Septiembre2007

Repensant les relacions exèrcit-societat

SETEMBRE 2007

Reflexions del tinent general Fernando Torres González

El protocol mil.lenari de la Xina Entrevista a Antoni Bassas Conversa amb Anna Fornesa, cap de Relacions Parlamentàries i Projecció Institucional del Parlament de Catalunya Eines per negociar millor: la PNL

STAFF / EDITOIAL

STAFF

A LES FOSQUES

EDITA: Fundació Base Cultural Activa Travessera de Gràcia, 43, 4t 1a 08021 Barcelona Telèfon 93 363 12 82 Fax 93 321 06 27

Atemptat terrorista al Iemen. Mort de soldats espanyols destinats al Líban. Pasteres interceptades. Incendis forestals a Turquia, a Bulgària, a les illes Canàries, a Lisboa, a Grècia… Vessament de fuel a Eivissa. Decés de Jesús de Polanco, president del poderós Grup Prisa. Barcelona es queda a les fosques i molts ciutadans que volien marxar de vacances o senzillament tornar a casa es queden sense poder sortir amb avió o amb tren durant més de 24 hores, per no parlar de les pèrdues en aliments, productes elèctrics i vinculades al sector turístic que s'allarguen més d'una setmana. Terratrèmol al Perú. La mort guanya la partida d'escacs al director de cinema Ingmar Bergman i també escriu les darreres línies de la vida de Lluís M. Xirinacs i de Paco Umbral…

DIRECTORA: Núria Oriol Palarea [email protected] DISSENY: Quasar Serveis d’Imatge REDACCIÓ: Clara Bassols Núria Pujol Antonio Rodríguez COL.LABORADORS: Xavier Guix Xavier Mora FOTOGRAFIA: Quasar Serveis d’Imatge Josep Masip ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: Mots REALITZACIÓ: Quasar Serveis d’Imatge Rosselló, 78-82, escala A, entl. 1a 08029 Barcelona Telèfon 93 430 02 30 Fax 93 430 06 60 [email protected] DIPÒSIT LEGAL: B-27138-2005

Podríem continuar enumerant notícies impactants pel seu caràcter dramàtic tant de dimensió col·lectiva com de dimensió personal. I semblaria que l'estiu ha vingut acompanyat de desconcert. I amb tot, és a l'estiu quan en l'àmbit estatal els cicles de concerts, de dansa, de teatre, de rutes naturals i gastronòmiques, de visites a museus s'incrementen. La cultura, més que mai, pren una dimensió quotidiana i es posa en primera fila. La cultura i la festa. La cultura i la festa són dos elements vertebradors de la innovació i de la creativitat. Perquè contribueixen a desenvolupar la imaginació i ens enriqueixen els sentits, els pensaments, les emocions, l'ànima. La pausa de l'estiu és necessària perquè contribueix a fer-nos avançar de noves maneres. Ens pot ajudar a despullar-nos de prejudicis perquè ens hem relaxat i podem reflexionar les coses des d'una quietud, una serenitat que a vegades se'ns escapa quan retornem a la feina. Seria positiu si no se'ns escapés del tot. Seria interessant guardar un espai propi on la serenitat ens ajudés a donar forma als nostres actes i a prendre les decisions. Amb dinamisme, també. Perquè el dinamisme més enèrgic s'arrela en la serenitat: dues cares de la mateixa moneda. D'aquesta manera, enriquiríem més la nostra tasca i guanyaríem qualitat de vida. Un racó de serenitat per valorar fins i tot les informacions més difícils: els atemptats, les deslocalitzacions, els accidents… I per apreciar les bones, les que ens recorden el millor de l'ésser humà i la gran quantitat de possibilitats que tenim quan busquem l'èxit sense renunciar al benestar comú. Com diu la doctora en etologia Jane Goodall: "És molt important que pensem en les accions que fem cada dia i de quina manera impacten en la societat." Totes les notícies formen part del cicle de la vida i passen i continuaran passant. Serenitat i dinamisme: dues bones paraules. Ens poden servir per reaccionar i exigir responsabilitats en tot allò que afecta la nostra vida i la vida dels altres. Cal posar els mitjans efectius (i en primer lloc la voluntat política, no les promeses polítiques) per respondre a les necessitats dels ciutadans de Catalunya: serveis de rodalies de RENFE, gestió de l'aeroport de Barcelona, renovar les infraestructures del port de Tarragona, invertir en la xarxa elèctrica (guanyaríem ara la candidatura als Jocs Olímpics?), invertir en el sector agrícola i ramader… Massa temes en vacances permanents. Massa temes a les fosques, fa anys que es van fondre els ploms i no ha tornat la llum… Dues paraules que no haurien de faltar mai en el nostre vocabulari i molt menys en el de la diplomàcia i el protocol. Ara que reprenem el ritme, que no ens faltin.

1

ESPECIAL ESPRI

“La clau per comprendre les relacions en la política, l’empresa i altres cultures” Els estudis de l’Escola Superior de Protocol i Relacions Institucionals de Catalunya L'organització d'una reunió de negocis, d'un congrés o una fira de mostres, d'una junta general d'accionistes, la presentació d'un nou producte o la planificació d'un lliurament de premis són només alguns dels actes que requereixen una formació exhaustiva en protocol. La comunicació, l'estratègia i el màrqueting es combinen a fi que cada esdeveniment sigui un èxit. L'Escola Superior de Protocol i Relacions Institucionals de Catalunya (ESPRI), tutelada per la Fundación Cristóbal Gabarrón, va iniciar la seva trajectòria acadèmica l'any 2000 amb l'objectiu de convertir-se en referent per a la formació de professionals en la titulació de Protocol. I ho ha aconseguit. L'ESPRI, integrada en la xarxa de l'Escola Internacional de Protocol (EIP), és l'únic centre especialitzat de Catalunya en matèria de protocol, organització d'esdeveniments i relacions institucionals. Creu amb fermesa en la formació de qualitat, el seguiment personalitzat i les relacions de col·laboració entre professor i alumne.

A. O.

Ramon Vidal, director de Negocis d'Orient Mitjà de Coperfil Group, SA, una empresa del sector immobiliari i de la construcció amb una facturació anual de 650 milions d'euros i gairebé 700 treballadors, es mostra molt satisfet dels coneixements adquirits a partir dels estudis cursats a l'Escola Superior de Protocol i Relacions Institucionals (ESPRI) de Barcelona, ubicada a l'edifici docent de la Universitat Pompeu Fabra. Vidal, que anteriorment havia estat senior partner i accionista principal de VIV Overseas Consulting, SL, una consultoria especialitzada en assessorament i implantació de societats mercantils a l'Orient Mitjà, assegura que “els coneixements sobre el protocol de les diferents cultures i el protocol d'empresa han estat fonamentals per obrir-me les portes en un món tan llunyà del nostre com la cultura àrab. Hem de tenir present que Dubai, on he residit els dos darrers anys, té un 85 per

2

cent de població estrangera i la multiculturalitat és molt variada”.

increment del flux comercial i empresarial arreu del món.

Per què és important el protocol en una trajectòria tan estratègica en el món dels negocis? Perquè, segons Vidal, “les relacions personals en aquests països són més importants que les empresarials, raó per la qual el tracte amb les persones adquireix una importància que no té en altres indrets. Un cop s'estableix una relació personal, aleshores s'inicia o es pot iniciar una relació empresarial. El coneixement d'aquesta cultura i les seves particularitats és fonamental per mantenir aquestes relacions empresarials i fer que esdevinguin fructíferes”.

En els propers anys –segons afirma Manuel Valle, director de l'oficina comercial de l'ambaixada espanyola a Dubai– es viurà un increment exponencial de la implantació d'empreses provinents de la península Ibèrica a l'Orient Mitjà. Els coneixements en l'àmbit del protocol i de les relacions institucionals aplanen el camí i, moltes vegades, es converteixen en la clau de pas perquè aquestes actuacions econòmiques siguin possibles.

El factor humà i el coneixement de la manera de ser i fer de cada país, sobretot d'aquells que són més diferents del propi, són eines cada vegada més importants i necessàries per actuar de manera eficient en el nostre planeta globalitzat i per tancar negocis que suposen un

D'altra banda, Gemma Fernández Verdú, secretària de direcció i coordinadora d'actes de l'Associació Espanyola de Químics del Tèxtil, que forma part de la primera promoció que es va diplomar com a Tècnic Superior en Protocol i Relacions Institucionals a l'ESPRI

Enriquir l'exercici professional

una manera “d'accedir, des del vessant pràctic, a un munt de coneixements que el sentit comú em feia intuir i desitjar però que, en moltes ocasions, en la vida real presenten mancances”. (2001-2004), explica el seu periple amb igual satisfacció i en un to més intimista: “La meva primera intenció quan vaig accedir a aquests estudis va ser la d'ampliar i millorar la meva tasca professional exercida al llarg d'uns quants anys. Jo, com alguns dels meus companys de promoció, tenia un bon bagatge professional.” Gemma Fernández es refereix en concret als estudis de Protocol com

Des del record del que significa emprendre de nou els estudis després d'uns anys d'exercici professional, Gemma no pot evitar de parlar d'unes dates que han marcat un punt d'inflexió per a Occident en molts sentits: “Ara em vénen al cap els moments difícils del món que vam compartir amb els companys de promoció, l'atemptat a les Torres Bessones de l'11-S, tot just abans de començar el primer

curs, la guerra de l'Iraq o l'atemptat de Madrid de l'11-M, per exemple. I he de dir que, tant en aquests moments com en molts d'altres, l'aprenentatge a les classes em va obrir els ulls a detalls de la realitat que fins aleshores m'havien resultat imperceptibles.” Segons Fernández, “el protocol no és només un conjunt de normes socials que, en molts casos, coneixem i apliquem. El protocol és, en definitiva, una cosa que va més enllà, és l'essència del sentiment humà que es visualitza en el comportament i l'actitud personal”. Una bona definició espontània, a la qual no cal afegir res més.

