Llei De A Convocatoria

„ Comunicat de premsa „

El Govern adjudica la sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris a 26 nous projectes El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha adjudicat avui els 99 MEUR d’ajuts de la sisena convocatòria de la Llei de barris, que beneficiaran els projectes presentats per 26 municipis. Aquesta convocatòria marca l’inici d’una nova etapa en el desplegament de la Llei, dividint els ajuts en tres línies d’actuació: ¾ S’impulsen 10 nou projectes de regeneració integral ¾ S’inclouen 15 nous projectes de viles de menys de 10.000 habitants amb ajuts de fins al 75% del total del seu cost ¾ Se signa el primer contracte de barri, de suport a aquells que ja han finalitzat el seu projecte, amb el Districte II de Terrassa ¾ Es genera una nova inversió de més de 167 MEUR en 26 barris, dels quals 99 MEUR els aporta la Generalitat i, la resta, els ajuntaments ¾ La inversió pública total a través del Programa s’aproparà ja als 1.200 MEUR i s’arribarà a 117 barris amb actuacions de regeneració en marxa.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 1 de 11

„ Comunicat de premsa „

Una nova etapa El dia 2 d’abril d’enguany, el DOGC publicava la resolució del conseller Joaquim Nadal per la qual s’obria una sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris, ara dividida en tres línies d’actuació. Aquest fet respon a la voluntat del Govern de garantir la continuïtat del programa, quatre anys després del seu inici amb 92 barris amb projectes en marxa, tot mantenint l’alt grau d’atenció específica i curosa que actualment es dedica a cadascun d’ells. A més, cal tenir en compte que els primers projectes de barris ja són una realitat i es poden avaluar tant els resultats com les necessitats futures. És per això que, a partir d’aquesta sisena convocatòria d’ajuts, la Llei de barris es divideix en tres línies, que permeten donar resposta a les diverses situacions dels municipis. Una destinada a nous projectes d’intervenció integral; una per a municipis de menys de 10.000 habitants, i una altra per a acompanyar als que ja han finalitzat els seus projectes. En total, s’han adjudicat un any més 99 MEUR en ajuts. A aquesta convocatòria, que ha endegat la nova etapa, es van presentar 74 projectes, dels quals 30 optaven als ajuts de regeneració integral, 42 als ajuts per a municipis de menys de 10.000 habitants i 2 al contracte de barri per a municipis que ja han finalitzat les seves actuacions. L’adjudicació dels ajuts de la sisena convocatòria de la Llei de barris permet passar dels 92 als 117 barris amb projectes de regeneració integral en marxa i el primer contracte de barri. El Govern concedirà una subvenció total de 99 MEUR, que s’afegiran a la part que aportaran els ajuntaments beneficiaris. En total amb aquesta convocatòria es generarà una inversió pública de 167 MEUR en els 26 barris beneficiats. Així, entre les sis convocatòries, s’arriba a prop de 1.200 MEUR d’inversió pública compromesa per a la millora integral dels barris d’arreu de Catalunya. Criteris de selecció Un cop finalitzat el termini de presentació de sol·licituds per a cadascuna de les modalitats, la Comissió de Gestió del Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes ha valorat la llista dels 74 projectes que s’hi han presentat i que podien ser finançats segons els criteris que fixen la Llei i el Reglament, així com la quantitat concreta que en cada cas es proposa. Posteriorment, ha fet una proposta al conseller de Política Territorial i Obres Públiques perquè dictés la resolució definitiva. Els criteris d’avaluació per determinar els barris beneficiaris han tingut en compte la problemàtica urbanística i els dèficits d’equipaments i serveis de la zona. També s’han valorat les característiques demogràfiques, les problemàtiques socials i econòmiques més paleses, com ara la taxa d’atur, el

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 2 de 11

„ Comunicat de premsa „ nombre de persones beneficiàries de pensions assistencials o el percentatge de població en risc d’exclusió. Tres modalitats d’ajuts Els 26 projectes beneficiats finalment es distribueixen entre les tres línies d’ajuts de la següent manera: ⇒ Projectes d’intervenció integral Fins ara, el programa de barris abastava 92 projectes i beneficiava més de 804.000 persones (un 11% de la població catalana). Per tal de mantenir l’atenció individualitzada a cadascun dels projectes i evitar que un nombre excessiu de municipis amb actuacions cofinançades desnaturalitzés els objectius del Programa, s’ha volgut mantenir el número de municipis amb projectes en marxa en un centenar. Per això, en aquesta nova convocatòria es destinen 53,81 MEUR a donar entrada a 10 nous barris al Programa ordinari: MUNICIPI

