Informetastfruita Xic

Nom –  Cur s –  Escola –  Data –

Tasts de Fruita  Autores: 

Montse Escoi  Mestra d’Educació Primària 

Què és la fruita?  El nom de fruita ve de fruit. En sentit  botànic,  s’anomena  fruit  a  l’ovari  de  la flor  madur  que  conté  les llavors  al  seu interior i que les protegeix.  La  paraula  fruita  s’utilitza  per  dir  normalment  a  la  part  suculenta  i  comestible de les plantes. 

També, és cert, que hi ha  d’altres  parts  comestibles  dels vegetals com són:  ­ Fulles: espinacs, bledes,  enciams...  ­ Arrels: pastanaga, remo­  latxa, raves, nap…  ­ Flors: carxofes, coliflors,  bròquil…  ­ Tiges: api i espàrrec...  ­ Tubercles: patates...  ­ Bulbs: all, ceba, porro... 

Ø Subratlla  les fruites  d’aquesta llista:  Tomàquet,  taronja,  raïm,  moniatos,  col,  alvocat,  meló,  escarola,  pinya, cireres, xirivia, calçots, maduixes, julivert, préssec, pebrot.

2 

Classificació de la fruita:  Les fruites les podem classificar en diferents famílies:  1.  Fruites de pinyol: Són aquelles que tenen una llavor gran,  anomenada pinyol, com el préssec o l’albercoc.  2.  Fruites  de  llavor:  Són  les  fruites  que  tenen  diverses  llavors  petites com la pera i la poma.  3.  Fruita de gra: Són aquelles fruites que tenen infinitat de  minúscules llavors com la figa i el meló.  4.  Fruita  seca:  És  la  fruita  que  després  d'un  procés  de  dessecació  es  pot  consumir  als  mesos,  i  fins  i  tot  anys  després de la seua recol∙lecció, com les ametlles o avellanes.  5.  Cítrics:  És  la  fruita  que  té  un  alt  contingut  en  vitamina  C,  el  qual  els  hi  proporciona  aquest  típic  sabor  àcid  tan  característic. Són la taronja o llimona.  6.  Fruites  tropicals  o  exòtiques:  Fruites  procedents  de  països  tropicals com la pinya o coco. 

Ø Escriu  el  nom  d’aquestes  fruites  i  digues  a  quina  família pertanyen:

3 

Per què hem de menjar fruita?  1.  Pel  seu  alt  contingut  d’aigua.  Més  del  80%  del  seu  pes  en  totes les fruites, que facilita l’eliminació de toxines del nostre  organisme i ens ajuda a mantenir­nos ben hidratats.  2.  Per  ser  la  font  casi  exclusiva  de  vitamina  C.  La  vitamina  C  enforteix les defenses orgàniques, ajuda a baixar el colesterol  i ajuda a la cicatrització de les ferides.  3.  Per  la  seva  riquesa  en  antioxidants.  Endarrereix  el  procés  d’envelliment  de  la  visió,  de  la  pell,  del  cabell,  les  mucoses,  els ossos i el sistema immunològic.  4.  Per la seva aportació de fibra. Ens ajuda a regular la funció  intestinal, a corregir l’estrenyiment i té efectes beneficiosos en  la  prevenció  i  tractament  de  certes  malalties  (diabetis,  obesitat, litiasi biliar, hemorroides, càncer de colon i úlcera).

4 

5.  Pel seu potent poder diürètic. L’abundància d’aigua i potassi  i  la  baixa  concentració  de  sodi  fa  de  les  fruites  un  dels  aliments diürètics per excel∙lència.  6.  Per la seva concentració en àcids orgànics. Tenen una acció  desinfectant  i  alcalinitzadora  de  l’orina  (ajuden  a  eliminar  els càlculs renals d’àcid úric).  7.  Pel seu agradable sabor dolç. Els sucres o hidrats de carboni  simples donen el sabor dolç a les fruites madures.  8.  Pel  seu  baix  contingut  en  greixos.  Inapreciable    en  la  majoria de fruites tret d’algunes excepcions com l’alvocat, les  olives i el coco.  9.  Perquè podem gaudir d’elles en qualsevol època de l’any, tot  i que és millor consumir en cada moment les fruites pròpies de  cada estació.  10.  Perquè  es  poden  consumir  de  moltes  maneres:  crues,  netes  i  sense  pelar;  pelades;  en  macedònies,  sucs,  purés  o  altres plats deliciosos.  Ø  Relaciona  aquests  conceptes  sobre  les  propietats  de  les 

fruites:  Diürètics 

No engreixa 

Antioxidants 

Ajuda a baixar el colesterol 

Baix amb greixos 

Dóna el sabor dolç 

Fibra 

Retarda l’ envelliment 

Sucres i hidrats de carboni 

Fa augmentar la quantitat d’orina 

Vitamina C  Elimina toxines 

Corregeix l’estrenyiment  Millora el funcionament del ronyons 

Acció desinfectant i alcalinitzadora de l’orina 

Més hidratats

5 

Quina quantitat hem de menjar de fruita? 

