Hakhokhma 5

  • May 2020
  • PDF

This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA


Overview

Download & View Hakhokhma 5 as PDF for free.

More details

  • Words: 3,355
  • Pages: 4
Kartin chhuak Benei Menashe Chanchin bu ‫בס"ד עיתון שבועי לבני מנשה‬

HAKHOKHMA

5

– ‫גיליון‬

‫ תשס"ט‬, ‫ סיון‬,‫כ"א‬

13.6.2009 Shabat Parasha 'SHLAKH LEKHA'

Finvarna

'‫'שלח לך‬

Tsafon(Hmar) lam thu thar A chhunga thu awmte.

Ram  thianghlim  Chanchin thar  Phek-2

K.Arba tyujkhaw pasal tha Phek-2

‫הקלד ציטוט‬ Sport's lam] Phek-3 ‫מהמסמך או‬ ‫סיכום של נקודה‬ .‫מעניינת‬ Zoram lam Phek-3

Mezeg Avir Khaw awm dan tur

Phek-3 Chawh chawrawih Phek-4

Phek 1 ‫עמוד‬

Kar hmasa khan Afula a kan Unau Benei Menashe mi leh sa cheng te chuan an khaw hruai tu te titi puina an nei a, hemi an thu chhuak atang chuan Madrikh tur te , Tiul chungchang te leh School naupang te tan School chawlh laia inhlawhna tur te an hmuh sak thei dawn ni awm tak a ni. Tin, Ulpan (Hebrew zirna) pawh hmana thla 6 chhung an lo hawn tawh ang deuh in, tlai lama tan hawn thar sak leh an in tiam bawk. 

Kharsina khaw hriattirna # Benei Menashe tan bika Ivrit awl chi a Shiur chu Rav tlawmngai tak tak ten hmangaih takin in huam takin min pe thin a, a nuam thei hle ani, la chhim ve chhin lo kan la awm a nih chuan, muangchang lova chhuanlam siam lova tel ve vat chi ani, Kan Thih hnu ah 'Torah tan hun i insiam thin em?' tih min lo zawh hmasak ber tur a ni si a, chuvangin khaw tlai loh a tha. (Shulkhan Arukh zir mek a ni) A hmun – Beit Kneset Ashkenazi (chung ah) A hun - Minkha leh Arvit inkar ah. Kharsina inkhawm hunte Ashkenazi Shabat – Shakharit -8:00 Minkha - 1:20 & 18:00 Ni pangai- Shakharit – 6:00 Minkha – 19:30 Arvit - 20:10 Sefardi (Or Khevron) Shabat – Shakharit – 8:00 Minkha - 16:30 Shiur Rav Ben Khamo- 17:00-18:00 Ni pangai - Arvit – 20:15 ‫כתב צפון‬ ‫ירון צונגטהו‬ 054-2601513 <<<<<<<<<<<<<

HAKHOKHMA

Kharsina Shabat Shiur 

A hmun – Pu Yonthan Ilan in  A hun   ‐   dar 12:00 chhun       Kal theuh tura sawm leh                 inhriattir kan ni e. 

Pinat ha-Mazal tov # Itzkhak Hmar (K.Arba) chuan tunkar khan Driving Theory a Pass hlauh maia License nei thuai turin kan duhsakna kan hlan e. # Kan Editor Pu Itskhak Colni pawh a nau Esther (Baby) i nen an thil zirna Mekhina chu tha takin an Pass ve ve a, Tluang taka an thil zirlai Social Worker chu zir chho thei zel turin kan duh sakna kan hlen e.

Kiriat Arba, Shabat Shiur A hmun – Beit Kneset '‫'נר דוד‬ A hun -- 4:30 tlai Kal theuh tura sawm leh inhriattir kan ni e.

Kan chanchin bu hi Beit Kneset chhungah chhiar lo hram turin kan inchah ani e. bevakasha

# Khaw tina kan chanchin bu tlawmngaia min lo Print sak thin tute zawng zawng chungah leh, thu chhuahtur rawn thawn tute zawng zawng chungah lawm thu Hakhokhma hmingin kan sawi e. Yeshar Koakh

Shabat 'Shlakh Lekha' Luh Jerusalem - 7:04 Tel Aviv - 7:26 K. Arba -7:23 Nitsan -7:25

