Psicologia Tema 1

Altres_Agents, C_9 Continguts -Factors que intervenen en els canvis segons l’edat són: -Herència: ens determina com a espècie i individu. Per aquesta raó ningú som iguals. Ens marca com quan naixem i com serem, determina la infància. -Ambient present: el canvi actual té un pes important a la nostra vida, i a les nostres relacions en el present. -Ambient passat: el que som, fruit de les experiències. -Que es la psicologia? -Els seus orígens ·La psicologia com a ciència. ·Es constitueix a la segona meitat del segle XIX. ·El primer laboratori de psicologia experimental es construeix en 1879 per Wundt. ·Concepció general del que tenia que ser aquesta nova ciència, quins continguts havia de compendre i com s’havia d’abordar. -Van apareixer dues corrents ·Mecanicista o psicología ambientalista ( depèn de l’ambient) .Organicista o psicología innatista (depèn de l’herència)

Objectiu: donar una explicació més lógica del perquè les persones evolucionen i es desenvolupen i no al contrari.

Mecanicista (ambientalista) -Característiques: ·Considera la persona com una màquina que reacciona i actua estimulada de l’exterior. ·Subjecte no té capacitat de raonament ni de decisió propis, dependrà pel seu desenvolupament dels estímuls de l’exterior o ambient. ·El desenvolupament es un procés continu que depèn dels aprenentatges que s’adquireixen a mida que es vagi produint la maduració de l’organisme (exemple: pare lladre, fill lladre; pare metge, fill metge; no poden escollir)

Organicista (innatista) Característiques: ·Contempla al subjecte com un organisme actiu, dinàmica activa i una direcció cap a uns objectius o fites. ·No dependrà per a desenvolupar-se tant de l’exterior com de sí mateix. ·Els canvis de conducta en la persona són el resultat d’uns processos interns. ·Dóna igual l’exterior, si tens gens violents a pesar de venir d’una bona família serà violent.

Corrent interaccionista Característiques: ·Accepta que les persones per desenvolupar-se necessiten tan de factors ambientals com de factors innats o hereditaris. ·No es dóna mes importància a uns factors que a uns altres. ·Es conseqüència de les dues primeres teories.

Esquemes visuals: Mecanicista

Organicista

Interaccionalista

-Per a que ens serveix la psicología? ·Conèixer quin és el moment del desenvolupament de la persona i adaptarnos a les seves capacitats. (Nen 3 anys amb capacitats normals: conversa, menjar…Si hi ha problemes hem d’ajudar perquè arribi a les seves capacitats.) ·Optimitzar al màxim les possibilitats de la persona. (L’Ana posa l’exemple de Dana, la seva alumna. Tartamudeja i deixa de parlar perquè la seva mare li acaba les frases. Hem d’ajudar-li per a que pugi la seva autoestima i donar-li solucions. Potenciar el que te bo.) ·Per estructurar i dissenyar la nostra intervenció. (Adaptar-nos al alumne (als seus defectes), treure-li lo millor de ell. Per exemple una nena amb fluxe, trobar-li el lloc positiu al menjar, una intervenció seria posar-li primer el primer plat i desprès el segon oferint-li petit-suise durant el segon.) ·La intervenció es pot moure: -Preventiva: l’individu té una alteració. -Correctiva-Reeducativa: detectem un trastorn i treballem per ajudar-lo a superar-lo. -Enriquidora: aprofitar al màxim les capacitats de l’individu per al millor desenvolupament. La paraula PSICOLOGIA ve de la denominació: Psico=estudi Logia=estudi Actualment el concepte de psicologia es l’estudi científic de la conducta humana i dels processos mentals, i com a tal estudia tot el que la gent pensa, sent o fa. Conducta: aquella activitat per la qual un organisme viu es relaciona amb el medi i s’adapta per poder sobreviure. La conducta es pot observar i canviar en funció d’experiències o aprenentatges. El que la gen pensa o sent: es refereix als processos psicològics, com la percepció, la memòria, el pensament... Característiques de la psicologia com a ciència

