Socials 3r A

PRESENTACIÓ CURS NIVELL: 3r ESO 1. MATERIAL • • • •

Llibre de text: Polis (Ed. Vicens Vives) Llibreta o folis Fulls quadriculats (pels exercicis a lliurar) Bolígraf (negre o blau), llapis, goma, regla i caixa de colors. Paper mil·limetrat, etc. (ja s’avisarà quan s’hagi de comprar).

2. TEMARI •

Geografia física, econòmica, humana i territorial

3. AVALUACIÓ: 2 proves escrites per trimestre. Nota mitja mínima 3’5/4. Amb el segon examen hi haurà una recuperació del primer. Al juny hi haurà recuperacions per avaluacions senceres. • • •

Conceptes (2 proves escrites) (50%) Procediments (Dossier) (30%) Actituds ( Participació, treball i comportament a classe) (20%)

4. TEMPORALITZACIÓ •

5 unitats per trimestre

5. EXPLICACIÓ DE L’ASSIGNATURA Geografia: ciència que tracta de descriure i explicar els paisatges terrestres modificats o no per l’acció humana al llarg de la història. • • • •

Gª física: geomorfologia, climatologia, etc. Gª humana: poblament, població, mov. migratoris etc. Gª econòmica: recursos econòmics, sectors productius, etc Geopolítica: divisions territorials (locals, comarcals, regionals, estatals, continentals i mundials)

1

1. EL RELLEU: EL MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES *Llegir introducció i analitzar l’influencia del medi en les societats ( muntanyes, rius...) *Preguntes 1,2,3 (pàgina 3) ELS ELEMENTS DEL RELLEU TERRESTRE *Dibuixar unitats de relleu (pàgines 4-5) *Pregunta 2 (pàgina 5) 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE La divisió del món en continents -Àfrica:

situació

: separada d’Europa pel mar Mediterrani i d'Àsia pel mar Roig

-Amèrica:

"

: del pol nord al pol sud. Està entre l’oceà Atlàntic i el Pacífic

-Àsia:

"

: Està a la part oriental (est) d’Europa.

-Europa

"

: Part occidental d'Àsia

-Oceania

"

: Situada entre l’oceà Pacífic i el Índic

Antàrtida

"

: Pol sud

* Preguntes 1, 2, 3 (pàg. 6-7) *Completar mapa 2. EL RELLEU, ELS RIUS I LES COSTES D’EUROPA El relleu i els rius d’Europa Es pot dividir en dos grans conjunts de relleu: -Muntanyes: sobre tot centre i sud del continent. Poden ser: -Massissos: formes arrodonides i poc altes ______________________________ -Rius: _____________________________ -Muntanyes joves: formes abruptes i altes ______________________________ -Rius: _____________________________ -Planes: bàsicament a la zona nord: _____________________________ Rius: _____________________________

2

Les costes d'Europa -Molt retallades -Costes atlàntiques: *Illes: _____________________________ *Penínsules: _____________________________ -Costes mediterrànies *Illes: _____________________________ *Penínsules: _____________________________ *Situar en el mapa d’Europa muntanyes, plana, illes i penínsules 3. LES UNITATS DE RELLEU D’ESPANYA

Unitats de relleu Serralades interiors

Serralades

Serralades que envolten la Meseta Serralades allunyades de la Meseta

*Quines són les 2 depressions més importants de la península? On es situen 4. COSTES I RIUS D’ESPANYA *Fer un quadre amb els 3 vessants de la p. Ibèrica i 4 rius de cadascuna V. cantàbric

V. atlàntic

V. mediterrani

*Mapa de la península: serralades, depressions, rius

3

5. EL RELLEU DE CATALUNYA Catalunya. 31.896 Km2. Poques planes i predomini de la muntanya Els Pirineus 2 parts: central (axial) i Prepirineu. Pica d’Estats (3143 mts) és el cim més alt de Catalunya. Serralades costaneres -Serralada prelitoral: Des dels Pirineus fins més enllà del delta de l’Ebre. Montseny (1.700 m ) i Montserrat (1.200 m) -Serralada litoral: Més baixa i més curta. Collserola, Garraf, Montnegre. Depressió prelitoral -És un passadís entre les 2 serralades anteriors que travessa les comarques de la Selva, el Vallès i el Penedès La depressió Central -És la plana més gran de Catalunya. Es part de la depressió de l’Ebre en al seva part més oriental. Planes costaneres Petites planes com la de l’Empordà, del Llobregat… 6. COSTES I RIUS DE CATALUNYA 6.1.El litoral català Des de Portbou fins el riu la Sènia (quasi 700 km) 6.2 Tipus de costes *Sintetitza 3 (només les 2 últimes qüestions) pàgina 19 6.3. Xarxa hidrogràfica Rius curts i amb poc cabal *Esquema vessants rius catalans X. Pirineus-Ebre (...) -V. Mediterrani

X. Pirineus-Mediterrani (...) X. Mediterrani (...)

-V. atlàntic

Garona

4

2. PAISATGES DE LA TERRA *Mapa zones climàtiques 1. ELS PAISATGES DE LA TERRA Climes càlids §

Entre el tròpic de Càncer i el de Capricorn Climes

Temperatura

Precipitacion s

Paisatge/ Vegetació

Equatorial Tropical Desèrtic

Climes temperats § § § §

Entre les zones fredes i les zones càlides en els 2 hemisferis Precipitacions i temperatures moderades. 4 estacions (hivern, estiu, primavera i tardor) 3 tipus: oceànic, continental i mediterrani

Climes freds § §

A les zones polars i serralades més altes. Poca vegetació i fauna

*Preguntes 1, 2 i 3 pàgina 18 *Activitat climogrames 2. ELS PAISATGES TEMPERATS D’EUROPA

Climes

Temperatura

Precipitacion s

Vegetació

Conreus

Oceànic Mediterrani Continental

*Mapa climes: preguntes 4 i 5.

5

6

3. ELS PAISATGES D’ESPANYA. EL PAISATGE OCEÀNIC O ATLÀNTIC *Preguntes 1, 2, 3 i 4 (amb un mapa, 6, 7 i 8). Pàgina 22,23

4. PAISATGES DE L’ESPANYA MEDITERRÀNIA *Pregunta 2 Pàgina 24 5. PAISATGES DE L’ESPANYA INTERIOR *Pregunta 2 Pàgina 25 6. PAISATGES D’ALTA MUNTANYA *Preguntes 2 Pàgina 26 7. PAISATGE ILLES CANÀRIES *Preguntes 2 i 3 Pàgina 27

7

3. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS Llegir introducció *Preguntes introducció pàg 29 1. EL FUNCIONAMENT DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA Què és l’activitat econòmica Activitat econòmica: conjunt d’activitats destinades a satisfer les necessitats (producció de béns i serveis que s’hauran de distribuir i vendre posteriorment) -Producció de béns: • •

Béns de consum: destinades directament als consumidors (roba, mobles, sabates...) Béns de producció: destinades a altres empreses (màquines, eines...)

