Revista.cerdanyola.jsc'08

VEU ROJA Núm.1 - Novembre 2008 - Edició semestral

CERDANYOL A DEL VALLÈS

VOLS CANVIAR EL MÓN? La Joventut Socialista de Catalunya és l’organització política del moviment socialista juvenil català.Som joves de 14 a 30 anys que tenim en comú el nostre esperit socialista, les nostres conviccions democràtiques i catalanistes, i lluitem pels valors de la justícia social, la pau, la solidaritat, la igualtat d’oportunitats i la llibertat. Volem impulsar aquestes idees entre els joves d’arreu de Catalunya perquè la nostra força són les persones.

Fem polítiques de i per a joves, tot el que ens afecta com a ciutadans de Catalunya ens importa. Realitzem trobades, cursos de formació, xerrades, actes de denúncia, campanyes reivindicatives, i procurem fer que s’escoltin les necessitats dels i de les joves de Catalunya i es respectin els nostres drets, sempre estant al dia de l’actualitat política. I també, intentant sempre divertir-nos! Volem aconseguir un autèntic estat del benestar i una economia nacional de caràcter social, l’establiemnt d’un model de desenvolupament socialment just, ecològicament sostenible i solidari i l’aprofundiment en una democràcia real i de qualitat. Des de la nostra federació lluitem per aconseguir noves polítiques de joventut que donin resposta a les necessitats dels i de les joves del Vallès Occidental, treballant en els eixos de formació, treball, habitatge, oci i ofertes culturals, i lluitem per assolir un transport públic de qualitat que vertebri realment el nostre territori. Aquestes són només algunes de les nostres reivindicacions, segur que tú tens alguna proposta o idea per millorar el teu barri, la teva ciutat...! Tú pots fer canviar el món! Per això et necessitem a tu, volem saber què penses i què vols.

2

JSC CERDANYOLA DEL VALLÈS

Per què vam dir NO a l’ARE? Contextualment ens situem a l’últim ple extraordinari de l’Ajuntament de Cerdanyola abans de l’estiu’08, on l’alcalde Antoni Morral, retira el punt de l’ordre del dia que es referia a l’aprovació de l’ARE, ja que no hagués tingut majoria per aprovar-se. Durant els dies posteriors, desde la ignorància i la falta de coneixement, es critica el PSC local per adoptar una posició partidista i contrària a un projecte impulsat desde la Generalitat pel Tripartit. Parlem clar… El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar (degut el dèficit d’habitatge protegit i la magnitud de la demanda), a finals de 2007, el Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística, que tenia com a objectiu, dotar les administracions catalanes d’instruments per obtenir sòl per a la construcció d’habitatge assequible. A principis d’any, la Generalitat, mitjançant la Comissió d’Urbanisme, aprova el Pla d’àrees residencials estratègiques (ARE), presentat pel Dep. de Política Territorial i Obres Públiques i pel Dep. de Medi Ambient i Habitatge. Segons el document aprovat, es desenvoluparan 100 àrees en un total de 86 municipis catalans (9 ARE’s en el Vallès Occidental en 123,96 ha amb 9.072 habitatges), amb un total de 90.157 nous habitatges, un mínim del 50% dels quals seran protegits. El Decret llei dóna resposta al mandat que es desprèn del Pacte Nacional per l’Habitatge i la considera una disposició prevista pel nou Estatut de Catalunya per a casos urgents i extraordinaris. Les àrees residencials estratègiques esdevenen doncs, un dels instruments més efectius per tal de posar a l’abast dels ciutadans nous habitatges assequibles en zones preparades per acollir aquest creixement. El Decret Llei estableix un nou procediment per qualificar de sòl per a usos residencials mitjançant l’elaboració per part del Govern de la Generalitat dels 12 plans directors urbanístics. Així doncs, les ARE asseguraran una elevada qualitat urbanística, garantiran a la seva població la disposició dels equipaments necessaris i hauran de complir els requisits de: integració urbana, densitat i protecció pública, equipaments i serveis, sostenibilitat, planificació detallada, cessió de l’aprofitament i participació municipal. Fins aquí podríem dir que és un dolç molt apetitós… En el cas de Cerdanyola, la proposta era edificar 900 habitatges (50% protecció, 50% lliures), en una estreta franja de terrenys (qualificats zona verda) entre