Chhuah 8:27 8:30 8:28 8:29

‫כתב פנים ובדיחות‬ ‫כתב חוץ וספורט‬ ‫עורך וכתב הארץ‬ ‫שמואל ללרינדיקה‬ ‫יצחק קולני‬ ‫משה אילן‬ 054-2029686 050-7955870 052-8295285 [email protected] >>>>>>>>>>>>>

  ‫החכמה‬

  ‫עיתון שבועי לבני מנשה‬      Kartin chhuak Benei Menashe Chanchin bu 'HAKHOKHMA'     

     Tun kar Ramthianghlim chanchin  ‫חדשות ארץ הקודש של השבוע‬  Karni Hmuna inkahna chu  Yom  Sheni  khan  Aza  khaw  bul  Maavar  Karni  kianga  dai  danna  pal  (Geder  maarekhet)  bulah  kan  sipai  te  chuan  Arab  Terrorist  rual  Pal  rawn  sut  tlang  tum chu an hmu a, hei hi rang takin kan  sipai te chuan an lo kap nghal a, Tank leh  Helicopter  ten  rawn  zawm  ve  in  Mekhablim(Terrorist) te chu an kah chilh  ta  hrep  a,  hemi  tuma  terrorist  te  chet  dan hi ni danga an chet dan a ang lo hle  a,  Truck  2  in  Sakawr  Bomb  phur  8  lai  rawn phurin, leh Terrorist 10 chuang zet  te  chu  motor  te  in  rang  takin  an  rawn  thleng  a,  chutih  lai  tak  chu  kan  sipai  te  chuan an lo hmu vat si a, hmu hma ta lo  se  chuan,  heng  misual  ho  hian  Sipai  hmun  emaw  ,  khaw  chhung  rawn  beiin  Sipai leh mi a theih ang ang ruk (kidnab)  a he an sakawr rawn ken hian arang thei  ang  ber  a,    Aza  lam  pan  pui  an  tum  ni  awm  tak  a  ni,  he  an  in  beih  lai  hi  zing  6:30  vel  niin,  hetia  an  in  beih  lai  hian,  khaw mipui te chu tumah chhuak lo tura  tih an ni a, tichuan, Terrorist mi 4 an thi  a,  a  dangte  chu  an  hliam  hlawm  a,  tin  sakawr  te  pawh  he  in  kahna  ah  hian  an  thi  nual  bawk  a  ni.  He  terrorist  te  hi  Khamas  mi  chauh  ni  lovin,  hmana  kan  siapi  Gilad‐a  an  rukbo  lai  a  mi  ang  khan  pawl hrang hrang in pawlh an ni awm a,  chung zinga , a bul tum tu ber chu 'Tsava  Haislam'(Islam Sipai) inti niin heng mi te  hi  Taliban  thu  la  a  che  thin  an  ni.  Kan  Sipai lam erawh hliam an awm lova, tin,  he  inkahna  hi  'Oferet  Yetsuka'  indona  hnu a inkahna thleng la lian ber a ni.  Kharedim Hafgana  Kar  kalta  Shabat  ni  khan  Jerusalem  a  Kharedim  (Black  hat)  ho chuan Hafgana   (nawrhna)  an  siama,  a  chhan  chu,  'Khanion  Karta'  (Karta  Parking)  chu  Shabat  ni  a  a  thlawna  motor  park  thei  tur a , Mayor(Rosh Hair) in thu a pek chu  an  duh  loh  vang  a  ni,  he  Parking  a 

