Reportatge Raquel

Estils Urbans En aquest reportatge us parlarem sobre els diferents estils urbans que podem trobar diàriament al carrer i a diferents zones del món, i com han influït en la societat d’avui dia. Començarem amb els estils més coneguts i que ens envolten en el nostre dia a dia.

~Els pijos: Els pijos (més coneguts a altres països com Fresas (Mèxic), Conchetos (Paraguai, Argentina i Uruguai), Gomelos (Colòmbia), Peloláis (Xile), Pitucos (Perú), Sifrinos (Veneçuela), Pipis (Costa rica), Pelucones (Equador), Jevitos (república dominicana), yeyés (Panamà), Preppies i Valley girls (Estats Units), Caqueros (Guatemala) i no podria faltar Posh (Anglaterra)), diuen ser unes de les tribus urbanes més importants, mentre que els “no pijos” pensen que es tracta d’una secta en honor al mal i al capital. En resum la societat pija es basa en presumir de les coses que mai tindran, parlar de les coses que els agradaria tenir, valorar als altres per el preu dels seus “jeans” o de la seva roba, parlar amb accent “pijo” i parlar molt educadament d’acord amb la forma de vestir. ♥ Característiques: Els pijos, generalment, porten el cabell llis, les noies porten roba fúcsia i jerseis. Porten samarretes de marques com “Quiksilver”, “Roxy”, Billabong i tot tipus de marques surferes. I a més a més el vestuari d’aquestes persones no poden faltar marques com: Lacoste, Tommy Hilfiger, Calvin Klein, Ralph Lauren, Kenneth Cole o Burberry. Una característica important dels pijos és que els que estudien, sempre porten una carpeta decorada amb

enganxines i dibuixos, que sempre porten al pit amb els braços creuats agafant-la amb les mans. ♥ L’actitud:

L’únic que els importa és que no et vegin dues vegades amb la mateixa roba i que els teus pares pensin que ets el fill perfecte.Una cosa destacable de la majoria dels pijos és el seu xovinisme (o gran sentiment patriòtic). ♥ El pijo: Els pijos generalment porten els cabells a lo Zac Efron (actor de High School Musical), porten ulleres de sol Ray Ban o Armani i accessoris de Billabong.

♥ La pija: Les pijes porten els cabells ondulats, el serrell de mitja lluna, mai tenen sobrepès (i les que tenen diuen que no), fan dietes molt estrictes i moltes van al gym. Llegeixen revistes de premsa rosa i porten accessoris de Roxy.

~Els Skinheads: Els Skinheads són un moviments juvenil originat als anys 60 a gran Bretanya. El nom de Skinheads vol dir caps rapats. Els Skinheads és un estil derivat dels mod. Els mod eren joves de classe mitjana, que vestien amb roba molt elegant, portaven scooters, feien baralles al carrer, els agradava el Soul i el Rithm & Blues.

A mitjans dels anys 60’s el hipisme i el flower-power van començar a invadir el moviment mod, i molts dels antics mods es van fer hippies. Els antics modernistes, enfadats pels canvis dels seus companys es van aferrar a la musica negra, sobretot l’ ska i el rocksteady. Van radicalitzar la seva actitud, amb una estètica i una actitud més agressiva i es van passar a anomenar hard-mods. Van començar a vestir amb roba més còmoda, identificada amb la classe obrera: botes de treball, tirants... I hi havia una tendència a portar el cabell més curt que abans, per diferenciar-se dels hippies. En els grups de hardmods es comencen a veure joves amb el cap rapat i botes pesades, fins que al 1969 són coneguts definitivament com skinheads. El racisme avui dia està molt associat amb aquest moviment, però no era una idea que compartien tots els skins en aquella època. Els skinheads com a grup no eren racistes ni antiracistes, sinó que depenia de cadascú. Després d’un temps molts joves es feien skinheads i no tenien ni idea del que era. La violència va arribar a uns límits exagerats a l’any 1972 i els skins van desaparèixer quasi totalment a causa de la policia. Avui dia existeixen moltes variacions en els seus ideals i forma de vestir. Un dels referents del cinema per a molts skinheads és la pel·lícula de “La naranja mecánica” de Stanley Kubrick, que mostra les aventures d’una espècie de mod futurista la vida del qual gira entorn la música i la violència.