-Producció serveis: sanitat, educació, transports, mitjans de comunicació... -Comercialització: distribució i venda béns i serveis (emmagatzematge, transport i venda). Venda a l’engròs (majoristes) i al detall (minoristes) -Consum: la compra de béns i serveis *Pregunta 3, 4, 5 (en veu alta) i 6 pàg. 30 i 31 2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ Factors de producció:

• Recursos naturals. Origen: animal, vegetal i mineral *Que ells/es posin 2 exemples de cada •

Treball Activitat humana → producció de béns i serveis per a les persones Aquesta activitat laboral pot ser treball per compte d’altri o treball autònom

• Capital

Capital → diners → edificis i màquines

*Quadre factors de producció. Pàgina 32 *Preguntes 2, 3, 5 i 6 pàgina 33

8

3. ECONOMIA DE MERCAT Què és l’economia de mercat? Economia de mercat (capitalisme): sistema econòmic predominant al món basat en la llei de l’oferta i la demanda. Funcionament del mercat: l’oferta i la demanda Venedors --------------------→ Mercat ←---------------------- Compradors (oferta) (demanda) Llei de l’oferta i la demanda: Preu →

+ oferta + demanda

= =

↓ preu ↑ preu

Altres factors que alteren els preus Publicitat → Augment demanda → Augment preu En el món es dediquen molts recursos a publicitat *Pregunta 2, 3, 4 i 6 pàg. 34 i 35 4. ELS AGENTS ECONÒMICS Què sòn ? Família Agents Econòmics

Empreses Sector públic

Agents de consum Agents de producció i distribució Conjunt d’activitats econòmic i social

(ingressos família) Benefici (diferència entre preu de cost i preu de venda) Estat (impostos)

*Copiar quadre impostos pàgina 37i preguntes. 5. EL MERCAT LABORAL El mercat de treball Mercat laboral: oferta i demanda de treball 1. Població activa *Pregunta 2 i 3 pàgina 38 Població activa: Persones ocupades o disponibles (atur) entre 16 i 65 anys. *Definir deslocalització * Què són els sindicats? *Preguntes gràfic 4 pàgina 39

9

4. AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA Introducció: pàg. 40 i 41 Preguntes 1,2,3,4 i 5 pàg. 41 1. EL SECTOR PRIMARI. LES ACTIVITATS AGRÀRIES El sector primari: activitats econòmiques relacionades amb l’explotació de la natura (agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal) Població activa: 39% població mundial (sobre tot a l’Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica) El medi físic condiciona les activitats agràries: § § §

El clima: condicions de temperatura i humitat. El relleu: zones planes, valls o terrasses. El sòl: textura (retenció d’aigua) i acidesa.

Pregunta 2 pàgina 42. 2. ELS PAISATGES AGRARIS *Preguntes 1,2,4 i 5 pag. 44 Poblament rural: dispers (habitatges aïllats) o concentrat (habitatges agrupats) 3.L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

Agricultura de subsistència Objectiu

Agricultura de mercat A. Especulació EUA

Plantacions

Tecnologia Mà d'obra Especialització Zones del món

10

5. LA RAMADERIA AL MÓN Ramaderia tradicionals i de mercat *Pregunta 2 i 3 pàgina 51 Ramaderia de mercat Segons la forma de producció podem distingir 2 tipus de ramaderia: Ramaderia intensiva: § Estables (espai reduït). Molts exemplars en un espai reduït § Molta mà d’obra § Utilització de pinsos § Bestiar boví, porcí i aviram Ramaderia extensiva § Grans extensions sense estables § Poca mà d’obra i § Alimentació natural (pastures) § Bestiar boví i oví 6. LA PESCA *Preguntes 1,2,3,4 pàgina 52 i 53 -Pesca tradicional: § Prop de la costa § Poques màquines § Producció escassa i per l’autoconsum -Pesca industrial: § Pesca (costanera, d’altura i gran pesca) § Tecnologia avançada § Grans quantitats i destinades a la venda 7. ON ES PESCA? § § §

Plataforma continental Zones de contacte entre corrents freds i calents Zones costaneres a prop d’un corrent fred

*Mapa pàgina 54 i 55 (fotocopiar mapes activitats) 8. ELS PROBLEMES DE LA PESCA *Preguntes 1, 2 i 3 pàgines 56 i 57 *Analitzar gràfic pàgina 56

11

5. LA INDÚSTRIA I ELS ESPAIS INDUSTRIALS *Llegir introducció i respondre preguntes entre tothom. 1. LES PRIMERES MATÈRIES Sector secundari: transformació de primeres matèries o de productes semiel·laborats. Indústria, mineria, producció energia i construcció Primeres matèries naturals § § §

Origen animal Origen vegetal Origen mineral: minerals metal·lics (ferro, coure, alumini…), no metal·lics (sal, granit, mabre, pissarra…) i energètics (carbó, petroli, gas natural, urani) 2. / 3. FONTS D'ENERGIA TRADICIONALS I LOCALITZACIÓ

Renovables i no renovables. Energia

Usos

Problemes

Localització

4. LES FONTS D’ENERGIA ALTERNATIVES Energia

Avantatges

Inconvenients

5. LA INDÚSTRIA Definició: activitat que transforma les matèries primeres en productes per al consum. * Copiar esquema pàg. 88 5.1.Història Feina artesanal: • Sense màquines.

12

• L’artesà començava i acabava el producte • Poca producció i cara Inicis industrialització (1/2 s. XVIII i s. XIX) § Màquines de vapor (carbó) § Més producció amb menys mà d’obra. § Creació de fàbriques Indústria actual § Automatització (moltes màquines que funcionen soles: informàtica) § Reducció de mà d’obra § Molta producció i més complexa. 6. CALSSIFICACIÓ INDÚSTRIES

6.1 Tipus d’indústries:

I.

Béns de producció: productes semielaborats que consumeixen altres indústries (mineria, producció energia, siderurgia…)

II. III.

Béns d’ús i consum: destinats direstament al consum (roba, aliments, llibres…) Indústries punta: Alt nivell tècnic (microelectrònica, telecomunicacions) *Esquema pàg. 156

6.2. Tipus d’empreses:

1. Segons dimensions: § Petites (-50 treballadors) § Mitjanes (-250 treb.) § Grans (+ 250 treb.) 2. Segons organització § Societats limitades (S.L.): 1 o més propietaris § Societats anònimes (S.A.): Propietat dividida en accions 3. Segons procedència del capital § §

Públiques: capital de l’estat. Privades: capital de particulars.