  Phek  2 ‫עמוד‬

thlawna  Shabat  ni  a  hawn  hian  Old  City  tlawh  tu  mipuite  tam  tak  a  koh  phah  dawn  a,  khawpui  thianghlim  Jerusalem  chuan  Juda  mipui  tam  takte  Shabat  a  bawhchhiat  tir  phah  dawn  a,  tin  ,  hei  hi  hawn a nih vaih chuan, hmun dang dang  pawh  la  hawn  belh  zel  an  tum  chho  dawn  a  chuvangin,  tunah  thil  kan  tih  a  ngai  a  ni  an  ti,  he  Hafgana  ah  hian  mi  6000 zet an tlinga, Police mi 4 an hliam  a, mi tam tak an man bawk a, an sir ah ,  Khilonim(Sakhawmi lo) in Hafgana an lo  siam ve bawk a, tunkar chho pawh khan  , Hafgana hi chhun zawm deuh reng ani.  Kiriat Arba khaw Pasal tha Zeev Braude  Nikum  December  thla  a  Khevron khua a Beit Shalom  a  chengte  kan  Sar  habitakhon  Barak‐a  thupekna hnuaia an   pawh  chhuah  laia  ,  a  thlang  ruam  a  Kiriat Arba khaw pa pakhat Zeev Braude  leh  Arab  mi  engemaw  zat  te  lo  in  tih  buaina a, Zeev an Arab mi 2 a kah hliam  na  chungchang  thu  buai  chu  kal  zelin  ,tun kar thawhtan ni khan Rorelna sang   Beit Hamishpat Haelion chuan a thubuai  chu  khar  sak  mai  turin  a  ti  a,  a  chhan  chu,  he  Zeev‐a  thubuai  chung  chang  ah  hian  Israel  Security  thuruk  (top  secret)  phawrhchhuah  chhoh  vak  a  ngai  dawn  a,  February  thla  khan  Ehud  Barak‐an  a  thubuai chungchanga thil rawn kang kai  chho  thei  ho  tur  awm  ang  chu,  tu  khawih  thian  mah  nilo  turin  a  lo  sign  hnan  si  a,  chuvangin,  Roreltu(Shofet)  Amnon  Rubinshtein  chuan  a  Tik  chu   khar mai turin thu a pe a ni. Hei hi an in  kah  lai  vel  thla  lo  latu  mi  tenawm  ho  'Irgun  Betselem'  chuan  an  pawm  lo  hle  a,  a  thu  buai  chu  khar  mai  lova  tih  dan  danga thil ti tal turin an ngiat a ni  Eiru (Corruption)  Sar  HaOtsar(Finance  Minister) hlui   Avraham  Hirshzon  chu  Yoshev  Rosh  Histadrut  Haovdim  Leumit  anih  laiin  Shekel  Milion  2  vel  a  eiru  ani  tiin  Court  chuan thiam loh a chan tir ani. 

 Rav Certificate suak   Police(Mishtara)  chhunga thil tenawm   tak  thleng  ,  an  hlawh  san  phah  beisei  vanga Rabi Certificate(Teudat Rav) suak  siam  chawp  an  lo  hman  thin  chu  hman  deuh  khan  hriat  chhuah  a  ni  a,  Police  rual  400  zet  mai  Juda  dan  zir  Rabi  Certificate dawng te zinga 47 te chuan ,  dik  lo  tak  a  a  suak  engtin  maw  in  dawn  tir  an  nih  avangin  tun  kar  khan  an  thubuai siam sak an ni.  Police thu bawk  Police detective ten an veh ruk an mahni  Police  mite  chu  tun  kar  khan  In  rawk  thin  misual  ho  te  information  hmanga  an  lo  puih  thin  chu  an  man  chhuak  a,  heng  Police  mi  2  te  hi  Merkhav  Aiyalon  Police te an ni.  Zurui Motor khalh rah chhuah   Yom Revii khan Moshe Cohen kum 45 mi  chu  Zu  rui  chunga  Motor  a  khalh  vanga  Police  1  a  chil  hlum  avangin  kum  5  chhung lungin tang tura a chungthu rel a  ni. Keini pawh I fimkhur ang u.  Zirtirtu in Pistol in a zirlai a vau  Nilai ni khan Rahat (Bedduim khua) khua  a  Rual  banlo  te  School  a  an  zirtirtu  pakhat chuan an tiul naah an Meavteakh  Pistol chu lak sak in, a zirlai naupang ho  thuawih lo rik rap nan hmangin a vau a,  a  chet  dan  dik  lo  chu  thubuai  siam  sak  nghal a ni.  Hitnakhalut (Settlement)  Nesiat  Beit  Hamishpat  HaElion  Dorit  Beinish  chuan  tun  kar  khan  ,'Kum  tam  tak  Hitnakhalut  chungchang  hi  kan  bengin a hre fo tawh a, mahse engtia tih  danglam  mah  a  la  ni  lo  a,  enge  ,  Sorkar  chetdan  hi  a  awmzia,  engati  nge  ,  kan  pawt  chhuak  dawn  an  ti  reng  si  a,  engmah an tih loh ni,' a ti a, chu thu chu,  Khaver  Keneset  Michael  Ben  Ari  (Ikhud  haleumi)  chuan  ,  Kan  Roreltu  nu  hian,  chhim  lama  Arab  hoin  dan  in  a  phal  loh  anga an duh duh na laia an awm thin leh  in  an  sak  thin  hi  a  dem  thu  emaw  an  chungchang  thu  a  phuh  chhuah  kan  la  hre lo a ni a ti.  

