L'ullal

Butlletí de difusió i debat de la Federació de les Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament i la Cultura dels Països Catalans – FeCat – COS (Coordinadora Obrera Sindical)

L’Ullal

Número 19 IV Època Novembre – Desembre 2008 Novembre - Desembre 2008 Quarta Època,

Davant la LEC, des de la FeCat COS estem decidides i reclamem:

Número especial sobre les agressions a l’ensenyament públic arreu dels Països Catalans.

1- l’excel—lència de l’ensenyament públic; amb ràtios menors i desdoblaments dignes i adients, amb el corresponent reconeixement real legal i social de totes les etapes educatives (tant pels i per les professionals que ens hi dediquem, com pels i per les nostres alumnes i les seves famílies) i les garanties d’oferta pública, 2- la gratuïtat real de l’escola pública (pels llibres de text, els materials pels laboratoris, les sortides de camp, etc.), perquè volem una pública de qualitat que compensi i vagi annulant les desigualtats socials. 3- La igualtat en drets pels alumnes més desafavorits, contra aquest elitisme i competitivitat que agreuja la segregació i les diferències. 4- L’eliminació definitiva dels ajuts, subvencions i finançament de la privada (que a dia d’avui s’emporta el 30% del pressupost en ensenyament) 5- La sortida de les empreses i de la patronal sindical (CCOO i UGT) dels centres educatius públics. 6- Un increment real de la inversió pública, de com a mínim el 6% del PIB principatí, doncs si la mitjana d’inversió pública en educació dels estats de la UE i de l’OCDE és del 5,3% del seu Producte Interior Brut (PIB), i si la mitjana que l’Estat espanyol inverteix és del 4,6%... al Principat de Catalunya encara és menor!! (Informe OCDE 2008)

Per un ensenyament públic, laïc, gratuït, de qualitat, en català, igualitari socialment i no sexista!! El 13 de Novembre, totes i tots a la Vaga contra la LEC al Principat!! El 20 de Novembre, totes i tots a la Vaga en defensa de l’Escola Pública a la Catalunya Nord!! Totes i tots a les concentracions i tancades al Instituts arreu del País Valencià, a partir del 10 de Novembre! El 29 de Novembre, totes i tots a la Manifestació a València pels drets laborals i la defensa de l’enseyament públic. I al Desembre, vaga de l’ensenyament valencià!

Editorial i presentació: Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, de l'IEC: ullal 1 1 m. [LC] [ZOA] [MD] Dent puntuda situada entre la darrera incisiva i la primera premolar. Aquesta criatura triga molt a treure els ullals. Arrencar un ullal. Encara no li han sortit els ullals. 1 2 m. [ZOA] Dent inoculadora del verí d’algunes serps verinoses. 1 3 m. [ZOA] Dent incisiva dels elefants. 2 1 m. [GL] Clot, forat, per on surt aigua. 2 2 [GL] ullal artesià Font, deu, per on brolla l’aigua a una pressió hidràulica suficient que li permet sobrepassar la superfície del terreny. 2 3 m. [GL] Clot profund per on es precipita l’aigua de la mar, d’un riu, etc., formant remolí. 2 4 m. [GL] Font subaquàtica, sobretot en espais d’aiguamoll o albuferes. 3 m. [ZOI] Mol—lusc del gènere Dentalium, de la classe dels escafòpodes, la conquilla del qual té forma d’ullal d’elefant, oberta per tots dos costats. Amb aquestes referències i definicions, podem entendre que amb l'Ullal volem desenvolupar una eina que serveixi per fer brollar la nostra llengua i cultura, d'allà on es trobi amagada, menystinguda, soterrada, per sota de l'aiguamoll de la cultura del capital i de la llengua del "Imperio"… Per anar bastint les bases que ajudin en el nostre redreçament com a poble i com a classe, amb la nostra llengua i cultura com a puntals d'aquest nou ressorgiment, que com a ullals d'aigua dolça, neta i pura, brolli en mig dels marasmes bruts i tèrbols de la desraó, la barbàrie imperialista (espanyola o francesa) i la ceguesa de la incultura forçada en la que se’ns vol mantenir al poble treballador. Des de la FeCat - COS, seguint el camí encetat el 1999 per un grapat de companyes i companys de la COS, volem que aquesta nova època de l'Ullal sigui la nostra eina, la teva eina per sumar-hi forces, perque la nostra llengua i cultura (i amb elles, l'ensenyament que volem, públic, laïc, gratuït, de qualitat, en català, no sexista i integrador i igualitari socialment) tornin a brollar amb força i vitalitat renovades. Posem-nos-hi!!

