Sherlock Jr - Buster Keaton

NOM: Xavi Grabolosa Carrera CURS: 1er PRODUCCIÓ A LLENGUATGES AUDIOVISUALS MARIONA VISA

Pel—lícula Nº 1: El Moderno Sherlock Holmes (de Buster Keaton) 1. FITXA TÈCNICA Director:

Buster Keaton

Intèrprets:

Buster Keaton Kathryn McGuire Ward Crane Joe Keaton Erwin Connelly Jane Connelly Ford West George Davis John Patrick Ruth Holley Horace Morgan

Gènere:

Comèdia

Nacionalitat: EEUU Font:

Segons Informació obtinguda d’Internet:

- Keaton no buscava només filmar una sèrie de gags, sinó també buscar i donar a conèixer un estil molt personal. - Mostrar en aquest “film” el concepte de Cinema dins del Cinema. - Barrejar els conceptes de Cinema, Somnis i Realitat. Guió:

Clyde Bruckman, Joseph Mitchell i Jean Havez

Música:

Música de Camera que acompanya a les Pel—lícules (Muda)

Segons Informació trobada en 1 Web: http://www.culturalianet.com/art/ver.php?art=24134

Myles Boisen, Sheldon Brown, Beth Custer, Steve Kirk, Nik Phelps i Rafal Rozmus Fotografia:

Elgin Lessley i Byron Houck (B/N)

Durada:

44 minuts.

Any:

1924

Títol Original: “Sherlock, Jr.” Producció:

Buster Keaton Productions Inc. i Joseph M. Schenck Productions

Productors:

Buster Keaton i Joseph M. Schenck

2. BIOFILMOGRAFIA DIRECTOR I ACTORS PRINCIPALS PRINCIPALS

DIRECTOR:

Joseph Francis “Buster” Keaton Va néixer el 04 d’Octubre de 1895 a Pikua, Arkansas (EUA). Fill de 2 coneguts còmics ambulants, Joseph i Myra Keaton “Els 2 Keaton”, Buster va aparèixer en escena quan només tenia 1 any d’edat. Als 3 anys, Buster ja era un actor professional, i el duet Keaton va passar a ser un trio. Van destacar en el Vodevil, l’Acrobàcia fins que el 1917 Buster (nom posat per Harry Houdini al veure com aguantava a sobre l’escenari) va decidir provar sort per ell mateix. Als 21 anys va tenir la sort de conèixer i posteriorment ser contractar per Roscoe “Fatty” Arbuckle per treballar amb els curts que aquest últim realitzava. Aquesta relació laboral va durar fins el 1920 (només interrompuda per el seu ingrés a l’exercit per lluitar a la I Guerra Mundial). El 1920 es va associar amb J.M Schenck i va començar una carrera solitària de gran èxit amb pel—lícules com “Sherlock, Jr.” (1924) , “El Navegante” (1924) , “El Maquinista de la General” (1926) o “El Cameraman” (1928). L’arribada del cine sonor va significar l’inici del fi de la seva carrera en que va destacar per ser el Director i Guionista de les seves pròpies pel—lícules. El 1932 es va separar de l’actriu Natalie Tamadage (després d’una gran batalla on va tenir de vendre les seves pel—lícules). Posteriorment, només va intervenir en paper secundaris com “El Crepúsculo de los Dioses” (1950) de Billy Wilder , “Candilejas” (1952) de Chaplin o “Golfus de Roma” (1966) de Richard Lester. El 1959 va rebre l’Óscar Honorífic per el Conjunt de la seva obra. Finalment, va morir el 01 de Febrer de 1966 a Los Angeles, Califòrnia (EUA). Filmografia

Filmografia Buster Keaton Pel—lícula a…

Títol

Director/a

Any

The Butcher Boy His Wedding Night Good Night, Nurse!

Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle

1917 1917 1918

Convict 13

Buster Keaton

1920

Neighbors

Buster Keaton

1920

com

Actor Actor Actor Actor / Director / Guionista Actor / Director / Guionista

One Week

Buster Keaton

1920

The Scarecrow

Buster Keaton

1920

The Haunted House

Buster Keaton

1921

The Playhouse

Buster Keaton

1921

The Electric House

Buster Keaton

1922

Our Hospitality The Navigator Sherlock, Jr.

