Guiaetiquetes

Què ens diuen les etiquetes? Per Magdalena Ribas, Servei d’Educació Ambiental del GOB Il·lustracions: Contrasentit Impressió: Impremta Moderna Disseny i maquetació: Marga Font Agraïments: Helena Sánchez, tècnica de la Direcció General de Consum del Govern de les Illes Balears. Aquest material ha comptat amb el suport de la Direcció General de Consum del Govern de les Illes Balears. Imprés en paper reciclat Dipòsit legal: XXXXXXX

í

n

d

e

x

8. E TIQUETES , DISTINTIUS DE QUALITAT, MARQUES , GARANTIA... CONEGUEM -NE LES DIFERÈNCIES .

SEGELLS DE

12. L'ETIQUETATGE GENERAL DELS ALIMENTS. ? La carn ??Els embotits ? El peix i el marisc ??Els ous ? Les verdures i les fruites ? L'oli d'oliva ? Els làctics ? Els sucs i els refrescos ? Els aliments congelats o ultracongelats ? Les conserves 32. L'ETIQUETATGE

NUTRICIONAL .

38. E LS ETIQUETATGES ESPECIALS . Sobre el producte ? El número de registre sanitari ? El codi de barres ? Els productes sense gluten ? Els productes ecològics ? Els productes de comerç just ? Els aliments transgènics ? Els aliments irradiats Sobre l'origen del producte. Els distintius reguladors. ? Denominació d'Origen Protegida ? Denominació Específica o Indicació Geogràfica Protegida ? Denominació Geogràfica ? Denominació Genèrica ? Marca Col·lectiva de Garantia ? Porc Mallorquí Selecte ? El Producte Balear 4

46. ELS DISTINTIUS AMBIENTALS . L'ETIQUETATGE DE SERVEIS I PRODUCTES . Les ecoetiquetes o etiquetes verdes ? L'Ecoetiqueta Europea. ? El Distintiu Àngel Blau ? NF-Environnement ? El Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya ? L'Ecoetiqueta d'AENOR ? Forest Stewardship Council (FSC) ? Sense Experimentació Animal. CCIC Approved Els logotips ? La identificació dels plàstics ? L'alumini ? El paper ? Producte o envàs reciclable ? Dolphin Safe ? Certificació forestal Paneuropea (PEFC) ? El Punt Verd ? El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) ? Protegeix la capa d'ozó o no perjudicial per a la capa d'ozó; envàs fotodegradable; envàs ecològic, etc. 54. L' ETIQUETATGE

DELS PRODUCTES QUÍMICS I/O TÒXICS.

58. QUÈ S Ó N ...? ?Les etiquetes enganyoses ?Els aliments enriquits ?Els additius alimentaris ?La marca BIO 64. RECOMANACIONS 68. PÀGINES

5

BIBLIOGRÀFIQUES .

WEB D 'INTERÈS .

p

r

e

s

e

n

t

a

c

i

ó

PER SORT, CADA

DIA SOM MÉS ELS CIUTADANS que volem conèixer quines són les característiques dels productes que adquirim. Els que sabem que no podrem actuar com a consumidors responsables mentre que no siguem capaços d'accedir a una informació fiable i adient, especialment aquella que se'ns ofereix a les etiquetes.

Aquest és precisament l'objectiu de la guia que ara presentam: facilitar les informacions necessàries per a que pugueu interpretar l'etiquetatge general dels aliments, així com els nutricionals, els especials i els distintius ambientals. Tot això sense privar-nos d'oferir-vos aquelles orientacions complementàries que consideram d'utilitat per culminar la missió que dóna sentit i homogeneïtat a aquesta col·lecció de guies de consum responsable: afavorir i facilitar que les nostres decisions de compra i ús siguin decisions que mai perdin de vista el nord de la "sostenibilitat". Tenim, per tot això, la il·lusió que aquesta tercera guia suposi posar de nou a les vostres mans una eina pràctica, sensible i compromesa. ? Miquel Àngel Cabeza Director General de Consum

7

UNA ETIQUETA ÉS QUALSEVOL RÈTOL, MARCA, IMATGE, MATÈRIA descriptiva o

gràfica que s'hagi escrit, imprès, marcat en relleu, gravat o adherit a l'envàs d'un producte. Tots els aliments ja siguin envasats o a l'engròs han d'anar proveïts d'informació general que permeti al consumidor saber què compra i què menja. Aquesta informació ha de ser clara i no ha de confondre al consumidor. Existeixen diferents tipus d'etiquetatge que fan referència als productes alimentaris i ens indiquen la seva qualitat, com és el cas dels aliments que provenen de l'agricultura ecològica. Altres fan referència al seu origen, però no ressaltant la seva qualitat sinó fent referència al lloc típic on s'han produït: són les denominacions d'origen. El distintiu i els segells de garantia són una altra tipologia d'etiquetatge, però que tenen com a finalitat diferenciar un producte o servei d'un altre per la seva qualitat ambiental. Ambdós fan referència als serveis i als productes que ofereixen determinades empreses o entitats. Per utilitzar-los es necessita una acreditació de l'organisme autoritzador. Per obtenir el segell de garantia s'ha de fer una sol·licitud de registre de marques per a la seva protecció davant tercers. Aquesta ha d'incloure un reglament d'ús on s'indicarà la qualitat, els components i l'origen o altres característiques dels productes o serveis. També hi ha altres productes d'ús diari que trobam al mercat i que contenen elements perjudicials per al medi ambient i la salut de les persones. L'actual reglament obliga que a l'envàs hi aparegui un símbol o pictograma que indica el tipus de toxicitat del producte. Finalment, hem elaborat un petit diccionari sobre què signifiquen determinades frases que apareixen a molts productes per evitar males interpretacions. Aquesta guia, que no pretén ser exhaustiva, vol donar a conèixer la diversitat d'etiquetes, distintius i logotips més comuns que trobam al mercat. Hem intentat incloure les més habituals i les que poden causar malentesos. ?

10

L'ETIQUETATGE INFORMAR

ÉS UN MÈTODE PER ALS CONSUMIDORS

sobre la identitat, la naturalesa, la preparació, els ingredients i els additius que conté un aliment que es troba a la venda. També informa del seu valor nutricional -aquesta informació és obligatòria en els aliments infantils, els productes de règim i els que tenen propietats nutritives-, i indica el nom i l'adreça del fabricant. La finalitat última de l'etiquetatge és millorar la informació i la seguretat dels compradors, per la qual cosa aquest ha de ser visible i clar i no ha de confondre al consumidor. Tampoc es poden usar determinats qualificatius per distingir-se d'altres productes, sobretot quan aquests són extensius a tots. És el cas dels colorants en els aliments infantils: l'etiquetatge no pot dur com a reclam "aliment sense colorants", ja que la llei prohibeix que aquest tipus d'aliments en portin. Existeixen determinats productes alimentaris que no van envasats, o que el propi venedor els envasa directament, com fruites, verdures, carn... Aquests han d'indicar la denominació de venda, i en el cas de la carn és obligatori que s'indiqui la seva procedència i la denominació comercial de la peça.

Tots els aliments, ja siguin a pes o envasats, han d'anar etiquetats. L'únic que diferencia l'etiquetatge és el suport on apareix la informació. L'etiqueta ha d'estar escrita, com a mínim, en una de les llengües oficials de l'Estat Espanyol. Segons la Norma General d'Etiquetatge, Presentació i Publicitat tots els productes alimentaris han de dur la següent informació: 1. N OM DEL PRODUCTE, no de la marca. Ha d'indicar què estam comprant. 2. LLISTA

D’ INGREDIENTS EN ORDRE DECREIXENT, SEGONS PES. Un ingredient

és qualsevol substància que hagi estat usada en la fabricació o la preparació d'un producte alimentari, i que es troba present o modificada. Els additius alimentaris també són ingredients, i es poden anomenar segons el grup al qual pertanyen: colorants, emulsionants... 3. QUANTITAT

DE DETERMINATS INGREDIENTS O LA SEVA CATEGORIA. La cate-

goria és el grup en el qual es classifica un producte depenent de la qualitat dels ingredients que el componen i el resultat final.

14

4. E N

ELS PRODUCTES ENVASATS HA DE FIGURAR EL PES NET I EL PES NET ESCO LAT. El pes net es calcula llevant l'envàs

ductes que es fan malbé ràpidament.

i l'embalatge, i l'escolat sense líquid. En el cas de productes líquids el pes s'expressa en litres, i en el cas de productes sòlids en quilos.

CIÓ DEL PRODUCTE.

5. D ATA

8. IDENTIFICACIÓ DE L’EMPRESA. Ha d'aparèixer el nom, el domicili, la raó social o la denominació del producte o l'envasador o d'un venedor establert dins la Unió Europea.

DE DURADA MÍNIMA O DTA DE

CADUCITAT DEL PRODUCTE.

La durada mínima s'expressa: "Consumir preferentment abans del...” quan la data inclogui la indicació del dia; aquesta data indica fins quan el producte alimentari manté les seves propietats en condicions de conservació adequades. La data de caducitat s'expressa: "Consumir preferentment abans de... en els altres casos", i fa referència a pro-

15

6. I NSTRUCCIONS 7. Ú S

SOBRE LA CONSERVA -

ADEQUAT COM A PRODUCTE ALI -

MENTARI.

