Musica En Catalan

Silvia Aparisi Borrull

ÍNDEX 1. Introducció. 2. Elaboració d’un projecte. 2.1. Aspectes evolutius dels xiquets i xiquetes de 5 anys. 2.2. Eix vertebrador: LA MÚSICA: Objectius, Continguts i Activitats. 2.3. Relació amb els diferents àmbits d’aprenentatge. 2.3.1. Àmbit d’experiència: Identitat i Autonomia personal. 2.3.1.1. Objectius. 2.3.1.2. Continguts. 2.3.1.3. Activitats. 2.3.2. Àmbit d’experiència: Medi físic i social. 2.3.2.1. Objectius. 2.3.2.2. Continguts. 2.3.2.3. Activitats. 2.3.3. Àmbit d’experència: Comunicació i representació. 2.3.3.1. Matemàtiques: Objectius, Continguts i Acivitats. 2.3.3.2. Expressió dramàtica i corporal: Objectius, Continguts i Activitats. 2.3.3.3. Expressió plàstica: Objectius, Continguts i Activitats. 2.3.3.4. Llengua: Objectius, Continguts i Activitats. 2.4. Metodologia. 2.5. Avaluació del projecte. 2.5.1. Avaluació inicial. 2.5.2. Avaluació continua. 2.5.2.1. Activitats programades. 2.5.2.2. Recursos. 2.5.2.3. Pares i mares. 2.5.2.4. Materials. 2.5.2.5. Espais. 2.5.2.6. Instruments d’avaluació: fulls de seguiment. 2.5.3. Avaluació final. 3. Conclusió 4. Bibliografia 5. Annexes.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

2

1. INTRODUCCIÓ. En Educació Infantil el desenvolupament harmònic de la persona es construeix a través del coneixement i de la interacció social, per això en aquesta etapa els continguts s’estructuren en Àmbits de Coneixement i Experiència , és a dir, el coneixement sempre anirà lligat a l’acció. Les activitats, per mitjà de les quals treballarem aquestos continguts, es presentaran de manera globalitzada i es tindrà en compte el grau de significació que tenen per al xiquet/a en eixe moment. Els continguts de treball es plantegen des de tres perspectives: Conceptuals, Actitudinals i Procedimentals; en Educació Infantil el pes específic cau en aquestos últims. Tenint en compte aquestes premises plantejarem un Projecte de Treball des d’una concepció educativa on donarem protagonisme a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge a la comunicació interpersonal, la inventiva, la formulació i resolució de problemes i la búsqueda continua de respostes, tot això aprofundint sobre les parceles de la realitat que desconeixen o no tenen prou clares formulat globalitzadament tal com hem dit abans. La finalitat és aconseguir una major comprensió de la realitat personal i col·lectiva, tractant d’apropar l’escola a la vida diària per a que no li se presente una gran diferència entre la vida exterior i la vida escolar al xiquet i xiqueta. 2. ELABORACIÓ D’UN PROJECTE Aquest projecte està plantejat per a treballar-se en el segon cicle d’Educació Infantil, concretament en xiquets i xiquetes de 5 anys. L’educació musical ofereix moltes possibilitats de potenciar el desenvolupament del coneixement que els infants adquireixen de sí mateix. La música i el so com a elements mediador de la seua experiència personal permitixen una sèrie d’operacions a través de l’educació vocal, rítmica, auditiva i de moviment, que reverteixen en el procés de configuració de la seua identitat, en el coneixement de sí mateix i de l’entorn que els rodeja. La relació que els xiquets estableixen amb els objectes que els envolten implica sempre la dimensió sonora. Les accions d’escollir un objecte, tocar-lo, colpejar-lo, desarmar-lo i recompondre’l els du dins d’un context d’exploració de les seues pròpies possibilitats en la recerca del coneixement de la realitat a la que acompanya sempre el so: els sons que produeixen amb els objectes o amb la veu. Per aquest motiu, en la classe de música plantejarem als xiquets una questió: Com podríem jugar a fer música? Segurament ens trobarem amb diverses opinions: - Podríem jugar a que som músics d’una banda. - Podríem fer una orquestra. - Podríem fer un tambor. - Colpejar la taula amb les mans. - Etc. Després de tantejar als xiquets comprovant que els interessos són semblants i que el tema pot dur-nos a treballar continguts molt interessants de

