Tercera D'autoavaluacio3

  Realitzat L.S  • Pàgina 99Æ de l’1 al 5  A. ORTOGRAFIA I ORTOFONIA    1.                    

al∙lucinar  il∙lés  motle  bè∙lic  Il∙limitat  síl∙laba  satèl∙lit  2.

d, l m, n  innat  annex  taral∙larà  Cotna  connexió  innominable  Anna 

commoure  Immers  Admirar  immòbil  setmana  Innoble  admetre 

batle  al∙luir  vetllar  bitllet  addicte  ametla  espatla 

ok  ‐El projecte Galileo comptarpa de trenta satèl∙lits i està programat per a l’any 2015.  ‐ Tots vam admirar aquelles obres d’art tan maravilloses quan vam anar al museu.  ‐ No puc mirar el meu correu electrònic perquè la connexió a Internet no em funciona des  d’ahir.  ‐ Cal que tingues més en compte on poses els bitllets si no vols que es perden. 

3. ok  a) Àngel és l’unic que ha vist que li faltava la ele geminada a la paraula.  b) Qui ha tingut la iniciativa d’organitzar l’excursió?  c) He d’anar al banc abans de la una.  d) Aquella melodía, la recordes? L’entonava sempre pels carrers.  e) M’han regalat una disfressa d’índia.  f) Hem vingut pel camí de l’aeroport.    4. Ok  Fes el singular dels sintagmes següents:  Les intrèpides‐‐‐Æ la intrepida    Els autos‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’auto    Les índies‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’índia   

     

els infermers‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’infermer  els hebreus‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’hebreu  els ianquis‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ el ianqui 

Els abusos‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’abús    Les infermeres‐‐‐‐Æ la infermera  Els iugoslaus‐‐‐‐‐‐‐‐Æ el iugoslau  Les hipoteques‐‐‐‐‐Æ la hipoteca 

       

les anàlisis‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’anàlisi  les universitàries‐‐Æ la universitària  les úlceres‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’úlcera  els humors‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’humor 

Els usurpadores‐‐‐‐‐‐Æ l’usurpador    els estudiants‐‐‐‐‐‐‐Æ l’estudiant  Els uniformes‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’uniforme    els himnes‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’himne  Les ungles‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ l’ ungla    les històries‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ la historia    B. GRAMÀTICA DE L’ORACIÓ:  5. ok  a) No tenia cap possibilitat, la solució no era gens fácil.  b) Si vols res, m’ho dius; nosaltres no tenim cap compromís.  c) A mi no cal que em compres res , no necessite res.  d) La seua intervenció no tingué gens de trellat, de fet, a mi, no em va agradar gens.  e) Tens gens de pa? No en tinc gens.    C. GRAMÀTICA DEL VERB:  • Pàgina 100: del 6 al 11  6. ok  Castellà  Valencià  Participi/  Infinitiu  Infinitiu  Gerundi  Substantiu  Adjectiu  Batut/  Batuda/batussa/  batir  batre  batent  batuda  Batent  Abatut/  Abatir  abatre  abatent  Abatiment  abatuda  Combatut/  Combat/combatedor/ Combatir  combatre  combatent  combatuda  combativitat  Rebatut/  rebatir  Rebatre  rebatent  Rebat/rebatedor  rebatuda  Debatut/  debatir  debatre  debatent  debat  debatuda    7. ok    Castellà  Valencià  Participi/  Infinitiu  Infinitiu  Gerundi  Substantiu  Adjectiu  Corregut/  Corredor/  Recorrer  recórrer  Corrent  correguda  Correbou  Transcorregut/  Transcurrir  Transcórrer  Transcorrent   El transcorrer  transcorreguda  Interromput/  Interrumpir  Interrompre  interrompent  interrompudament Interrompuda  Irromput/  irrumpir  Irrompre  irrompent  irrompible  irrompuda         

  D. NEXES  8.     a) Vingueren per què els explicàrem el nostre projecte de viatge.  b) Compraven deu pans tots els dies perquè n’eren cinc.  c) No saben els motius per què Emil no podia dormir  d) Li van regalar un electrodomèstic estrany, però no sabia per a què servia.‐‐> CORRECTA  e) Per què era tan insegur?  f) Van obrir les portes de bat a bat perquè entrara el carro al corral.     

