Salines Spola 2008val

de les salines de santa pola Versió en Valencià

Parc Natural de les Salines de Santa Pola [email protected] Museo de la sal - Junto a N-332 Alicante-Cartagena, km 87.1 Avda. Zaragoza, 45 03130 Santa pola (Alicante) Tel. 96 669 35 46 col.labora:

La impressió d'aquest material ha sigut possible gràcies al Conveni de col·laboració firmat el 21 d'abril del 2006 entre la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa", i la Generalitat Valenciana per al desenvolupament del Pla de gestió integral per a la conservació dels sistemes naturals de la xarxa de parcs naturals de la Comunitat Valenciana.

http://parquesnaturales.gva.es Maqueta:

Benjamín Albiach Galán Kun.Xusa Beltrán

Fotografia:

Benjamín Albiach Galán Francesc Muntada G.V.A.

Ed. cartogràfica: Pau Pérez Puigcerver font: ICV (Institut Cartogràfic Valencià) Texts:

Equip d'educació ambiental

Imprés: D. L.:

Centre Especial d'Ocupació, IVADIS

Les actuals salines de Santa Pola i l'espai que hui en dia constituïx el Fondo conformava antigament una gran zona humida coneguda com l'albufera d'Elx, que abastava quasi tota la planícia d'Elx. El Parc Natural de les Salines de Santa Pola té 2.470 hectàrees d'extensió. Els ambients que es troben en este enclavament natural són molt variats. En la zona costera, amb les seues platges i dunes, s'ubica l'explotació salinera. El viatger troba, si es desplaça des d'este lloc cap a l'interior, una zona d'aigua dolça embassada permanentment i uns terrenys amb l'aigua a ras del sòl que s'entollen temporalment. L'espai que voreja el contorn interior del parc està ocupat per cultius. L'extracció de sal és l'activitat econòmica fonamental en la zona i, en gran mesura, la que conforma l'ecosistema actual. La dinàmica de les salines consistix a fer circular l'aigua marina per un circuit de basses per a obtenir una progressiva concentració en sals com a conseqüència de l'evaporació. El gran interés biològic de les salines mediterrànies es fonamenta en el fet que la circulació de l'aigua no es deté durant l'hivern. Les basses, que ocupen una extensa superfície, romanen inundades durant tot l'any per la qual cosa l'ecosistema, d'extraordinària importància, s'hi manté. Les aus s'alimenten dels peixos i invertebrats que penetren a les salines mentre que la producció salinera es beneficia de la riquesa mineral aportada pels excrements de l'avifauna. Este és el motiu pel qual una de les finalitats del parc natural és fomentar i garantir el manteniment a llarg termini de l'explotació salinera.

Història

La descripció de Madoz, realitzada al 1845, constatava la reducció de la gran zona humida i la separació d'estes dos zones per un terreny sec. Anteriorment, al 1700, l'albufera va pertànyer al duc d'Arcos, qui la utilitzava per a la seua explotació cinegètica i piscícola. El rei havia atorgat la seua propietat al noble. Nogensmenys, la gran transformació d'este espai natural es produïx entre finals del segle XIX i principis del XX, com a conseqüència de la instal·lació de les explotacions salineres. Este esdeveniment va ocasionar la necessària adaptació, farciment i excavació del terreny per a la construcció de

B. Albiach

B. Albiach

Salines

Industria salinera

basses. Les salines van començar a funcionar al 1890 en el Pinet i immediatament en el Braç del Port. Anys més tard, en les dècades dels cinquanta i seixanta, l'Institut Nacional de Colonització va promoure unes obres de sanejament que van afectar a la vorera interna de les salines. Les transformacions realitzades amb fins cinegètics a partir dels anys setanta acabaren de definir la configuració actual d'este espai.

Vegetació Les formacions de vegetació al Parc Natural de les Salines de Santa Pola són molt variades i tenen gran interés per a la conservació. A les dunes litorals es despleguen les formacions de espigadilla de mar (Crucianella maritima). En el cas dels saladars dominen diverses especies de soses (p. ej. Halocnemum strobilaceum) y joncs (Juncus sp.pl.) Les estepes salines formen un cinturó que envolta els saladars. L'especie més característica per ser un endemisme característic d'esta localitat és la saladilla de Santa Pola (Limonium santapolense). Al parc existix també l'ecosistema denominat litoral associat, que compta amb abundant vegetació d'algues y de fanerógames marines (p.ej. Rupia sp. pl.). A més, destaca a les salines la presència d' hidròfits d'aigües salines com l'alga Lamprothamnium papulosum.

