Premi Innovacio Alzira

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina

Contem romanços: la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià

X Premi d’Experiències d’Innovació Educativa “Ciutat d’Alzira” Josep Francesc Alcover i Pons IES Pare Arques Av Ferrocarril, sn 03820 Cocentaina

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina

INDEX: •

Que és “Contem romanços: el romancer i la violència de gènere, l’educació per a la pau i el mediambient”?

•

Qui som?

•

Com va sorgir la idea?

TASQUES QUE HEM ANAT REALITZANT: •

presentació del projecte als alumnes

•

elecció dels romanços

•

creació dels contes

•

realització dels guions / estructuració en escenes

•

composició de les músiques

•

arranjament de les músiques

•

solució visual

•

enregistrament de la música

•

càsting d’actors

•

càsting de narradors (veus en off)

•

com fem el còmic

•

localitzacions, vestuari, maquillatge

•

avaluació del projecte

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina

Que és “Contem romanços: el romancer i la violència de gènere,

l’educació per a la pau i el mediambient” mediambient”? Contem romanços: el romancer i la violència de gènere, l’educació per a la pau i el mediambient vol ser el reflex d’un treball fet des El projecte

d’un aula de música de 3er d’ESO amb la mirada més enllà de les seues quatre parets. El treball ha pres forma en un DVD on podem veure i escoltar dues històries diferents: “Sota el pont” i “Maleïdes les guerres”. Cadascuna de les històries està basada en un romanç tradicional, algun d’ells encara viu en la tradició oral, i d’altres que hem escoltat en els enregistraments que molts grups de folc han realitzat d’ells. Malgrat que més avant tot açò estarà explicat i seqüenciat en detall, cal dir que en cada història els alumnes han realitzat el guió, han fet d’actors, regidors, sastres, decoradors... i sobretot, tenint en compte que el treball s’ha realitzat des del departament de música, han composat les músiques per a cada escena i convertint-se en músics, les han enregistrat.

Qui som? L’IES Pare Arques es troba a la població de Cocentaina, a la comarca del Comtat, rodejada per les serralades de la Mariola, Benicadell, Serrella i Aitana.

El projecte ha estat dut a terme pels alumnes de l’assignatura de música de 3er d’ESO A i B. Aquesta assignatura és de caràcter obligatori amb dues hores a la setmana: 3er C està conformat per 22 alumnes, dels quals quatre reben formació musical a les escoles de música del poble: hi ha dos clarinetistes, una trombonista i un percussionista.

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina 3er C està conformat per 20 alumnes, dels quals dos reben formació musical a les escoles de música del poble: un toca el piano i l’altra la flauta. Cada grup ha realitzat una de les pel·lícules: l’estructuració de les tasques per realitzar el treball en principi són les mateixes, però com les decisions al voltant del treball són assembleàries, cada grup ha adaptat el procés de creació a la història que realitzaven i a les decisions que el grup prenia. Hem rebut la col·laboració dels alumnes de 1er de Batxillerat, que amb la seua professora de valencià, Macu Valor, han realitzat l’adaptació i conversió dels romanços en les històries i contes en què ens hem basat per dur endavant el projecte. A l’aula tenim una dotació d’instrumental Orff. Disposem també d’un ordinador portàtil, una taula de so i dos micròfons per a l’enregistrament, tot açò propietat del professor.

Com va sorgir la idea? La idea de fer aquestos audiovisuals i la seua música neix com a solució a unes necessitats, tant de desenvolupament del currículum d’una forma didàctica i creativa, com del tractament d’una sèrie de temes transversals i culturals presents i necessaris en la nostra societat. Per un costat, al currículum d’aquest curs cal treballar les músiques antigues (medieval i renaixement) a classe, amb les seues característiques musicals i històriques, els seus instruments i la seua forma d’entendre la música. Al departament de música de l’IES Pare Arques entenem que la millor forma d’aprendre música és participant d’ella, fer d’ella un mitja de creació, de vivències, no sols de dates i dades, i sempre partint de la premissa que cada alumne és un músic en potència: cal aconseguir que puga expressar-se i comunicar-se a través dels sons. La música a través del temps sempre ha sigut un llenguatge de comunicació i sensibilitat, i ells han d’entendre la seua funció i el com s’ha composat per acostar-se a ella: i com millor que composant ells també.