1.Caracter científic: utilitza el mètode hipoteticodeductiu, basat en l’observació rigorosa i sistemàtica dels fenòmens psicològics. 2.Es una ciència eclèctica: recull dades aportades per altres disciplines com la biologia, la sociologia, l’antropologia... 3.Poseeix un caràcter multidisciplinari: dirigeix el seu interès al comportament d’un organisme que aprèn a adaptar-se al medi. 4.Opera amb diferents nivells d’anàlisi: cada psicologia tracta un àmbit ( psicologia social: adaptació a grups; psicologia clinica: tractaments...)

Finalitats de la psicologia Descriure: comportaments, vivències i sentiments. Esbrinar les causes d’aquest comportament: per aquest motiu formula les hipòtesis o busca explicacions basades en una teoria, sempre provisional i susceptible de revisió. Realitza prediccions: fan anticipacions a l’ocurrència d’un fet determinat. Ajuda a canviar conductes, actituds o emocions.

Branques de la psicologia Es pot dividir la psicologia en dues parts: Psicologia general: investiga la naturalesa i el funcionament dels processos psicològics basics. Psicologia aplicada: s’ocupa de la funcionalitat dels processos psicològics on els diferents àmbits en que actuen els individus.

Psicologia general Formen part d’aquesta psicologia les branques següents: -Psicologia experimental: -Estudia processos psicològics. -Per mitjà de dissenys experimentals de laboratori. -Utilitza tant animals com éssers humans. -Psicologia social:

-Estudia les manifestacions dels comportaments suscitades per la interaccio d’una persona amb d’altres. -Camp d’estudi es molt ampli i divers. Ej: ens deixem influenciar rapidament per la gent. Com per exemple l’anorexia=models. Es vol ser com una model. -Psicologia del desenvolupament: -S’ocupa dels canvis que es produeixen en la conducta durant el desenvolupament vital. -Descriu i explica la modificació de la conducta en funció de l’edat de l’individu, del context històric i desde les experiències individuals. -Actua d’una manera o un altra a diferents persones. Per exemple jo als 25 anys serè diferent que quan el meu avi tenia 25 anys. Ej: Senyora de 60 anys amb minifalda. Teòricament a cada edat li correspon una conducta. -Nosaltres ens desenvolupem d’una manera i els nostres avis diferent. La gent madurava abans.

-Psicobiologia: -Estudia les bases biològiques del comportament (sistema nerviós). -Les influencies de la genètica o de la farmacologia en la conducta. Ej.: nen hiperactiu, el psiquiatra li posa medicació i aquesta li modificarà la conducta.

-Psicologia de la personalitat Investiga quines característiques defineixen una persones, el perquè dels seus comportaments... -Com interaccionen les forces genèriques o ambientals en una persona. Ej.: Fill sobreprotegit. Als 15 anys el nen molt protegit es rebel·la contra la mare (deixa de menjar) això li provoca un trastorn en l’alimentació. El menjar es l’única forma que te de control -Psicologia de l’aprenentatge -Investiga la generalitat d’alguns processos que governen l’aprenentatge. Teories sobre l’aprenentatge, coses que poden passar

en l’espècie humana. Ej.: ¿Quina capacitat te una tribu d’Americà Central i un altre d’Americà Llatina?

-Psicologia diferencial -Investiga les diferencies individuals que presenten els individus respecte a la conducta i als processos mentals. Molt lligada a l’aprenentatge, però aquesta com es cada persona; jo actuo diferent en un cas que l’Ana en el mateix cas, n’hi ha diferencies entre nosaltres.