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

3

Música i d’altres àmbits iniciem el projecte que formalment anomenem ”PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS“. Partim del bloc de continguts”La Música“, de l’àmbit de”Comunicació i Representació“, el qual serà l’eix verterbrador del que partiran totes les activitats proposades fins que el tema perda interés per als xiquets o ja estiga prou treballat. Aquest bloc de continguts conectarà amb els altres àmbits d’aprenentatge com els d’Identitat i Autonomia personal i Medi Físic i Social mitjançant una sèrie d’activitats funcionals, significatives, interessants, motivadores, divertides i sempre globalitzadores amb els altres àmbits. D’elles extraurem els continguts de tipus conceptuals, procedimentals i actitudinals, que ens havíem plantejat treballlar i, finalment els objectius didàctics que van eixint d’aquestes activitats. 2.1 Aspectes evolutius dels xiquets/tes de 5 anys. Les criatures de cinc anys tenen unes característiques que haurem de respectar si volem ajudar-los durant el desenvolupament harmònic de totes les seues facultats. Les característiques més peculiars, després d’analitzar els aspectes evolutius dels àmbits somàtic, psicomotriu, cognitiu, llenguatge i sociabilitat, són: - Als cinc anys ja han superat l’etapa preconceptual per entrar en la del pensament intuïtiu, en la qual la intel·ligència dels xiquets està sotmesa a la primacia de la percepció. - La seua noció del temps va canviant i ja són capaços de fusionar els diferents moments d’un procés en seqüències temporals cada vegada més llargues. - Són més realistes, menys espontanis i fantàstics que als quatre anys. Necessiten que motivem el desenvolupament de la seua fantasia i que n’afavorim el desenvolupament de la capacitat d’expressió lliure i espontània. - La seua atenció ha millorat encara que continua éssent poc potent. Necessiten passar d’una activitat a una altra amb relativa freqüència. Senten més interès per la realització de l’activitat que pel producte final. Només es senten orgullosos d’allò que fan si se’ls reconeix la feina i els demés la valoren. - El progrés lingüístic és sorprenent. El nombre de paraules a cada frase ha augmentat de quatre a sis. Tenen gust i interès per l’aprenentatge de paraules mentals noves i del seu significat ajudant-los, este aspecte, a enriquir el seu vocabulari i contribuir al desenvolupament global. - La seua percepció és global ja que qualsevol activitat posa en funcionament mecanismes afectius, cognitius, somàtics, psicomotors, de creativitat, etc.; per això presentem el projecte, el principi fonamental del qual és la globalització, la manera com aprén la xiqueta i el xiquet en esta estapa.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

4

2.2. Eix vertebrador: LA MÚSICA. 2.2.1. Objectius. ü Aproximar-se al coneixement de les famílies d’instruments mitjançant la construcció d’aquestos amb materials de rebuig i que gaudisquen els xiquets fent música. ü Conèixer-se a sí mateix a través de la música, per mig de l’educació vocal, rítmica, auditiva i de moviment. ü Utilitzar la música com a mitjà d’expressió i de comunicació amb els demés. ü Desenvolupar la seua oïda musical i la sensibilitat per la música.

ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü

2.2.2. Continguts. Famílies i tipus d instruments. L’orquestra clàssica. Banda musical. El grup musical. Música clàssica / música pop. Esquema rítmic. Els instruments de percussió. La representació del fenomen sonor. L’expressió musical. La cançó i el cant col·lectiu. Coordinació motriu per a interpretar un instrument. Reconeixement visual i auditiva dels instruments. La interacció amb altres llenguatges. Expressió rítmica amb els instruments corporals i de percussió. Postura correcta alhora de cantar i de tocar els instruments. Valoració de la veu i del cos com a instruments d’expressió i de comunicació.

2.2.3. Activitats ü Observen el material informatiu que han dut de casa, revistes, llibres, objectes, etc., que poden fer música. ü Elaboració entre tots del mapa conceptual inicial –anotem les idees prèvies que tenen sobre el tema que anem a treballar– en un tros gran de paper continu que prèviament hem penjat a la pissarra. Cada xiquet i xiqueta, en la part de dalt del paper, dibuixa l’instrument que més li agrada. ü Anem a la biblioteca a buscar més informació sobre”Els instruments“, fulletgem els llibres, i després ho fem en la biblioteca de l’aula de música. ü Els done un llibret a cadascú per a que treballen (pinten i dibuixen) individualment els continguts conceptuals següents: - l’orquestra, - grup de música pop, - instruments de percussió. ü Tota la classe s´ organitza en tres grups, representant cadascú a una família d’instruments, i han de realitzar en paper continu una orquestra. Cada grup confeccionarà la seua part retallant, pintant i pegant els instruments que

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

5

ü ü ü ü ü

ü ü ü ü ü ü ü

ü

pertanyen a la seua família –se’ls han presentat fotocopiats– després, com en un trencaclosques, uniran les tres parts i formaran l’orquestra. Visualitzem en video”El conciertazo“, programa musical que feien a la televisió, per a que escolten i aprenguen de forma divertida obres de música clàssica. Audició de música de falles interpretada per una Banda Musical, i a continuació dibuixaran i pintaran una falla. Del quadernet que se’ls havia preparat, classifiquen en tres tipus els instruments de percussió de l’orquesta: fusta, metall i pell. Cantem la cançó”5 pollets”acompanyant-la amb els instruments de percussió, en base a un esquema rítmic donat. Contem el conte:”Els animalets del bosc”, on els personatges estan representats per instruments de percussió, a continuació repartim els personatges, cada xiquet interpretarà a un animalet o serà un dels caçadors. La mestra és la narradora i els alumnes han de tocar l’instrument quan aparega el seu personatge. Ho gravarem i després ho escoltarem. Audició de l’obra”Pedro i el lobo”de Prokofiev –conte musicat-. Els xiquets caminaran per l’aula al ritme del pandero: caminaran com a gossets – a ritme de negres – i com a conillets –a ritme de corxeres -. Aprenen la cançó dels pallassos de la tele”i família”i la cantem col·lectivament dramatitzant cada instrument que anomena la cançó. Els contem un conte sobre la vida de dos músics famosos: Amadeus i Mozart. Audició de l’obra musical:”Picolo, Saxo i compañía“, conte musical sobre les famílies d’instruments. Aprenen la cançó:”DO, RE,MI” i”Si n´eren tres tambors“, la canten en gran grup dramatitzant el que diu la lletra. Els donem un segon quadernet de fitxes amb instruments de diferents famílies barrejats que deuran classificar, inventaran esquemes rítmics per a interpretar-los i endevinaran quin instrument toca un determinat personatge. Anem a l’aula de música i agafem de la biblioteca aquells llibres que tracten de la”Construcció casolana d’instruments“, entre tots decidim quins podríem construir a la classe. Triem un de cada família i a continuació cada xiquet decideix quin vol fabricar. Els xiquets porten el material i comencem a confeccionar els instruments.