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina Cal tindre molt en compte també al llarg de tots els processos d’aprenentatge els temes transversals: l’educació per a la pau, per a la salut, la igualtat entre homes i dones,... És un repte molt bonic per a l’ensenyant educar-los en aquestos valors d’una forma vivencial, directa, fent que assumisquen com a seues actituds i principis que han d’estar presents en una societat més justa. Aquest treball és també un intent d’incorporar a l’aula de música aquestos temes, fent que al seu voltant s’articulen una sèrie d’accions i creacions musicals i artístiques que posen un poc d’atenció en aquestes temàtiques. Un tercer punt en què es fonamenta el projecte és la normalització de la música i músics en valencià. Els romanços que hem escoltat i sobre els que hem treballat no són de nova creació, son els que al llarg de generacions s’han transmès de pares a fills, els que cantaven romancers i cecs a les nostres places i carrers no fa encara tants anys i alguna gent més major recorda. El romanç de la porquerola, el romanç de la Cileta, maleïdes les guerres, ... la nostra tradició oral està plena de tresors, tresors immaterials que ens parlen del nostre poble i que necessiten de la nostra atenció per treure’ls del calaix de l’oblit i fer-los un poc més visibles davant l’allau de música comercial que ens arriba per la ràdio i la televisió. Cal fer un esforç per aprendre a valorar la nostra cultura. I com no, obrir una finestra a l’aula de música als músics que tenim més a prop, als valencians i que fan i interpreten aquestes músiques: son els anomenats músics i cantant del moviment Folc o tradicional: Al Tall, Tres Fan Ball, Trencaclosques, Miquel Gil,...i un bon grapat de bons intèrprets que no tenen cabuda als nostres mitjans de comunicació, i que per tant, per a la major part dels valencians, no existeixen.

TASQUES QUE HEM ANAT REALITZANT: Tot el procés educatiu que a continuació breument he descrit s’ha dut a terme entre abril i juny de 2008.

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina

presentació del projecte als alumnes El primer pas és presentar als alumnes el projecte per poder començar a treballar en ell. Cal explicar-los les fases en què anem a dividir tot el treball i fer-los una idea global de les feines a realitzar i del que podria ser el resultat final. A grans trets els vinc a explicar que a partir d’uns romanços que ells mateix triaran, anem a crear una història. Aquesta història o conte l’anem a intentar plasmar en un audiovisual per al que haurem de composar la música i donar vida amb imatges a la història. Ells ja saben el que és fer música: al primer trimestre ja hem treballat la creació de melodies modals a partir d’uns paràmetres donats així com improvisar en funció d’unes indicacions rítmiques i harmòniques: ara el que caldrà és fer una aplicació d’allò treballat per buscar uns efectes concrets amb les seues composicions. L’elecció de la solució visual de la història (jo anomene així a com anem a plasmar en imatges el conte) la deixem per a més endavant, quan el projecte estiga un poc més definit. Però els plantetge possibilitats per a que vagen fent-se una idea: podem fer una pel·lícula amb actors, escenaris, càmera i acció... , o be fer una fotonovel·la, que vindria a ser com una pel·lícula però amb imatges fixes, o il·lustrar en dibuixos que ells mateix poden fer la història. Quedem d’acord en decidir-ho més avant.

elecció dels romanços “Hi havia uns personatges que de tan en tan apareixien pel poble: els cecs que arribaven caminant pels camins, cansats i bruts per la pols de la carretera, acompanyats per una dona o un xiquet que els ajudava. Triaven el lloc, desplegaven l’auca que penjaven d’una paret, i agafant una guitarra vella i desafinada, mentre l’acompanyant assenyalava amb un bastó els dibuixos de l’auca, cantaven històries d’assassins i morts que a tots posaven els pèls de punta. Quan acabaven, els qui els escoltaven els donaven algun gallet. El cec treia d’una coixinera el tros de pa, la saladura o la botifarra i la botella de vi i reposava les seues forces. Els xiquets anaven

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina darrere de la parella per tot el poble fins que se n’anaven caminant per la carretera com havien vingut”

