Limay
This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA
Overview
Download & View Limay as PDF for free.
More details
- Words: 2,790
- Pages: 5
LA GREVOLOSA
REPORTATGE
Viatge de la solidaritat San Juan de Limay, una altra pobresa Aquest diumenge 20 d’abril, coincidint amb la 1a Festa de la Primavera, es tancava a Sant Pere la campanya de solidaritat amb San Juan de Limay (Nicaragua), per finançar el projecte de construcció de 20 letrines per a aquella població. És una iniciativa més de les que, des de 1996, manté l’agermanament entre San Juan i una comissió de L’Esquirol, també vinculada a Sant Pere i amb la qual ja s’ha col·laborat, també, en altres ocasions. Aquest reportatge pretén explicar la història d’aquest agermanament, tot allò en què s’ha estat treballant en aquests més de 10 anys i el que representa mantenir els vincles amb una gent, amb un país, que busquen en el suport internacional allò que per ells mateixos difícilment tindrien opció d’aconseguir.
Aula d’escola en una de les comunitats que formen el municipi de San Juan de Limay, amb desenes de nuclis disseminats
La Grevolosa ■ Si un dia anéssim a San Juan de Limay, a Nicaragua, i ens passegéssim pels seus carrers potser no ens n’enduríem una especial sensació de pobresa. La visualització de la pobresa, per dir-ho d’una altra manera, és més directa i contundent amb algunes estampes de l’Àfrica negra. Però San Juan de Limay reflexa, com tants d’altres municipis de Nicaragua, la realitat d’un país mancat d’infrastructures i de serveis, i on la col·laboració internacional arriba a crear unes relacions de dependència exterior
que, en alguns casos, representen més del 50% dels recursos que s’hi mouen. San Juan de Limay té una població d’uns 17.000 habitants, amb la particularitat que la meitat viuen en nuclis disseminats en zones muntayoses i de molt difícil accés, on només s’hi pot arribar a peu o a cavall. Salvant totes les distàncies, aquests nuclis disseminats serien com la Vola de Sant Pere de fa vint anys, “però no una, sinó setanta, i sense carretera per anar-hi”, explica Josep Castells, membre de la Comissió d’Agermanament de 22
LA GREVOLOSA
SAN JUAN DE LIMAY
L’Esquirol amb San Juan de Limay. Al nucli urbà, l’any 2007 hi havia un sol ordinador connectat a internet. Segons una estadística oficial de l’any abans, el 2006, se superaven amb prou feines la vintena de telèfons instal·lats a tot el poble i no s’arribava a trenta cotxes. Hi havia un sol carrer asfaltat. Hi ha botigues on pots anar a comprar una bombeta, una pila o un ràdio-casset, però el que no hi ha és la capacitat econòmica de la gent per comprar-los (o per poder-los fer servir allà on viuen). Disposen d’un centre mèdic acabat de construir, modern i bons acabats, però s’han de refiar dels medicaments que els envien les organitzacions humanitàries i fer receptes perquè els usuaris vagin a buscar-los en altres llocs. San Juan de Limay està a 174 quilòmetres de la capital del país, Managua. Però són cinc hores de viatge per carretera. Les males condicions de la xarxa viària fa que un tram de 30 quilòmetres l’hagis de fer en dues hores. L’huracà Mitch, l’any 1998, va tenir uns efectes devastadors al poble, com a tants altres llocs de Nicaragua. Els ducs de Luxemburg, per exemple, els van pagar la construcció d’un nou institut inaugurat el 2004. A alguns estudiants que acaben la secundària i volen anar a la universitat d’Estelí, a través de la solidaritat internacional se’ls poden pagar beques pel transport i la matrícula. Hi hi ha qui, per estalviar-se els viatges i els costos que representa, opta per la fórmula dels sabatinos, jornades maratonianes de classe per concentrar la carrera en dissabtes. Els estudiants de la Universitat de Vic La història de l’agermanament de L’Esquirol amb San Juan de Limay (Nicaragua) neix d’allò que, a finals dels anys noranta, va començar a ser una descoberta i una admiració des de Catalunya cap a aquest país centreamericà, també pel procés polític que vivia, i que es traduïa, en el cas d’Osona, amb les pràctiques que la Universitat de Vic oferia a estudiants de magisteri per anar-hi a fer classes. En cert moment, dues d’aquestes persones van ser de L’Esquirol i, un cop acabades les pràctiques, van optar per no tornar a casa i passar l’estiu voltant pel país. Casualment van anar a parar a Palacagüina, on llavors ja hi havia un agermanament amb Arbúcies (La Selva) promogut pel que aleshores n’era alcalde, Jaume Soler. Allà mateix hi van conèixer gent de San Juan de Limay i els van proposar perquè no muntaven una experiència semblant amb el seu poble. A la tornada d’aquell viatge, com explica Pep Castells, van començar a fer córrer la veu i va ser així com van muntar una primera reunió per parlar-los de l’experiència i de la invitació que havien rebut, parlant de San Juan i ensenyant-los fotos. “En aquelles primeres trobades érem
