Notícies Escolars Art Racó Literàri Mascotes Invents Manualitats Jocs
Curs 2008-09
Revista nº 2
INDEX
Editorial ……………………………………………………………………...….pàg. 3 Noticies escolars - Agents verds - La plantada d’arbres
Entrevista a la mestra Àgueda ………………………………………… pàg. 5 Les nostres mascotes ……………………………………………………….. pàg. 6 Racó literàri ………………………………………………………………….. pàg. 7 -
Poesia: El pingüino
-
Conte: L’Anna i la Pepita
-
Conte: El cocodril que col·leccionava culleretes
-
Conte: El salvament de Marisin
Espai natural ………………………………………………………………. pàg. 10 Riem una estona …………………………………………………………….pàg. 10 -
Acudits
-
Còmic
La nostra cuina ……………………………………………………………… pàg.12 - Biscuit de iogurt de llima
Invents ……………………………………………………………………….….pàg.13 - L’ordinador
Racó d’art ……………………………………………………………………... pàg.13 -
La vida deVan Gogh
Manualitats…………………………………………………………………… pàg. 14 Esports…………………………………………………………………………. pàg. 15 Juguem ………………………………………………………………………… pàg.18
2
EDITORIAL Aquest any 2008-09 4rt B farà tres revistes, una per cada trimestre. Les revistes estan fetes per tots els alumnes☺ El taller revista, a la majoria de la classe ens agrada, i apart ho fem en parelles. La mestra també ens ajuda perqué ella corregeix els nostres treballs i ho ajunta tot per aconseguir una fantàstica revista! En aquesta revista respecte a l’anterior hi ha coses noves, per exemple esports i manualitats. Esperem que us agradi i fins la següent!!☺ Mar i Núria
NOTICIES ESCOLARS
Aquest any a l’escola em pensat que hi pot hi hauré un agent verd a cada classe. Cada agent verd vigila que els seus companys no tirin la brossa al pati, que reciclen bé i que no maltracten el material. Llavors alguns dies a l’hora del pati tots els agents verds es reuneixen a l’aula de música de l’escola i expliquen que han de fer. Ara tots porten una medalla amb el seu nom que els diferencia dels altres. A la nostra classe, 4rt B, l’agent verd es Hamid Kalb Calderón. A l’hora del patí mira les papereres de la classe i sempre estan malament, perquè hi ha gent que no recicla bé. A l’entrada de l’escola la mestra Mariajo, de plàstica, ha fet un mural amb les cases dels agents verds de l’escola que porten una gorra verda de paper. Allí hi pengen els dies que hi ha reunió, així no les obliden. Mar i Paula 3
El divendres 13 de març del 2009 els alumnes de 4rt. vam anar al parc dels Xiribecs a la plantada d’arbres, i allí ens vam trobar als de 5er del col·legi C.E.I.P Soriano Montagut, 5er del col·legi les Monges i 3er de l’Agustí Barberà. Allí estaven els jardiners de l’Ajuntament d’Amposta. Ells ens van explicar i ens van dir com es plantava un arbre , i a nosaltres ens van tocar xops. Primer de tot ens van ficar en grups de deu , a continuació ens van portar a un clot on dins hi havia un xop. El jardiner ens va dir: Fiqueu la terra al clot. I tots junts, amb el peu vam posar la terra al clot ficant l’arbre recte. A continuació va dir: -Ara agafeu la garrafa d’aigua i aboqueu-la a la terra on esta l’arbre. Tots a l’hora vam tirar l’aigua i ens vam embrutar tots de terra(fang). La mestra ens va fer unes quantes fotos i una de les fotos era aquesta: Desprès vam anar a una furgoneta i ens vam donar un “donuts” i un suc de préssec i vam dir gràcies . A continuació vam anar a esmorzar i vam jugar una estona. Al cap d’una estona vam marxar a l’escola. Va ser un dia genial!!! Ramón Pons i Núria Martín 4
- Si no existís la feina de professora que t’agradaria ser? INFERMERA - Treies bones notes de petita ? SI,BASTANT BONES - Et sembla be que et féssim l’entrevista a tu ? SI MOLT - T’agrada fer-nos taller biblioteca i càlcul mental ? SI,M’AGRADA MES CALCUL MENTAL - De petita quines joguines t’agradaven mes ? M’AGRADAVEN TOTES PERÒ NO EN TENIEM. ENCARA GUARDO UNA NINA DE CARTO - Si tu fossis un alumne que li diries a Àgueda? QUE NO FESA COPIAR TANT I QUE NO PERDONES ELS CASTICS DEL PATÍ
Ramón Pons i Núria Martín
5
LES NOSTRES MASCOTES
Pes:800g
Lloc de naixement:la Ribera (Amposta) Data de naixement:24 de gener del 2009 Color:blanc amb el cap marró Rasa:pòinter Mare:Duna Pare:Gallo Germans:3 Futur:caçador El gosset encara no pot sortir de la caseta .Encara és petit i a de mamar de la seva mare. El meu pare sempre baixa pel mati per veure si estan tots bé (el pare,la mare i els fills.)