Els romanços són unes composicions poètiques que antigament eren cantades o recitades pels cecs, aquells homes que, per haver perdut la vista, no podien guanyarse la vista com els altres. Aquestes persones anaven de poble en poble, pels mercats i les places, narrant, amb els seus romanços, històries de reis i princeses, de grans herois o simplement d’un assassinat o desgràcia per l’estil -que eren les coses més corrents. Una primera tasca consisteix en l’elecció dels romanços sobre els que anem a treballar. I per açò cal presentar-los, escoltar-los i analitzar-los. És una tasca que ens va a dur entre dues i tres sessions. De cada romanç que escoltem ells han d’omplir una fitxa amb dades i característiques del mateix: comence fent una breu explicació de la història que ens conta el romanç, els pose en antecedents sobre ell, i amb la lletra al davant fem una primera audició. En acabar s’obre un torn de paraula per comentar el que ens conta el romanç: clar, les temàtiques dels romanços resulten de vegades molt escabroses (mares que enverinen a les seues filles, pallisses dels marits o dels pares, cavallers que se’n van a la guerra i son plorats per les seues dames, plantes i flors miraculoses,...) , però són un punt de partida molt interessant per reflexionar i arribar a temes que en l’actualitat també son el pa de cada dia (violència de gènere, mort a les guerres, fam, discriminació pel sexe, raça, religió o condició econòmica, mediambient...). En l’anàlisi més musical, cal parlar del grup que interpreta el romanç, dels instruments que sonen, la major part d’ells desconeguts per als alumnes, malgrat ser els nostres instruments (flabiol, llaüt, guitarró o d’altres països veïns com el buzuki, l’ud o la viola de roda), de la forma musical de la cançó, dels ritmes, dels arranjaments que sonen o escoltar altres versions del romanç. Alguns dels romanços que hem escoltat han estat:

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina

ROMANÇ

INTÈRPRET

DISC

La porquerola

Al Tall

“Deixeu que rode la roda”

La porquerola

Aljub

“Escarbant en la memòria”

Maleïdes les guerres/

Trencaclosques

“Un camí d’històries”

Maleïdes les guerres

Ovidi Montllor

“Bon vent i barca nova”

La Cileta

Tres fan Ball

“El sac del temps”

El cego andante

Trencaclosques

“Un camí d’històries

Sota el pont de Lió

Miquel Gil i

Enregistrament en directe

el comte d’Estela

Lydia Pujol Un rei tenia tres filles

Trencaclosques

“Illes flotants”

Sant Antoni de Gavarda

Pep Gimeno “Botifarra”

“Si em pose a cantar cançons”

Sona Viola, sona

Uc

“en aquesta illa tan pobra”

En fer l’elecció, cada grup va elegir-ne un per a treballar amb ell. La cosa va quedar així:

3er A: “Sota el pont de Lió” 3er C: “Maleïdes les guerres”

creació dels contes Amb els romanços escollits, ara calia convertir-los en històries, en narracions, i en aquesta tasca han col·laborat amb nosaltres la professora Macu Valor, del seminari de valencià i els alumnes de 1er de Batxillerat.

Una de les tasques que fan a l’assignatura de valencià en 1er de batxillerat és la creació de textos narratius. La professora Macu Valor es va oferir per a que foren els seus alumnes els qui feren aquesta transformació de romanç a conte, integrant aquesta tasca en la programació.

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina A més, el que els demanàrem a aquestos alumnes de batxillerat no era una simple prosificació del que deia el romanç, sinó que li donaren un nou aire a la història, que aportaren ells algun element nou que li donara nova vida, noves perspectives al que passava al romanç, sense desvirtuar del tot el que allí es deia.

El resultat fou excel·lent. Els textos que ens presentaren els alumnes refeien les històries sorprenent-nos en la seua nova contextualització o els nous escenaris i personatges en que prenien vida.

Per exemple, el romanç “Maleïdes les guerres” ens conta com el comte d’Estela, acabat de casar, és cridat per anar a lluitar a la guerra al costat del Rei. Molt trist, li ho comunica a la seua dona, qui entre llàgrimes li pregunta quan tornarà: ell li diu que per Pasqua florida estarà al seu costat. Però quan ve aquesta data el que veu vindre és un seguici fúnebre amb el cos del seu marit. El text que ens tornaren els alumnes de Batxillerat ja no succeïa en una època antiga, amb reminiscències de medieval, sinó en l’actualitat, uns dies abans de començar la Guerra d’Iraq, conjugant dues històries paral·leles que ens duen a èpoques diferents en el temps, més no en els sentiments dels personatges.