9. ok  a)  Ha arribat tard a classe aquest matí perquè va perdre l’autobús.  b)  M’ha donat la seua adressa perquè vagem a visitar‐lo aquestes vacances.  c)  Aquestes són les paraules per què es va molestar l’altre dia la teua germana.  d)  Per què t’agrada ferir a la gent que de veritat estimes?  e)  Per a què utilitzes aquesta clau tan estranya que portes al clauer?    E. LÈXIC      10.     Cultismes  Neologismes  Arcaismes  Ignorar (enyorar)  Altaveu  Occir (matar)  Parábola  escàner  Torsimany (àrab)  Radi  estàndard  Ans (anys)  dopatge  Píxel  Tostemps (sempre)  estricte  Dopatge    literat  Tostemps    Cátedra  xip      11.     Còctel, crep, disquet, dopin, élite, escàner, hoquei, hanbol, rugbi, grafit, esquetx, espot, xòfer,  xàndal, pàrquing, xerif, ral∙li, xip, gueto, gurmet, estrés.                   

    •

Pàgina 101: de l’1 al 9 

1.   Data   711 

Fet  Importància  Envaïment  de  la  Península  Els territoris conquistats pels  Ibérica pels àrabs.  àrabs van sent arabitzats poc  a poc. 

732 

Batalla de Poitiers 

878 

El  comte  Guifré  el  Pelós  va  reunir  els  comtats  de  la  Marca Hispànica.  Ramon Berenguer IV es casa  amb Peronella d’Aragó 

1137 

1213 

Derrota  dels  algibesos  en  la  batalla de Muret. 

1229‐1235 

Conquesta de Mallorca 

1245 

Conquesta  del  Regne  de  València 

Els  francs  van  frenar  els  àrabs  en  la  seua  conquista  de la Península Ibérica.  Naix  el  casal  de  Barcelona,  casal que regnara al final del  XIV.  Unió  dinástica  de  catalans  i  aragonesos,  formant  la  Corona d’Aragó.  Pèrdua  de  influencia  de  la  confederació  catalanoaragonesa.  Jaume  I  va  encetar  l’expansió  territorial  cap  al  sud.  El  regne  de  València  s’extén  cada  vegada  més  i  amb  els  reis posteriors. 

    2.   La funció de la Cancelleria Reial era posar ordre administratiu en plena expansió de la  Corona  d’Aragó  al  segle  XIII.  Es  dedicava  a  elaborar  i  arxivar  la  documentació  oficial  de  la  Corona.  Aquesta  institució  va  aconseguir  al  voltant  del  segle  XIV  una  estandarització  de  la  nostra  llengua,  tan  ferma  que  resultava  molt  difícil  esbrinar  si  una  obra  era  valenciana,  catalana o mallorquina.  3.   Els documents que es redactaven a la Cancelleria Reial podien estar escrits en tres llengües. En  llatí, en romanç aragonés i en romanç català.  4. Pot sortir a l’examen    Podríem  destacar,  per  una  banda,  la  figura  de  Ramon  Llull  (XIII),  la  primera  gran  personalitat  intel∙lectual  i  literaria  de  la  nostra  historia  cultural,  el  qual  va  escriure  l’obra  més  extensa  i  variada  que  comprén més de 250 treballs escrits en català i també en àrab i llatí.   Donant un gran salt en la historia i situant‐nos al segle XX, la nostra llengua catalana va anar  introduint‐se  en  l’àmbit  acadèmic.  En  el  cas  valencià  al  novembre  de  1983  es  va  aprovar  la  Llei  d’Ús  i  Ensenyament  del  Valencià,  la  qual  cosa  va  permetre  que  l’ensenyament  del  valencià  i  en  valencià entrara a les nostres escoles i instituts. 