~Els Punks: El punk és un gènere musical dintre del rock que va sortir a mitjans dels anys 70’s. La paraula anglesa “punk” té un significat que pot variar, per a objectes vol dir brossa i parlant de persones vol dir gandul, despreciable, brossa i escòria. A causa del caràcter d’aquest significat sempre ha estat associat a actitud descurada , s’ha utilitzat com a mètode d’expressió de malestar i odi, i també a comportaments neuròtics i d’autodestrucció. EL punk és una cultura principalment de llibertat individual, té creences en conceptes com l’individualisme, la lluita contra l’autoritarisme, l’anarquisme i el pensament lliure. A principis dels anys 70’s els punks tenien una filosofia molt diferent a la d’ara, era la de tenir aquella idea de “There’s no future” (no hi ha futur). •

Caràcters musicals comuns:

~Hardcore punk: va ser la primera evolució del punk, més ràpida, més extrema i més agressiva. Grups musicals: Bad Brains, Teenldles, Dead Kennedys, The exploited o Discharge. ~Crossoverthrash: és la branca del thrash metal amb més influència que el hardcore punk. Grups: Metallica o Anthrax. ~Hardcore melòdic: basat en el hardcore punk, de ritmes ràpids i fortes bases de guitarres. Grups: Bad Religion. ~Post-Punk: es caracteritza per la desacceleració del ritme i influències d’altres estils musicals i amb un aire de

malenconia. Finalment va derivar el gènere del rock gòtic. Grups: The Cure, Joy Divison o Bauhaus. ~Pop-punk: musicalment més melòdic i net, s’oblida de l’anarquisme. Apareix principalment als Estats Units, popularitzat als anys 90’s com part de “la segona onada del punk” per grups com: Blink 182, Green Day, Sum 41...

~Els Gòtics: EL moviment gòtic va començar al Regne Unit entre finals dels anys 70’s i mitjans dels 80’s. La seva ètica i cultura provenien principalment de la literatura de terror, de les pel·lícules de por i de la cultura BDSM (un acrònim que vol dir “bondage (lligadures)”, disciplina, dominació i submissió i sadomasoquisme). La cultura gòtica comparteix gustos estètics, musicals i culturals en comú. La música gòtica abasta diferents gèneres i estils, tots aquests comparteixen una tendència cap a una aparença i un so

“dark” o “obscur”. Els estils de vestimenta dins de la cultura tenen influències del death rock, el punk, els estil androgin i fins i tot l’estil de vestimenta del Renaixement, encara que els gòtics tenen una estètica pròpia, que es centra en el color negre: vestits negres, maquillatge per ressaltar la pal·lidesa de la cara i fins i tot llapis per als llavis de color roig o negre. ~ Ideologia gòtica: Definir una ideologia per a la cultura gòtica és difícil per diversos motius. EL primer motiu és que si existeixen regles, aspectes comuns

en quasi tots els gòtics, cada membre defineix la seva pròpia concepció de la cultura.

~Els Visuals: El visual kei és una expressió amb la qual a finals dels anys 90’s es va anomenar així als grups musicals del Japó que formaven part de la “livehouse scene”. La paraula visual kei no defineix un estil musical, ja que la paraula “kei” en japonès vol dir estil per tant visual kei vol dir “estil visual”. El seu origen: El visual kei es va originar als anys 80’s, però encara no s’utilitzava aquesta expressió. Un dels principals “creadors” d’aquest estil, va ser el grup japonès de heavy metal, X, que va començar a aparèixer en viu l’any 1985 , això els va portar a tenir molt èxit. Aquest èxit és degut en gran part en l’extravagància de la vestimenta dels seus integrants, els quals com molts grups occidentals de l’època cuidaven tant la imatge com la música. El grup va ser un dels primer a utilitzar la paraula visual, la qual formava part del seu nom: “Psychedelic Violence Crime Of Visual Shock” .

