La Vida A Les Maria)

LA VIDA A LES CIUTATS Les ciutats vistes des de l’exterior mirant una fotografia sembla un conjunt d’edificis sense cap moviment. Però vistes des de l’interior es tota una unitat plena d'éssers vius, dels quals els mes destacats son les persones. EL TRANSPORT: Les ciutats necessiten bones vies de comunicació, perquè els seus habitants puguin traslladar-se d’un municipi a l’altre amb facilitat. TRANSPORT DE MERCADERIES I FONTS D’ENERGIA: Les carreteres i les vies del tren son les mes freqüents, igual que els ports de les ciutats costaneres i els aeroports de les ciutats mes grans. Una bona part de les mercaderies i l’energia que es transmet a les ciutats es queda a les zones industrials, però l’altre part arriba fins a les petites industries, tallers i comerços de les zones mes comercials o mes poblades. La circulació de camions, camionetes, cotxes, vaixells, trens, etc…, es part de la nostra vida quotidiana i fa greus nivells de contaminació a l’atmosfera. Moltes ciutats s’han plantejat poder reduir aquesta contaminació; i algunes d’aquestes mesures son aquestes; ·Promoció de combustibles menys contaminants; ·Potenciar l’ús de tren; ·Concentració de les zones industrials als afores de les ciutats; ·Prohibició de l’accés de camions a certes zones de les ciutats durant algunes hores del dia; ·etc…

EL TRANSPORT DE LES PERSONES: Les persones de les ciutats han de poder moure’s i traslladar-se d’un municipi a l’altre amb facilitat. En aquest desplaçaments el que mes s’utilitza es el cotxe, que fa contaminació. Fa uns quants anys als carrers de les ciutats es jugava a pilota o a fet i amagar i es podia anar amb bicicleta, però, de mica, en mica, aquestes coses es van anar convertint en un risc per culpa de la augmentació de transit. Poc a poc, es van començar a treure les zones per jugar i semblava que la ciutat nomes foc per els vehicles. ELS RESIDUS: Un dels principals problemes de les ciutats, son els residus. Les galetes que els nostres avis compraven a pes, embolicat amb un paper, nosaltres la trobem dins d’una capsa de cartró protegides per un plàstic i d’aquest plàstic 2 plàstics mes. La llet que els nostres avis compraven amb una ampolla de vidre i sempre anaven amb la mateixa ampolla ara ho trobem en una ampolla de plàstic o en un bric, i un cop utilitzats els tirem. Les escombraries que produïm son molt diferents a les d’abans: -Ha augmentat la quantitat de brossa; -Ha canviat el tipus de brossa que llencem; -etc… EL MILLOR RESIDU ES AQUELL QUE NO HA ARRIBAT A EXISTIR. La millor solució a aquest problema es l’eliminació de residus, que significa, intentar produir menys residus. Quan anem a tirar les escombraries trobem 5 escombraries: -la verda, per el vidre;

-la blava, per el paper i el cartó; -la groga per el plàstic; -la marró per els residus orgànics; -la verda for, per la resta de residus que no es poden classificar o per la brossa no reciclada. La brossa un cop tirades a les escombraries, vana a parar a diferents llocs: -En un abocador controlada tiren la brossa a la naturalesa, hi ha alguns materials com el metall i el plàstic, que no son fàcils de descompondre’s. -Una planta incineradora les escombraries es cremen per eliminar-les. La seva conseqüència és que formen gasos i cendres. -Els residus llençats als contenidors verds, blaus, i grocs son enviats a les plantes especials de reciclatge I d’aquests residus en treuen de nous productes. L’AIGUA: L’aigua es molt necessària per les persones i també per fer funcionar una ciutat. Sovint som poc conscients dels seu valor i de com pot arribar d’una manera tant simple quan obrim una aixeta. A les cases l’aigua no nomes s’utilitza per beure, l’aigua a les cases serveix per meritíssimes coses. Als llocs públics de menjars, utilitzen grans quantitats d’aigua. A les indústries l’aigua es la seva mataria primera per produir energia, per fabricar etc… L’aigua com ara ve de la naturalesa la trobem en molt mal estat. Els romans ja van fer obres hidràuliques per canalitzar l’aigua a les ciutats. Ara l’aigua potable s’acumula a uns diposita les parts mes altes de les ciutats perquè pugui arribar a tot arreu, dels dipòsits surten unes canonades que

estan connectades amb uns tubs mes petits, que consisteixen en repartir l’aigua; que arriba a tots els carrers i a totes les cases. L’aigua que ja ha estat utilitzada a les llars, els comerços i les industries la recullen amb una xarxa de canonades que es diu clavegueram, també hi va ha parar l’aigua de la pluja o la que es fa servir per rentar els carrers. Moltes ciutats perquè l’aigua bruta no vagi a parar als mars o als rius tenen plantes depuradores. L’aigua dolça es un recurs escàs, i cal vigilar de no malgastar-la. En alguns llocs públics i en algunes llars hi ha aparells per no malgastar-la tant: -aixetes que regulen la quantitat, cisternes de vàter que en guarden la sortida, etc… L’ELECTRICITAT: Ara l’electricitat es la forma d’energia mes utilitzada a les ciutats. Les nostres cases son plenes d’aparells elèctrics, com la, radio, la planxa, l’ordinador, la nevera, etc… L’electricitat a les ciutats te molta importància, i no nomes per una ciutat si no que també per altres coses, com, la, llum dels carrers, comerços, serveis, industries, etc… El dia que ens quedem sense electricitat es culpa d’una avaria, i ens sembla impossible fer moltes de les nostres activitats quotidianes. L’energia elèctrica te moltes aplicacions: es fàcil d’utilitzar i de transportar, i en el moment que la fem servir no contamina, però avanç d’arribar, per transportar-lo fa un gran impacte sobre el medi. El seu consum es cada vegada mes alt i s’ha agut de començar a reduir-la. Cal intentar de no malgastar-la i potenciar l’us d’energies renovables o l’us d’electricitat que es produeix gràcies al sol o al vent.

Maria Aguilera La Mola