7. EL PROCÉS I EL TREBALL INDUSTRIAL

7.1. Elements necessaris pel procés industrial: § § § § §

Primeres matèries i fonts d’energia: (prod. natura o prod. semielaborats) Força de treball: Persones Capital: Diners necessaris per invertir Tecnologia: Màquines Organització empresa: Directius, càrrecs intermitjos i trebaladors/es 13

Els productes obtinguts es venen al mercat (conjunt de consumidors/es) i d’aquí els propietaris de l’empresa obtenen uns beneficis (diferència entre el cost d’un producte i es seu preu al mercat)

8. LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL 8.1. Factors de localització: § § § §

La disponibilitat de recursos naturals Disponibilitat de mà d’obra (capacitada i barata) El mercat (consumidors/res) Facilitats dels governs locals, regionals, estatals (impostos, legislació laboral, legislació mediambiental…)

*Indústria actual: característiques

8.2. Regions industrials Europa, EUA i Japó: països del Nord. Últimament també hi ha altres regions industrials: sud-est asiàtic, Mèxic i Brasil.

14

6. ELS SERVEIS. EL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME Introducció *Pregunta 2 pàgina 77 1. LES ACTIVITATS TERCIÀRIES Sector terciari: inclou les activitats que no produeixen béns materials com els sectors primari i secundari, sinó que presten serveis (educació, sanitat, comerç, turisme, transports i comunicacions…) El seu pes econòmic i la seva diversitat han augmentat en els últims anys per alguns canvis socials:

§

________________________________

§

________________________________

2. SECTOR TERCIARI AL MÓN D’AVUI

Característiques de les activitats terciàries: § § § § §

Heterogènies (varietat de serveis) Activitats intangibles i immaterials Activitats impossibles d’emmagatzemar Situades a prop del consumidor/a Baix nivell de mecanització

Classificació: *Pegunta 3 pàgina 81(esquema)

§ Serveis socials: educació, sanitat, administració… § Serveis de distribució: circulació persones, béns, informació (transports, telecomunicacions, comerç majorista…) § Serveis a les empreses: publicitat, investigació, assessoria jurídica i fiscal, neteja… § Serveis al consumidor: comerç minorista, hosteleria, oci (viatges i turisme), reparacions, serveis individuals (perruqueries, servei domèstic…)

15

3. UN EXEMPLE DE SERVEI SOCIAL BÀSIC : LA SANITAT LLegir pàgina 82 *Preguntes 1 i 2 pàgines 82 i 83.

CAUSES

4. TURISME I ELS SEUS EFECTES

Positius

EFECTES

TIPUS

Negatius

16

7. EL COMERÇ I ELS TRANSPORTS *Preguntes 1 i 3 pàgina 89 1. L'ACTIVITAT COMERCIAL *Preguntes 1, 2, 3 pàgina 90 Comerç: compra i venda de mercaderies amb la finalitat de satisfer les necessitats de la població -Elements del comerç: venedor, comprador, mercaderia i mercat (concret: botiga i abstracte: borsa)

§ La balança comercial: exportacions (béns materials que un país ven a l'exterior) importacions (béns materials que un país compra a altres països) Pot ser positiva (+ exportacions que importacions) o negativa (+ importacions que exportacions

§ La balança de pagaments: ingressos: béns materials + serveis (turisme, transports) + moviments de capitals (transferències entre països, accions…) - despeses: béns materials + serveis (turisme, transports) + moviments de capitals (transferències entre països, accions…) Pot ser excedentària (+ ingressos que despeses) o deficitària (- ingressos que despeses) *Pregunta 4 pàgina 91 (dibuixar l’esquema) Espanya: Balança comercial negativa i balança de pagaments excedentària (gràcies al turisme) 2. EL COMERÇ INTERNACIONAL ACTUAL -Característiques:

§ § § §

Enormes quantitats de productes molt diferents (mitjans de transport molt desenvolupats) Relacions d'ambit mundial (intercanvis desiguals) Activitat que ocupa un gran nombre de persones Concentració del comerç en un reduït nombre d'empreses

17

Els intercanvis internacionals -Països dominants: Europa oc., Nordamèrica i Japó (desenvolupats, rics, centre, primer món, nord…). + Australia, N. Zelanda i a més distància Rússia i els països de l’est d’Europa. Aquests països tenen en comú haver estat antigues potencies colonials. Exporten productes manufacturats i importen matèries primeres i kproductes manufacturats. -Països dominats: Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica (subdesenvolupats, pobres, perifèria, tercer món, sud…) Tenen en comú haver estat colònies dels anteriors durant les etapes del colonialisme i l’imperialisme Exporten matèries primeres i prod. manufacturats i importen productes manufacturats 3. FLUXOS I BLOCS COMERCIALS *Preguntes 1 i 2 pàgina 94 Característiques dels blocs comercials • Proximitat espacial • Unió duanera • Redistribució industrial • Front comú i unió d'esforços *Mapa comerç i blocs comercials 4. LA FUNCIÓ ELS TRANSPORTS El transport Definició: Activitat per la qual una persona o una mercaderia es trasllada d’un lloc a un altre. Sistemes de transport: terrestre, aeri, marítim. Mitjans de transport: vehicles, ferrocarril, barcos, avions Funcions: • • •

Desplaçament quotidià població (feina/estudis) Deplaçament a llocs molt allunyats (emigració/turisme) Distribució mercaderies

La revolució dels transports Canvis més importants • • • • • • •

Augment tonatge Intermodalitat (combinar diversos elements) Augment velocitat Millora infraestructura viaria Augment de la seguretat Reducció del preu del transport Avenços telecomunicacions (internet permet millor coordinació eficàcia i seguretat)

18

*Exercici 3 pàgina 97

19

5. XARXES I TRANSPORTS TERRESTRES Les xarxes de transport : conjunt infraestructures per a la cirvulació dels transports. Formada per eixos o linees que uneixen els punts. Els llocs centrals (grans ciutats són els nusos de transport. • •

Nord: xarxes de transports més denses i ben estructurades Sud : xarxes de transport escasses, poc denses.