B. Albiach

Vegetació dunar

GVA

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Fauna Les grans colònies de cria d'algunes aus tenen gran interés. L'alena, la camallonga, el cabut, la mongeta o el xatrac, són exemples de la varietat faunística d'este enclavament natural. Destaca també la presència com a nidificant de l'ànec blanc i de la rosseta, una espècie en perill d'extinció. Altres aus, atretes per esta zona que els proporciona aigua i menjar en qualsevol època de l'any, també ocupen les salines temporalment.

B. Albiach

Flamenc (Phoenicpterus ruber)

En esta situació es troba el flamenc, que es pot observar al parc en concentracions de fins a 8.000 individus, les anàtides, com el cullerot, el sivert, el boix o el xarxet i limícoles com les alenes, les camallongues, els corriols, els tètols cuanegres, els territs i els tiforts.

Exemplars d'arpellot de marjal, àguila pescadora, de la xitxarra de canyar i de xauet mostatxut a este parc. Per altra part, té gran interés biogeogràfic la presència a la zona del fartet, un peix ciprinodòntid endèmic de la geografia valenciana. La sargantana cua-roja, la sargantana cendrosa i alguns invertebrats de difícil localització als arenals costers fan més atractiva encara la visita a les salines.

També es poden observar amb facilitat: agrons, cabussons, xatracs, fumarells, gavines, rasclons, fotges i polles d'aigua. Les aus no catalogades com a aquàtiques, però lligades a ecosistemes humits, tenen una important presència a les Salines de Santa Pola.

Territs. Plomatge hivernal (Calidris alpina) G. B.

F. Muntada

Camallonga (Himantopus himantopus)

332 N-

Torre

La senda s'inicia en aquest punt, continua paral·lela a les basses i es va internant a poc a poc en el cordó dunar.

1

Sense deixar d'observar a trams les antigues basses, arribem a una primera parada equipada amb un observatori, des d'on es pot apreciar la quantitat i la varietat d'aus que les poblen com per exemple flamencs, becs d'alena, camallargues, martinets blancs, gambes roges, corriolets, tètols cuanegres, xatracs etc. encara que l'abundància o la presència de les distintes espècies d'aus dependrà de l'època de l'any.

2

Si seguim l'itinerari, a uns 500 m, es troba el segon observatori que ens ofereix aquest recorregut. Des d'aquests equipaments, a més de les aus, es pot observar el conjunt del paisatge i sobretot la important vegetació de saladar que creix a la vora de les basses, amb espècies com cirialeres, salats i ensopegueres les quals desenvolupen curioses adaptacions a les grans concentracions de sal, i de vegades es veu la crosta de sal blanquinosa que cobreix el sòl. En aquest punt s'aprecia la diferència entre les espècies de flora que creixen a la vora de les basses amb un sòl salí i les espècies de les dunes amb un sòl arenós.

Torre del Pinet

Mar Mediterrani Platja del Pinet

Ruta 1: del Pinet Tipus Longitud Dificultat Durada aprox.

a peu 2 km baixa 1 h 15 min

Aquest itinerari es localitza al sud-est del parc on podem observar alguns dels ambients més representatius d'aquest, com són les basses salineres i l'ecosistema dunar. El recorregut s'inicia en antigues basses hui en desús per a l'explotació però que mantenen el circuit de l'aigua, i amb això, la seua gran riquesa biològica. A l'inici de l'itinerari ens trobem amb un panell informatiu sobre el parc, que dóna una visió general i prepara el visitant per al seu recorregut.

També es pot veure al costat de la vora de les basses el canal que introdueix l'aigua des de la mar. L'itinerari segueix internant-se en les dunes fixes, on el visitant experimenta una agradable sensació d'aïllament i de contacte íntim amb la natura. En la zona creix una vegetació de repoblació, principalment pins i eucaliptus que es van plantar a inicis del segle XX amb la finalitat de controlar l'avanç de les arenes.

Pla del Castell

¬a El

Punta de la Serra

ch

La Baia Baixa

e

Urb. la Colonia CV -86 CV-8 54

La Baia Baixa

-85 CV

Urb. El Poble Llevantí

5

Salines Braç del Port Bassa del Tinent

1

El Saladar

Els Xiperets

aA

lica

nte

N-3

®

32

El Rodal de la Creu Museo de la Sal

Asprella Casa Blau

la Foia

Casa Blau Platja Gran -85 CV 3

Platja Llisa Museo de Sitio Platja del Tamarit

Santa Pola

¬ a Elche

Torre Tamarit

Assar

b de D

rb Assa

Assa

rb A

Gola de les Salnes

alt

obat del R

ori

mple

Mar Mediterrani

La Casa dels Irles

N-

33

2

-1 0

Branç del Pinet El Romeral

Lo de Boix Sentanera

Els Cantalsl Torre del Pinet -20

r ra del Segu

¬ a Guardama

El Canal del Saboner

platja del Pinet

carretera

límite administrativo

inici / ruta roja

centre d’informació

pàrquing

pàrquing

senda

construccions

inici / ruta groga

zona de descans

observatori

ermita

acampada

far

vèrtex geodèsic

A través d'aquest recorregut ens trobem diverses cledes, xicotetes depressions interdunars on es produeix un entollada estacional d'aigua salada que afavoreix l'aparició d'espècies adaptades a la salinitat i a la irregular presència d'aigua.