Edat:4 mesos Raça:Cap de lleó Pes:1kl Pel:Blanc i taques negres Pare:Nest Mare:Beti Germans:6 Futur:Animal de companyia
La conilla no pot sortir de casa perquè la poden atropellar .Menja pinso i herba seca. Sempre per les tardes la trec de la gàbia i juguem a pilla pilla. Joan Carles López i Albert Sabaté
6
RACÓ LITERÀRI
Vivo en un glaciar en medio del mar. Vivo en el Polo Norte solo hay pingüinos, lo demás esta vacío y hace mucho frío. Blanco y negro soy y de frac vestido estoy. Hago payasaditas con mis pequeñas alitas. Vertebrado y ovíparo soy y feliz estoy. Con mi pico los pescados pico. Patino como un artista y soy gran exhibicionista. Tan rápido soy al nadar como lento al caminar.
Poema fet per tots els alumnes de 4rt.B a classe de castellà NÚRIA I RAMON
7
Havia una nena que es deia Anna i va anar a comprar pa. Va veure una senyora que va caure al terra i es va fer mal als genolls. No es podia moure i necessitava ajuda. Llavors, l’Anna va ajudar-la i la va acompanyar a casa seva. La mare la va curar , i la senyora contenta els hi va donar una recompensa. Al cap d’uns dies es van veure pel carrer i la mare li va preguntar: - Com et dius? - Pepita. A la nit se ‘n van anar a sopar i es van fer molt amigues. Laia Accensi i Arantxa Cortiella EL COCODRIL QUE COL·LECCIONAVA CULLERETES
Hi havia una vegada un cocodril, que col·leccionava culleretes . Un dia el cocodril estava netejant les seves culleretes i llavors van trucar a la porta: Pom , pom . I el cocodril va dir: -Qui es? I va contestar : -Som els teus amics, que et volem convidar a una festa. Llavors el cocodril va dir : -Quina festa? I els seus amics van dir : -Una festa que allí ballarem i cantarem . I el cocodril va dir : -Hi ha quina hora es fa? I els seus amics van dir: -D’aquí uns deu minuts. I llavors el cocodril i els seus amics se’n van anar a la festa i van cantar i ballar. I el cocodril s’ho va passar molt bé. I conte contat ja s’ha acabat. Aitor Baños i Aitor Codorniu
8
Un dia eren dos nens que jugaven en un parc infantil .En Josep, un dels xiquets va dir: __Vols que anéssim a casa meva a jugar? __Si -va dir l´Oscar. De sobte, caminant pel jardí de casa seva en Josep va caure en un forat negre. L’Oscar va saltar per ajudar-lo. En Josep i l’Oscar és van fixar en que aquell forat duia al transvasament d’aigua. Es van agarrar a una barana. En Josep va trobar una porta,però no i havia la clau per obrir-la. L’Oscar va veure una cosa a l’aigua,i com l’Óscar sabia nedar bé,es va tirar per veure que era. L’Oscar li va tirar a en Josep i,era la clau. En Josep va obrir la porta amb la clau.Al fons hi havia molt d’or però com en Josep era molt llest li va dir a l’Oscar que no toques cap moneda. Van trobar cinc portes i l’Oscar va obrir una porta equivocada. De cop va sortir un monstre i mentre Josep el distreia l’Oscar va obrir una altra porta. Van entrar els dos i van veure uns esquelets esgarrifosos. Al fons va sortir una noia amb el pel lila, amb els ulls blaus, que els va dir : _Us heu perdut ? _Si!-va dir l’Oscar. _I com et dius? -va dir Josep. _Em dic Marisin.-va respondre _I que hi fas en un lloc tan fastigós ?-va dir l’Oscar. _Un dia vaig caure en un forat negre, i ja veieu on estic.-va respondre Marisin. _Quants anys tenies quan vas caure?