Festes Populars, Tradicionals I Celebracions

•

• •

• •

FESTA TRADICIONAL: Se celebra cada any, de manera fixa i continuada, tot i que ha d’anar modificant-se i adequant-se a les noves necessitats i interessos de la població. FESTA POPULAR: És aquella en què els homes i les dones que viuen en una comunitat són protagonistes del què s’hi fa. Festa del poble i per al poble. FESTA MAJOR: És la festa local per excel·lència. Tret diferenciador d’una població entre les veïnes. Coincideix amb la diada del sant patró del poble. Acostuma a haver-hi dues: la d’estiu i la d’hivern. És un termòmetre de les modes festives i la seva difusió. FESTA DE BARRI: Expressió d’identitat d’un veïnatge respecte dels altres i tenen un caràcter molt familiar, amb contactes humans. FESTA CÍVICA o INSTITUCIONAL: Diada festiva en que se celebra o commemora un esdeveniment polític. Són relativament recents i es poden o no popularitzar i convertir-se en tradicionals.

Tipologia de festes • APLEC

• FIRA

 Jornada a l’aire lliure per festejar una celebració, tradicionalment a una ermita o santuari.  Poden haver-hi peregrinacions, menjars comunitaris, rifes, balls, danses típiques

 Encontres i intercanvis comercials (anuals, bianuals) d’àmbit geogràfic ampli, de més d’un dia de durada

FESTA •

Esdeveniment

Reunió expressament convocada

Accions típiques que constitueixen la festa en la seva manifestació més pròpia

Funcions i significat de la festa • • Biològic a Educativa

Econòmi ca

Psicològic a

•

•

•

•

Representa una ruptura amb els interessos, els significats, les normes i el comportament de la vida quotidiana i amb el calendari laboral. Marca un parèntesi en el ritme de treball, permet refer-se del desgast i la tensió, actua com a revulsiu dels rols i les funcions socials i brinda una oportunitat d’alliberament: “un dia és un dia!” Comporta gratuïtat, abundància, alegria, en sentit contrari a l’utilitarisme pragmàtic, dóna un altre sentit al temps, a les accions, desvetlla la capacitat de fantasia, d’admiració i meravella, en un entorn estètic i lúdic. Té una dimensió social de trobada, de reunió, de pas, de ritus, de comunitat humana (social, familiar, religiosa, esportiva...) i d’àmbit particular, local, comarcal, nacional, supranacional... Vincula els membres del grup, aferma la seva cohesió, regenera la identitat i reforça la consciència de pertinença a l’entorn en què celebrem els esdeveniments. S’estructura i es realitza segons unes accions i uns

• Accions típiques • relació amb el temps • És acció, participació, no hi ha públic sinó comunitat

El calendari festiu • • sol lluna Les diades tradicionals provenen del calendari natural, el litúrgic cristià, i s’han afegit les festes cíviques i institucionals.

Origen del calendari actual

D’on prové el nostre calendari? • És la combinació d’un munt de cicles i de calendaris relacionats entre sí: • Calendari celta (base lunar: cicles de 36 mesos) • Calendari jueu • Calendari romà (etimologia de la paraula: calendarium, llibre de comptes on els romans anotaven cobraments i liquidacions; de calendas –diners-) basat en el còmput solar, es va reformant fins arribar als 365 dies més 1 cada 4 anys (46 a.C.). • Procés de cristianització de moltes festes populars, paganes (després d’haver intentat

Calendari litúrgic cristià •

Comprèn tot l’any i té diversos cicles

•

s’han conservat ritus, creences, costums ancestrals

•

Calendari litúrgic cristià •

La litúrgia cristiana es va basar en el calendari religiós hebreu

• •

Tot el bloc de diades es mou en funció de la Pasqua