Psicologia aplicada -Psicologia educativa Es la que es fa a l’escola. Investiga, realitza e interpreta proves psicològiques, a partir de test psicològics, per ajudar als estudiants a prendre les seves pròpies decisions. Aquesta psicologia també orienta als pares i als mestres per tal d’aconseguir un millor rendiment en l’etapa escolar del nen. Per exemple: un nen que diu que no li . Aquesta psicologia averigua els motius i busca solucions. -Psicologia clínica Es la psicologia que diagnostica i treballa amb problemes psicològics, emocionals o conductuals. Per exemple ajuda a una persona amb manca d’habilitats socials, o falta d’autoestima. -Psicologia industrial La seva actuació es centra en el mon de l’empresa. Per exemple un psicoleg indrustrial dona pautes per com fer entrevistes...

Psicologia del desenvolupament Objectius: -ajudar a conèixer a l’infant -aprendre a educar Concepte: ( Mes general )

Par de la psicologia que estudia els processos de canvis psicològics que succeeixen al llarg de la vida humana. -Conducta, pensament, memòria... Es important que sapiguem els canvis de la persona tant físics com mentals, ja que ens donaran una idea en la evolució de la persona. Ex.: Tres nadons es desenvolupen igual però el quart diferent. Estudiarem el perquè, si n’hi ha algun problema motor, ... Conceptes clau per a descriure desenvolupament Quantitatives: Son les dades palpables, fàcils de controlar, perquè normalment progressen de manera ordenada, com ara el pes, la talla... El patró ens el dóna el psiquiatra. Qualitatives: Son dades observables. No funcionen tan ordenadament com les quantitatives, ja que poden haver salts, regressions... Hi ha algunes que si que es desenvolupen de forma semblant en cada etapa de desenvolupament, com ara la creativitat, sociabilitat. Es important quan arribem a la intel·ligència ja que es pot medir el coeficient intel·lectual. El patró ens el dóna el psicòleg.

Maduració: ( psíquic ) Suposa un concepte dinàmic de possibilitat de perfectibilitat ( canvis qualitatius). La maduració es considera com la perfecció psicològica en la etapa que li correspon. Desenvolupament: ( físic ) Es refereix a les transformacions morfològiques, es a dir, físiques que es van realitzant al llarg de la vida. ( canvis quantitatius ). Cada infant te el seu desenvolupament. Evolució: Maduració + Desenvolupament

El desenvolupament es únic per a cada persona. Les teories i patrons son únics per a cadascun.

Els aspectes quantitatius i qualitatius van relacionats, encara que son mes greus els qualitatius al nen li molesta mes el quantitatiu ( ser el mes baixet de la classe...). No pot estudiar cada nen en particular per això es creen les teories i patrons generals, que normalment es donen sempre. Es creen per poder classificar a cada persona. Com a mestres hem d’estar molt al dia d’aquest patrons. Les teories i models sempre son hipòtesis de treball comprovades. Posteriorment s’aplica a cada nen. Per exemple: una hipòtesi diu que el nen als 13 mesos ha de caminar, i el nostre encara no ho fa, probablement la seva maduració esta retrasada. Considera a la persona desde diferents perspectives:

-Etapa concreta: Ens diu hipotèticament les característiques de la persona que tenim al davant. Com s’està desenvolupant el nostre alumne. Per exemple, si el nen es sord, perquè? Desde l’embaràs o a sigut ara, ... Molt important l’ambient present ( el que esta passant ara ). -La pròpia experiència: Tal com viu la persona en cada moment. -Circumstancies culturals: Aquelles que envolten el subjecte, com la família, els companys, els amics, la societat... Ex.: Nena sahrauí porta un any a Espanya amb la família desestructurada. La nena no parlava, tan sols es manifestava per somriures, etc. No veu a la mare perquè treballava molt. La nena venia bruta a l’escola, amb polls, sense calces... Hem de buscar un espai amb ella, a traves del somriure, les carícies, rentar-la, va començar a emetre sons. A final de curs deia “mama” “papa”. Sempre hem de treballar en contacte amb la família i que aquesta respongui.