Les  fruites  pertanyen  al  grup  5  de  la  roda  d'aliments,  rics  en  sucres, vitamines C i A i  sals  minerals,  representada  en  la  dita  roda de color verd. 

Pel  seu  alt  contingut  en  vitamines  i  sals  minerals  pertany al grup d'aliments  reguladors.  Les  fruites  es  localitzen  en  el  segon  pis  de la piràmide d'aliments,  és  a  dir,  que  es  recomana  la  ingesta  de  2  peces  de  fruita  en  nensi  4 peces  en  l'adult  al dia.

6 

Quina és la nostra fruita?  Lleida  és  el  centre  d’una  gran  zona  productora  de  fruita  dolça  de  qualitat,  amb  la  pera,  la  poma,  el  préssec  i  la  nectarina  com  a  productes  més  característics.  Aquest  sector  primari  és  fonamental  en l’economia lleidatana. 

La pera  La  pera  és  el  fruit  de  la  perera  i  és  la  fruita  de  major  producció  a  Lleida.  La  majoria  de  les  peres  tenen  una  forma  molt  semblant  a  la  d'una  bombeta. El  color  de  la pell  que  predomina  és el verd,  però també  pot ser groc, marró o vermell i el de la polpa és el blanc.  Les  varietats  més    tradicionalment    són: 

conreades 

Blanquilla,  Llimonera,  Ercolini,  Williams,  Red  Barlet  i  Conference  de  més  recent  introducció.  Pel  seu  alt  contingut  en  ferro,  es  recomanada  en  casos  d'anèmia  i  problemes  cardiovasculars.  El  contingut  en  pectina  de  la  seva  polpa  és  molt  eficaç  per  a  l'aparell  digestiu,  ajuda en les digestions i també regula el trànsit intestinal i redueix el  nivell  de  colesterol  de  la  sang.  Així  mateix,  la  cel∙lulosa  que  conté  aquesta fruita actua com a laxant. 

Ø Escriu  quatre  maneres  diferents  de  menjar  les  peres:  __________________ 

___________________ 

__________________ 

___________________

7 

La poma  La  poma  és  el  fruit  de  la  pomera.  És,  possiblement,  la  fruita  de  major consum al món.  Segons  les  varietats,  presenten  formes,  colors,  textures,  olors  i  sabors molt variats. Hi ha moltes varietats de Poma, però la majoria  es poden agrupar en aquests grups: · ·

· ·

·

Grup  Golden:  De  pell  groga,  inclouria  varietats  com  Golden  delicious. Grup  Vermelles  americanes:Inclou  varietats  de  pell  més  o  menys  vermella.  La  més  coneguda  ha  estat  la  Starking  delicious, són Red chief, Early red one, Oregon, etc. Grup Gales: Són varietats Bicolors, què combinen el Groc i el  Vermell segons cada varietat. Cal citar Royal Gala. Grup Fuji: Varietats que tenen la pell de color vermell apagat  tirant  a  bru,  però  que  tenen  bon  gust,  duresa  i  bona  conservació. La majoria de varietats es diuen Fuji. Grup Granny: Varietats de pell verda i gust molt àcid. La més  coneguda aquí es la Granny Smith. 

La  poma,  és  considerada  com  una  de  les  fruites  més  completes  des  del  punt  de  vista  nutritiu.  La  poma  conté  gran  quantitat  de  sals  minerals com el potassi, sodi, calci,  magnesi, etc., i les seves principals  vitamines  són:  A,  B  i  C.  Facilita  la  digestió  i  resulta  molt  beneficiosa  en  cas  de  restrenyiment,  sobretot  per  la  nit  i  sense  pelar.  L'alt  contingut  en  fòsfor  d'aquesta  fruita  fortifica el sistema nerviós, estimula  el  treball  cerebral  i  predisposa  al  somni  tranquil.  Després  dels  menjars  és  el  millor  dentífric  natural.  També  ajuda  a  eliminar  el  colesterol de la sang.  La  poma  es  consumeix,  principalment,  com  a  fruita  fresca,  i  s’han  de  menjar  quan  estan  ben  madures,  mastegant­les  lentament.  És 8 

recomanable menjar­la sense pelar, a condició que estigui ben neta.  També  s’empra  per  elaborar  macedònies  o  amanides,  i  a  més  presenten excel∙lents qualitats per ser cuinades en forma de purés,  salses, postres, pastissos, melmelades, compotes o rostides al forn.  Tampoc  ens  podem  oblidar  de  les  begudes  que  s’obtenen  a  partir  de la poma, com vins, sidres o licors. 