   Vol‐5       HAKHOKHMA        www.kashrut.fav.co.il

‫החכמה‬

 j

  ‫החכמה‬

  ‫עיתון שבועי לבני מנשה‬      Kartin chhuak Benei Menashe Chanchin bu 'HAKHOKHMA'     

     ZORAM Lam Ve thung Resolution for Zu Mizorama zu khapna dan hman mek chung chang ah Mizoram Kohhran Hruaitute Committee (MKHC) chu a dinna ngaiah a la ding a . Hemi chung chang ngaihtuaha ni 7th (Yom rishon) zinga an thutkhawmna ah resolution siamin, "MLTP Act hi tha kan ti a, MKHC chu a dinna ngaiah nghet takin a la ding reng a ni," an ti. Silai mu man: Mizoram Police CID te chuan Yom rishon khan Aizawl-a hmun pathum atangin Silaimu thahnem tak an man a, he thil a inhnamhnawih nia hriat mi 4 an man tel bawk. Zarkawt-ah 9mm mu 700 an man a, 3rd Battalion MAP constable Lalbiaktluanga, Bungkawn Vengthar In atangin AK 47 mu 40, SLR mu 23, 9mm mu 71, .380 mu box 26 leh mu khat (avaiin mu 313) special mu 24, silaimu kahruah hnu (empty catridges) 38 leh silaimu an dahna steel box pakhat an man a. Ch.Lalfela, Armed Veng North-a khawsa mek hnen atangin AK 47 mu 60, SLR mu 40, 9mm mu 140, .32 (long) box 3 (mu 60), .32 (short) mu 26 an man leh bawk. Esopa Thawnthu tlangzarh Tunkar khan Esopa Thawnthu hrang hrang Cartoon a siam chu Social Welfare Minister Pu PC Lalthaliana'n a tlang zarh a. Mizoram Sate Council for Child Welfare buatsaih Cartoon tlangzarhna-ah hian Minister chuan naupangte a tira enkawl that an nih chuan nakin hnuah nasa takin kawngro a su a ni a ti. MALARIA (Sikserh) VEI TAM Tun hnai khan Lawngtlai district-ah chuan malaria vei an tam thei hle a, Lawngtlai damdawi in khum 30 awmna pawh a khat deuh reng a, kumin ah malaria vangin mi 5 an thi

  Phek  3 ‫עמוד‬

tawh a ni.

theh darh thin tu leh Juda te haw

Hlawh la thei lo em em tu ani a, America President SSA, Mizoram hnuaia thawktute chuan Obama chuan, zah pui awm atih April leh May thla hlawh an lak theih loh leh pawi a tih thu a sawi a ni. avangin an buai hle.

Sumdawn tawnna neihtum thulh Zokhawthar-a Myanmar nena insumdawn tawnna gate-pui chu ni thum chhung hawn a nih hnuah khar leh rih a ni a. Sumdawng pawl pahnih inrem thei lo Champhai Transport Union leh Zokhawthar Welfare Committee te kar hmasa khan inbia in, an inrem thei ta lo a ni.

Foreign (Ram dang) lam

Air France 447 bo kha Atlantic tuifinriata Air France thlawhna tla chu zawn chhunzawm zel a ni a, thlawhna mei bakah ruang 24 lak chhuah tawh a ni. US chuan he thlawhna tlak chhan chhui chianna tura pawimawh ber, Black Box hmuh ngei a nih theih nan ri hmanga thil chhuina hmanrua pawh Brazil ramah hian a thawn mek a, Black Box hian thlawhna tlak atanga ni 30 chhung chu signal a pek chhuah beisei a nih avangin he khawl hi feet sing 2 a thukah pawh awm se, Black Box atanga signal chhuak hlek a awm chuan a man nghal mai thei dawn a ni. Hetih lai hian France thuneitute chuan thlawhna thlawh chak zawng tehna a chhia nia sawi chungchangah, he thil hi a chhe tak tak a nih chuan, thlawhna thlawh chak zawng hre loin pilot-te hian thli na tak karah an thlawhna chu an khalh dawn tihna a nih avangin chetsual a awl hle dawn tih an sawi a ni. America ah inkahna Yom Shlishi khan Washington khaw lun lai a 'Shoa Museum' hmun ah Putar pakhat kum 89 mi chuan Silai in a hmuna Security ho leh mipui ho chu chu a kap vak maia, thi te pawh an awm a, amah pawh na takin an hliam a ni, he putar hian, Website neiin Antisemitism lam thu uar taka