2.3 Relació amb els diferents àmbits d’aprenentatge. 2.3.1 Àmbit d’experiència: Identitat i autonomia personal. La pròpia imatge s’estableix i es configura progressivament en i sobre un cos biològic, diferenciant-se dels objectes sobre els quals actua i de les persones amb les quals interactua. El desenvolupament corporal i motriu serà, conseqüentment, una de les condicions del coneixement de sí mateix. Aquest coneixement sorgeix de la consideració d’un cos cada vegada més capaç, amb major coordinació i independència de moviments, gràacies al desenvolupament motriu, però, al mateix temps que el seu camp perceptiu s’amplia i s’enriqueix a l establir relacions amb el medi, interactuant amb els objectes i amb altres persones.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

6

ü ü ü ü

ü ü ü ü ü ü

2.3.1.1. Objectius. Adquirir una actitud de respecte front a les característiques i qualitats d’altres persones. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives. Conèixer els propis sentiments, emocions i necessitats, manifestar-los, explicitar-los i respectar els dels demés. Adquirir una correcta coordinació i control dinàmic en el joc i en l’execució dels instruments de percussió. 2.3.1.2. Continguts. Les diferents parts del cos com a intruments de percussió corporal. Coneixement global i segmentari del cos en moviment. Nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps. Apreciació del ritme a través del cos. Postura correcta alhora de tocar l’instrument. Valoració de les pròpies interpretacions i de la dels altres.

2.3.1.3. Activitats. ü Realitzen moviments rítmics per l’aula fent entre tots els xiquets un tren, un darrere l’altre imiten els moviments que fa el maquinista en base a una melodia. ü Els xiquets es mouen per l’aula seguint el ritme que els marca amb el pandero: caminen com a gossets –a ritme de negres- i com a conillets –a ritme de corxeres-. ü Sentats en cercle, cada xiquet té un instrument de percussió, enmig del cercle hi ha un xiquet amb els ulls tapats que deurà descobrir pel so quin instrument sona i a quina família pertany. 2.3.2. Àmbit d’experiència: Medi físic i social. En l’Educació infantil el coneixemnet del medi haurà de facilitar l’exploració, el coneixement i l’acció sobre l’entorn amb els instruments culturals establerts. Aquest procés potenciarà la imaginació, el pensament divergent, crític i creatiu i la sensibilitat social, cultural, estètica i harmònica del medi. El subjecte, a través de l’apropiació d’allò que li és extern i dels altres anirà configurant-se la imatge de sí mateix amb creixent autonomia.

ü ü ü ü ü ü

2.3.2.1. Objectius. Utilitzar adecuadament els materials, utensilis i ferramentes per a construir un instrument musical. Apreciar les tradicions folclòriques del seu entorn immediat. Participar en diferents grups ampliant el seu marc de relació. Organitzar l’espai i el temps en funció del ritme, el moviment i de les seues vivències. Conèixer les diferents agrupacions musicals o instrumentals del seu entorn. Gaudir de les manifestacions culturals.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

7

ü ü ü ü ü ü ü ü ü

ü ü ü

ü ü ü

ü ü ü

2.3.2.2. Continguts. L’ adaptació en els nous grups de persones. El ritme i el moviment en l’entorn més pròxim. La participació en activitats conjuntes. L’orquestra clàssica, la banda musical, el grup de música pop. Carnestoltes, Falles, Setmana Santa. Respecte a altres models i estils culturals. La manipulació de materials de diferents textures. Cura pels materials que utilitzen. Actituds de companyerisme. 2.3.2.3. Activitats. Per grups de cinc persones pinten i retallen els instruments de cada família per a confeccionar”La nostra orquestra”en un gran mural de paper continu. Per grups busquen informació sobre”els instruments”en la biblioteca de l’escola i en la de l’aula de música. Sessió audiovisual d’un programa de televisió denominat ”El conciertazo”. Escolten música de diferents èpoques de forma divertida i al mateix temps veuen com es distribueixen les distints famílies d’instruments en una orquestra. Observació dels instruments que formen una banda. Aprofitem la cercavila que fem tota l’escola el dia de carnestoltes. Ballem i cantem amb els músics. Audició de música de Falles. Els contem el seu origen. Caminen per l’aula distribuïts per grups al ritme del pandero. Es mouran només quan escolten els sons -llargs o curts- corresponents a l’animalet que representen. Cant col·lectiu de la cançó”La família”dels pallassos de la tele. Es mouen per tot l’espai de la classe cantant la cançó”Si n´eren tres tambors”i dramatitzant que són una banda. Construeixen el seu instrument utilitzant diferents materials.