Fotografia de la persona: PASSAT Herència

PRESENT

FUTUR Ideals

Allò adquirit(creençes, cultura...) Temors -Família –Grups -Escola –Societat experiències

Noves Aspectes conscients i inconscients que persisteixen del passat

Teories del desenvolupament humà Conductisme Prové de la Mecanicista. La “Reflexologia Russa” que es la que donarà pas al conductisme. Ivan P Pavlov (1849-1936) Vol explicar com funciona el nostre pensament, llenguatge...a través d’estímuls condicionats. El feia alguna cosa sobre la persona per a veure com reaccionava aquesta. Per exemple, pessigo a la Sara i ella saltarà. Provoco la situació i ella actua. Un estímul del exterior la condiciona per a fer alguna cosa determinada. Estímul concret

Reacció concreta

Cada persona reaccionarà de una manera determinada. Hem de mesurar i observar les conductes. Conceptes clau: -Estímuls neutres Son aquells que no provoquen res a la persona. Per exemple la Sara porta un perfum i a mi això no hem provoca res. Es neutre per a mi.

-Estímul incondicionat: El subjecte davant aquest estímul actua de manera innata. Per exemple, pessigo a la Marta i a ella li provocarà saltar. -Resposta incondicionada: Resposta innata. Per exemple, vaig a pessigar a l’Azahara i ella s’apartarà. -Resposta condicionada: Es la resposta que hem après que hem de fer davant d’un estímul. Per exemple, ens posen Madona mentre ens donen un entrepà de pernil. Al cap dels dies associarem la Madona amb el entrepà i babejarem. L’experiment de Pavlov diu així: 1. Un gos segrega saliva (RI) quan se li posa menjar a la boca. 2. Si abans de presentar-li el menjar o simultàniament fem sonar un xiulet (EN) i repetim aquesta operació diverses vegades, 3. Arribarà un moment que el simple soroll del xiulet(EC) serà suficient per provocar la salivació(RC) Conclusió: a) Un estímul que era indiferent o neutre ( el xiulet) b) Es converteix en un estímul que condiciona una resposta (la salivació), sense la intervenció d’un estímul incondicional (el menjar). c) El gos ha après i ho manifesta a través de respostes anticipatòries. MENJAR=ESTIMUL INCONDICIONAT XIULET= ESTIMUL NEUTRE BABEJAR = RESPOSTA INCONDICIONADA

(falten diapositives 41-66)

Entre l’any i els tres anys es desenvolupa la fase anal, la font principal de plaer és l’anus. És l’etapa on és produeix l’entrenament del control d’esfínters, el nen/a ha d’aprendre quan aquesta activitat és acceptada socialment.

Durant els tres i sis anys es desenvolupa la fase fàl·lica, el penis és la part més important del cos, i el plaer es dóna per l’estimulació d’aquest. Els barons senten orgull de tenir penis i les nenes es qüestionen perquè elles no el tenen. És el que s’anomena Complex d’Edip. Amb aquesta teoria Freud sosté que: els nens (4-5 anys) s’enamoren de les seves mares , manifestant-ho amb que és vol cassar amb ella o ficant-se en el llit dels pares. És curiós amb el cos de la mare i sent gelosia del seu pare perquè desitja d’una manera exagerada a la seva mare, però com el pare és més gran té por de que el castigui i per aquest motiu abandona el desig per la seva mare. Per a les nenes, la seva teoria és: també es senten inclinades per la seva mare però deixen de sentir-se així quan descobreixen que ella no té peni i per aquest motiu la odia. Les nenes se senten castrades, a més esperen que el seu pare les deixi embarassades perquè el veuen com un objecte sexual. Aquest conflicte és resol quan l’atracció passa cap a altres homes. En la fase de latència (7-11 anys) les necessitats sexuals estan més tranquil·les, a més es produeix una espècie de “pudor” per la qual no volen mostrar el seus cossos despullats al sexe contrari, en els vestidors. Durant la pubertat és dóna la etapa genital, i és desperta l’interès pel sexe. Els genitals són el centre de les sensacions agradables i els adolescents busquen l’estimulació d’aquets i al satisfacció sexual en les relacions. En aquesta etapa és resol el Complex d’Edip. Erik H. Erikson (1902-1994) pertany a l’etapa psicoanalista relacionada amb la teoria psicosexual. Erikson creo que el desenvolupament era procedent d’una sèrie de crisi del desenvolupament. Aquesta crisi consisteix en vuit tasques de la vida de l’home. Durant aquesta etapa s’han de recórrer un conjunt de proves, per tal de preparar-te per la següent. En cada etapa hi ha aspectes positius i negatius, i per tal d’arribar a un equilibri hem de apropar-nos al costat positiu. La resolució de la crisis del desenvolupament depèn: de la interacció i de l’entorn social. Erikson proposa vuit estadis evolutius, que es desenvolupen durant tota la vida: -