Buster Keaton Buster Keaton Buster Keaton

1923 1924 1924

Go West

Buster Keaton

1925

The General

Buster Keaton

1926

College The Cameraman Steamboat Bill Jr. Spite Marriage The Passionate Plumber Le Roi des ChampsElysees The Chemist Grand Slam Opera The Taming of the Snood That Night with You Sunset Boulevard Around the world in eighty days The Adventures of Huckleberry Finn

James W. Horne Edward Sedgwich Charles Reisner Edward Sedgwich

1927 1928 1928 1929

Actor / Director / Guionista Actor / Director / Guionista Actor / Director / Guionista Actor / Director / Guionista Actor / Director / Guionista Actor / Director / Actor / Director / Actor / Director / Actor / Director / Guionista Actor / Director / Guionista Actor Actor Actor Actor

Edward Sedgwich

1932

Actor

Max Nossech

1934

Actor

Buster Keaton Buster Keaton

1936 1936

Actor / Director / Actor / Director /

Buster Keaton

1940

Director /

William A. Seiter Billy Wilder

1945 1950

Actor Actor

Michael Anderson

1956

Actor

Michael Curtiz

1960

Actor

Moltes aparicions durant la Dècada dels 50 i 60 en Capítols de Series de TV. Gran Figura del Estil de Cine o Època “SLAPSTICK” 144 Pel—lícules com Actor / 44 com a Director / 33 com a Guionista / 6 com a Editor / 6 com a Productor... Premis: Oscar: Oscar Honorífic a la seva llarga Carrera i Dedicació al Cinema (1959)

ACTORS ACTORS PRINCIPALS: Kathryn McGuire

Nascuda el 06 de Desembre de 1903 a Peoria, Illinois (EUA) Va morir el 10 d’Octubre de 1978 a Los Angeles, Califòrnia (EUA) Filmografia Títols amb Anglès Love a la Mode (1930) de Stephen Roberts The Lost Zeppelin (1929) de Edward Sloman The Long, Long Trail (1929) de Arthur Rosson He Did His Best (1929) de Leslie Pearce Children of the Ritz (1929) de John Francis Dillon Synthetic Sin (1929) de William A. Seiter Lilac Time (1928) de George Fitzmaurice Girl in the Pullman (1927) de Erle C. Kenton Drama Deluxe (1927) de Norman Taurog Howdy Duke (1926) de Norman Taurog Davy Crockett at the Fall of the Alamo (1926) de Robert N. Bradbury Midnight Faces (1926) de Bennett Cohen Buffalo Bill on the U.P. Trail (1926) de Frank S. Mattison Two-Fisted Jones (1925) de Edward Sedgwich Tearing Through (1925) de Arthur Rosson The Navigator (1924) de Donald Crisp i Buster Keaton Sherlock, Jr. (1924) de Buster Keaton Pioneer's Gold (1924) de Victor Adamson Phantom Justice (1924) de Richard Thomas The Love Pirate (1923) de Richard Thomas The Woman of Bronze (1923) de King Vidor The Crossroads of New York (1922) de F. Richard Jones Playing with Fire (1922) de Dallas M. Fitzgerald The Silent Call (1921) de Laurence Trimble Bucking the Line (1921) de Carl Harbaugh Dabbling in Art (1921) de Erle C. Kenton Bungalow Troubles (1920) de Albert Austin Married Life (1920) de Erle C. Kenton Down on the Farm (1920) de Ray Grey i F. Richard Jones 70 Pel—lícules en TOTAL al llarg de la seva vida d’Actriu

