Harmonia

• Harmonia L’harmonia és la formació dels acords i de les relacions que s’estableixen entre elles. El compositor té en compte la superposició dels sons que formen els acords. Les obres començaran i acabaran en to de tònica i seguiran en importància de 5è i4rt grau, tot i canviar de to momentàniament. S’estableix un jerarquia entre els graus de l’escala, que esdevenen les funcions tonals bàsiques de la música posterior. El discurs harmònic s’aconseguirà quan els acords portin cap a altres tonalitats, i si els acords ens porten cap a la tonalitat principal es produirà la distensió.

L’estil concertant Es basa en el contrast entre blocs sonors (solista/cor-orquestra) timbres (violí/oboè...), intensitats (fort/fluix, tots/pocs...) ritmes (tempo, mètrica, ritme lliure de les veus...) caràcters ( lluminós/tenebrós...) textures (homofònica, contrapuntístics, acompanyada)

L’ornamentació Tendència a la riquesa, a l’ornamentació (notes d’adornament, trinats, mordents...) a les variacions

Camerata Fiorentina Grup d’erudits i músics que es reunien al palau del compte Giocanni Maria Bardi a Florència, entre els anys 1572 i 1587, aproximadament, per discutir sobre la música de la Grècia Clàssica

La música al servei de la paraula •

Stile recitativo: la música ha de permetre comprendre el text, n’ha de seguir el ritme, l’entonació...

•

Stile rappresentativo: la música ha d’escriure el significat del text: els sons aguts representen altura, i els greus profunditat; cromatismes descendents expressen d’olor, els ritmes ràpids representen agitació i els lents calma ....

•

Stile sonor: és el nivell més abstracte i racional. J.S. Bach en fou un mestre excepcional.

Música instrumental Instruments La música instrumental predomina sobre la vocal. Els instruments adquireixen gran importància , especialment els de corda. Això afavorirà el seu perfeccionament. Els compositors especifiquen quins instruments han d’interpretar cada veu. Les obres s’escriuen pensant en totes els capacitats expressives i tècniques de cada instrument, aprofitant, els domini virtuosístic dels intèrprets. Els instruments més importants són el clavecí, el violí, la flauta i l’orquestra. Temprar: és dividir l’octava en dotze sons amb la mateixa distància intervàlica, la de semitons i assignant a cada tecla per a cada semitò.

L’orquestra barroca L’orquestra barroca neix en el barroc i es relativament petita, té com a base els instruments de corda els quals se n’afegien alguns de vent. El clavicèmbal i l’orgue fan de solistes o de suport polifònic. El clavicembalista era l’encarregat de fer les funcions de director des del clavicèmbal.

Formes instrumentals barroques La suite La suite és l’agrupació de danses de diferent ritme, caràcter i país en un sola obra. El nombre de danses es variable. S’acostuma a alternar una dansa lenta en compàs binari amb una contradansa ràpida en compàs ternari. Interpretada per uns instrument solista o per un grup instrumental.

Audició Títol de l'obra: Suite 2 en Si menor Compositor: J.S. Bach País: Alemanya Gènere: Profà Instrumental Obra: Suite Accentuació: 1-Quaternari, 2-Ternari 3- Quaternari Època: Barroc Textura: Harmònica (melodia acompanyada) Timbre: Orquestra i flauta 1a) ABA/ A: tota l’orquestra i B baix continu 1b) Quaternària 1c) Andante 1d) 2a) tota orquestra 2b) Ternària 2c) Moderat 3a) orquestra més flauta travessera 3b) Quaternari 3c) Alegro Activitat 7 pàg 85 Dansa

Tempo i Compàs

Instruments País

1

Rigador

Binari, presto

Orquestra

França

2

Minuet

Ternari andante

Orquestra

França

3

Fornpiper Ternari allegro

Orquestra

Anglaterra

El concerto barro El concerto barroc consta de tres moviments (allegro, tento,allegro). Concerto Grosso per a solistes i grup orquestral i concerto solista, quan és per orquestra i solista. Activitat 8 pàg. 86 Audició Tipus Solista/concertino Obra/compositor Altres de característiques concert 1

Grosso

2 Violins violoncel

Corelli concert 12 Allegro Fa op. 6 2n mov Comença concertino

2

Solista

Violí

Vivali Concert Presto Sol m “l’estiu” 3r mov Descripció d’una op. 8 1725 tempesta