Aquest tram de l'itinerari porta a una gran cleda d'aigua salada on a les seues vores s'observa la vegetació típica d'aquestes formacions.

3

Si prestem molta atenció s'observarà algun representant de la fauna que habita aquesta zona: rèptils com el fardatxo ocel·lat, la sargantana cuallarga, la sargantana cua-roja i la colobra bastarda; mamífers com la musaranya, la musaranya etrusca, el ratolí de bosc, el conill i la llebre; xicotets pardals com el bitxac, el capsigrany i la cogullada. També és important la presència d'escarabats, alguns d'aquests endemismes ibèrics.

B. Albiach

Dunes en primera línia de platja

A un quilòmetre de l'inici es troba un tercer punt de parada amb una torre equipada amb panells informatius sobre l'evolució geològica de la zona, l'ecosistema dunar i una interpretació del paisatge de tota la línia de costa. Des d'aquesta es pot gaudir d'una agradable vista panoràmica amb el mar al fons, el cap de Santa Pola amb la ciutat als seus peus, l'illa de Tabarca, la desembocadura del riu Segura i tota la línia de costa fins al cap Cervera a Torrevieja. Així mateix, tenim una vista privilegiada de les salines de Bonmatí i del cordó dunar, on distingim els tres principals tipus de dunes: dunes fixes, amb repoblació de pins i alguns eucaliptus; dunes semifixes, on la vegetació és més escassa i de menor port predominant espècies dunars; i les escasses dunes mòbils que no estan cobertes per cap tipus de vegetació i són fàcilment transportades pel vent. D'ací, la senda permet acostar-se a la platja o bé iniciar el recorregut de tornada fins a l'inici de l'itinerari a través de les dunes semifixes i mòbils, la qual cosa dóna oportunitat de conéixer de prop les diverses espècies vegetals típiques d'aquest tipus de dunes i les seues curioses adaptacions al medi. Tot el recorregut es fa per una senda senyalitzada, la qual és apta per a minusvàlids des de l'inici del recorregut fins al primer observatori. A més, al llarg de l'itinerari trobem panells informatius sobre els aspectes més representatius de l'ecosistema (fauna, flora, cledes, etc.).

N-

332

la Casina Ermita de les Salines

Salines del Branç del Port

Museo de Sitio

Platja del Tamarit

Casa Blanca

Mar Mediterrani Gola de les Salnes Casa de la Albufera

Ruta 2: Platja de Tamarit Tipus Longitud Dificultat Durada aprox.

a peu 3 km baixa 1 h 30 m.

Este itinerari es troba entre el mar i la carretera N-332, en una franja de terreny que va des de les muntanyes de la sal fins al canal de desguàs de les salines de Braç del Port. És una zona totalment plana amb dos ambients diferenciats de gran valor com són el saladar i la platja. L'itinerari s'inicia on acaba la zona residencial de Platja Llisa introduint-se al saladar amb un recorregut sinuós que aprofita antics senders existents a la zona.

B. Albiach

Antic moll de la sal

B. Albiach

Barca encallada a la platja

1

Museu de Lloc A pocs metres de l'inici el visitant troba un antic moll saliner restaurat i les restes d'una barcassa avarada a la platja, ambdós utilitzats en un altre temps per a transportar la sal als vaixells que es trobaven fondejats prop de la línia de la costa per a l'exportació.

Seguint els antics senders es recorre una zona de saladar on la vegetació representada són les Salicòrnies, Soses i Limoniums podent-se observar les seues curioses adaptacions a l'excessiva salinitat de sòl. Entre este tipus de vegetació també es pot trobar bufalagues, espart bord i altres espècies que poden suportar cert grau de salinitat.

Aquests elements juntament amb dos antics búnquers de la Guerra Civil Espanyola que es troben en la zona, formen el Museu de Lloc que equipat amb distints panells informatius mostra l'antiga forma d'explotació salinera.

En esta zona, la fauna està representada principalment per rèptils i insectes, encara que es poden veure algunes espècies d'aus que sobrevolen la zona procedents de les basses properes com les gavines, mongetes, corbes marines, agrons, etc.