Transport terrestre •

Per carretera: Ès el transport més utilitzat Xarxa de carreteres és la més estructurada i la més densa. Problemes: saturació i contaminació

•

Per ferrocarril: Avantatges: ràpid, segur i no contamintant. Problemes: rigidesa. *Explicar la diferències entre TAV i TR

6. TRANSPORT AERI I MARÍTIM Transport aeri És el millor per transportar persones a grans distàncies i per mercaderies lleugeres, fràgils i de molt valor. Actualment el seu preu s’ha reduït molt. Ës molt contaminant. Transport marítim És la millor per transportar mercaderies perilloses o pesants a molta distància a un preu baix. Té el desavantatges de que és molt lent (per això es fa servir molt poc en el transport de passatgers) *Preguntes 1, 2 i 4 de les pàgines 100 i 101. * Mapa pàgines 99 i 101

20

8. /9. L’ECONOMIA ESPANYOLA I L’ECONOMIA CATALANA QUADRE COMPARATIU ENTRE L’ECONOMIA ESPANYOLA I LA CATALANA

SECTOR PRIMARI

ESPANYA % PIB i % població activa

Principals conreus

3% PIB 5’2 % p.a. • Cereals (2 Castelles, Aragó) • Oliveres i vinya (Andalusia i Catalunya, València, La Rioja respectivament) • Fruiters (València, Aragó i Lleida) • Flors (Andalusia, Galícia, Múrcia, Canàries, Val. i Cat. • Hortalisses d’hivernacle (Andalusia) •

Ramaderia

• • •

• Paisatges agraris •

•

• • Pesca

• • • •

Boví (franja cantàbrica, Meseta, Cat. Aragó, Navarra i València) Porcí (Andalu., Cat. Aragó,Navarra i València) Oví (Meseta i Andalusia) Continental (Meseta, 2 Castelles, Extremadura): Agricultura de secà, ramaderia ovina i poblament concentrat. Atlàntic (Galícia, Cantabrià, Astúries i P. Basc): Agricultura de poca extensió, bosc d’eucaliptus i pins, ramaderia bovina, població dispersa Mediterrani (costa mediterrània i Balears): Agricultura de fruites, hortalisses i flors, ramaderia porcina i avícola, poblament dispers Canàries: plantacions plàtans, tabac, fruites tropicals, poblament concentrat a Tenerife i G. Canària i mixt a les altres illes. Espanya és una potència pesquera mundial. Regió nord-oest: principal zona pesquera. Indústria conservera Regió cantàbrica: 2ª en importància Regió mediterrània: poc important Regió sud-atlàntica: pesca africana Regió canària: pesca a les costes africanes

CATALUNYA 1’5 % PIB 2,5 % p.a. • Molta diversitat de conreus. Destaca la vinya, cereals, hortalisses, fruita seca i fresca i farratges. • Zones agrícoles més importants són la Depressió Central, el delta de l’Ebre i les planes litorals • Important la producció de suro Bestiar porcí i aviram

•

•

•

Mediterrani (predominen cereals farratges, , fruita, vinyes, fruita seca, hortalisses, arròs i ramaderia bovina, porcina i ovina) Interior (cereals de regadiu, farratges, fruiters, hortalisses, oliveres, vinya i ramaderia porcina i aviram) Muntanya (petits horts, fusta i llenya i ramaderia bovina i ovina)

•

•

Dins de la regió mediterrània

21

SECTOR SECUNDARI

% PIB i % població activa

Energia

Problemes energètics

Estructura industrial

26% PIB 28’8% p.a. • Importació de petroli i gas natural. • Principals fonts d’energia consumides: • Carbó (centrals tèrmiques) • Energia nuclear (electricitat c. Nuclears) • Hidràulica: Pantans Ebre, Duero, Tajo • Energies alternatives (solar i eòlica) • Ritme creixent de consum (per augment de població i expansió econòmica i industrial) • Dependència energètica • Siderúrgica (Astúries i P. Basc) • Metal·lúrgica (Bcn, Madrid i P. Basc) • naval (Ferrol, Cadis, Bilbao, Cartagena...) • Automòbil ( Bcn, Madrid, València...) • Sector químic (Madrid, Cat., P. Basc i Andalusia) • Alimentació (Cat. Andalusia, València, ...) • Alta Tecnologia (Bcn, Madrid, Biscaia)

32’9 PIB 34’4 p.a. • Recursos energètics escassos • Carbó (Pirineus i Depressió Central) • Energia hidroelèctrica (rius pirinencs) • Petroli i gas (gairebé inexistent) • Energia nuclear (Ascó i Vandellòs) • • • • • •

Ritme creixent de consum (per augment de població i expansió econòmica i industrial) Dependència energètica Sector químic Metal·lúrgic Tèxtil Alimentació

22

SECTOR TERCIARI

% PIB i % població activa

Comerç

71% PIB 66% p.a. • Comerç exterior : principalment amb la UE • Balança comercial negativa • Balança de pagaments excedentària gràcies al turisme

•

Transports i comunicacions

• • • • • •

Xarxa carreteres (rep + inversions) Problemes: densitat, contaminació i accidents. Ferrocarril: inversió en TAV T. marítim: comerç exterior i passatgers. Alguns especialitzats en creuers T. aeri: grans inversions en aeroports i avions Turisme principalment exterior de sol i platja Turisme del R. Unit, Alemanya, França, Itàlia... Destinacions: Cat., canàries, Balears, València i Andalusia.

65’6% PIB 63’1 % p.a. • Predomina el comerç al detall • Comerç exterior: -Exporta cotxes, prod. químics i alimentaris i begudes -Importa productes químics, cotxes i aliments. • Balança comercial negativa i de pagaments excedentària • Xarxa de carreteres té una estructura radial centrada en Barcelona, amb 2 excepcions: Eix Transversal (Lleida i Girona) i l’Eix de l’Ebre (Lleida i Tortosa) • Ferrocarril: rodalies i AVE • Ports: Barcelona i Tarragona • Aeroports: Barcelona i Girona i Reus • Turisme de sol i platja provinent de resta Espanya, França i Regne Unit • A més turisme a Barcelona, rural i esports d’hivern

Turisme

CONCLUSIONS: Quines són les semblances i les diferències entre les economies espanyola i catalana?

13. LA GLOBALITZACIÓ: CAP A UN SISTEMA MUNDIAL *Pregunta 2 pàgina 173 1. EL SISTEMA MUNDIAL Globalització Definició: Integració de tota l’economia mundial en un sol sistema econòmic (el capitalisme). Hi ha interdependència econòmica, política, social i cultural entre els països i la seva capacitat de decisió cada vegada és menor. Característiques globalització 23

• • •

Cobertura mundial. Immediata: Noves tecnologies de la comunicació (Internet, Televisió per cable, telefonia.) Ha transformat les bases de la societat. Ha creat una consciència global (ecologia, desigualtats)

La globalització econòmica L’economia mundial s’organitza entorn de 3 grans centres de poder econòmic i polític: EUA, UE i Japó. 3 característiques: § § §

Concentració de capital i domini de les multinacionals (grans empreses instal·lades a molts països) Defensa de la lliure competència (el nord defensa del mercat lliure sense proteccionisme, però això només és just entre iguals) Facilitat de moviment dels capitals de les borses mundials. Domini dels capitals financers

Conseqüències globalització § §

Dependència cada vegada més gran dels països del sud respecte els països del nord. Deslocalització de la producció

*Preguntes 1,2,3,4 pàgines 174 i 175 *Fotocòpies ultrarics.