Algunes raons contra la LEC i per la vaga el 13 de novembre. 1- Perjudicis reals que produirà a nivell laboral dels i de les ensenyants (fonamentalment als i a les interines i subtitutes) - El professorat interí i substitut passarà a ser “laboral” i sense els seus drets actuals (art.98.1,101.5, 104.2.e) Ara, a les confirmacions d’interinatges, les propostes de comissions de serveis, etc... s’afegeix la determinació de perfils per a cobrir llocs docents específics i d’altres “d’especial responsabilitat i confiança” en els quals no es determina la forma de selecció (potenciant-hi doncs l’amiguisme, i la corresponent selecció a dit) Les direccions faran i desfaran les plantilles, proliferaran els llocs de treball “específics”, o a dit, esdevenint-hi la norma (art. 80.3. 89.1, 90.1, 91, 101.2c, 101.3, 102, 110.6, 111, 130.5.g) - Es passarà a tenir plaça a una zona, no a un centre, i acabaràs treballant en més d’un institut (art.101.2a,104.2.f, 110.2, 110.3)

Així, s’obre la possibilitat de contractar laboralment substituts/es per zona, la qual cosa genera més diferències, tant a nivell salarial (triple escala salarial, el professorat funcionari en els tres primers anys també cobrarà menys), com a nivell laboral, a l’empara d’altres articles de la llei facilitarà una futura “externalització” del servei. - S’allargarà el calendari laboral del professorat i la jornada partida serà consagrada per llei (art.52.3, 121.1) - Ens veurem forçades i forçats a participar en totes les activitats fora del centre (art.28.1.b, 28.2.f, 28.2.h, 93.f, 93.g) - Ens adscriuran a cossos docents nous, arribant a perdre les prestacions de Muface, i havent-hi de cotitzar més pels mateixos serveis que rebiem abans (art.99.1, 104.2i)

2

Per exemple, l’actual sistema de sexennis serà substituït per un sistema de graus només per al professorat funcionari, quedant-hi exclòs el personal interí. La carrera docent s’articularà en 7 graus que es podran anar adquirint cada 5 anys si se supera l’avaluació de la tasca professional feta. - Per altra banda, a més, la LEC aprofita les retribucions complementàries per aprofundir encara més en les diferències salarials i al mateix temps per premiar econòmicament aquells i aquelles docents més afins al nou sistema dissenyat. El complement general docent no s’aplica fins als 3 anys d’activitat docent i

mentrestant es cobrarà un complement de formació inicial inferior. S’establiran uns complements de productivitat que poden tenir diversos conceptes (per retribuir dedicacions, innovació, rendiments...) - No es podrà participar en concursos de trasllats perquè amb la LEC es crearan unes especialitats noves que no concorden amb les actuals, (99.3, 104.1c) - Amb la LEC podrem Impartir qualsevol matèria que ens manin sense respectar el nostre caràcter d’especialista (l’invent es diu “polivalència curricular”, art. 57.1, 76.5)

2- Perjudicis reals que patirem a nivell curricular i “disciplinari” els i les ensenyants (fonamentalment als i a les interines i subtitutes) - Es dotarà la direcció del centre d’autoritat pública, fent-se prevaler les seves decisions (siguin quines siguin… d’aquí la facilitació de l’”amiguisme” per exemple) Des del poder que se li atorga, la direcció determinarà la plantilla i els recursos econòmics i, mitjançant la funció avaluadora incidirà en les retribucions del professorat, per les vies del graus, els complements de productivitat i el nomenament d’òrgans unipersonals addicionals. És a dir, que les nostres retribucions dependran de l’avaluació de les direccions i els experts segons resultats, és a dir, que “aprovis” més (art. 91.3, 122.2, 130.7, 170.c, 174.c, 174.e) - Per altra banda, com a mostra de la regressió que aquesta LEC significarà a tots els nivells, retornaran vells cossos docents del franquisme com el de catedràtics (Art.107), inspectors (Art.108) i directors (encobert)

- Cada centre tindrà un currículum diferent, s’impartiran encara més absurditats: augmentant-hi així les desigualtats entre els centres (art. 81.4, 87.1, 87.3), i per tant les desigualtats socials derivades. - La nostra llibertat de càtedra estarà sotmesa a l'ideari del centre: la carta de compromís educatiu i el projecte educatiu de centre (art. 20, 27.3, 75.2, 93.4)... com si en temps del franquisme ens i trobéssim!! - El Departament crearà un “cos” de directors a la seva mida (art.103.1)... És a dir, aquells ideològicament més propers, més fàcilment controlables, etc. - Cada centre tindrà un model disciplinari diferent sotmès al Consell Escolar (art.33, 126.3.c)