2.010 hores al servei de la formació protocol·lària Els estudis universitaris que imparteix l'ESPRI es fan de conformitat amb un projecte que imparteix una formació específica en aquesta matèria i ofereixen un pla d'estudis similar al d'una carrera de grau mitjà. Permeten obtenir la titulació de Tècnic Especialista Superior en Protocol i Relacions Institucionals per la Universitat Miguel Hernández o per la Universitat de Granada. El projecte formatiu d'ESPRI consta d'un pla d'estudis que recull tots els conceptes teòrics de les diferents disciplines que conformen el protocol del segle XXI i d'un claustre de professors format per acreditats professionals especialitzats en cada àrea. En tres anys acadèmics, els alumnes obtenen els coneixements necessaris per poder dirigir amb èxit l'execució de qualsevol tipus d'acte protocol·lari. El pla d'estudis reuneix tots els requisits universitaris per a uns estudis de grau mitjà i està constituït per assignatures troncals, obligatòries, optatives i de lliure configuració, quadrimestrals o anuals. Tot això representa 2.010 hores de formació. El protocol que s'ensenya a l'ESPRI és innovador però respectuós amb la cultura i les tradicions i, especialment, amb les persones. Es concep com una formació global que també està orientada a les activitats pròpies dels gabinets de direcció o presidència de qualsevol empresa o institució, columna vertebral del correcte funcionament de qualsevol organisme. Els alumnes, al llarg de la formació, tenen l'oportunitat de visitar determinats edificis i seus institucionals on habitualment s'organitzen actes de primera magnitud, cosa que els permet, gràcies a les explicacions complementàries, conèixer en viu i en directe aspectes interessants del protocol. Igualment, gràcies als acords que l'Escola manté amb diverses entitats, els alumnes poden assistir com a observadors a actes públics promoguts per empreses o institucions oficials per obtenir uns valuosos coneixements basats en l'experiència directa que suposa veure diferents actes protocol·laris. Vinculada a l'ESPRI, l'any 2005 va iniciar les seves activitats la Fundació Base Cultural Activa, amb una missió centrada en l'impuls evolutiu de la cultura i la societat a través de projectes que fomentin l'educació social, artística, cultural i humanística; que protegeixin, donin suport i serveixin de mecenatge a activitats culturals, artístiques i de conservació i restauració de béns culturals; i que promoguin la col·laboració i els intercanvis culturals de Catalunya amb institucions i fundacions locals, nacionals i internacionals.

FLAIXOS D’ACTUALITAT

Flaixos d’actualitat es troba aïllada per la seva pròpia estratègia. I amb un gran inconvenient: els joves socialistes (o “lleons”) estan disposats a enfrontar-se-li perquè volen el poder i perquè saben que és el moment feble de la seva rival. Lleons contra elefants. La naturalesa mostra que els elefants units acostumen a ser imbatibles davant els lleons, però l'elefant solitari té menys probabilitats de sobreviure. Tanmateix, Ségolène Royal és gat vell i té una gran determinació. El proper trimestre polític francès promet intensitat.

El terratrèmol del Perú evidencia la manca de coordinació dels ajuts El dijous 16 d'agost, un sisme de dos minuts i 7,9 graus va causar centenars de morts i milers de ferits a Pisco, una ciutat peruana situada a 200 quilòmetres de Lima, la capital, que va quedar pràcticament destrossada. El president del país, Alan García, va demostrar que no sabia gestionar una emergència d'aquestes dimensions, de manera que a la destrucció provocada pel terratrèmol s'hi va afegir el caos ocasionat per la manca de coordinació dels ajuts. Al cap d'una setmana, la notícia va passar a un segon pla, mentre que en primer pla es feien més evidents els danys irreparables en víctimes, sense oblidar les destrosses de peces arqueològiques i monuments naturals.

Sarkozy, un president en plena forma als cent dies de les eleccions Al final d'agost, el president francès, Nicolas Sarkozy, té el suport del 65 per cent dels ciutadans de França i, aprofitant aquesta popularitat, vol accelerar una nova onada de reformes: la refundació de la V República. Omnipresent, hiperactiu, enèrgic i populista, s'ha imposat un ritme frenètic i amb un finíssim càlcul polític ha anat desmembrant l'oposició amb la captació d'algunes de les seves

4

figures més notables. Les luxoses vacances presidencials a bord del iot de l'empresari Bolloré en aigües de Malta o que la revista Paris Match –propietat de l'amic de Sarkozy, Arnaud Lagardère– li retoqués els "michelins" (congruència d'imatge versus disseny d'imatge?) no ha minvat l'impacte de la seva figura, que es desborda en presència pública, declaracions i reformes en tots els fronts, com si es tractés d'un superpresident. No és un passeig triomfal, però sí una mostra evident que ha desembarcat a l'Elisi amb una gran determinació. Seductor per excel·lència, té un taló d'Aquil·les: l'activació econòmica se li continua resistint. L'altra cara de la moneda és la de la socialista Ségolène Royal, que només el 15 per cent dels francesos considera capaç de liderar l'esquerra. Ella presenta batalla mostrant autoconfiança i visió de futur. Amb tot, és considerada part principal de l'eix central que controla el partit, conegut amb el sobrenom dels “elefants”. Royal, que ha disputat el lideratge fins i tot al seu excompany sentimental François Hollande, primer secretari del Partit Socialista francès, ara

Caos d' infraestructures a Catalunya Continua la precarietat de la xarxa elèctrica de Barcelona després de l'apagada que la ciutat va patir al final de juliol: milers i milers de persones afectades (algunes de les quals van estar sense subministrament elèctric gairebé una setmana). Fins al 27 de desembre no s'esperen els nous transformadors definitius, que es posaran en funcionament el 2 de gener. Un altre fet que va coincidir amb l'apagada durant l'estiu a Catalunya: els trens de la RENFE continuaven amb els retards i la desinformació (un TALGO es va avariar el divendres 10 d'agost al mateix lloc on 400 passatgers van quedar atrapats una setmana abans) i els usuaris van començar a organitzar-se per impulsar reclamacions. RENFE i Adif no garanteixen

la normalitat del servei fins que el TGV arribi a l'estació de Sants. Els soferts usuaris tenen assegurat el caos fins al proper Nadal. A més, el traçat del TGV que travessa l'Eixample de Barcelona ja ha estat aprovat amb l'oposició de milers de ciutadans i de CiU, ERC i PP. La Sagrada Família tindrà un tractament especial per protegir-la dels moviments que patirà el terreny amb el pas de la tuneladora. A Catalunya, la llista de queixes amb relació a les infraestructures ha adquirit tals proporcions que fins i tot el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha vist obligat a intervenir-hi i a prometre que incrementaria les inversions. Unes inversions que han anat a la baixa des de fa 40 anys… I és que quan fallen les infraestructures en un país, falla un dels eixos centrals de l'economia… El dijous 2 d'agost, l'esfondrament del pont de l'autopista sobre el riu Mississipí a Minneapolis (EUA) va desvetllar que un de cada quatre ponts del país es pot ensorrar i que cal una inversió quinquennal al respecte d'1,6 bilions de dòlars. Falla l'economia... i alguna cosa més. Vessament de fuel a Eivissa El naufragi del mercant Don Pedro va portar l'alarma a les costes

del sud d'Eivissa a causa de les conseqüències que suposa la pèrdua de fuel. En plena temporada turística, la notícia va ser un cop dur per al sector, però encara és més dura per al medi ambient. El fuel que ha sortit del Don Pedro –en transportava 200 tones– es va anar estenent i va tacar gairebé un quilòmetre de platges. El vaixell va quedar enfonsat a 40 metres de profunditat i 140 operaris de la Direcció General de Costes van treballar sense treva fins que es van segellar les fuites de combustible i les aigües eivissenques van tornar a ser clares. Les restes dels residus, com galetes, perduraran dècades, això sí, imperceptibles a la vista.

L'infern a l'Olimp dels déus i dels humans Grècia ha patit una tragèdia nacional: assolada per uns 200 incendis, els més catastròfics des de l'inici del nou segle. El primer ministre, Kostas Karamanlis, va declarar l'estat d'emergència i va sol·licitar ajut a la Unió Europea

per fer front a l'emergència de frenar els focs gegantins que van cremar centenars de milers d'hectàrees, nombroses cases i urbanitzacions i van provocar desenes de morts. Les flames van arribar a les ruïnes de l'antiga Olímpia, lloc on es van celebrar els primers Jocs Olímpics de la història. Els déus van ser testimonis silenciosos de la impotència i els ciutadans protagonistes de la lluita titànica contra el foc. Va guanyar el foc durant més d'una setmana. El cel no va vessar ni una gota d'aigua. Els ciutadans, que de primer es van resignar a la fatalitat, després van reaccionar per exigir mesures al Govern: els grecs van fer honor al seu passat mitològic i van renéixer com el fènix.

El contrapunt Els científics de la McGill University i la Penn State University han trobat l'estrella de neutrons més propera a la Terra, que es troba al costat de la constel·lació de l'Óssa Menor i porta per nom Calvera. La seva proximitat, entre 250 i 1.000 anys llum, la fa candidata a protagonitzar les properes investigacions sobre les estrelles de neutrons. D'altra banda, l'equip del neurocientífic Giacomo Rizzolatti ha aportat noves proves sobre l'empatia en les neurones mirall: patir quan algú pateix o alegrar-nos quan algú està content és un fet biològicament natural. Aquest tipus de neurones s'activen quan d'altres persones duen a terme una acció i reflecteixen en nosaltres els seus sentiments. L'empatia és científica.

5

PROJECCIÓ INTERNACIONAL

Xina: el protocol mil·lenari de la puixant potència actual En els negocis, tractar amb intermediaris és un primer pas molt encertat Si durant segles la Xina ha estat una gran desconeguda per a Occident, que a penes la considerava, ha estat a causa de l'ostracisme més o menys voluntari a què aquest país, imperi primerament i república popular després, es va sotmetre durant segles. Al llarg del segle XX aquesta situació es va transformar sensiblement mitjançant el canvi de règim adoptat durant la primera meitat i l'extraordinari creixement de la població, que ha convertit la Xina en la nació més poblada del planeta amb més de mil tres-cents milions d'habitants.