2 LA GLOBALITZACIÓ EN LA MANERA DE VIURE *Preguntes 1, 2, 3, 4 pàgines 176, 177 Els riscos de la globalització •

Malalties: Facilitat i rapidesa de les comunicacions fa que les malalties es converteixin en un problema d’abast mundial. (Sida, vaques boges, grip aviar…)

•

El terrorisme: En un món globalitzat hi ha respostes violentes als problemes mundials. Als països que més afecta el terrorisme és com sempre als del Sud (Irak, Pakistan, Àfrica…) contràriament al que pensem normalment.

3.TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ 24

Desenvolupament tecnològic i economia Investigació científica és fonamental per desenvolupament econòmic. Patent: és el que s’ha de pagar per poder utilitzar una nova tècnica o procés. Les desigualtats entre Nord i Sud augmenten cada vegada més ja que a part de la inversió del països del Nord (+ del 3% del PIB) fitxen el “cervells” dels països del Sud. Internet, televisió, telefonia mòbil Són els dos mitjans estrella de la globalització perquè permeten connectar tot el món. *Preguntes 1, 3 i 5 pàgines 178, 179 4. GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTAT (I) Els indicadors de desenvolupament Definir: PIB PIB per habitant § IDH § Consum de calories: Una persona necessita per viure unes 2.400 calories diàries. Actualment hi ha 850 milions de persones que estan per sota d’aquesta xifra. § Línea de Pobresa Humana (LPH): Serveix per determinar les persones que viuen per sota del mínim imprescindible. Varia segons els països. § §

*Gràfic IDH i petjada ecològica L’accés desigual a la riquesa al món *Pregunta 2 pàgina 181 *Mapa pàgina 181: analitzar 5. CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBALITZAT

Causes i conseqüències de la desigualtat entre el Nord i el Sud CAUSES Explotació colonial Intercanvi desigual

CONSEQÜÈNCIES Pobresa, fam, malalties, mortalitat infantil, analfabetismo.

25

DESIGUALTAT Deute extern ECONÒMICA

Violacions del drets humans

NORD-SUD Corrupció governs del Sud Guerres i Conflictes

Guerres, desplaçats, refugiats, delinqüencia, terrorisme, migracions.

26

• Explotació colonial: des del segle XVI els europeus (primer sobre tot Espanya i Portugal i posteriorment G.B. I França) van conquerir grans territoris d’Amèrica, Àfrica i Àsia. D’aquesta conquesta els europeus es van enriquir i la resta de continents es van empobrir. • Intercanvi desigual: Sud

Mat. prim. ----------------------------------------------→ Prod. manufacturats ←----------------------------------------------

Nord

-Les grans multinacionals i els països del Nord marquen el preu de l’intercanvi: els productes manufacturats molt + cars que les mat. prim. -Aquest esquema també comporta gran dependència, ja que moltes de les excolònies només exploten una o dues matèries. • Deute extern: deute contret pels governs dels països del sud per aconseguir el seu desenvolupament i que ha significat una causa del seu empobriment)

Globalització i futur *Pregunta 3 pàgina 183 • • • • •

Condonar deute extern, 0’7% PIB nord, Taxa Tobin, Comerç just, Ttransferir despeses militars a l’ajut cap el ddesenvolupament…

27

CONFERÈNCIA SOBRE LA GLOBALITZACIÓ Comerç internacional (intercanvi desigual) La primera pregunta i la primera valoració de la globalització: el fet que en el món hi hagi molt comerç internacional, és bo o és dolent? Depèn. Segons els llibres d’economia, és magnífic, perquè ens diuen que si hi ha molt comerç les empreses seran molt competitives, entraran a molts mercats de fora, tindran gran capacitat de tenir clientela... i nosaltres com a consumidors tindrem accés a tot tipus de productes, i com que vindran d’empreses molt competitives, els tindrem a bon preu. Per tant, per les empreses, mercat mundial i competitivitat, i pels consumidors, accés a tota mena de productes i més barats. A partir d’aquí, sembla que això del comerç és extraordinari. Seria extraordinari si el comerç fos el que ens diuen els llibres d’economia que és, però que no sempre és. El comerç, perquè sigui possible, es basa en una transacció. Si no hi ha transacció, no hi ha comerç. I perquè una transacció es pugui produir, hi ha d’haver un preu. Si no hi ha preu, no hi ha transacció. Com s’elabora el preu? Bé, si hem fullejat algun cop algun llibre d’economia, veurem que el preu és el fruit de la barreja dels interessos dels que ofereixen i dels que demanen. Hi ha una corba d’oferta i una altra corba de demanda, les dues corbes es creuen en un punt determinat, que en diem punt d’equilibri, i aquest punt d’equilibri determina el preu. I qui no hagi llegit mai cap llibre d’economia, és igual. Ho explicaré amb un exemple més concret. Nosaltres anem de vacances a Turquia. El dia que ja tornem cap a Barcelona ens passegem pel basar d’Istambul perquè volem portar un record a casa. Ens volem endur una figureta que està allà exposada i li preguntem al venedor què val aquesta figureta. Ell ens diu: 2 milions de lires. I nosaltres, que sabem que en el basar d’Istambul cal regatejar, li diem: de cap manera! Li donem 1 milió de lires i estigui tranquil! El venedor, que coneix l’ofici, diu: No! Un milió no! Però miri: si vol li puc arreglar una mica i enlloc de 2 milions li deixo a 1.800.000 lires. Nosaltres, que tenim ganes d’endur-nos la figureta, li diem: miri, potser li pujarem a 1.400.000 lires. El venedor diu: home, en aquest cas jo li deixaré a 1.600.000 lires. I al final diem: sabeu què? Ho deixem a 1.500.000 lires i tots contents. Això és el punt d’equilibri. Ell partia de 2 milions, nosaltres d’un milió, hem fet la transacció a 1 milió i mig i tots contents. Si tot el comerç mundial es produís en aquestes condicions, seria perfecte. Però no es produeix en aquestes condicions, perquè en la nostra vida real el comerç tampoc no es produeix en aquestes condicions. Jo no em veig, per 28