2.2.3. Àmbit d’experiència: Comunicació i representació. En aquestes edats, la conceptualització de la realitat a través dels sistemes sensorials configura el pensament des de les diferents vessants que concorren en la seua representació, a la vegada que els permetrà comunicar l’experiència personal adquirida a través dels codis de cada una d’ elles. L’educació, en aquest àmbit, tracta de manera sistemàtica la capacitat d’experimentar, representar i comunicar les qualitats de l’entorn, integrant dins del seu currículum cada una de les formes de representació rellevants per a comprendre la cultura de la nostra societat –matemàtica, expressió plàstica, llenguatge verbal, música i expressió dramàtica i corporal-. 2.3.3.1. Matemàtiques. 2.3.3.1.1. Objectius. ü Crear situacions de compteig i relacions lògiques: classificacions i ordenacions. ü Aproximar al xiquet a les nocions espacials per mig del moviment i l’acció.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

8

ü ü ü ü ü

ü ü ü ü ü ü ü ü ü

2.3.3.1.2. Continguts. Agrupacions, classificacions i ordenacions. Coneixement de la sèrie numèrica. Comprensió de les relacions temporo-causals. Coneixement dels atributs dels instruments que estan confeccionant. Bona atenció i diposició front al llenguatge matemàtic. 2.3.3.1.3. Activitats. Ordenen els instruments de percussió del més menut al més gran. Classifiquen els instruments de percussió per famílies (fusta, metall i pell). Compten el número de xiquets/tes que tenen un instrument determinat. Compten el número de xiquets que ballen i els que canten. Compten el número de xiquets que canten i els que toquen un instrument. Compten el número de paraules que ixen en una cançó. Compten els cops de síl·labes que hi ha en una frase d’una cançó. Faran un esquema rítmic per acompanyar a una cançó i després comptaran els cops que el formen. Seriació cronològica de les seqüències del conte:”Els animalets del bosc“.

2.3.3.2. Expressió dramàtica i corporal. 2.3.3.2.1. Objectius. ü Utilitzar el cos, els gestos, les actituds i els moviments amb una actitud comunicativa. ü Introduir al xiquet/a en l’ art dramàtic a través de senzilles representacions com un mitjà de relació i intercanvi amb els altres.

ü ü ü ü

2.3.3.2.2. Continguts. Control progressiu dels gestos i dels moviments del cos. Reconeixement i interpretació dels missatges corporals i gestuals dels altres. La intercomunicació. La interpretació.

2.3.3.2.3. Activitats. ü Per l’aula es mouen al ritme del pandero:”ta“, gossos;”ti-ti”, conillets;”ta”, gegants;”ti-ti“, nanets. ü Dramatització del conte: ”Els animalets del bosc“, cada xiquet/a representa mitjançant un instrument de percussió a un personatge del conte. ü Escenificació del conte de Prokofiev: ”Pedro y el lobo”. 2.3.3.3. Expressió plàstica. 2.3.3.3.1. Objectius. ü Expressar les seues vivències, emocions i sensacions per mig del dibuix. ü Utilitzar el dibuix con un mitjà de comunicació.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

9

ü ü ü ü ü ü

ü ü ü ü ü ü

2.3.3.3.2. Continguts. Elecció de colors per a la realització plàstica. Retallar, pintar i pegar amb precisió. Cura i respecte pels materials. Participació activa en situacions col·lectives. Creativitat i originalitat. Exploració i coneixement dels materials alhora de confeccionar un instrument. 2.3.3.3.3. Activitats. Pintaran en la fitxa de l’orquestra clàssica la família de percussió per tal de realçar-la de les demés. Dibuixen i pinten les seqüències del conte: ”Els animalets del bosc” per grups. Dibuixen als personatges (instruments de percussió que pugen al tren), després els pinten. Retallen, pinten i peguen, en la cartolina dedicada a cada família, els instruments que calga per construir l’orquestra en paper continu. Fan un dibuix del conte: ”Pedro i el lobo”. Retallen, peguen i pinten en la confecció del seu instrument.

2.3.3.4. Llengua. 2.3.3.4.1. Objectius. ü Utilitzar les manifestacions del llenguatge com a diversos procediments per a obtenir informació. ü Interès per la producció escrita per a poder comprendre diferents tipus de texts. ü Fer ús del llenguatge verbal i escrit per a comunicar-se i donar significat als elements del seu voltant.

ü ü ü ü ü ü ü ü ü

2.3.3.4.2. Continguts. Introducció al text literari: contes, poesies, cançons. Introducció al text enumeratiu: llistats i catàlegs. Introducció al text informatiu: nota informativa. Introducció al text prescriptiu: dossiers. Introducció al text expositiu: mapa conceptual, murals. Interés per comunicar el treball que anem a fer a la família. Formulació de la seua opinió sobre una cançó o conte. Esforç per comunicar-se oralment. Preocupació per una correcta presentació del seu escrit.

2.3.3.4.3. Activitats. ü Expressen oralment els seus coneixements previs sobre els instruments musicals i ho anem escrivint en un mapa conceptual en paper continu. ü Entre tots ens inventem un conte: ”Els animalets del bosc” per a fer-lo després musicat.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