BARRI

Barcelona La Bisbal d’Empordà Cornellà de Llobregat Gavà Lleida Montornès del Vallès Reus Sabadell

Sant Feliu Guíxols Torelló TOTAL

de

SUBVENCIÓ

Bon Pastor-Baró de Viver Nucli antic

IMPORT TOTAL 17,25 MEUR 8,15 MEUR

Pla integral barri de la Fontsanta

7,52 MEUR

3,76 MEUR

Sector serra de les Farreres Portal de la Magdalena-Noguerola Montornès nord

15,57 MEUR 12,07 MEUR 9,99 MEUR

7,78 MEUR 6,03 MEUR 4,99 MEUR

Sol i Vista a la Immaculada Creu de Barberà/Campoamor/Espronceda/Les Termes Barri del Puig-Eixample de Llevant

12,38 MEUR 10,82 MEUR

6,19 MEUR 5,41 MEUR

5,66 MEUR

2,83 MEUR

Casc Antic 10

8,26 MEUR 107,67 MEUR

4,13 MEUR 53,81 MEUR

8,62 MEUR 4,07 MEUR

⇒ Viles amb projectes Es concedeixen un total de 43,03 MEUR per als 15 projectes triats per al nou programa “Viles amb projectes”, en el marc del qual s’impulsaran programes de regeneració integral en municipis de menys de 10.000 habitants. En aquest cas, ateses les capacitats pressupostàries d’aquests ajuntaments, el percentatge de finançament dels projectes arribarà fins a un màxim del 75% del cost, una possibilitat que ja preveu la mateixa Llei de barris. Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 3 de 11

„ Comunicat de premsa „

Han resultat beneficiaris d’aquest tipus d’ajuts els següents projectes: MUNICIPI Anglès Arbúcies Les Borges Blanques Calaf Centelles Falset Figaró-Montmany Juneda Llagostera Martorelles Pont de Suert Roda de Ter Sant Bartomeu del Grau Sant Martí de Tous Ulldecona TOTAL

BARRI Barri antic Centre antic Casc antic i entorn urbà històric Nucli antic Nucli antic Nucli històric Nucli antic Vila closa Centre històric Can Sunyer Barri antic Nucli antic Casc antic

IMPORT TOTAL 2,6 MEUR 5 MEUR 4,99 MEUR

SUBVENCIÓ 1,95 MEUR 3,75 MEUR 3,74 MEUR

4,01 MEUR 5 MEUR 3,22 MEUR 2,56 MEUR 2,87 MEUR 5 MEUR 4,95 MEUR 1,21 MEUR 5 MEUR 3,43 MEUR

3 MEUR 3,75 MEUR 2,41 MEUR 1,92 MEUR 2,15 MEUR 3,75 MEUR 3,71 MEUR 907.000 euros 3,75 MEUR 2,57 MEUR

Casc antic Planejament del sXIX 15

2,98 MEUR 4,65 MEUR 57,47 MEUR

2,2 MEUR 3,48 MEUR 43,03 MEUR

⇒ Suport als que han culminat els seus projectes: el contracte de barri. La sisena convocatòria d’ajuts reserva 2 MEUR per a la signatura d’un contracte de barri amb Terrassa. Aquest nou instrument està adreçat als ajuntaments que han completat els projectes d’intervenció escollits en les cinc convocatòries resoltes anteriorment. Una vegada els municipis finalitzen les actuacions que van incloure en els seus projectes, redacten un informe d’avaluació final. Si d’aquest informe se’n ha desprès que resulta convenient continuar impulsant noves actuacions per mantenir i consolidar la recuperació d’aquell barri, el DPTOP hi destinarà a partir d’ara un finançament específic per tal de cofinançar el 50% de les noves actuacions previstes. D’aquesta manera, es vol evitar que aquests barris amb necessitats especials puguin retrocedir en els avenços aconseguits amb els projectes de reforma. Enguany es concedeixen 2 MEUR al municipi de Terrassa per a impulsar noves actuacions, per un import total de 4 MEUR, al Districte 2.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 4 de 11

„ Comunicat de premsa „ La sisena, barri a barri Projectes de regeneració integral ƒ

Barcelona, Bon Pastor-Baró de Viver: àrea d’origen obrer construïda al llarg del segle XX, actualment amb una tipologia urbana mixta de polígon amb illes d’habitatges. Es tracta d’un area formada per dos barris Bon Pastor– Baró de Viver separats entre si per un polígon industrial de grans dimensions. El projecte de regeneració aposta per reurbanitzar carrers com a eixos cívics (passeig de Sta Coloma, carrer Cresques) i de places (Baró de Viver, Tucuman-Quito); la rehabilitació d’elements comuns dels habitatges; condicionament dels equipaments existents; construcció d’un nou Centre Cívic i Casal gent gran, actuacions d’equitat de gènere i programes socials.

