La Aventura Semiologica

Mireia Col Bellmunt

La aventura semiológica de Roland Barthes Dins La aventura semiológica podem veure una amplia presentació del món de la semiologia que va des dels seus orígens fins a les seves representacions més diverses des de múltiples punts de vista. No es tracta però d’un manual monogràfic, sinó que cal tenir en compte que aquesta obra en conjunt no va ser concebuda com a tal, sinó que està formada per un recull d’articles, seminaris i classes que Barthes va donar en torn el món de l’estudi de la semiologia. És precisament per això que cal que el lector tingui uns certs coneixements lingüístics previs si no es vol perdre en l’aventura de Barthes. Per tal de facilitar la feina del lector, el recull es divideix en tres parts bàsiques: "elementos, dominios y análisis". A la primera part, hi trobem les eines bàsiques que ens ajudaran a comprendre millor el món de la semiologia i la retòrica, el que ens serà pràctic quan haguem de treballar amb les posteriors presentacions de Barthes ja força més complexes. Aquest primer apartat es pot entendre com una petita introducció que ens familiaritza amb el vocabulari dels estudis semiològics gràcies a capítols com "Elementos de semiología", i ens presenta també quin és el context actual de la semiologia. Igualment és especialment interessant el resum que fa en el segon capítol, "La retórica antigua. Prontuario", on explica, de manera concisa però detallada, l’evolució des de la retòrica antiga fins el panorama del moment actual. Les diferents parts d’aquesta primera part de l’obra són el punt de partida a partir del qual podrem emprendre el llarg viatge de l’aventura semiològica de la mà de Barthes.

Un cop hem escalfat motors, ja ens podem endinsar en consideracions i aplicacions més diverses del món de la semiologia. Barthes pretén mostrar la multidisciplinarietat i la gran importància de l’anàlisi del significat, no solament dins l’àmbit de la lingüística, sinó en molts altres dominis. A partir d’aquest principi és realment interessant veure com estableix, per exemple, una estructura paral·lela entre anàlisi de la llengua i anàlisi de la ciutat, de manera que aconsegueix presentar una visió totalment nova del món de l'urbanisme. A semiología y urbanismo Barthes ens presenta la possibilitat de dissenyar i construir ciutats més funcionals i més ben organitzades, ciutats amb més sentit, utilitzant tot el que sabem sobre com dissenyar i construir textos i oracions funcionals, organitzats i amb sentit. Fa el mateix en altres capítols analitzant el missatge publicitari o comentant el curiós paral·lelisme terminològic, però no de continguts, del mot semiologia dins l'àmbit de la llengua i el de la medicina. Aquests són només alguns exemples de les propostes que planteja Barthes dins "Dominios" on hi ha representat un recull d'esquemes, possibles idees i plantejaments "del que podria ser (i no ho era, o no era encara) la semiologia" (Barthes 1993 p.9). Aquesta part presenta no tant el que s'ha fet fins ara dins el món de la semiologia, com l'enorme potencial desaprofitat d'aquest camp d'estudi. En resum, l'autor demostra, al llarg d'aquesta segona part del recull, que l'estudi del significat i la teoria lingüística va molt més enllà de la llengua, i mostra la necessitat d’aplicar tot el que ja s'ha vist dins la lingüística a altres àmbits, convidant als lectors a la reflexió i animant-los a dur a terme les seves pròpies investigacions. Per cloure el recull, a la darrera part hi podem veure dues aplicacions pràctiques de la teoria plantejada per l'autor duta a la pràctica en l'anàlisi de tres textos, dos de bíblics i un relat de E. Allan Poe, des del punt de vista de l'anàlisi textual. En aquest últim punt es pot observar la part més metodològica i il·lustrativa de les tècniques d’anàlisi que Barthes ens planteja. Com a lectors, al llarg del llibre, podem apreciar i experimentar l'evolució dins l’estudi de la semiologia, començant per els fonaments més bàsics, passant després a les possibles aplicacions més diverses, i acabant amb l'aplicació més pràctica de tot el que hem après. El més interessant però, no és la nostra pròpia

evolució, sinó que a partir d'aquest textos podem veure la mateixa evolució de la semiologia, la seva creació des del seu naixement a l'antiga Grècia, el seu desenvolupament en lingüística de la ma de Saussure, i tot el que en futur ha estat o podria ser amb l'ajuda de grans pensadors com el mateix Barthes.

Barthes, Roland. La aventura Semiológica Paidós: 1993.