Feedback 09

XV Jornades de Comunicació Blanquerna: L’audiència, a examen

Feed

BACK 09 MAIG 2009 Publicació de la Facultat de Comunicació Blanquerna UNIVERSITAT RAMON LLULL

NOTÍCIES, ENTREVISTES, EXPERIÈNCIES I OPINIONS DELS ANTICS ALUMNES DE LA FACULTAT

ENTREVISTA

Marc Martínez Amat Cap de política i economia de RAC1 EMPRENEDORS

Sapristi MAKING OF

La Memòria de la terra

Facultat de Comunicació Blanquerna Antics Alumnes

BACK 2

SUMARI

Feed

EDITORIAL

3

EMPRENEDORS: Sapristi, estudio creativo

4

LA JORNADA DE: Almudena Fernández “Visc entre veus”

5

LA JORNADA DE: Toni Castro “Rigor i passió”

6

CRÒNICA DES DE PEQUÍN: Cristian Segura “Atrapat a Pequín”

7

ENTREVISTA: Marc Martínez Amat “No veig capacitat de seducció en els polítics catalans”

8

Edita: Antics Alumnes Facultat de la Comunicació Blanquerna

EL REPORTATGE: Jornades de Comunicació Blanquerna Quinze són quinze

10

UNIVERSITAT RAMON LLULL

NOVETATS EDITORIALS

Valldonzella, 23 08001 Barcelona Consell d’edició: Toni Aira, Joan Bosch, Xescu Canosa, David Casals, Ingrid Casasús, Sònia de Jaime, Elena Gelabert, Enric Xicoy. Fotografia portada: Marta Pérez Disseny: Servei de Disseny i Publicacions Blanquerna

13 MAKING OF: Daniel López “La memòria de la terra”

ALTER EGO: Cristina Mañà “He coordinat un projecte contra la violència domèstica a la República Dominicana, premiat pel Banc Mundial”

14

16

NOTÍCIES 17 NOMENAMENTS 18

Correcció: Marta Esteller Impressió: Pasder BCN Depòsit legal: B-22.165/2008 MAIG 2009 Responsable de publicitat: Javier Suárez [email protected]

Per a més informació: [email protected] 93 253 31 08

Editorial 3

Noves oportunitats

É

s ben cert que el context de crisi econòmica afec-

nicadors audiovisuals, per als periodistes, per als

ta el sector de la comunicació de forma especial-

publicitaris i relacions públiques. I això conti-

ment cruel. Igualment, és ben cert que tots

nuarà sent així.

coneixem companys de promoció que n'estan

Davant d'una crisi, d'un moment de dificultat,

patint les conseqüències, quan no som nosaltres

els qui millor aprofiten la sotragada per agafar

mateixos els qui ens hi trobem. Però també és ve-

impuls són els qui més garanties tenen de sortir-

ritat que situacions comparables a la d’enguany ja

ne reforçats. Aquest és l'esperit. Aquesta és l'opció,

han existit abans, i no per això el sector de la

ja que l'alternativa és la resignació o, pitjor, el

comunicació ha deixat de créixer i de guanyar

desengany. Però tirar la tovallola no és l'opció. El

protagonisme en el nostre entorn. Vivim en una

repte està a fer allò per a què ens han format:

societat mediàtica que necessita cada dia més dels

comunicar. I això ha de començar per nosaltres

mitjans de comunicació per mirar de fer-se una

mateixos. Ho podem fer en millors condicions

idea de tot allò que l'envolta o, com a mínim, d'a-

que d'altres, i el link que vam començar a fer amb

llò que els mitjans interpreten com a rellevant.

el món de l'empresa quan estudiàvem a la

Això continuarà sent així, i s'expressarà per les

Facultat, és ara quan més ha d'esprémer-se.

actuals vies o per algunes de noves. També ha pas-

Perquè, després d'un punt i final, ve una nova

sat així abans. Les nostres són professions en

oportunitat. Ens ho demostren alguns dels pro-

canvi constant, com ho són les tecnologies de la

tagonistes d'aquest nou número de la nostra

comunicació. Els seus espectaculars salts enda-

revista,

vant també ho són per a nosaltres, per als comu-

Blanquerna.

de

la

revista

dels

professionals

Tots som “ex”, però tenim un punt de trobada

[email protected] Facultat de Comunicació Blanquerna Antics Alumnes

Emprenedors 4

D'esquerra a dreta: Míriam Arbonés, David Adelantado, Alfred Pavía, Gemma Cots.

