Sofistes I Socrates
This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA
Overview
Download & View Sofistes I Socrates as PDF for free.
More details
- Words: 599
- Pages: 16
Els Sofistes i Sòcrates 2n Batxillerat Col·legi de Sant Pere Curs 2009-2010
Introducció Els sofistes apareixen a Atenes juntament amb la democràcia (Pericles). Els ciutadans havien d’assumir un paper actiu dins la ciutat. L’oportunitat de discutir i defensar les decisions que el govern de torn havia de prendre exigia una nova formació per tal de poder parlar en públic i defensar de manera correcta i efectiva les opinions pròpies.
Idea general: De la Phisis a Nomos
Característiques
Autors
Relativista
La realitat no existeix.
“L’home és la mesura de totes les coses”
Si la realitat existís tanmateix no la podríem conèixer
Tot el que afirmam i coneixem ho coneixem des de una perspectiva totalment humana i que només ens serveix als humans
Si l’arribéssim a conèixer no podríem comunicar-ho als demés.
Sòcrates
(469 Ac – 399 Ac)
Ensenyança gratuïta Només sé que no sé res
Característique s
La resposta a la ignorància està en un mateix L’home és bo per naturalesa. Confiança en el poder de la raó per trobar la veritat. La política s’ha de basar en la raó.
Característiques
El diàleg en contra de la disputa. Veritat universal No accepta l’escissió entre allò individual i allò col·lectiu. La filosofia deu estar al servei de les necessitats de l’home. Interés en trobar: justícia i virtut.
Coneix-te a tu mateix!
Moral
Intel·lectualisme moral L’home que fa el mal ho fa per ignorància del bé. la filosofia és conèixer la virtut i la justícia per tal de poder ensenyar-la. L’home té un desig tan arrelat d’assolir el bé i la felicitat que li impedeix obrar malament.
Mètode Socràtic Ell ajudava a que els homes parissin el coneixement. La veritat la duu cadascú en si mateix i només cal descobrir-la. Mètode: Negativa i demolidora (erísitca) Positiva i constructiva Conclusió i definició (maièutica)
SÒCRATES I SOFISTES: SEMBLANCES 1.- Interès per l'home: L'home (ciutadà) és el destinatari últim de la filosofia. Les qüestions polítiques i morals sónla seva preocupació. Es pregunten com cal obrar per ser un bon ciutadà. 2.- Interès pel llenguatge: En Sòcrates trobem un profund convenciment que la veritat neix a través del diàleg. I en el cas dels sofistes, la retòrica és l'eina que tenen per manipular el coneixement. 3.- La recerca d'influència social: Sòcrates s'autoconsidera un educador de la ciutat i no un polític. Cerca més una influència sobre la moral de la ciutat; mentre que els sofistes, en canvi, tenen més influència
1.- De caire metòdic: El mètode socràtic és el diàleg. La paraula és un instrument per arribar a la veritat. Defensa l'intel.lectualisme moral (tot home bo és savi, tothom coneix interiorment el bé). En canvi els sofistes tenen com a mètode la retòrica. Usen la paraula per aconseguir el poder, creuen que tot és opinió (doxa) i, per tant, no hi ha veritat. Defensen el convencionalisme moral.
2.- Sobre el seu ideal: L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat, viure guiat per la sofrosine- prudència. En canvi l'ideal és aconseguir l'èxit, especialment l'èxit polític. 3.- De caire pedagògic: Sòcrates fa el seu ensenyament de franc, per les places i carrers, d'una manera informal, dialogant amb tothom. Els sofistes, en canvi, cobren i s’adrecen només als joves rics que els poden pagar.
Conseqüències Sòcrates vol fonamentar la filosofia, a través de definir els conceptes ètics (què és el Bé, què és la veritat...). Els sofistes, en canvi, prediquen l'escepticisme i el relativisme.
Introducció Els sofistes apareixen a Atenes juntament amb la democràcia (Pericles). Els ciutadans havien d’assumir un paper actiu dins la ciutat. L’oportunitat de discutir i defensar les decisions que el govern de torn havia de prendre exigia una nova formació per tal de poder parlar en públic i defensar de manera correcta i efectiva les opinions pròpies.
Idea general: De la Phisis a Nomos
Característiques
Autors
Relativista
La realitat no existeix.
“L’home és la mesura de totes les coses”
Si la realitat existís tanmateix no la podríem conèixer
Tot el que afirmam i coneixem ho coneixem des de una perspectiva totalment humana i que només ens serveix als humans
Si l’arribéssim a conèixer no podríem comunicar-ho als demés.
Sòcrates
(469 Ac – 399 Ac)
Ensenyança gratuïta Només sé que no sé res
Característique s
La resposta a la ignorància està en un mateix L’home és bo per naturalesa. Confiança en el poder de la raó per trobar la veritat. La política s’ha de basar en la raó.
Característiques
El diàleg en contra de la disputa. Veritat universal No accepta l’escissió entre allò individual i allò col·lectiu. La filosofia deu estar al servei de les necessitats de l’home. Interés en trobar: justícia i virtut.
Coneix-te a tu mateix!
Moral
Intel·lectualisme moral L’home que fa el mal ho fa per ignorància del bé. la filosofia és conèixer la virtut i la justícia per tal de poder ensenyar-la. L’home té un desig tan arrelat d’assolir el bé i la felicitat que li impedeix obrar malament.
Mètode Socràtic Ell ajudava a que els homes parissin el coneixement. La veritat la duu cadascú en si mateix i només cal descobrir-la. Mètode: Negativa i demolidora (erísitca) Positiva i constructiva Conclusió i definició (maièutica)
SÒCRATES I SOFISTES: SEMBLANCES 1.- Interès per l'home: L'home (ciutadà) és el destinatari últim de la filosofia. Les qüestions polítiques i morals sónla seva preocupació. Es pregunten com cal obrar per ser un bon ciutadà. 2.- Interès pel llenguatge: En Sòcrates trobem un profund convenciment que la veritat neix a través del diàleg. I en el cas dels sofistes, la retòrica és l'eina que tenen per manipular el coneixement. 3.- La recerca d'influència social: Sòcrates s'autoconsidera un educador de la ciutat i no un polític. Cerca més una influència sobre la moral de la ciutat; mentre que els sofistes, en canvi, tenen més influència
1.- De caire metòdic: El mètode socràtic és el diàleg. La paraula és un instrument per arribar a la veritat. Defensa l'intel.lectualisme moral (tot home bo és savi, tothom coneix interiorment el bé). En canvi els sofistes tenen com a mètode la retòrica. Usen la paraula per aconseguir el poder, creuen que tot és opinió (doxa) i, per tant, no hi ha veritat. Defensen el convencionalisme moral.
2.- Sobre el seu ideal: L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat, viure guiat per la sofrosine- prudència. En canvi l'ideal és aconseguir l'èxit, especialment l'èxit polític. 3.- De caire pedagògic: Sòcrates fa el seu ensenyament de franc, per les places i carrers, d'una manera informal, dialogant amb tothom. Els sofistes, en canvi, cobren i s’adrecen només als joves rics que els poden pagar.
Conseqüències Sòcrates vol fonamentar la filosofia, a través de definir els conceptes ètics (què és el Bé, què és la veritat...). Els sofistes, en canvi, prediquen l'escepticisme i el relativisme.
