els gasos dissolts en l’aigua, el PH i la pressió. La part de l’ecologia que estudia la relació dels organismes vius amb els factors del medi ambient rep el nom d’autoecologia. Tots aquests factors només són alterats per causes naturals com les erupcions volcàniques entre d’altres, o per l’acció de l’home: “la contaminació”. La contaminació pot afectar els sòls, les aigües o l’aire atmosfèric. La contaminació del sòl es produeix, principalment, per l’abocament de residus industrials, agrícoles i urbans als rius i als mars. També els plaguicides, arrossegats per la pluja fins els rius, i els llacs, contaminen les aigües. La contaminació de l’aire és produïda per l’emissió de gasos que en modifiquen la composició, principalment diòxid de carboni, provinent de la combustió del carbó i el petroli. Això té un efecte hivernacle que propicia el “canvi climàtic”, mentre que el diòxid de sofre, procedent de les combustions químiques, és el causant de la “pluja àcida” que destrueix els boscos. Altres tipus de contaminacions són l’acumulació de brosses i deixalles a un ritme superior al que la natura triga en reciclar-los. La radioactivitat, resultat 2
de la crema de combustibles radioactius ( urani i plutoni ) a
les centrals
nuclears, que causa mutacions en el material genètic de les plantes i els animals que hi estan exposats. I la contaminació acústica, produïda per sorolls elevats i persistents, afecten a la salut de les persones causant-los estrès i alteracions psíquiques i, en condicions extremes, problemes auditius i fins i tot, la sordesa. La Revolució Industrial trenca l’equilibri que l’home mantenia en la natura, doncs fins el segle XIX la seva influència era relativament minça en la biosfera. A partir d’aleshores, i de manera desenfrenada, l’evolució de la indústria i l’ús de fonts d’energia fòssils i contaminants ha augmentat aquesta influència sobre la biosfera, arribant a alterar el seu funcionament natural, “gràcies” a aquesta constant contaminació. Actualment el problema de la contaminació s’ha agreujat tant per la intensificació, com per la seva extensió geogràfica. Els causant són els agents contaminants. Les primeres es diuen agents contaminants, que són les causants primeres dels efectes destructors del planeta. El diòxid de carboni (CO²). Generalment s’origina en el procés de la combustió de la producció d’energia de la industria i la calefacció domèstica; l’acumulació d’aquest gas augmenta la temperatura de la superfície terrestre, provocant el que s’anomena canvi climàtic. Les conseqüències el canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l’atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són: •
“Augment del nivell del mar” a causa de la desaparició, parcial o total, del glaç de les glaceres com a conseqüència d’haver-se escalfat.
•
“Desaparició de zones de conreu” properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres.
•
“Canvis” en el règim actual de precipitacions: augment a les costes i disminució a les illes, motivat per l’evaporació de l’aigua.
3
•
“Canvis” en la distribució de la vegetació: disminució de les zones cultivables i de la vegetació, derivat de la sequera i expansió de les zones desèrtiques o desertització.