9. I DENTIFICACIÓ 10. LLOC

DEL LOT DEL FABRICANT.

D’ ORIGEN O DE PROCEDÈNCIA DEL PRODUCTE. ?

La carn Es classifica segons l'espècie de l'animal, la seva edat i categoria. La categoria depèn de la part de l'animal que comprem i difereix de la qualitat de la carn en què aquesta depèn de l'origen de l'animal i de la seva correcta manipulació. Quan anem a comprar carn, aquesta ha d'estar degudament etiquetada,

complint la Normativa General d'Etiquetatge, Presentació i Publicitat d'Aliments. Aquesta està exposada a l'apartat anterior.

LA VEDELLA , UN CAS

ESPECIAL

Arrel de la crisi produïda per l'encefalopatia espongiforme bovina, o “mal de les vaques boges”, les condicions d'etique tatge d'aquest producte han canviat. L'1 de setembre del 2000 la Unió Europea establí una nova normativa amb la finalitat de tornar a guanyar la confiança del consumidor. Aquesta entrà en vigor a l'Estat Espanyol el gener de 2002. La normativa estatal exigeix que a l'etiquetatge hi aparegui: 1. DENOMINACIÓ DEL P RODUCTE . Ex.: Carn de boví. 2.

C ATEGORIA Fa referència a l'edat que té l'animal DELS

CANALS.

16

quan és sacrificat, per tant haurem de saber si es tracta d'un bou, una vedella, etc. 3. D ENOMINACIÓ COMERCIAL DE LA PEÇA. Ex.: Entrecot, bistecs del coll...

cria (si ambdós coincideixen n'hi ha prou amb indicar "Origen: nom del país"). La carn picada de vedella també ha de complir amb la normativa estatal abans esmentada, i, a més, l'europea:

4. C ATEGORIA COMERCIAL. Aquesta fa referència a la constitució de la carn de l'animal: superior, excel·lent, molt bona, bona, no tan bona i mediocre; i a la quantitat de greix: no gras, poc cobert, cobert, gras o molt gras.

1. N ÚMERO D ' IDENTIFICACIÓ de l'animal o grups d'animals dels que procedeix la carn. 2. P AÍS CAT.

ON L' ANIMAL HA ESTAT SACRIFI -

5. IDENTIFICACIÓ DE L' EMPRESA. Nom, raó social o denominació del fabricant o envasador o venedor establert a la UE i el seu domicili.

3. P AÍS TE.

ON S' HA ELABORAT EL PRODUC -

6. L OT

DE FABRICACIÓ

.

7. LA INFORMACIÓ HA EN L' IDIOMA OFICIAL.

D 'ESTAR ESCRITA

4. S I EL PAÍS D 'ORIGEN no coincideix amb el d'elaboració també s'ha d'indicar. També és obligatori que els consumidors disposin de la següent informació:

La norma europea també exigeix:

1. D ATA

8. H A DE D ' INSPECCIÓ tinta o foc.

2. N UMERO CORXADOR.

COMPTAR AMB EL SEGELL VETERINÀRIA

marcat amb

9. N ÚMERO DE REFERÈNCIA que garanteix la relació entre la carn i l'animal. 9. N ÚMERO D 'AUTORITZACIÓ DE L' ESCORXADOR, així com l'estat membre o tercer país on es trobi aquest. 10. P AÍS DE NAIXEMENT I PAÍS DE CRIA, (tant si es tracta d'un país de la UE com d'un país tercer) i el país o països de

17

EN QUÈ S 'HA PICAT LA CARN. D ' AUTORITZACIÓ DE L' ES -

3. E STAT MEMBRE l'escorxador.

O PAÍS

on es trobi

4. N UMERO D ' AUTORITZACIÓ de la sala d'especejament i el país on es du a terme. A les Illes Balears, existeix la denominació "Vedella de les Illes", una etiqueta que certifica el seu origen i control sanitari. ?

Els embotits Es tracta de productes manipulats i que provenen d'una matèria, com és la carn, que es fa malbé amb molta facilitat. Per això és convenient que ens fixem molt bé en l'etiquetatge d'aquest tipus de productes, que ha d'incloure: 1. LA CATEGORIA COMERCIAL. Aquesta fa referència a la proporció de proteïnes, teixit nerviós, greix i substàncies afegides que té el producte. No s'han fixat categories per a tots els productes, però les comunes són quatre, i cadascuna està indicada amb un color;

Vermell: categoria extra; verd: primera qualitat; groc: segona categoria, i blanc, de tercera. 2. Q UANT AL PES DE L'EMBOTIT, no és sempre obligatori indicar-lo, ja que pot variar segons el seu grau de curació. 3. L A LLISTA D 'INGREDIENTS. Aquí podrem veure si s'han utilitzat proteïnes de soja i llet per engreixar el producte, si s'han usat fosfats per retenir aigua o glutamats per intensificar el sabor.?

El peix i el marisc Aquests han d'anar degudament etiquetats, i correspon fer-ho a qui el comercialitza per primera vegada. Les etiquetes han d'estar a un lloc visible i les dimensions mínimes són de 9,5 cm de llargària per 4 d'amplada. Segons la normativa europea és obligatori que a l'etiquetatge sobre el consum de peix hi apareguin els següents elements: NOM COMERCIAL DE LA PEÇA. S'ha d'incloure el nom científic per evitar el frau habitual d'anomenar dues espècies diferents pel mateix nom.

S ABEU EL

MÈTODE DE PRODUCCIÓ O EXTRACCIÓ . Peix, peix d'aigua dolça o criat. ZONA DE CAPTURA . ? Peix de la mar. S'inclou la zona on s'ha pescat: Atlàntic nord-oest, nordest, centre-oest, centre-est, sud-oest o sud-est, Mar Bàltic, Mar Mediterrània, Mar Negre, Oceà Índic, Oceà Pacífic o Antàrtic. ?Peix d'aigua dolça. Estat membre o tercer país d'origen. ?Piscifactoria. Estat membre o tercer país de cria. CALIBRE. És la mida de la peça, en fun-

QUE...

BOTULISME, MALALTIA QUE ES POT CONTREURE MENJANT EMBOTITS, ES CONTROLA USANT NITRITS

I NITRATS.

AQUESTS

A LA VEGADA DONEN UN COLOR MÉS VIU A LA CARN I FA QUE SEMBLI MÉS

FRESCA.

18

ció de la seva talla i pes. L'escala va de l'1 al 5, sent el número 1 la major.

constar el nom o l’ adreça de l'expenedor (primera venta) i la classificació.

F RESCOR. És el grau de conservació de les qualitats originàries del peix. Si aquestes es veuen modificades, el posseïdor del producte s'haurà d'encarregar d'indicar a l'etiqueta la seva nova categoria i la data en la qual es determina. El grau de frescor es divideix en 3 categories: E categoria extra, categoria A i categoria B.

PREU

D ATA. Determina el dia que es va avaluar el grau de frescor. P RESENTACIÓ /TRACTAMENT. És un codi que identifica la forma en què ha estat preparat. Evs: Eviscerat; C/c: Amb cap; Sc: Sense cap; Fl: Filetejat; Cc: Cuit. E XPENEDOR,

D' AUTORITZACIÓ en el cas dels productes procedents de la Unió Europea. Si es tracta de tercers països ha de NÚMERO

OFICIAL I DOMICILI

S ABEU

PER QUILOGRAM.

Si es tracta de productes envasats és obligatori que aparegui el nom científic de l'espècie, el pes net, la data d'envasat i de caducitat, i l'import total. Està previst que pròximament el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació tregui una nova norma sobre etiquetatge de peix. Aquesta no incorporà la frescor i el calibre del peix, ja que ambdós conceptes poden causar confusió al consumidor. La frescor ens indica el dia en què el comerciant ha comprat el peix a la llonja, si aquest peix etiquetat com a categoria extra es ven un dies després, l'etiqueta confon al consumidor. El mateix succeix amb el calibre: aquest va d'1 a 5 depenent de la mida i del pes, però no totes les espècies tenen calibre. ?

QUE...

CONSUMIM MOLT MÉS PEIX PROVINENT DE PISCIFACTORIES DEL QUE ENS IMAGINAM. EL SALMÓ , L'ORADA, EL LLOBARRO, EL RÈMOL, ETC., SÓ N CRIATS A PISCIFACTORIES.

AQUESTA TÈCNICA SI BÉ

POT SER CONSIDERADA COM UNA MANERA DE PROTEGIR ALGUNES ESPÈCIES DELS ABUSOS PESQUERS, TÉ ASPECTES CONFLICTIUS. ES TRACTA D'UNA TÈCNICA QUE NO DISTA MOLT DE LA RAMADERIA ESTABULADA PROVOCANT UN GREU IMPACTE AMBIENTAL: RESIDUS, FUITA DE PEIXOS, ALLIBERAMENT D'AIGÜES CONTAMINADES, IMPACTE VISUAL, ETC. TAMBÉ POT TENIR CONSEQÜÈNCIES SOBRE LA NOSTRA SALUT, JA QUE ELS PEIXOS SÓ N ALIMENTATS AMB PINSOS ESPECIALS I AMB HORMONES.

