T2 Alba Rescalvo Perez Opta

1. Volem recuperar un arxiu de 512 MB a través d'una xarxa. Suposant que podem utilitzar la màxima velocitat de la connexió: a)Calcula la mida de l'arxiu,en bits i en gigabytes. 512 MB · 1024 KB / 1 MB · 1024 B/ 1 KB · 8 bits / 1 B= 4294967296 bits 512 MB · 1 GB/ 1024MB= 0.5 GB

b)Quant de temes tardarem a recuperar l'arxiu si utilitzem un cable de parell trenat? Es considera que només passa les dades de l'arxiu pel cable sense afegir-hi els bits que li correspondrien (control, control d'errors..etc) És bo que l'alumnat arribi a fer aquesta reflexió. Per arrodonir l'exercici , podrien fer una reflexió sobre els resultats obtinguts.

c)I si es a través d'una connexió Bluetooth? 4294967296 bits · 1s / 3·

bits = 1.431,66 s = 23,86 min

1431,66 s · 1 min / 60 s = 23,86 min

2. Explica les diferències entre una xarxa d'àrea local i una d'àrea estesa. Posa un exemple de cadascuna.

xarxa d'àrea estesa: és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d'operadores, científiques, governamentals... xarxa d'àrea local: és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi. En definitiva, una LAN, permet la conexió i/o comunicació de dues o més màquines.

3. Poden saber quina OUI té assignada un fabricant determinat a través de la pàgina web que trobaràs a http://www.editorialteide.com/?8685. Esbrina les OUI deis fabricants Adlink, 3Com i Intel. Adlink

00-30-64 (hex) ADLINK TECHNOLOGY, INC. 003064 (base 16) ADLINK TECHNOLOGY, INC. 9F, NO. 166, JIEN-YI R.D. CHUNG-HO CITY TAIPEI TAIWAN, REPUBLIC OF CHINA

3COM 00-01-03 (hex) 3COM CORPORATION 000103 (base 16) 3COM CORPORATION 5400 Bayfront Plaza - MS: 4220

Santa Clara CA 95052 UNITED STATES 00-04-0B (hex) 3com Europe Ltd. 00040B (base 16) 3com Europe Ltd. 3com Centre Boundary Way, Hemel Hempstead Hertfordsh HP2 7YU UK UNITED KINGDOM

INTEL 00-01-2A (hex) Telematica Sistems Inteligente 00012A (base 16) Telematica Sistems Inteligente Rua Miguel Casagrande, 200 Sao Paulo BRAZIL 00-04-3A (hex) Intelligent Telecommunications, Inc. 00043A (base 16) Intelligent Telecommunications, Inc. 1687-2, Sinil-dong Daedok-gu, Taejon SOUTH KOREA 306-230 KOREA, REPUBLIC OF

4. Executa la instrucció getmac a la consola o línia de comandaments per esbrinar d'adreça MAC de la targeta de xarxa del teu ordinador del tipus 00- 113-E8-2AAF-73. • Agafa els 3 primers bytes (per exemple, 00-13-E8) i esbrina de quin fabricant és la tova targeta, con a l'exercici anterior. 00-1f-D0 • Esbrina el web del fabricant a través d'algun cercador. www.nvidia.es •

Per què creus que no hi poden haver dues targetes amb el mateix MAC? perque si tots els ordinadors tinguesin el MAC igual

serian tots un mateix i no es podrien conectar a internet.Haurien interferències.

Raona la resposta..

5. Explica les diferéncies entre un concentrador i un encaminador.

Un concentrador o hub es un dispositivo que permite centralizar el cableado de una red y poder ampliarla. Esto significa que dicho dispositivo recibe una señal y repite esta señal emitiéndola por sus diferentes puertos y el encaminador es un dispositivo de hardware para interconexión de red de ordenadores que opera en la capa tres (nivel de red). Un router es un dispositivo para la interconexión de redes informáticas que permite asegurar el enrutamiento de paquetes entre redes o determinar la ruta que debe tomar el paquete de datos.