3- Perjudicis reals que patiran a nivell de recursos i finançament els centres públics d’ensenyament - Es destinaran més recursos que mai a l’ensenyament concertat. (art. 46.6, 43.2, 185.2) Malgrat que al Projecte de LEC del govern tripartit “d’esquerres i catalanista”, es parla de suprimir concerts amb aquests centres concertats si deixen d’acomplir els requisits marcats per la Generalitat (Art 187.3), totes i tots els que ens dediquem a l’ensenyament sabem de la total manca de control sobre l’escola concertada i davant dels possibles “dubtes” que es generin a l’hora de tancar un grup de pública o un de concertada, el Departament, responent als seus interessos de classe, tancarà sens dubte el públic. Aquest mateix criteri d’afavorir la concertada s’aplicarà a l’hora d’obrir nous grups, per exemple. Per altra banda, qui es creu que la concertada aplicarà realmente les “quotes”? La clau per impedir la selecció classista prèvia de l’alumnat de

la concertada, eren les oficines úniques de matriculació. Però ara, la LEC manté la matriculació per centres, la qual cosa continuarà permetent a la concertada la selecció del seu alumnat. - La LEC, preveu “premiar”!! els centres concertats que “assegurin l’equitat” escolaritzant alumnes amb NEE. Aquesta partida, instaurada amb el PNE, va duplicar el seu pressupost el curs passat, malgrat que la concertada segueix escolaritzant el 14’8% d’immigrants (taules de les Bases) i la pública més del 85% sense cap increment econòmic!! Pel mateix motiu, també preveu fons addicionals pels “contractes programes” per a aquells que realment no cobrin les quotes per la sisena hora, que prohibeix com a obligación, però que segueix permetent de forma voluntària… En el seu momento, la LODE va crear els concerts “per a tendir a la gratuïtat” de l’ensenyament (igual

3

que el PSOE va aprovar, amb l’abstenció dels seus socis de govern a la Generalitat principatina, la darrera Reforma Laboral, per tendir a la supressió

de la precarietat laboral…), no obstant això, òbviament, les quotes s’han multiplicat perquè són la base dels beneficis.

4- Amb la LEC es promou la privatització definitiva dels centres públics d’ensenyament - Amb la intenció d’ampliar els mecanismes de “municipalització”, i amb l’excusa de “democratitzar” i fer més propera la gestió i manteniment dels centres, només es preten la privatització indirecta de la gestió dels centres públics (tant a l’ensenyament no obligatori, com als centres ordinaris). Tal i com ja s’ha començat a fer al Principat amb l’ensenyament dels nens i nenes d’entre 0-3 anys. La LEC potencia la municipalització, i com a Barcelona, on el Consorci engloba a tots els centres de la ciutat (Art 144), absorbeix les funcions dels Serveis Territorial corresponents, amb la qual cosa desapareixen. (Art. 160.2) - Des de la FeCat-COS, no ens hi oposem en absolut a la implicació dels municipis i la base ciutadana en l’educació pública, però rebutgem i denunciem que sota el miratge de la “descentralització” s’amagui una política de privatització (externalitzant els serveis), generant-hi greus diferències en funció de la riquesa, implicación i tamany de l’Ajuntament en qüestió. - Per altra banda, i si amb la quesito de la “municipalització” no en tiguéssim prou, se segueix el model anglès de privatització, mitjançant la concertació amb els centres públics d’uns projectes que es financien en funció dels resultats del centre, i amb mecanismos d’autofinançament… Açò segueix també el model marcat des de la Unió Europea per a les Universitats, mitjançant l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, que només serveix per permetre l’entrada de les empreses i el capital privat als centres públics. D’aquesta forma, es potenciaran les diferències entre centres, augmentant la marginalitat i indefensió d’uns centres davant d’altres, la qual cosa tindrà el seu reflex directe en els dels barris obrers i populars, afectant terriblement els fills dels treballadors i treballadores i els de la majoria de les persones migrants... Augmentant la segregació de classe al nostre país, amb la regressió social, de més de 40 anys, que això significarà... - No només es privatitzarà l’ensenyament nocturn, d’adults i d’infantil (art. 53.6, 66.2, 143.4, 148), sinó que s’avançarà envers la privatització paulatina de tot el sistema educatiu públic. - El Departament ja ha desenvolupat la LEC en el Decret de Batxillerat atribuint-se la capacitat de decidir quins centres deixen de fer el batxillerat,

en funció de criteris com la demografia i les característiques socials de la zona educativa (és a dir, àrees de menor població, o populars, veuran reduïda considerablement la seva possibilitat d’accès a l’ensenyament secundari). També podrà limitar les matèries escollides per un nombre reduït (no es quantifica) d’alumnes... augmentant així la segregació entre alumnes. Aquesta mesura suposarà la pèrdua de determinades matèries i de modalitats i, a la llarga, la pèrdua del Batxillerat atès que un dels prerequisits és que els centres hauran d’oferir com a mínim dues modalitats. A més, per potenciar el batxillerat no presencial (que podrà ser impartit per centres privats), el Departament ja ha donat instruccions a prop de la meitat dels instituts de secundària que impartien el batxillerat nocturn perquè no matriculin alumnat de 1r... És a dir, tanquen el batxillerat nocturn en aquests centres, impedint l’accès a aquests estudis als joves treballadors i treballadores. - La Formació Professional es confirma com un apèndix més de les empreses i de la “patronal sindical” (CCOO i UGT) Ratifica el model de Formació Professional “integrat” creant centres d’on es treuen ESO i Batxillerats per facilitar infraestructuras públiques a empreses i sindicats grocs que ofereixin FP contínua i ocupacional. - Reforçarà l’educació “no presencial”, com una altra forma per afavorir la privatització el sistema educatiu, i potenciar la separació classista dels estudiants. El nou projecte incrementa la rellevància dels ensenyaments no presencials en detriment de la modalitat presencial. Com a complement a la reducció de l’oferta de batxillerat nocturn, la LEC possibilita que centres privats puguin impartir altres ensenyaments postobligatoris i superiors no presencials, que no es limiten als batxillerats. Ara bé, i tal i com hem dit abans, com podrà fer-se açò compatible amb el Pla Bolonya (Espai Europeu d’Ensenyament Superior) o amb la nova Directiva de les 65 hores de treball, si els i les alumnes treballadores, veuran enormemente minvades les seves possibilitats d’accedir a uns estudis? Nou cop a la classe treballadora i els seus fills i filles, dificultant encara més el seu accès a un ensenyament i una educación pública, gratuïta i de qualitat.