A MÉS, PER A

LES

CONTROLAR LES MALALTIES S'USEN MEDICAMENTS I COMPOSTOS QUÍMICS.

BALEARS, EL GOVERN

PEIX PESCAT A LES I LLES.

19

HA POSAT EN MARXA UNA CAMPANYA PER PROMOCIONAR EL

Els ous A les etiquetes d'aquest producte han d'aparèixer les següents dades:

estrictes. L'altra categoria inclou els ous que s'han refrigerat.

1. N ÚMERO D ' OUS.

3. C LASSIFICACIÓ PER PES. Els petits S pesen menys de 53 grams; els mitjans M pesen entre 53 i 63 grams; els grans L pesen entre 63 i 73 grams; i els supergrans XL pesen 73 grams o més.

2. L A CATEGORIA . Els de màxima qualitat corresponen a l’ A, i els de segona a la B. La categoria A indica que no han estat sotmesos a refrigeració ni els han fet nets (els ous no s'han de rentar ja que a més d'afavorir el seu envelliment, perden la seva protecció natural contra la contaminació externa) i han passat els paràmetres de qualitat més

21

4. L A DATA DE CADUCITAT. Hem de tenir en compte que el període màxim de conservació és de 28 dies a partir de la posta.?

Les verdures i les fruites Aquestes poden presentar-se sense envasar o envasades. Però sempre hi ha de figurar a un lloc visible les següents indicacions: DENOMINACIÓ ESPECÍFICA DEL PRODUCTE . És obligatori incloure la varietat botànica. No és vàlid posar només "enciam", ha de constar si es tracta de romana, iceberg o trocadero. CATEGORIA COMERCIAL . Hi ha quatre categories, i depenen principalment de la uniformitat en la mida i la forma de les peces i dels seus defectes. La categoria extra s'indica amb el color vermell; la de primera, amb el verd -es tracta de fruites i verdures de bona qualitat-; la segona, amb el groc -fruites i verdures amb alguns defectes de

SABEU P ER

presentació-; i la tercera amb el blanc -fruites i verdures de menor qualitat-. CALIBRE. Aquest es calcula tenint en compte el diàmetre, la longitud o el pes de les peces. S I EL PRODUCTE ÉS NACIONAL s'ha d'indicar la regió d'origen; si és importat s'indica el país. PREU

DE VENDA AL PÚBLIC .

No és obligatori que aquests aliments duguin data de caducitat, a no ser que es presentin rentats, tallats i envasats. És el que es coneix amb el nom de verdures de "quarta gamma". A més, han d'indicar el mode de conservació.?

QUE...

TAL QUE LES FRUITES I VERDURES QUE CONSUMIM ES CONSERVIN MÉS TEMPS SÓ N SOT-

MESES A TRACTAMENTS QUÍMICS AMB FUNGICIDES.

ACTUALMENT UN EQUIP D 'INVESTIGAR ECERCA I T ECNOLOGIES AGROALIMENTÀRIES (IRTA) DE BARCELONA ESTUDIA LA MANERA DE SUBSTITUIR AQUEST TRACTAMENT QUÍMIC. D E MOMENT SEMBLA SER QUE S'HAN DESCOBERT UNS BIOFUNGICIDES QUE REDUEIXEN EL DETERIORAMENT D 'AQUESTS ALIMENTS SENSE USAR PRODUCTES QUÍMICS. DOR DE L'I NSTITUT DE

22

L ‘o l i d ‘o l i v a La Comissió del Còdex Alimentari defineix diferents varietats d'oli d'oliva amb color, olor i sabor diversos. La classificació depèn del nivell d'acidesa i de les seves característiques organolèptiques (sabor, aroma, textura...). Aquestes s'avaluen mitjançant una analítica sensorial o cata. L'acidesa d'un oli és el percentatge d'àcids grassos lliures que conté i s'expressa en % d'àcids oleics. Aquesta no ha de superar l'1% a la categoria verge extra. La cata serveix per apreciar l'aroma i el sabor propi de l'oli, el color en canvi no en reflexa la qualitat. Per determinar les diferents varietats de l'oli verge, aquest ha de passar per un pannell de cata oficial i homologat. Per a la producció d’ olis d'oliva verge sols es poden utilitzar processos mecànics i físics, i la temperatura no pot superar el 35ºC. La Comissió de la Unió Europea ha aprovat una nova reglamentació sobre l'etiquetatge de l'oli d'oliva que no serà obligatòria fins al novembre del 2003. Aquest canvi afectarà als productes envasats fins a 5 litres. A més d'incorporar algunes especificacions sobre el tipus d'oli que compram, serà obligatori, quan a l'etiqueta hi figuri l'índex d'acidesa de l'oli, incloure el contingut en peòxids, ceres i l'absorvància en ultraviolat. A continuació es detallen les diferents categories de l'oli d'oliva. 23

El de màxima categoria comercial és l'oli d'oliva verge extra, que s'obté del fruit de l'oliva. Es tracta de pur suc de fruita i no conté additius ni conservants. Aquest oli té una acidesa màxima d'1º, això vol dir que el contingut d'àcids grassos expressats en àcids oleics no pot superar l'1%. Quant al test de cata, aquest ha d'obtenir una puntuació mínima de 6,5. Segons el nou reglament haurà de figurar a la llegenda "oli d'oliva obtingut directament de l'oliva i només mitjançant procediments mecànics". L'oli d'oliva verge té una acidesa màxima d'un 2% i el test de cata ha de superar els 5,5 punts. L'oli d'oliva verge corrent té una acidesa màxima del 3,3%, i el test de cata ha d'obtenir una puntuació superior a 3,5 punts. Segons la nova legislació, a la llegenda de l'oli d'oliva hi haurà de figurar "oli que conté exclusivament olis d'oliva que s'han sotmès a un tractament de refinat i olis obtinguts directament d'olives". L'oli d'oliva verge lampant té una acidesa superior al 3,3 %, i això fa que s'hagi de refinar per poder ser consumit. El nou reglament estableix que en aquest oli hi ha de figurar "oli que conté exclusivament olis procedents del tractament del producte obtingut després de l'extracció de l'oli de l'oliva i d'olis obtinguts directament d'olives". A

partir d'aquest oli s'obté l'oli d'oliva refinat, que té la mateixa estructura química que l'oli d'oliva, però no conserva la seva olor ni el seu color. L’ acidesa no pot superar el 0,5%. L'oli d'oliva és una mescla d'oli refinat amb oli d'oliva verge. El nou reglament indica que a la llegenda hi ha de figurar "mescla d'olis vegetals (o els noms específics dels mateixos) i oli d'oliva". Sols es podrà vendre com a oli d'oliva aquell que tengui un contingut

superior d'aquest tipus d'oli del 50%. L'oli de pinyolada d'oliva és el residu sòlid o pasta que queda després del premsat i la centrifugació de l'oli d'oliva. Posteriorment és tractat amb dissolvents per extreure l'oli de pinyolada cru, no comestible i que ha de passar per un procés de refinat. Seguidament s'enriqueix amb oli d'oliva verge resultant l'oli d'oliva de pinyolada; la seva acidesa no supera l'1'5%.?

24

Els làctics Aquest apartat inclou la llet i un dels seus derivats, el iogurt. S'anomena simplement llet quan és de vaca, mentre que si és d'altres animals s'ha d'especificar, com és el cas de la llet de cabra o d'ovella. Segons el tractament que hagi sofert la llet la classificarem com a llet "pasteuritzada", "UHT" i "esterilitzada". I depenent del seu contingut en matèria grassa la llet és "sencera", quan conté com a mínim un 3,2% de greix; "semidesnatada", quan el percentatge de greix oscil·la entre l'1'5 i l'1'8, i "desnatada" quan aquest és d'un 0,3% com a màxim. La pasteurització de la llet és un procés que consisteix en encalentir-la a una temperatura molt alta (72ºC durant 15 minuts o 62ºC durant 30 minuts) amb l'objectiu de destruir molts dels gèrmens patògens que conté. La UHT és un altre procés emprat per conservar la llet, i es basa en el seu encalentiment a una temperatura d'entre 135 i 145ºC durant 8 segons. L'esterilitzada s'envasa primer en botelles de plàstic o vidre i passa durant 20 minuts a una temperatura de 110ºC Podem trobar altres tipus de llets. A la llet "concentrada" o "evaporada", se li ha llevat part de la seva aigua, igual que a la "condensada", però a aquesta se li ha afegit sucre. Finalment trobam la llet "en pols", a la qual se li ha llevat

totalment l'aigua. Alguns experts qüestionen la pasteurització de la llet i d'altres tècniques que s'usen per a la seva conservació. Es tracta de processos que afecten a la qualitat biològica d'aquest producte, fent-li perdre entre un 50% de vitamina C i un 25% de vitamina A. Indiquen que aquests tractaments responen exclusivament a interessos comercials per poder allargar la data de caducitat i així transportar-la a grans distàncies. Recordem que el consum de llet local, en el cas de les Balears i concretament a Mallorca, gairebé ha desaparegut. Quan la llet s'ha sotmés a un procés de fermentació mitjançant bacteris làctics com el Lactobacillus bulgaricus i l'Streptococcus thermophilus obtenim el iogurt. Es tracta d'un aliment molt saludable i més digerible que la llet, i una font important de proteïnes i calci. A més, estimula el sistema immunitari i regula el trànsit intestinal. Avui podem trobar iogurts que també incorporen a la seva fermentació el Lactobacillus Bifidus i se'ls coneix amb el nom de "BIO". Hem de tenir present que es tracta d'una marca comercial i no indiquen que estats elaborats amb llet provinent de l'agricultura ecològica. Així com a altres països europeus el terme "bio" està protegit i és emprat pels productes ecològics, a l'Estat Espanyol s'ha liberalitzat. ?

