La Radio

TAC

CEIP DANIEL MANGRANÉ

La ràdio

CURS 2008/09

1

TAC

CEIP DANIEL MANGRANÉ

Índex

1. Història 2. Relació amb les àrees curriculars 3. Metodologia 4. Objectius didàctics 5. Com es fa la ràdio 6. Qui fa la ràdio 7. Gèneres i programes 8. Webgrafia 9. Annex I: Temporalització TAC 10. Annex II: Planificació tipologies textuals. 11. Annex III: Unitats de Programació de les tipologies textuals.

CURS 2008/09

2

TAC

CEIP DANIEL MANGRANÉ

La radio

La ràdio és un mitjà viu que promou la comunicació, facilita la lectura i la comprensió dels textos i agilita les tasques de redacció dels alumnes. Aquest treball amb la ràdio resulta un estímul que potencia les activitats escolars des de diferents perspectives: - Reforça el treball en equip. - Fomenta el debat i l’aprofundiment dels temes. - Estimula l’ús de la comunicació oral, ensenya a utilitzar la veu, amplia el vocabulari, ensenya, en definitiva, a saber expressar-se. - Incita a la reflexió i al respecte a l’interlocutor. - Responsabilitza els nois i les noies en una tasca que va més enllà de l’activitat escolar. A més, altres nens i adults poden avaluar el seu treball. - Possibilita l’estudi, la reflexió, el debat... a partir d’una fórmula divertida. El ventall d’experiències escolars de treball radiofònic és prou variat: es fan programes en ràdio comercials, en emissores públiques, en emissores escolars, mitjançant la megafonia del centre, a través d’Internet o tan sols escoltant el treball fet davant una classe. En general, però, la majoria d’experiències han estat limitades en el temps. L’experiència demostra que val la pena dur a terme aquest esforç, perquè: - És important iniciar el treball d’alfabetització audiovisual. - Els alumnes responen amb una gran motivació i interès. - Dominen i manipulen ràpidament els aparells. - S’aconsegueix elaborar treballs creatius. - Es poden abordar aprenentatges significatius. - Es fomenta l’autonomia i la responsabilitat dels alumnes. - Se superen dificultats expressives i de timidesa. - Es globalitza l’aprenentatge mitjançant altres matèries. - Es fomenta el treball en grup i l’actitud cooperativa.

Història

CURS 2008/09

3

TAC

Com en el cas d’altres invents i

CEIP DANIEL MANGRANÉ

innovacions en el camp de la tecnologia

telecomunicativa, el seu origen no es troba en unes soles mans sinó que hi coincideixen descobriments i experiments realitzats per a diverses persones, sovint, en el mateix període de temps i en el mateix continent. La invenció de la ràdio es la continuació lògica de la invenció del telègraf i del telèfon. La Ràdio és de les primeres fites del s. XX tot i que els primers experiments són de finals del s.XIX: 1895 - G. Marconi transmet senyals Morse a 2.400metres 1877-79 Hughes, Humming i Berthon construeixen els primers micròfons 1901 - G. Marconi transmet senyals de ràdio transoceàniques 1906 - R. Fessen aconsegueix transmetre a centenars de quilòmetres de distància dos fragments de música i un breu discurs 1920 - Primera emissió comercial des de Pittsburgh (EEUU) al novembre. 1922 - Primera emissió d’un noticiari des de Londres per la BBC 1924 - Es comptabilitzen 1400 emissores de ràdio a tot el món. 1924 - Primera emissió de ràdio: RADIO BARCELONA

Relació amb les àrees curriculars

Resulta difícil trobar alguna activitat humana que no estigui mediatitzada per la força dels mitjans de comunicació. És per això que l’educació en comunicació s’ha de relacionar amb totes les àrees del currículum escolar, o bé totes les àrees del currículum escolar han de tenir un vessant audiovisual com un llenguatge més per organitzar els treballs i les informacions d’aquella àrea. Per tant, considerarem l’educació en comunicació audiovisual com un llenguatge que haurà de tenir present sempre aquest doble vessant:

CURS 2008/09

4

TAC

CEIP DANIEL MANGRANÉ

1. L’educació en el llenguatge audiovisual, és a dir, l’aprenentatge dels codis del llenguatge audiovisual i els seus recursos expressius, per què els alumnes puguin elaborar els missatges audiovisuals. 2. L’educació amb els audiovisuals, és a dir, la utilització dels mitjans audiovisuals per introduir, resumir, ampliar, etc., qualsevol tema relacionat amb les àrees del currículum.