exemple, anant a aquí a la benzinera de la cantonada i dient-li al venedor de la benzinera: a quan deixem el litre avui? A 140? A 145? El de la benzinera dirà: noi! A aquí posa 149. O pagues això o te’n vas buit a casa. Però per què? Perquè no tenim la mateixa força negociadora com el d’Estambul i jo. Ell pertany a un monopoli, o a un oligopoli, em pot imposar el preu i jo he de callar i obeir. Si hi ha molt comerç com el d’Estambul, va molt bé per tothom. Si hi ha molt comerç com el de la benzinera, va molt malament per mi i molt bé per Repsol, per dir-ho d’alguna manera. Quin és el resultat? Doncs el resultat és que en el comerç internacional els països del primer món fem de Repsol i els països del 3r món fan de nosaltres. És a dir, que ells mai poden imposar el preu. Com per exemple, ara està sortint als diaris la situació de misèria que està vivint Sudamèrica, més de l’habitual, arrel precisament de la caiguda dels preus normals del cafè. Perquè el preu del cafè no el fixen ells, sinó que es fixa en un mercat internacional de primeres matèries, que té la seva seu a Londres. I el preu del cafè està per terra, encara que nosaltres a la cafeteria el paguem com sempre, perquè per alguna cosa hi ha una cosa que en diuen intermediaris. Bé, resulta que el preu del cafè està baix i ells no el poden ni fixar. Però quan enlloc de vendre cafè els països del tercer món compren, posem per cas, una fotocopiadora, el preu de la fotocopiadora, lògicament, tampoc no el fixen ells. El fixen la Ranx Xerox, la Canon, la Olivetti, etc. I quin és el resultat? Doncs un resultat que avui tenim estadísticament demostrat durant tot el segle XX. Durant tot el segle XX el 3r món ha anat venent cada vegada més barat i ha anat comprant cada vegada més car. Amb la qual arribes a la conclusió evident: Un comerciant que tingui el costum de vendre cada vegada més barat i de comprar cada vegada més car, probablement s’arruïnarà. Per tant, primera dada de la globalització: Cada vegada hi ha més comerç i cada vegada és més favorable per uns i perjudicial pels altres. Deute extern Un altre aspecte financer molt important és el deute extern. Una dada: segons l’informe publicat no fa gaire per les Nacions Unides, que fa referència al 1999: Al 1999 el tercer món va enviar al primer món 353.000 milions de dòlars per pagar el deute. I el primer món, per ajudar el tercer món en el seu desenvolupament, que no arriba ni molt menys al 0,7 % del PIB, sumant totes les ajudes mundials de totes les fonts, li va enviar 32.000 milions de dòlars. O sigui que nosaltres els enviem 32.000 milions de dòlars i ells per pagar-nos el deute ens paguen 353.000 milions de dòlars. Qui ajuda a qui? Arcadi Oliveras (president de Justícia i Pau) Arenys, 10 de nov. 2001 29

Història 1 BATXILLERAT del món contemporani

L’herència colonial Algunes diferències entre el nord i el sud

L’intercanvi desigual

30

11. L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI Introducció 1. LA GLOBALITZACIÓ I L’ESPAI URBÀ 1.1. La transformació de l’espai urbà Les ciutats globals han aparegut amb la globalització: § § § § §

Llocs privilegiats de poder Concentren les principals seus econòmiques (bancs, borses, empreses) Controlen la gran majoria d’intercanvis internacionals (capitals, informació, tecnologia i mercaderies) Les 3 principals: Nova York, Londres i Tòquio Altres importants: París, Los Àngeles, Milà, Frankfurt Honk-Kong. I al sud Sao Paulo o Ciutat de Mèxic

1.2. Transformacions a les grans ciutats. § § §

Construcció de noves infraestructures de transports (aeroports més grans, AVE, autopistes) Xarxes de telecomunicació millors i més ràpides (Internet, telefonia mòbil, televisió per satèl·lit…) Construcció d’edificis oficines, hotels, centres culturals, comercials

La conseqüència de totes aquestes actuacions ha esta el fort augment dels preus en aquestes ciutats 1.3. Les xarxes urbanes *Sintetitza 3 pàgina 259 Mapa de la pàgina 259 2. DESIGUALTATS TERRITORIALS I SOCIALS 2.1. Diferències socials i territorials La globalització també ha augmentat la desigualtat entre ciutats i dintre de les ciutats: § § §

Zones privilegiades: persones amb + ingressos → urbanitzacions privades, centres comercials de luxe, camps de golf... Zones marginades: a la perifèria de les ciutats del Sud hi ha zones de marginació amb assentaments precaris sense les mínimes condicions d’habitabilitat. El centre de les ciutats → Canvis: o Recuperació dels centres històrics: hotels, restaurants, botigues, universitats i altres equipaments culturals → provoca augment del preu del sòl i la marxa de la gent del barri i la seva substitució per residents amb alt nivell econòmic o Barris del centre que es deterioren per manca d’inversió. 31

3. LA CIUTAT DIFUSA 3.1. Els límits entre el que és rural i urbà Àrees metropolitanes: diferència entre la ciutat i el camp no està clarament diferenciada → ciutat difusa (barreja d’espai urbà i rural i d’activitats urbanes i rurals) Definició d’àrea metropolitana 3.2. Funcions ciutat difusa Les funcions es basen en les necessitats de la metròpoli que no es poden situar en el seu interior: § § § § § §

Urbanitzacions Polígons industrials Instal·lacions esportives Agricultura destinada a al ciutat Centres comercials Aeroports, vies de comunicació

3.3. Causes de la ciutat difusa § § §

Preu elevat del sòl Desenvolupament del transport privat Augment de les infraestructures viàries

3.4. Repercussions de la ciutat difusa El model de creixement de la ciutat difusa comporta : § § § §

Consum molt alt de sòl Increment dels serveis (aigua, gas, llum, escombraries…) Mobilitat constant ( molt transport privat) Desenvolupament d’un model social més individualista

*Treballa amb el mapa 1 (pàgina 263) *Sintetitza 4 (pàgina 263)

32

NOUS ESPAIS DE LES ÀREES METROPOLITANES

4. ELS NOUS ESPAIS DE LES ÀREES METROPOLITANES Relocalització activitat industrial

Funcions de la ciutat central

Parcs tecnològics

Centres comercials

5. ELS PROBLEMES AMBIENTALS 5.1. Reptes ecològics Ciutats alteren l’espai natural (sòl, aigua, vegetació, aire, paisatge i clima) → paisatge humanitzat Escassetat vegetació Avenç urbanització : Desforestació i manca zones verdes → pot afectar el clima (temperatures i precipitacions) Escassetat i contaminació de l’aigua § §

Escassetat afecta sobre tot a països del Sud (de cada 4 persones al món no té aigua potable) Contaminació. Afecta també sobre tot als països del Sud ja que l’aigua contaminada pot provocar malalties (tifus, descomposició, hepatitis…)

Contaminació: atmosfèrica i acústica Residus 33

12. ELS FENÒMENS MIGRATORIS Introducció FACTORS PER L’ESTUDI DE LA POBLACIÓ -2 factors de la variació de la població 1)Moviment natural (diferència entre natalitat i mortalitat) 2)Saldo migratori (diferència entre immigracions i emigracions) 1)Moviment natural Natalitat:

§ Taxa de natalitat: relació del nº naixements amb la població d’un territori (%0) Taxa de fecunditat: relació del nombre de naixements amb la població femenina en edat fèrtil (15-49 anys) § Per què una població creixi → nombre mitjà de fills per dona = 2’1 fills §

Mortalitat:

§ Taxa de mortalitat: relació nº de les defunci. amb la població d’un territori (%0) § Taxa de mortalitat infantil: relació del nº d’infants morts abans de complir 1 any §

amb els infants nascuts en el territori. Esperança de vida: expressa la durada mitjana de la vida de les persones (+ alta les dones)

2)Saldo migratori § Migracions: desplaçaments de població § Emigrants: persones que surten del territori d’origen. § Immigració: persones que arriben a un territori nou. *Exercicis 1, 2, 3 de la pàgina 274 Piràmide de població -Piràmide d’edats: representació gràfica de les característiques de la població d’un territori en una data determinada (un any) *Que expliquin les característiques de les piràmides. § § § § §

Eix vertical (ordenada) grups d’edat de 5 en 5 (de menys edat a més edat) Eix horitzontal (abscissa): base de la piràmide. Es situen els valors de la població. A l’esquerra els homes i la dreta les dones. Grups d’edat: Cada grup d’edat representat per una barra horitzontal, la longitud de la qual depèn del nº de persones. Dades: poden ser valors absoluts (total homes i total dones) o relatius (%) Parts de la piràm.: base (grups entre 0-14) tronc (entre 15- 64) i cúspide (+ de 65)

34

Per què serveix una piràmide: saber la situació demogràfica d’un territori. Per preveure futures necessitats sanitàries, econòmiques, educatives, socials… *Veure les formes piràmide 275 i piràmide pàgina 275 1. LES MIGRACIONS AVUI 1.1.Les migracions Durant tota la Història de la Humanitat hi ha hagut migracions. Actualment aquestes s’han globalitzat i tenen una dimensió mundial i l amatoria de països són o emissors o receptros de migracions. 1.2. Els migrants Diversos grups: -Segons formació: §

Qualificats: per millorar situació econòmica.

§

Sense formació: sevei domèstic, agricultura, construcció

-Segons situació laboral: §

Legalitzats (permís residència i/o treball)

§

Refugiats (fugen de guerres o dictadors)

§

Sense papers (situació + precaria i explotació laboral)

-Segons àmbit de desplaçament: §

Nacionals (dins d’un mateix país)

§

Internacional (entre països)

1.3. Causes desplaçaments 1965: 75 milions de migrants s. XXI: 150 milions de migrants (2% de la població mundial) -Factors d’expulsió § § § §

Motius econòmics (millorar les condicions econòmiques) Motius polítics (guerres, dictadures…) Catàstrofes naturals Motius socioculturals (model de vida urbà i occidental)

*Gràfic pàgina 277 -Factors d’atracció 35

§ §

Feina abundant Nivell de vida elevat (mitjans de comunicació)

2. LES RUTES DE LES MIGRACIONS 2.1. Les migracions entre Sud i Nord §

De les zones empobrides (Sud) a les zones enriquides (Nord)

§

Sense papers: entrada al país sense papers ja que les condicions legals son molt dures. Provoca explotació laboral i falta de drets.

2.2. Les migracions entre països del Nord §

Persones d’un nivell econòmic i professional alt (tècnics, directius, jubilats)

§

Espanya (unes 300.000 persones: UE, EUA i Japó)

2.3. Les principals rutes migratòries *Treballa amb el mapa 1, 2 pàgina 279 3.ELS EFECTES DE LES MIGRACIONS 3.1. Efectes en l’economia i la societat *Que ho facin els/les alumnes a)Pel lloc d’arribada: •

Positives: mestissat. cult. / pob. jove / ma d’obra / augment consumidors /més impostos / asseguren pensions actuals • Negatives: discriminació / racisme / desarrelament. b)Pel lloc d’origen:

• Positives: ⇓ Atur i tensions socials i polítiques./ •

transferència de divises Negatives: pèrdua de ma d’obra jove / envell. població.

*Preguntes 1 i 2 del quadre Nivell d’estudis (pàgina 280) *Diversitat cultural: la barreja és positiva. La nostra cultura que és dinàmica(com totes) és fruit d’aquesta barreja(pa amb tomàquet: murcians; pizza: italians; flamenc: andalusos; rock: anglosaxons; numeració, paraules i tècniques conreu: àrabs; patata, tomàquet, cacau...: Amèrica... 36

4. LES MIGRACIONS A ESPANYA 4.1. Espanya: un país d’emigrants en el passat En aquest segle en el nostre país hi hagut 4 grans onades migratòries: a) En el 1r ¼ de segle més de 1’6 milions van emigrar cap a Amèrica per raons econòmiques. b) Després de la Guerra Civil (1936-1939) ½ milió van emigrar cap a Amèrica per raons polítiques. c) En les dècades dels 40 i 50 més de 100.000 persones van emigrar cap al nord d’Àfrica per raons econòmiques. d) En la dècada dels 60 aprox. entre 1 i 2 milions van emigrar cap alguns països europeus (principalment França, Alemanya i Suïssa) per raons econòmiques. Aquesta emigració es va donar en general des dels països del sud europeu cap els del centre i nord. 4.2. Les migracions interiors Migracions camp-ciutat (sobretot a partir de la 2ª ½ del XX)→ de les zones rurals (amb poca feina i salaris baixos: Andalusia, Extremadura, Galicia...) a les zones industrials (Barcelona, Madrid, País Basc i València) *Preguntes del mapa 1 i 2 pàgina 283 5. LA IMMIGRACIÓ ACTUAL A ESPANYA I CATALUNYA 5.1. La immigració a la societat actual En els últims anys Espanya s’ha convertit en un país d’immigració. La procedència majoritària és europea, americana i africana. Aproximadament els immigrants representen el 10% de la població espanyola (5 milions de 45 milions). *Sintetitza 2 pàgina 285 2. La immigració a Catalunya La bona situació econòmica de Catalunya i l’oferta de molts llocs de treball (construcció, servei domèstic i a les persones i turisme) a atret a prop d’un milió d’immigrants (21% marroquins, 10% equatorians i 6% romanesos) que representen prop del 13 % de la població total (7’5 milions) *Pràctica competències bàsiques 4. pàgina 287 (preguntes a, b, c, d)