26

Les begudes no alcohòliques Podem trobar una àmplia oferta d'aquests productes, des de begudes de fruites fins a refrescos i begudes energètiques. Des del punt de vista de la salut és molt més adequat ingerir sucs naturals o d'aigua que les begudes que es venen. La majoria contenen un excés d'additius i una concentració elevada de sucre. Per a les begudes light s'utilitza l'aspartamo, un edulcorant sense calories prohibit en alguns països per ser sospitós de provocar càncer de bufeta. Un dels dubtes més comuns quant a les begudes de fruites és conèixer la diferència que hi ha entre suc, nèctar, etc. Passem a descriure-les. E L SUC DE FRUITA. És 100% suc de fruita, però se li pot afegir vitamina C, 15 grams de sucre per litre, aigua quan s'elabora a partir de concentrats i aroma. E L NÈCTAR DE FRUITA . És una mescla d'aigua i suc de fruita i aquesta varia segons la marca. A més, pot dur més 15 grams de sucre per litre. UN REFRESC A BASE DE SUC . La mescla d'aigua i de suc de fruita encara és més diluïda, i a més de sucre i aromes també du conservants i colorants.

ELS REFRESCOS AROMATITZATS. Utilitzen molts colorants i no poden dur la paraula "suc" ni usar imatges de fruites com a reclam. A partir del 12 de juliol de 2003 serà obligatori aplicar la nova Directiva 2001/112/CE relativa als sucs de fruita i altres productes semblants destinats a l'alimentació humana. Aquesta estableix un nou sistema d'etiquetatge on s'ha d'indicar clarament quan un producte és una mescla de suc de fruita i de suc a base de concentrat; a més, si un suc ha estat elaborat amb una sola fruita haurà de constar el nom d'aquesta, i en el cas que s'hagin emprat vàries s'indicaran els noms en ordre decreixent. En el nèctar l'etiqueta ha d'indicar quan s'obté total o parcialment d'un producte concentrat. En ambdós casos l'etiqueta haurà d'incloure "elaborat a base de concentrat (s)" o "elaborat parcialment a base de concentrat (s)". En el cas del nèctar a més s'haurà d'indicar el contingut mínim de suc de fruites, puré de fruites o mescla d'aquests ingredients "contingut de fruita: mínim...%". En els sucs de fruita als quals s'hagin afegit sucres s'haurà d'utilitzar el terme "ensucrat" o "sucre afegit" seguit de la quantitat màxima de sucre afegit. ?

28

Les begudes Sempre que superin un volum d'alcohol de l'1,2% s'ha d'indicar mitjançant la paraula "Alcohol" o "Alc." el percentatge que dita substància representa. Un exemple: en el cas del vi negre l'etiqueta ha d’ indicar "Alcohol 12,5% Vol." En el cas del vi, de les begudes alcohòliques fetes a partir de most i de les que tenen una graduació superior al

29

alcohòliques 10%, no és obligatori posar data de caducitat. Aquesta mesura és un poc discutible, ja que aquests productes també es fan malbé. La norma no obliga a aquests productes a dur la data de consum preferent o de durada mínima, per la qual cosa seria convenient que el sistema d'etiquetatge ho regularitzés.?

Els aliments congelats Són aliments que han estat sotmesos a un procés de congelat ràpid o d'ultracongelació que permet conservar el producte en totes les seves parts a 18ºC. Abans de ser congelat el producte ha de tenir una qualitat sanitària i comercial adequada, i ha de ser fresc. Tots els aliments congelats o ultracongelats han de complir en el seu etiquetatge les següents condicions: 1. D ENOMINACIÓ DEL PRODUCTE. Hi ha de constar "ultracongelat" o "congelat ràpidament". 2. V ÀRIES DATES DE DURADA MÍNIMA, segons les estrelles que tingui el con-

gelador: ?Una estrella: la temperatura del congelador és de fins a 6ºC i els congelats poden conservar-se una setmana. ?Dues estrelles: la temperatura és de -12ºC i els congelats poden conservarse 15 dies. ?Tres estrelles: la temperatura és de 18ºC i els congelats poden conservarse 3 mesos. ?Quatre estrelles: arriben a temperatures més baixes de -18ºC i poden conservar-se 1 any. 3. EN

EL PRODUCTE HA DE FIGURAR

la següent llegenda: "No congelar una vegada descongelat".? OBLIGATÒRIAMENT

30

Les conserves Són aliments envasats en recipients de vidre o metall, i que per esterilitzar-los han estat sotmesos a altes temperatures, entre 90 i 120 ºC. Es poden emmagatzemar durant uns quants anys sense que les seves propietats es vegin alterades. Així s'envasen verdures i llegums, fruites, peix, carn... Altres conserves sofreixen un tractament més lleuger i s'anomenen semiconserves, sotmeses a una temperatu-

SABEU ELS

ra que oscil·la entre els 50 i 60ºC. Són els peixos fumats, el caviar... És necessari guardar-les dins el frigorífic. Degut a la llarga durada de les conserves, uns 5 anys generalment, només és obligatori indicar l'any que caduquen sense especificar la data concreta. En cas que els productes envasats estiguin coberts de líquid és obligatori informar sobre el pes net i el pes escolat. ?

QUE...

ALIMENTS ENLLAUNATS EXPERIMENTEN CANVIS NUTRICIONALS IMPORTANTS A CAUSA DE LES

ELEVADES TEMPERATURES A LES QUALS SÓ N SOTMESOS.

ALGUNS

NUTRIENTS COM EL POTASSI , PAS-

SEN ALS LÍQUIDS QUE QUEDEN DINS LES LLAUNES, I D'ALTRES - COM LA VITAMINA FÒLIC I LA VITAMINA

C-

B1, L'ÀCID

ES DESTRUEIXEN. LES CONSERVES TAMBÉ PODEN SOFRIR ALGUN TIPUS DE

CONTAMINACIÓ QUÍMICA EN MIGRAR A L 'ALIMENT PARTÍCULES DE L'ENVÀS.

L'ALUMINI,

QUAN ESTÀ

EN CONTACTE AMB ALIMENTS MOLT ÀCIDS O MOLT ALCALINS COM LA TOMÀTIGA O ELS ESCABETXOS, POT ALLIBERAR ALGUNES PARTÍCULES.

L A LLAUNA,

UNA CAPA FINA D'ACER RECOBERTA AMB

ESTANY I QUE POT SOPORTAR ALTES TEMPERATURES, ÉS MOLT SENSIBLE A LA CORROSIÓ I POT PROVOCAR QUE ALGUNES PARTÍCULES PASSIN A L'ALIMENT.

HEM

DE TENIR EN COMPTE QUE MALGRAT

QUE LA QUANTITAT ALLIBERADA ÉS MOLT PETITA, ES TRACTA DE METALLS PESATS QUE S' ACUMULEN AL NOSTRE COS.

31

ES

DEFINEIX COM LA INFORMACIÓ

QUE APAREIX A L 'ETIQUETA I infor-

ma sobre el valor energètic del producte i de les proteïnes, hidrats de carboni, greixos, fibra alimentària, sodi, vitamines i sals en quantitats significatives. Tota aquesta informació està expressada agafant com a referència 100 grams o 100 mil·lilitres del producte. Encara que es tracti d'una informació cada vegada més consultada i que interessa a un nombre major de gent preocupada pel valor nutritiu del que menja, no és obligatòria. Sols ho és en els aliments infantils i quan el fabricant d'un determinat producte li confereix propietats nutricionals extres. En aquest cas la informació ha d'incloure els següents punts: E LS

MACRONUTRIENTS DE L'ALIMENT

?Energia. S'expressa en quilocalories o calories, també pot anar en quilojuls

S ABEU EL

(1 Kj equival a 4,2 calories). ? Proteïnes. Un gram aporta 4 Kcal. ?Hidrats de carbó. Poden ser simples (sucres) o complexes (farina, pastes...). Un gram aporta 4 Kcal. ?Greixos. Poden ser de tres tipus: saturats, monoinsaturats i poliinsaturats. ?La fibra. Ha d'indicar -ne la quantitat. ?Les vitamines (àcid fòlic, B12, C, A i E). ?Els minerals (calci, ferro, sodi, iode). Tota aquesta informació ha de venir estructurada en forma de taula i amb les xifres en columnes. Si es tracta de productes sense envasar, la informació haurà d'estar disponible en un cartell.?