Ø Escriu quatre maneres simbòliques en que apareix  la poma:  __________________ 

___________________ 

__________________ 

___________________ 

El préssec  El  préssec  és  el  fruit  del  presseguer  i  n’hi  ha  de  diferents  tipus:  préssec  groc,  préssec  blanc,  nectarina  (de  pell  no  peluda)  groga  o  blanca, pavia i paraguayo (préssec pla). La pell del préssec recorda  el  vellut  pel  seu  tacte.  La  polpa  pot  ser  tova  o  dura,  segons  les  varietats. · El  préssec  groc  presenta  un  gran  ventall  de  varietats  de  recol∙lecció,  des  de  finals  de  maig  a  mitjans  de  setembre:  Royal  Glory,  Sweet  Fire,  etc.  També  destaquem  la  Ruby  Rich,  Rich  Lady,  Summer  Rich,  Elegant  Lady,  O’Henry  i  Tardibelle. · El  préssec  blanc  és  molt  menys  important  que  el  groc,  tot  i  que  es  disposa  cada  cop de varietats de millor presentació i qualitat. · Dins  de  la  nectarina  de  carn  groga  destaquem  com  a  més  important  la  Big  Top,  seguida  per  altres  ben  conegudes  com  Fantasia, Venus o Fairlane. 9 

· Del  grup  de  nectarina  de  carn  blanca  es  disposa  cada  cop  de  més  varietats  amb  millor  coloració  i  qualitat  com  Jade,  Emeraude, Magique, Zephyr i September Queen. · El préssec de carn dura groga, adherida o pavia és el que es  destina  habitualment  a  la  indústria  conservera,  per  almívar  i  també el consum en fresc. Sovint es tracta de varietats locals  o autòctones (Roig del Rito, de l’Escola, Sant Ramon, Plàcido,  etc,)  El  préssec  conté  moltes  vitamines  i  diverses  sals  minerals.  El  préssec  és  un  aliment,  diürètic,  laxant,  depuratiu,  calmant  dels  nervis i estimulant de les glàndules.  En  general,  el  préssec  es  consumeix  fresc  i  cru  (que  és  la  manera més beneficiosa), però també es pot menjar en: almívar,  compota, confitura, melmelada, xarop (suc de fruita concentrat) i  sec. També es pot elaborar una infusió amb fulles de presseguer,  que serveix com a laxant. El consum  es recomana a tot el món,  excepte  als  grans  diabètics  i  a  persones  amb  inflamacions  cròniques de l'intestí.. 

Ø Escriu quatre mesos  en que  el  préssec  de  LLeida  es pot consumir fresc:  __________________ 

___________________ 

__________________ 

___________________ 

Com apreciem que la fruita està al “ punt” ?  És  el  que  anomenem  qualitat  sensorial  d’un  fruit  i  es  correspon  amb aquella qualitat percebuda pels  sentits  (gust,  olfacte,  vista,  tacte  i  oïda)  en  el  moment  del  seu  consum,  i  que  és  expressada  en  forma  de  diversos  atributs  sensorials. És  a dir, quan tastem la  fruita, en què ens fixem?

10

En  el  cas  de  la  fruita  els  atributs  de  qualitat  les  poden  agrupar  en  tres categories principals: aparença, sabor i textura.  L’aparença és el factor principal en la decisió de compra (obviant el  factor econòmic). Les característiques més importants són:  Color  Mida  Forma  Textura  Presència o absència de defectes  El sabor està format per:  Les olors o els aromes que es perceben via nasal  Els  gustos  són  les  sensacions  gustatives  causades  per  solucions  solubles  dins la boca. Hi  ha  cinc  sensacions  del  gust  primàries  o  bàsiques  que  són:  dolçor,  acidesa,  salat,  amarg  i  umami.  Els  gustos  es  detecten  a  les  papil∙les  gustatives  situades  sobretot  en  la  llengua.  També  en  podem  trobar  en  la  part  interior  de  les  gastes,  paladar  i  esòfag.  Les  sensacions  trigeminals  són  les  que  provoquen  una  irritació  dins  de  la  nostra  boca,  per  exemple  la  frescor  provocada  pel  mentol  que  estimula  les  fibres  sensibles  al  fred;  la  cremor  provocada  pels  pebrots  picants  que  tenen  una substància anomenada “capsicina”, la qual estimula les  fibres sensibles a la calor, etc.  La  textura  es  percep  pels  ulls  i  els  dits,  també  per  la  pell  i  els  muscles  de  la boca  mentre mengem.  Segons el  fruit desitgem  que  sigui cruixent, sucós, ... o no.

11 

TAST DE FRUITA.  GRAELLA DE CARACTERÍSTIQUES PERCEPTIBLES.  ESPÈCIE

VARIETAT

FORMA

COLOR

AROMA

GUST DOLÇOR ACIDESA

CRUIXICITAT

SUCOSITAT

12