Metodologia Els criteris metodològics sobre els quals es basen les activitats que presentem es poden resumir en els aspectes següents: - La continuïtat. Els continguts de les activitats s’enllacen entre si, s’encavalquen els uns amb els altres. - La recursivitat, la gradualitat. Els continguts s’han d’assolir de manera gradual, des del parvulari fins al final del cicle superior. - La transversalitat. Les activitats permeten dur a terme una tasca interdisciplinària. - La descoberta i l’activitat. Es potencien mètodes actius que motiven la curiositat infantil. - La individualització i la socialització. Es potencien les capacitats individuals, tot i que la majoria d’activitats es fan en equip i afavoreixen, en conseqüència, la socialització. - La creativitat. Es pretén despertar les capacitats creatives i d’iniciativa personal. - L’experiència extraescolar. Haurem de tenir en compte l’experiència dels nois i de les noies, els seus coneixements previs i també els seus interessos. Les parets de l’escola no poden ser mai un mur infranquejable.

Objectius didàctics 1.- Conèixer algunes dades del context històric de la Ràdio 2.- Ser conscient de la importància de la Ràdio al llarg de la història i en l’actualitat. 3.- Adonar-se de les diferents funcions de la Ràdio 4.- Adquirir coneixement del procés físic de fer Ràdio. 5.- Reconèixer els diferents professionals implicats en el seu funcionament.

CURS 2008/09

5

TAC

CEIP DANIEL MANGRANÉ

6.- Conèixer alguns dels tipus de programes de Ràdio. 7.- Reconèixer els elements del programa radiofònic. 8.- Fer un primer contacte amb algunes emissions de ràdio a la Xarxa. 9.- Ús comprensiu de les llengües catalana, castellana i anglesa. 10.- Elaborar un petit programa radiofònic 11. - Realitzar les activitats amb esforç i interés.

Com es fa la ràdio Per poder entendre com és possible fer ràdio, caldria entendre, primer, què és el so. Les vibracions produïdes per la veu, un instrument o qualsevol altre motiu produeixen en l’aire, unes ones que anomenem ones sonores, d’una manera molt semblant que quan tirem una pedra a l’aigua s’hi produeixen ones en forma de cercles concèntrics. Quan aquestes ones sonores ens arriben a les orelles produeixen uns canvis de pressió que són les que ens causen la sensació que anomenem so. El so produït en un estudi de ràdio, és transformat en un altre tipus d’ona, que nosaltres no podem sentir, anomenada ona electromagnètica. Aquesta ona és la que es llança des de l’emissora a l’aire i quan és captada per un aparell receptor es transforma de nou en un so audible per a nosaltres. Hi ha una gran gamma d’ones, per això s’agrupen en seccions o bandes. Les ones d’una banda tenen una freqüència semblant Mirem amb més deteniment aquest procés: 1. Tots els sons que es produeixen en l’estudi de ràdio són captats pels micròfons, primer són ampliats formant l’ona portadora i la de so barrejats a la taula de mescles i convertits en un únic senyal que amplificat s’envia al control central. 2. El control central recull aquest senyal i el tramet al centre emissor , on es converteix en ones electromagnètiques d’alta freqüència. 3. El centre emissor normalment dalt d’una muntanya, rep el senyal, el modula, bé per canvis en l’amplitud de l’ona o bé en la freqüència,l’amplifica i l’envia a l’aire en totes les direccions per mitjà d’una antena.

