Seminari I Didascàlia II: L’art prehistòric com a model per l’art contemporani
Introducció
Visió despectiva de l’ésser humà a la prehistòria i de l’art de la època. Interpretació clàssica de l’idealisme alemany sobre l’art parietal: pintures com a reflex de l’abstracció provocada per la por a la natura. Acceptació generalitzada d’aquesta interpretació. Els artistes adopten aquesta idea a l’hora de apropar-se a la pintura parietal. La nova interpretació d’aquestes representacions artístiques influenciada per l’estructuralisme francès posa en dubte totes les teories anteriors
Perspectiva, volum i moviment
Els avantguardistes volen imitar les formes prehistòriques. Es basen en algunes teories influïdes per l’idealisme alemany on es considera que: manca coherència entre les figures i per elles mateixes no es respecten les mesures reals de les persones i animals desproporció de formes degut a la incapacitat de plasmar figures correctament són figures estàtiques
Perspectiva, volum i moviment
Les figures avantguardistes són dotades d’una desproporció exagerada per tal d’imitar aquest art paleolític:
Perspectiva, volum i moviment
Aparició de teories, com l’estructuralisme, expliquen de diferent manera l’art prehistòric: càlcul de mides de les figures segons la seva importància i proximitat perspectiva ajustada a la realitat desproporció de volums i formes, aconseguir una proporció a l’ull d’un espectador Demostren una mala interpretació d’aquest art, una visió errònia per part dels artistes de avantguarda.
El color
A la prehistòria les pintures es representaven de forma objectiva, és a dir, que el color era fidel a la realitat en quasi totes les representacions.
El color
Els pintors contemporanis, però, estan més relacionats amb la subjectivitat, per tant quan ells volen pintar quelcom relacionat o semblant a les pintures prehistòriques el que fan és triar els colors fruit del seu estat d’ànim i dels seus sentiments sense importar si el color és igual al quadre i a la realitat.
Marc Franz, La vaca amarilla
L’ individualisme contemporani vers el col·lectivisme prehistòric
Les pintures parietals acompleixen una funció col·lectiva ja que s’ofereixen a la comunitat en conjunt. No es troben subjectes a cap mena d’autoria ni tampoc a un grup específic dins la comunitat. Tot i la influència de l’art prehistòric en l’art contemporani, els autors contemporanis incorporen el valor individual.
L’ individualisme contemporani vers el col·lectivisme prehistòric
En l’art contemporani és insuficient l’observació de la obra per a comprendre’n el significat. És necessari conèixer, a més de les formes i els continguts, les experiències de l’autor i les seves reaccions en front aquestes.
La recerca contemporània de la simplicitat i originalitat en un art prehistòric ni gratuït ni espontani
Rev. Científica, canvi escala, alienació Fotografia, capacitat repr. fidel realitat Freud i el subconscient Nietzsche i la mort de Déu Gran Guerra Caiguda del capitalisme Revolució Russa
canvi de paradigma recerca de nou ordre original
Av. preguerra – Futurisme, Expressionisme, Fauvisme, Cubisme -> Necessitat higienització Av. Postguerra – Constructivisme, Dadaismes, Surrealista -> exigència d’una transformació ètica
La recerca contemporània de la simplicitat i originalitat en un art prehistòric ni gratuït ni espontani Art prehistòric Considerat :
En realitat:
Originari, pur Esquemàtic Poc artificiós Poc racional Decoratiu Espontani Gratuït Aïllat
Originari, pur Esquemàtic però simbòlic Abstracte Conscient No només decoratiu Intencionat Seqüencial Col·lectiu
La recerca contemporània de la simplicitat i originalitat en un art prehistòric ni gratuït ni espontani
Màscara africana
Autorretrat, Pablo Picasso
Crèdits
Elisabet Gallego Mónica Hernández Júlia Hidalgo Sara Hurtado Irene Serrat