•
“Aparició de malalties tropicals” en zones on fins ara no hi eren, com la malària o la còlera, a Europa El monòxid de carboni és produït principalment per la siderúrgia, les
refineries de petroli i els vehicles de motor: Alguns científics afirmen que aquest gas és altament nociu i pot afectar a l’estratosfera ( zona de l’atmosfera d’entre 12 i 40 km. d’altitud i que conté quasi la totalitat de l’ozó atmosfèric ). El diòxid de sulfur és un fum provinent de les centrals elèctriques, de les fàbriques i dels combustibles d’ús domèstic. L’aire contaminant agreuja les malalties de l’aparell respiratori i afecta els arbres i els edificis de pedra calcària. L’òxid de nitrogen ,es produït pels motors de combustió interna, és a dir, els avions, els forns, les incineradores, l’ús excessiu de fertilitzants, els incendis dels boscos i les instal·lacions industrials. Els fosfats es troben en les aigües provinents de clavegueres, i més concretament, dels fertilitzants químics i dels residus de la cria intensiva els animals. És un dels factors principals de la contaminació de llacs i rius. Un dels exemples més propers el tenim a l’Osona, en la contaminació dels aqüífers, degut als purins incontrolats de les granges de bestiar. El mercuri és produït per la utilització de combustibles fòssils en les indústries cloro-alcalines, les centrals d’energia elèctrica, fabricació de pintures, proporció de pasta de paper. És un gran agent contaminant dels aliments, especialment provinents del mar, a la vegada que també és un verí que afecta el sistema nerviós. El plom és un tòxic que altera el metabolisme cel·lular. S’acumula en els sediments marins i en l’aigua potable. El petroli. La contaminació és causada per l’extracció del producte davant de les costes, la seva refinació, els accidents dels bucs petrolífers, el 4
seu transport,... Causa destrosses en el Medi Ambient, es destrueix el plàncton, la vegetació, les aus marines i la contaminació de les platges. L’accident del “TORREY CANYON” el 18 de març de 1967, ocasionà la caiguda al mar de més de 50.000 tones de petroli brut; en aquella ocasió les corrents l’enviaren a les costes britàniques i franceses formant la tristament “MAREA NEGRA” a les platges i zones costaneres. Aquest accident va provocar la conscienciació del problema de la contaminació marina per hidrocarburs. No obstant, el 24 de març de 1989, el petroler “EXON VALDEZ”, amb una càrrega de 1,48 milions de barrils de cru, va vessar a la badia de Prince William Sound (Alaska) 37.000 tones d’hidrocarbur, sent la pitjor tragèdia ecològica de la seva història. Els danys produïts a la fauna, encara se segueixen estudiant. A més, aquest abocament va conduir a l’aprovació d’una nova legislació mediambiental als EEUU ( OIL POLLUTION ACT 1990 ) El 13 de novembre de 2002 el Prestige, petrolier monocasc carregat amb 77.000 tones de fuel, s’enfonsà enfront de les costes gallegues, produint una gran marea negra que va afectar a una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a França, tenint especial incidència a Galícia. Les investigacions han demostrat la falta de mesures de seguretat en la costa atlàntica. L’accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar un allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec. Important assenyalar també, que els hidrocarburs escampats pels mars i oceans provenen, sobretot, dels petroliers que netegen els seus dipòsits a alta mar en cadascun dels seus viatges, la qual cosa suposa diversos milions de productes petrolífers tirats al mar sense control. Els DDT i altres plaguicides són productes molt tòxics que provoquen la mort dels peixos, destrueixen els seus aliments i contaminen l’alimentació de l’home. També pot produir càncer. Fins i tot avui, es pot trobar DDT a les neus d’Alaska.
5
La radiació. En aquest cas, la que més ha afectat, i afecta el planeta, és la derivada de l’energia atòmica, és adir, de la fabricació i proves amb armes d’aquest tipus. Tot i que és molt important el seu ús en la medecina i en la investigació científica, en els últims anys la descàrrega a l’atmosfera de materials radioactius ha augmentat, fent així un perill per a la salut pública. L’accident de Txernòbil, ocorregut el dissabte 26 d’abril de 1986, ha estat l’accident nuclear considerat més gran de la història. Aquell dia, en un augment sobtat de potència, al reactor nº 4 de la Central, es va produir l’explosió de l’hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall d subministrament elèctric. Aquesta explosió va