4

5- La LEC no diu res real sobre la millora de la qualitat i atenció al sistema públic: - La LEC no diu res de nou sobre els ràtios. El Departament defuig de nou les solucions reals i efectives. O és que no és més que urgent i necessària una reducció decidida i efectiva de les ràtios?, no cal potenciar i facilitar els desdoblaments dels grups?, no són més que necessaris més professorat de reforç i més especialistes (sense comptar que això ajudaria moltíssim a fer córrer les ja paralitzades bosses de treball del Departament)?. - Són de solució urgent i immediata les situacions de l’educació infantil, els batxillerats massificats, CAEPs... I per l’alumnat d’incorporació tardana i/o amb necessitats educatives especials això no passa per increments del grups fins a un 10% o per reduccions en la mateixa proporció. - Amb la LEC s’introduirà la sisena hora també a l’educació infantil. La LEC planteja una jornada escolar curricular de 5 hores diàries en el 2n cicle d’educació infantil i primària i de 6 hores en secundària. No obstant això, justifica la sisena a primària i sense tenir present en cap moment la sobrecàrrega horària que representa per l’alumnat, el professorat i cos de mestres, ni els

costos en la coordinació pedagògica, l’amplia a infantil! (per justificar novament la concertada). El millor resultat educatiu PISA, Finlàndia, té un calendari escolar de 530 hores anuals per l’etapa de 7-8 anys i de 654 h. per 9-11 anys (Informe OCDE, setembre 2007). Si aquests senyors de la Generalitat sempre van a la recerca de “l’excel—lència”, com se’ls passa pel cap que això no pot passar més que per l’extensió de l’horari lectiu??!! Qui pot entendre això??!! - Amb aquesta LEC, tampoc es garanteix la gratuïtat dels llibres de text, dels materials escolars, activitats, etc. La gratuïtat dels llibres de text ja funciona a d’altres territoris de l’Estat. La LEC només situa un ambigu compromís d’”introduir progressivament un sistema d’ajuts generals” (Art. 6.4) La resta dels conceptes ni els menciona. - Tot serà avaluat, com no, per un ens públic/privat. Es crea l’Agència d’Avaluació del Sistema Educatiu que serà un ens públic-privat, com sinó amb aquesta Llei?. Què passa amb l’actual Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya? Serà externalitzat cap a aquesta Agència o supervisada per ella?

El sistema públic d'ensenyament valencià: denigrat, precaritzat i subsidiari. Des de fa uns mesos, una gran quantitat de docents del País Valencià s'han mobilitzat contra la política educativa del govern valencià, i sembla que aquestes manifestacions, concentracions, tancaments continuaran, fins i tot ja hi ha una convocatòria de vaga. Sembla que la gota que ha fet vessar el got ha estat la manera en què la Conselleria d'Educació ha plantejat l'assignatura Educació per la Ciutadania (EpC). Tanmateix, caldria tenir una mica més de memòria i analitzar amb una mica de profunditat l'estat del sistema educatiu al País Valencià. Anem a pams... En primer lloc, fem una ullada a l'assignatura EpC... En març de 2000, el Consell europeu reunit a Lisboa marcà uns objectius educatius que foren precisats l'any següent en la reunió d'Estocolm amb l'informe “The concrete future objectives of education and training system”, on es fixaven les competències bàsiques que s'havien d'introduir el 2010. La definició de les competències interpersonals, interculturals i socials restà així: “...inclouen tot tipus de comportament que un individu hauria de dominar amb el fi de ser capaç de participar eficientment i constructiva, i resoldre conflictes en la vida social, en la interacció amb altres individus en contexts personals, familiars i públics”. És clar, la Unió Europea s'interessa perquè tota la ciutadania estiga informada, formada i siga crítica, i és per això que, després del fracàs de la Constitució com a conseqüència dels diversos referèndums realitzats a estats membres, van decidir que era millor maquillar-la com a Tractat constitucional i no sotmetre-la a votació, no siga cas que els diversos pobles tornen a decidir que no volen aquesta Unió Europea. Fin i tot, si el poble irlandés decideix fer-ne un referèndum i diu “No a la UE”, en aquest cas hi haurà el menyspreu absolut envers la seua voluntat sobirana. O potser la Unió Europea (un mer reordenament del capitalisme europeu) amb les seues polítiques neoliberals (jornada de treball de 65 hores, desmantellament i privatització dels serveis públics, lleis racistes amb els immigrants...) s'ha adonat de quina manera està augmentant la precarietat entre una gran nombre de la ciutadania. I tal vegada s'ha adonat que això repercuteix directament en un trencament dels lligams socials de solidaritat i en un major desarrelament de moltes capes de la societat, i per tant amb més contradiccions i