Antonio Rodríguez de Rivera

Aquesta dada ha col·locat el país i la seva cultura en el punt de mira de totes les estratègies comercials internacionals de qualsevol empresa multinacional, ja que no es pot ignorar que és un mercat potencial com mai no n'hi ha hagut cap altre d'igual. No sols com a consumidor, sinó també com a productor i, per tant, com un gran competidor a qui cal tractar amb la més gran de les cortesies i consideracions. Tot Occident és conscient d'aquest fet, però en molts casos no sabem com acostar-nos a una cultura tan tradicional i protocol·lària com la xinesa i tenir èxit. L'Àsia, en general, i la Xina, en particular, tendeixen cada dia més a una occidentalització dels costums i incorporen hàbits propis d'un món globalitzat, no sempre amb resultats positius. Això comporta que quan es tracta amb la comunitat xinesa, sobretot si és al seu país, s'hagi de ser molt sensible respecte als seus usos i costums i mostrar el màxim respecte i consideració per la seva cultura. Confuci va establir un sistema ètic, moral, jeràrquic i de comportament per a les relacions entre les persones així com el lloc de cadascú

6

en la societat, és a dir que, per ordre d'importància, les relacions havien de ser primerament entre governant i súbdit, en segon lloc de pare a fill, en tercer lloc d'amic a amic, en quart lloc de marit a dona i en cinquè lloc de germà a germana. Aquesta jerarquització s'ha mantingut més o menys invariable al llarg dels segles i és la que determina la manera com els xinesos es relacionen entre si i amb l'exterior. 'Guanxi', la unitat en les relacions En tractar amb el poble xinès hem de tenir en compte que dóna gran importància al guanxi, és a dir, allò que manté unides les persones i facilita les relacions socials. El camí que s'ha de seguir per aconseguir aquesta unió i harmonia és difícil atès el caràcter a priori desconfiat

dels xinesos envers l'estranger. És per això que molts experts recomanen tractar amb ells a través d'intermediaris de confiança d'ambdues parts, sobretot a l'hora de fer negocis i establir un primer contacte. Els xinesos són educats majoritàriament per no mostrar excessives emocions i al començament prefereixen presentacions formals que els ajudin a fer-se una idea de qui tenen al davant. Per això és molt important que coneguem el protocol sobre presentacions i la resta d'actes socials com, per exemple, les reunions, els intercanvis de regals i els dinars i sopars: l'educació és un tema de vital importància per als xinesos i mai no hem d'interrompre algú que està parlant, mostrar-nos impacients, ser impuntuals o presentar-nos observant una etiqueta incorrecta en el vestir.

Des del primer moment en què haguem de ser presentats ens posarem drets estenent la mà per a una encaixada cordial. També podem trobar-nos que, tot i que l'ús de l'encaixada s'ha estès i acceptat, el substitueixin per una lleu inclinació del cap i fins i tot també de les espatlles (al contrari que al Japó on s'inclinen des de la cintura). És en aquest precís instant i no abans quan hem d'oferir la nostra targeta de visita (si és possible redactada en anglès per una banda i en xinès per l'altra amb caràcters simplificats, no els clàssics emprats a Hong Kong o Taiwan), lliurant-la amb les dues mans, amb l'escriptura dirigida cap al nostre interlocutor i rebent la seva de la mateixa manera, posant molta atenció de no guardar-la immediatament i invertint un moment a llegir-la. Si més tard la posem a la cartera, hem de procurar col·locar-la en alguna butxaca de la cintura cap amunt i mai en alguna de la cintura cap avall, ja que aquest gest seria interpretat com una absoluta falta de respecte i consideració. De totes maneres, i per assegurar-nos de causar una impressió excel·lent, és desitjable deixar la targeta sobre la taula perquè això mostra un profund respecte i reconeixement envers l'altra persona i, de passada, ens serveix d'ajuda per recordar els noms. Malgrat que els xinesos mostren una gran curiositat pel món occidental i els nostres costums i formes de vida i que ens poden sorprendre fent-nos preguntes de caràcter personal, ells no consideren adequat que els tractem amb familiaritat en els primers moments. D'altra banda, tendeixen a parlar acostant-se molt a nosaltres, tot i que ells no veuen amb bons ulls cap mena de contacte físic, excepte que dos amics del mateix sexe vagin agafats de la mà en senyal d'afecte i amistat. Entre altres gestos propis de la nostra cultura que els poden

resultar ofensius destaquen el d'assenyalar amb el dit índex (cal fer-ho amb tota la mà), fer petar els dits, mostrar la sola de les sabates o xiular. En canvi, ells també tenen costums que resulten particularment estranys des del nostre punt de vista com, per exemple, eructar o escupir al carrer, parlar amb la boca plena, no demanar permís per fumar, fer servir les mans indiscriminadament per menjar, o xuclar qualsevol mena de líquid de manera sorollosa. Felicitat al voltant de la taula Respecte al protocol social que envolta l'acte de menjar, cal destacar que per a ells aquest esdeveniment només té la finalitat de proporcionar alegria, felicitat i plaer. Els seus àpats són molt complets, solen anar acompanyats d'una gran varietat de salses i solen constar (almenys el que podem considerar com un àpat típic) d'un plat d'arròs o pasta seguit de tres, quatre i fins i tot cinc plats, amb els comensals asseguts sobre coixins al voltant d'una taula d'escassa altura. Per menjar i agafar els aliments s'utilitzen bastonets, però quan s'acaba de menjar cal tenir molta cura de no deixar-los mai dins el plat, sinó al costat, atès que deixar-los dins el plat és propi dels funerals. No s'ha de beure fins que l'amfitrió no ha aixecat el seu got, ni tampoc, en cap cas, omplir el nostre, sinó omplir el de l'altre comensal que, al seu torn, ens tornarà la gentilesa omplint el nostre. Els xinesos, abans de menjar, solen oferir un drap humit i calent per rentar-se les mans alhora que col·loquen el menú al centre de la taula. Cada comensal rep un bol amb un platet, una cullera, un parell de bastonets i una petita salsera. Tot seguit, cadascú s'omple el bol d'arròs i col·loca a sobre els altres aliments o bé els suca prèviament a la salsera abans de ficar-se'ls a la boca

amb els bastonets. Generalment es comença amb una especialitat local i posteriorment se serveixen plats d'aviram i, finalment, de peix. És en aquest moment quan es pren la sopa, encara que de vegades se serveix entre la carn i el peix. Els xinesos solen acompanyar els entremesos freds amb vins de fruita i, en els àpats principals, amb vi d'arròs calent. Declinar presents dues o tres vegades Arribat el moment de fer regals, cal saber que aquests són molt importants a l'hora de crear guanxi i que cal declinar qualsevol present o invitació almenys dues o tres vegades abans d'acceptar-lo. Cal ser mesurats en el valor del regal, perquè si no ens poden correspondre de la mateixa manera cauríem en l'ofensa, i tenir en compte que són molt apreciats els obsequis de tipus occidental, sobretot els típics del país d'origen. Els xinesos no acostumen a obrir els regals quan els reben, de manera que no obrirem els que ens ofereixen a menys que insisteixin. Sens dubte, i malgrat l'aparent dificultat del mil·lenari protocol xinès, invertir un temps a estudiar-lo i aprendre'n tot el que puguem facilitarà la nostra convivència en un país desconegut per a molts però que, gràcies a la prosperitat que viu actualment i que presumiblement continuarà en el futur, acabarà per resultar-nos molt familiar: emergeix una nova potència.

7

ENTREVISTA / ANTONI BASSAS

“Fem el mateix programa amb Pujol, Maragall o Montilla” Antoni Bassas fa 12 anys que dirigeix "El matí de Catalunya Ràdio" Antoni Bassas és un dels periodistes més coneguts de Catalunya actualment. Va néixer a Barcelona el 1961 i amb 16 anys va fer els primers passos en el món de la ràdio. L'any 1981 va començar a treballar a Ràdio Barcelona i aquell mateix any es va incorporar a les transmissions del programa "Futbol en català", dirigit per Joaquim Maria Puyal. Va formar part de l'equip de Puyal durant 14 anys. Però l'any 1995 la seva carrera periodística va fer un tomb de 180 graus i va començar a dirigir un dels programes líders d'audiència a Catalunya: "El matí de Catalunya Ràdio". Però no només ha fet ràdio a la seva vida, Bassas també ha passat per la televisió on ha presentat programes com "Tres pics i repicó" o "Polèmic" a TV3. Bassas sempre està d'actualitat, però aquest aspecte s'ha reforçat amb la publicació del llibre Què pensa Antoni Bassas, entrevistat per Núria Escur.

Treballem moltes hores junts i discutim molt els temes. Això fa que s'improvisi molt poc. També és veritat que formem un equip amb molt de talent i que orientem i donem el nostre punt de vista insubornablement. Expliquem el món en català i això ens dóna molta credibilitat.

Xavier Mora, periodista

Aquest llibre només són els pensaments de Bassas o també són les seves memòries? Aquest és un llibre molt afalagador i vaig posar com a condició que fos Núria Escur la persona que m'entrevistés. La veritat és que el periodista no ha de ser notícia, només n’ha de ser coneixedor, ja que és a l'aparador. D'altra banda, aquesta obra serveix per transmetre als joves les meves experiències, per explicar-los allò que m'ha passat a la vida.

8

Considera que s'ha convertit en un referent de la ràdio en català? Mentiria si no reconegués que hi ha gent que espera saber i escoltar els editorials inicials del nostre programa. Aquest país té molt bona ràdio i està molt ben repartida. Catalunya Ràdio és una referència i tinc la sort de fer el programa de màxima audiència. Això fa que ens beneficiem mútuament. Quina ha estat la fórmula de l'èxit d'"El matí de Catalunya Ràdio"? És una plataforma molt potent, tècnicament i humanament.

Al llarg de la seva carrera ha estat en diversos mitjans. Què prefereix, la ràdio o la televisió? La ràdio –respon sense dubtar–. Fa trenta anys que sóc en aquest mitjà i m'hi sento molt còmode. La distància és molt curta; és directa, més fresca i més creïble que la televisió. Li va costar acostumar-se a conduir un programa amb tanta audiència? Sí, sobretot pel ritme d'horaris, la responsabilitat, la repercussió del que s'hi diu. També m'he adonat que l'èxit desperta enveges i que el poder té molta mala llet.