“Sota el pont de Lió” ens conta la història d’una dona que llavant en el riu la roba veu un xicon que se la queda mirant: en arribar a casa, el marit, a qui li han dit que la seua dona havia mirat un altre home, li pega una pallissa i la mata. A la versió dels alumnes de Batxillerat la història s’ubica a un mas valencià, amb un marit carnisser i una dona que s’ocupa de la casa.

realització dels guions / estructuració en escenes Amb els romanços convertits en contes, ara calia estructurar aquestes narracions en una configuració d’escenes. Aquesta transformació en escenes és una tasca important i necessària per al procés de composició de la banda sonora; és dividir tota la narració en funció del que està passant (com a màxim quatre o cinc escenes) per poder crear la música més adient per a cada moment.

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina Aquest treball és realitzat a partir de les propostes dels alumnes. Jo els passe el conte tal i com l’han escrit els de Batxillerat. Els alumnes, individualment, llegeixen i analitzen el text per fer les seues propostes d’escenificació, havent de posar per a cada escena que proposen quines serien les característiques de la música que li aniria be a aquella escena (tranqui-la, forta, alegre, dissonant,...). Açò m’ho entreguen i jo faig una llegida i avaluació de totes les propostes. A la següent classe, els torne els textos i entre tots fem una proposta final consensuada, que serà el text final sobre el que treballarem.

composició de les músiques La composició i creació de melodies que anem a fer és fruït d’un treball anterior, del primer trimestre, on els alumnes han d’aprendre a “parlar” musicalment, poder expresar-se i comunicar amb les seues improvisacions. Improvisar no és tocar el que els dona la gana, és aprendre a comunicar-se dins d’uns paràmetres donats de modalitats i ritmes que els obre la porta a l’expressió musical, convertint a TOTS els alumnes en músics. Aquest és una tasca inspirada en el treball de pedagogs com Adolf Ribes o Murray Shaffer, que obren nous camins cap a l’expressió musical de qualsevol persona. Tota la música que sentiu a la pel·lícula està composada i interpretada pel alumnes, i per explicar un poc el procés de creació de les melodies, em referiré a com funciona la dinàmica de treball en una classe. Partim d’un treball previ basat en la improvisació en funció d’uns paràmetres musicals molt senzills: la idea és que perden la por a investigar, a jugar, a crear melodies, que toquen sense por cercant una idea musical. Partim dels modes melòdics i dels peus rítmics que en certa forma estan presents a la música medieval ni juguem amb ells combinant-los. Vegem les funcions dels graus a l’escala, i barrejant aquestos tres elements, els alumnes ja tenen les ferramentes per començar a crear

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina melodies amb un sentit musical. Cal anar poc a poc, guiant-los i ajudant-los en la seua tasca al principi, no vaig a estendrem ací en tots els detalls del procés d’aquest aprenentatge, però tots comencen a pensar amb uns criteris on barregen música i creativitat. No és la partitura el que els diu el que han de tocar, sinó que ells posen a la partitura el que toquen. Una vegada ja es veuen amb capacitat de fer música, cal posar als alumnes en grups de quatre o cinc persones: a cada grup li correspondrà el fer les melodies per a una de les escenes del guió. Aleatòriament faig el repartiment de cada escena a cada grup: la seua tasca ara serà el escriure melodies que siguen adients al que succeixca en l’escena que els ha tocat. Aquestes melodies les van a crear amb una elecció ben acurada del mode musical que van a triar per crear la melodia (cada mode expressa un tipus diferent de sensacions, o és més adient per a expressar certes coses, i ells açò ho tenen molt treballat). Cada melodia ha d’estar formada per com a mínim quatre frases que tenen final en uns graus determinats de l’escala modal que han elegit: ells mateix i la seua oïda marquen aquestos graus de final de frase en funció del que tenen en el cap. Al final d’aquest treball, cadascun dels quatre o cinc grups en que està dividida la classe m’entrega un dossier amb com a mínim vuit melodies que ells creuen adients per a l’escena que els ha tocat musicar.