El cavall és un dels mitjans de transport més habituals a San Juan de Limay. A la foto del mig, vista d’un dels carrers del poble i a sota, un dels projectes que hi ha fet la Comissió d’Agermanament de L’Esquirol: un pou d’aigua. Es treballa en primeres necessitats bàsiques que, per a aquella comunitat, són un salt qualitatiu molt important en la millora de les seves condicions de vida. 23
LA GREVOLOSA
SAN JUAN DE LIMAY
trenta o quaranta persones”, explica Castells. D’allà en va néixer l’embrió de la comissió, després que uns quants es comencessin a animar.
assegura que, si nosaltres marxéssim d’allà, l’Estat tingués la capacitat de respondre dels dèficits que hi ha”. Des dels anys vuitanta, només a Catalunya ja s’han activat 43 agermanaments amb municipis de Nicaragua, tant d’institucionals (ajuntaments) com des de la societat civil, com seria el cas de L’Esquirol. També hi participa, però, el seu Ajuntament, presentant el projecte de la Comissió al Fons Català de Desenvolupament, que és el principal òrgan de coordinació i repartiment de les ajudes a la cooperació internacional.
Som a l’any 1995, entre setembre i octubre, i a l’estiu de 1996 es concretaria la primera expedició des de L’Esquirol cap a San Juan. “Des de llavors i fins al 2006, en què vam celebrar el 10è aniversari de l’agermanament, cada any hi ha hagut gent de la comissió que hi ha anat”, explica Margarida Paradell, un altre dels seus integrants. De manera recíproca, des de 2000 “convidem a venir cada dos anys gent de San Juan, perquè vegin com estem treballant des d’aquí i per mantenir forts els vincles que hem creat, mútuament, després de tot aquest temps”.
Per altra banda, és evident que per la via de l’agermanament “hi ha una implicació directa, personal, a través de la qual puc constatar que jo participo directament en el benestar de persones concretes”. En el cas de l’Esquirol, com diu Paradell, hi ha el valor afegit que aquests 10 anys d’agermanament han creat uns vincles molt forts a banda i banda de l’Atlàntic, que es tradueixen en les estades “que hi hem fet i que hi hem repetit, i amb les que també hem rebut de gent d’allà”. Viatges que s’han pagat sempre de la seva butxaca, amb l’esforç que això representa, però que no va impedir, el 2006, muntar l’expedició més nombrosa fins a San Juan per commemorar els 10 anys de l’agermanament.
L’agermanament amb pobles de Nicaragua no és, ni de lluny, un tema només sentimental o folklòric. Per a aquells municipis, els agermanaments internacionals els suposen una forma d’ingressos que està molt per sobre de les possibilitats que tindrien per generar-se per si mateixos. Segons Pep Castells, en el cas concret de San Juan de Limay, els recursos que aporten les organitzacions solidàries que hi tenen seu, com la pròpia comissió de L’Esquirol, “representen en total més del 50% del seu pressupost municipal”. És el cas, també, de Caritas, Humanitas o l’organització Joan XXIII. I això és bàsic davant les possibilitats d’un Estat que, mani qui mani, està faltat de recursos per mantenir les infrastructures i els serveis que necessiten els seus municipis. “Sempre ens queda aquella discussió intel·lectual de si la nostra feina està suplint allò que l’Estat nicaragüenc hauria de poder aportar, però res ens
Per una altre cantó, quan gent de Nicaragua ve a Catalunya “és interessant que coneguin que tenim més diners, però que també els hem de buscar per poder destinar-los a cooperació”. D’aportacions en tenen d’arreu: ajuntaments, particulars, amics, empresaris, entitats, ... I tot això, a més dels diners que aboquen mensualment els membres de la comissió.