Quin ha estat el canvi més important de la ràdio des que vostè va començar en aquest món? L'arribada de la digitalització i d'internet. Ara, tot és instantani i hi ha més facilitat per connectar des de qualsevol racó del món. Crec que aquestes noves eines t'ajuden a fer molt millor la teva feina. El país està canviant en els darrers anys. Com ho ha copsat Catalunya Ràdio? La gent ha percebut que fem el mateix programa amb Pujol, Maragall o Montilla. Nosaltres tenim la idea d'explicar el món des d'una visió nacional. Ha canviat el Go-

vern del país, però nosaltres continuem igual. Ha rebut alguna vegada pressions polítiques? Cada dia -somriu-, de molta gent. Tothom, quan té alguna cosa a dir, et pressiona. A mesura que vas demostrant que ets resistent a les pressions, les saps combatre millor. El futbol és una de les seves passions. Es veu substituint en Puyal? Bé, més que el futbol, la meva passió és el Barça. El futbol l'entenc com un espectacle de passions. La veritat és que no em veig substi-

tuint en Puyal i això li tocarà a algú tan jove com en Puyal quan ell va començar. El que puc aportar al periodisme, ara per ara, és fora dels camps de futbol. El dia que no sigui a "El matí", on es veu treballant? Primer de tot, aixecant-me a les vuit del matí, ja que no sé què és això! Malgrat tot, aspiro a ser periodista tota la vida.

9

DEBAT / RELACIONS EXÈRCIT I SOCIETAT CIVIL

“Estic segur que la ciutadania s’adonarà que l’hem ajudat” Tinent general Fernando Torres González, inspector general de l'Exèrcit La conversa té lloc de manera cordial. L'edifici de la Capitania General de Barcelona –antic convent de la Mercè– facilita les pauses i una cadència de respecte. El tinent general Fernando Torres González, nou inspector general de l'Exèrcit a Catalunya i que té la representació institucional a Catalunya, la Rioja, Aragó i Navarra, es mostra satisfet del desplegament del contingent de soldats de l'Exèrcit de Terra que han vingut de Saragossa, Salamanca i València per instal·lar 15 grups electrògens de reforç a la xarxa elèctrica de Barcelona i donar suport a 1.250 famílies: “El delegat del Govern ha fet una petició d'ajut urgent i hi hem respost; aquesta és una de les nostres missions. I no hem portat més generadors perquè no n'hi havia més de disponibles d'aquestes característiques. El nostre objectiu és donar tanta assistència com es pugui necessitar.” Realment el seu ajut era necessari atès que Barcelona té 134 generadors i les hores i els dies anaven passant i no es reprenia el subministrament elèctric en molts barris de la ciutat. Eren els darrers dies del mes de juliol. La situació de la ciutat era trista, caòtica i vergonyosa. “Estic convençut que la ciutadania s'adonarà que l'hem ajudat”, em diu el tinent general. Núria Oriol Palarea

El 19 de desembre va prendre possessió del càrrec d'inspector general de l'Exèrcit a la Capitania General de Barcelona, on es troba a gust perquè és conscient de la seva responsabilitat i perquè ha tornat a Catalunya rememorant que la seva primera destinació com a capità diplomat d'Estat Major va ser la ciutat de Girona. Guardo molts bons records de la meva etapa a Girona. Hi vaig arribar el 1980 i m'hi vaig quedar durant quinze anys; va ser una època inoblidable. Tornar a Catalunya és molt satisfactori. Parlant d'emergències, recordo que l'any 1981 l'exèrcit va rescatar els nens que s'havien quedat aïllats a les escoles per una forta nevada i els vam allotjar a les casernes durant dos dies. Com que nosaltres, amb els Land Rover, teníem els mitjans adequats per fer-ho, vam fer-ho. Sempre actuem en una situació d'emergència quan se'ns demana oficialment a través de la petició que fa el

10

delegat del Govern. Aquesta petició es pot cursar a través del Ministeri de l'Interior i, de retruc, arriba al Ministeri de Defensa que la valora i dóna les ordres pertinents. O, en cas de gran urgència, és el comandant militar d'una zona concreta qui valora la petició del delegat del Govern i informa a posteriori de l'actuació duta a terme. Les nostres intervencions es fan normalment quan no hi ha la possibilitat que una entitat de la societat civil pugui prestar aquest servei, perquè no volem entrar en competències deslleials. El tinent general Fernando Torres explica amb convicció i entusiasme les diverses actuacions de suport i d'ajut que l'Exèrcit fa per a la societat civil. Li pregunto què el va fer inclinar-se per la carrera militar. Recordo que jo era molt jove quan vaig començar a sentir una certa inclinació per la vida militar. El meu pare era militar, suboficial d'intendència, però mai no va voler influir en la meva decisió i li ho agraeixo molt. Vaig ser jo qui va

voler comprovar si tenia veritable vocació militar. I d'aquesta manera vaig ingressar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa. Allí vaig comprovar que no m'havia equivocat, que no m'importava sacrificar-me pels altres o per la meva pàtria. Va ser allí on vaig començar a sentir el valor de la lleialtat, la camaraderia, l'honor i la importància de tenir l'afecte del nostre poble. Quan comenta experiències dures diu: “No hi ha res més dur que afrontar la mort d'algun dels teus soldats o dels teus companys. La pèrdua de vides humanes dels professionals de les forces armades per una guerra o en missió de pau comporta un gran dolor. No pot ser d'altra manera. Amb un gran respecte per un bon soldat que ha perdut la vida en el compliment del seu deure, que en el cas de les missions de pau

és ajudar, amb generositat i noblesa, una part del món que necessita el nostre ajut i vol viure en pau.” “La pèrdua d'un soldat també s'assumeix mostrant una sensibilitat especial de respecte i d'afecte envers la seva família, perquè percebi que les forces armades comparteixen el seu dolor. En aquest sentit m'agradaria dir-li que, davant la mort, el cor d'un soldat amb els anys es torna més sensible. Es podria pensar que no hauria de ser així, oi?” Per què no? Perquè tens més experiència, has vist moltes situacions complicades… Però l'experiència no calma el dolor… Encara que el dolor pot ser un bon símptoma que el teu cor és viu. Quan formem els nostres soldats, intentem transmetre'ls tots els valors que li mencionava anteriorment amb l'objectiu que la seva formació professional, i sobretot humana, sigui la més completa possible. I amb tot... I amb tot? A vegades, observar com l'Exèrcit se sacrifica pels ciutadans i no rep cap mostra d'afecte ni és tingut en consideració és difícil. No hi ha res més trist per a un bon soldat que no rebre el respecte i l'afecte del seu poble, pel qual està disposat a donar-ho tot. Què es pot millorar de les Forces Armades espanyoles? En totes les professions és natural pensar a millorar. Sempre es desitja el millor i disposar dels mitjans més moderns per fer la feina de la millor manera: en el nostre cas per complir les missions que el Govern ens assigni. Tothom, en el seu camp, demana més mitjans. Amb tot, en alguns cercles polítics i civils es parla de reduir les inversions en armament en favor de polítiques socials, culturals o de cooperació. Respecto aquest punt de vista, però nosaltres hem de fer la nostra feina cada dia millor. Si les dones i els homes de l'Exèrcit estan motivats per la qualitat de vida a les casernes, per la situació econòmica, per l'acceptació social i per disposar de mitjans moderns, milloraran la seva tasca, que és el que es

mereix el nostre poble. Tot això requereix un esforç econòmic important i el nostre Govern fa el que pot, ho sé. L'aposta per la defensa garanteix un increment de la seguretat i de la pau. Però la seguretat i la pau també es poden aconseguir per mitjans pacífics, a través del diàleg, el respecte per les diferències i la resolució de conflictes negociada. Absolutament d'acord. Però vivim en un món on no tots els estats han assolit aquest nivell de cultura del diàleg… Tant de bo que poguéssim viure en pau sense fer ús de la força, però malauradament això no és possible. Ara com ara, una bona defensa garanteix l'estabilitat, disminueix riscos que poden sorgir i dissuadeix el potencial enemic de fer una actuació armada. La dissuasió també és una forma de garantir la seguretat. Permeti'm insistir… Que hi hagi unes forces armades professionals, competents i amb armament d'última generació no pot evitar tragèdies vinculades al terrorisme fanàtic. Exacte: no hi ha mesures de seguretat i de control suficients per fer front al fanatisme en sectors terroristes. Desgraciadament ho veiem gairebé cada dia. Aquí és on les decisions polítiques són vitals per acabar amb aquest tipus d'amenaça. Els governs s'hi han d'implicar a fons. Perquè davant del fanatisme terrorista no podem reaccionar pels camins habituals, es mou segons uns altres paràmetres i resulta molt complex. El que sí li puc assegurar és que qualsevol militar que ha jurat la bandera ha jurat defensar el seu poble, defensar la democràcia, donar la seva vida per la ciutadania. I aquesta és una promesa que cap altre estament de la societat fa. Pel que fa als exèrcits en missions internacionals, veient-ho com a simple ciutadana, per què es triga tant a decidir intervenir en una guerra com la de Bòsnia o la del Sudan, per exemple, per aturar les massacres civils? Qui diu quan i per què? És un tema molt delicat ja que s'ha de tenir el suport internacional i cal evitar ser acusat d'ingerència en els assumptes d'un altre estat. La violació

dels drets humans marca, en general, un punt d'acord. A vegades, fa la impressió que si no moren centenars de milers de persones no s'envien forces d'interposició… És cert que pot fer aquesta impressió, i precisament això és el que s'ha d'evitar amb tots els mitjans. Ens quedem en silenci. El tinent general reprèn la conversa insistint que les Forces Armades tenen un gran compromís amb el Govern i amb la ciutadania, que cal reforçar els llaços de respecte i afecte entre l'Exèrcit i la societat perquè sense reconeixement mutu sempre hi haurà prejudicis. Encara que ressaltem els serveis de les Forces Armades, en un país hi ha prejudicis que s'arrosseguen, prejudicis que afecten totes les institucions públiques i que es fan més patents a l'Exèrcit. Però el tinent general no vol que la nostra conversa s'acabi amb temes que podrien donar per a hores de reflexió i de matisos. Opta per acabar la trobada amb una pinzellada pictòrica i m'ensenya la col·lecció d'obres d'art de la Capitania General de Barcelona que ha estat restaurada recentment. Contemplo Benlliures, Cusachs, un Rusiñol, un Madrazo, un Rembrandt, l'esplèndida col·lecció de rellotges antics… La bellesa embellint un palau militar. “Ens ocupem molt de restaurar el patrimoni, em sento orgullós d'aquesta responsabilitat, és una actuació de proximitat envers la ciutadania. A més, ens preocupem que en unes dates determinades aquest Palau de la Capitania General de Barcelona s'obri perquè pugui ser visitat per tots els ciutadans.” El tinent general Fernando Torres no pot dissimular que és un gran aficionat al dibuix amb plomí i que és un expert en pintura. Ens acomiadem amb solemnitat. Pel que fa a les relacions exèrcit-societat al nostre país, crec –i és una reflexió personal– que el passat no s'ha d'oblidar, però la distància es pot escurçar. El diàleg és una via que referma la llibertat i la democràcia. Podem repensar les relacions exèrcit-societat. En ambdues direccions.