ƒ

La Bisbal d’Empordà, nucli antic: presenta un entramat urbà heterogeni, amb carrers irregulars típics de l’època medieval, força estrets amb freqüents eixamplaments produïts per l’aparició de places. Es tracta d’un teixit continu de densitat mitja amb edificacions unifamiliars i plurifamiliars. La proximitat del riu Daró amb el nucli antic, el fa ideal per convertir-se en l’espai verd de referència d’aquest barri. Les principals actuacions consistiran en la urbanització de carrers per vianants; la recuperació paisatgística i la millora de l’accessibilitat del riu Daró per a esdevenir l’espai verd de referència del barri; ajuts per a la rehabilitació de façanes i instal·lació d’ascensors; la rehabilitació de l’antic ajuntament i l’antiga presó com a equipaments cívics, i l’impuls de programes socials, de dinamització comercial i turística.

ƒ

Cornellà de Llobregat, barri de la Fontsanta: construït sobre terrenys agrícoles de la zona predeltaica en els anys 70. Es troba allunyat del nucli urbà i es composa de blocs de polígon d’habitatges juntament amb una zona d’habitatges de poca alçada molt precaris. L’Ajuntament preveu impulsar un Pla d’actuació sòcio-educatiu, d’integració social i convivència; l’arranjament de la Plaça Fontsanta, juntament amb la rehabilitació de les façanes dels blocs; l’adequació del sector Soler i Cortada; la remodelació dels locals per activitats socials, i l’execució d’obres de remodelació del camp de futbol i ampliació de l’edifici social i esportiu.

ƒ Gavà, sector Serra de les Farreres: Can Tries i ca n’Espinós s’integren en el sector de les Farreres i tenen en comú la seva consolidació residencial sobre un suport que havia de ser paratge natural: el Parc del Massís del Garraf. La tipologia urbana és mixta amb habitatges Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 5 de 11

„ Comunicat de premsa „ unifamiliars i blocs d’alçada dissemblant. Els dos barris tenen una topografia accidentada i estan units entre si per una gran zona verda. El projecte se centra en la construcció de nous equipaments i el condicionament dels existents, com ara la Masia Can Torrents a Can n’Espinòs, l’impuls de programes socials i d’un vial d'accés a Ca n’Espinòs i en l’adequació de l’antic com a camí verd; la millora de la seguretat contra incendis, entre d’altres. ƒ

Lleida, Portal de la Magdalena-Noguerola: barri de topografia accidentada, construït sobre parcel·les petites amb materials constructius de baixa qualitat. Les actuacions principals, del projecte són la reurbanització de carrers de Noguerola; la construcció d’una zona verda a la plaça Auditori; el Museu a les Termes Romanes i edifici polivalent; la millora de la deixalleria “Estació”; l’impuls de programes de foment laboral i formació ocupacional, acollida a nouvinguts i mediació social comunitària; dinamització comercial i foment de nous usos a la Rambla Ferran, i instal·lació d’un ascensor per connectar la plaça Sant Joan, el carrer Canyeret i l’Església

ƒ

Montornès del Vallès, Montornès nord: el municipi es troba en un enclavament de caràcter industrial, en la perifèria de l’àrea metropolitana. El barri està completament envoltat de naus industrials, excepte en una franja que hi té el Turó de les Tres Creus. El riu Mogent al sud i la reserva del TGV al nord actuen com a fronteres. La tipologia edificatòria respon a un polígon d’habitatges construït en dues fases ben diferenciades: la primera a l’any 1976 i la segona a l’any 1994. L’Ajuntament aposta per la reurbanització de carrers i de la plaça del Poble; l’habilitació de carrils bici; la rehabilitació dels elements comuns dels edificis i unificació d’antenes; la construcció dels equipaments Centre cultural Montornès Nord i Centre d’interpretació de la natura; un itinerari de lleure que s’iniciarà al centre; el desenvolupament d’un Programa per a la cohesió social a través de la cultura, la dinamització del comerç i la inserció laboral.