D’on surten els diners?
finançament”. És a partir del catàleg de propostes que gestiona el Fons que es van adjudicant els diners que es reben, i que poden concentrar esforços. I també en aquest punt hi ha projectes concrets, com va ser el 1998 la construcció de 10 cases, o els de continuïtat, com el finançament d’un centre de nutrició infantil que la comissió d’agermanament va heredar d’una entitat de Baltimore, que deixava San Juan de Limay, i que des d’aleshores ha aconseguit no només mantenir, sinó fer créixer i rebre el reconeixement de facto del govern de Nicaragua, que ja hi aporta dos funcionaris com a mestres. Aquest centre, el CENIC, acull nens des de mesos fins a cinc o sis anys amb problemes de desnutrició. Va ser el primer projecte en què va treballar la comissió de L’Esquirol i, com a repte, no acaba mai. Va ser un impuls i un reconeixement important, però, que el centre fos reconegut com a escola infantil (preescolar), vinculant-hi també la vessant educativa, i que al marge de les tres persones que pagava la comissió, l’Administració de Nicaragua hi hagi incorporat aquestes dues funcionàries més.
■ Un dels temes que es poden mantenir, per exemple, amb les quotes dels socis són les beques d’estudis, que poden anar d’entre 10 i 20 cada any, i que s’ofereixen a estudiants que acaben la secundària per anar a estudiar a la universitat (Estelí o Managua, la capital del país, com a més habituals). Ja fa set anys que mantenen aquesta iniciativa, que es cobreix amb la quantitat fixa que reben dels socis i a la que poden destinar, de mitjana, uns 5.000 euros anuals. Al marge, hi ha les campanyes o aportacions extraordinàries que han rebut, com la de l’actor manlleuenc Lluís Soler, que va donar els 20.000 euros que va aconseguir al programa-concurs Sis a traïció de TV3 per a la comissió de San Juan de Limay. El gruix de les aportacions més regulars, com les que puguin venir d’ajuntaments, entitats o empreses, es canalitzen a través del Fons Català de Cooperació, on “la nostra feina és mantenir-hi vigents els projectes que tenim entre mans per garantir-ne el 24
LA GREVOLOSA
SAN JUAN DE LIMAY
De dalt a baix, vaques del projecte en què s’ha anat estirant la cadena a partir dels primer 19 exemplars que va comprar la Comissió d’Agermanament de L’Esquirol. Ara ja són més de 80. A sota, vista d’un altre carrer de San Juan de Limay, construcció d’una de les cases en què s’ha implicat la Comissió i, sobre aquestes ratlles, mural de Nicaragua pintat a un parc de L’Esquirol. 25
LA GREVOLOSA
SAN JUAN DE LIMAY
Solidaritat en la solidaritat Una de les directrius que marquen els projectes de la comissió d’agermanament de L’Esquirol és que el beneficiari ha de participar solidàriament del benefici que rep. Quan es va fer, per exemple, el projecte de construcció de 10 cases -de sis metres quadrats, i el lavabo a fora-, es posava com a condició que el titular fos propietari del sòl, que si no disposaven de teules se les fessin, i que un membre de cada una de les 10 famílies beneficiades havia de treballar en totes 10 cases. Havien après, també, de l’exèriència d’una primera promoció de cases després de l’huracà Mitch, promoguda des d’una altra entitat: van quedar fetes en pocs dies, però amb les teulades de zenc. Ara, quan hi toca el sol, l’habitacle es converteix en un forn i la gent ha de fer vida a al carrer.