arranjament de les músiques Amb aquest grapat de melodies caldrà que el professor faça una tria d’aquelles que s’avenen millor al seu propòsit. Paral·lelament, a classe començarem a plantejar als alumnes la forma musical de les diferents escenes. El que els plantege és el següent: si una melodia dura 20 segons i l’escena dura 2 minuts, com ho fem per omplir musicalment tot el temps? encetem un diàleg amb propostes: la més simple és repetirla tantes vegades com calga, però pot ser molt monòtona i repetitiva. podríem... be, la idea és arribar a la necessitat del concepte de forma musical com a organització interna de la música per dotar d’una estructura coherent a tot el discurs musical. I ells

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina

arriben a aquesta conclusió d’una forma lògica, per necessitat. És ací on plantejar usar una forma binària AB, o ternària, o un cànon,... També cal distribuir quins instruments pensen que seran més adients per a cada moment. La nostra paleta sonora escolar està formada per els xilofons, metal·lofons i carrillons de l’instrumental Orff, per la percussió de so indetermionat, una melòdica, un teclat i pels instruments que toquen els alumnes que estudien música a l’escola de música del poble. Havia esmentat abans que en un curs hi havia dos clarinets, una trombonista i un percussionista i en l’altre una flautista i un pianista. En l’arranjament musical de les peces de cada curs caldrà integrar-los a tots.

solució visual Al mateix temps que anem realitzant les tasques anteriors, cal posar en marxa quin va a ser el plantejament visual del projecte. Els dos grups, 3er A i 3er B optaren pel fotomuntatge: és a dir, tota l’acció la representaríem, aniríem fent fotografies i amb un programa d’edició de vídeo faríem el muntatge. Caldria triar els actors, les localitzacions d’exteriors i interiors per a cada escena, el vestuari,..

enregistrament de la música Els enregistraments de les bandes sonores no són fàcils. Cal estar molt concentrat i haver-hi preparat cadascú molt be el seu paper per aconseguir un bon resultat. Malgrat que per a treballar les

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina partitures, anem a assajar les peces tots junts, amb una formació d’orquestra Orff, els he dit que l’enregistrament no serà de tots a la vegada. Anem a gravar un a un, per pistes: açò suposa que cada alumne ha de tocar el seu paper perfectament, i ell sol, posar-se davant d’un micròfon. Aquesta decisió la prenc per diversos motius: al llarg del curs, el treball en grup està present en moltes activitats, amb el que podia resultar interessant el treballar el so col·lectiu amb la suma de cadascun d’ells per separat. A més, aquest és el sistema de gravació de la música actual (rock, rap, música electrònica, bandes sonores,...) amb el que ens hem acostat al fet musical com es produeix en la major part dels treballs sonors professionals. Aquesta decisió d’enregistrar per pistes suposarà allargar la durada del projecte. Són dos cursos, amb un total de vint-i-tres alumnes, i tots han de passar pel micròfon per enregistrar (amb la màxima perfecció) el seu paper. A més, mentre enregistrem, el silenci a la classe ha de ser absolut, així com el respecte i ànim cap al company que li toca enregistrar: posar-se davant d’un micròfon, amb uns auriculars al cap i tocar

provoca molts nervis, però el compromís de tots és molt gran, i

l’ambient de la classe ajuda moltíssim. Mai falten paraules d’ànim i complicitat entre ells. De fet, voluntàriament s’ofereixen a vindre per les vesprades, i fou una cosa que proposaren els alumnes: els motiu d’aquest oferiment fou molt satisfactori per a mi. Ells veien que en el temps de durada d’una classe (50 minuts, que s’acurten entre que arriben a l’aula i agafen els instruments) quan venien a estar còmodes en la tasca ja havien de plegar;

trobaven

la

necessitat

de

treballar amb més tranquil·litat, i pensaven que això milloraria el resultat final.