el Parc Tecnològic i els camps de la Bòbila. Observant les exigències de densitat de l´ARE, s´havia de construïr una línia d´edificis de 6, 7 i 8 plantes. Amb això obtindriem una pèrdua irrecuperable de zona verda i una nova muralla de vivenda que res té a veure amb la integració urbana. Els grans beneficis econòmics que s’obtindrien en aquesta operació són l’única explicació per a que un govern (que diu que és verd i ecologista) s’enroqués en la seva aprovació. Però a més, Cerdanyola ja està desenvolupant el Centre Direccional de la Plana del Castell (entre el centre urbà, el Parc Tecnològic i la UAB) que es convertirà en un dels principals pols de creixement de la regió metropolitana de Barcelona. El sector tindrà una superfície de 340 hectàrees i acollirà el Parc de la Ciència/Sincrotró, una nova zona residencial, un corredor verd que unirà Collserola amb Sant Llorenç del Munt i un gran parc central. El Consorci del Centre Direccional està integrat per l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Institut Català del Sòl, i està d’acord a un 1er conveni signat el juny de 2001 i un 2on signat l’octubre de 2003, entre el conseller de torn Felip Puig, i l’alcalde Antoni Morral, que suposava una modificació puntual del Pla General Metropolità i del Pla Parcial en tres línies principals d’actuació: ampliació de la via verda, reducció del parc immobiliari i augment del nombre d’habitatges socials, i potenciació dels usos industrials per activitats científiques i tecnològiques. Aquesta actuació vol conformar un nou assentament urbà que aculli la implantació d’activitats generades per les noves tecnologies i una zona residencial per atendre les necessitats de vivenda. No creieu que l’aprovació d’aquest ARE hagués estat una mica contradictòria? Penseu com jo, que no és aquest el model de ciutat que somiem per Cerdanyola? I encara més, veieu normal que un alcalde que es declara “verd i ecologista” ho volgués tirar endavant tant sí com no, i que ell i els seus ens acusessinn de fer política partidista per oposant-s’hi? Ni partidisme ni mandangues, no volíem més panells d’abelles, volem la combinació perfecte entre residència i verd, malgrat que això no ens suposi tants beneficis econòmics... Per això vam dir “NO a aquest ARE”, ni ara ni mai!

Carlos Cordón Núñez Secretari de Comunicació JSC Cerdanyola del Vallès

www.cerdanyolajsc.org

3

JSC CERDANYOLA DEL VALLÈS

Benvinguts! Benvinguts al primer número de la revista de la JSC de Cerdanyola del Vallès. Aquest és un nou mitjà que permetrà fer arribar la nostra veu, jove i socialista, a tota la població de la nostra ciutat, especialment als més joves. Aquí trobaràs posicionaments polítics, articles d’opinió i tot tipus d’actes i activitats que celebrem. Som joves amb inquietuds, creiem que un altra món més just i solidari és possible. Lluitem cada dia des de la nostra ciutat, Cerdanyola del Vallès, aportant el nostra petit granet de sorra. Si ets jove i comparteixes

aquestes inquietuds, la JSC és la teva organització. Un grup de gent jove igual que tu t’està esperant. Envia un e-mail a [email protected] i ens posarem en contacte. Benvingut/da! Javi Montes Primer Secretari de la JSC de Cerdanyola del Vallès

Un grave problema en nuestra sociedad Sabemos que la violencia de género es aquella que, con diversas formas, tiene como principales víctimas a las mujeres. La igualdad y la violencia de género son dos conceptos que están muy relacionados ya que una de las causas de esta última, es la situación de la mujer en una posición inferior a la del hombre. Por eso debemos conseguir la igualdad entre sexos y hacer desaparecer la violencia. Hablar de igualdad de sexos, es decir, entre hombres y mujeres, es referirse a un objetivo contra una realidad de discriminaciones. Una de las formas de violación de los derechos humanos es la violencia de género. Violencia supone maltrato tanto físico como psicológico ya sea a hombres o a mujeres. La mayoría de estas mujeres son agredidas por sus parejas y sufren, por lo tanto, violencia doméstica. Ésta, producida a menudo en la familia, se silencia y apenas se denuncia por miedo y

esto es un problema porque así, lo único que se consigue es seguir manteniendo la situación de malestar en la que muchas mujeres viven. Por eso hemos de luchar para conseguir una igualdad de género y de oportunidades. Hemos de llegar a una sociedad más coherente en que la justicia sea más severa con los maltratadores y se les dé mayor protección a las víctimas de esta violencia. Y como un reto importante, desde la Juventud Socialista, hacemos un llamamiento para que en un futuro próximo se intente conseguir una educación desde la infancia para acabar con esta lacra que hoy tiene nuestra sociedad.

