Patito Feo (helena)2

“L’ANEGUET LLEIG”

En un preciós matí primaveral (alegria i il·lusió pel bon d¡a), una bonica i forta ànega incubava els seus ous (emoció i il·lusió perquè està incubant els ous) i mentre ho feia, pensava en els fillets forts i preciosos que aviat tindria (molta alegria perquè van a néixer pollets). De sobte, van començar a obrir-se les closques (sorpresa, emoció i il·lusió). A cada cap que sortia, el cor li bategava amb més força (sorpresa, ànsia i nervis). Els aneguets van començar a esponjar-se mentre piulaven a cor (amor cap als aneguets). La mare els mirava, eren tots tan bonics (il·lusió i alegria), únicament hi havia un, l’últim, que resultava una mica estrany, com més gras i lleig que els demés (tristesa perquè és diferent i és més lleig que els demés). Poc a poc, els ànecs van a anar creixent i aprenent a buscar entre les herbes els més grans cucs, i a nedar i bussejar a l’aigua (alegria perquè aprenen a nedar). Cada dia se’ls veia mes bonics (alegria i il·lusió). Únicament aquell que va néixer l’últim anava cada dia mes llarg de coll y mes gras de cos.... La mare ànec estava preocupada i trista (preocupació i tristesa al veure que el seu “aneguet” no es desenvolupava amb el mateix ritme que els altres ànecs) ja que tot el món que passava pel costat de l’ànec i el mirava amb estranyesa. Poc a poc els veïns van començar a dir-li "aneguet lleig" i fins els seus mateixos germans el depreciaven perquè el veien diferent a ells (tristesa i desil·lusió perquè veu que tothom es riu i desprecia al seu “aneguet”). “L’aneguet” es sentia molt sol i desgraciat (tristesa i solitud) i va decidir anar-se d'allà. Quan tots van anar a dormir, ell es va amagar entre uns joncs (solitud i tristesa perquè ell se sentia diferent als altres) i així va emprendre un llarg camí fins que, de sobte, va veure un molí i una bella jove tirant blat a les gallines (il·lusió). Ell es va apropar amb recel (por) i al veure que tots callaven va decidir quedar-se allà a viure (alegria i il·lusió perquè potser ho acceptarien). Però al poc temps tots van començar a cridar-li "aneguet lleig", "aneguet gros"..., i fins i tot el gall ho maltractava

(tristesa i por). Una nit va escoltar als amos del molí dir: "Aquest ànec està massa gros; ho hauríem de rostir" (por). “L’aneguet” va emmudir de por i va decidir que aquesta nit fugiria d'allà (por). Durant tot l' hivern va estar passejant d'un lloc a un altre sense trobar on viure, ni amb qui (solitud i tristesa). Quan va arribar per fi la primavera, (alegria i força) l'ànec va sortir del seu recer per a passejar (llibertat i benestar). De sobte, va veure a uns bells cisnes blancs, de coll llarg, (benestar) i “l’aneguet” va decidir apropar-se a ells (curiositat). Els cisnes al veure'l es van alegrar i l'ànec es va quedar sorprès, (sorpresa i alegria a la vegada perque al veure’l tots es van alegrar) ja que ningú mai s'havia alegrat de veure'l. Tots els cisnes ho van envoltar i ho van acceptar des d'un primer moment (alegria, felicitat i sorpresa). Ell no sabia que li estava passant: (intriga) de sobte, va mirar a l'aigua del llac i va ser així com al veure la seva ombra va descobrir que era un preciós cisne més (alegria, felicitat i impressió). Des de llavors va viure feliç i molt estimat per la nova família (felicitat).