6. Per qué creus que hi ha dos dispositius diferents per fer les mateixes tasques com ara el hub i el switch? Raona la resposta.

Un ho fa comunicant un enllaç de red amb un altre (concentrador) l'altre actua com un pc servidor, que té direcció Ip, i guarda els distints enllaços de red (DNS), això es un router.

7. Suposa que a casa tens un encaminador-commutador ADSL al qua¡ es poden connectar fina a quatre ordinadors. Dibuixa un esquema de blocs que expliqui el funcionament intern d'aquest aparell.

8. Per qué no podem utilitzar cables cat5e de més de 100 m de longitud? Raona la resposta. Perquè s'elaboren desde 5 mts fins a 100 mts, que es el màxim permés per a xarxes ethernet. Perque pasats els 100m la intensitat de la red es més baixa y es poden perdre la comunicació.

9. Agafa el cable que et don¡ el professor o professora, o mira el dibuix, i contesta les preguntes següents: Analisis

• Quants parells de cables té? Anota el color Té 4 parells, 2 verds, 2 taronjes , 2 blaus i 2 marrons.

de cada parell.

•

Anota la inscripció que apareix al cable. Explica'n el significat (et pots ajudar de la informació que hi ha a les pràctiques, en ¡libres o a Internet).

- CSI/AUSTIN TAYLOR AT-NET ANSI/TIA/EIA-568 ISO11801 CATEGORY 5E PAIR UTP 203M 02-033 *CSI/AUSTIN TAYLOR: Nom del propietari *ANSI/TIA/EIA-568 ISO11801: La norma ISO 11801 es una norma internacional de cableat estructurat. es similar a la norma ANSI/TIA/EIA 568 A, ja que només canvien contemplacions sobre les característiques tècniques de cada tipus de cable.

10. Quina avantatges i inconvenients veus que té el connector ST respecte de l'SC?

El conector SC (Straight Connection) és un conector d'inserció directa que sol utilitzar-se en conmutadores Ethernet de tipus Gigabit. El conector ST (Straight Tip) és un conector similar al SC, però requereix un gir del conector per a la seva inserció, de manera similar als conectores coaxiales.

11. Volem saludar un ciutadà rus i, com que no sabem la seva llengua, farem servir dos traductora. Vés a la pàgina http://www.qoogle.com/translate–t i tradueix primer la paraula hola a l'anglès i després fes la traducció de l'anglès al rus. Fes el mateix amb la pregunta com estàs? • Anota les paraules traduïdes a l'anglès i al rus. Hola > Hi > Привет Com estàs? > How are you? > как дела? • Per què hem d'utilitzar tres Perquè s'utilitzen variis idiomes al món

protocols diferents?

• Quines solucions alternatives Que tothom faci servir el mateix idioma •

proposes?

Quina similitud trobes amb els protocols de xarxa? Raona la resposta.

Utilitzen el mateix llenguatge

14. Busca a la Viquipèdia els protocols Telnet i SMTP i respon: • Per a què s'utilitza cadascun d'aquests protocols?

Telnet: Protocol de Servei de Connexió Remota. És un emulador de terminal que permet accedir als recursos i executar programes en un ordinador remot, actuant sobre ell com si hi estiguéssim físicament connectats. SMTP: Simple Mail Transport Protocol. Proporciona el servei de correu electrònic, permetent així l'enviament de missatges a altres usuaris de la xarxa. Aquests missatges s'envien primer a uns equipc servidors especials (servidors de correu), des d'on poden ser descarregats pel destinatari final. •

Quin fas servir habitualment?

El SMTP

16. Determina a quina classe pertanyen aquestes adreces i si son privades o no. Si vols, pots ajudar-te de la pàgina web que trobaràs a http://www.editorialteide.com/?8685. a) 172.31.1.1

c) 124.127.122.123

e)201.201.202.202

10101100.00011111.00000001. 00000001

01111100.01111111.01111010. 01111011

11001001.11001001.11001010. 11001010

b)169.5.10.10

d) 199.134.167.1

f)129.11.189.15

10101001.00000101.00001010. 11000111.10000110.10100111. 00001010 10101111

10000001.00001011.10111101. 00001111

18. Fes una llista amb els recursos que es poden compartir en xarxa i posa'n exemples. Maquinari: impressores, sistemes d'emmagatzematge, etc. Programari: aplicacions, arxius, dades, etc.