-va preguntar en Josep? Pregunta Josep. _5 anys. Va respondre Marisin. _Doncs ara ja tens prous anys per pujar! Diu l’Oscar. _Ara si. Respon Marisin. _Correm ràpid i així també ens ajudaràs al sortir a nosaltres també!!! (arriben al forat) _Ara nosaltres pujarem a la teva esquena i sortirem, i després t’ajudarem a sortir a tu. Diu en Josep. _Ajudeu –me a sortir a mi!. Diu Marisin. A berenar !!!_Els crida la mare d’en Josep. _Mamà, Mamà, Em trobat aquesta noia al carrer. Diu en Josep. _Que és pot quedar a berenar?_Pregunta en Josep. _Si. Diu la mare d’en Josep. _Mm, mm. Que bo diu l’óscar. A fora en Josep i l’Oscar diuen adéu a Marisin. Quan se’n va en Josep i l’óscar tapen el forat amb un test. I vet aqui una noia a un forat que aquest conte s’ha acabat. Oscar Dàvila i Josep Conde 9
ESPAI NATURAL L’ARBUST DIOIC L`arbust dioic d’escorça lluent ,amb punxes vulnerals i fulles aparentment oposades , a les branques joves. Flors esgrogueïdes amb 4 pètals i fruits negrosos quant son ben madurs,abans rojos. D`aspecte bastant variable, ja que pot viure arrapat a les roques o alçar-se més d´1,5m de terra. Es fa relativament rar a l’estatge superior , tot i que en alguns indrets com l’àrea del Montsagre pot arribar a ser molt abundant. El seu nom específic ,l´acsfatili indica la tendència de l’espècie a viure entre roques. En temps passats els seus fruits es van utilitzar com a colorant groc, per a tenyir una gran quantitat d’elements:seda , llana, lli, cotó, pells,olis, ceres ,etc.,pero el naixement dels colorants sintètics va acabar amb molts dels d’orient vegetal, entre eix, este. Fins i tot s’havien fet servir com a desaconsellable ,ja que els seus components tenen acció purgant.
Aroa Goldero i Bryan Fatsini
RIEM UNA ESTONA Dues tomates a la nevera. Una està tremolant i li diu a l’altra: -Renoi,fa un fred que pela! I l’altra li diu: -Ostres! Una tomata que parla!
Un senyor puja a l’autobús i pregunta al conductor: -Quan val? -Un euro. -Doncs que baixin tots,que me’l quedo.
Un venedor diu: -AQUEST COTXE TÈ CENT CAVALLS. -PERÒ JO NO TINC QUADRA,SINÓ GARATGE. Anna i Andrea 10
Aitor Baños, Aitor Codorniu i Youssef 11
LA NOSTRA CUINA
BESCUIT DE IOGURT DE LLIMA INGREDIENTS: 3 Ous 1 Iogurt de llima 2 pots de iogurt de sucre 1 pot de iogurt de oli 3 pots de iogurt de farina 1sobre de llevadura 1 xorret d’anís ratlladura de llima
grosella, fulles de menta per a la crema de llima: 75gr.de sucre moreno 2 ous suc de 2 llimes un poc de ratlladura de llima 75gr. de mantega.
ELABORACIÓ: Per al bescuit , fica en un recipient els ous i el sucre. Remena be,fica el iogurt i la ratlladura de la llima i segueix remenant. Fica l`oli poc a poc sense deixar de remenar. Fes lo mateix amb l’anís. Mescla la llevadura amb la farina i incorpora-ho a la massa. Unta el bol amb mantega i farina i fica a dins la massa. Introdueix-lo al forn 180 segons i 40 minuts. Per a la crema, col·loca a una cassola al foc,el sucre, el suc de llima, els ous remenats i la ratlladura de llima. Remena fins que estigui espès. Retira del foc e incorpora la mantega. Fica la crema a un colador i reserva. Quan el bescuit estigui fet i templat, desmotlla el bescuit. Talla porcions amb un gabinet de serra i acompanya amb la crema de llima .Decora amb unes groselles i unes fulles de menta.