10

ü Fem un rotgle en l’estora i cada xiquet ens conta les seues experiències amb els instruments. ü En assemblea formulen la seua opinió sobre els contes, audicions, videos i cançons que estem treballant. ü Escriuen el títol del projecte que estem treballant en el dossier que treballen. ü Escriuen una nota informativa a les famílies notificant-los el projecte que anem a començar. ü Cada xiquet/a anota el seu nom a la pissarra baix de l’instrument que desitja construir. ü Escriuen el llistat de materials que necessitaran per a construir el seu instrument. ü Escriuen un llistat amb totes les activitats que s’han realitzat durant el projecte. 2.4 Metodologia. Entenc que la manera que jo adopte sobre com ensenyar al llarg del projecte no és quelcom diferent i distant dels demés aspectes del currículum, sinó que la metodologia que practique, junt als principis psicopedagògics, constituirà el tipus d’educació per la qual opte. L’estil d'ensenyamnet-aprenentatge per al desenvolupament d’aquest projecte: ”Construcció d’instruments” es basa en els següents criteris: ü La globalització. Els xiquets/tes amb els que treballe tenen una sèrie de coneixements ja adquirits sobre el tema que estem tractant; al apropar-se a aquesta realitat la podran transformar, ampliar els seus coneixements, traure conclusions, etc. segons el grau d’interés que despertem en ells i elles, i la manera d’entendre la realitat a estes edats, és a dir, globalitzadament. Procuraré partir dels coneixements previs que tenen sobre els instruments en general i, en base a això, els presentaré unes activitats que capten el seu interés, intentant no fer-ho de forma fragmentada i tancada per a que siguen els propis xiquets els que vagen donat-li forma al projecte amb les seues aportacions i activitats. ü L’observació. Cada grup de xiquets/tes necessiten una realitat molt concreta, un temps, un espai i unes condicions necessàries per a aprendre tot el possible d’aquesta realitat. En el coneixement dels instruments és totalment necessària l’observació i l’experimentació. Observarem a cada xiquet/a per tindre en compte al llarg del projecte la indivitualitat de cadascú i adaptarem les nostres actuacions a cadascun d'ells segons les seues possibilitats, proposant diverses opcions per a que tots tinguen cabuda i per a conèixer el grau de progrés individual. ü L’ activitat. Intentarem fer partícips a tots els xiquets/tes, ells parlaran amb el seu cos, amb el seu silenci, els seus jocs. Plantejarem experiències, continguts, actituts, etc., de manera que puguen ser protagonistes i puguen escollir, plantejar propostes, transformar i fer. Les actuacions que plantegem deuran conectar amb els interessos i motivacions que tinguen i així mateix

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

11

deuran tindre un sentit per a ells, aconseguint així l’aprenentatge significatiu. Des d'ací emmarcarem la nostra actuació com a un membre més del grup. ü La socialització. L’escola és el lloc on els xiquet/tes tenen la possibilitat de desenvolupar la seua necessitat de relació amb els iguals i amb els adults. Intentarem durant el desenvolupament del projecte crear tant un ambient físic com d’actituts on els xiquets troben seguretat i confiança, es senten volguts, que se’ls tinga en compte, al mateix temps que possibilitarem l'actuació amb els demés per a que sorgisca la comunicació, el respecte, la cooperació, l’intercanvi, afavorint activitats en gran i menut grup, activitats individuals o activitats en l’ aula, en la biblioteca, en l’aula de música, en el pati i en el carrer. ü L’organització. Si volem que els xiquets d’estes edats s'expressen amb més naturalitat i seguretat, les condicions ambientals deuen ser el més adequades i el més estructurades possibles. Facilitarem espais en l’aula que possibiliten les distintes necessitats de joc, moviment, relació, experimentació, treball, i el desenvolupament d’actituts com: col·laboració, saber compartir, autonomia, cura, independència. Les eixides a la biblioteca, a l’ aula de música, al pati, han de ser ben organitzades perquè en espais diferents no es senten perduts.També intentarem que els materials permitisquen i estimulen el desenvolupament dels objectius proposats, que siguen els més adequats possibles en el que respecta a l’ús que faran d’ells els xiquets, doncs els xiquets/tes seran els qui els manipulen i treballen alhora de construir l’instrument. Contarem amb tot el material de l’aula de música: Instruments de percussió determinada i indeterminada de diferent tipus: metall, pell, fusta o de placa (xilofó, metalòfon o carilló) i amb els llibres de la biblioteca d’aula. El material utilitzat per a l’elaboració serà el material fungible: tisores, pegament, cartolines, folis, colors, encara que cada xiquet deurà portar de casa tot el material necessari per a fabricar el seu instrument: paper de regal per a folrar-lo, cinta aïllant, gometes, etc. També utilitzarem material com a font d’observació: fotografies, vídeos, el mapa conceptual, els murals que anem confeccionant i materials per a introduir el tema: Contes amb ilustracions. Altre punt a tindre en compte és l’organització temporal: contemplarem moments d’activitat més dinàmics a l’aula –moviment al ritme de la música o del pandero per l’aula- i d’ altres més tranquils, de treball individual, de treball en grup dins i fora de l’aula, etc. En l’organització d’estos tres aspectes: espais, materials i organització temporal, tenen una importància essencial les normes que s'acorden amb els xiquets, proposades conjuntament per ells i nosaltres, no seran considerades com imposicions sinó com un aspecte necessari perquè els xiquets troben unes referències clares d’espais, temps i ús de materials. ü La coordinació amb les famílies. Les implicarem amb la idea de que es produisca un intercanvi cultural, per a enriquir i ampliar els coneixements dels xiquets i els nostres, també per a que col·laboren en la preparació dels materials que el seu fill necessitarà per a confeccionar l’instrument.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