El camí passa prop de les muntanyes de sal i part de les instal·lacions de les Salines de Braç del Port sent possible observar alguns dels treballs que es realitzen en l'explotació.

El camí arriba a una antiga casa de les salines on l'itinerari gira en direcció a la platja i arriba fins al canal de desguàs de les salines de Braç del Port.

Este canvi de sòl comporta el canvi de vegetació i es veu durant este tram espècies pròpies de dunes com esparreguera, segolet, panical marí, rave marí i lliri de platja, etc. i un xicotet bosquet de pins blancs de repoblació. Durant tot el recorregut es gaudix d'una àmplia vista panoràmica i es pot contemplar des del cap de Santa Pola amb la ciutat als seus peus, les serres d'Elx i Crevillent, el Maigmó, la serra de Callosa, la serra del Molar, l'illa de Tabarca i tota la línia de platja fins al cap Cervera a Torrevella.

2

Desembocadura de les salinas. A esta altura es troba la desembocadura per ón salen al mar els sobrants d'aigua de l'explotació salinera. En el canal de desguàs s'inicia el retorn al punt de partida a través de la línia de platja on les restes marines que trobem en la vora ens parlen de la fauna i flora d'esta costa.

Centre de visitants-”MUSEO DE LA SAL” (Museu de la sal) El parc disposa d'un centre de visitants equipat amb dues exposicions: una sobre interpretació de l'espai i una altra sobre la sal com a activitat important en aquest.

B. Albiach

Desembocadura de las salinas al mar

La sala d'interpretació està equipada amb panells il·lustratius i explicatius dels ambients i valors naturals que podem trobar en el parc. El Museu de la Sal està ubicat en un antic molí de sal restaurat que va pertànyer a una de les primeres indústries salineres instal·lades a la zona. Ací el visitant fa un recorregut per la sal com a element indispensable per a la vida, alhora que per les distintes parts i elements que componen aquest vell molí, símbol d'una època i una forma d'explotació. Tota l'exposició mostra la importància que les salines tenen com a creadores, mantenidores i conservadores d'ecosistemes humits.

B. Albiach

Visites d'interés

Exposició en el Museu de la Sal

Alguns dels punts d'interés de la zona són: -Port de Santa Pola. -Dunes i desembocadura del riu Segura. -Parc Reina Sofia de Guardamar del Segura. -Museu Arqueològic i Etnològic de la Casa de la Cultura de Guardamar. -Parc Natural del Fondo. -Parc Natural de les Lagunes de la Mata i Torrevella. -Illa de Tabarca. -Castell- Fortalesa de Santa Pola. (En esta construcció del segle XVI es troba actualment el museu del mar.) -Hort del Cura d'Elx. -Parc municipal d'Elx. -Museu d'Art Contemporani d'Elx. -Aquari Municipal de Santa Pola.

Allotjament Junt a aquestes instal·lacions es troba una xicoteta tolla equipada amb un observatori d'aus, on els visitants poden fer un xicotet recorregut al seu voltant i gaudir amb l'observació de les nombroses espècies d'aus que la poblen. Les instal·lacions són aptes per a persones amb mobilitat reduïda.

La visita és gratuïta i pot fer-se: Dilluns, dimecres i divendres Dimarts i dijous Dissabtes, diumenges i festius

9h a

14:30 h

9h a 16 h a

14:30 h 18:00 h

9h a

14:30 h

Existix una àmplia oferta hotelera en Guardamar del Segura, Santa Pola o la Marina. També hi ha un elevat nombre de càmpings, situats als principals nuclis turístics.

Gastronomia A Santa Pola, com en tot el litoral costaner de la Comunitat Valenciana, es pot tastar una gran varietat d'arrossos, entre els quals destaquen l'arròs a banda o la paella marinera. Així mateix, són d'interés culinari altres plats típics de la cuina local, com el "caldero" o les pilotes de carn picada. No obstant això, la important flota pesquera i la riquesa de les seues aigües, fan de Santa Pola una ciutat amb un excel·lent peix. Resulta aconsellable el consum dels productes del mar sense necessitat d'optar per receptes elaborades.

GVA

“Bras del port”

Com arribar El parc té l'accés des de la carretera N-332, que unix Cartagena i Alacant, pel desviament del punt quilomètric 87'4, situat prop del nucli urbà de Santa Pola.

Normativa Prohibit que us eixiu de la senda marcada i acurteu

Els gossos han d’anar lligats

Prohibit que arranqueu flors i plantes

No podeu molestar ni agafar animals

No tireu fem al parc. Useu les papereres

Prohibit que acampeu en el parc natural

Prohibit fumar al parc natural

Completament prohibit que enceneu foc

Per favor no feu soroll