Jordi Limbos i Hamid Kalb
12
INVENTS
Un ordinador o computadora és un aparell que manipula dades seguint les instruccions que demanes. Els primes aparells que més s’assemblen als ordinadors moderns són de meitat del segle XX. Els primers ordinadors electrònics eren de la mida d’una gran habitació, i consumien l’energia equivalent a la de centenars d’ordinadors personals(PC) actuals. Els ordinadors moderns estan basats en circuits integrats minúsculs i són molt mes potents( milions de vegades més) que avanç, mentre que ocupen molt menys espai . Fins i tot poden ser de la mida d’un rellotge de polsera i alimentats per una pila. Els ordinadors personals avui dia són la icona de la societat de la informació i és en el que pensa la majoria de la gent en sentir la paraula ordinador, tot i que avui dia la forma mes comuna d’ordinadors, son els ordinadors encastats. Aquests ordinadors són petits i simples, i normalment són usats per controlar altres dispositius: Des d’avions espacials, robots industrials, càmeres digitals i fins joguines infantils. També n’hi poden haver als hospitals, botigues, escoles, etc. Anna Torta i Andrea Miravete
RACÓ D’ART
Des de molt jove va mostrar tenir un caràcter difícil i un temperament massa fort. Aquest tret de la seva personalitat el feia molt inestable. Als 27anys ja havia treballat en una galeria d’art, havia fet classes de francès, havia estudiat teologia i havia fet de capellà entre els miners de Wasmes, a Bèlgica. L’any 1886 se’n va anar a París a viure amb el seu germà Théo Van Gogh, que era marxant d’art. L’any 1888 se’n va anar de París i es va traslladar al sud de França, a Arles. Durant aquest període va començar a utilitzar les pinzellades ondulants i els grocs, verds i blaus intensos que caracteritzen la seva obra. Va convèncer al pintor Paul Gauguin, que havia conegut a París, per a que anés a Arles. Menys de dos mesos després de l’arrivada de Gauguin, van començar a tenir violents enfrontaments que van culminar en una baralla durant la qual Van Gogh mentres s’afaitava amb una navalla es un tros de la orella. Va estar internat durant un temps a l’hospital d’Arles i un any al psiquiàtric de Sant-Rémy, prop de la ciutat. Malgrat els atacs successius de bogeria, durant aquest període va seguir treballant. Més endavant va passar tres mesos a Auvers sota la supervisió d’un metge cordial i comprensiu nomenat Paul Ganchet, de qui Van Gogh va pintar un retrat.El 27 de juliol del 1890,es va disparar un tret i va morir dos dies més tard. Les més 700 cartes que va escriure al seu germà Théo són un document d’extraordinari valor sobre la vida i l’obra de l’artista. La seva producció és enorme : prop de 750 quadres i 1600 dibuixos. PAULA CURTO I MAR FABREGUES
13
MANUALITATS
FLORS DE PAPER 1.- Dobleguem tots els fulls de paper de colors i els tallem, pels bordes donat-li forma ondulada.
2.- Lliguem els papers pel centre, fent un llaç. I afegim la tija, feta amb un paper verd enrotllat.
3.- Arruguem els pètals i….. ja tens una floreta per guarnir.
Milena i Dayanna 14
ESPORTS
EL BÀSQUET El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d’introduir una pilota dins de la cistella defensada per l’equip contrari, amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’adversari, tot respectant les regles del joc. El basquet va néixer a EEUU l’any 1891, inventat per James Naismith, professor d’educació física de la YMCA Training school d’Springfield (Massachussets) a qui es va encarregar l’invenció d’un esport que és jugués a una pista coberta, ja que els hiverns a aquella zona dificultaven qualsevol activitat a l’exterior. No obstant, alguns historiadors atribueixen a la tribu Maia l’origen del bàsquet, ja que practicaven un esport similar, el tlachtli. Durant el segle XIX el bàsquet es va difondre per tot el món gràcies a la creació de la Federació Internacional de Bàsquet el 1932, i és esport olímpic des dels Jocs Olímpics d’estiu de 1928 celebrat a Berlín. Fou durant la Primera Guerra Mundial, amb l’arribada de soldats americans que practicaven l’esport quan el bàsquet començà a popularitzar-se a Europa. El basquetbol es practicà per primer cop a Catalunya el 1913 a l’escola Valparadís a Terrassa, fomentat per Alexander Galí i Artur Martorell. Després de la Primera Guerra Mundial el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbl al seu gimnàs del carrer Aragó de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions basquetbolístiques a casa nostra, s’accepta comunament que el basquetbol fou introduïnt a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan en formar els primers equips infantils al col·legi de les Escoles Pies de Sant Anton de Barcelona.