Ward Crane

Nascut el 18 de Maig de 1890 a Albany, New York (EUA) Va morir el 21 de Juliol de 1928 a Saranac Lake, New York (EUA) Filmografia Títols amb Anglès The Rush Hour (1928) de E. Mason Hopper Honeymoon Flats (1928) de Millard Webb Down the Stretch (1927) de King Baggot The American (1927) de J. Stuart Blackton Upstage (1926) de Monta Bell That Model from Paris (1926) de Louis J. Gasnier The Boy Friend (1926) de Monta Bell The Flaming Frontier (1926) de Edward Sedgwich Borrowed Finery (1925) de Oscar Apfel Classified (1925) de Alfred Santell The Phantom of the Opera (1925) de Rupert Julian The Crimson Runner (1925) de Tom Forman Empty Hands (1924) de Victor Fleming Bread (1924) de Victor Schertzinger Sherlock, Jr. (1924) de Buster Keaton Enemies of Children (1923) de Lillian Ducey i John M. Voshell Pleasure Mad (1923) de Reginald Barker The Meanest Man in the World (1923) de Edward F. Cline Broadway Rose (1922) de Robert Z. Leonard French Heels (1922) de Edwin L. Hollywood The Frisky Mrs. Johnson (1920) de Edward Dillon The Scoffer (1920) de Allan Dwan Soldiers of Fortune (1919) de Allan Dwan The Dark Star (1919) de Allan Dwan The Glow Worm (1913) de Will Levington Comfort (story) 48 Pel—lícules en TOTAL al llarg de la seva vida d’Actor

Joseph “Joe” Keaton

Nascut el 06 de Juliol de 1867 a Terre Haute, Indiana (EUA) Va morir el 13 de Gener de 1946 a Ventura County, Califòrnia (EUA) Pare de Buster Keaton. Al principi de la carrera de Buster (als 3 anys), Joe, Myra (esposa de Joe i mare de Buster) i Buster Keaton van ser coneguts com “Three Keatons” (ELS 3 KEATONS). Filmografia Títols amb Anglès Palooka from Paducah (1935) de Charles Lamont Evelyn Prentice (1934) de William K. Howard The General (1927) de Clyde Bruckman i Buster Keaton Go West (1925) de Buster Keaton Sherlock, Jr. (1924) de Buster Keaton Our Hospitality (1923) de John G. Blystone i Buster Keaton Daydreams (1922) de Edward F. Cline i Buster Keaton The Electric House (1922) de Edward F. Cline i Buster Keaton Neighbors (1920) de Edward F. Cline i Buster Keaton The Scarecrow (1920) de Edward F. Cline i Buster Keaton Convict 13 (1920) de Edward F. Cline i Buster Keaton The Bell Boy (1918) de Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle Out West (1918) de Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle A Country Hero (1917) de Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle

3. CONTEXT HISTÒRIC I CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT. Slapstick (Cine Còmic Mut) Emmarcat en l’Època del Cine Mut. El cinema mut és aquell que no té cap mena de soroll, consisteix únicament amb imatges. Es val de gesticulacions i expressions corporals (del cos) que després son explicades en requadres negres i emmarcats; fet perquè fos entès per tot tipus de públic, de totes les nacions i de totes les edats, sabessin l’idioma que sabessin i per donar un enteniment avançat a l’acció que es va a presentar o s’estigui presentant, realitzades en el període que comprèn entre l’aparició del Cine i el Sonor (1895 – 1927). La idea de combinar les imatges amb soroll (“música”) gravat es quasi tan vella com la cinematografia en si, però fins a finals dels Anys 20, la majoria de pel—lícules eren mudes. Aquest període anterior a la introducció del so es coneix com la “Era Muda”. L’Art de la Cinematografia va arribar al seu punt màxim (màxima maduresa) abans de l’aparició de les pel—lícules amb so. Donat que el cine mut no podia servir-se d’àudio sincronitzat amb la imatge per presentar els diàlegs, s’afegien títols per aclarir la situació a la audiència o per mostrar conversacions importants.

Les projeccions de pel—lícules mudes normalment no transcorrien en complet silenci: solien estar acompanyades per música en directe, habitualment improvisada per un pianista u organista. Ja en els començaments de la indústria cinematogràfica se reconeixia a la música com part essencial de qualsevol pel—lícula, per ambientar la acció que transcorria a la pantalla. Els cines de les ciutats petites normalment tenien un pianista per acompanyar la projecció; els de les ciutats grans podien tenir organistes o fins i tot orquestres completes, que podien afegir efectes de so.