ƒ

Reus, nuclis Sol i Vista i La Immaculada: originats en la reparcel·lació de terrenys rústics i l'autoconstrucció els anys 60, són barris nascuts sense cap planificació urbanística i amb una important falta de connectivitat agreujada per les barreres naturals dels barrancs de la Mina, l’Escorial i el Pedret. L’objectiu és aconseguir la millora urbanística i social, com una via cap a la definitiva cohesió d’aquesta part de la ciutat.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 6 de 11

„ Comunicat de premsa „ Les actuacions principals seran la reforma i reordenació de carrers; la rehabilitació dels elements comuns dels habitatges; l’habilitació del Centre Cívic del Parc dels Capellans i d’horts urbans al passeig de l’Eix; la construcció de passeres sobre els barrancs; l’eliminació de carrerons sense sortida i els programes socials, de participació ciutadana i d’impuls de xarxes cíviques. ƒ

Sabadell, Creu de Barberà/Campoamor/Espronceda/Les Termes: area urbana situada a la zona sud de Sabadell, fent frontera amb el municipi de Barberà, constitueix una zona d’allotjament històric dels treballadors de la indústria propera a l’àrea. El teixit urbanístic es caracteritza per àrees de polígons d’habitatges que es van construir entre els anys 50-60, inconnexes entre sí i una zona més àmplia d’eixample de cases unifamiliars que antigament pertanyia a Barberà. El projecte beneficiari preveu urbanitzar els quatre eixos principals de l’àrea; crear zones verdes a Les Termes i Campoamor; facilitar la instal·lació d’ascensors; ampliar el Centre Cívic Creu de Barberà; posar en marxa un aula d’eficiència energètica i noves tecnologies, i desenvolupar programes socials destinats a la cohesió social.

ƒ Sant Feliu de Guíxols, barri del Puig-Eixample de Llevant: delimitat per la carretera de Girona al oest, el carrer Dos de Maig al nord, el carrer d’Algavira al est i el carrer de la Rutlla al sud. La morfologia urbana està condicionada per les fortes pendents, en un barri on la tipologia d’habitatges és la de les cases de poble amb patí-jardí a l’interior. L’objectiu del Projecte és reurbanitzar carrers com a eixos cívics (Garrofers, Santa Magdalena i altres); rehabilitar façanes, cobertes i elements comuns dels habitatge; habilitar l’edifici dels safareigs per a ús cívic; l’instal·lació d’escales mecàniques, i l’impuls de programes socials, de dinamització comercial i de participació ciutadana. ƒ Torelló, casc antic: municipi situat al cor de la Vall del Ges. És la tercera població en número d’habitants de la comarca, després de Vic i Manlleu. L’àmbit d’intervenció engloba el nucli antic i una zona esportiva a la perifèria contigua. Les actuacions més destacades són el condicionament de carrers i de la Ronda Pollancredes; la millora ambiental del riu Ges, del parc municipal i d’”Els Comuns”; la rehabilitació d’elements comuns dels edificis; la construcció de la sala polivalent annexa al pavelló; el soterrament de contenidors de recollida selectiva; la construcció d’un aparcament dissuasori de vehicles en els accessos al nucli antic, i l’impuls de programes socials destinats a gent gran i a la diversitat de la població.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 7 de 11

„ Comunicat de premsa „

Viles amb projectes ƒ

Anglès, barri antic: nucli antic que es va desenvolupar al voltant de l’eix que configuraven l’església i el castell (actualment desaparegut) juntament amb la muralla que encara es reconeix en els traçats d’alguns carrers. L’Ajuntament preveu la rehabilitació dels antics safareigs i l’accés al dipòsit d’aigua; la creació d’un hotel d’entitats i d’un centre cívic, així com la dotació d’un parc infantil a la plaça vella.

ƒ

Arbúcies, centre antic: la zona d’intervenció queda situada al bell mig del municipi, amb un eix central format pel carrer Camprodón, on s’ubiquen dos grans equipaments a cada punta de l’eix per a revitalitzar el barri. Es proposa la rehabilitació de l’edifici de Can Delfí (complex d’equipaments lligats al coneixement, la innovació, i promoció econòmica i turística de la vila); de les naus Ayats com a centre de les arts escèniques i culturals i la recuperació de l’eix fluvial d’Arbúcies.