5

conflictes. Potser ha estat aquest el motiu pel qual ha decidit la UE implantar aquesta assignatura? per disposar de ciutadans precaritzats, explotats, il—legals, empobrits... però cívics i ben educats. I com s'aplica aquest informe de la UE a l'estat espanyol? I concretament al País Valencià? A l'estat espanyol, aquesta assignatura va aparéixer amb la publicació de la LOE, en maig de 2006, una llei votada amb la majoria del PSOE a Madrid. En juliol del 2007, es va publicar al DOGV, el currículum valencià de secundària que modificava el decret de mínims del Ministeri. Aturem-nos un moment! Què diu aquest currículum?, i per què ha alçat tanta polseguera? Només uns botons de mostra... – Pel que fa a la normativa estatal es parla de “respectar la diferència de sexes i la igualtat”. Deu ser per això que l'estat espanyol encara manté i tolera diferències salarials abismals entre homes i dones. El govern valencià directament ha suprimit qualsevol referència a la discriminació entre homes i dones. –

Quant a la sexualitat, la LOE marca com a objectiu “conéixer i acceptar el propi cos i el dels altres (...) i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat”. El text és molt ambigu (no es refereix explícitament a l'heterosexualitat, a l'homosexualitat o la bisexualitat), la qual cosa deixa les coses en l'aire: el o la profe haurà d'interpretar-ho, i potser si és una mica carca no faça cap referència a tota la diversitat sexual. La Generalitat valenciana directament ha suprimit la referència a “la dimensió humana de la sexualitat”, així com també la referència a conéixer i acceptar el cos dels altres (amb el d'un mateix n'hi ha prou!). Açò em recorda a l'escena dels germans Marx en la qual anaven esquinçant (suprimint) aquells apartats que no els agradava o no entenien... Aquestes dues qüestions han estat les que més recels han alçat entre els sectors catòlics més conservadors i reaccionaris (perdoneu per la tautologia), tanmateix, és normal que siga així ja que en el franquisme, i més tard en el juancarlisme l'Església ha gaudit de grans privilegis. Caldria plantejar-se com és possible que l'Estat espanyol encara mantinga el Concordat amb el Vaticà signat el 1979? o caldria preguntar com és possible que l'article 16é de la Constitució espanyola diga que "els poders polítics (...) mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i la resta de confessions”. Però l'estat espanyol no es declara aconfessional? Doncs, aquest esment explícit és una declaració de "confessionalitat" de l'Estat.

–

El currículum espanyol parla de “conéixer els fonaments del mode de vida democràtic”. Deuen de conéixerlos molt bé per a incomplir-los sistemàticament: negació del dret d'autodeterminació de les nacions de l'Estat espanyol, la llei antiterrorista (que fins i tot l'ONU ha recomanat que s'anul—le o que es modifique ja que afavoreix la tortura dels acusats), la llei de partits (aplicada només als de l'esquerra abertzale), el tancament de diaris, o el paper repressor de l'Audiencia Nacional com a hereva de l'antic Tribunal de Orden Público franquista...) El govern valencià també ha eliminat qualsevol referència als drets dels ciutadans: la dreta de tota la vida no és tan sibil—lina.

–

En el Bloc 4 del currículum espanyol es fa referència a “el paper de les forces armades d'Espanya” i es connecten amb “les missions internacionals de pau i els organismes internacionals”. Tanmateix, en aquest apartat, el currículum al País Valencià afegeix altres contingut i sí parla de la seguretat nacional, i esmenta les funcions de l'exèrcit i de les forces policíaques. La Conselleria valenciana, en mans del PP, és menys hipòcrita que el Ministerio espanyol en mans del PSOE: si no recorde malament, en l'article 8é de la Constitució espanyola es diu que l'exèrcit garantirà la unitat territorial de la nació espanyola. A més, quan es parla de “missions internacionals de pau” està referint-se a l'ocupació d'Afganistan?, o com va succeir en el desmembrament de l'antiga República de Iugoslàvia? o a l'agressió al Líban?, o la més recent de Geòrgia? o a la presència armada als conflictes del Congo, Etiopia-Eritrea, Sudan i Haití entre d'altres, sumant un total de 2.300 soldats repartits per tot arreu? Estem parlant tan com l'anomena Jean Bricmont de l'imperialisme humanitari?