La cadena de les vaques Una de les primeres propostes que va engegar la Comissió de L’Esquirol a San Juan de Limay, el 1996, va ser la de les vaques. Se’n van comprar 19. Els destinataris havien ser camperols que tinguessin un terreny per alimentar la vaca. La primera fillada que tingués l’animal havia de ser per a una altra família, la segona tornava a ser per al propietari i així successivament. A més, una part de la llet que donés la vaca s’havia de portar al centre de nutrició. Des que va néixer, la cadena s’ha anat estirant “i ara ja passem a 81 vaques”. Gestió directa, i fiscalitzada, dels recursos Tant els diners que arriben a través del Fons Català de Cooperació com els que ho fan directament van a parar a un compte corrent d’Estelí del que són titulars dues persones de la Comissió d’Agermanament d’allà. Com a entitat estan legalitzats, via fundació, amb els seus estatuts i els seus càrrecs, “i són els que gestionen i liquiden els comptes d’acord amb el programa d’actuacions que tenim en marxa”.
També els becaris a qui la Comissió de L’Esquirol ha pagat els estudis univeristaris hi queden vinculats a través del local que hi ha obert a San Juan de Limay, on hi ha un servei de biblioteca, ludoteca i una farmàcia des d’on es distribueixen els medicaments que regularment poden arribar des de Catalunya, i que els metges d’allà recepten “perquè ja els hi saben”. De la mateixa, les mares que porten els nens al centre nutricional, al costat de becaris i becàries de la universitat, es turnen per tenir cura dels àpats i també per a les tasques de neteja i manteniment de les instal·lacions.
Tota aquesta informació “ens l’envien i també nosaltres la podem revisar quan hi anem”, diu Castells. L’únic problema que hi ha a vegades són els timmings de les coses. “Allò que per a nosaltres pot ser un mes, per a ells pot ser un any. No és una qüestió ni de mala fe ni de desconfiança. És una qüestió de cultura”.
I ara, 20 ‘letrines’
a través de les parades de llibres usats que hi havia al voltant de la plaça Monmany. Qui portava un llibre se’n podia endur un altre com a intercanvi. Qui no en portava cap, podia agafar-ne qualsevol al preu simbòlic d’un euro, que es destinarà íntegrament a la campanya. La intenció és que entre la suma de tothom es pugui arribar a la xifra necessària: 5.000 euros.
■ Amb motiu de la Fira de Sant Sebastià, al gener passat, es va encetar a Sant Pere una campanya específica per a San Juan de Limay. Es tractava de recaptar fons per finançar la construcció de 20 letrines per a famílies d’aquella població. El gruix de la campanya es va centrar, en aquell moment, en dues iniciatives concretes: l’esmorzar popular amb capipota de vedella i civet de senglar, que va recaptar més de 700 euros, i la venda de plantes solidàries, que va representar 900 euros més. Això, i les primeres aportacions recollides a través de les guardioles solidàries, van fer arribar la recaptació fins als 1.700 euros. El pressupost de les vint letrines s’acosta als 5.000. El diumenge 20 d’abril, Festa de la Primavera, els organitzadors de la Duatló de Bellmunt (que el 2007 va celebrar la tercera edició) feien entrega a la Comissió d’Agermanament de L’Esquirol amb San Juan de Limay de la donació solidària que fan cada any amb els diners excedents de la cursa, ja que sempre l’han muntat sense finalitat de lucre. També, tots els santperencs i santperenques i la resta de visitants de la festa van tenir ocasió de fer-hi una nova aportació
La necessitat de letrines per a la gent de San Juan de Limay és, potser, el millor exponent de quines són les condicions de la seva vida de cada dia. No disposen de xarxa de clavegueram, i la manera com han de conviure amb aquesta realitat és un risc per a la higiene i per a la salut. La construcció d’aquestes vint letrines representa per a ells, doncs, un pas endavant molt important. I, com explicava Pep Castells al llarg del reportatge, és la millor manera que es percebi directament de quina manera, des d’aquí, s’activa una acció amb resultats immediats i a benefici de persones concretes, i directes. A la campanya també s’ha implicat de manera molt directa el CEIP Josep M. Xandri, tant amb un treball a l’aula en què han conegut l’exemple concret de San Juan de Limay, com amb la recaptació de diners a través d’una fira del llibre que es treballarà aquest Sant Jordi dins mateix de l’escola. 26
REPORTATGE
Viatge de la solidaritat San Juan de Limay, una altra pobresa Aquest diumenge 20 d’abril, coincidint amb la 1a Festa de la Primavera, es tancava a Sant Pere la campanya de solidaritat amb San Juan de Limay (Nicaragua), per finançar el projecte de construcció de 20 letrines per a aquella població. És una iniciativa més de les que, des de 1996, manté l’agermanament entre San Juan i una comissió de L’Esquirol, també vinculada a Sant Pere i amb la qual ja s’ha col·laborat, també, en altres ocasions. Aquest reportatge pretén explicar la història d’aquest agermanament, tot allò en què s’ha estat treballant en aquests més de 10 anys i el que representa mantenir els vincles amb una gent, amb un país, que busquen en el suport internacional allò que per ells mateixos difícilment tindrien opció d’aconseguir.