ƒ

Les Borges Blanques, nucli antic i entorn urbà històric: l’àrea es divideix en 3 parts clarament diferenciades: el centre urbà (on es concentra l’activitat ciutadana) ; els carrers del turó del castell (amb una fort pendent superior al 10%); i el teixit situat a ponent (amb carrers força deteriorats i pendents d’urbanitzar). Les principals obres són el Centre Auditori i Escola de música; la urbanització carrer Castell Alt; la instal·lació de xarxa diferent per a aigües pluvials i residuals, i un programa de dinamització comercial.

ƒ

Calaf, nucli antic: situat dins de sòl urbà, té continuïtat geogràfica i un caràcter homogeni tant a nivell urbanístic i de la tipologia de l’edificació com a nivell social. El projecte preveu la recuperació del castell i el seu entorn: obertura camí accés, condicionament d’un solar com a aparcament gratuït a l’exterior; creació d’un local per al desenvolupament de programes socials i impuls d’un pla de dinamització turística del nucli històric.

ƒ

Centelles, nucli antic: el municipi va néixer a l’entorn de l’església de Santa Coloma, a la sagrera. La població seguí creixent al llarg de l’antic camí ral que anava de Vic a Caldes de Montbui i al voltant del nucli antic trobem els creixements del segle XVIII.

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 8 de 11

„ Comunicat de premsa „ Es preveu la compra i rehabilitació del Palau dels Comtes per a l’ús com equipament; la reurbanització de places i carrers principals, així com del torrent i de la font de la Cira; la restauració de l’antic edifici de Correus per a l’ús com Espai Jove i l’impuls d’un Projecte de diversificació i promoció del comerç urbà al nucli antic. ƒ

Falset, nucli històric: el principal potencial de la zona és el caràcter de vila històrica, amb un patrimoni arquitectònic valuós, juntament amb el turisme enològic i gastronòmic en alça a la comarca. La situació de degradació de l’àrea ve donada pel seu emplaçament originari sobre un turó i al pas de la riera (que amb el pas del temps va formar un barranc). El projecte inclou el Parc de la Muralla; la reforma de les façanes dels edificis d’habitatge; l’habilitació d’un Casal Cívic i Hotel d’Entitats, i els programes de renovació i creixement comercial, d’acollida i ciutadania i de dinamització de la gent gran.

ƒ

Figaró-Montmany: l’àmbit d’intervenció comprèn el nucli antic del municipi, un terme abrupte i d’orografia complexa. El medi natural és un element patrimonial de gran vàlua, atès que el 86 % de superfície del terme municipal la constitueixen espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i Parc Natural del Montseny. El projecte beneficiari dels ajuts comprèn la obertura del carrer del mig; la pavimentació de carrers i places; la construcció del Centre cívic i viver d’empreses; la recuperació del Molí de Ca l’Antic; la caldera de biomassa al Nou Casino, i l’impuls de programes d’acollida i de dinamització comercial.

ƒ

Sant Martí de Tous, nucli antic: l’àrea delimitada és un àmbit urbà que inclou el nucli originari de la població de Sant Martí de Tous, format pel turonet del castell, l’església i el seu voltant de principis del segle XI. Els ajuts atorgats serviran per a impulsar la urbanització del carrer Major; la rehabilitació de l’edifici de Cal Frarès per a l’ús com a equipament i la de l’edifici Ateneu; el programa “Coneix el Nucli Antic” i la col·locació de plaques fotovoltaiques a l’Ateneu i a Cal Frarès.

ƒ

Juneda, vila closa: àrea d’origen medieval (amb carrers estrets i circulars) ubicada en un turó (carrers amb forta pendent). El municipi de Juneda es troba en un entorn eminentment agrícola, on la base de l’economia és la producció agroalimentària. El programa presentat per l’Ajuntament preveu la urbanització Passeig de la Banqueta; un programa de millora dels elements comuns dels edificis de vivendes; l’habilitació del Casal infantil i juvenil, i el

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 9 de 11

„ Comunicat de premsa „ desenvolupament dels programes de dinamització econòmica i de recuperació de la memòria històrica. ƒ

Llagostera, centre històric: antiga vila medieval sorgida al voltant de les muralles i el castell. Actualment, el centre històric té una tipologia urbana de carrers estrets concèntrics resseguint les corbes de nivell del turó amb l'Església, centre neuràlgic del barri, amb cases típiques de poble baixant fins a la plana, que és on es troba una petita part d’altre tipologia d’habitatges de tres plantes en carrers més amples i més rectilinis. Es preveu l’arranjament del parc del Fred i Lacustària i dels carrers del nucli antic; la millora de façanes i de les instal·lacions comunes del habitatges; la rehabilitació de la casa de les Vídues com a escola de belles arts i oficina tècnica del pla de barris; l’impuls d’actuacions de sostenibilitat i sensibilització ambiental, programes socials i culturals, i programes de dinamització comercial i turística.