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina Amb açò, començàrem a quedar algunes vesprades senceres, amb molt més silenci a l’institut, i un ambient més relaxat i adient.

càsting d’actors Per als 3ers A i C calia veure com fer la selecció dels alumnes que interpretarien els personatges. A la classe raonàrem quin seria el perfil de cada personatge i, decidint entre tota la classe, repartírem cada paper entre els alumnes que s’havien ofert voluntaris. Els actors foren triats entre tota la classe. Cada personatge havia de tindre un perfil i unes característiques.

càsting de narradors (veus en off) Una de les coses més importants en un treball com aquest és triar una bona veu que ens conte la història. La veu ha de ser clara, equilibrada, amb matisos i que li done l’entonació i el caràcter adequat a cada acció. Cadascú de la classe, per escoltar la veu de tots i totes,

va haver de llegir un

fragment d’un text en la prova de selecció. Els mateixos companys elegirien els narradors després d’escoltar-se atentament en funció d’uns paràmetres dels que havíem estat parlant: timbres de veu, la impostació, la dicció, ... . L’elecció no fou fàcil, ja que molts d’ells llegien molt be.

Com fem el còmic

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina A “maleïdes les guerres” hi ha una part en la que es conta una història que va passar uns segles enrere. Parlant de com fer aquest efecte, un xicon de classe va proposar que ells podria il·lustrar aquests fragments en còmic, ja que li agradava molt dibuixar. Entre tots parlàrem de com pensàvem que havien de ser aquestos dibuixos i ell quedà encarregat de fer-los. Quan ens va entregar els dibuixos ja fets, ens quedarem tota la classe amb la boca oberta. Eren perfectes per al que teníem al cap, i d’una qualitat molt bona: unatraçada molt bona, expressivitat als La classe s’havia convertit en un grup unit, on cadascú s’esforçava per aportar el millor d’ell mateix.

localitzacions, vestuari, maquillatge... Altra tasca molt important és la de preparar tot allò que es veurà davant de la càmera, i que fan que la història estiga ben contextualitzada. En les històries que anàvem a realitzar necessitàvem un pont molt antic, un mas, un riu amb aigua, una casa que poguera assemblar-se a una de l’Iraq actual, roba d’àrab de xicon i de xicona, roba de masera, una carnisseria i moltíssimes més coses. Cada grup va fer els seus equips de treball que s’encarregarien de realitzar cadascuna de les tasques i recerques necessàries.

Contem romanços:la violència de gènere i l’educació per a la pau al romancer valencià. IES Pare Arques Cocentaina A tot açò ens han ajudat molt les mares i pares dels alumnes: tot el que passa al romanç “sota el pont” (menys el pont, que està a Alcoi), està localitzat a Gorga, un xicotet poble del Comtat. Allí tinguérem la col·laboració de la carnissera del poble, que ens deixà la seua carnisseria, anàrem a un preciós mas de la iaia d’una alumna per a la casa dels massers, i férem una excursió fins al riu Seta, per fer les fotografies del procés de rentat. A l’altre romanç, “Maleïdes les guerres”, l’acció la ubicàrem a dins del palau comtal de Cocentaina, amb la col·laboració especial d’una mare en el paper de mare de Kail.

avaluació del projecte L’avaluació s’ha de dur a terme d’una forma individualitzada i personalitzada, partint sempre dels coneixements inicials de cada alumne. Malgrat açò, hi ha fases de projecte en les que es treballa en grup, amb el que cal també fer una bona apreciació de la distribució del treball i dinàmiques que s’han produït al si del mateix. Donat el caràcter pràctic, col·lectiu, creatiu i participatiu del projecte, l’observació del que passa a l’aula esdevé un element molt important en el procés d’avaluació del seu treball: la realització dels exercicis i activitats proposades en cada moment, la participació i aportació a classe així com el comportament, l’actitud, l’interès i la motivació. Cal per part del professor dur un eficaç seguiment de tots aquestos aspectes al llarg del treball. Els enregistraments suposen una proba molt important on ells: en escoltar el que han enregistrat, son conscients del seu saber fer i el seu nivell i son per al professor un bon referent.

En la realització i creació de melodies caldrà avaluar també els treballs i exercicis entregats en la seua concepció en funció dels paràmetres demanats i en la seua creativitat. Al llarg de tot el procés caldrà estar ben atent a possibles dificultats d’alguns alumnes en alguna de les fases, i en ser necessari, realitzar readaptacions i ajustos respecte del grup en funció de les seues necessitats.