12

2.5. Avaluació del projecte. L’avaluació com instrument educatiu resulta imprescindible per analitzar si s'ajusta adequadament l'actuació educativa a la realitat del xiquets/tes, si van aconseguint els objectius que ens proposem i quines qüestions deuen recollir-se per a propers projectes. L’avaluació que he dut a terme serà continua, formarà part del procés d’ensenyament-aprenentatge i podran anar introduint-se aspectes concrets per adaptar-nos millor al moment en que es situa l’aprenentatge dels alumnes. Aquesta avaluació comprendrà tant als xiquets/tes com a totes les variables que puguin influir en el desenvolupament del projecte. 2.5.1. Avaluació inicial. Observació general Des de l’inici de curs, en el temps diari dedicat a les assamblees, en els esplais, mentres juguen al pati, en les activitats lliures dels xiquets dins l’aula i quan treballen en els racons actuant lliurement, els observem per extraure conclusions sobre quins són els seus costums, la forma de relacionar-se, les tradicions culturals que porten implícites, la manera que més els agrada de divertir-se, si utilitzen la música en els seus jocs habituals o si imiten que toquen un instrument. Hem observat en allò que respecta a la música i la seua experiència personal que en l'esplai, moltes vegades jugaven a que eren músics d’una banda, els instruments que percutien eren els poalets amb les paletes o rastrells que utilitzaven per a jugar en la sorra, això és el que inicialment ens duu a pensar en iniciar un projecte de treball on els xiquets puguen investigar sobre algo que realment els interessa. En l'assamblea diària parlen de que els agrada jugar a fer música i que gaudirien molt si tingueren instruments per a jugar a que són una ”banda” en el pati; serà aquest el punt de partida del “projecte de construcció d’instruments” on treballarem tots els àmbits globalitzadament. Aspecte linguístic Al començament del curs realitzàrem unes proves d’escriptura espontània per a comprovar en quin estadi lecto-escriptor es trobaven els xiquets/tes, tenint en compte les teories constructivistes de l’aprenentatge que són la base de la nostra línia metodològica. Vegérem que un 10% dels xiquets/tes es trobaven en la fase presil·làbica, un altre 10% en la fase alfabètica i la resta pertanyia a la fase sil·làbica. Les vocals ja les tenien assolides des de l’any passat i el número de consonants que realment sabien no el coneixem, doncs al treballar constructivament, totes les consonants es treballen alhora per mig de les rutines diàries: passar llista, posar la data, observar el temps que fa, etc. Coneixen alguns referents del curs passat, col·locats en les parets de l’aula: els dies de la setmana, paraules que indiquen el temps, -núvol, sol, pluja-, el nom i primer cognom de cada xiquet, etc., encara que no tots els xiquets ho tenen assolit.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

13

Matemàtiques Els xiquets, per rutines diàries van consolidant els conceptes i els números: Contem els xiquets que són a la classe i els que són a casa, col·loquem en la pissarra la data amb el número del mes. Coneixen ara, a principi de curs els números de l’1 al 5, que són els que es van treballar sistemàticament el curs passat, encara que treballem tots els números, seguint la línia del constructivisme. Hi ha referents a l’aula: un mural amb els números de l’1 al 100. Els números de l’1 al 10 assenyalats amb els dits de les mans, la fulla del calendari del mes en el que ens trobem, etc.; per aquest motiu els xiquets coneixen més números, doncs treballem tots els que es presenten per algun que altre motiu. A començament de curs la majoria del xiquets no realitza bé el traç del número, alguns xiquets comencen ara a fer-ho millor. Fan molts números en espill, per un problema de lateralitat al no tindre encara definit el seu esquema corporal. La tutora comença a introduir la descomposició del número per mig del treball amb regletes. Conèixer aquesta avaluació inicial de la classe en general és fonamental per a plantejar–nos les activitats més adecuades, amb uns continguts concrets i nessesaris al nivell evolutiu del xiquet que ens ajuden a aconseguir uns objectius didàctics que sobre la marxa aniran configurant-se. Arreplegarem també informació sobre els coneixements previs i les actituds que els xiquets/tes tenen sobre el tema del projecte proposant aquestes preguntes en l’assamblea: - Quins instruments coneixen? - Con són? quina forma tenen? - Com es toquen ? - De quins materials estan fets? - On es troben ? - On podríem trobar informació sobre els instruments ? - Quins instruments podríem construir ? - Amb quin material podríem construir-los ? 2.5.2. Avaluació continua. En cada una de les activitats que realitzen els xiquets/tes, observarem el grau de comprensió front a l’activitat, l’esforç, interés i actituds en la seua realització i, com concluix el procés. L’observació directa és el mitjà més adequat en aquesta etapa educativa. Observarem i registrarem de forma continua i sistemàtica l’adquisició d’actituds, conceptes i procediments relacionats amb els objectius que ens hem proposat aconseguir o potenciar. Per ajudar a sistematitzar i registrar la informació obtinguda per mig de la observació hem dissenyat uns fulls de seguiment per a cada àmbit i al mateix temps hem portat un diari de classe on hem anat anotant tot el que anava realitzant-se al llarg de les 16 sessions que ha durat el projecte, fins que he desenvolupat totes les activitats que havíem plantejat i fins que ha tingut interés per als xiquets. Al mateix temps, registrem la informació en l’agenda personal, on anotem les anècdotes més rellevats i si les propostes funcionen o no.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

14

ü ü ü ü ü ü ü ü

2.5.2.1. Activitats programades. Han sigut adecuades per aconseguir els objectius que ens hem proposat? Estan adaptades a la realitat i interessos dels xiquets? Els continguts estan relacionats amb els ja assolits anteriorment? Tenen un caràcter actiu i lúdic ? He treballat els diferents àmbits de manera globalitzada? S‘han desenvolupat en un clima afectiu ? Hem tingut en compte les diferències individuals? Hem realitzat activitats complementàries o de reforç?