Aula d’escola en una de les comunitats que formen el municipi de San Juan de Limay, amb desenes de nuclis disseminats
La Grevolosa ■ Si un dia anéssim a San Juan de Limay, a Nicaragua, i ens passegéssim pels seus carrers potser no ens n’enduríem una especial sensació de pobresa. La visualització de la pobresa, per dir-ho d’una altra manera, és més directa i contundent amb algunes estampes de l’Àfrica negra. Però San Juan de Limay reflexa, com tants d’altres municipis de Nicaragua, la realitat d’un país mancat d’infrastructures i de serveis, i on la col·laboració internacional arriba a crear unes relacions de dependència exterior
que, en alguns casos, representen més del 50% dels recursos que s’hi mouen. San Juan de Limay té una població d’uns 17.000 habitants, amb la particularitat que la meitat viuen en nuclis disseminats en zones muntayoses i de molt difícil accés, on només s’hi pot arribar a peu o a cavall. Salvant totes les distàncies, aquests nuclis disseminats serien com la Vola de Sant Pere de fa vint anys, “però no una, sinó setanta, i sense carretera per anar-hi”, explica Josep Castells, membre de la Comissió d’Agermanament de 22
LA GREVOLOSA
SAN JUAN DE LIMAY
L’Esquirol amb San Juan de Limay. Al nucli urbà, l’any 2007 hi havia un sol ordinador connectat a internet. Segons una estadística oficial de l’any abans, el 2006, se superaven amb prou feines la vintena de telèfons instal·lats a tot el poble i no s’arribava a trenta cotxes. Hi havia un sol carrer asfaltat. Hi ha botigues on pots anar a comprar una bombeta, una pila o un ràdio-casset, però el que no hi ha és la capacitat econòmica de la gent per comprar-los (o per poder-los fer servir allà on viuen). Disposen d’un centre mèdic acabat de construir, modern i bons acabats, però s’han de refiar dels medicaments que els envien les organitzacions humanitàries i fer receptes perquè els usuaris vagin a buscar-los en altres llocs. San Juan de Limay està a 174 quilòmetres de la capital del país, Managua. Però són cinc hores de viatge per carretera. Les males condicions de la xarxa viària fa que un tram de 30 quilòmetres l’hagis de fer en dues hores. L’huracà Mitch, l’any 1998, va tenir uns efectes devastadors al poble, com a tants altres llocs de Nicaragua. Els ducs de Luxemburg, per exemple, els van pagar la construcció d’un nou institut inaugurat el 2004. A alguns estudiants que acaben la secundària i volen anar a la universitat d’Estelí, a través de la solidaritat internacional se’ls poden pagar beques pel transport i la matrícula. Hi hi ha qui, per estalviar-se els viatges i els costos que representa, opta per la fórmula dels sabatinos, jornades maratonianes de classe per concentrar la carrera en dissabtes. Els estudiants de la Universitat de Vic La història de l’agermanament de L’Esquirol amb San Juan de Limay (Nicaragua) neix d’allò que, a finals dels anys noranta, va començar a ser una descoberta i una admiració des de Catalunya cap a aquest país centreamericà, també pel procés polític que vivia, i que es traduïa, en el cas d’Osona, amb les pràctiques que la Universitat de Vic oferia a estudiants de magisteri per anar-hi a fer classes. En cert moment, dues d’aquestes persones van ser de L’Esquirol i, un cop acabades les pràctiques, van optar per no tornar a casa i passar l’estiu voltant pel país. Casualment van anar a parar a Palacagüina, on llavors ja hi havia un agermanament amb Arbúcies (La Selva) promogut pel que aleshores n’era alcalde, Jaume Soler. Allà mateix hi van conèixer gent de San Juan de Limay i els van proposar perquè no muntaven una experiència semblant amb el seu poble. A la tornada d’aquell viatge, com explica Pep Castells, van començar a fer córrer la veu i va ser així com van muntar una primera reunió per parlar-los de l’experiència i de la invitació que havien rebut, parlant de San Juan i ensenyant-los fotos. “En aquelles primeres trobades érem