QUE...

COMISSARI EUROPEU,

DAVID BYRNE, HA DENUNCIAT LA MANCA DE CLAREDAT DE L'ACTUAL SISDIU QUE ALGUNS PRODUCTES QUE ES COMERCIALITZEN COM A "BENEFICIÓ S PER AL TEU ORGANISME", "AJUDA A COMBATRE L 'ESTRÈS"... SÓ N CONFUSOS I ES TRACTA D'INFORMACIONS NO VERIFICABLES. PER AIXÒ UN DELS PRIMERS OBJECTIUS DEL L LIBRE BLANC DE LA S EGURETAT ALIMENTÀRIA ÉS LA REVISIÓ D'AQUEST TIPUS ETIQUETATGE. TEMA D'ETIQUETATGE NUTRICIONAL.

34

AQUEST

TIPUS D'ETIQUETATGE ENS

OFEREIX INFORMACIÓ

SOBRE EL

producte i les característiques que el distingeixen d'un altre, com és el cas dels productes que provenen de l'agricultura ecològica. També ens ofereix informació sobre el seu origen i el tipus d'envàs.

L' ESPIGA CREUADA. Legalment no està regulada, i per tant el seu grau de fiabilitat ofereix alguns dubtes. Indica que el producte que hem adquirit conté, com a màxim, 200 parts per milió de gluten.

Sobre el producte ?El numero de registre sanitari Aquest número, encara que no sigui obligatori, és cada vegada més freqüent. Fa referència al producte i el tenen totes les indústries que fabriquen o envasen aliments. Però és obligatori és que tots els aliments figurin al registre general d'aliments. ?El codi de barres És un codi en paral·lel de barres i espais amb informació codificada. Es desxifra mitjançant un lector òptic que envia la informació a un ordinador, i conté les característiques del fabricant, el tipus de producte... Encara que eltrobem a la majoria dels productes no és obligatori, ja que respon únicament a necessitats comercials. ?Els productes sense gluten Són imprescindibles per a les persones celíaques, que no toleren el gluten, una proteïna present a alguns cereals i que han d'eliminar de la seva dieta. Alguns productes com l'arròs no contenen gluten, però d'altres com el blat han de passar per un determinat procés per tal d'eliminar-lo.

LOGOTIP FEDERACIÓ D 'ASSOCIACIONS DE CELÍACS D'ESPANYA (FACE). Aquesta associació va arribar a acords amb diferents empreses per garantir l'absència de gluten de determinats productes.

?Els productes ecològics L'agricultura ecològica a l'Estat Espanyol inicià el seu procés de regulació l'any 1989, i el 1993 s'adoptà el reglament europeu. L'agricultura ecològica és un sistema agrari basat en el respecte als cicles de la natura, emprant els recursos naturals sense esgotar-los i assegurant la fertilitat del sòl i la diversitat genètica dels cultius. A més, té com a objectiu elaborar productes sans i nutritius de gran varietat i frescor. Actualment existeixen diferents avals o

38

certificacions tant privats com públics que acrediten que el que compram és realment un producte procedent de la producció agrària ecològica, ja sigui agrícola o ramader. Sistemes de certificació atorgats per l'Administració

AVAL EUROPEU "ESPIGA DE BLAT" Es tracta d'un segell d'àmbit europeu que avala els productes provinents de l'agricultura ecològica i assegura el compliment de la normativa europea. És poc utilitzat, perquè ja existeixen etiquetes nacionals que tenen aquesta funció i que són obligatòries. Podem trobar productes que duen els dos segells: el nacional i l'europeu.

temps després es traslladaren les competències a les Comunitats Autònomes. A les Illes Balears, el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica s'ocupa de fer complir el reglament CEE 2092/91. Tots els productes que disposen d'aquest segell han passat per un control estricte abans d'obtenir-lo. Aquests avals garanteixen al consumidor que el producte adquirit és ecològic, és a dir, no s'han utilitzat productes químics ni plaguicides en el seu cultiu i els animals han estat criats de manera natural. Tampoc s'autoritza l'ús d'organismes modificats genèticament (OMG) ni d'aliments irradiats.

Sistemes de certificació independents

AVAL ESTATAL D'A GRICULTURA ECOLÒGICA En un primer moment l'Administració central inicià la seva gestió, però poc

SABEU

AVAL EUROPEU : D EMETER El concedeix l'associació alemanya Demeter, que compta amb un grup d'experts que s'encarreguen de fer el seguiment dels productes i d'avalar el

QUE...

L'ANY 2000 ICELAND, UNA DE LES CADENES DE SUPERMERCATS MÉS IMPORTANTS DEL R EGNE UNIT, VA DECLARAR QUE ESTAVA RECONVERTINT LA VENDA D 'ALIMENTS EN ECOLÒGICS SENSE COSTOS ADDICIONALS PER ALS CONSUMIDORS. SIS MESOS MÉS TARD TESCO, LA PRIMERA CADENA DE SUPERMERCATS BRITÀNICA, VA FER AL MATEIX . ACTUALMENT ELS COMPRADORS DE TESCO DISPOSEN DE MÉS DE 700 ARTICLES ECOLÒGICS PER ELEGIR ( L 'ANY 1992 AQUESTA MATEIXA CADENA NOMÉS N 'OFERIA 5). 39

compliment de les normes de l'agricultura ecològica.

? "Producte natural". És un aval que es concedeix als productes que han estat fabricats amb matèries primeres obtingudes respectant els ritmes naturals, i que en la seva elaboració no s'han incorporat substàncies artificials.

AVAL ESTATAL: VIDA SANA Aquesta associació concedeix diferents avals per tal de garantir i augmentar la confiança entre productors i consumidors. Inicià la seva tasca durant els anys 80, quan encara no existia una normativa oficial sobre el tema. S'encarregava de concedir avals als productes produïts sense adobs químics i respectant els cicles naturals. ?"Producte biològic". Encara segueix concedint aquest aval, però sols l'obtenen aquells productes que ja disposen del segell oficial.

?"Producte no manipulat genèticament". Davant el buit legal existent fins fa poc i que permetia vendre productes manipulats genèticament sense haver de comunicar-ho als consumidors, l'Associació Vida Sana juntament amb la Coalició d'ONG contra la manipulació genètica avalen els productes que no estan modificats genèticament.

ELS

PRODUCTES DE COMERÇ JUST

Suposen una alternativa al comerç tradicional de productes com el cafè, el sucre o la xocolata, entre molts d'altres. Amb el temps, la diversitat és cada vegada major, i a més dels productes d'alimentació també es troben tèxtils i artesania. El comerç just es caracteritza perquè els productors reben per les matèries primeres un preu just, no hi ha explotació infantil ni discriminació de la dona, i tampoc explotació del medi ambient. Promou un funcionament 40

democràtic i la participació de tots en la presa de decisions. Comprant aquest tipus de productes es dóna suport i ajuda a un gran nombre de gent que d'una altra manera no podria subsistir. En aquests moments existeixen tres segells de garantia: Max Havelaar (Països Baixos), Transfair (Alemanya) i Fairtrade (Regne Unit). Hi ha una iniciativa per part de l'organisme FLO (Organització de l'Etiquetatge Just) que té com a objectiu crear un segell únic. De moment, s'ha aconseguit que els criteris seguits per cada segell siguin els mateixos, unificant el registre de productors i el sistema de control. Les etiquetes disposen d'un registre de productors de comerç just als que les empreses poden comprar els produc-

tes directament per després comercialitzar-los amb les seves marques. També existeixen altres organitzacions com IFAT, EFTA, NEWS i la Coordinadora d'Organitzacions de Comerç Just -aquesta darrera d'àmbit nacional- que s'encarreguen d'avalar la procedència dels productes i el compliment de les normes en què es basa el comerç just.

ELS ALIMENTS TRANSGÈNICS Són organismes creats de forma artificial manipulant els seus gens amb la finalitat de generar un nou organisme. El que es fa és inserir un gen d'una altra espècie en una varietat concreta per donar a l'organisme que el rep determinades característiques. Les conseqüències d'aquesta acció poden ser imprevisibles i irreversibles. Alguns dels perills són la contaminació genètica d'altres espècies i els riscos sanitaris que aquests poden provocar a llarg termini.

SABEU S EGONS

QUE...

CONSELL D'I NVESTIGACIONS SOCIOLÒGIQUES, E SPANYOL NO VOLEN CONSUMIR UN PRODUCTE GEN D 'UNA ALTRA ESPÈCIE.