Si hem dedicat aquest espai a analitzar l'assignatura, ExC, ha estat per demostrar que aquesta assignatura no és cap panacea per a les necessitats de l'educació, i per palesar la hipocresia i la demagògia dels responsables de tots dos currículums, l'espanyol i el valencià. Perquè la qüestió de fons és un enfrontament partidista, entre el PP i el PSOE. Com que el govern valencià ha eliminat alguns continguts que semblen més progres i els ha bescanviat per uns altres més conservadors, sense oblidar les formes que ha fet servir la Conselleria d'Educació per a imposar les seues directrius, com ara, l'ajornament descarat del desplegament d'aquesta assignatura (fins al curs 2008-09), o la reducció de la seua impartició a 2n de l'ESO (quan podria fer-se durant tres cursos: 1r, 2n i 3r d'ESO). Un parell d'estratègies per evitar la impartició d'aquesta assignatura han resultat fallides per diversos motius. D'una banda, els responsables de Conselleria han protegit i defensat i, fins i tot, han promogut l'objecció entre l'alumnat, però aquesta via ha quedat reduïda a un percentatge ridícul, sobretot entre l'alumnat de famílies més

6

extremistes, els talibans catòlics. D'una altra banda, la Conselleria va oferir una opció B per a impartir l'assignatura, en la qual les famílies triaven els continguts a tractar i havien d'elaborar un treball, sense necessitat d'assistir a classe amb el professor assignat i amb l'altre alumnat. Aquesta opció, però, va ser suspesa cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de la CV. Allò que ha fet que molts i moltes docents digueren prou, és la decisió de la Conselleria d'impartir-la en anglès. Aquesta decisió caldria analitzar-la amb detall: a) Suposa a nivell econòmic que s'hi hagen d'invertir més de 3 milions d'euros per a impartir-la, diners que han hagut de traure's d'altres partides, potser més necessàries. b) Com que només 13 professors de tot el País Valencià tenien la capacitació lingüística per a impartir-la, es va obrir una borsa extraordinària a la qual només se n'hi apuntaren 20 més. Com que no hi havia bastant professorat (dels departaments de socials i filosofia) amb una capacitació idònia per a impartir-la, caldria assignar professorat d'anglès que hauria de traduir o”verbalitzar” el que deia l'altre professor. Una mica com el gag de Tip i Coll per a traduir del francès les instruccions per a omplir un got d'aigua. Faria riure, però... poca broma! Professorat de socials i filosofia s'ha rebel—lat i s'ha negat a ser traduït, així com també professorat d'anglès s'ha negat a fer-ne les traduccions de les classes d'altres companys. Aquest professorat ha rebut pressions i amenaces d'obertura d'expedients sancionadors. c) La decisió no té cap trellat, ja que l'alumnat de 2n d'ESO no disposa del nivell adequat per a estudiar una assignatura com aquesta en anglès. De fet, les proves diagnòstiques de la Conselleria conclouen que tres de cada quatre alumnes suspenen llengua estrangera en aquest curs. Pedagògicament no té cap fonament. De fet, com que l'alumnat no entén què diu el professorat, aquest està fent les classes en català o en espanyol. d) Realment el govern valencià no té la voluntat clara d'introduir altres llengües en el sistema educatiu. Impartir EpC en anglés una hora setmanal durant 2n de la ESO no pot qualificar-se com 'Pla d'Extensió del Trilingüisme'. No es pot començar la casa per la tuelada i voler introduir anglès en Secundària, si el Conseller no garanteix l'anglés a Educació Infantil per la manca de dotació dels centres de professorat especialitzat. A més a més, al País Valencià resulta especialment difícil estudiar idiomes en els centres públics, les Escoles Oficials d'Idiomes. De fet, l'EOI de València va rebre 13.500 sol—licituds, més de les que pot acceptar per motius d'espai, fet que es repeteix any rere any. I és que continuem amb un número d'escoles insuficient per cobrir la demanda: del total de 268 Escoles Oficials d'Idiomes de l'estat espanyol en el curs 2007/08, el País Valencià en tenia només 12. e) Les diverses instruccions posteriors que ha enviat Conselleria per a indicar com s'havia d'impartir l'assignatura han estat contradictòries i només han servit per a embolicar una mica més la troca. La Conselleria ha optat per una fugida cap a davant, encara que hi haja un penya-segat... Tot plegat ha portat a la situació actual, amb una part del professorat al carrer, amb el suport de les famílies i dels i les estudiants. Amb tancaments als instituts, concentracions i manifestacions, i fins i tot una convocatòria de vaga després de molt de temps... Ha estat la gota que ha fet vessar el got, perquè de motius, en teníem i en tenim per a haver-nos mobilitzat ja fa molt de temps. Tot seguit només alguns exemples: – Ens hi manca una xarxa pública de centres escolars que atenga la població infantil de zero a tres anys. –

L'actual xarxa de centres (Mapa Escolar de 1979) no suporta la tensió derivada d’un increment significatiu de la matrícula, que se intenta compensar amb els barracons provisionals.