HISTÒRIA Les primeres manifestacions d’activitats semblants al basquetbol les trobem el segle x a.C a Amèrica, on els olmeques jugaven un joc semblant al basquetbol anomenat pokta-pok .Al segle XXI els asteques jugaven una variació del joc anomenada ollamalitzi o ichlachil. El basquetbol, que probablement té la base en el joc a alemany “korbball”, neix el desembre de 1891. El nord-americà de la Universitat d’Springfield, Massachusetts, James A. Naismith és considerat com el inventor del bàsquet. Aquest professor d’educació física , es va inventar un joc que consistia en fer passar una pilota per dintre d’un cèrcol. Esport de conjunt que va tenir el seu primer reglament l’any 1891. Ràpidament s’estengué per tota l’Amèrica del Nord i aviat es professionalitzarà. El primer partit entre universitat fou el 1895 entre Yale i Pennsilvània. El primer partit considerat professional es jugà a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es crea la primera lliga professional. El 1932 neix el campionat de la NCAA i el1946 l’NBA (amb el nom de BAA). La FIBA es funda el 1932. Els soldats nord-americans que combateren en la Primera Guerra Mundial l’explotaren a Europa i l’any 1936 va ser ja admès com a esport olímpic. 15
EL BÀSQUET A CATALUNYA El basquetbol es practicà per primer cop a Catalunya l’any 1913 a l’escola Vallparadís de Terrassa, fomentat per Alexandre Galí i Artur Martorell. Després de la Primera Guerra Mundial el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimnàs del carrer Aragó de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions basquetbolístiques a casa nostra, s’accepta comunament que ei basquetbol fou introduït a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan , coneixedor d’aquest esport arrel de la seva estada a Cuba, fen formar els primers equips infantils al col·legi de les Escoles Pies de Sant Anton de Barcelona, a partir dels quals, l’any 1922, es forma el primer club de bàsquet català, el Laietà BBC. Aquest mateix any també es crea la Societé Sportive Patrie, per la colònia francesa de Barcelona, i el CE Europa, el BBC Barcelona, l’American Stars, el Catalunya BBC i la France. L’any 1923 es crea la Federació Catalana de Basquetbol i s’organitza el primer Campionat de Catalunya de bàsquet. Fou una lliga formada per 8 equips i va guanyar la SS Patrie. El 31 de juliol d’aquest mateix any es constitueix la Federación Nacional de Basquetbol a Barcelona, essent president Fidel Bricall. També es constitueix la Comitè Regional de Catalunya. El 26 de febrer de 1925 es canvia el nom del comitè pel de Federació Catalana de Basquetbol. A Madrid, pal·larelament, s'havia constituït la Confederación Española de Basketball. No va ser fins l'any 1933 que es fusionen ambdues organitzacions, formant-se l'actual Federación Española de Baloncesto, primer amb seu a Barcelona però que serà traslladada a Madrid el 1935. Principals regles del joc •
Passes: després d’haver botat la pilota i tornar a agafar-la no es poden donar més de dos passes, encara que tampoc se’n permet donar dos i quedar-se estàtic; s’ha de deixar anar la pilota immediatament. També es poden realitzar passes de sortida, que solen ser freqüents en alguns jugadors, consisteix a donar un pas immediatament, i aixecar el peu de pivot abans de començar a botar la pilota.
•
Dobles: un jugador no pot botar la pilota amb les dues mans alhora. Si un jugador bota i para de fer-ho, pot passar o llençar però no tornar a botar-la.