11

DIPLÒMACIA I RELACIONS INSTITUCIONALS / ENTREVISTA A ANNA FORNESA

“El nostre objectiu és organitzar i facilitar la dinàmica parlamentària” Anna Fornesa, cap de relacions parlamentàries i projecció institucional del Parlament de Catalunya Forma part del conjunt de professionals que han pogut viure des del començament el dia a dia del poder legislatiu amb l'arribada de la democràcia. Anna Fornesa i Clapera és la cap de Relacions Parlamentàries i Projecció Institucional del Parlament de Catalunya. Amb una gran vitalitat i convicció, explica la seva feina i la feina de tot l'equip de Protocol per aconseguir que tota activitat en la qual tingui un paper el Parlament de Catalunya surti bé, molt bé. Davant el to cordial de la nostra conversa m'atreveixo a dir-li que podria referir-me a ella com “l'huracà Anna” perquè porta amb mà ferma el seu càrrec. Em somriu i afegeix que no, que la seva actitud és molt corrent en el món del protocol, on no hi ha horaris i sí molta dedicació a fi que tot encaixi al mil·límetre. Quan m'ensenya el Parlament, em mostra la sala on se signen els convenis oficials. Ja és a punt per a una signatura que es farà a la tarda del darrer dia del ple del període de sessions del mes de juliol. Els 135 diputats i diputades es reuneixen aprofitant els últims moments abans de les vacances. Mentrestant, tots els detalls que ells necessiten per fer la seva feina estan a punt. La dinàmica dels professionals del protocol potser queda amagada, però es fa evident quan passa allò que sempre s'espera i que no és gens fàcil d'aconseguir: que els polítics diguin “perfecte…”.

Núria Oriol Palarea

12

• Àrea de Serveis Educatius • Botiga del Parlament

Al Parlament de Catalunya el protocol està dividit en diverses àrees per facilitar la tasca: veiem que hi ha una àrea de protocol orientada als actes del Parlament, del president, de la mesa i dels viatges que es puguin derivar de l'exercici de les seves funcions. Una altra àrea de protocol està al servei dels diputats i també coordina els serveis educatius (visites educatives al recinte) i la botiga específica del poder legislatiu català, on es troben articles personalitzats amb el logo del Parlament i les publicacions de la institució.

Al començament no hi havia tanta diversificació de funcions. No, en absolut. Inicialment els professionals del protocol érem molt pocs i tots fèiem una mica de tot. Tanmateix, sempre ens hem organitzat per coordinar els actes parlamentaris, la participació dels presidents i de les delegacions parlamentàries (incloent-hi les que vénen de l'estranger). En aquests moments, la meva feina es concentra a sospesar les actuacions esmentades anteriorment.

El departament del qual ella és cap es divideix per funcionalitat en quatre àrees: • Àrea de Protocol • Àrea d'Atenció Parlamentària

Quines delegacions parlamentàries estrangeres han visitat el Parlament català? Bé, recentment la del Marroc, també les d'Alemanya, Itàlia, Escòcia,

el Quebec i Califòrnia. Per cert, amb Califòrnia hi ha un conveni d'agermanament que es remunta a l'any 1987 amb l'objectiu d'homenatjar Gaspar de Portolà, un dels primers catalans que va arribar al Nou Continent. Expliqui'm l'objectiu principal del protocol del Parlament. Nosaltres acordem cada aspecte i detall referent a les institucions que es relacionen amb el Parlament. Crec que hem aconseguit un disseny dels actes modern i que hem sabut crear signes externs de prestigi com ara fer del Parlament una institució propera als ciutadans. Quan vam començar, estàvem mancats de normes protocol.làries, normes democràtiques, ja m'entén. Només teníem les regles franquistes que derivaven del Decret de

una congruència entre missatge verbal i no verbal. Important tenint en compte que s'informa en directe d'un dels centres de poder de Catalunya. Cert, però em plantejo com fer bé la meva feina i no explico les qüestions polítiques o les motivacions que s'amaguen darrere de determinades decisions o actes. Nosaltres executem, d'altres decideixen.

protocol de l'any 1968. El Reial Decret de protocol de l'any 1983 és encara avui una eina molt preuada i útil. Però l'estructura d'aquesta institució ha anat creixent, s'han incrementat els càrrecs i entenc que requereix una revisió. Pot destacar-me alguna anècdota interessant en l'exercici de la seva professió? Podria… –somriu– si me'n recordés… Veurà, la nostra és una feina molt canviant, ens aboquem molt al moment present i quan s'acaba, analitzem els pros i els contres i… acabem. És a dir, tinc una fabulosa memòria panoràmica que només reté les imatges del que he pensat que són errors. En canvi, esborro els aspectes positius i ja està… Tothom dóna per descomptat que l'organització dels actes ha de sortir bé –i hi estic d'acord– però és molt més complexa del que pot semblar a primera vista. Per tant, treballa amb... Molta i molta preparació –assegura amb fermesa–: organització al minut. Tenir cura dels detalls i que els errors no transcendeixin… Fer molta autonàlisi… I tenir un pla B. Exacte, i tenir un pla B, perquè els problemes de puntualitat i altres imponderables s'han de peveure. Què pots fer quan et trobes atrapat en un embús a les rondes amb el

president del Parlament, que es dirigeix a un acte oficial? Reconec que les noves tecnologies ajuden moltíssim, perquè ara ja es pot trucar i avisar, però quan no hi havia mòbils, imagini's! M'ho imagino, tothom esperant el convidat que no arriba i retardant el minutatge… Exacte… I no és fàcil improvisar… Millor el pla B! La seva feina ha resultat influïda per l'increment de mesures de seguretat a causa de l'11 M i altres tragèdies similars? Nosaltres sempre hem treballat amb moltes mesures de seguretat, són inherents a la institució. Li diria que ens hem adaptat a un món que canvia de pressa i que ha canviat en termes de seguretat. Això no es capgira d'un dia per l'altre, perquè nosaltres sempre controlem que s'accedeixi al recinte només per invitació, coneixem quina i quanta escorta porta una determinada personalitat, etcètera. Més aviat ens hem anat impregnant d'aquestes noves mesures, no hem fet un canvi sobtat. D'altra banda, el Canal Parlament sí que ha introduït canvis. Això sí. Facilitar la tasca dels periodistes és molt important. I cal preveure on se situen les càmeres, per exemple, a fi que les imatges tinguin una qualitat òptima i hi hagi

Vostè, que ha estat una de les primeres dones cap de Protocol de Catalunya, com veu el futur de la professió? Positivament. En evolució. Avui hi ha una carrera que facilita uns coneixements més sòlids de la matèria. Abans, s'havia d'aprendre sobre la marxa. Els de la nostra generació descobríem la vocació nosaltres mateixos i ens construíem els fonaments. Ens agradava el que és públic i cercàvem el camí a les institucions. Ara això és diferent. És millor en el sentit de l'aprenentatge i dels coneixements. Aconsellaria que els joves que es vulguin dedicar al protocol tinguin una bona formació en idiomes i que pensin que és una feina sense horari fix, que moltes vegades inclou els festius i que la jornada acaba molt tard… Amb tot… No té preu saber que la teva feina és facilitar les coses. I, en el meu cas, facilitar-les als membres del Parlament de Catalunya! En el nou reglament del Parlament de 2006, el títol II, que parla dels drets i deures dels diputats, a l'article 4, punt 3, especifica el tracte preferent que han de rebre. En resum: organització i facilitar les coses tenint cura dels detalls. Exacte. I amb minutatge… Anna Fornesa somriu.

13

HISTÒRIA I PROTOCOL

El protocol de rebuda de Barcelona a Carles I Una ciutat esplendorosa solemnitza l’arribada del rei Avui dia, les visites oficials dels caps d'Estat no solen alterar de forma significativa la vida quotidiana de la ciutat, fora dels centres de poder i la seva rodalia; fins i tot poden passar inadvertides per a aquells ciutadans que no estan amatents als mitjans de comunicació. No sempre ha estat així, però, perquè antigament una visita reial era un fet totalment extraordinari a Barcelona des que va deixar de ser cort. Com a tal, havia de ser solemnitzada amb una festa grossa en la qual tota la ciutat participava, tant les institucions (autoritats i gremis), a través dels actes protocol·laris, com els súbdits, a través de la festa.