Sport's (Infiamna)

# Tun lai hi Road to the Word cup 2010 khelh mek a ni a, hun tawp lam a ni tawh avang in, inkhel a hmuhnawm zual thei hle a, Netherland leh England te chu lut chiangsa a ngaih an ni tawh. Season chawlhlai a nih vang in Player transfers thu nawi ngaihthlak tur a tam tan khawp mai. # Israel Captain ,Yosi Benayon chu Athletic Madrid in an rim mek a, mahse Yosi hian Liverpool a cham a duh thu a la sawi ri mek rih. # Tennis : Khawvel Tennis miropui ber, ni lai luah lan thei tu Federal chuan in tihsiakna ropui pali Wimbledon, U.S championship , Austria leh France ah te ropui ber nihna a hauh tawh a , Tun France Open hi a tichiang tu a ni ta a ni. Ropui ber nihna hauh lai mek Sampras hian avai in vawi 14 a lo champion tawh a, a nipawh hi a vawi 14 na a ni ve mek bawk. Wimbledon khelh a hmabak tur hi lo thli thlai ve teh. A danglam bikna em em chu, a zaidam leh a khelh adam thlap hi a ni.

Mezeg Avir (khaw awm dan tur)       K.Arba  Nitsan  Afula 

Shabat Chawlh ni

Rishon Sun day

Sheni

Thawhtan

 

18-28 co

24-28 co

22-30 co

19-29 co

22-27 co

21-30 co

19-29 co

22-27 co

21-30 co

       Shabat Shalom    ‫שבת שלום‬

 Vol‐5    HAKHOKHMA   www.machonmenashe.fav.co.il ‫החכמה‬

 j

  ‫החכמה‬              

  ‫עיתון שבועי לבני מנשה‬     Kartin chhuak Benei Menashe Chanchin bu 'HAKHOKHMA'       

Chawhchawrawih !!!  America  Palai  Israel  ah  Tun  kar  khan  middle  East  chung  changa  America palai John Mitchell chuan   Israel  a  rawn  tlawh  a,  Pm  leh  mi  pawimawh  hrang  hrang  te  rawn  kawm  kual  in,  tun  tuma  a  lo  kal  hian  atum  chu  America  leh  Israel  inthian  that  na  chu  tihngheh zual nan a ni deuh ber.  

Truma    Kan  Chanchin  bu  'HAKHOKHMA'    hian  a  tum  chu, khaw tina kan Benei Menashe mi ten chanchin thar  lama  kimchang  taka  kan  beng  kan  tih  var  ve  nan  niin,  theih tawp chhuah pui a ni a, a print na ,a tui man leh a    paper te hi lei chawp ve reng an ngai si a, chu vangin,  chhiartu    mipui  te  chungah  a  theih  ang  anga  in  khawngaihna Truma  kan rawn ngen e.  Eng tin mo Barak‐an a sawi?  Tun kar a Shizafon hmun  a Israel Sipai Targil (in do lem zir) tih na hmunah kan Sar  Habitakhon Ehud Baraka chuan, 'In dona lo awm leh tur  chu natak leh Oferet Yetsuka Indo na ang lek kha chu a  ni lovang ,' tiin a sawi palh. 

Vaadat  hakhuka  Committee  thu  chhuak    Tun  kar  a  Vaadat  hakhuka leh Sipai hotute Kneset a an  thukhawm chuan Pinui an  tih  reng  reng  in,  Kvod  Adam(Mihring  zahawmna)  chu  ngaipawimawh  hle  turin  thuchhuah  an  siam  a,  hei  hi  Sipai  leh  Police  ten  mi  an  in  atanga    an  pawhchhuah  changa  dim  lo  leh  zahlo baksaka an chet thin vang a ni. Neum Tokhnit Medini Shel Netanyahu Kar leh  kar  tir  khian  kan  Prime  Minister  Bibi‐a  chuan  Bar  Ilan  University  ah  Engtiang  kawngin  nge  Ram a hruai dawn tih chung chang thu a sawi   dawn a, hei hi khawvel leh ram chhung chanchin bu mi te chuan  kan hre chak zek zek tawh a ni, tun kar khan a thu sawi tur vel  chung chang ah  US President Obama pawh  a be rawn tawh a,  an inbiakna chu a tluang tha hle a ni an ti.  Khaled Mashal pawhin Neum Medini a sawi ve dawn  Khamas Hruaitu pa Khaled Mashal pawhin  Obama thusawi atanga mawhphurna an lak  lantir nan Bibi‐a thu sawi   zawh hunah , Engtiang kawngin nge Khamas hian hma a lak zel  dawn a, eng tin nge an ram chu hruai chhoh zel an tum dan chu  sawi ve a tum bawk a ni. 