provocar la major catàstrofe en la història de l’explotació civil de l’energia nuclear. En l’accident moriren 31 persones, al voltant 350.000 van haver de ser evacuades sobre una superfície de 155.000 km² afectats. La radiació es va estendre a la major part d’Europa, amb una alliberació de 50 vegades la radiació de la bomba atòmica llançada a Hiroshima el 1945. Després de l’evidència de les alarmants conseqüències ecològiques i climàtiques que s’han derivat de la diversitat d’accions destructores i contaminants per part de l’home, s’ha signat , com tothom sap, un últim pacte per intentar eradicar, o frenar, tot aquest canvi climàtic: el Protocol de Kyoto. El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del Canvi Climàtic, auspiciat per l’O.NU. dins de la Conveni Marc de les Nacions sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8% per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com és el cas de la Xina, l’Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. Tanmateix, sobta molt que els responsables dels governs dels països més contaminants del món, contradint els acords signats, es neguin a ratificar el protocol
6
Realment, les catàstrofes anomenades naturals ( tempestes, huracans, canvi climàtic, pluja àcida, contaminació,...) són ocasionals i imprevistes?, o són fruit d’una especulació, d’un interès per als governs, els militars i, fins i tot, els ideòlegs religiosos. Ni els països del Nord tenen tota la culpa, ni els del Sud són unes víctimes de la nostra “rapacitat”. Els responsables de la destrossa de la Natura, del Medi Ambient som, em resum, nosaltres, els nostres governs, la nostra societat; si es venguessin tantes revistes d’informació o recerca, documentals o científiques com es venen revistes del “cor”, la nostra mentalitat, la nostra consciència, potser, canviaria. Avui és notícia una desfilada de moda, el vestit d’una reina o bellesa d’una princesa, .... Les notícies relacionades amb el medi ambient no són preses seriosament, i els canals d’informació , públics o privats, dediquen espais de temps molt insuficients, si ho comparem amb la magnitud del problema. Els abocaments sense control, el consumisme desmesurat per aquesta societat són meres circumstàncies. Entre tots l’estem matant i ella sola s’està morint, el “Medi Ambient”, el nostre estimat i poc apreciat “Planeta Terra”. El meu escrit vol compartir aquesta lectura reflexiva, però també un problema i la il·lusió de somniar amb guarir unes ferides molt avançades. Ferides que es podrien començar a tractar si els responsables polítics acceptessin les directrius marcades pels científics: el protocol de Kyoto, l’ús progressiu
d’energies
alternatives,
inversió
en
noves
infraestructures
energètiques, consum energètic necessari,... Però, desgraciadament hi ha molts interessos econòmics i polítics que van per davant de la protecció i salvació del planeta. Hi ha un aparent alarmisme davant d’una substitució de les energies fòssils per renovables, encara que el que en realitat hi ha, és una por a perdre unes condicions de vida “de somni”, mentre una gran part del planeta somnia per poder viure.
7
8
La celebració del 2008, com a any internacional del Planeta Terra, persegueix conscienciar la societat de la relació existent entre Humanitat i Planeta Terra, i ressaltar l’important paper de les Ciències de la Terra en la consecució d’un futur equilibrat i sostenible que augmenti la qualitat de vida i salvaguardi la dinàmica planetària. És molt difícil fer un article d’opinió que ens porti a una reflexió i a una valoració sobre un compromís d’acció davant el greu problema amb el qual estem convivint , però que a l’hora l’estem potenciant: la destrucció del nostre entorn vital. Redactar aquest “article d’opinió” ha estat una tasca de treball de recerca que m’ha aportat molta informació, al mateix temps que m’ha desanimat en veure les dimensions del problema. L’objectiu d’un article d’opinió, sobre un tema determinat, és fer una lectura racional i reflexiva, i si és possible cercar una solució, encara que sigui inviable; però és bàsic tenir una base informativa sobre aquest tema, i més sobre un tema tant seriós com el que ens ocupa. Tothom estem sentint parlar en els últims anys dels sobre els efectes devastadors, i gairebé irreversibles, que està patint “la nostra mare Terra”, però no som capaços d’interessar-nos realment per aquesta situació, tractant d’entendre-la amb informació sobre el naixement i creixement d’aquesta “silenciosa” destrucció que està patint la Terra, i els seus mecanismes i recursos de protecció i defensa. És per això que el meu article d’opinió és acompanyat d’una part informativa i, descriptiva alhora, amb l’objectiu de situar-me en l’essència del problema, tenir arguments de reflexió i poder incitar a un acostament a conscienciar-se de les dimensions de la “malaltia” que està patint la natura. Està demostrat que les societats desenvolupades són el major i més ràpid “factor no extraterrestre” que pot modificar i alterar la dinàmica planetària i, per tant, només la difusió pública, l’educació i l’ensenyament racional de les