Núria Pujol

L'esdeveniment quedava gravat en la memòria de la gent com una fita històrica indiscutible. És així com es recorden les estades de Ferran i Isabel, els Reis Catòlics, (1493), Carles I (1519), o les dels reis de la casa de Borbó, Felip V (1702), o Carles IV (1802), per citar-ne algunes. De fet, les dificultats que un llarg viatge del rei amb tot el seu seguici comportava en èpoques pretèrites obligaven a no emprendre'l si no era estrictament necessari, sobretot després d'establir-se la cort definitivament a Madrid (amb Carles I la monarquia no tenia una seu concreta i fixa). Els motius per viatjar havien de ser de força major: la celebració de corts, la rebuda de l'esposa, o el pas per la ciutat anant o venint de destinacions llunyanes. En el període medieval, Barcelona, que va viure una etapa d'esplendor comercial i econòmic durant els segles XIV i XV, celebrava qualsevol festa, religiosa o no, com un fet extraordinari per a tothom: desfilades, cavalcades, torneigs, bandes de música, focs d'artifici i alimàries (fogueres) servien per viure la celebració als carrers i, de passada,

14

trencar la normalitat i la monotonia dels seus habitants. El pregoner, o trompeta del crida, anunciava el que passava i, per atreure l'atenció de tothom, es feia acompanyar per bandes de música. Fins i tot les autoritats demanaven que la gent es tragués el dol perquè tothom participés de la festa amb alegria. 'Les joyeuses entrées' En conseqüència, les visites oficials, un naixement reial, un casament entre famílies benestants o l'arribada de relíquies sagrades eren motiu de festa i tothom deixava de treballar per celebrar-ho. La descoberta del món clàssic per part dels humanistes va fer que

l'arribada d'un rei es visqués amb solemnitat, com una joyeuse entrée (arribada joiosa), i els escenaris es decoraven amb escenografies de cartró pedra. El rei passava sota l'arc que imitava els arcs de triomf romans erigits per celebrar les victòries dels generals que tornaven gloriosos a Roma. Una de les rebudes més solemnes que va organitzar Barcelona va ser amb motiu de la vinguda del Rei Carles I, nét dels Reis Catòlics, el 15 de febrer de l'any 1519. Després de passar la nit al convent de Valldonzella, als afores de la ciutat, l'endemà al matí les autoritats barcelonines van rebre el Rei i el seu seguici al Portal de Sant Antoni (on ara hi ha el mercat del mateix

nom), on li van lliurar les claus de la ciutat. La comitiva, formada pels consellers de la Ciutat i altres autoritats civils, militars i eclesiàstiques, va recórrer el carrer Hospital, va baixar per la Rambla i es va dirigir a la plaça del convent de Framenors (ara del Duc de Medinaceli), guarnida amb domassos d'alegres colors. A la plaça, el Rei va pujar a un cadafal amb dosser i, amb la mà sobre la relíquia de la Vera Creu i els Evangelis,va jurar guardar les constitucions, privilegis, usos i costums de Barcelona. A continuació va començar la desfilada de tots els oficis i confraries de la ciutat que, amb els seus penons i banderes, s'inclinaven en passar davant el Rei. Van desfilar garbelladors, mariners, barquers, revenedors, flassaders,

boters de fusta, matalassers i hostalers, paraires, corredors de coll, espasers, hortolans, fusters, mestres d'aixa, teixidors de drap de llana, cotoners, tots amb el seu penó. Mercers, calceters, blanquers, assaonadors, teixidors de draps de lli, mestres de cases, molers, gerrers, ollers, forners, flequers, ferrers, pellissers, freners, argenters, sastres. Encapçalava la desfilada la víbria traient foc per la boca. En acabar la desfilada, el Rei va tornar a cavalcar i va agafar el carrer Ample, Canvis Vells, Born, Montcada, Bòria, Llibreteria i la plaça de Sant Jaume, fins al Palau del Bisbe, on el seguici va ser rebut solemnement pel Capítol Catedralici. Tots junts, van entrar a la Seu, magníficament il·luminada, on el Rei va adorar la relíquia de la Vera

Creu i es va dirigir a la cripta de santa Eulàlia per tal d'adorar la patrona de la ciutat. Acabada l'oració, el Rei va sortir de la Catedral sota un pal·li dut pels consellers, acompanyat per tots els gremis que portaven torxes enceses perquè ja era fosc i es va dirigir a la casa de l'arquebisbe de Tarragona, on es va allotjar. Uns dies més tard, Carles I va conèixer la notícia de la mort del seu avi, l'emperador Maximilià d'Àustria; passats uns mesos, va abandonar la ciutat, però no com a Rei, sinó ja com a Emperador.

IMATGE

Cada client és un VIP Lluís Llongueras, la genialitat al servei de l’estilisme El periodista Mathias Fuchs, de la prestigiosa revista alemanya de perruqueria Clips, va qualificar Lluís Llongueras com “el Dalí dels perruquers”. Llongueras ha creat un estil reconegut internacionalment, amb més de cent salons repartits arreu del món, i està situat entre els tres primers professionals del món en el seu camp. Artista polifacètic, ha anat més enllà de la perruqueria per endinsar-se en noves disciplines artístiques perquè necessita experimentar i expressar el que pensa, sent i creu de formes diverses. La manera com treballa els caps femenins i el fet de tractar els cabells com si fossin una escultura el converteixen en un fenomen de l'estilisme, capaç de fer sorgir el bo i millor de la persona que confia en les seves habilitats. Gran pedagog, ha creat un programa didàctic de formació en el qual, a més a més dels escrits, el contacte personal té una gran rellevància. Li agraden les persones, li agrada la vida i, per incrementar-ne la bellesa, sempre, sempre innova. La creativitat és la seva forma de ser!

Clara Bassols

Quins elements creu que són imprescindibles per ser creatiu? Tot és important. És essencial no fer res del que ja està fet. Cal trencar amb els convencionalismes, sentir-se lliure i posar en qüestió tot el que se sent. Intentar ser obert tant en l'àmbit professional com en el personal.

Creu que avui dia és més difícil ser innovador que abans? No. La societat està més alliberada, “les ments s'han obert”. I això facilita que proposis noves tendències, noves maneres d'expressar-te i d'expressar una disciplina laboral i creativa; i veus que la receptivitat en general és mol alta: l'evolució de la nostra societat afavoreix la innovació.

Què és el que l'ha anat inspirant al llarg de la vida? Els sentiments, l'observació del que ens envolta, sóc un observador per excel·lència. Em puc inspirar amb una rosa o una cara bonica, amb una fragància... Contemplo la vida com si la veiés per primera vegada, la curiositat i la capacitat de sorprendre'm m'acompanyen i em permeten captar detalls que transformo en creacions concretes. Miri, la moda passa, però l'art i la ciència amb què treballem queda. Mai no s'ha de pensar en el temps invertit, sinó en l'objectiu assolit. L'objectiu és aconseguir una harmonia entre la moda, la llibertat del procés creatiu i l'estil de persona que tenim al davant. En què consisteix la bellesa d'una dona per a vostè? La bellesa d'una dona engloba moltes coses: l'esperit, la mirada, la manera de moure's, l'expressió, el sentiment íntim... De vegades, una manera de mirar ja és una bellesa absoluta i no cal que s'acompanyi d'un cos considerat perfecte pels cànons estètics. De vegades és un somriure que omple de llum un ambient, una conversa. De vegades és la dolçor i la cadència d'una veu... La bellesa és la felicitat i la felicitat és no forçar les coses i no buscar ni

16

pretendre res concret. No hi ha res més lluny de la bellesa que no ser un mateix. Creu que s'assembla a Salvador Dalí, com apunten alguns crítics? No. Som molt diferents i ho dic amb coneixement de causa, ja que vaig treballar amb ell i vam arribar a ser confidents. Salvador Dalí era un home universal, molt atrevit, molt genial... El que sí tenim en comú és l'atreviment, això sí. La vergonya o la por al ridícul maten la personalitat i cap dels dos compartíem aquests sentiments. Però ell era genial i jo em considero més modest, sense negar que m'afalagui la comparació. Dalí em trucava cada vegada que viatjava a Barcelona o a París i manteníem llargues converses al seu refugi de Cadaqués. Fruit d'aquestes trobades va sorgir un projecte comú: vaig fer una perruca gegant que va servir de cortina per a l'habitació que el pintor va dedicar a Mae West al seu Teatre

Museu de Figueres. Hi vaig dedicar més de mil hores de feina, però va valer la pena perquè la perruca continua exposada al Museu Dalí i figura al Llibre Guinness dels Rècords de 1992 pel fet de ser la perruca més gran del món. Per què decideix entrar en el món de la música, la coreografia, el vestuari i el muntatge dels seus shows? Per inspiració. Per un impuls de fer coses noves. Per necessitat de supervisar totalment els projectes que inicio. Per necessitat d'explorar diverses disciplines i créixer i experimentar i... divertir-me: minimalitzo l'expressió de les idees. Busco coses diferents i les comunico. Té algun altre projecte al cap? Sí, una pel·lícula. I un que ja he fet realitat: que una rosa porti el meu nom i sigui al Jardí de les Roses de Pedralbes, a Barcelona. Què li sembla que li hagin atorgat una distinció com és la Grand

Cross of Intercoiffure Mondial, que només ha estat concedida a dotze persones al món? La veritat és que m'omple de satisfacció. És molt positiu, perquè això vol dir que es valora la meva feina. Tot i això, una de les coses més importants en la vida és saber escollir. I avui dia gaudim d'una gran llibertat en aquest sentit La societat ens permet aconseguir la llibertat de criteri, el criteri et permet simplificar la vida i simplificar la vida et porta a l'essencial. I amb l'essencial pots crear qualsevol cosa!

Multiespais per alliberar la ment i embellir el cos Lluís Llongueras ha intervingut en més 250 shows internacionals de perruqueria en els principals països del món, entre els quals destaquen, últimament, Los Angeles (Estats Units), Tòquio (Japó), Dusseldorf (Alemanya), Brussel·les (Bèlgica), Esmirna (Turquia), Nàpols i Milà (Itàlia), Nova York (Estats Units), Londres (Regne Unit) i Moscou (Rússia). Dissenya personalment cada temporada la coreografia, el vestuari, la música i el muntatge dels seus shows. Actualment hi ha més de cent salons amb el nom Llongueras, que atenen més de 600.000 persones cada any, repartits arreu del món. Entre els últims a obrir les portes es troben els salons Llongueras Class a Barcelona i Andorra. Aquests centres de bellesa i estudi de la imatge són el fruit d'un ambiciós projecte de creació de multiespais dedicats exclusivament a oferir qualitat, ambient refinat, facilitats per ser atès, comoditat i serveis amb classe. Unes instal·lacions revolucionàries on només cal arribar, donar la clau del cotxe a l'aparcador i submergir-se en un ambient relaxant i de confort. L'última aposta de Llongueras s'anomena Fashion, un nou concepte de perruqueria molt jove i modern que va començar la seva trajectòria al campus universitari i del qual ja n'hi ha un a Barcelona. Reconeixements mundials El reconeixement mundial de Llongueras ha estat augmentat amb grans guardons internacionals com el Hall of Fame Award, lliurat per WHC Promotions-World Hairdressing Congress a Londres, i l'International Legend Award (Mestre Mundial), que distingeix els professionals del món de la moda i la bellesa més respectats pels altres artistes, lliurat a Nova York. Els darrers reconeixements han estat la Creu de Sant Jordi, un dels màxims guardons que atorga la Generalitat de Catalunya, i la Medalla al Mèrit en el Treball, concedida pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials per premiar una trajectòria laboral de cinquanta anys de professió exemplar i rellevant.

