Programari Lliure

Què és el programari lliure? El programari lliure o software lliure és el programari que, un cop obtingut, pot ser utilitzat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement. El programari lliure acostuma a estar disponible gratuïtament a Internet, o a un baix preu si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...); tot i així, no és obligatori que sempre passi així i, encara que conservi la seva filosofia lliure, pot ser venut comercialment. En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation: - La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). - La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit. - La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2) - La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no es sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo. El programari lliure és aquell tipus de programari que l’usuari pot utilitzar, distribuir, copiar, estudiar, canviar, millorar i fer públiques les seves modificacions perquè tothom se'n pugui beneficiar.

Exemples de programari lliure: Linux, Mozilla, OpenOffice, Gimp Què és GNU/Linux? Linux és un sistema operatiu, una gran peça de programari que maneja un ordinador. És similar a Microsoft Windows®, però és completament lliure. El nom correcte és GNU/Linux però Linux també serveix. Linux no és el producte d'una empresa, sinó d'un nombre d'empreses i grups de persones que contribueixen en el projecte. En efecte, el sistema GNU/Linux és un component central, el qual es transforma en molts productes diferents. Se'n diuen distribucions. Les distribucions canvien l'aparença i el funcionament de Linux completament. N'hi han des de grans, sistemes complets totalment equipats (desenvolupats per empreses) fins les més lleugeres que entren en un clauer USB o funcionen en computadores antigues (sovint desenvolupades per voluntaris). Una distribució destacada, completa i fàcil d'usar al iniciar-se a Linux és la Ubuntu. Linux no és més difícil d'usar que Windows®, i té moltes més funcionalitats. Només pren uns minuts familiaritzar-se amb una distribució com la Ubuntu o Fedora, la qual vé amb molts programes instal·lats. Si necessiteu programari lliure útil per a treballar amb documents de negocis, Internet / connexió de xarxes, o treballar amb gràfics, està llest per a que l'useu. Voleu més que això? Linux pot fer-ho -hi ha molts milers de programes que podeu trobar, instal·lar i desinstal·lar intuïtivament i fàcilment. Quan obteniu una distribució de GNU/Linux, també obteniu la llibertat per a estudiar-la, copiar-la, canviar-la, i redistribuir-la -això és el que la fa realment lliure.

1

El regnat de Microsoft es va acostant a la seva fi. El naixement del Linux com a sistema operatiu d’escriptori per a les masses acaba de començar, la versió Ubuntu és la primera versió totalment amigable a l’usuari i que pot permetre que centenars de persones canviïn al Linux. Això no és nou, el Linux funciona des de fa anys, però justament ara ha arribat a un nivell d’usabilitat que permet l’acostament de les masses i amb tots els programes que s’inclouen i la gran facilitat d’instal·lar-ne molts més sense cap cost i sense sentir que s’infringeix cap llei.

Windows vs Linux -

Linux és gratuït i lliure, al contrari que Windows®. Podeu fer moltes coses amb Linux: instal·lar-lo a tots els ordinadors que vulgueu sense pagar a ningú, donar còpies als vostres amics, podeu estudiarlo, modificar-lo…

-

Programari: existeix programari lliure disponible per a Linux. Ja sigui per a treballar només amb el vostre ordinador, com per a gravar CD de música, retocar fotografies, dissenyar un lloc web, organitzar la vostra música: sense haver de pagar res per utilitzar programes amb llicència restrictiva. Linux al tenir menys software en alguns camps pateéis una menor acceptació per part de les empreses tot i que gràcies a empreses como Sun Microsystems o IBM s’ha lograt avançar.

-

Seguretat: Linux és molt segur. GNU/Linux està fet de tal manera que és difícil que un programa maliciós faci la seva tasca. Si manteniu el sistema actualitzat, a no ser que us trobeu en un gran entorn de xarxa, no necessitareu un antivirus o un tallafocs addicional. Linux s’ ha caracteritzat per ser robust i fiable. Si una aplicació falla no bloqueja totalmente l’equip. En Windows a vegades es bloqueja i s’ha de reiniciar el sistema.

-

Aparença: vindria a ser més o menys la mateixa. Linux té una barra d'eines que pot ser de diferent mida, posició i ubicació depenent de la distribució de Linux; les finestres dels programes es poden minimitzar, maximitzar, etc. I si esteu acostumat a veure els menús "Fitxer, Edita, Visualitza" en qualsevol programa, llavors us trobareu com a casa amb Linux.