1
matèries relacionades amb les Ciències de la Terra, ajudaran a que la societat actual afronti el futur de la terra amb esperança. Vivim en un planeta anomenat Terra, en el qual s’han anat desenvolupant diverses formes de vida que s’han pogut reconstruir gràcies als estudis paleontològics ( Bioquímica ). Però, sobre l’origen de la vida a la Terra, planen encara moltes incògnites. El registre fòssil indica que fa 3500 milions d’anys ja hi havia organismes vius ( bacteris ) que poblaven el planeta; això vol dir que l’aparició de la vida s’ha de remuntar més enllà d’aquestes dates. Però esbrinar quan i com es va originar la vida és una tasca molt complexa i, fins ara, només s’han pogut formular hipòtesis. El medi ambient és l’entorn en el qual vivim regits per un conjunt de factors externs que actuen de forma permanent o temporal. En els ecosistemes terrestres, els principals factors són la temperatura, l’estructura física i la composició química del sol, la humitat, la llum, les precipitacions i la concentració d’oxigen, mentre que en els ecosistemes marins prenen més importància la temperatura, la llum, la salinitat, els gasos dissolts en l’aigua, el PH i la pressió. La part de l’ecologia que estudia la relació dels organismes vius amb els factors del medi ambient rep el nom d’autoecologia. Tots aquests factors només són alterats per causes naturals com les erupcions volcàniques entre d’altres, o per l’acció de l’home: “la contaminació”. La contaminació pot afectar els sòls, les aigües o l’aire atmosfèric. La contaminació del sòl es produeix, principalment, per l’abocament de residus industrials, agrícoles i urbans als rius i als mars. També els plaguicides, arrossegats per la pluja fins els rius, i els llacs, contaminen les aigües. La contaminació de l’aire és produïda per l’emissió de gasos que en modifiquen la composició, principalment diòxid de carboni, provinent de la combustió del carbó i el petroli. Això té un efecte hivernacle que propicia el “canvi climàtic”, mentre que el diòxid de sofre, procedent de les combustions químiques, és el causant de la “pluja àcida” que destrueix els boscos. Altres tipus de contaminacions són l’acumulació de brosses i deixalles a un ritme superior al que la natura triga en reciclar-los. La radioactivitat, resultat 2
de la crema de combustibles radioactius ( urani i plutoni ) a
les centrals
nuclears, que causa mutacions en el material genètic de les plantes i els animals que hi estan exposats. I la contaminació acústica, produïda per sorolls elevats i persistents, afecten a la salut de les persones causant-los estrès i alteracions psíquiques i, en condicions extremes, problemes auditius i fins i tot, la sordesa. La Revolució Industrial trenca l’equilibri que l’home mantenia en la natura, doncs fins el segle XIX la seva influència era relativament minça en la biosfera. A partir d’aleshores, i de manera desenfrenada, l’evolució de la indústria i l’ús de fonts d’energia fòssils i contaminants ha augmentat aquesta influència sobre la biosfera, arribant a alterar el seu funcionament natural, “gràcies” a aquesta constant contaminació. Actualment el problema de la contaminació s’ha agreujat tant per la intensificació, com per la seva extensió geogràfica. Els causant són els agents contaminants. Les primeres es diuen agents contaminants, que són les causants primeres dels efectes destructors del planeta. El diòxid de carboni (CO²). Generalment s’origina en el procés de la combustió de la producció d’energia de la industria i la calefacció domèstica; l’acumulació d’aquest gas augmenta la temperatura de la superfície terrestre, provocant el que s’anomena canvi climàtic. Les conseqüències el canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l’atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són: •
“Augment del nivell del mar” a causa de la desaparició, parcial o total, del glaç de les glaceres com a conseqüència d’haver-se escalfat.