CURS 2008/09

6

TAC

CEIP DANIEL MANGRANÉ

4. El receptor de ràdio, l’aparell que ens permet escoltar els programes, rep el senyal electromagnètic gràcies a la seva antena, el desmodula i el transforma en el mateix so que va entrar en la taula de mescles de l’estudi. D’aquesta manera podem escoltar els programes fets des d’un estudi que està a força quilòmetres de casa nostra. Les ràdios d’un país utilitzen una banda de freqüències reconeguda i normalment són d’ona llarga o mitjana. L’ona curta té una freqüència molt alta i s’utilitza per a la transmissió a grans distàncies. Per tal de realitzar el programa de ràdio que hem fet al nostre centre vam començar treballant a l’àrea de llengua les diferents tipologies textuals (text narratiu, text descriptiu, conversacional,...), a partir d’aquí cada grup classe enregistrava amb el programa Audacity el resultat final del treball de la tipologia textual; així doncs, quan vam treballar la notícia i els alumnes van dominar la seva redacció, com a treball final vam enregistrar les notícies que havien elaborat els alumnes i les alumnes i després vam realitzar una audició tot el grup-classe. A partir d’aquest treball, es va elaborar, mitjançant una pluja d’idees de l’alumnat i basant-nos en escrits d’ells mateixos un guió per tal de realitzar un projecte de ràdio, aprofitant que teníem la “La maleta de ràdio” al centre. Els alumnes i les alumnes van estudiar el guió i practicar les tècniques de dicció i interpretació que calien per tal que sembles fluid i natural. A part d’això també vam inserir arxius de música, per tal de donar un fons al programa. Finalment, quan el vam tenir elaborat els alumnes i les alumnes van realitzar audicions per tal d’avaluar els resultats.

Qui fa la ràdio La ràdio és el resultat d’un treball en equip. Cada membre de l’equip té una tasca i una funció concreta que enllaça amb la de la resta de membres. Totes les feines són necessàries per a poder realitzar un programa. Com a d’altres tipus d’empresa hi ha el personal administratiu, comercial i directiu. A part d’aquest hi ha el personal de producció i realització que són els que fan la feina periodística. Dins d’aquest hi ha diferents professionals, alguns d’ells són: el productor : s’encarrega de trobar els convidats adients al programa o bé les fonts d’informació per als redactor. També elabora una agenda diària de les previsions informatives i recull els avisos d’actes que s’han de fer i que poden ser interessants.

CURS 2008/09

7

TAC

CEIP DANIEL MANGRANÉ

el redactor : elabora les notícies dels diferents blocs dels programes informatius. També prepara entrevistes o participa a altres tipus de programes. el presentador: és el que se’n diu un locutor, és a dir, és l’encarregat de llegir. També sol ser l’editor del programa. el director de programa : és el màxim responsable dels programes no informatius. l’editor : és qui coordina i alhora presenta un informatiu en directe. el corresponsal : és qui recull i envia tota la informació interessant que es produeix fora l’emissora. el documentalista : s' encarrega de localitzar documents escrits i sonors per ampliar la informació que s’ha d’emetre. el lingüista : és qui corregeix els textos que es llegiran i assessoren als redactors i guionistes en el bon ús de la llengua. Els qui s’encarreguen dels aparells, del seu funcionament i manteniment, s’anomenen personal tècnic. Entre els seus professionals hi ha: el tècnic de so : és qui fa funcionar els equips tècnics de l’estudi: taula de so, àudio digital, magnetòfons, plats,... el realitzador tècnic : revisa tot el procés en l’aspecte tècnic el tècnic de control central : és qui gestiona el trànsit de senyals i comunicacions entre els diferents estudis del centre de producció i els centres emissors. el tècnic d’exteriors : s’encarrega de les transmissions i enregistraments a l’exterior. el tècnic de manteniment : és qui fa la reparació i el manteniment del material tècnic de l’emissora.