La  introducció  de  l’assignatura  “Valencià,  llengua  i  literatura”  en  els  plans  d’estudis,  es  desenvolupà  amb  l’ajut  de  professorat  jove,  sorgit  amb  la  democràcia  i  sensibilitzat  amb  la  renovació pedagògica que s’impulsava.  D’altra banda, algunes institucions publiques i privades estimularen la creació literària, de  tots  els  gèneres  a  través  de  la  convocatòria  dels  premis  literaris,  els  quals  van  anar  creixent  en  quantitat,, diversitat, dotació econòmica i, per supost, en nombre de participants.      5. Pot sortir a l’examen  ‐ LLibre jutge‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ És el setè llibre de l'Antic Testament cristià. El títol es refereix  al  contingut  del  llibre:  la  història  dels  jutges  que  van  liderar  i  van  guiar  als  israelites  després  de  la  mort  de  Josuè.  Durant  aquest  període,  les  noves  generacions  israelites  es  van  rebel∙lar  contra  Déu,  adorant  déus  falsos  i  participant  en  les  seves  pràctiques  abominables  (usualment  sacrificis  de  nens  i/o  prostitució).  Per  causa  d'això,  els  pobles  veïns els van subjugar i oprimir, i els israelites van retornar a Déu i cridar el seu nom, i Ell hi  va  enviar  llibertadors.  Després  de  la  llibertat,  les  noves  generacions  d'israelites  es  van  oblidar de Déu. El cicle es repetirà diverses vegades al llarg del llibre.    ‐ Homílies  d’Organyà‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ  Són  el  document  literari  més  antic  escrit  en  català  i  el  més  vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars.    ‐ Llibre  del  repartiment‐‐‐‐‐Æ  El  Llibre  del  Repartiment  és  un  llibre  de  registre  on  els  escribes  del  Rei  anotaven  les  promeses  de  donació  de  propietats  quan  s'acabara  la  conquista. Després, els escribes, marcaven els noms de les persones que realment prenien  possessió.  ‐

‐

Llibre dels Furs‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ Llibre on s’encontraven Els Furs de València, els quals van ser  les lleis del territori de València durant més de quatre segles, des de 1251, quan Jaume I  els  va  jurar  i  va  promulgar  en  una  reunió  de  les  Corts  Valencianes  el  mateix  any,  fins  a  1714.    Llibre  del  Consolat  de  MarÆ  El  Llibre  del  consolat  de  Mar  és  l'obra  principal  del  Dret  Marítim  medieval  i  una  de  les  ensenyes  de  la  jurisprudència  valenciana.  Compilació  dels  usos i costums de la mar que es perden en l'antiguitat dels temps, este llibre i institució ha  sigut una referència inexcusables fins als nostres dies.   

  6.  a) Un dels primers intents de novel∙la autobiográfica europea a l’edat mitjana. Relata la vida del  protagonista, que és un alter ego de Ramon Llull. Æ Blanquerna  b)  Conjunt  de  faules.  Els  animals  són  una  excusa  I  satiritzar  la  lluita  pel  poder.  ÆLlibre  de  les  bèsties  c)  Un  soliloqui  líric  de  Llul  en  què  confessa  els  seus  pecats,  projectes  i  decepcions.  Æ  Cant  de  Ramon  d) Conté el diàleg entre l’home i Déu  al llarg de 366 versicles. Són pensaments místics i  poètics  breus destinats a la meditació diària. Æ Llibre d’Amic e Amat 