El cavall és un dels mitjans de transport més habituals a San Juan de Limay. A la foto del mig, vista d’un dels carrers del poble i a sota, un dels projectes que hi ha fet la Comissió d’Agermanament de L’Esquirol: un pou d’aigua. Es treballa en primeres necessitats bàsiques que, per a aquella comunitat, són un salt qualitatiu molt important en la millora de les seves condicions de vida. 23
LA GREVOLOSA
SAN JUAN DE LIMAY
trenta o quaranta persones”, explica Castells. D’allà en va néixer l’embrió de la comissió, després que uns quants es comencessin a animar.
assegura que, si nosaltres marxéssim d’allà, l’Estat tingués la capacitat de respondre dels dèficits que hi ha”. Des dels anys vuitanta, només a Catalunya ja s’han activat 43 agermanaments amb municipis de Nicaragua, tant d’institucionals (ajuntaments) com des de la societat civil, com seria el cas de L’Esquirol. També hi participa, però, el seu Ajuntament, presentant el projecte de la Comissió al Fons Català de Desenvolupament, que és el principal òrgan de coordinació i repartiment de les ajudes a la cooperació internacional.
Som a l’any 1995, entre setembre i octubre, i a l’estiu de 1996 es concretaria la primera expedició des de L’Esquirol cap a San Juan. “Des de llavors i fins al 2006, en què vam celebrar el 10è aniversari de l’agermanament, cada any hi ha hagut gent de la comissió que hi ha anat”, explica Margarida Paradell, un altre dels seus integrants. De manera recíproca, des de 2000 “convidem a venir cada dos anys gent de San Juan, perquè vegin com estem treballant des d’aquí i per mantenir forts els vincles que hem creat, mútuament, després de tot aquest temps”.
Per altra banda, és evident que per la via de l’agermanament “hi ha una implicació directa, personal, a través de la qual puc constatar que jo participo directament en el benestar de persones concretes”. En el cas de l’Esquirol, com diu Paradell, hi ha el valor afegit que aquests 10 anys d’agermanament han creat uns vincles molt forts a banda i banda de l’Atlàntic, que es tradueixen en les estades “que hi hem fet i que hi hem repetit, i amb les que també hem rebut de gent d’allà”. Viatges que s’han pagat sempre de la seva butxaca, amb l’esforç que això representa, però que no va impedir, el 2006, muntar l’expedició més nombrosa fins a San Juan per commemorar els 10 anys de l’agermanament.
L’agermanament amb pobles de Nicaragua no és, ni de lluny, un tema només sentimental o folklòric. Per a aquells municipis, els agermanaments internacionals els suposen una forma d’ingressos que està molt per sobre de les possibilitats que tindrien per generar-se per si mateixos. Segons Pep Castells, en el cas concret de San Juan de Limay, els recursos que aporten les organitzacions solidàries que hi tenen seu, com la pròpia comissió de L’Esquirol, “representen en total més del 50% del seu pressupost municipal”. És el cas, també, de Caritas, Humanitas o l’organització Joan XXIII. I això és bàsic davant les possibilitats d’un Estat que, mani qui mani, està faltat de recursos per mantenir les infrastructures i els serveis que necessiten els seus municipis. “Sempre ens queda aquella discussió intel·lectual de si la nostra feina està suplint allò que l’Estat nicaragüenc hauria de poder aportar, però res ens
Per una altre cantó, quan gent de Nicaragua ve a Catalunya “és interessant que coneguin que tenim més diners, però que també els hem de buscar per poder destinar-los a cooperació”. D’aportacions en tenen d’arreu: ajuntaments, particulars, amics, empresaris, entitats, ... I tot això, a més dels diners que aboquen mensualment els membres de la comissió.