Confiança enfront de desconfiança: (1r any). Correspon a l’etapa oral-sensorial, en la qual els bebès aprenen a confiar que els cuidaran i atendre les seves necessitats, però també poden perdre la confiança en quant a la cura que se’ls hi dona.

-

Autonomia enfront de vergonya i dubte: (1-3 anys). Correspon a l’etapa anal. Els nens aprenen a ser autosuficients per poden arribar a dubtar de les seves pròpies habilitats.

-

Iniciativa enfront de culpa: (3-6anys). Correspon a l’etapa fàl·lica, en la qual els nenes volen fer tasques d’adults, a vegades traspassen límits imposats pels pares i això crea un sentiment de culpa.

-

Laboriositat enfront d’inferioritat: (7-11 anys). Correspon a l’etapa de latència; els nens aprenen a ser competents i productius amb les seves habilitats, o bé se senten inferiors o incapaços de fer alguna cosa bé-

-

Identitat enfront de confusió: És dóna en l’etapa de l’adolescència , intenta saber “qui és”, estableix identitats sexuals, politiques i professionals. És pot sentir confós respecte als rols que ha d’exercir.

-

Intimitat enfront aïllament: És dóna en l’adultesa, es busca companyia i amor, o bé s’aïllen perquè tenen por al rebuig i/o la desil·lusió.

-

Generativitat enfront d’estancament: El adults de mitjana edat col·laboren amb la següent generació amb el treball significatiu i/o la criança dels fills.

-

Integritat enfront de desesperació: Les persones grans tracten de trobar sentit a la vida, considerant-la o desesperant-se perquè no ha assolit els objectius proposats. Respecte el model cognitiu, es desenvolupa la psicologia cognitiva que es basa en: la conducta ha de ser explicada arrel d’entitats mentals variades, per tal d’estudiar-la hem d’analitzar els processos mentals i la memòria humana. Watson, un dels precursor de la psicologia cognitiva, deia que la psicologia quedava limitava amb l’estudi de les conductes observables. Els aspectes relacionats amb la consciència va deixar de tenir interès. A partir del S.XX el paradigma conductista es va posar en qüestió, a causa d’aquestes situacions: -

Els plantejaments conductistes estaven invalidats per explicar els fenòmens mentals.

-

Jean Piaget utilitzava models cognitius continuava essent el paradigma dominat.

-

Les primeres computadores feien la seva aparició.