Liberman an Iran in South Korea an enthla a ti Foregn    Minister Avigdor Liberman chuan tunah hian Iran hian   Khawvelin engtin nge S.Korea khawvel a Ram mal tan ber  Nuclear chungchang   thu hi a tih dawn tih hi a enthla reng a, eng tiangmaha thil tih a awm loh chuan, Iran  pawhin chance a la la ve dawn a ni a ti  Ben Ari‐an Rahat tlawh ngam lo  Khaver  Keneset    Mikhael  Ben  Ari (Ikhud Haleumi) Right Wing   Firfiak  mi  chuan  Beer  Sheva  bula  Beduim  ho  khua  Rahat  hmun  tlawh  a  tum  chu  ,  Rahat  khaw  mi  ten  a  khaw  luhna a lo hmuakin a lo thlen veleha lo  vuak  hlum  nghal  an  tum  a,  he  thu  avang  hian,  Ben  Ari  pawh  chuan  hun  dang atana tlawh mai tur in a thulh leh  ta a ni, kan hriat theuh angin, he khua  ah hian dan lo angin Beduim ho hian an  duh  na  lai  lai  ah  in  an  sa  a,  chu  chu,  Smolanim  (left  wing)  ho  in  an  dodalna  thu  an  phuhchhuah  kan  la  hriat  loh  bakah  ,  kan  Sipai  leh  Police  ten  Pinui  (pawhchhuah)  an  tih  ve  ka  la  hre  lo  a  ni. 

Phek 4 ‫עמוד‬

  Vol‐5

Lebanon  inthlanna  chu    Lebanon  pawh  tluang  takin  an  in  thlang  zo  fel ta a, Khariri chu an ram hruaitu   atan  thlan  tlin  a  lo  ni  ta  a,  amaherawh  chu,  amah  chauh  hian  Sorkarna  a  siam  thei  dawn  lova,  chuvangin Sokarna siam pui tur hian Khizbala ho chu  Koalitsia  siam pui tur in a sawm lo thei dawn lova, an  ni Khizbala ho lah in Veto Power an neih theih dawn  loh  chuan    Koalitsia  a  luh  an  duh  si  lo,  an  la  buai  dawn chauh niin a lang.   Abu  Mazen  thah  an  tum  em  ni?   Yom  Shlishi  (thawhleh)  khan Ramala khaw puia an ram hruai tute motor rual kal  Convoy chu Taxi pakhat hi an lam pana chak taka rawn in  zep  ve  in,  Abu  Mazena  chuanna  car  emaw  atih  ber  chu  rawn  su  vakin,  Body  guard  rual  leh  Police  ten  an  lo  kap  nghal  vat  a,  amaherawh  chu,  Abu  Mazena  lo  ni  lovin,  a  secretary  Tiv Avad A‐RAkhim‐a a lo ni zawk a, ti fuh lo ve  khawp a ni. 

HAKHOKHMA

Iran  pawh  an  inthlan  a  lo  hnai  ve  tial  tial  a,  an  President  tur  in  candidate  te  chuan  campaign  an  phiar  nasa  hle  tawh  mai  a,  in  candidate  te  zinga  mi  3  te  chuan  an  policy  a  inang  lo  hlawm  hle  a,  tuna  an  President  nilai  Akhmadinajad  pawh  a  campaign  na  ah  chuan,  a  in  leh  a  vel  te  rawn  ti  langin, a ni pawh hian a  huan  ah  thlai  a  ngah  ve  mai a, a in awm kawr ha  chunga  a  huan  thlai  tui  a pe lai vel hmuh chuan  heng  vela  Arab  chhe  ho  naran  a  ang  ve  khawp  mai,  ani  hi  hmel  chhe  hle  e  ti  lo  hian,  a  nun  rawngin,  atum  ruh  in,  an  mahni  tan  chuan  Pa  ve tak ani.    

    www.justin.tv/mamrecom

‫ החכמה‬ 

Related Documents

Hakhokhma 5
May 2020 7
Hakhokhma 9
May 2020 6
Hakhokhma 18
June 2020 6
Hakhokhma 22
June 2020 5
Hakhokhma 19
June 2020 7