3

Grosso

Violí flauta clavecí

4

Solista

Violí

5

Grossa

Trompeta flauta Bach Concert de Allegro assai dolça oboè violí Brandenburg n 2 Entrades 3r mov esglaonades Fa M

Audició

M el

dolça Bach Concert de Affetuoso Re M Brandenburg n.5 2n mov. BWV 1050 1721 Bach concert Allegro assai num 1 3r mov Compàs ternari La menor

1- 2 violins i violoncel Títol de l’obra: concerto Grosso 2 opus 3 en Sol menor Compositor: Antoni Vivaldi País. Itàlia Gènere: Profà instrumental Obra: concerto Grosso Accentuació: quaternari Època: barroc Textura: Harmònica Timbre: 2 violins, violoncel i orquestra

La sonata La sonata és un peça per ser sonada, tocada per instruments. L’origen de la sonata està en la contraposició de moviments. • •

Sonata de camera: es tocava a llocs laics. Ritmes de dansa Sonata da chiesa: és tocava a l’església. Moviments abstractes.

Podem trobar a sonates a : • Solo: un sol instrument • Duo: per a dos ( violí, clavecí) • Trio: dos instruments concertants i baix continu

La fuga La fuga és un composició en un sol moviment. Té textura polifònicacontrapuntística. Cada línia melòdica s’anomena veu o part. La fuga és un forma estricte però alhora lliure. Discurs musical i continu i lineal que té com a element principal un tema anomenat subjecte o resposta i altre de secundari, el contrasubjecte Estructura d’una fuga: • • •

Exposició: El subjecte apareix en to principal i la segona veu contínua en to de la dominant fent de resposta, i una altre veu fa de contrasubjecte. Desenvolupament: és un sèrie de modulacions destinades a presentar el subjecte en les tonalitats veïnes o properes a la principal. Reexposició: en aquesta part les entrades de subjecte i resposta son molt properes i es produeixen sobre un pedal.

Esquema de la fuga núm.2 de “El clavecí ben temprat” de J.S. Bach S= subjecte C=contrasubjecte E=episodi EXPOSICIÓ S C S C E S E

CONTRASUBJECTE S C C E S E

REEXPOSICIÓ S E S (coda) C E S pedal

Consort: Anglaterra del segles XVI i XVII, conjunt instrumental relativament reduït de no més de set o vuit intèrprets. Una peça instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts. Els consorts podien ser de dues menes : el whole consort, integrat per instruments d’una mateixa família , i el broken consort integrat per instruments de famílies diferents.

Fantasia: Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes. S’aparta de la conducció narrativa estàndard per evocar el caràcter d’una improvisació. Original durant del segle XVI. Fou una obra polifònica basada sobretot en el contrapunt imitatiu i que sovint incloïa passatges glossats Música Vocal Tant a la cort com a l’església hi havia un cort anomenat capella, que interpretava la música vocal comporta pel mestre de capella. A l’església hi havia també l’escolania, formada per nens (veus blanques) Les dones continuaven al marge, per poder interpretar els papers femenins hi havia els castratti. Els castratti eren homes als quals castraven abans d’arribar a la pubertat per a tal que conservessin el timbre de veu blanca. Els castratti van ser els protagonistes de les òperes, rebien una educació musical molt completa i arribaven a ser famosos. Els castratti podien interpretar complicades coloratures, com també podien mantenir una nota durant molt de temps.

Formes vocals barroques Policoralitat: estil coral en què intervenen dos o més cors separats, cadascun amb les seves pròpies parts vocals. Interpretació interfonal. Diversos cors poden cantar alhora o alternativament, construint diàlegs i efectes sonors en funció de la distància física que els separa.

Formes vocals profanes L’òpera: L’òpera és una forma musical vocal profana amb acompanyament instrumental (orquestra) i destinada a la representació artística. Hi intervenen els elements del teatre i de la música. La part literària s’anomena libreto. Els arguments de les primeres òperes eren seriosos i es basaven en mitologia grecoromana. La majoria de representacions d’òpera es duien a terme en el si de la cort. Parts d’una òpera: • Obertura: primer fragment que interpreta l’orquestra abans que s’aixequi el teló. • Recitatiu: fragment cantat de caràcter narratiu a través del qual es desenvolupa la trama argumental, interpretat segons els accents de les paraules i acompanyat del baix continu • Ària: fragment musical de caràcter líric, en el qual els cantants lluïen les seves facultats i que servia per expressar els sentiments dels personatges • Duet, trio, quartet: fragment de musica vocal , cantat per dues, tres, quatre veus, en les quals els cantants representen un poble o un col·lectiu. • Passatges instrumental: realitzats per l’orquestra, anomenats també interludis orquestrals, serveixen d’enllaç entre les diferents parts de l’obra • Cor: fragment de l’òpera cantat per un cor a unes quantes veus, en el qual els cantats representen un poble o un col·lectiu. • Ballet: intervé en algunes òperes per donar color.