e)  S’hi  narra  la  crisi  de  fe  i  les  visions  que  tingúe  Ramon  Llull  a  l’edat  de  trenta  anys  mentre  componía uns versos trovadorescos. Æ Vida coetània    7.  Les cròniques medievals són obres historiogràfiques escrites en prosa. Se’n coneixen quatre: la  crónica o Llibre dels feits de Jaume I, la crónica de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la del  rei Pere el Ceremoniós. Expliquen molts episodi reals o mitificats centrats en la política dels reis i  els seus cavallers , i es van escriure durant la segona meitat del segle XII i la primera del XIII.  8.  a) Per què escrivia Ramon Llull?  Perquè segons ell confesa a la obra “Vida coetània”, Déu li havia encomanar tirar endavant el  projecte de la creació d’un pla de composició de llibres per a combatre els errors dels infidels.  b) Per a què es van escriure les cròniques medievals?  Per  tal  d’  intentar  així  fomentar  un  sentiment  nacional  i  heroic.  A  més,  tenen  un  interés  històric i social , lingüístic i literari de primer ordre.    c) Qui són els esteticistes?    Els esteticismes són aquells autors que opinen que l’objectiu final d’un text literari rau dins del  text mateix, que no s’usa la literatura com a eina propagandística ni per altra finalitat diferent que  no siga el plaer per la bellesa.    d) En què es basa una literatura social?    La  lliteratura  social  és  aquella  que  és  utilitzada  pels  seus  autros  per  a  contribuir  a  una  renovació, un canvi o una simple presa de consciencia dels temes socials més importants.   e) Segons uns autors o uns altres, quina es la utilitat de la poesia ?  Per a uns, la literatura, com qualsevol altre art, es justifica per sí sola i no busca res més ellà  que  un  gaudi  intel∙lectual  mentre  que  els  altres  creuen  que  el  seu  treball  també  pot  ajudar  les  causes socials  per canviar el seu entorn, segons la ideología de cada escriptor i l’època.     9. Pot eixir a l’examen  a) Any de la mort de Francisco Franco. 1975  b) Any de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura. 1977  c) Any de l’aprovació de la Constitució Espanyola. 1978  d) Any de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia valencià. 1982  e) Anys en què el PSOE va governar a la Comunitat Valenciana. 1983 – 1995 (12 anys)   f) Any de l’aprovació de la Llei de l’Ús i Ensenyament del Valencià. 1983  g) Any en què el PP arribà per primera vegada al govern de la Generalitat Valenciana. 1995    10.  Pot sortir a l’examen  Quines són les repercussions que tingué la LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ en el  coneiximent de la llengua i en el desenvolupament de la literatura?  Al novembre de 1983 es va aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la qual cosa va  permetre que l’ensenyament del valencià i en valencià entrara a les nostres escoles i instituts. 

La  introducció  de  l’assignatura  “Valencià,  llengua  i  literatura”  en  els  plans  d’estudis,  es  desenvolupà  amb  l’ajut  de  professorat  jove,  sorgit  amb  la  democràcia  i  sensibilitzat  amb  la  renovació pedagògica que s’impulsava.    11. No sortirà segur  Les editorials existents s’enforteixen però a més en naixen noves que s’afigen a l’oferta de  les  primeres  alhora  que  eixamplen  les  fronteres  d’aquest  nou  mercat  de  llibres,  com  ara  les  Edicions Bromera i Tabarca.  D’altra banda, algunes institucions publiques i privades estimularen la creació literària, de tots  els gèneres a través de la convocatòria dels premis literaris, els quals van anar creixent en quantitat,,  diversitat, dotació econòmica i, per supost, en nombre de participants.      12. Pot eixir a l’examen  a) Predomina la descripció sentimental de la relació dels protagonistes Æ Narrativa rosa  b) Inclou moltes escenes picants al llarg de la història ÆNarrativa eròtica  c) Es  basa  en  l’experiència  i  les  reflexions  personals  del  dia  a  dia  de  l’escriptor  Æ  Assaig  filosòfic  d) Està pensat per a ser representat, i s’inclouen música I cançons en l’espectacle Æ Comèdia  e) El  text  sempre  va  acompanyat  d’il∙lustracions,  i  s’hi  usa  un  llenguatge  entenedorÆ  Narrativa infantil   f) El  protagonista  és  un  detectiu  que  tractarà  de  descubrir  la  trama  d’un  delicte  i  la  corrupción socialÆ Narrativa policiaca  g) La historia no s’ambienta en l’actualitat, sió en una época passada Æ Narrativa historica  13.   Llibres  de  viatges‐‐‐Æ  Obra  en  què  l’autor  ens  transmet  les  aventures,  episodis  o  excursions  d’uns determinats personatges, als qual els ocórre uns fets determinats.  Narrativa  juvenil‐‐‐‐‐Æ  Obra  literaria  en  la  qual  es  tracten  i  es  desenvolupen  temes  que  afecten als jòvens, tant per a informar‐los com a prevenir‐los.  Relat  de  terror‐‐‐‐‐‐‐Æ  Relat  literari,  generalment  fantàstic,  l’objectiu  principal  del  qual  és  provocar en el receptor un sentiment d’intriga, suspense i de por.  Literatura fantásticaÆ Gènere literari de ficció, caracteritzat per l’utilització de la màgia i els  personatges sobrenaturals com a element primari.  Poesia visual‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ Poesia experimental en la qual la creació de imatges en totes les seues  facetes, predomina sobre els altres elements del vers.  Teatre de carrer‐‐‐‐‐‐Æ Representació teatral que té lloc a espais públics exteriors, on el públic  no paga entrada i actualmente és utilitzat com un moviment de protesta a diversos conflictes  socials.  Aforismes‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Æ  Declaració  o  sentencia  concisa  acordada  per  un  conjunt  de  persones  que pretén expresar una idea comú.    14.     Novel∙listes  Poetes  Dramaturgs  Assagistes 