•
“Desaparició de zones de conreu” properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres.
•
“Canvis” en el règim actual de precipitacions: augment a les costes i disminució a les illes, motivat per l’evaporació de l’aigua.
3
•
“Canvis” en la distribució de la vegetació: disminució de les zones cultivables i de la vegetació, derivat de la sequera i expansió de les zones desèrtiques o desertització.
•
“Aparició de malalties tropicals” en zones on fins ara no hi eren, com la malària o la còlera, a Europa El monòxid de carboni és produït principalment per la siderúrgia, les
refineries de petroli i els vehicles de motor: Alguns científics afirmen que aquest gas és altament nociu i pot afectar a l’estratosfera ( zona de l’atmosfera d’entre 12 i 40 km. d’altitud i que conté quasi la totalitat de l’ozó atmosfèric ). El diòxid de sulfur és un fum provinent de les centrals elèctriques, de les fàbriques i dels combustibles d’ús domèstic. L’aire contaminant agreuja les malalties de l’aparell respiratori i afecta els arbres i els edificis de pedra calcària. L’òxid de nitrogen ,es produït pels motors de combustió interna, és a dir, els avions, els forns, les incineradores, l’ús excessiu de fertilitzants, els incendis dels boscos i les instal·lacions industrials. Els fosfats es troben en les aigües provinents de clavegueres, i més concretament, dels fertilitzants químics i dels residus de la cria intensiva els animals. És un dels factors principals de la contaminació de llacs i rius. Un dels exemples més propers el tenim a l’Osona, en la contaminació dels aqüífers, degut als purins incontrolats de les granges de bestiar. El mercuri és produït per la utilització de combustibles fòssils en les indústries cloro-alcalines, les centrals d’energia elèctrica, fabricació de pintures, proporció de pasta de paper. És un gran agent contaminant dels aliments, especialment provinents del mar, a la vegada que també és un verí que afecta el sistema nerviós. El plom és un tòxic que altera el metabolisme cel·lular. S’acumula en els sediments marins i en l’aigua potable. El petroli. La contaminació és causada per l’extracció del producte davant de les costes, la seva refinació, els accidents dels bucs petrolífers, el 4
seu transport,... Causa destrosses en el Medi Ambient, es destrueix el plàncton, la vegetació, les aus marines i la contaminació de les platges. L’accident del “TORREY CANYON” el 18 de març de 1967, ocasionà la caiguda al mar de més de 50.000 tones de petroli brut; en aquella ocasió les corrents l’enviaren a les costes britàniques i franceses formant la tristament “MAREA NEGRA” a les platges i zones costaneres. Aquest accident va provocar la conscienciació del problema de la contaminació marina per hidrocarburs. No obstant, el 24 de març de 1989, el petroler “EXON VALDEZ”, amb una càrrega de 1,48 milions de barrils de cru, va vessar a la badia de Prince William Sound (Alaska) 37.000 tones d’hidrocarbur, sent la pitjor tragèdia ecològica de la seva història. Els danys produïts a la fauna, encara se segueixen estudiant. A més, aquest abocament va conduir a l’aprovació d’una nova legislació mediambiental als EEUU ( OIL POLLUTION ACT 1990 ) El 13 de novembre de 2002 el Prestige, petrolier monocasc carregat amb 77.000 tones de fuel, s’enfonsà enfront de les costes gallegues, produint una gran marea negra que va afectar a una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a França, tenint especial incidència a Galícia. Les investigacions han demostrat la falta de mesures de seguretat en la costa atlàntica. L’accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar un allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec. Important assenyalar també, que els hidrocarburs escampats pels mars i oceans provenen, sobretot, dels petroliers que netegen els seus dipòsits a alta mar en cadascun dels seus viatges, la qual cosa suposa diversos milions de productes petrolífers tirats al mar sense control. Els DDT i altres plaguicides són productes molt tòxics que provoquen la mort dels peixos, destrueixen els seus aliments i contaminen l’alimentació de l’home. També pot produir càncer. Fins i tot avui, es pot trobar DDT a les neus d’Alaska.