Audició 2a. 2b. 2c. Títol de l’obra: Dido Aeneas Compositor: Henrik Pursell País: Anglaterra Gènere: Vocal instrumental Tipus d’obra: òpera Tempo: adàgio Època: S. XVIII Textura: Harmònica Melòdica Timbre: Veu dona i orquestra

Activitat 12 pàg. 98 Audició ORFEU Monteverdi Tocata “In questa fortunato ACTE I “Possente Acte III

òpera Part de L’òpera de

Timbre (veus instruments)

i

lieto e giorno” spirto”

“Vanne Orfeo” Acte V El Madrigal El madrigal ja existia en el Renaixement. Monteverdi en canvia l’estil a partir del llibre V. Ell mateix parla de la diferència entre Stile antico i Stile moderno.

Activitat 13 pàg. 99 Text

Música

“Ara que el cel i la terra i el vent callen. I les feres i els ocells la son frena. La nit, el carro estelat a girar mena, I en el seu llit el mar ones jeu Vigilo, penso, cremo, ploro i qui em desfà. Sempre m’és al costat per la meva dolça pena: Guerra és el meu estat, d’ira i de dol plen. I només pensant en ella obtinc alguna pau.

Tempo i molt lent/ Valors musicals llargues Senzill poc moviment metòdica/ Veu mixta/ Textura polifònica homofònica més ràpid/ valors curts/ molts salts melòdics/ contrapuntístic7 cor mixt.

La cantata La cantata és un forma musical profana de més curta durada que un òpera i no representa. També potser religiosa. Els intèrprets són l’orquestra el col i solistes vocals.

Formes religioses • L’oratori: L’oratori és un forma vocal religosa no litúrgica del barroc, de caràcter narratiu, sobre un tema de l’antic testament o del nou. Té les mateixes parts d’una òpera. Audició Títol de l’obra: El Messies Compositor: Handal País: Argentina Gènere: Religiós Vocal instrumental Accentuació i Tempo: quaternària, Allegro, Adàgio, Andante. Època: Barroca Textura: Polifonia Harmònica, Harmònica (acompanyada) realitzada Timbre: Orquestra

No

a) 1era part Cor---molt ornamentat/alts baixos i intensitats/textura homofònica/baix continu acompanyament harmònic/ moviment continu b) Homofòniques i contrapuntístiques c) Estructura 1a part. Polifonia contrapuntístics i homofònica (contrast intensitat) Tempo Allegro Cor mixt i orquestra. 2a part: Interludi Instrumental (orquestra i baix continu) Tempo Adàgio 3a part: Recitatiu

Exercici 14 pàg. 102 a) Every valley shall be exalted b) And the glory of the Lord c) Behold, a virgin shall conceive d) Rejoice gratly, O daughter of Zion

1. Ària per a tenor 2. Ària per a soprano 3. Recitatiu per a contralt 4. Coral

La cantata La cantata d’origen profà però immediatament va ser acceptada per l’Església, especialment en l’entorn protestant. Està composta sobre un text religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental per un o més solistes S’interpretaven en la missa protestant. El coral, base musical del culte luterà, esdevé una part molt important a les cantates protestants. Es tracta d’una obra vocal homofònica on es fan reflexions poètiques dels textos bíblics.

La passió La passió és un tipus d’oratori o una cantata sobre la passió i mort de Crist. Aquestes obres se solien executar durant els oficis de setmana santa. Te varis personatges.

La missa L’obra musical missa contínua composant-se. Les cinc parts de l’Ordinari es beneficien del tractament concertant de l’acompanyament orquestral i amb baix continu, de la presència d’àries....

El motet El motet es beneficia del tractament concertant i de l’acompanyament orquestral de baix continu. Alguns motets compten també amb un preludi.

Activitat 17 pàg. 104 Parts A Compassos 8c

A 8c

B 8c

A 8c

C 8c

A 8c

A 8c

Aquest preludi té forma............... Està escrit en compàs quaternari (accentuat); hi destaquen el següents instruments................................ Té estil concertant perquè......................