D’on surten els diners?
finançament”. És a partir del catàleg de propostes que gestiona el Fons que es van adjudicant els diners que es reben, i que poden concentrar esforços. I també en aquest punt hi ha projectes concrets, com va ser el 1998 la construcció de 10 cases, o els de continuïtat, com el finançament d’un centre de nutrició infantil que la comissió d’agermanament va heredar d’una entitat de Baltimore, que deixava San Juan de Limay, i que des d’aleshores ha aconseguit no només mantenir, sinó fer créixer i rebre el reconeixement de facto del govern de Nicaragua, que ja hi aporta dos funcionaris com a mestres. Aquest centre, el CENIC, acull nens des de mesos fins a cinc o sis anys amb problemes de desnutrició. Va ser el primer projecte en què va treballar la comissió de L’Esquirol i, com a repte, no acaba mai. Va ser un impuls i un reconeixement important, però, que el centre fos reconegut com a escola infantil (preescolar), vinculant-hi també la vessant educativa, i que al marge de les tres persones que pagava la comissió, l’Administració de Nicaragua hi hagi incorporat aquestes dues funcionàries més.
■ Un dels temes que es poden mantenir, per exemple, amb les quotes dels socis són les beques d’estudis, que poden anar d’entre 10 i 20 cada any, i que s’ofereixen a estudiants que acaben la secundària per anar a estudiar a la universitat (Estelí o Managua, la capital del país, com a més habituals). Ja fa set anys que mantenen aquesta iniciativa, que es cobreix amb la quantitat fixa que reben dels socis i a la que poden destinar, de mitjana, uns 5.000 euros anuals. Al marge, hi ha les campanyes o aportacions extraordinàries que han rebut, com la de l’actor manlleuenc Lluís Soler, que va donar els 20.000 euros que va aconseguir al programa-concurs Sis a traïció de TV3 per a la comissió de San Juan de Limay. El gruix de les aportacions més regulars, com les que puguin venir d’ajuntaments, entitats o empreses, es canalitzen a través del Fons Català de Cooperació, on “la nostra feina és mantenir-hi vigents els projectes que tenim entre mans per garantir-ne el 24
LA GREVOLOSA
SAN JUAN DE LIMAY
De dalt a baix, vaques del projecte en què s’ha anat estirant la cadena a partir dels primer 19 exemplars que va comprar la Comissió d’Agermanament de L’Esquirol. Ara ja són més de 80. A sota, vista d’un altre carrer de San Juan de Limay, construcció d’una de les cases en què s’ha implicat la Comissió i, sobre aquestes ratlles, mural de Nicaragua pintat a un parc de L’Esquirol. 25
LA GREVOLOSA
SAN JUAN DE LIMAY
Solidaritat en la solidaritat Una de les directrius que marquen els projectes de la comissió d’agermanament de L’Esquirol és que el beneficiari ha de participar solidàriament del benefici que rep. Quan es va fer, per exemple, el projecte de construcció de 10 cases -de sis metres quadrats, i el lavabo a fora-, es posava com a condició que el titular fos propietari del sòl, que si no disposaven de teules se les fessin, i que un membre de cada una de les 10 famílies beneficiades havia de treballar en totes 10 cases. Havien après, també, de l’exèriència d’una primera promoció de cases després de l’huracà Mitch, promoguda des d’una altra entitat: van quedar fetes en pocs dies, però amb les teulades de zenc. Ara, quan hi toca el sol, l’habitacle es converteix en un forn i la gent ha de fer vida a al carrer.