UNA ENQUESTA REALITZADA PEL

DOS TERÇOS DELS CIUTADANS DE L 'ESTAT VEGETAL AL QUAL S'HAGI INTRODUÏT EL

41

Fins fa molt poc el Reglament de la Unió Europea obligava a etiquetar els derivats de soja i blat de les índies, els additius i els aromes, però sols si es detectaven en el producte final. Però des del mes gener de 2003 tots els aliments elaborats usant organismes modificats genèticament, fins i tot quan no apareguin en el producte final, han d’ indicar-ho a l'etiquetatge. Les galetes, el sucre i l'oli refinat elaborats a partir de soja, blat de les índies i remolatxa transgènics han de figurar. És obligatori que tots els ingredients, els additius i els aromes que continguin més d'un 0,9% d'un organisme modificat indiquin a l'etiqueta: "Fabricat a partir d'un producte modificat genèticament". Una altra novetat del nou reglament és que tots els pinsos de ramat elaborats amb blat de les Índies o soja transgènics han de ser correctament etiquetats i superar els controls de seguretat. Paradoxalment, la carn, la llet i els ous d'animals alimentats amb pinsos transgènics no estan obligats a indicar-ho a l'etiqueta.

ELS ALIMENTS

IRRADIATS

La irradiació és un procediment que té com a finalitat perllongar la frescor de molts dels aliments que consumim: kiwis, maduixes, pollastres, gambes crues o espècies que perden la seva aroma a causa de la calor. Consisteix en la irradiació mitjançant energia ionitzant (raigs X, raigs gamma, etc.) a partir de substàncies radioactives (radi, cobalt 60, celsi 137) o d'acceleradors de partícules. És un procediment bas-

tant polèmic, mentre l'Organització Mundial de la Salut dóna suport a aquesta tècnica, alguns col·lectius ambientalistes n'estan totalment en desacord. Aquests argumenten que a més d'alterar el sabor dels productes i reduir el seu contingut vitamínic, els aliments reben nivells baixos de radioactivitat que fan que encara que el producte no es converteixi en radioactiu pugui sofrir canvis en la seva estructura molecular, augmentant la quantitat de carcinògens a la nostra dieta. A més, no es coneixen els efectes a llarg termini dels aliments irradiats. La manera en què s'han d'irradiar els aliments està regulada a nivell internacional. A la Unió Europea de moment sols es permet comercialitzar espècies irradiades. Tots els productes irradiats han de dur la següent llegenda: "irradiat" o "tractat amb radiacions ionitzants". Sobre l’ origen del producte: els distintius reguladors Són segells de distinció que indiquen que els productes han passat per una sèrie de controls de qualitat. Aquests productes destaquen per les seves característiques peculiars i per l'àmbit geogràfic on s'elaboren. Les figures que a continuació es descriuen són promogudes per les Comunitats Autònomes, però l'autorització final correspon al Govern central i en darrera instància a la Comissió Europea. A les Balears existeixen les següents denominacions d'origen:

42

D ENOMINACIÓ D'ORIGEN PROTEGIDA. Es tracta d'una figura de protecció que defineix un producte agrari o alimentari que s'ha produït, elaborat i transformat en una àrea geogràfica determinada, ja sigui una localitat, una regió o un país. Les característiques del producte i la seva qualitat es basen exclusivament en el seu medi geogràfic, incloent els factors naturals i humans. Aquesta figura es correspon amb la Denominació d'Origen Protegida europea. A les Balears tenen Denominació d'Origen el vi de Binissalem, el vi de Pla i Llevant i el Formatge de Maó. Recentment s'ha aprovat la Denominació d'Origen de l'oli de Mallorca.

D ENOMINACIÓ

ESPECÍFICA O

INDICACIÓ

Es una figura de protecció com l'anterior, però el producte ha de posseir una qualitat determinada, una reputació o alguna característica que pot atribuir-se al seu origen geogràfic. La producció, l'elaboració i la transformació s'han de fer en una determinada zona geogràfica. En aquest cas l'Administració central ha de sol·licitar la seva inclusió definitiva GEOGRÀFICA PROTEGIDA.

43

en el Registre de Denominacions de la Unió Europea. A les Balears els productes que compleixen aquest requisit són la sobrassada mallorquina i l'ensaïmada de Mallorca.

DENOMINACIÓ GEOGRÀFICA. Defineix i protegeix un producte agrari o alimentari que ha estat produït, elaborat i transformat en una zona geogràfica delimitada. La qualitat i les característiques es basen exclusivament en el medi geogràfic. Tenen aquesta denominació el Palo de Mallorca, el Gin de Menorca, les Herbes Eivissenques i els Vins de la Terra d'Eivissa.

DENOMINACIÓ GENÈRICA. En aquest apartat s'inclou la Producció Agrària Ecològica. El Consell Balear de la Producció Ecològica s'encarrega d'autoritzar i de controlar-la. També du a terme les funcions d'assessorament, promoció i comercialització. MARCA C OL ·LECTIVA DE G ARANTIA.

Certifica les característiques de qualitat, els components i l'origen dels productes o serveis elaborats o distribuïts per persones autoritzades i controlades pel titular de la marca. Aquest ha d'estar inscrit en una secció especial del registre de marques per a la protecció davant tercers. A les Balears, existeix la marca "Porc Mallorquí Selecte". Aquesta ha estat enregistrada i és gestionada per l'associació Provincial de Productors de Bestiar Porcí de Balears amb l'objectiu de garantir la qualitat i aportar un valor afegit a la carn que ha obtingut aquest distintiu. EL PRODUCTE BALEAR . Identifica els

productes agroalimentaris, artesanals i industrials que han estat elaborats amb matèries primeres autòctones o que s'han elaborat i transformat a les Balears. Es tracta d'un segell que pretén impulsar i diferenciar la producció, elaboració o transformació feta aquí. L'Institut d'Innovació Empresarial del Govern de les Illes Balears i la Conselleria d'Economia, Comerç i Indústria s'encarreguen d'atorgar aquesta marca. Aquest indicatiu el tenen productes com la fruita, les verdures i hortalisses, la carn, els embotits i els ous, el peix i el marisc, el menjar preparat, la farina, la sal i les espècies, l'oli, les olives, el vinagre i els envinagrats, els vins, els licors i les begudes, les postres i els fruits secs.?

44

Les ecoetiquetes o etiquetes verdes

SÓ

N DISTINTIUS QUE PODEN SER

CONCEDITS PER UN ORGANISME

oficial o per entitats privades independents. També es poden trobar empreses que per iniciativa pròpia fan els seus propis distintius, que aporten informació útil o no. Tots són de caràcter voluntari i s'atorguen normalment per a un període determinat de temps que sol ser com a màxim de tres anys. El fabricant del producte o del servei ha de sol·licitar-los, i per obtenir-los ha de complir una sèrie de criteris ambientalment correctes i respectuosos. L'àmbit d'aplicació pot anar des d'una comunitat autònoma fins a països fora de la Unió Europea. Les ecoetiquetes es concedeixen a productes o serveis, i no a begudes, aliments o productes farmacèutics.

a més d'Islàndia, Liechtenstein i Noruega. En un principi només s'aplicava sobre els productes, però el setembre de 2000 s'amplià als serveis. En aquests moments hi ha més de 250 productes que disposen d'aquest segell: pintures, vernissos, ordinadors, frigorífics, roba... Els productes farmacèutics, les begudes i els aliments no es contemplen en aquesta modalitat d'etiquetatge. La Flor Europea vol promoure aquells productes amb menor impacte ambiental i informa als consumidors que els productes i els serveis que han escollit compleixen una sèrie de criteris ecològics, que fan referència a la producció de residus, el consum energètic, la gestió dels boscos, i la contaminació acústica, del sòl, de l'aire i de l'aigua.

En aquests moments no existeix una normativa internacional que s'encarregui d'uniformitzar els criteris que regulen la concessió d'aquests distintius. Això provoca que trobem un logotip que pot indicar coses diferents, o bé molts de logotips diferents per a la mateixa cosa, com és el cas dels que indiquen "reciclat". Això causa confusió i desconcert al consumidor, i en darrer terme desconfiança. L' ETIQUETA ECOLÒGICA EUROPEA També s'anomena Ecolabel Europeu o Flor Europea. Va néixer l'any 1992 amb l'objectiu de crear un sistema voluntari d'etiqueta ecològica. L'àmbit d'aplicació són els 15 països europeus,

EL DISTINTIU ÀNGEL BLAU Es tracta d'una ecoetiqueta d'àmbit nacional promoguda pel Govern ale48

many mitjançant el Ministeri de Medi Ambient, i que es començà a aplicar a l'any 1977. Amb aquest logotip es perseguia potenciar la fabricació de productes respectuosos amb el medi ambient i al temps que servís com a reclam comercial. En aquests moments existeix un gran nombre de productes que disposen d'aquest segell. Cadascun es complementa amb un text que especifica la seva categoria. Els productes fabricats fora d'Alemanya poden usar aquest logotip.

NF-ENVIRONNEMENT També d'àmbit nacional, en aquest cas és l'Associació Francesa de Normalització (AFNOR) la que certifica que un producte industrial o de consum compleix les normes de qualitat franceses, europees i internacionals.