El cine mut requeria una major èmfasis en el llenguatge corporal i en la expressió facial, perquè la audiència pogués comprendre millor el que un actor estava representant a la pantalla. Vist retrospectivament, algunes pel—lícules de la època muda podien resultar inadequades, ja que

podien donar la impressió que els actors sobreactuessin de manera exagerada. Degut en part a això, les comèdies mudes tendien a ser més populars actualment que els drames, perquè la sobreactuació resultava més natural en una comèdia. No obstant, en algunes pel—lícules mudes les actuacions son més “normals”, depenent del director i la habilitat dels actors. La sobreactuació era un hàbit que els actors freqüentment arrossegaven de l’escena teatral, i els directors més familiaritzats amb el nou mitjà la remarcaven. La majoria de pel—lícules mudes van ser gravades a velocitats més lentes que les pel—lícules amb so (normalment de 16 a 20 fotogrames per segon davant els 24), així que a menys que s’apliquessin tècniques especials per mostrar-les a les seves velocitats originals, podien semblar artificialment ràpides, lo que remarcava el seu aspecte poc natural. No obstant, algunes pel—lícules mudes van ser gravades a menor velocitat de manera intencionada per així accelerar la acció; aquesta forma d’estètica d’imatge es va fer preferentment amb les comèdies. En els anys previ a la introducció del so es van filmar literalment mils de pel—lícules mudes, però un gran número considerables d’elles (alguns historiadors estimen que entre el 80 i 90%) s’han perdut per sempre. Les pel—lícules de la primera meitat del Segle XX es van gravar en rotllos de pel—lícula de nitrat, que era inestable, altament inflamable i requeria d’una conservació delicada per evitar que es deterioressin amb el temps. La majoria de pel—lícules no van ser conservades; amb els anys, les filmacions es van convertir en pols. Moltes d’elles van ser reciclades, i un número important van ser destruïdes en incendis. Per aquest motiu, la conservació de pel—lícules ha sigut una prioritat entre els historiadors de pel—lícules. Varis directors han realitzat homenatges a les comèdies de l’era muda. En Slapstick destacar: Destacar el nom de 3 Actors / Directors molt reconeguts i lligats a aquest Moviment: Charles Chaplin / Buster Keaton / Harold Lloyd

Filmografia “Important” SLAPSTICK: El chico (Charles Chaplin, 1921) Los cuatro jinetes del Apocalipsis (Rex Ingram, 1921) El hombre mosca (Harold Lloyd, 1923) La caravana de Oregón (James B, Cruze, 1923) El caballo de hierro (John Ford, 1924) Sherlock Jr, (Buster Keaton, 1924) El hombre cañón (Harry Langdon, 1926) El maquinista de la General (Buster Keaton, 1926)

4. LLENGUATGES AUDIOVISUALS: Plans, Moviments, Angles i Efectes de Camera, Transicions, Transicions, Fora de Camp, Estructura Temporal. Plans Descriptius: Destacar la gran utilització de Gran Plans Generals , Plans Generals (ja siguin 1 sol personatge o més d’un--> conjunt) com també els Plans que són una “mescla” dels 2. Com he dit, molt utilitzats (sobretot en aquest tipus de pel—lícules) i segurament podríem dir que és una característica del Slapstick per tal d’enfocar la història o moment puntual en cert lloc, per mostrar situacions o fets als espectadors que el protagonista no veu o veure fins passat una estona o també per fer veure els espectadors el Gag en concret.

Realitzar i/o veure el Gag:

Realitzar i/o veure el Gag:

També mencionar la gran utilització (durant tot els transcurs de la pel—lícula) de molts plans americans “Knee-Shot” ja sigui per a converses entre persones o com a plans per veure reaccions del Buster Keaton.

Plans Expressius: Utilització d’alguns (no molts perquè es centra més en GPG o PG) Plans del tipus Expressius durant tota la pel—lícula. Buster Keaton els va utilitzant tant en el moment “real” de la pel—lícula com en el moment del somni de Buster en que es converteix en Sherlock Holmes. Els podem observar o trobar en conversacions (acompanyats posteriorment d’algun text), per remarcar l’expressió d’alguna persona (com en el cas de la noia dolguda amb en Buster o d’en Buster mateix davant alguna acció) etc... La aparició (però pràcticament nul—la) d’algun Primerissim Primer Pla per mostrar-nos la cara d’algun personatge. Mencionar també la utilització de Plans Detall ja sigui en moments o frases del Llibre, l’Anell, el Preu d’un Regal etc...