La cadena de les vaques Una de les primeres propostes que va engegar la Comissió de L’Esquirol a San Juan de Limay, el 1996, va ser la de les vaques. Se’n van comprar 19. Els destinataris havien ser camperols que tinguessin un terreny per alimentar la vaca. La primera fillada que tingués l’animal havia de ser per a una altra família, la segona tornava a ser per al propietari i així successivament. A més, una part de la llet que donés la vaca s’havia de portar al centre de nutrició. Des que va néixer, la cadena s’ha anat estirant “i ara ja passem a 81 vaques”. Gestió directa, i fiscalitzada, dels recursos Tant els diners que arriben a través del Fons Català de Cooperació com els que ho fan directament van a parar a un compte corrent d’Estelí del que són titulars dues persones de la Comissió d’Agermanament d’allà. Com a entitat estan legalitzats, via fundació, amb els seus estatuts i els seus càrrecs, “i són els que gestionen i liquiden els comptes d’acord amb el programa d’actuacions que tenim en marxa”.
També els becaris a qui la Comissió de L’Esquirol ha pagat els estudis univeristaris hi queden vinculats a través del local que hi ha obert a San Juan de Limay, on hi ha un servei de biblioteca, ludoteca i una farmàcia des d’on es distribueixen els medicaments que regularment poden arribar des de Catalunya, i que els metges d’allà recepten “perquè ja els hi saben”. De la mateixa, les mares que porten els nens al centre nutricional, al costat de becaris i becàries de la universitat, es turnen per tenir cura dels àpats i també per a les tasques de neteja i manteniment de les instal·lacions.
Tota aquesta informació “ens l’envien i també nosaltres la podem revisar quan hi anem”, diu Castells. L’únic problema que hi ha a vegades són els timmings de les coses. “Allò que per a nosaltres pot ser un mes, per a ells pot ser un any. No és una qüestió ni de mala fe ni de desconfiança. És una qüestió de cultura”.
I ara, 20 ‘letrines’
a través de les parades de llibres usats que hi havia al voltant de la plaça Monmany. Qui portava un llibre se’n podia endur un altre com a intercanvi. Qui no en portava cap, podia agafar-ne qualsevol al preu simbòlic d’un euro, que es destinarà íntegrament a la campanya. La intenció és que entre la suma de tothom es pugui arribar a la xifra necessària: 5.000 euros.
■ Amb motiu de la Fira de Sant Sebastià, al gener passat, es va encetar a Sant Pere una campanya específica per a San Juan de Limay. Es tractava de recaptar fons per finançar la construcció de 20 letrines per a famílies d’aquella població. El gruix de la campanya es va centrar, en aquell moment, en dues iniciatives concretes: l’esmorzar popular amb capipota de vedella i civet de senglar, que va recaptar més de 700 euros, i la venda de plantes solidàries, que va representar 900 euros més. Això, i les primeres aportacions recollides a través de les guardioles solidàries, van fer arribar la recaptació fins als 1.700 euros. El pressupost de les vint letrines s’acosta als 5.000. El diumenge 20 d’abril, Festa de la Primavera, els organitzadors de la Duatló de Bellmunt (que el 2007 va celebrar la tercera edició) feien entrega a la Comissió d’Agermanament de L’Esquirol amb San Juan de Limay de la donació solidària que fan cada any amb els diners excedents de la cursa, ja que sempre l’han muntat sense finalitat de lucre. També, tots els santperencs i santperenques i la resta de visitants de la festa van tenir ocasió de fer-hi una nova aportació
La necessitat de letrines per a la gent de San Juan de Limay és, potser, el millor exponent de quines són les condicions de la seva vida de cada dia. No disposen de xarxa de clavegueram, i la manera com han de conviure amb aquesta realitat és un risc per a la higiene i per a la salut. La construcció d’aquestes vint letrines representa per a ells, doncs, un pas endavant molt important. I, com explicava Pep Castells al llarg del reportatge, és la millor manera que es percebi directament de quina manera, des d’aquí, s’activa una acció amb resultats immediats i a benefici de persones concretes, i directes. A la campanya també s’ha implicat de manera molt directa el CEIP Josep M. Xandri, tant amb un treball a l’aula en què han conegut l’exemple concret de San Juan de Limay, com amb la recaptació de diners a través d’una fira del llibre que es treballarà aquest Sant Jordi dins mateix de l’escola. 26
