Perfume

EL PERFUM

PATRICK SÜSKIND Süskind va nàixer a Alemanya en 1949. De 1968 a 1974 va estudiar Historia medieval i moderna en Munich i Aix-en-Provence. Es novel·lista i dramaturg. La seua primera obra va ser un monòleg teatral, El contrabajo (1984). Després publicà la novel·la El perfum a 1985, el seu gran èxit, traduïta 46 llengües, i ràpidament es va convertir, en un best seller amb aproximadament 15 mil·lions de exemplars vendidos. Les seues obres giren en torn a l´aïllament del individuo en la societat, i durant els anys 80 va col·laborar en guions televisius. Les seues següents novel·les; La Paloma (1988) i La historia del senyor Sommer (1991), narració il·lustrada amb dibuixos de Sempé i “El contrabajo”. La primera edició catalana d´aquesta obra va ser publicada a Editorial Seix Barral l ´any 1986. La primera edició de la editorial Columna va ser a octubre de 2007.

EL PERFUM “Grenouille, per exemple, provà de destil·lar l´olor del cristall, l´olor freda i argilosa del vidre llis que els homes normals no perceben en absolut. Es procurà cristall de finestra i d´ampolla i els afaiçonà en trossos grans, en fragments, en estelles, en pols, i no reeixí pas. Destil·là llautó, porcelana i cuir, granes i còdols. Destil·là terra, sang, fusta i peix fresc i fins i tot els seus propis cabells. I al capdavall fins i tot destil·là aigua, aigua del Sena, l´olor peculiar de la qual li sembla que valia la pena conservar. Creia que amb l´ajut de l álambí podria arrabassar a aquells materials la seua flaire característica, com era possible fer-ho amb la farigola, l´espígol i les llavors de comí. No sabia pas que la destil·lació no és si no un procediment per a separar les parts volàtils de les substàncies mesclades i que només servia a la perfumeria en la mesura que podia aïllar l´oli eteri i volàtil de certes plantes de la resta inodora o pobra en olor.”

1

RESUM COMENTAT A aquest fragment s’aprecia l´obsessionat que està Grenouille amb les flaires. Buscava de totes les maneres fer flaires boniques, flaires inigualables. Tot el primer que va saber de perfums s´el va ensenyar Baldini, que va ser el seue mestre i li va mostrar tècniques per preservar les flaires. Grenouille desplegà tot el seu potencial com a perfumista. Ell era molt perfeccionista i meticulós i va fer que la perfumeria de Baldini començara a tindre desenes de clients, i a ell també li anava bé perquèBaldini li apreciava. Però amb l´art de la destil·lació, on podia separar i guardar els flaires, va començar la bogeria de Grenouille per trobar el perfum perfecte. Va deixar la perfumeria de Baldini, i Paris, i va ser lo pitjor que va fer a la seua vida. Aquest, va començar un viatge cap a Notredame on aprendria noves tècniques de destil·lació, però es va quedar molt de temps a les muntanyes perquè li molestava molt la flaire dels homes. Però mes endavant va aconseguir treball en un petit taller de perfumeria, on el primer oficial, Druot, prompte es donaria compte de la capacitat de Grenouille. Ací va aprendre l`enflaurage, que és com s´aconseguix la flaire de les ànimes més delicades. Així Grenouille començà a assassinar xiques per a aconseguir les seues flaires. Finalment va aconseguir crear el perfum perfecte i va ser capturat com assassí. Va escapar dels seus verducs tirant perfum i aquestos es van quedar embadocats i Grenouille va escapar, però tan embriagador era, que tot el mon el desitjava, i en la fugida, a un carrer,totes les persones se li van tirar damunt per aconseguir el perfum, i el van devorar, deixant clar que el perfum va ser una obsessió fins a l’últim moment.

CONCLUSIONS Aquesta obra m´ha paregut molt bona ja que m´ha enganxat a llegir-la fent-me viurela. Es una novel·la una mica difícil de llegir perquè per a mi te moltes paraules desconegudes i un llenguatge molt ric, però això està bé.

També m´ha ensenyat prejuicis, manies, cultures i religions del segle XVIII a França, lla que encara que siga una novel·la inventada te molt de realitat en lo primer. M´ha

2

impressionat la crueltat de les persones a altres persones que tenien una mica diferent, en aquest cas, la inexistència d´olor corporal, o l´aspecte fisic. En conclusió, m´ha agradat tot el llibre fins i tot el final m´ha paregut el merescut per a Grenouille, perquè, ninguna obsessió tan gran, pot portar res de bo.

3