19. Imagina que a casa teva tens una xarxa instal·lada amb tres ordinadors. Indica els avantatges i els inconvenients, d'entre els que acabes de veure, que més influirien en la teva xarxa. Raona la resposta. Avantatges: 1. son xarxes senzilles d'instal·lar i configurar i no necessiten la figura de l'administrador de xarxa per gestionar els recursos, ja que cada usuari pot gestionar els seus i decidir quins comparteix i quins no. 2. El cost d'implementació és molt baix, perquè no calen equips d'altes prestacions dedicats a fer de szervidors. A més els sistemes operatius que poden treballar amb xarxes entre iguals també són més economics que els de client-servidor, expcepte els sistemes, basats en Linux, que són gratuits. 3. Si un dels equips falla, només queden afectats els seus recursos compartits i no la resta. En el cas d'un servidor, si deixa de funcionar, no es potrutilitzar cap recurs en xarxa. 4. Sol tenir menys concentració de transit d'informacio per ña xarxa, ja que totes les peticions d'informacio no es concentren en un ordinador, sino que el trànsites reparteix entre tots els equips. Inconvenients: 1. Està pensat per a un nombre reduÏt d'ordinadors, ja que, si el nmombre és molt elevat, el rendiment de la xarxa baixa dràsticament. 2. Són molt difícils d' administrar i controlar, perquè la informació compartida està escampada dels diferents equips de la xarxa, i tasques tan importants com fer còpies de seguretat d eles dades de forma sistemàtica es fan pràcticament impossibles, i es deixa la responsabilitat a cadascun dels usuaris dels diferents equips.

3. Els permisos per accedir a cada recurs compartir s' hauran de definir a cada equip independentment dels altres. 4. El nivell de seguretat d' una xarxa entre iguals és baixa.

TALLER 3 Vés a la Viquipédia i ala cortadora, busca informació sobre el programar¡ lliure i respon les preguntes següents:

·

Qué és el programar¡ lliure?

El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

· Quines són les quatre llibertats del programad lliure?

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2) La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

· Busca cinc exemples de programad lliure.

El projecte GNU Els sistemes operatius basats en GNU/Linux, BSD i OpenSolaris Els entorns gràfics KDE i Gnome El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird

· L'aplicació ofimàtica OpenOffice.org

Qué és el codi

obert?

El Codi obert, de vegades referit com a "codi font obert" (open source en anglès) és un enfocament per al disseny, el desenvolupament i la distribució que ofereix un accés pràctic al codi font del producte (béns i coneixements). Alguns consideren el codi obert com un dels diversos enfocaments possibles per al disseny, mentre que altres el consideren un element estratègic de les seves operacions. Abans que el terme codi obert fos àmpliament adoptat, els desenvolupadors i els productors utilitzaren diferents frases per a descriure el concepte fins que el terme codi obert guanyà popularitat amb el creixement d'Internet, proporcionant accés a diversos models de producció, canals de comunicació, i comunitats virtuals.

· Qui és Richard Stallman?

Richard Matthew Stallman (de nom en clau RMS) és un conegut activista del programari lliure.Les seves obres més importants com a programador inclouen l'editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB, sota el Projecte GNU. Però la seva influència és major en un marc

moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del concepte Copyleft (tot i que no és ell qui li va posar nom), un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre de lliure ús i modificació.

TALLER 4 1. Vés a Inicio | Panel de control. 2. A la part esquerra, selecciona Cambiar a Vista clásica. Al tauler de la dreta t'apareixeran les icones de control deis diferente dispositius i programes. 3. Localitza aquestes icones dins el Panel de control.