D ISTINTIU DE G ARANTIA DE Q UALITAT AMBIENTAL DE LA G ENERALITAT DE C ATALUNYA Es tracta d'un distintiu de caràcter regional creat pel Departament de 49

Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya per identificar aquells productes i serveis més respectuosos amb el medi ambient. Es té en compte la minimització de residus o la seva recuperació, les matèries o substàncies que el contenen i l'estalvi de recursos com l'energia i l'aigua. L'objectiu d'aquest distintiu és promoure la producció, comercialització i consum d'aquest tipus de productes. Poden sol·licitar-lo els fabricants de productes i els titulars de serveis que desenvolupen la seva feina a l'àmbit de Catalunya. El reben els productes que es fabriquen o comercialitzen a Barcelona, així com els serveis que es presten. La Generalitat també concedeix ajuts per a la realització d'assaigs o controls per a l'obtenció d'aquest distintiu.

L'ECOETIQUETA D'AENOR A diferència de les anteriors, està promoguda per una entitat privada, l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR). S'encarrega de certificar els productes que tenen una menor incidència sobre el medi ambient i durant el seu cicle de vida. Els serveis tècnics d'AENOR verifiquen el compliment dels requisits, i el Comitè Tècnic de Certificació Mediambiental concedeix la marca. Aquest distintiu garanteix que el producte que du l'etiqueta ha passat per un estudi exhaustiu sobre el seu cicle

de vida per comprovar la incidència que han tengut sobre el medi ambient la seva fabricació, distribució, ús i eliminació. Aquesta etiqueta no vol dir que el producte no causi danys ambientals, sinó que aquests són menors als generats per altres productes similars.

FOREST STEWARDSHIP C OUNCIL (FSC) Aquesta iniciativa sorgí a principis dels anys 90 per millorar la gestió forestal dels boscos de tot el món. Es tracta d'una etiqueta concedida per una entitat privada, l'organització Forest Stewardship Council (FSC), integrada per 130 representants d'organitzacions entre les que trobam entitats ecologistes, grups indígenes, silvicultors, etc. La FSC ha fixat els criteris que les empreses han de seguir per dur a terme una gestió sostenible dels boscos i evitar així la seva sobreexplotació. L'objectiu d'aquest segell és certificar que les matèries primeres i la fusta -principalment tropical- que compram han estat

obtingudes minimitzant els impactes sobre el medi ambient i la població local.

SENSE EXPERIMENTACIÓ ANIMAL. CCIC APPROVED També coneguda com el "conill botador" (Leaping Bunny). Es tracta d'una etiqueta de caire internacional que certifica que els productes tant cosmètics com domèstics que compram han estat fabricats sense experimentar amb animals. Les empreses que exhibeixen aquest logo han de firmar l'Estàndard Empresarial de Compassió pels Animals, un codi elaborat per un grup de més de 30 organitzacions defensores dels animals. Les empreses també s'han de sotmetre cada tres anys a auditories externes.?

50

Els logotips

A

DIFERÈNCIA DE LES ECOETIQUE-

TES NO ESTAN REGLAMENTATS I

percentatge de l'envàs que prové del reciclat.

tampoc compten amb el reconeixement d'organismes oficials o privats. Alguns estan regulats i aporten informació, però d'altres actuen exclusivament com a reclam verd. L A IDENTIFICACIÓ DELS PLÀSTICS Es tracta d'un dels logotips més freqüents en els plàstics i que mitjançant un triangle amb un número en el centre informa del tipus de plàstic en què està fet l'envàs. Aquesta informació facilita la seva classificació per a un posterior reciclatge. Actualment aquest sistema d'identificació és voluntari i no garanteix en cap cas que l'envàs es recicli. ?PET. Tereftalat de polietè. ?PEAD. Polietilè d'alta densitat. ?PVC. Policlorur de Vinil. ?PEBD. Polietilè de baixa densitat. ?PP. Polipropilè. ?PS. Poliestiré. ?0. Altres.

L' ALUMINI El símbol d'un cercle compost per dues fletxes és molt usat per indicar la paraula reciclable. Quan en el seu interior apareix la paraula "alu" vol dir que aquest envàs es pot reciclar. Si a més apareix una xifra en % indica el 51

EL PAPER La gran quantitat de productes que ofereix la indústria paperera i els diferents processos de tractament i de producció han donat lloc a l'existència d'una gran varietat d'etiquetes. Així podem trobar etiquetes com l'Àngel Blau o l'Ecoetiqueta Europea, que certifiquen una determinada marca de paper, però també hi ha etiquetes dissenyades pels mateixos fabricants. A més del paper blanc, hi ha 4 tipologies de paper: Ecològic. S'anomena així el paper que en la seva fabricació s'ha evitat l'impacte ambiental en el seu cicle de vida, en el consum de recursos naturals i d'energia i en l'eliminació dels residus. Aquest tipus de paper compta amb el suport de l'Ecoetiqueta Europea. Reciclat. És aquell paper que ha estat fabricat amb matèries primeres recuperades del paper i cartró ja usats. Lliure de clor elemental (ECF). En aquest cas no s'ha usat gas de clor per al seu blanquejat, però si diòxid de clor. És important saber que el clor i els seus derivats són components molt contaminants una vegada alliberats a la naturalesa.

Totalment lliure de clor (TCF). Per al seu blanquejat s'ha utilitzat oxigen o ozó. PRODUCTE O ENVÀS RECICLABLE Aquest logotip, conegut amb el nom de "rínxol de Moebius", és molt freqüent i indica que el producte o envàs que l'exhibeix és susceptible de ser reciclat. Contràriament al que es pot pensar, aquest símbol no vol dir que el material en què ha estat fabricat el producte és reciclat.

EL PUNT VERD És un logotip que provoca certa confusió al consumidor, ja que ens pot semblar que ens trobam davant un envàs o producte ecològic. Però en realitat indica que el fabricant de l'envàs o el seu distribuïdor paguen la quota obligatòria a una entitat -ECOEMBES- per tal que es responsabilitzi del seu tractament.

DOLPHIN SAFE Apareix a moltes llaunes de tonyina i indica que per a la seva pesca no s'han capturat ni danyat dofins. El problema d'aquesta etiqueta és que no hi ha cap organisme independent que la certifiqui i que exerceixi un control sobre si es compleix o no aquesta pràctica.

SISTEMA DE D IPÒSIT, D EVOLUCIÓ I RETORN (SDDR) El duen els productes que poden ser reutilitzats. S'empra a botelles de vidre, capses, contenidors de plàstic, etc. Hem de tenir en compte, però, que el simple fet de dur aquest distintiu no vol dir necessàriament que l'envàs es reutilitzi. En aquest cas s'usen dos logotips diferents per indicar el mateix. Un és el que fa servir la Unió Europea i l'altre el dissenyat pel Ministeri de Medi Ambient espanyol.

C ERTIFICACIÓ F ORESTAL PANEUROPEA (PEFC) Aquesta certificació fou creada pels propietaris i per la indústria forestal europea com a resposta a l'èxit del FSC. Diverses organitzacions ecologistes com Greenpeace, WWF/Adena i la Federació Ecoloxista Galega han denunciat la falta de credibilitat d'aquest segell. Denuncien la poca independència i transparència d'aquesta certificació per respondre únicament als interessos del sector forestal.

PROTEGEIX LA CAPA D'OZÓ O NO PERJUDICIAL PER A LA CAPA D'OZÓ; ENVÀS FOTODEGRADABLE; ENVÀS ECOLÒGIC, ETC. Es tracta de distintius que no demostren un benefici ecològic superior a l'exigit per la llei, ja que no intenten millorar el que diu la llei. La majoria té una finalitat propagandística o de màrqueting.? 52

QUAN

PARLAM

DE

PRODUCTES

TÒXICS ENS REFERIM A LES PILES,

els productes de neteja, els dissolvents, les pintures, els insecticides, els aerosols, les coles... Es tracta de productes que de forma habitual fem servir a casa nostra. Per evitar que ens perjudiquin i que facin malbé el medi ambient és convenient prendre una sèrie de precaucions. Una d'elles és mirar les etiquetes, que mitjançant una sèrie pictogrames informen de la seva perillositat: (T) Tòxic, (X+) Molt Tòxic. Pot ocasionar la mort si s'introdueix en l'organisme.

(F) Fàcilment inflamable. Pot inflamarse amb la presència d'una font de calor (O) Comburent. Accelera la combustió.

(E) Explosiu. Té una combustió ràpida i violenta.

(Xn) Nociu. Perjudicial per a la salut. (<
(Xi) Irritant. Provoca la irritació de la pell i les mucoses.

aquàtics i la capa d'ozó.

(C ) Corrosiu. Destrueix els teixits vius o altres matèries.