–

Les plantilles de professorat no són estables, això provoca una rotació anual de personal que en res afavoreix la bona pràctica docent.

–

El professorat interí no gaudeix dels mateixos drets que la resta del professorat i no es garanteix que puga consolidar el seu lloc de treball.

–

No existeixen plantilles de personal administratiu en primària, ni tampoc són adequades les d’educadors, psicopedagogs i fisioterapeutes.

–

Les places docents de secundària i de formació professional no estan catalogades com a places en valencià, i això provoca que no siga possible una ordenada programació de línies escolars en valencià. Caldria exigir una educació en català en tots els nivells del sistema educatiu.

–

Un procés de matriculació de l’alumnat que permet que els centres, sobre tot els privats concertats, puguen

7

triar al seu alumnat i que provoca que no existesca una matrícula equilibrada d’alumnes amb necessitats en tots els centres sostinguts amb fons públics. És a dir, hi ha centres que acullen la major part de població immigrant, la quals cosa provoca ghettos i separació racial i social, un apartheid escolar? –

El creixement de noves unitats concertades –sobretot en els centres religiosos catòlics– és constant. S’afavoreix, amb diners públics, el creixement de centres privats que ja abracen tots els trams educatius, tant obligatoris com no mentre no s'inverteix suficientment en la xarxa pública.

–

El 21% de l’alumnat desapareix del sistema entre els 15 i els 16 anys, sols el 69% aconsegueix el títol de Graduat en Educació Secundària, lo que vol dir que un 31% no pot realitzar cap estudi postobligatori.

–

Dels que estan en edats compreses entre 16 i 21 anys, el 45% dels nostres joves, xiques i xics, no estan escolaritzats en centres d’estudis de batxillerat o formació professional.

–

Existeix un aparell burocràtic sectari i creat des d’una voluntat partidista amb la intenció de que intervinga en el sistema en funció dels interessos polítics del partit que fins ara els ha designat. Això s'ha vist en la manca de transparència i de democràcia en els processos de selecció de les direccions dels centres docents.

–

Absència, en la direcció de la Conselleria, d’una política de formació del professorat que puga satisfer les necessitats que tenen tots els professors i professores de conèixer i saber actuar per a que l’alumnat domine les competències bàsiques, alhora que el professorat de secundària siga competent en la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana

A més, no hem d'oblidar que es vol impulsar la Llei Valenciana d'Educació, i realment en la situació en què ens trobem a hores d'ara és per preocupar-nos... Veient com s'ha desenvolupat amb el govern progre al Principat, al País Valencià encara pot ser pitjor. Només alguns detalls: – El transvasament de diners públics cap a les patronals de l’ensenyament privat concertat, majoritàriament religioses, ja que manté les condicions que permeten la selecció d'alumnat pel seu nivell econòmic i per l’origen cultural i social. L'escola pública és consolida com una xarxa subsidiària. –

L’obertura de vies per avançar en el camí de la privatització de sectors de l’ensenyament públic com el tram educatiu de 0-3 anys, la formació professional, el batxillerat nocturn, la formació de persones adultes, centres educatius en zones desafavorides i d’altres, com els serveis educatius, les activitats extraescolars…

–

El projecte atorga també als centres educatius un caràcter empresarial i comercial, ja que els permet de completar el finançament públic amb l’obtenció de recursos econòmics propis mitjançant donacions i venda de productes. És això el que realment vol dir l'autonomia de centre?

–

Un model de gestió en els centres públics de tipus gerencial, jerarquitzat i autoritari, totalment oposat a la gestió democràtica.

De fet, des de les postures que defensen el capitalisme, la visió de la finalitat de l'educació no varia gaire: – I d'una banda, tenim la capitalista neoliberal, que considera que l'educació és una mercaderia més, i que per tant pot privatitzar-se si és rendible (escoles privades i concertades), i que la pública només ha de se una mera xarxa subsidiària. L'escola reproductora i transmissora dels valors culturals existents, de les diferències socials existents, del sistema econòmic existent. De fet, el 72% del fills d' obrers deixa d'estudiar després de l'ESO i tornen en la seua majoria a casa o s'incorporen al treball; ací, acaba la seua vida acadèmica. –

D'un altra, tenim la capitalista keynesiana, o la socialdemòcrata, segons la qual l'escola hauria de maquillar aquests efectes i permetre una mínima permeabilitat social. Per això tenim les beques, les ajudes... No es tracta de resoldre les arrels dels problemes, sinó més aviat de posar-hi pedaços. Es tracta de fer-nos creure en el conte de fades, o en el fet que si fracassem potser haja estat perquè no ens hi hem esforçar bastant.