ü ü ü ü

2.5.2.2. Recursos. Avaluació de la pràctica docent: Com ens hem implicat en les activitats? Com hem orientat i desenvolupat les activitats? Hem organitzat correctament els recursos? Com ha sigut la intervenció docent en la participació dels pares/mares?

2.5.2.3. Pares i mares. ü Han participat en l’aportació de llibres o revistes per a buscar informació i en el material per a que el seu fill/a construeixca l’instrument?

ü ü ü ü ü ü ü

2.5.2.4. Materials. Tenim suficients instruments de percussió determinada i indeterminada per a que tots els xiquets participaren alhora? Els instruments estan en bones condicions? El material per a construir els instruments el teníem ja en l’aula, material de rebuig o els xiquets l’han tingut que dur de casa? El material previst ha sigut l’adequada? Permitix la seua utilització autònoma? Facilita la socialització? Facilita la coeducació?

2.5.2.5. Espai. ü La planificació de l’espai ha sigut adequada? ü L’ambient ha estat motivador? 2.5.2.6. Instruments d’avaluació: Fulls de seguiment.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

15

ÀMBIT D’EXPERIÈNCIA: ”MEDI FÍSIC I SOCIAL” Ulilitza bé els materials al construir l’instrumnent? Li agrada conèixer el que passa al seu voltant? Li agrada participar en les festes de l’escola? Té interés per construir bé el seu instrument?

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

...

9.

8.

7.

6.

5.

4.

3.

2.

1.

NOM I COGNOMS

Participa en totes les activitats?

16

ÀMBIT D’EXPERIÈNCIA: ”IDENTITAT I AUTONOMINA PERSONAL” Li agrada participar en tots els jocs? S’expressa amb claretat? Transmet tot els seus sentiments i emocions ? Utilitza totes les seues possibilitats motrius?

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

...

9.

8.

7.

6.

5.

4.

3.

2.

1.

NOM I COGNOMS

Respecta als demés ?

17

ÀMBIT D’EXPERIÈNCIA: ”COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ” Sap expressar-se per mitjà del seu cos i dels seus gestos? S’expressa oralment amb claretat? Participa en la construcció del seu instrument ? Manté una audició atenta? Ha interioritzat algunes nocions espacials ? Ha interioritzat algunes nocions espacials ? Expressa les seues vivències per mitjà del dibuix ? Es mou seguint el ritme que jo marque ? Conta , classifica i ordena els instruments de percussió ? Coneix les diferents famílies d´instruments? Coneix diferents tipus de textos ?

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

...

9.

8.

7.

6.

5.

4.

3.

2.

1.

NOM I COGNOMS

Canta cançons en grup ?.

18

2.5.3. Avaluació Final. El projecte de treball ”Construcció d’instruments” ha resultat molt satisfactori i interesant, doncs el xiquets /tes han treballat tots els àmbits amb molt d’entusiasme ja que les activitats que hem plantejat són al mateix temps lúdiques i funcionals, aprenien quasi sense adonar-se. Hem volgut que s'implicaren amb la seua realitat social i cultural a través dels costums i folklore del seu poble, que s’aproparen a la seua cultura i començaren a assolir els hàbits propis del seu voltant i així que anaren desenvolupant-se com a membres de la comunitat a la que pertanyen. Axí mateix, han adquirit una gran quantitat de conceptes musicals que els ajudaran a coneixer millor el seu propi folklore. Aspecte lingüístic Pel que respecta a la lecto-escriptura els xiquets/tes, quasi a final de curs, ja coneixen la majoria dels refents que treballen diàriament en les rutines i aquells que es treballen en cada unitat didàctica i que també pengem en les parets: títol de la unitat, pòsters amb noms d’objectes que estem treballant. Ara, a final de curs, hem passat altra vegada la prova d’escriptura espontània i la majoria dels xiquets estan en la fase sil·làbica alfabètica, si els dictem paraules senzilles ja són capaços de escriure-les perfectament, doncs ja coneixen quasi totes les consonants. Matemàtiques En el que correspon a la numeració ja coneixen sistemàticament del numero 1 al 9, el seu traç i el concepte que representa, ara són poquets els xiquets que fan els números en espill i la majoria ja tenen assolida la descomposició del número. També coneixen els números que comprenen un mes (de l’1 al 31) doncs els treballem diàriament en les rutines i altres números que puguin sorgir. 3. Conclusió. Aquest canvi de plantejament de la pràctica en l’aula, basat en la globalització relacional, que es concreta en els projectes de treball, ha permés generar, en l’equip de cicle d’Educació Infantil, un procés propi d’el·laboració del projecte curricular. En el PCC intentàrem donar resposta a tres questions fonamentals: - Com aprenen els xiquets/tes? - Què volem que aprenga el nostre alumnat? - Quin ha de ser el nostre paper com a mestres? Intentar donar resposta a aquestes questions ens a permés una nova organització de l’equip de cicle, si bé en un principi teníem una visió un tant restringida del treball per projectes de treball que corresponia principalment a un canvi formal o metodològic, poc a poc hem anat aprofundint en la interpretació del coneixement de l’alumnat i en un canvi d’actitut que va des d’entendre el saber de forma acumulativa i compartimentada fins entendre’l de forma significativa i

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

19

globalitzada. D’aquesta manera l’alumnat participa activament en la construcció del seu propi coneixement i en l’elaboració del currículum.

