Mi Escuela Sabe A Naranja

Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela. Eulàlia Merino Cabré

Treball sobre el llibre:

Mi escuela sabe a naranja Ser i estar en la escuela Mari Carmen Díez Navarro

Merino Cabré, Eulàlia Seminari Jordi Simón i Llovet Grup 1K-A. Grau Educació Infantil. URL Blanquerna 09.12.2009

Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela. Eulàlia Merino Cabré

Índex

Introducció……………………………………………………………………………………… ……………………………………….1 Cites................................................................................................................. ............................2

Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela. Eulàlia Merino Cabré

Introducció El llibre Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela, de Mari Carmen Díez Navarro, consta de disset capítols, dels quals hi ha una cita de cadascun, de la frase que mès m’ha interessant, per el seu significat final i que m’ha aportat alguna ensenyança o alguna lliçó. Mari Carmen Díez, va concedir a l’any 2007 una conferència a la universitat URL Blanquerna, on parlava del fet de ser mestre basant-se en la seva experiència i fent referència numerables vegades al llibre citat anteriorment. Sobretot va parlar del capítol “Jugamos a maestros”, que la conclusió que treia és que jugant es resolen conflictes i per poder-ho fer cada nen havia de passar per les dues situacions, també servia perquè els infants es coneguessin millor. Va dir unes frases molt interessants, “els nens demanen acompanyament, exemple, atenció, estabilitat, seguretat”, “fer sentir que existeixen”, “volen descobrir”, les quals en aquest treball es pot veure que tot té relació.

Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela. Eulàlia Merino Cabré

Cites DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “¿Quién soy yo?”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.27 “Y se entregará con todas sus fuerzas a lograr sus deseos, siempre que se le permita recorrer su camino de sucesivas identificaciones y siempre que se le permita tener un lugar diferenciado y particular, no apegado en exceso a su madre, desde donde pueda sentir sus carencias y moverse para intentar solventarlas.” S’ha de deixar que els infants vagin descobrint, poc a poc, el món que els envolta i el seu lloc en ell i així poder fer el que desitgen. L’infant necessita de l'estimació de la mare per sentir-se més segur, però aquest vincle no pot ser exagerat ja que sinó sempre dependrà de la mare i el que és important és que l’infant aconsegueixi una autonomia. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “La cebolla de Alfanhuí o las sorpresas de la cotidianedad”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.40 “Las cartas empezaron, pues, a ser un motivo más de encuentro entre los niños.” És la manera de poder expressar-se, disculpar-se, emocionar-se, etc. Però sobretot que els infants vulguin aprendre a escriure i llegir ràpidament, per tant hem de buscar maneres d’incentivar-los, ja que si gaudeixen el que fan aprendran aprenen més. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “El restaurante de todos”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.51 “Para no sentar precedentes y evitar líos en el futuro con respecto a las votaciones, me mantengo en lo dicho, pero insisto en que se trata de un magnífico nombre para nuestro restaurante.” Quan es pren una decisió s’ha de complir, encara que més tard et vingui alguna idea més interessant, per tal de no “depreciar” a l’infant que ho ha aportat i també ensenyar-los a prendre decisions, tot i explicar-los que hi han moltes idees interessants. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Puro amor”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.72 “Se nos puso a prueba el <> con aquel <>.” Ens poden dir, explicar i saber teòricament que és alguna cosa, però hi ha que requereixen ser viscudes i fins que no se’ns presenta la situació i la vivim no sabrem ni sentirem que és realment. Hem de viure les coses, no tot és saber de paraula. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Quiero ser alguien”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.96 “Como maestra curiosa de lo que pasa entre y en el interior de las personas que me rodean, yo miro o intento mirar.”

Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela. Eulàlia Merino Cabré Per ser mestre has de ser curiosa, ja que necessites conèixer a l’infant per poder educar-lo i ensenyar-lo segons les seves necessitats, sabent els gustos, les dificultats, com és. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Los cuentos de la mantita”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.105 “Es por eso que elijo los cuentos con tanto cuidado.[...] Y es por eso que los cuentos nos recompensan con bienes, a los niños y también a mí...” Els contes sempre tenen alguna cosa ha ensenyar, algun missatge, per això hem de tenir tacte a l’hora d’escollir un conte, ja que moltes vegades també ens ajuden a entendre moltes situacions, ja que arriben fàcilment al nens. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Asomarse al mundo”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. P.116 “Estàn tan <<en construcción>>...” Els infants estan contínuament en creixement, en aprenentatge, quasi be tot és nou per a ells i per això tenen una continua curiositat per conèixer i saber i hem d’ajudar-los a aprendre i que aquests aprenentatges es vagin multiplicant. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Maquinando”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.150 “Observar el proceso de cambio en los niños, que han pasado de ver las máquinas como algo semimágico, a entender que sin objetos fabricados por las personas para facilitar-se las cosas.” El procés d’aprenentatge, l’evolució de l’infant moltes vegades va de la il·lusió imaginativa a entendre realment les coses, el perquè són, perquè estan fetes, etc. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Despacito y buena letra”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.153 “Están queriendo leer = saber = crecer = poder y se lanzan a ello como una explosión […] Es un momento tan lleno de curiosidad, como de incertidumbre, un momento muy personal…” Quan els infants volen aprendre, quan tenen aquesta curiositat, l’aprenentatge és mès productiu ja que ho fan amb ganes perquè ha sortit d’ells el voler fer-ho, tot i que cadascú a la seva manera i al seu ritme, fent la seva pròpia evolució. Per tant, hem d’alimentar la curiositat per aprendre. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “El perro mongol”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. P.171 Contagiar lo que siento, de dejarme ver, de implicarme y caminar al lado de los niños. Pero no sólo en los aprendizajes, sino también en los sentimientos. Anar més enllà de les experiències educatives i en certa manera utilitzar-les perquè aprenguin a expressar-se a que no tinguin por de compartir els sentiments, etc. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “¿Jugamos a maestros?”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.178 “Sin embargo estar en la

Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela. Eulàlia Merino Cabré escuela pendientes sólo de <<el saber>> equivale a hacer una escuela con una ausencia fundamental: nosotros mismos.” Anar a l’escola no és tan sols anar a aprendre el que toca, sinó que se’ls ha d’ensenyar a conèixer, a saber qui és. Com és, a identificar-se i desprès trobar el seu propi lloc. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Los discursos del decir, del hacer y del sentir”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.197 “Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás.” Tots tenim coses especials en el nostre interior, tots som diferents ja que cada un de nosaltres té unes qualitats que hem de saber potenciar.

Mi escuela sabe a naranja: Ser i estar en la escuela. Eulàlia Merino Cabré

DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “El poder de las palabras”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.223 “Las reacciones de los niños ante las propuestas nuevas y observar su brillante capacidad de pensar sobre las palabras, o los hechos que les rodean.” Els infants tenen una gran capacitat de pensar i d’imaginar que hem de potenciar, per tal d’aprendre de tots. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “El entusiasmo docente”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.237 “Ella está en el horizonte. Me acerco dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.” Tots necessitem estar il·lusionats per alguna cosa i arribar a aconseguir-la, la il·lusió és la que ens ajuda a mirar i tirar endavant, ja que hi ha alguna cosa per aconseguir i assolir. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Anselmo habla más que yo”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.248 “Necesitaba <> por ellos, que me vieran interaccionar en clase con los niños, y que me dieran su opinión sobre lo que ocurría, y cómo salir de esta situación de repetición y de bloqueo.” Els mestres no ho saben tot, també aprenen dels companys, dels propis infants, etc, i poden equivocar-se, no poder avançar,etc, per això quan tens algun problema i l’has pogut detectar s’ha de demanar ajuda i entre tots buscar la solució. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Libro de visitas”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p.258 “La seriedad del tema, la diferencia señalada y respetada, el descubrir la realidad de las dificultades que muchas personas padecen y el cariño con el que Fran, Inma y José Mari transmitieron sus experiencias de vida, supusieron un inicio emocionante para nuestro proyecto.” Molts projectes que es fan a l’aula no sempre parteixen d’un llibre, de vegades parteixen de moments, situacions viscudes i presentades per infants i això fa que la resta de companys s’interessin i tinguin mes curiositat i aprendre de forma més indirecte. DÍEZ NAVARRO, MARI CARMEN. “Los platos cabezones de la Patagonia”. A: Mi escuela sabe a naranja: Estar y ser en la escuela infantil. p. 281 “Tener sitio no sólo implica estar, eso se da por supuesto, tener sitio implica también y sobre todo ser.” Per poder tenir lloc primer s’ha de saber qui ets tu, crear la teva pròpia identitat, sent diferent als altres, sent particular i així poder trobar el teu lloc.