56

Les etiquetes enganyoses

CADA

VEGADA ELS CONSUMIDORS

TENIM UN MAJOR ACCÉS A NOUS

productes i més informació sobre el que compram, però també som més vulnerables a la informació que rebem. Tant la presència com l'absència d'aquesta pot dur als consumidors a treure conclusions no rellevants o incorrectes. Una comunicació enganyosa normalment utilitza símbols, imatges o fa declaracions que literalment són certes, però que poden causar confusió al consumidor; les etiquetes poden fer servir aquesta tècnica, usant un llenguatge o símbols confusos. Sovint la publicitat fa ús dels lemes "producte natural" o "sense conservants ni colorants". Sota aquesta llegenda podem creure que el que compram és totalment natural, però si després ens fixam en l'etiqueta podem comprovar

S ABEU E LS

l'existència d'additius alimentaris, estabilitzants, espessants... i un llarg etcètera de productes no naturals. Un exemple que il·lustra l'ús de la publicitat enganyosa per part d'algunes empreses és el cas de les patates Lay's Mediterránea. Per donar a conèixer el producte la publicitat utilitzà el següent lema: "El producte natural més característic de la nostra dieta, l'oli d'oliva, és l'ingredient essencial de la recepta Lay's Mediterránea". El 90% dels enquestats creien que les Lay's estaven fregides amb oli d'oliva, quan en realitat sols estaven elaborades amb un 2% d'aquest. Davant aquest fet un jutgessa de Barcelona prohibí la seva comercialització, ja que considerava que la publicitat enganyava al consumidor.?

QUE...

DRETS DELS CONSUMIDORS REFERENTS A AQUEST TIPUS DE PUBLICITAT SÓ N EL DE REBRE

UNA INFORMACIÓ

CORRECTA , COMPLETA, OBJECTIVA I VERAÇ.

A

MÉS, EL CONSUMIDOR POT

EXIGIR EL MATEIX QUE SURT PUBLICAT ALS ANUNCIS I FINALMENT L 'ANUNCIANT HA DE PROVAR EL QUE DIU QUE VEN.

L'A SSOCIACIÓ DE CONSUMIDORS DEL R EGNE UNIT DU A TERME UNA CAMPANYA ANOME NADA "ETIQUETATGE HONEST" QUE PRETÉN DONAR A CONÈIXER LES TÀCTIQUES PUBLICITÀRIES QUE PRACTIQUEN ALGUNES EMPRESES I QUE TENEN COM A OBJECTIU CONFONDRE A UN

" PÚBLIC

VULNERABLE" PER VENDRE EL SEUS PRODUCTES.

60

E l s a l i m e n t s e n r i q u i t s

D ES

DE FA UNA SÈRIE D'ANYS LA

INDÚSTRIA

ALIMENTÀRIA

S 'HA

encarregat de processar i refinar molts dels productes que consumim, com és el cas de la farina o del sucre blanc. Més recentment, els productes "sense sucre" o "baixos en calories" han ocupat un lloc destacat al mercat. Però tots, en comptes de conservar les seves propietats nutritives, les han perdut. La indústria alimentària, aprofitant la moda dels productes saludables, ha trobat una altra forma d'atreure l'atenció dels consumidors llançat al mercat els productes enriquits. En realitat el que ha fet és dotar de contingut nutricional a productes que abans ja el tenien, però que l'han perdut degut als diferents processos industrials. Normalment els productes s'enriqueixen amb vitamines -principalment A i

D-, minerals -el calci és el més habitual -, fibres i àcids omega-3. Segons els nutricionistes, no és suficient afegir una substància a un aliment per a que l'organisme l'assimili com una substància extra, ja que la seva absorció depèn de la combinació amb altres nutrients. També s'ha de demostrar que aquells nutrients que s'han incorporat no es perden una vegada hagin rebut un tractament industrial i domèstic. I finalment s'ha de saber exactament la quantitat de substància que s'ha d'incorporar perquè aquesta no sigui tòxica. Totes aquestes incògnites de moment queden sense resposta, ja que no existeix cap norma, control oficial o estudi científic independent que pugui certificar els seus efectes beneficiosos. Encara que no hi hagi un etiquetatge especial per als productes enriquits, és obligatori que apliquin l'etiquetatge nutricional. ?

E l s a d d i t i u s a l i m e n t a r i s

D ES

DE FA MOLT DE TEMPS LA

HUMANITAT HA USAT PRODUCTES

com el vinagre, la sal, l'oli, les espècies o el sucre per conservar els aliments. Actualment i com a conseqüència dels avanços científics s'usen altres productes com els additius per allargar la vida

SABEU

dels aliments i accentuar-ne la textura, el sabor o el color. Segons el Còdex per a l'Etiquetatge d'Aliments Preenvasats, un additiu alimentari és qualsevol substància que no es consumeix normalment com a aliment ni s'usa com a ingredient típic, indepen-

QUE...

E NTRE 1998 I 1999 LA VENDA DE LLET ENRIQUIDA A L'ESTAT E SPANYOL PASSÀ DE L'1,2 AL 7,6%, I ELS INGRESSOS ECONÒMICS DERIVATS D'AQUESTA VENDA AUGMENTAREN DE L '1,4 AL 10,1%. 61

dentment del seu valor nutritiu. La seva addició intencionada als productes alimentaris té un propòsit tecnològic en la fase de fabricació, transformació, preparació, tractament, envàs, transport o emmagatzematge, i pot esperar-se que tengui, directa o indirectament, com a resultat que el propi additiu o els seus subproductes es converteixin en un component d'aquests productes. Aquests, abans de ser usats han de passar per una sèrie d'experiments amb animals per determinar la seva inocuitat o toxicitat. A partir d'aquests estudis es determinen les quantitats L a

diàries que l'organisme humà pot assimilar, però sense tenir en compte la ingestió d'un mateix additiu present a diferents aliments. A Europa els additius permesos es designen amb el codi E, i de forma ocasional amb la lletra H, seguit d'uns determinats dígits. En els darrers anys s'ha descobert l'existència de determinats additius perillosos per a la salut de les persones i que han estat retirats del mercat. La pregunta que molts consumidors es fan és si són realment necessaris i si existeixen els suficients estudis que demostrin la seva inocuitat. ?

m a r c a B I O

EL MINISTERI D'AGRICULTURA, PESCA I ALIMENTACIÓ , DAVANT les pressions de les indústries alimentàries, aprovà el Real Decreto 506/2001, que liberalitza l'ús del terme "bio" i permet que aquest sigui usat en aliments que no hagin estat produïts amb tècni-

ques ecològiques. En aquests moments a l'Estat Espanyol, a diferència d'Europa, la paraula "bio" s'ha convertit en una marca comercial. En el cas dels làctics, "bio" indica que el producte conté bacteris lactis probiòtics. ?

62

? Guia para el consumo responsable (de ropa), de Icària Editorial. Elaborada pel CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum) i SETEM, s'emmarca dins la Campanya Ropa Limpia. ?Guía roja y verde de alimentos transgénicos. 2ª edició. Greenpeace. ?Etiquetas y distintivos ecológicos. Guía de información al consumidor. Coordinada per HISPACOOP. ?Guia de bones pràctiques ambientals per a les empreses de comerç. Ajuntament de Barcelona, Comissió de Serveis Urbans. ?Propostes senzilles per reduir els residus. Guies d'educació ambiental, n. 4. Ajuntament de Barcelona. ?Preguntas y respuestas sobre comercio justo. N. 2. Setem. Desembre 1999.

66

www.productebalear.com Pàgina web del Govern de les Illes Balears. Ofereix informació dels diferents productes amb Denominació d'Origen de les Balears. www.aceitedeolivainfo.net Hi ha informació sobre el procés de fabricació de l'oli d'oliva, així com dels diferents tipus. www.consumaseguridad.com Pàgina web de la Fundació Eroski. Especialitzada en temes de seguretat alimentària. Disposa d'un butlletí electrònic setmanal que ofereix les darreres novetats en matèria d'alimentació i consum. Molt interessant. www.ocu.org Pàgina de l'organització de consumidors i usuaris. Hi ha molta informació sobre etiquetatge d'aliments. www.cbpae.org Pàgina del Consell Balear de Producció Agrària Ecològica del Govern de les Illes Balears. Hi ha informació sobre com es concedeix l'aval d'agricultura ecològica, i sobre els productors de les Balears. www.vidasana.org A més d'informació sobre les campanyes que du a terme aquesta associació, hi ha informació sobre els diferents avals que concedeix. www.eco-label.com Hi ha un catàleg on es poden consultar tots els productes que duen l'Ecoetiqueta Eeuropea, on trobar-los i què costen. També es poden encarregar.

www.setem.org Setem és una organització no governamental sense ànim de lucre i que treballa en l'educació pel desenvolupament, la sensibilització i el comerç just. www.greenpeace.es A més de les campanyes que du a terme aquesta organització ecologista també hi ha informació sobre els aliments que contenen transgènics. Es pot trobar un llistat de productes. www.ecodes.org/lifepapel Web de la Fundació Ecologia y Desarrollo. Hi ha molta informació sobre tipologia i etiquetatge de paper i cartró. www.europa.eu.int/comm/environment/ecolabel/index.htm Informació sobre l'Ecoetiqueta Europea. www.gencat.es/mediamb/cqa_i.htm Web de la Generalitat de Catalunya on es pot consultar informació sobre el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental. www.blauer-engel.de Informació sobre el distintiu alemany Àngel Blau. www.afnor.fr/activities/certifica tion/page9.htm Pàgina web del distintiu francès NF AFNOR www.fscoax.org Web de la certificació FSC que promou una gestió sostenible del consum de fusta.?

70