4.Bibliografia. Ø Curs de formació: C. P”Arbre Blanc –Mutxamel. Curs 2000-01”Els projectes de treball en Infantil i Primària”. Ø Decret 19/92 de 17 de febrer, Currículum de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana. Ø Velasco, C. ”JUGAR CON LA MÚSICA”. Cuadernos de pedagogía. Nº143. Diciembre 1986. Ø Cooperación Educativa nº 39. Revista Kikiriki, monográfico. ”La globalización como cambio de mirada.” 1996 Ø MEC. ”Escribir y Leer". Tomo I. Edelvives.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

20

5.ANNEXES 5.1.Els animalets del bosc – Conte musicat – Personatges:

Llop: Granota: Papallones: Cuc de llum: Grill: Pic Fort: Esquirol: Pardalets: Caçadors:

Pandero Castanyoles de mànec Cròtals Campaneta Cascavells Caixa xinessa Claus Triangles Maraques

En un bosc proper d’ací vivien molts animalets, i entre tots feien uns sons bonics de veritat. Escolteu-los !!!!!. Un dia, un PARDALET que volava per l’aire molt content es va trobar amb el seu amic PIC FORT i li va dir: - Un gran i ferotge LLOP ha vingut de terres llunyanes i corre la veu que està molt famolenc. Hem d’amagar-nos !!!!. La GRANOTA, que dins del seu basal ho havia escoltat tot, va començar a cridar molt asustada : Croac, Croac, Croac !!!!!. Una PAPALLONA que per allí passava se’n va anar corrent a avisar a la seua amiga Campaneta, el CUC DE LLUM, i entre les dos van pensar un pla per a desferse del LLOP: - Farem una trampa, un forat molt gran en terra i el cobrirem de fulles seques – digué la Papallona _. - Ah!, continuà parlant Campaneta, i quan el LLOP el xafe es caurà dins i aleshores cridarem al Sr.GRILL per a que li faça pessigolles al culet i també a l’ESQUIROL per a que li pegue al cap amb la cua. També PIC FORT li picarà a l’esquena i nosaltres dos des de l’aire li tirarem uns polsets màgics per a que s‘adorma. Després el llop s’enfadarà i cridarà: Au!, Au!, Au! i la Granota li contestarà: - T´aguantes, encara et passa poc, això per voler-nos menjar!. La PAPALLONA li digué: - Per acabar, el PARDALET anirà a buscar als CAÇADORS que l’embolicaran en una corda molt forta i se l’emportaran a un zoo on els xiquets i els majors puguen anar a vore’l i mai més li faça mal a ningú. Això va passar quan posaren en marxa el pla i a partir d’eixe moment els animalets del bosc es varen quedar molt feliços fins sempre i els CAÇADORS se’n van anar a casa molt contents. Escoltem els crits d’ alegria de tots els animalets !!!!!. I… conte contat, conte acabat.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

21

5.2. Cançó: ”Mi familia” Autors: ”Els pallassos de la tele”. Mi familia, sí señores, somos músicos de honores y tenemos (bis ) una orquesta ( bis) por muchas generaciones. Si tú quieres ( bis ) que te enseñe ( bis ) a tocar la melodía pues depende del instrumento que tú tengas ese día. Si toco la trompeta, ta ra ta ra ta re ta si toco el clarinete, te re te re te re te, si toco el violín, ti ri ti ri ti ri, si toco el tambor, porom porom porom

TORNADA

Mi abuelita, ( bis ) muy coqueta,( bis ) siempre toca la trompeta y mi abuelo ( bis ) con un dedo ( bis ) da lecciones de corneta

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

22

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

BATERIA PLATS FLAUTA CLARINET PIANO BOMBO TROMPETA SAXOFON TAMBOR CASCAVELLS TROMBÓ DE VARES GUITARRA CAIXA XINESA

REDONS ALLARGATS, GRANS, MENUTS

corda,vent, percussió

• •

•

COM SÓN?, QUINA FORMA TENEN?

• • • • • • • • • • • • •

QUINS INSTRUMENTS CONEGUEM ?

AMB LA MA AMB LA BOCA

percutint, bufant colpejant, ,puntejant,

• •

•

COM ES TOQUEN?

• • • • • •

• follets de diferents editorials • joguets • en dibuixos de calendari. • revista de música clàssica i de música pop.

kilikily una flauta una pandereta caixa xinesa sonalls trompa cascavellsguitarra

UNA TROMPETA UN TAMBOR UNA MARACA

•

• •

de plàstic, metall, de canya, pell..

DE FUSTA DE FERRO

DE QUINS MATERIALS ESTAN FETS?

•

• • •

QUINS INSTRUMENTS PODEM CONSTRUIR?

• EN LLIBRES • EN REVISTES • A LA BIBLIOTECA

ON PODEM TROBAR INFORMACIÓ?

CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS

• •

paper cartolina embuts tubs de la llum pots de llaunes canyes • • • • • •

EN UNA BANDA UNA ORQUESTRA

ON ESTROBEN?

AMB AMB AMB AMB

• • • •

FUSTA METALL CARTÓ PLÀSTIC

AMB QUIN MATERIAL PODEM CONSTRUIR-LOS?

5.3. Mapa conceptual.

MAPA CONCEPTUAL INICIAL/ final

23

5.4. Full d’informació als pares/mares.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

24

5.5. Llistat d’activitats.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

25

5.6.Cançó “Si n’eren tres tambors”

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

26

5.7. Cançó “Do, Re, Mi”

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

27

5.8. Esquemes rítmics.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

28

5.9. L’ orquestra clàssica.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

29

5.10. Inventa esquemes rítmics.

Silvia Aparisi Borrull

Construcció d’instruments

30