Gèneres i programes L’explicació de la realitat, d’allò que és notícia per mitjà de la ràdio utilitza uns gèneres comuns al periodisme escrit i televisat, per bé que la ràdio afegeix possibilitats

CURS 2008/09

8

TAC

CEIP DANIEL MANGRANÉ

creatives que el periodisme escrit no té: els efectes sonors. Donem una ràpida ullada a alguns dels gèneres més utilitzats: a) l’entrevista: l’objectiu és l’exposició de fets i opinions per part de l’entrevistat sobre un tema concret per a que l’oient arribi a una conclusió sobre el que està dient. b) el reportatge: narració d’un fet per mitjà de testimonis i efectes sonors muntats amb intenció. Es pot fer de moltes maneres. Pot contenir entrevistes, enquestes, informes,... c) el debat: és l’anàlisi d’un tema d’interès general des de diferents punts de vista. Es pot il·lustrar amb informes, enquestes i la participació directa dels oients. d) l'informe: és una l’explicació de dades i punts d’interès o punts clau d’un tema o personatge. Sol servir per introduir una entrevista o debat. e) l'sketch: fragment dialogat, normalment, amb to còmic que serveix per a il.lustrar o introduir alguns temes. Els tipus de programes bàsics que hi ha són: Programes informatius: - Butlletins informatius: és una successió de notícies ordenades d’acord amb un criteri d’interès informatiu o bé per blocs informatius. - Diari parlat: és molt semblant al butlletí però està obert a variacions de darrera hora. La informació és més àmplia i detallada. S’il·lustra amb documents sonors: entrevistes,... - Informatius especials: programes dedicats a temes o esdeveniments extraordinaris Programes musicals: - Ràdio-fòrmula ( programa de llista d’èxits): repeteixen les cançons en un determinat ordre, bàsicament segons l’èxit entre l’audiència. - Programa de música especialitzada: la selecció de cançons es fa seguint un determinat estil o tipus de música.

CURS 2008/09

9

TAC

CEIP DANIEL MANGRANÉ

- Revista musical: inclou entrevistes, enquestes, comentaris, opinions,... Programes de ficció i dramàtics: Molt populars fins els anys 1980. Actualment a Catalunya hi ha algunes iniciatives per recuperar-los. Eren els serials i les obres de teatre radiades: els dramàtics. Programes magazine: Combina la informació i opinió amb l’entreteniment i espectacle. Es complex de fer ja que incorpora diferents microespais de gènere diferent. Programes documentals: Se’ls considera reportatges. Consten d’una sèrie de testimonis trets d’entrevistes i opinions que giren al voltant d’un fil argumental. Programes esportius: Centrats en la temàtica esportiva. Inclouen opinió, reportatges, retransmissions, debats,... Programes especialitzats: Giren a l’entorn de grans temes: salut i medecina, la història, el cinema,...Inclouen notícies, reportatges, entrevistes, debats i comentaris. Programes infantils: S’adrecen a un públic infantil oferint diferents espais i personatges. Elements del programa de ràdio Un programa o espai radiofònic sol tenir si no tots, alguns dels següents elements: 1) Sintonia: música o altre so d’inici que permet saber a l’oient quin espai està escoltant. Sol ser curt 2) Careta: text d’inici que sol ser fix. Es dóna en totes les emissions d’aquell programa. Inclou els crèdits o títols fixos: nom del programa, del presentador, emissora, introducció al tema, presentació de les intencions,...

CURS 2008/09

10

TAC

CEIP DANIEL MANGRANÉ

3) Indicatiu: intervenció molt breu que recorda a l’oient el programa i/o emissora que està escoltant. Pot incloure una ràfega musical i/o horàries(informació de l’hora). 4) Entradeta: intervenció breu (mig foli escrit) en el que el locutor presenta el programa o secció que ve a continuació. 5) Seccions: parts diferenciades en les que es pot dividir un programa. 6) Sketch o escena: secció dramatitzada que il·lustra un punt d’interès concret o bé ambienta un programa. 7) Falca: fragment sonor curt, dramatitzat o no, que s’utilitza amb fins publicitaris o bé per fer més àgil un programa. 8) Microespai: espai independent, amb estructura pròpia i continguts que formen part d’un programa. 9) Cortineta: ràfega de separació, normalment de seccions. 10) Cops d’efecte: efectes musicals molt dramàtics que donen força a un moment, situació, personatge, titular,...

Webgrafia

http://ense.gencat.es/aulanet/ud/catala/mcomunicacio/continguts1.htm

Competències bàsiques MAV

CURS 2008/09

11