Pla Detalls:

Nombrar la inexistència del Pla Escorç en converses, ja que totes son amb Plans Americans o Expressius (tipus Mig i Primer Pla) i vistes de forma Lateral, Frontal o 45º. L’ho que si vull mencionar és la utilització (en més d’una ocasió) o intent, d’algun Contrapla acompanyats de Text.

Moviments: En referència als Moviments al llarg de la pel—lícula, dir que tot i ser una pel—lícula del Gènere Slapstick, per l’ho tant, muda (sense so) i “pensant” en l’època que està feta, podem trobar pràcticament (ja sigui més destacat o no) quasi tot tipus de moviments de camera. Podem trobar des d’un Pla Fix (en que mantenim amb pantalla a un personatge x segons per veure la seva reacció), fins a un Zoom (del tipus Zoom-in) passant per Travellings i Panoràmiques.

Pla Fix

Panoràmica

Travelling Personatges

Travelling Personatges (sobre la moto)

ZOOM-IN a la Pantalla de Cinema

Angles: En el tema d’Angles, mencionar que Buster Keaton utilitza al llarg de tota la pel—lícula els Angles Habituals com són el Frontal i Lateral. Per expressar superioritat o inferioritat, Buster Keaton enlloc d’utilitzar el Picat – Contrapicat utilitzava els propis Plans Generals que servien apart d’explicar el Gag o Escena de forma visual, donar una sensació al propi protagonista. També podem trobar la utilització de l’Angle Dorsal (que ens mostra l’esquena d’un personatge) i del Inclinat.

Com a última cosa d’aquest punt, vull nombrar 2 “coses” que també implica amb els Angles: 1. La utilització de la Vista Subjectiva (que ens posa a dins la pel—lícula) del Personatge.

2. Possible Salt d’Eix: Hi ha un moment que sembla possible que s’hagi realitzat un Salt d’Eix perquè per la forma en que es mostra la imatge i la posició de la Camera desconcerta una mica:

Efectes: Com a efectes, en aquesta pel—lícula de El Moderno Sherlock Holmes no podem mencionar efectes d’Accelerat (perquè la rapidesa que es puguin veure les imatges es degut a la forma d’enregistrar dels Anys 20) ni de Ralentits però si d’un “mini – Congelat” que ens permet seguidament veure l’Efecte del Somni. A més, lo que si puc nombrar com Efectes, són els Efectes que podem trobar al llarg de la pel—lícula en forma de tapa (ombra negre que tapa) i que van desapareixent de mica en mica donant lloc a la imatge total, o al revés, en que veiem la imatge total i ens tapen part d’ella per centrar l’interès o atenció en el tros descobert.

Transicions: La pel—lícula s’inicia amb text que introdueix la història i els personatges i que apareix i desapareix en forma de fosa negre. Un cop presentat els 5-6 personatges amb text + corresponent imatge, s’inicia la història de la pel—lícula. Les transicions en aquesta pel—lícula són pràcticament totes per Tall, és a dir, generalment passen desapercebudes per l’espectador, tot i que hi ha moments que si són percebudes però que realment no “molesten” ni incomoden al visionat de la pel—lícula. També vull mencionar, que en el transcurs de la pel—lícula podem trobar algunes Encadenat o Fosa que ens ajuden encara a més a disfrutar de la pel—lícula.

La pel—lícula acaba amb un joc d’imatges interessant de Buster i la noia de la qual està enamorada juntament amb la pantalla del Cinema en que treballa Buster, ja que apart de la forma en que ens mostra els Plans Buster, és una forma molt original d’acabar-la juntament amb la fosa negre final.

Fora de Camp: Aquesta pel—lícula de Buster Keaton poc té realment de Fora de Camp exceptuant 3 o 4 moments en que el protagonista surt de la pantalla (enquadrament) per uns segons (el Pla queda fix) i el veiem posteriorment en el mateix lloc però uns metres més lluny, donant a entendre que s’ha mogut. Però realment, molts moments importants que potser actualment es podrien donar a entendre o explicar en forma de Fora de Camp, Buster Keaton ho explica “TOT” a traves dels Plans Generals que realitza.