Fotografia: Rumikel, “un membre de la família Sapristi que també va sortir de la URL”

Empresa: SAPRISTI Estudio creativo

Clients: Caja Mediterráneo, Zurich Seguros,

Any de creació: 2004

Abertis Telecom, Ajuntament de Dènia,

Serveis: Publicitat, disseny gràfic i comunicació online.

Generalitat Valenciana, Reed exhibitions, Garmol.

Adreça: Av. Diagonal, 313-315, entl. 2a. 08009, Bcn. Web: www.sapristi.es | Tel: 93 458 52 32

Fundadors: David Adelantado, Míriam Arbonés,

Email: [email protected]

Gemma Cots i Alfred Pavía.

“Quan presentes la teva proposta i el teu pressupost, els clients es pregunten si potser altres agències els estan prenent el pèl”

S

apristi són quatre: el David, la

dels clients. En el mercat actual, “segons

fóssim al mateix lloc”.

Míriam, la Gemma i l'Alfred. Tres d'ells

quins clients, pensen que perquè no

són exalumnes de la Facultat, de llicen-

tinguis un nom en anglès i agafis tu el

seu, Caja Mediterràneo, qui els ha por-

ciatura i de postgrau, però de promo-

telèfon, no ets capaç de fer una cam-

tat a un dels projectes dels quals estan

cions diferents. Així que, com a molt,

panya per a la seva empresa. Però

més orgullosos. Una campanya corpora-

van coincidir en algun moment als pas-

després, quan els presentes la teva pro-

tiva d'àmbit nacional, i amb una gran

sadissos, però res més. On sí que van

posta i el teu pressupost, es pregunten si

inversió en mitjans.

coincidir va ser com a equip a l'agència

potser altres agències els estan prenent

Clouseau, que després passaria a ser

el pèl”.

Draft Worldwide. És en aquell equip on neix la primera

Cinc anys després, l'empresa s'ha

És precisament un client d'aquesta

Avui en dia, tots confien plenament en aquest projecte tan consolidat, “tots sabem per què vam muntar Sapristi,

consolidat i ha crescut. Ha crescut en

com volem treballar i com entenem la

idea de Sapristi: en un viatge a Chigago,

nombre i en tipus de clients, també en

comunicació”. I l'entenen amb rigor, i

“davant unes cerveses”, l'any 2001. El

la dimensió dels projectes, però segue-

fent honor al seu nom Sapristi, una

cop de cap, però, no arribaria fins a uns

ixen treballant-hi els mateixos quatre

expressió utilitzada per Mortadelo i

anys més tard, al 2004. Reconeixen que

fundadors, recolzats per un equip de

Filemón per mostrar sorpresa i impacte.

va ser una decisió un xic “inconscient”,

col·laboradors externs. Destaquen per

ja que començaven sense cap client i

oferir uns serveis a preu d'agència peti-

espai, El Recreo, que és una font de

amb el compromís de “no tocar” els

ta, però amb uns plantejaments de

grans estones i descobriments sobre el

clients que deixaven. A més, es

creativitat i estratègia similars als de les

món de la comunicació i la publicitat

trobaven amb la inexperiència de no

gran agències.

des d'un punt de vista molt amè.

saber res de tasques comercials per a la

Aquest creixement els ha permès d'o-

recerca de clients, ni de com es gestio-

brir una oficina a Dènia, terra natal de

nava una agència.