-

Aparició de la cibernètica i de la teoria de la informació

-

Noam Chomsky va obrir noves perspectives arrel dels estudis sobre el llenguatge.

quan

el

conductisme

Jean Piaget (1896-1980) es va interessar per la intel·ligència i el coneixement humà. També es centra en com s’origina i es desenvolupa el pensament racional (funcions cognitives). Creu que el desenvolupament humà s’ha d’explicar a partir del desenvolupament cognitiu. Piaget considera la intel·ligència com una adaptació biològica, per tant, són intel·ligents aquells que sobreviuen malgrat els canvis que es produeixen en el seu entorn. L’adaptació es duu a terme durant tota la vida, sobretot a la infància, on les funcions cognitives s’han de desenvolupar en passar d’una

estructura a una altra de superior. Piaget enumera els estadis de desenvolupament següents: -

Estadi 1. Intel·ligència sensoriomotriu: (0-2 anys). És intel·ligència practica, sense representació mental ni llenguatge.

la

-

Estadi 2. Intel·ligència preparatòria: (2-7 anys). Apareix el llenguatge i la representació simbòlica. Pensament egocèntric.

-

Estadi 3. Intel·ligència operatòria concreta: (7-12 anys). Sortida de l’egocentrisme, permet el pensament objectiu i el raonament lògic.

-

Estadi 4. Intel·ligència operatòria formal: (12-16 anys). Nivell teòric i abstracte. Raonament analític i emocional.

Segons Piaget, per passar d’un estadi a l’altre és necessari haver assolit un nivell d’equilibri i organització mental. Consisteix en una successió d’adaptacions, incorporacions i organitzacions d’objectes i elements externs a la pròpia estructura. Per a Piaget l’adaptació és la capacitat d’orientar-se vers nous esquemes a partir de les noves relacions continuades amb l’ambient. Aquesta adaptació està formada per un doble mecanisme: -

Assimilació: es tracta de la incorporació de una nova informació a l’estructura mental de la persona. El subjecte incorpora els objecte als esquemes que ja tenia.

-

Acomodació: reorganització dels elements de l’estructura un cop s’hagi produït una assimilació.

L’organisme tendeix a estar en equilibri, encara que cada nova adquisició produeix un desequilibri. El procés mitjançant l’assimilació i l’acomodació constitueix un procés de desequilibració, repetint-se al llarg de la vida, amb estructures cada vegada més complexes i organitzades. En definitiva, l’adaptació és una equilibració progressiva entre un mecanisme d’assimilació i d’acomodació. •

-

Cibernètica, la teoria de la informació i els ordinadors: va néixer al 1942 a Neova York, amb l’idea: “d’intercanviar coneixements entre la fisiologia i les tecniques en mecanismes de control” a partir de la iniciativa:

Concepte de cibernètica (Nobert Wiener): “ciència que s’ocupa dels mecanismes i sistemes de control que són comuns a les persones i a les màquines”. L’objecte d’estudi són els aparells que transformen la informació d’una manera molt semblant a com ho fa la ment humana. Un altre aportació:

-Concepte de retroalimentació: “procés a traves del qual es recull informació sobre una acció, i aquesta és retornada sobre l’acció realitzada per corregir-ne els errors, reorientar-la o regular-la”

C.Shanon i Weaber, creen: Bases de la teoria de la informació, amb la qual es pot concebre la informació de forma totalment independent del contingut o la matèria especifica que hom tracta. La psicologia es va preocupar per aplicar-los als processos mentals

Chomsky i la psicologia cognitiva: va fer l’estudi de la llenguatge des de una òptica cognitivista. Els elements que intervenen en l’evolució del llenguatge són: estructures innates que posseïm, estímuls determinats per les situacions, i la maduració i la capacitat que té per processar la informació rebuda .

Principis de la psicologia cognitiva: El fonament analògic és: ment-oridnador, es a dir, l’esser humà és igual a un ordinador, funcionem com un processador d’informació. Un organisme capaç de: recollir i processar informació i obtenir un resultat. La informació: es capta per mitjà de sentits, es processa en fases i es transforma fins que se n’obté un resultat. Per entendre la transformació de la informació en la ment de l’individu els continguts de la psicologia cognitiva són:

o

Processos mentals: estudi de la ment d’una persona quan està realitzant una tasca determinada.

o

Les estructures mentals: manera cpm s’emmagatzema i s’utilitza el coneixement.