17

NEGOCIACIÓ

“Com assolir uns estats interns òptims per negociar eficaçment” La PNL relaciona els estímuls sensorials amb les respostes És un fet que actualment, i en tots els ordres de la vida, la comunicació interpersonal s'està convertint en la pedra angular de tota relació. Ho ha estat sempre, però avui és més necessària que mai: perquè som més, perquè som diferents, perquè vivim més junts i, sobretot, perquè la nostra manera de guanyar-nos la vida no depèn tant de la productivitat tecnològica com de les relacions. Invertim la major part del temps a relacionar-nos amb els altres. Tanta exigència comunicativa comporta la necessitat de millorar aquesta capacitat fonamental en la vida i, encara més, una de les seves expressions com és la negociació. Hi ha alguna cosa que no negociem? La negociació és un fet en la nostra vida diària i alhora és un procés necessari per gestionar els interessos propis i els aliens.

Xavier Guix, expert en PNL

Per sort, actualment també disposem de diferents metodologies que permeten escurçar les dificultats pròpies dels processos comunicatius, una de les quals és la programació neurolingüística (PNL), una metodologia que mostra com organitzem els nostres programes o models de funcionament personal, i com aquests es basen en estructures neurològiques i lingüístiques. Per començar, la PNL, segons els seus creadors, Richard Bandler i John Grinder, presta atenció a “com” les persones “fan” les coses, construint models del que fan: “Generalment, els problemes de la gent no tenen res a veure amb el contingut, sinó amb l'estructura, amb la forma d'organitzar l'experiència... el que fem és prestar molt poca atenció al que les persones diuen que fan, i molta atenció al que les persones fan” (Grinder i Bandler). A partir d'aquesta premissa i de la convicció que “Si un

18

ésser humà pot fer una cosa, tu també pots” van desenvolupar un conjunt d'eines i estratègies de comunicació, tant intrapersonal com interpersonal, d'alta eficàcia, obtingudes de Fritz Parls, pare de la teràpia gestàltica, Virginia Satir, psiquiatra familiar, i Milton Erik-

son, famós hipnoterapeuta. Al seu costat van aprendre a modelar, a crear estructures, a incorporar estratègies per tal de crear un sistema que augmentés l'efectivitat personal. Potser és per això que la PNL és coneguda com l'art i la ciència de l'excel·lència personal.

A hores d'ara, la PNL ja no ha de demostrar l'eficàcia, atès que hi ha moltíssimes persones arreu del món que la utilitzen de forma habitual per a propòsits molt diferents. Com que es tracta d'un enfocament pràctic, sense la pretensió de crear ni escola, ni mètode, invita a generalitzar el seu ús en camps tan diversos com ara la teràpia o el món empresarial. En aquest cas, podem observar com la PNL pot afavorir un procés negociador. Això significa, per començar, adonar-nos de la idea que tenim sobre la negociació i la idea que tenim sobre el nostre estil negociador. La PNL no es molestarà a saber el contingut de tot el que ens passa pel cap. Ens proposarà que ens adonem de quines són les imatges, els sons i les sensacions que construeixen el nostre pensament. Amb la PNL podrem transformar aquestes imatges, sons i sensacions en d'altres de la nostra pròpia experiència que li donin més plenitud, per disposar així d'un estat intern que ens permeti afrontar amb més recursos el temor a la negociació, que puguem fer-ho d'una forma diferent de la que havíem ancorat. Perquè en els fons d'això es tracta, de canviar un ancoratge per un altre, de canviar la forma en què la nostra neurologia ha associat aquesta experiència i així, d'ara endavant, disposar d'una manera nova de relacionar-nos amb l'experiència. Les àncores per negociar Atès que utilitzem les mateixes vies neurològiques en la conducta observable que en la conducta interioritzada, podem accedir a molts recursos que alguna vegada ens hagin funcionat molt bé i disposarne quan ens siguin necessaris. Quan negociem, necessitem disposar d'uns estats interns que ens permetin viure aquest procés de la forma més eficaç possible. Potser

la manera de “jugar” amb la nostra neurologia, de traduir el seu funcionament en aplicacions conductuals és una de les meravelles de la PNL. La utilització d'àncores té l'objectiu de permetre'ns accedir a voluntat als nostres estats de recursos. Un àncora és qualsevol estímul sensorial (intern o extern) que dispara una resposta constant en una persona. Cadascun de nosaltres hem ancorat de forma natural moltes experiències significatives de la nostra vida. Bussejant en aquestes vivències és fàcil tornar a sentir aquell mateix estat, de la mateixa manera que un perfum o una cançó ens tornen tota l'emoció associada a aquella experiència. La PNL, conscient de quina és l'estructura que participa en l'associació, proposa que l'emprem de forma eficaç. Que en disposem quan el context ho requereixi, quan considerem que pot ser-nos útil. Per exemple, abans d'iniciar una negociació. Si en el moment d'una dura negociació necessitem un estat intern carregat d'energia, però sentim just el contrari, què fem? Comuniquem el que sentim. Si no fem res per canviar l'estat intern, si ens limitem a donar per fet que hi ha el

que hi ha, això és el que comuniquem. Però si, al contrari, sabem com ancorar els recursos necessaris, no sols transformarem els estats interns sinó que alhora transformarem la nostra neurologia, que al seu torn transformarà la nostra expressió corporal. En comunicació no hi ha errors sinó resultats La PNL m'agrada perquè ens invita a protagonitzar la pròpia vida, a crear-la, a responsabilitzar-nos d'allò que ens passa. I ho fa en positiu, ja que un altre dels seus pressupòsits és que tota persona disposa dels recursos necessaris per aconseguir els objectius que desitja i que l'aprenentatge és el principal recurs. El fracàs no existeix, sinó únicament informació (feedback). Un error és una oportunitat d'aprendre una cosa nova. En comunicació no hi ha errors, sinó resultats. Per això, a partir d'ara observem el resultat de les nostres negociacions i aprenguem-ne. En comptes de jutjar-nos severament o maleir els continus errors, permetem-nos provar de fer les coses d'una altra manera. Siguem capaços, en definitiva, de donar-nos una nova oportunitat la pròxima vegada.

19

TECH AVUI

“Les noves tecnologies: poc, bo i necessari” Pistes per a l’èxit en la informatització de les empreses És evident que les noves tecnologies han entrat a formar part de la vida quotidiana de la societat del segle XXI. S'han convertit en una de les eines de comunicació més importants de què disposem. No obstant això, la facilitat per accedir-hi no garanteix que se'n faci ús de la manera més profitosa possible per als nostres interessos. Per tal de conèixer l'opinió dels experts, ens posem en contacte amb l'empresa Espais Telemàtics, ubicada a Barcelona, que des de fa més d'una dècada treballa en tots els vessants de les noves tecnologies relacionades amb el camp de la informació i de la comunicació.

Conxita Piñero Gómez

És veritat que estem en un món “googleïtzat”? Avui dia es creu que qui no surt al Google no existeix. Hi ha molts mitjans que ho faciliten: els blocs o dietaris personals on poden participar els lectors, els fòrums per opinar, però que no acostumen a centrar-se en un tema concret i deixen de ser efectius, i projectes com el de Wikipèdia, que malgrat ser bonic pel seu caràcter democràtic, atès que hi pot participar tothom, no és realment efectiu. La facilitat amb què es pot entrar a formar part de la xarxa disminueix la qualitat de la informació. Per aquesta raó, a Espais Telemàtics insisteixen en la importància d'analitzar la veritable necessitat de crear una pàgina web o una intranet abans d'iniciar qualsevol projecte. Són partidaris de “poc, però bo”. Perquè l'eina no fa el bon professional, sinó el missatge i la manera de transmetre'l. Una pàgina web o una intranet són eines molt esclaves si es vol que siguin eficaces. Quan es pren la decisió de crear-ne una cal que el seu contingut informatiu es revisi de forma constant i la publicació de novetats es faci diàriament i assíduament perquè resulti atractiva. Per

20

consegüent, cal tenir un suport humà exclusiu darrere d'aquestes necessitats, cosa que moltes empreses no fan i que aboca el projecte al fracàs. Una vegada s'han assumit aquests requisits –veritable necessitat i predisposició a la renovació constant– es comença a dissenyar el projecte, que pot partir de l'adaptació d'un model estàndard o de la creació d'una eina a mida. A Espais Telemàtics ens comenten que són partidaris de les eines a mida, ja que la imatge gràfica és molt valuosa en qualsevol pàgina web i les limitacions per a l'adaptació gràfica dels estàndards són evidents.

La utilitat de la intranet De tots aquests arguments es desprèn que, malgrat haver de tenir presents alguns hàndicaps, en el món de la comunicació i de la imatge les noves tecnologies tenen un paper determinant, sempre que estiguin adequades a les nostres necessitats. Però, en el cas d'una intranet, coneixen el seus usuaris l'eina que tenen a les mans? El primer que se'ls ha de fer veure és la utilitat. Ha de ser una eina de treball que els ajudi a simplificar les tasques diàries. Mai no l'han de veure com una càrrega, tal com passa en algunes empreses. Una

oferiran aquestes tecnologies, cada vegada més avançades?

bona intranet s'ha de plantejar com una eina de gestió i una eina de comunicació entre les persones que la fan servir, per això és important que el departament de comunicació o el de recursos humans s'impliquin en el manteniment i l'actualització de la intranet. A més a més, ha de ser una eina atractiva, que promogui el seu ús. Incorporar-hi una secció com, per exemple, “La frase de la setmana”, pot ser interessant per atreure la participació inicial. Una vegada se superin els primers recels, es pot convertir en una eina de treball imprescindible. L'aposta per les aules informatitzades El món empresarial sap valorar tot allò que li pot comportar un valor afegit que es reflecteixi en el compte de resultats, però passa el mateix en el camp de la pedagogia? Espais Telemàtics, que ha treballat en el desenvolupament d'eines telemàtiques de comunicació i

Espais Telemàtics Aribau 175, 2n 2a 08036 Bcn Tel. 93 302 55 43 Fax 93 302 56 33 [email protected] www.espaistelematics.com

gestió interna per a nombrosos centres escolars, considera que, malgrat els avenços que han experimentat les escoles en l'ús de les noves tecnologies durant els darrers anys, encara queda molt per fer. S'ha d'aconseguir passar de tenir aules d'informàtica a treballar en aules completament informatitzades on, sense necessitat de traslladar-se, els alumnes puguin estudiar totes les assignatures amb un suport informàtic.