Joan Francesc Mira  Joan Margarit  Jordi Teixidor  Santi Vallés  Jesús Moncada  Narcís Comadira  Manuel Molins  Vicent Salvador  Josep Piera  Pere Gimferrer  Rodolf Sirera  Josep Ballester      15.   AVANTATGES  INCONVENIENTS  ‐ Des de qualsevol punt del planeta  ‐ No totes les webs de la xarxa han  podem accedir a informacions en  passat un previ filtre de contrast  directe a l’altra part del món  que hi exposen, per tant, el seu  contingut no sempre serà  vertader.  ‐ Només es necesita un ordinador  ‐ Tenen una responsabilitat molt  con connexió a Internet i una certa  diluïda.  destresa en llengües.  ‐ Sol cal conéixer el nom  ‐ La información pot desaparéixer  corresponent i escriure’l a la barra  fàcilment (igual que es penja en  d’adreça.  la web es trau)  ‐ Permet emetre i rebre informació  ‐El correu normal és més lent  des de qualsevol lloc del món,  mitjançant, per exemple el correu  electrònic.  ‐ La reapidesa és la seua    característica principal.      16. ok  La primera cosa que hauré de fer davant d’un text sobre el qual haja de treballar o haja  d’analitzar per a un examen és llegar‐lo d’una manera general en primer lloc. Després, em convindrà  regellir‐lo i subratllar llavors les paraules i les frases més importants. Així, trauré la idea principal de  cada pàrraf i també alguna global.   Potser voldré redactar una síntesis del text. Faré, aleshores, un resum en el qual arreplegaré  aquelles idees importants que he subratllat en oracions. Les frases tindran, al final, una coherència i  una conexión pròpies, junt del text.   També m’ajudarà a veure d’una manera organitzada la información del text si en faig un  esquema. L’important de l’esquema és saber mostrar l’estructura del text, (és a dir, les parts del text),  mitjançant un mètode de claus , o a través d’una ordenació numeral o alfabética. En l’esquema, les  oracions, se substitueixen normalment per sintagmes nominals.    17. Pot eixir a l’examen  Respon a les preguntes següents:  a) Per què no es pot parlar una llengua sense parlar alhora un dialecte?  Perquè una llengua es un conjunt de dialectes que la formen i la fan créixer, per això,  sempre que parle una llengua, estarè parlant alhora un dialecte.  b) Per què el valencià és un dialecte consecutiu i no constitutiu?  Perquè el valencià va ser un dialecte que es va formar a partir d’uns altres ja formats (els  constitutius), que van ser la varietat occidental i l’oriental. Mitjançant l’ evolució i el 

desenvolupament de la varietat occidental per factors geogràfics, culturals i històrics es va  formar finalment el valencià.        c) Per què no podem saber exactament on acaba el valencià i on comença el nord‐ occidental?  Perquè la frontera entre els dialectes no segueix una línea neta ni divisió administrativa‐ territorial, ni té fronteres, simplement la separació  ve marcada per la isoglossa línea  imaginària i és absolutament  acientífic intentar defensar que hi existeix, com ara utilitzen  els partits polítics per a defensar les seues ideologies.  d) Per què parlant valencià ens entenem més bé amb un lleidetà que no amb un mallorquí?  Perquè la varietat occidental, dins de la qual es troba el lleidetà,  i el valencià pertanyen al  matiex bloc dialectal ambdos  tenen una parla molt més pareguda a l’escriptura formal de  la llengua que pot tindre un mallorquí de la varietat oriental.