•
Pivotar:És el moviment en el qual es pot moure un peu en totes direccions, mentre que l’altre roman quiet a terra.
•
Zona: no es pot romandre més de 3 segons seguits a la zona, que és l’àrea restringida de l’equip contrari quan la pilota es troba en el seu camp.
•
Treure de banda o de fons: s’ha de treure abans de 5 segons; si no, la pilota passarà a possessió de l’equip defensor en el mateix punt en el qual es comet la infracció.
•
Temps de possessió: el temps límit de possessió que té cada equip per a llançar i que la pilota toqui en el cercle o entri en la cistella és de 24 segons.
•
Camp enrere: l’equip atacant una vegada hagi passat la pilota al camp del contrari no podrà retrocedir-la fins al camp propi durant aquesta jugada.
•
Falta personal: quan un jugador entra en contacte amb un adversari i li causa un desavantatge. Al fer-ho, serà castigat amb una falta personal. A la cinquena falta (6 en l'NBA) el jugador serà eliminat. 16
•
Falta antiesportiva:la falta antiesportiva consisteix a posar en perill el físic de l'adversari.
•
Falta tècnica: falta d’un jugador o d’un membre de la banqueta que suposa un comportament impropi en un partit de bàsquet.
•
Tirs lliures: si un equip comet quatre faltes defensives en un període, a partir d’aquest moment totes les faltes personals defensives durant aquest període seran castigades amb dos tirs des de la línia de tirs lliures de la zona de l’equip infractor (situada a 4,60 m de la cistella, o 5,30 en mesures de l'NBA). Cada tir lliure aconseguit val un punt. També s’efectuaran dos tirs lliures sempre que un jugador rep una falta mentre es troba en acció de tir i després de les faltes tècniques, antiesportives o desqualificants. Quan el jugador rep una falta durant una jugada en la qual assoleix encistellar, es dóna per vàlida la cistella i se li concedeix un tir lliure. Quan el jugador rep una falta en intentar llençar des de la zona de 3 punts, se li concediran tres tirs lliures.
•
Peus : la pilota no pot tocar els peus , si ho fa la possessió de la pilota passa a ser de l’equip contrari .
Falta desqualificant: falta personal o tècnica que comporta l'expulsió del terreny de joc i del partit del jugador o del membre de la banqueta que la comet; dues faltes antiesportives també equivalen a una falta desqualificant
Sistema d'anotació Existeixen tres sistemes de valoracions per als encistellaments, que són: •
2 punts si la cistella està feta en temps de joc des d’una distancia interior de la línia de 6,25 m.
-
3 punts si està feta a través d’un llançament de més enllà de la línia de 6,25 m.
•
1 punt per a les cistelles fetes (amb el temps aturat) des de la línea de tirs lliures.
Característiques dels jugadors en les seves diferents posicions -
Base: És l’encarregat de dirigir el partit. (les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Està situat davant de la línia de 6'25, i des d'ella maneja tot el joc.
•
Escorta: Son encarregats d'anotar des del perímetre de l'ampolla, solen ser mes alt que els bases i també són els que mes passades han de rebre. Solen ser jugadors de contacte amb altres jugadors, ja que juguen per dins de la línia de 6,25.
•
Alers: Són els encarregats de vigilar les bandes i d'ajudar la base i el pivot a penetrar dins la línia de tir. Estan situats un a cada banda de la línia de 6'25, una mica més endins que els bases.
•
Pivots: Són els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la línia de tir. Estan situats un a cada costat de la botella, gairebé sota la cistella. Lena Lou i Sergi Miró
17
JUGUEM Troba les diferències:
Busca els mesos de l’any: M A Q U I S G M A R D O A Ñ K F S I N G G T G E N H K U Y T J E A B R U S A R T N O V E M Y X D K H
P Ç G L E R I U B J
F J E V R E L Z R Ñ
E U E R B M E S E D
B R E R L Ñ R D S Y B W E P U S T O T J E Q C U M B O L B H C I R R X O E U Z L Jan Masià i Franc Roca
ENDEVINA, ENDEVINALLA Pot ser de moltes formes i serveix per esborrar, no és goma i als quioscs el trobaràs. Què és? XEPIT
Laia i Anna
18
Aitor Baños, Aitor Codorniu i Youssef Koulaly
19