Potser mai no hauríem d'haver deixat mai de fer assemblees, ni de discutir de la situació de l'educació pública, ni d'haver-nos mobilitzat. Potser encara estem a temps de lluitar per una escola pública de qualitat, al País Valencià i a tots els Països Catalans. I per a això necessitem recuperar les assemblees als instituts, i una organització sindical forta i amb espenta que plante cara als efectes del capitalisme en el món de

8

l'ensenyament, que plante cara a l'autoritarisme a l'educació, que tracte els problemes del món de l'educació des d'una perspectiva nacional, de classe, democràtica i antipatriarcal. Depén de nosaltres! Josep Villarroya Professor de Secundària Afiliat a la FeCat - COS

Sindicats, pares, mares i estudiants de la Catalunya Nord i de tot l'estat francès es manifesten contra les retallades a l'educació pública... Cap a la vaga per l’educació pública!! Bàsicament, entre d’altres mesures, el govern de Sarkozy vol suprimir 40.000 llocs de treball docents els pròxims tres anys: Els sindicats de l'ensenyament de l’estat francès porten setmanes treballant tot un seguit de convocatòries a nivell estatal i local, per tal de defensar l’escola pública i els llocs de treball de prop de 40.000 ensenyants. Arreu de l'estat, la supressió de llocs de treball (11.000 aquest curs, 13.500 programats per a 2009), les restriccions pressupostàries, la supressió progressiva de la carta escolar, de les Xarxes d'ajuda especialitzada als alumnes en dificultat (RASED), la posada en marxa del servei mínim d'acollida a la maternitat i a les escoles elementals, o així mateix les condicions de posada en pràctica de reformes sense cap concertació o la manca d'un pressupost real per al CAPES de català. Per tot plegat, els i les ensenyants organitzades a la FeCat-COS, mostrem tot el nostre suport, i animem a totes i tots els ensenyants de la Catalunya del Nord, a participar decididament a la Vaga General (“nationale” que diuen els francesos) intercategories aquest 20 de Novembre. Pel Sarko, i el seu govern feixista, són una urgència el finir amb l’escola Pública i laïca, finir amb l’estatut de funcionari i també amb el Codi del Treball. A qualsevol classe de la Catalunya Nord, d’Occitània, de Bretanya, etc., es pot comprovar clarament quins són els efetes d’aquesta política de destrucció del treball públic, entre les nostres nenes i nens. Com ja hem dit a la resta dels articles, volem una Escola pública, laïca i emancipadora, veritablement gratuïta, no sexista, i EN CATALÀ!!, a totes les postres comarques.

Així doncs, des de la FeCat-COS, denunciem: -

el projecte de presupost que prepara la regressió del sistema escolar suprimint milers de llocs de treball a tots els nivells i a tots els serveis. els atacs continus del Ministre Darcos contra l’escola infantil i el seu personal. la lógica reaccionària i feixista dels programes de l’escola elemental. la supressió de 2h setmanals de classe per tothom i en especial pels RASED (ensenyants especialistes en l’ajuda als alumnes amb dificultats) la generalització de “l’acompanyament educatiu”, que sense mitjans reals de cap classe, no és res més que una pauperització de l’ensenyament. la supressió dels BEP (Batxillerat en Ensenyament Professional) amb la reforma del “Baccalauréat Professionnel” (passant de 4 anys a només 3), augmentant-hi la segregació escolar i acabant amb milers de treballs als lliceus professionals.

9

-

el projecte de reforma dels lliceus que només respon a una lógica ecoòmica de supressió de miliers de treballs. la fi de la formació contínua professional pels i per les ensenyants. la degradació de les condicions de treball del personal, i l’amenaça de privatització dels serveis obrers i tècnics als establiments escolars. els atacs al dret de vaga, imposant serveis mínims al primer grau. l’autoritarisme, la lógica repressiva, la precarització, etc., de tothom qui s’hi oposi. la voluntat de fitxatge informàtic generalitzat pels nostres alumnes. I també, molta atenció, la cacera als nins de mares i pares sense-papers. La manca d'un pressupost real en matèria de normalització lingüística per al català, tant pel que fa als alumnes com de reciclatge del professorat, que tingui en compte les exigències i les especificats de la Catalunya del nord

Per això, des de la FeCat-COS, fem una crida oberta i generalitzada a totes les treballadores i treballadors de l’ensenyament de la Catalunya del Nord a anar a la vaga del proper 20 de Novembre, i a participar a totes les manifestacions i mobilitzacions que s’hi convoquin... I el més important, a no aturar-s’hi aquí, sinó a continuar la lluita i la mobilització fins que entre totes i tots fem enrere el govern d’en Sarko i aquestes maleïdes accions feixistes del capital francès!!

L’Ullal Butlletí de difusió i debat de la Federació de les Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament i la Cultura dels Països Catalans –

FeCat – COS (Coordinadora Obrera Sindical) Pots contactar amb nosaltres al correu electrònic: [email protected] A la Seu Nacional de la COS: C/ Anselm Clavé núm.5 08500 – Vic (Osona) O trucant als següents telèfons: 938 832 963 / 622 901 212 10