Noelia Sánchez

El dret d’apostatar Molts vam ser batejats i posteriorment vam fer la comunió. Amb 0 i 8-9 anys (que és quan es solen fer aquests actes) no ets prou conscient per saber realment si ets catòlic o no. De fet, quan es fa la comunió no fa més de 3 anys que es sap llegir. Suposo que aquestes edats són el millor moment per inculcar aquest tipus de coses, més tard potser no cola. De fet, el número de persones que es confirmen (acostuma a ser als 14-15 anys) és menor. Però arriba un moment en el que ja es pot saber si

ets religiós o no. En aquest moment són moltes les persones que malgrat no considerar-se catòliques consten com a tal. El fet d’haver sigut batejades ja fa que figurin a les xifres de catòlics. Potser és oportú plantejar-se si realment es vol ser un catòlic oficial més o no. Es pot deixar de constar encara que aquest tràmit no deixa de ser simbòlic. És una qüestió moral. No et cobren quotes ni et truquen per oferir-te nous serveis aixi que el fet de renunciar a la fe catòlica no canviarà, obviament, res del dia a dia.

www.cerdanyolajsc.org

4

JSC CERDANYOLA DEL VALLÈS

Cada vegada són més les persones que opten per apostatar, és un dret i cada vegada és més fàcil exercirlo, malgrat les traves que fiquen alguns bisbats. Decidir que ho vols fer és una decisió relativament fàcil i fer-ho també ho és, encara que la mandra et pot fer retardar el moment. El tràmit en qüestió no hauria de suposar més d’un parell de cartes certificades al bisbat del bateig. Hi han diverses webs que ho expliquen. Jo ho he fet. No sóc catòlic així que no havia d’estar a cap cens ni a cap registre com a tal. Si això li sumem

l’actitud de part de l’església ja era una qüestió de comoditat moral. El procés no ha trigat molt, mes i escaig des de que vaig enviar les primeres cartes. Al meu bloc explico tot el procés. Si us animeu, ja sabeu que som molts el que ho fem, i molta la informació al respecte.

Jonatan Márquez Cervantes

La descentralización de la cultura En Cerdanyola es necesario despertar el interés de los ciudadanos en el ámbito de la cultura y, para ello, es necesario acercar la cultura en sus diferentes manifestaciones a todos los barrios de la ciudad, ya que, actualmente, los actos culturales están muy concentrados en torno a dos grandes equipamientos: el Ateneu y “el Casal de Joves”. Este hecho hace que los barrios se mantengan culturalmente abandonados y aún quede mucho por hacer, tanto dentro de sus equipamientos (centros cívicos y colegios), como en sus calles y plazas. Es cierto que en Cerdanyola existe una red de centros cívicos culturales multiusos, pero están infrautilizados, ya que no se aprovechan de manera eficaz los recursos que ofrecen. En estos centros cívicos se pueden desarrollar actividades culturales como conferencias (ej: dieta mediterránea, reciclado), tertulias (ej: de lectura), talleres (ej: informática, manualidades, fotografía, postres). Con respecto a las calles y plazas, estas se pueden usar para realizar espectáculos musicales, teatra-

les, cuentacuentos, malabares, títeres, magia,… De este modo se podrían elegir actos culturales dentro de un gran abanico de posibilidades dirigidas a un público adulto e infantil que den vida los fines de semana a los barrios de nuestra ciudad ofreciendo cultura y entretenimiento, pero para ello también hace falta el esfuerzo de los grupos (de teatro, de música,…), que deben adaptarse a los espacios escénicos disponibles. Esto no solo beneficia a la cultura de los barrios, sino que también ayudaría a promocionar a los diferentes grupos y colectivos locales que trabajan en el ámbito de la cultura. En definitiva, hay que extender la gran labor del Ateneu, y para ello es necesario aunar el esfuerzo de todos (grupos musicales, teatrales, socioculturales y asociaciones de vecinos,..) en un proyecto común para el desarrollo cultural de los barrios.

Miguel Molina

LLISTAT BLOCS CERDANYOLA • • • • • • • • • • •

Albert Roger www.genaverosocialista.blogspot.com Alexandra Moreno www.alexandramorenop.blogspot.com Carlos Cordón www.carloscordon.blogspot.com David Muñoz www.davidjsc.blogspot.com Irene Moreno www.irenemoreno.blogspot.com Javi Montes www.javimontes.blogspot.com Javier González www.jgonzalezcaballero.blogspot.com Jonatan Márquez www.marquezcervantes.info JSC CERDANYOLA www.cerdanyolajsc.org Marc Mellado www.marcvalles.blogspot.com Miguel Molina www.miguelmolimon.blogspot.com Santi Moro www.santimoro.blogspot.com