-

Internet: es veu igual des de Linux (de fet, es pot navegar amb el mateix programa, Firefox. I, per suposat, podeu veure i escoltar la vostra col·lecció de fotografies i música de la mateixa forma. Es pot navegar per arxius i carpetes utilitzant un gestor d'arxius semblant (i en general, força millor) a Windows Explorer®.

-

Jocs: els jugadors experimentats s'adonaran que el món dels jocs en Linux és menys professional que en Windows®. Els desenvolupadors de videojocs semblen tenir poc interès pel món del programari lliure.

2

Mozilla Firefox . Actualment Mozilla és el nom de la fundació responsable d'un projecte de programari lliure que des de 1998 està treballant en la creació d'una sèrie d'eines de treball a internet. Mozilla Firefox és un navegador web lliure multiplataforma desenvolupat a partir del projecte Mozilla..

Gimp. Serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logos, el canvi de mida i retall de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles. GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, però aquest últim encara domina el mercat en les indústries d'impressió i gràfiques.

OpenOffice. L'OpenOffice.org és el primer paquet ofimàtic de programari lliure que incorpora el processador de textos (Writer), el full de càlcul (Calc), el gestor de presentacions (Impress), una base de dades relacional (Base) i l'eina de dibuix (Draw). L'OpenOffice.org 2.0 funciona sobre Microsoft Windows, GNU/Linux, Sun Solaris i això permet a l'usuari una millor flexibilitat a l'hora d'escollir la seva plataforma de treball. Està dissenyat per a competir amb el que fins ara és el número 1 del mercat, Microsoft Office, de manera que la seva interfície permeti a qualsevol usuari de Microsoft Office fer servir OpenOffice.org des del primer moment i sense haver d'adquirir cap nou coneixement. Per baixar-vos l'última versió disponible de l'OpenOffice.org en català, us podeu dirigir a la pàgina del projecte de traducció de l'OpenOffice.org de Softcatalà: http://www.softcatala.org/projectes/openoffice/

3

Taula d’equivalències entre programes Windows i programes Linux

Descripció del programa

Windows

Linux

Navegadors Web

Internet Explorer, Netscape...

1) Mozilla. 2) Konqueror.

Email

Outlook Express...

1) Evolution. 2) Kmail.

Conferències Video/audio

NetMeeting

1) GnomeMeeting.

Windows Explorer

1) Konqueror.

Programas para grabarCD

Nero, Roxio Easy CD Creator, ...

1) K3b. (KDE) 2) XCDRoast.

Editores de Audio

SoundForge, Cooledit, ...

1) Audacity. 2) WaveForge.

Editors senxills de gràfics

Paint

1) Kpaint.

Editors potentes de gràfics

Adobe Photoshop, Paint Shop Pro

1) Gimp, FilmGimp. 2) ImageMagick.

Programes de gràfics vectorials

Adobe Illustrator, Corel Draw 14, Freehand, AutoSketch

1) Sodipodi. 2) Inkscape

Creación de Flash

Macromedia Flash

1) DrawSWF.

Creación de gráficos Web

Macromedia Fireworks

1) Gimp.

Gráficos 3D

3D Studio MAX

1) Blender.

Reproductors de Video / mpeg4

Windows Media Player

1) Mplayer.

Reproductores de DVD

PowerDVD, WinDVD,Windows Media 1) Ogle. Player, 2) Mplayer.

Edició senzilla de video

Windows Movie Maker

1) iMira Editing. 2) MainActor.

Edició professional de Video

Adobe Premiere,

1) iMira Editing. 2) Cinelerra.

Paquets d’oficina

MS Office,

1) OpenOffice.

Processador de textes

Word,

1) OpenOffice Writer.

Fulls de càlcul

Excel,

1) OpenOffice Calc.

Creació de presentacions

MS PowerPoint,

1) OpenOffice Impress.

Bases de dades locals

Access

1) KNoda. 2) OpenOffice + MySQL.

1) Internet

2) Treball amb arxius Administrador d’arxius

3.1) Multimedia (audio / CD)

3.2) Multimedia (Gràfics)

3.3) Multimedia (video)

4) Ofimatica/Negocis. .

4