1)

2)

Estructura Temporal: La pel—lícula reflexa la història d’un jove operador de camera d’una petita ciutat que apart de treballar en el cinema de la ciutat estudiava per ser detectiu. El pas del temps és evolutiu (sempre endavant) però també havent el—lipsis que eliminen temps morts (o innecessaris) per tal de fer passar el temps. Pel que fa al tema temps, en aquesta pel—lícula tenim que el Temps Diegètic és més gran que el Temps Real. Com a Desordre Temporal trobem la inserció d’un SOMNI però en la que realment no afecta a l’avanç i/o estructura temporal de la pel—lícula (Estructura de Temps Lineal) en que Buster un cop ha posat la pel—lícula per els espectadors, s’adorm i es posa a somiar en una realitat que li agradaria que passes, ja que ho canvia tot: els personatges de la pel—lícula del cinema, ell treballant com Sherlock Holmes etc... Aquest Somni el podem classificar com: - Objectiu: Diuen (o ens volen fer veure) lo que li agradaria que passes a Buster Keaton. - Audiovisual i Sonor: Ens els mostren a traves d’imatges. - Descriptiu i Explicatiu: Inserten informació VIUSAL com també mostren coses importants de la història i del somni d’en Buster. - Intern: Salt a una realitat imaginaria que agradaria al protagonista i que té a veure amb la realitat (estudis que està fent de detectiu).

COSES A DESTACAR QUE PER A MI SÓN INTERESSANTS: Com a última cosa abans del Comentari Personal, m’agradaria nombrar coses que m’han semblant interessant i agradat al veure la pel—lícula. La inserció de textos per explicar certs moments de la pel—lícula o introduir la historia, per acompanyar a conversacions i entendre millor les imatges etc...:

Hi ha un proverbi que diu: No intentis fer 2 coses a la vegada i esperar a fer justícia a les 2.

Aquesta es la historia d’un noi que va escollir això. Mentre treballava com Operador de Camera en el Teatre de la Petita Ciutat també estava estudiant per ser Detectiu.

“Algú m’ha robat el meu rellotge” Alguns Plans que fan interessant i que “piquen” la curiositat i que estan realment molt ben fets:

Destacar com a última cosa, els marcs d’ombres que podem observar en alguns plans per emmarcar o donar més importància als personatges o imatges que veiem.

5. COMENTARI PERSONAL El Moderno Sherlock Holmes. Tot i ser la 2na pel—lícula vista de Slapstick (després de El Maquinista de la General) hem molt de temps, puc dir que realment aquesta pel—lícula és molt bona. Tot i no tenir cap somriure d’en Keaton (conegut com “Cara de Palo”) val a dir que tampoc es troben a faltar, perquè realment té uns Gags molt bons que fan riure vegada rera vegada. La veritat, ja només de començar, amb el text del Proverbi i les imatges amb to de “catxondeo” en el cinema ja fan presagiar que la pel—lícula es realment bona. Destacar també el fet de ser 1 de les primeres pel—lícules en fer homenatge del Cinema dins del Cinema i com ha portat tot aquest homenatge a traves del somni i dels diferents personatges que hi ha (tant a la realitat com quan passen al somni. Després de veure-la, realment estic amb les diferents opinions que he pogut veure al llarg del dies per Internet, critiques “bones” sobre la peli dient que juntament amb El Maquinista de la General, The Cameraman i The Navigator són de les millors que ha dirigit i protagonitzat Buster Keaton. Com a crítiques potser afegiria les ganes de poder disfrutar de una mica més de Primerrisims Primers Plans o Primers Plans (aparts dels utilitzats) per tal de veure “totalment” les cares dels personatges al resoldre Buster els Gags, en situacions compromeses o “rares” etc... Per acabar dir, que al tenir de realitzar el treball de diferents moviments que ha hagut en Cinema i triar com a 1 el Slapstick, ha donat més ganes de visualitzar més pel—lícules de Charlot o Buster Keaton.

6. BIBLIOGRAFIA Informació obtinguda de: http://www.basecine.net http://www.todocine.com (Biografia Buster Keaton) http://www.imdb.com (Informació del Buster Keaton + Actors) http://www.mailxmail.com/curso/excelencia/generoscine/capitulo21.htm (Cine Mut) http://www.google.es (Recerca d’Informació Director / Actors)