L’any 1986 Yoshiki, el bateria de X, forma una discogràfica anomenada Exstasy Records. Aquesta companyia a més a més d’editar els treballs de X, més tard va publicar artistes com Luna Sea, Zi: Kill, D’Erlanger i Glay.

X-Japan va ser un dels grups pioners en difondre l’estètica visual kei. Una altra discogràfica que va publicar artistes similars va ser Free-Will fundada per Dynamite Tommy també l’any 1986. Tommy era el conegut vocalista del grup Color un altre dels grans grups que van difondre el visual kei, encara que els artistes més populars d’aquesta companyia van començar a sorgir a partir dels anys 90’s entre els quals es troben Miyavi, Kagrra i el famos Dir en Grey. Els anys 1990: En aquesta dècada es quan els grups comencen a ser més acceptats pel públic. A principis de la dècada X (que van canviar el seu nom pel de X-Japan) ja tenia una bona reputació, mentre que grups més joves com Luna Sea i L’arc~en~Ciel iniciaven la seva carrera. Al Maig de 1991 es forma el grup Kuroyume, el qual influenciat per la música gòtica i amb la particular veu vibrato del vocalista els van fer diferents dels altres grups. Es diu que aquest grup va ser el que més va influenciar el món quant a la música del visual kei. A mitjans dels anys 90’s grups com X-Japan, Glay, Luna Sea i L’Arc~en~Ciel van pujar la seva popularitat i van captivar l’atenció dels mitjans de comunicació. En aquest canvi els integrants dels grups van canviar l’experiència per una més casual. Van sorgir nous grups que es van encarregar de seguir donant a conèixer aquesta tendència tan extravagant. La música i vestimenta gòtica i victoriana difoses pel grup Malice Mizer, els quals existeixen des de 1992, van ser molt acceptats pel públic que veia com els seus grans ídols anaven abandonant aquesta aparença tan extravagant. Llavors va ser quan va començar a sorgir molts grups joves que donaven concerts amb roba teatral, maquillatge i aspecte androgen, causant especial èxit entre dels dones, les quals es van convertir en el principal públic. Durant aquesta època va començar a aparèixer l’expressió Visual Kei.

Estils derivats dels Visual Kei: Angura Kei: L’angura kei es caracterítza per tenir una gran semblança amb l’època feudal i primerenca del Japó, fent referència al teatre kabuki, grups com Onmyouza, Inugami Circus-dan, Amaterase, Kagrra...

Eroguro Kei: L’eroguro ve del conjunt de paraules “Erotic and Grotesque”, l’eroguro va ser un moviment al Japó que no va tenir molt d’èxit, però amb l’adaptació de la musica va aconseguir que el Visual Kei tingués molts altres estils derivats, l’eroguro es caracteritza per les seves líriques estrafolàries, eròtiques i grotesques, per fer referència a grups com: Dir en grey i D’espairs Ray.

L’Oshare Kei: L’Oshare Kei, dintre del visual kei, és l’estil més influenciat per la moda, que va barrejant el negre amb colors vius, donant una aparença més alegre i infantil. Té tendència a utilitzar diferents estampats, ratlles, escoceses, quadradets ...

Es pot dir que l’Oshare és l’estil derivat del Visual Kei que utilitza menys maquillatge, encara que en ocasions és inexistent. Els pentinats solen ser un floc a mig serrell, o tapant un ull. És normal dintre dels oshare tenir una part del serrell decolorada. Porten bastants accessoris com: polseres, canelleres, collarets... o fins i tot un ninot o un mocador penjant. Grups oshare poden ser: An Café, LM.C, Ayabie... Kote-Kote Kei: El kote-kote és l’estil principal dels grups de visual kei, són grups d’aspecte androgen amb cuir negres i vinils, es tinten els cabells de colors llampants i són l’estil principal i el més important del visual kei

(Due’le quartz, Madeth Gray’ll, Vidoll...).

Raquel Vázquez Mosquera