37

13. NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I RISCOS Introducció sobre la relació entre natura i societat 1. LES RELACIONS ENTRE NATURA I SOCIETAT 1.1.Relació dinàmica entre natura i societat -Durant molts segles la relació entre la natura i la societat no ha suposat grans problemes. -A partir de la Rev. ind. i sobre tot durant la 2ª 1/2 del s. XX aquesta relació ha presentat problemes. El més important ha estat l'impacte mediambiental i les seves conseqüències Recursos: bèns que són necessaris per satisfer les necessitats humanes R. renovables: inexhauribles (sol, aigua, vent…) R. no renovables: són aquells que es generen a la natura de forma tan lenta que s’exhauriran a curt o mig termini. (el petroli, el carbó i el gas natural i els minerals) *Quadre recursos renovables i no renovables pàgina 293. 1.2.Consciència ecològica i desenvolupament sostenible -El consum de recursos naturals dels països del Nord (1r món) és insostenible per: *- Sobreexplotació recursos (per exemple exhauriment de petroli, qualitat aigua potable…) -Contaminació del medi ambient (residus a l'aire, terra i aigua) -Possibles solucions: consciència ecològica (que la humanitat prengui consciència de que s’ha de respectar el medi ambient) i el desenvolupament sostenible (desenvolupament que no malmeti el medi natural). Les 3 "R" : reduir, reciclar i reutilitzar (que ells i elles pensin en possibles solucions) 2. LA DISPONIBILITAT DESIGUAL DELS RECURSOS DEL PLANETA 2.1. Desigualtats econòmiques entre països La distribució dels recursos al món és molt desigual. No necessariament l’extensió d’un territori determina la quantitat de recursos que hi podem trobar. Tampoc la riquesa de recursos naturals implica un desenvolupament econòmic important. El desenvolupament econòmic d’un territori ve determinat per raons històriques i polítiques i no tant per la riquesa en recursos naturals. (Europa és el continent més pobre en recursos naturals) Els països del Nord i les seves multinacionals controlen l’extracció, transformació i venda dels recursos més importants del món. Així els beneficis d’aquests recursos són pels països del Nord i no pels propietaris d’aquests recursos o sigui els països del Sud. *Text pàgina 295 i preguntes 1,2,3. 38

3. ELS IMPACTES AMBIENTALS: L’AIGUA -Sobreexplotació

→ impactes ambientals

-Contaminació ambiental 3.1. Sobreexplotació dels recursos hídrics -Característiques aigua dolça: -Últims 50 anys consum s’ha multiplicat per 4 -El 80 % s’utilitza en l’agricultura -Consum humà és un petit % però ha de ser d’aigua potable -Impactes als rius: -Transvasaments (canals…) *Quadre riu Ebre pàgina 296 -Impactes als aqüífers -Sobreexplotació

-Salinització -Desertització

3.2.La contaminació de l’aigua dolça L’aigua no és potable quan conté una quantitat de residus perjudicials per a la salut (al món moren 25.000 persones diàriament per l’aigua) Orígens de la contaminació de l’aigua: § § §

Humà: neteja personal, llar... Agrícola i ramader: contaminació pels adobs i excrements animals. Industrial: residus industrials.

3.3. La contaminació de l’aigua del mar -Abocament de residus urbans i industrials que contaminen els mars: el problema s’agreuja quan el mar és tancat com el Mediterrani. Per solucionar aquest problema es construeixen depuradores per netejar l’aigua que es llença al mar. Principals causes de contaminació a la Mediterrània: § § §

Navegació comercial Contaminació urbana, industrial i agrícola Efectes turisme

39

4. ELS IMPACTES AMBIENTALS: L’AIRE I EL VEGETACIÓ -Contaminació atmosfèrica: residus abocats a l’atmosfera -Efectes:

-Pluja àcida -Reducció capa d’ozó -Efecte hivernacle

-Desforestació: -Causes:

-Explotació fusta (països del Nord i combustible països del Sud) -Pobresa i interessos econòmics (tala de boscos per agricultura i ramaderia) -Contaminació (pluja àcida) i incendis

-*Conseqüències (pàg.299) -Inundacions i esllavissaments -Pèrdua biodiversitat -Desertització 5. LA GESTIÓ DELS RESIDUS I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE -Desenvolupament sostenible (proposa que el model econòmic per satisfer les nostres necessitats sigui respectuós amb el medi ambient. -No sobreexplotar els recursos -Utilitzar els recursos de forma racional -Actualment tenim una gestió dels residus molt deficient -Gestió de residus sostenible: -Reciclatge (permet tornar a utilitzar un recurs i estalvia energia) *Preguntes 1 i 2 de l’esquema reciclatge pàgina 300

40

14. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL 1. L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT Estat: conjunt d’institucions creades per organitzar la vida i l’activitat de les persones d’un territori amb les mateixes lleis i sota un mateix poder. §

Territori: delimitat per fronteras

§

Població: és habitual que en un mateix estat convisquin persones de cultures diferents (llengues, costums…) i fins i tot nacionalitats diferents.

*Sintetitza 3 pàgina 180 2. DEMOCRÀCIA Hi ha estats democràtics i estats no democràtics (dictadures) -Democracia:

§ Directa → Assembleària o referèndum § Representativa → eleccions *Diferència entre referèndum i eleccions -Eleccions: § Lliures § Plurals § Sufragi universal i secret § Periòdiques -Divisió de poders: § Legislatiu (parlament) § Executiu (govern) § Judicial (poder judicial)

3. ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS La més important és l’ONU. Creada el 1945: 51 estats (actualment + de 200 estats) Objectius: § Pau § Fomentar relacions d’amistat entre els països § Cooperar en la solució del problemes internacionals § Vetllar pel respecte dels drets humans. Problemes: No pot fer cumplir els objectius. No és democràtic (Consell de seguretat) *Esquema pàgina 191 41

Organitzacions dependents de l’ONU: UNESCO, UNICEF… 4. UNIÓ EUROPEA *Mapa mut de la UE: omplir els diferents països de la UE i pintar segons l’any d’adhesió. (pàgina 202) *Mapa conceptual pàgina 216 5. ESPANYA *Mapa mut autonomies pàgina 225

-Monarquia parlamentària → Divisió de poders

-Legislatiu → Corts Generals (Congrés diputats i Senat) -Executiu → Govern (president i ministres) -Judicial → Jutges i tribunals

*Esquema pàgina 222 -Partits polítics: Espanya: PSOE / PP / IU Catalunya : PSC / CiU / ERC / PPC / IC Estat de les autonomies: Descentralitzat CCAA → Estatuts d’autonomia (vàries competències) Estat → competències exclusives en relacions internacionals, lleis penals, política econòmica i monetària, exèrcit. § Conflicte de competències entre Estat i CCAA → es resolt pel Tribunal Constitucional § § §

6. CATALUNYA *Esquema de l’organització política de Catalunya (institucions més importants i funcions) Organització territorial → municipis (946), comarques (41), províncies (4) *Mapa mut comarques de Catalunya (en vermell dibuixar límits provincials)

42