5
La radiació. En aquest cas, la que més ha afectat, i afecta el planeta, és la derivada de l’energia atòmica, és adir, de la fabricació i proves amb armes d’aquest tipus. Tot i que és molt important el seu ús en la medecina i en la investigació científica, en els últims anys la descàrrega a l’atmosfera de materials radioactius ha augmentat, fent així un perill per a la salut pública. L’accident de Txernòbil, ocorregut el dissabte 26 d’abril de 1986, ha estat l’accident nuclear considerat més gran de la història. Aquell dia, en un augment sobtat de potència, al reactor nº 4 de la Central, es va produir l’explosió de l’hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall d subministrament elèctric. Aquesta explosió va provocar la major catàstrofe en la història de l’explotació civil de l’energia nuclear. En l’accident moriren 31 persones, al voltant 350.000 van haver de ser evacuades sobre una superfície de 155.000 km² afectats. La radiació es va estendre a la major part d’Europa, amb una alliberació de 50 vegades la radiació de la bomba atòmica llançada a Hiroshima el 1945. Després de l’evidència de les alarmants conseqüències ecològiques i climàtiques que s’han derivat de la diversitat d’accions destructores i contaminants per part de l’home, s’ha signat , com tothom sap, un últim pacte per intentar eradicar, o frenar, tot aquest canvi climàtic: el Protocol de Kyoto. El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per la prevenció del Canvi Climàtic, auspiciat per l’O.NU. dins de la Conveni Marc de les Nacions sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea, que té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8% per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com és el cas de la Xina, l’Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. Tanmateix, sobta molt que els responsables dels governs dels països més contaminants del món, contradint els acords signats, es neguin a ratificar el protocol
6
Realment, les catàstrofes anomenades naturals ( tempestes, huracans, canvi climàtic, pluja àcida, contaminació,...) són ocasionals i imprevistes?, o són fruit d’una especulació, d’un interès per als governs, els militars i, fins i tot, els ideòlegs religiosos. Ni els països del Nord tenen tota la culpa, ni els del Sud són unes víctimes de la nostra “rapacitat”. Els responsables de la destrossa de la Natura, del Medi Ambient som, em resum, nosaltres, els nostres governs, la nostra societat; si es venguessin tantes revistes d’informació o recerca, documentals o científiques com es venen revistes del “cor”, la nostra mentalitat, la nostra consciència, potser, canviaria. Avui és notícia una desfilada de moda, el vestit d’una reina o bellesa d’una princesa, .... Les notícies relacionades amb el medi ambient no són preses seriosament, i els canals d’informació , públics o privats, dediquen espais de temps molt insuficients, si ho comparem amb la magnitud del problema. Els abocaments sense control, el consumisme desmesurat per aquesta societat són meres circumstàncies. Entre tots l’estem matant i ella sola s’està morint, el “Medi Ambient”, el nostre estimat i poc apreciat “Planeta Terra”. El meu escrit vol compartir aquesta lectura reflexiva, però també un problema i la il·lusió de somniar amb guarir unes ferides molt avançades. Ferides que es podrien començar a tractar si els responsables polítics acceptessin les directrius marcades pels científics: el protocol de Kyoto, l’ús progressiu
d’energies
alternatives,
inversió
en
noves
infraestructures
energètiques, consum energètic necessari,... Però, desgraciadament hi ha molts interessos econòmics i polítics que van per davant de la protecció i salvació del planeta. Hi ha un aparent alarmisme davant d’una substitució de les energies fòssils per renovables, encara que el que en realitat hi ha, és una por a perdre unes condicions de vida “de somni”, mentre una gran part del planeta somnia per poder viure.
7
8
