Gloses Ors

"LA NACIONALITAT CATALANA" I LA GENERACIÓ NOUCENTISTA Repetim la pregunta: ¿Què porten a la generació noucentista catalana aquests dos llibres de la seva generació mestra: La nacionalitat catalana i Enllà? Contestem: Li eporta el primer una lliçó doble d'exemple i de doctrina. -Lliçó d'exemple, perquè mostra la superba experiència política de com unes idees nascudes en l'isolament d'una camaraderia escolar devenen ràpidament les rectores de la vida de tot un poble. -Lliçó de doctrina, perquè, ab aquest llibre d'en Prat, el Nacionalisme català, que acàs en algun moment la generació noucentista pogué creure hòstil al pensar propi, s'eixampla generosament i fa entrar oportunament a son si el verb polític de la genració nova: l'Imperialisme. Tan fragmentàriament, tan confosament com se vulgui, cal reconèixer que els noucentistes han formulat en la idealitat catalana dos mots nous: Imperialisme-Arbitrarisme. -Aquestes dues paraules se tanquen en una sola paraula: Civiltat. -L'obra del noucentisme a Catalunya és -acàs millor dit: serà- la obra civilista. L'Imperialisme català ha trobat la seva primera reconeixença autorisada de l'obra d'en Prat. -Bell moment: vet aquí que tota una generació de lluitadors formula, després de la seva definitiva victòria, la divisa de son escut. Però com entén que l'escut resti escut seu, mes vol que devingui escut de la Pàtria, no ferma la seva divisa, al formular-la, sinó que deixa son sentit espiritual ben obert per a que a n'ella filialment vingui a ajuntar-se el mot novell de la novella gent lluitadora. "L'Imperialisme és el període triomfal del nacionalisme..." -"Ja el nacionalisme català ha començat la segona funció de tots els nacionalismes, la funció de la influència exterior, la funció imperialista..." -Oh, Mestre, gràcies! Veieu: els noucentistes hem hagut de sofrir molt ab aquest nostre Imperialisme. Semblava un somni incoherent de diletants. Se'ns en reien. L'havien anomenat "convicció manicomial exclaustrada..." -Encara no fa un any d'això! (Un cop més: oh, benananta Catalunya!) -Avui, aquests dies de prova són finits per a sempre. Espasa de cavaller ens ha armats cavallers. -Mestre: perquè la doctrina vostra és també la nostra doctrina, li jurem fidelitat a la doctrina vostra... Aquesta és la doble lliçó del primer llibre. Eugeni D'Ors 28-VI-1906 Extreta de: D'ORS, EUGENI. Glosari 1906 - 1907. Quaderns Crema. Barcelona, 1996. Pàgina 169.

"ENLLÀ" I LA GENERACIÓ NOUCENTISTA ¿Entendreu tota la meva emoció davant l'Enllà d'en Maragall, quan us hagi dit que és una obra que em troba i -literalment- m'espanta?... Quin llibre! Per ventura mai la paraula humana hagi arribat a tan solemnes extrems com en ell... -De vegades- haig de confessar-ho-, no sé pensar sense terror en el destí del nostre poble, obligat a sostenir, sobre la seva pobra normalitat, tan precària, el pes i la grandesa i la glòria d'aquestes sublims anormalitats: la Sagrada Família, la poesia maragallenca... Enllà és la nota més aguda, més estrident, del romanticisme llatí, potser del romanticisme de tot el món. (Me sembla que dir això d'un llibre és dir-ne alguna cosa.) -No sé de cap literatura en què el Verb hagi reculat d'una manera tan magníficament espantosa en el sentit contrari a l'articulació, és a dir, en el camí de la Interjecció. -Passats els límits d'aquesta poesia, ja el dir dels homes no és dir, sinó so, so natural, tan potent com la música de les cascates, del mar, dels vents, dels boscos... -I ab

aquesta normalitat i ab aquesta potència inhumanes, sembla somiar el nostre poeta, qui canta audaçment: La poesia tot just ha començat i és plena de virtuts inconegudes Vet aquí quelcom que jo no sé llegir sense esgarrifança... Però també, vet aquí moltes coses ben apartades de l'esperit i de l'obra del noucentisme. -L'acció civilista en què tenim posats el coll i el cor és essencialment inseparable d'una estètica clàssica, és a dir, d'arbitrarisme. (En l'Estètica Arbitrària veiem el substratum teorisat del classicisme, com en l'Estètica de la Paraula Viva el substratum teorisat del Romanticisme.) I així tot un sentit clàssic de la Poesia comença a florir entre nosaltres. -En això "s'expressa en una nova forma la caracterisació principal d'una raça, mai con ara tan nombrosa i activa", com va escriure l'Alomar en son estudi sobre l'Estètica Arbitrària. -Mil síntomes, de tots notats, s'han produït darrerament en aquesta direcció... Acàs no sigui encara general una clara consciència del fenomen i de sa llei; però ja hi arribarem a no trigar gaire. -I no dubto que la publicació d'Enllà haurà apressat, per contracop, en molts esperits la producció d'aquella consciència. Com sa veu, a l'això dir, el Glosador vol abstenir-se de tot judici. Se limita a consignar un fet. El fet és: hi ha, més que independència, contradicció, entre l'Estètica de la Paraula Viva, que ha tingut sa manifestació més significativa en Enllà, i l'Estètica Arbitrària, novetat espiritual essencial en la generació noucentista. -Per això, la generació noucentista, que en La nacionalitat catalana d'en Prat ha vist avui una doble utilitat d'exemple i de doctrina, dubta si en la obra del seu essencial "Mestre en Gay Saber" (de debò, aquest, i de molt abans que els diplomes ab caligrafia gòtica ho cantessin), si en els versos del nostre gran Poeta de Postrimeries (Mort, Judici, Infern i Glòria), pot trobar-hi alguna cosa més que una utilitat -altíssima, això sí, d'exemple. Eugeni D'Ors 29-VI-1906 Extreta de: D'ORS, EUGENI. Glosari 1906 - 1907. Quaderns Crema. Barcelona, 1996. Pàgina 170.

EN RESUM... En resum: des de sos orígens, una doble corrent, política i estètica, ve nodrint de saba ideal el Catalanisme. -Dues obres de la més alta importància han marcat avui el punt assolit per aquesta doble corrent. L'adveniment de la generació noucentista no torç el curs de la corrent política. En Prat ha vingut a demostrar-nos la unitat del camí. -Així com, en el transcurs dels temps, el provincialisme devé regionalisme i el regionalisme, nacionalisme, sense reacció ni contradicció, així, ara, ab idèntica felicitat el nacionalisme devé entre nosaltres imperialisme. Al contrari, en lo estètic l'adveniment de la generació noucentista contradiu, ab direccions noves, la direcció anterior. La direcció estètica anterior del Catalanisme era produïda sempre en un mateix sentit, en sentit de romanticisme, des d'en Piferrer, el nostre primer gran romàntic, fins en Maragall, el nostre darrer gran romàntic. -Entremig, el cas isolat d'un Costa i Llobera no compta. Cal arribar als nostres dies per a assistir a l'obertura d'un cicle de classicisme essencial. -El nou cicle és ja obert, ara. L'era del romanticisme està ja ben pròxima a agotar la seva significança entre nosaltres... Era dever del Glosador anotar ab tota fidelitat aquestes palpitacions del temps. Eugeni D'Ors 30-VI-1906 Extreta de: D'ORS, EUGENI. Glosari 1906 - 1907. Quaderns Crema. Barcelona, 1996. Pàgina 172.