ƒ

Martorelles, Can Sunyer: àrea d’urbanització marginal, formada bàsicament per habitatges unifamiliars d’autoconstrucció. És un barri geogràficament diferenciable, delimitat en el terme de Sant Fosc i la riera. L’Ajuntament aposta per actuacions de pavimentació de carrers; millora de les xarxes de subministrament; construcció d’un equipament cultural i la creació d’espais segurs i amigables, entre d’altres.

ƒ

El Pont de Suert, barri antic: l’àrea està configurada pel Barri Antic i el Barri d’Aragó, dividida pel riu Noguera Ribagorçana. Aquesta zona havia estat, fins fa unes dècades, l’espai de trobada i d’activitat comercial dels habitants de l’Alta Ribagorça. Entre les actuacions a desenvolupar hi ha els ajuts per a la rehabilitació de façanes, cobertes i baixants; el soterrament de les xarxes aèries de serveis; la dotació d’espais verds al Passeig del riu i els programes de dinamització comercial i de participació ciutadana.

ƒ

Roda de Ter, nucli antic: àrea on s’agrupen espais emblemàtics i de gran valor arquitectònic i simbòlic, com el passeig del riu Ter, la fàbrica La Blava o Can Planoles, però amb un alt grau de degradació i abandonament, així com un llegat cultural i humà important, derivat de la presència d’escriptors de gran renom. Entre les actuacions previstes hi ha un nou equipament municipal a la Blava; la rehabilitació de Can Planoles com a equipament de barri; la dotació d’un fons per a la rehabilitació dels elements col·lectius dels

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 10 de 11

„ Comunicat de premsa „ edificis; la urbanització del carrer Pere Almeda, Plaça Major i Ramon Martí, i l’impuls del Programa Roda Jove. ƒ

Sant Bartomeu del Grau, nucli antic: l’àrea d’intervenció consta de dues zones ben diferenciades; d’una banda, el casc antic del poble desenvolupat resseguint la carretera- Carrer Vell i de l’altra, les naus de recinte de la antiga fàbrica Puigneró. Les principals actuacions es concentraran a la Plaça nova i vial transversal; la remodelació integral del Carrer Vell; la creació d’un centre cívic i d’un centre de dia, l’adaptació d’una nau com a pista poliesportiva coberta, i l’impuls de programes de recuperació de locals inactius, foment del comerç sostenible i gestió d’horts ecològics.

ƒ

Ulldecona, planejament del segle XIX: l’àmbit comprèn la inicial ciutat emmurallada i el creixement posterior del segle XIX. Destaca com a actuació més emblemàtica la rehabilitació de l’antic convent com a nou arxiu municipal i hotel d’entitats; la reurbanització de carrers i arranjament de zones verdes i l’adquisició d’un edifici per a traslladar la biblioteca municipal.

Contracte de barri ƒ

Terrassa, Districte II: va ser un dels beneficiaris de la primera convocatòria d’ajuts de la Llei, resolta el 2004. En aquest temps, l’Ajuntament ha executat el 100% del pressupost previst, destinant el 25% a la millora social i econòmica. El Programa ha servit per a desenvolupar 23 actuacions en 6 àmbits i 10 actuacions socioeconòmiques. El contracte de barris té la voluntat de consolidar les fites assolides, suavitzar la retirada de recursos, facilitar el traspàs a l’activitat ordinària i capitalitzar l’experiència aconseguida. És per això que l’Ajuntament preveu impulsar ara 17 actuacions en 4 àmbits, amb un 49,5% del pressupost destinat a la millora social i econòmica. Entre les actuacions proposades cal destacar l’ampliació del Centre Cívic del Districte II; la remodelació i millora de l’entorn del Mercadal i el nou Casal Cívic a l’est de la Riera de les Arenes.

23 de juliol de 2009

Gabinet de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34

Pàg. 11 de 11