4. Clics dos cope sobre la icona Sistema, observa la finestra que s'ha obert i selecciona la pestanya Nombre de equipo.

5. Anota el nom de l'equip i el grup de treball o domini a què pertany.

6. Prem el botó Cambiar. A la finestra que s'obre pots canviar el nom de l'equip i el domini. No realitzis cap

canvi.

7. Ara ja pots sortir de Propiedades del sistema i obrir la icona Conexiones de red.

8. Busca la icona de Conexión de área local i obre la finestra.

9. Fixa't en les pestanyes superiors de la finestra i selecciona la pestanya Soporte i clica al botó Detalles.

10. Anota a la llibreta la informació que et proporciona una pantalla com la de la dreta.

11. Ara selecciona la pestanya General i clica al botó

Propiedades.

12. Selecciona l'opció Mostrar icono en el área de notificación al conectarse perquè aparegui la ¡cona a l'área de notificació de l'escriptori. A partir d'ara, clicant en aquesta ¡cona, s'obrirà directament la finestra sobre l'estat de la connexió que hem vist anteriorment.

13. Selecciona el Protocolo Internet (TCP/IP) i prem el botó Propiedades. 14. Anota la informació que et proporciona i les opcions que no estan habilitades. Compara aquesta informació amb l'obtinguda anteriorment. Fixa't que aquí sí que pots caviar la configuració. Vigila de no canviar res sonso autorització del teu professor o professora. Com a precaució, per sortir utilitza el botó

TALLER 5 1. Obre la consola o línia de comandaments i executa la instrucció ipconfig/all.

2. Anota a la llibreta la informació que apareix.

3. Indica els avantatges i els inconvenients d'utilitzar aquest comandament respecte a l'ús del Panel de control.

En el panel de control es mes dificil trobar totes les dades, en canvi a executar es troben a l'instant.

TALLER 6 1. Executa el comandament ping www. google.com.

2. Veuràs que apareix l'adreça IP del Google.

3. Obre el navegador i escriu l'adreça IP a la barra d'adreces.

4. Què ha passat? Raona la resposta.

Que aquest numero es la adreça del google, cada pagina te una diferent, i si la poses a la barra de adreçes et surt la pagina.

5. Ara executa el comandament ping amb l'adreça IP de la passarel·la.

6. Per a qué pot servir fer aquesta acció? Per descubrir la teva adreça IP

7. Torna a executar el comandament ping amb l'adreça de l'ordinador del teu company o companya. No puc estic a casa, no tinc company.

8. Desconnecta momentàniament el cable de xarxa del seu ordinador i torna-ho a provar.

No puc estic a casa, no tinc company

9. Quina diferència hi has trobat? Raona la resposta. No puc estic a casa, no tinc company

10. Finalment, executa la comanda ping amb l'adreça del teu ordinador. No puc estic a casa, no tinc company

11. Hi ha diferències? Per què? No puc estic a casa, no tinc company

TALLER 7 1. Obre dues consoles de comandaments. 2. Executa tracert www.google.es a la primera consola i tracert www.google.com a la segona. 3. Com interpretes els resultats? 4. Ara obre el navegador web i navega a l'adreça que pots trobar a http://www.editorialteide.com/?8685 . 5. Aquesta página ens permet fer un seguiment visual del comandament tracert i situar els diferente salts en un mapa. 6. Introdueix «www.google.es» i «www.google.com» i mira com marca la ruta en el mapa. 7. Quines diferències hi ha? Per què? 8. Clics sobre la marca que indica la situació del servidor de Google i anota'n l'adreça. 9. Executa l'aplicació Google Earth i calcula la distància entre la teva ciutat i la seu de Google. Per fer-ho, situa't sobre la teva ciutat. Obre l'eina de Regla i clica sobre el punt de la ciutat que desitgis. Posa l'adreça de Google en el cercador, i després clica sobre l'adreça situada al mapa i llegeix la distància en quilòmetres.

10. Calcula la velocitat teòrica a la qua¡ han viatjat les dades per anar i tornar. Recorda que el comandament ping et dóna la velocitat mitjana que les dades han tardat a anar i tornar. Ara pots provar-ho amb altres adreces com: http://www.editorialteide.com i http://www.hotmail.com.