A Espais Telemàtics afirmen que és molt difícil d'esbrinar. Quan van aparèixer els missatges SMS (short message service) no hi havia cap garantia sobre la seva utilitat, mentre que avui dia és el sistema estrella en la comunicació personal. El mercat té molt a veure en aquesta evolució, perquè és qui mana en aquest camp. Les noves tecnologies evolucionen molt ràpidament i els usuaris gairebé no tenen temps d'adaptar-se a tot el que va venint, però certament el telèfon mòbil tindrà un paper molt destacat perquè serà el nostre ordinador portàtil. Una pista: hem de viure oberts a les novetats que es vagin incorporant, però sabent valorar en tot moment què és el que s'adapta millor a les nostres veritables necessitats.

A més a més, és important aconseguir la predisposició dels mestres envers les plataformes telemàtiques, com és el cas de les intranets escolars existents. La majoria dels mestres són professionals formats amb les tècniques pedagògiques del segle XX que s'enfronten als reptes tecnològics del segle XXI, que els seus alumnes dominen tan bé, però no pel fet de conèixer més el món tecnològic, sinó perquè són més arriscats i decidits a descobrir-lo. És clar que les noves tecnologies han canviat la manera de comunicar-se. Han possibilitat la comunicació immediata entre persones distanciades físicament, però no només l'oral, sinó l'intercanvi de documents, sons i imatges. Però, cap a on anem? Quin futur ens

21

ESPORTS I SALUT

“Mens sana in corpore sano per afrontar la tornada de vacances” Un nou punt de partida: frenar l'estrès Per a moltes persones, la reincorporació a la feina després de les vacances no resulta gens fàcil, sobretot si encara tenen al cap aquells dies de lleure i relax de què han gaudit recentment, ja sigui a la platja, a la muntanya o fent el viatge dels seus somnis. Aquests records semblen una invitació per tornar a fer vacances, però no podem fer-ho! En ocasions, el retorn a la rutina laboral pot anar acompanyat de tristesa i irritabilitat, símptomes evidents, segons els especialistes, de la síndrome postvacances. Per fer front a aquest estat d'ànim temporal després del canvi que suposa passar de l'oci a la rutina, res millor que introduir hàbits beneficiosos que ens permetin aconseguir l'equilibri entre cos i ment. Un període d'adaptació a l'entorn, una dieta equilibrada i exercici físic poden ser els elements clau per superar la situació.

Maria Fuentes

Esports aeròbics

La pràctica esportiva ajuda a estar sa i sentir-se bé. Contribueix a millorar la circulació sanguínia de tot el cos, reforça el músculs, evita l'obesitat, alleuja els dolors i redueix les malalties cardíaques. A més a més, l'esport ajuda a descarregar tensions, combat l'ansietat i la depressió, augmenta l'autoestima i estableix una relació positiva amb el propi cos.

La natació és un dels exercicis més complets: fa moure tots els músculs del cos, millora l'agilitat sense forçar les articulacions i augmenta la resistència. La pràctica de la natació produeix una sensació de relaxació (cansamenti agradable) que s'estén al camp psíquic. Tots els esports aquàtics ofereixen una descàrrega de tensions més acusada, atès que l'aigua es un mitjà molt relaxant per si mateix.

Afortunadament, el món del fitness ofereix un gran ventall de possibilitats a l'hora d'escollir l'activitat física mes adequada a les nostres necessitats. Podríem dividir els esports en dues grans famílies: els aeròbics, que treballen la resistència i són de gran intensitat, i els anaeròbics, que encara que des del punt de vista cardiorespiratori aconsegueixen uns resultats diferents, enforteixen la musculatura, la ment i el cos. Vegem-ne unes mostres.

22

L'aeròbic pròpiament dit es basa en coreografies i passos guiats per un professor a un ritme dinàmic i mogut. Es complementa amb exercicis localitzats dels principals grups musculars. Aporta com a beneficis una millora de l'oxigenació, la coordinació i la flexibilitat, alhora que afavoreix la pèrdua de pes. L'spinning és un programa que necessita el suport de bicicletes estàtiques sobre les quals es

practiquen tota un sèrie d'exercicis designats per un instructor. La intensitat i la velocitat són determinades per l'entrenador en funció de l'estat físic dels participants. Aquests mai no deixen de tenir un control propi sobre el seu ritme. L'spinnig treballa tots el músculs de les cames i presenta l'avantatge de no requerir una gran coordinació entre les diverses parts del cos, a diferència de les activitats anteriors. Esports anaeròbics El mètode Pilates és una activitat que enforteix la musculatura sense augmentar el volum muscular, millora la flexibilitat muscular i corregeix la postura. Al mateix temps ensenya a respirar i a mantenir la concentració, la qual cosa contribueix a reduir l'estrès i repercuteix molt positivament en l'alumne, ja que arriba a obtenir un coneixement molt alt del seu cos i de les seves sensacions.

El tai-txi és una art marcial xinesa coneguda per les seqüències de moviments que fan els seus participants. En aquestes seqüències s'observa una unió de la consciència i el moviment corporal, lentitud, flexibilitat, circularitat, continuïtat, suavitat i fermesa,

característiques que transmeten un sentiment d'harmonia i serenitat. És apte per a un estrat molt ampli de la població. El body mind es una disciplina que pren elements de la cultura oriental com el ioga, el tai-txi o el Pilates.

Treballa la meditació, la flexibilitat i explora la interrelació entre la ment, el cos i el moviment. És un procés creatiu en el qual un mateix aprèn a trobar-se i reconèixer-se. Totes aquestes disciplines combinades amb zones spa (on el protagonista és l'aigua), com ara piscines, jacuzzis i dutxes de contrastos, i les teràpies manuals amb diferents tractaments i massatges, ens ajuden a carregar les piles per tornar amb força i vitalitat a la nostra vida laboral. Ah! Però el punt clau és l'actitud positiva davant el retorn a la vida quotidiana: pensar en positiu, escoltar els altres, exercitar el sentit de l'humor, ser espontani, tenir cura de la família i dels amics, saber aturar-se per reflexionar, trobar temps per al que ens agrada i ser agraïts són hàbits imprescindibles per reduir els impactes negatius i estar en forma no només durant els primers mesos després de les vacances, sinó tot l'any!

23

EL CORREU DE LES LLETRES / LLIBRES

Espai per a la lectura Com tinc costum de fer periòdicament, he passejat per les llibreries per tal d'acostar-me a les novetats editorials. Com sempre, els nous llibres interessants s'amunteguen a les taules i prestatges dels establiments. Després d'aquestes visites sempre enriquidores, us proposo una petita selecció dels títols que m'han semblat més idonis per reflexionar i aprofundir en el nostre coneixement i creixement professional i personal.

Otto Alvar

Manual básico de protocolo empresarial y social Martínez Guillén, M. Carmen Ed. Díaz de Santos Preu: 16,35 euros Pàgines: 216

36 estratagemas para directivos Alcance sus objetivos a través de tácticas y estrategias no convencionales Von Senger, Harro Ediciones Deusto, SA Preu: 19,95 euros Pàgines: 200

Negociación en acción: acuerdos eficaces en la mesa de negociación Malaret, Juan Ed. Díaz de Santos Preu: 16,35 euros Pàgines: 216

Com tot bon manual, està pensat i escrit perquè el lector pugui consultar i resoldre situacions habituals de manera ràpida i clara. Saber com comportar-se en cadascuna de les situacions que l'activitat empresarial i social ens presenta és imprescindible per reeixir amb èxit en les nostres relacions.

Fent ús d'una sèrie de poderosos aforismes xinesos sobre l'art de la guerra, l'autor, considerat el més prestigiós sinòleg occidental, planteja un paral·lelisme entre aquest art mil·lenari i la gestió empresarial. Un aspecte rellevant del llibre és que a més de presentar una anàlisi teòrica, aporta per primera vegada un sistema d'aplicació completat amb exemples de fets històrics i amb empreses d'èxit reconegut.

Aquesta obra ens ajuda a passar de la teoria a la pràctica en l'art i la ciència de la negociació. Com diu l'autor, el negociador ha de pensar estratègicament i actuar veient les oportunitats.

Es negocio ser honrado Una brújula moral para dirigir(se) Huntsman, Jon M. Ed. Gestión 2000 Preu: 17,95 euros Pàgines: 123

Marketing para seres humanos: una esperanza ética Moreno, Marià Oppenheimer, Mauricio Ed. Díaz de Santos Preu: 17,31 euros Pàgines: 272

Espero que aquesta petita selecció us ajudi a aprofundir en els vostres coneixements.

Una reflexió sobre l'ètica dels negocis. Un manifest apassionat i inspirador per tornar als dies en què la gent complia la seva paraula, quan una encaixada de mans era suficient per tancar un tracte amb totes les garanties. El text ens mostra com escoltar la nostra brújula moral i com construir equips amb valors més elevats.

Partint de la idea bàsica i natural que el mercat està constituït per persones, els autors fan un ampli recorregut pel planeta i ens mostren nombroses pistes per orientar-nos cap a aquesta nova concepció de les relacions humanes en l'entorn empresarial. Si fins ara el màrqueting ha tractat d'individualitzar i personalitzar la seva activitat, aquesta lectura ens permet anar més enllà fins a arribar a humanitzar-lo.

Cal destacar l'aportació que fa amb relació al protocol necessari per establir relacions internacionals amb persones d'altres països amb costums diferents dels nostres.

24

El llibre està estructurat a partir de tots els elements del procés de negociació i conté molts casos reals i dos casos pràctics en els quals l'autor va tenir una actuació destacada i que resultaran de gran utilitat per dominar l'art de la negociació.