l'Alfred, on l'agència té molts clients,

Dels inicis destaquen el gran esforç que requereix guanyar-se la confiança

“gràcies a les noves tecnologies i a la Renfe, treballem en equip com si tots

Consulteu la seva web. Hi ha un

La jornada de… 5

Fotografia: Flavia Andrea Aguirre

ALMUDENA FERNÁNDEZ, DEPARTAMENT DE PRODUCCIÓ DE CRISTAL MEDIA

7a promoció Comunicació Audiovisual

“Visc entre veus”

F

[email protected]

a tres anys que visc rodejada de veus: agudes,

tria que necessita de la millor producció per a què

clares, profundes, greus, peculiars, diferents ...

les pel·lícules tirin endavant i l'espectador se les

Centenars d'elles m'acompanyen en tots els àmbits

cregui. Darrera d'una pel·lícula, una sèrie de

de la meva vida; des de què entro a treballar pel

dibuixos o un documental doblat, està el treball de

matí, fins a què arribo per la nit a casa i descon-

moltes persones. Des dels traductors, passant pels

necto mentre miro la tele.

ajustadors de guió, ajudants de producció, tècnics

No. No pateixo cap tipus de paranoia, sinó que treballo en el sector del doblatge. I en aquest sector

en un treball coral on, al final, allò que ressalta és

és difícil desconnectar del gran univers sonor.

“la veu”.

Costa anar al cinema i enganxar-se a la pel·lícula,

“”

Els tons, les inflexions i la projecció de la veu diferencien un locutor amb una veu bonica d'un veritable actor de doblatge

de sala, directors i mescladors. Tots contribueixen

El doblatge és un gran engany. La majoria de les

parar-se a “veure-la” en lloc “d'escoltar-la”.

vegades, la veu amb la que es dobla un actor és

Centrar-se en l'argument, en els plans, el vestuari i

molt diferent de l'original. Però estem tan acostu-

allunyar-se de les veus pot convertir-se en un repte.

mats a veure pel·lícules doblades, que veure-les en

Les veus, i les cares, que hi ha darrera dels

versió original sol ser l'opció menys escollida als

dobladors t'atrapen en un joc continu, on la gràcia

cinemes. A Espanya, la cultura de la versió original

rau a esbrinar “qui és qui”.

és molt diferent de la dels altres països. Una indús-

I aquest és un dels aspectes que primer em va

tria que va néixer de la mà de la dictadura i que

atrapar quan vaig entrar a treballar fa tres anys a

s'ha convertit en la més popular dins dels hàbits de

Cristal Media: posar cara a les veus de tants actors

consum dels espectadors. Hi ha qui prefereix la VO

mil cops escoltats en pantalla. I és que, darrera

i rebutja el doblatge, i a l'inrevés. És una qüestió de

d'una veu bonica, moltes vegades hi ha una cara

preferències, però les xifres parlen per si soles. En

lletja. Sí, sí, lletja. El doblatge sembla ser un d'a-

recaptació en taquilla, les versions doblades

quests pocs àmbits de l'audiovisual on la lletjor del

guanyen de carrer.

rostre, i sobretot de la veu, no està renyida amb

I en aquest món m'he ficat. Entre l'anar i venir

l'exercici de la professió. Perquè veus les hi ha

de guions, la preparació de traduccions, ajusta-

d'haver de tots els tipus: estridents, nasals, greus i,

ments i càstings, transcorre el meu dia a dia. Donar

fins i tot, per què no dir-ho, incòmodes de sentir. I

a cada client, a cada televisió, agència de publicitat

aquí sorgeix la qüestió dels matisos. Els tons, les

(perquè, al final, el client és el que mana) el pro-

inflexions i la projecció de la veu diferencien un

ducte que espera: un doblatge on les veus són el

locutor amb una veu bonica d'un veritable actor de

colofó a un gran treball d'equip.

doblatge. Saber projectar, interpretar i donar el to

I quan acaba el dia, al final de la darrera convo-

adequat, és molt més important que tenir una veu

catòria, te'n vas a casa flotant entre veus de galants

agraïda.

i heroïnes, malvats i superherois. I entre actors,

Però de res servirien aquestes veus, tot aquest

sales de doblatge, i efectes sonors, discorre el meu

treball artístic, sense una bona organització. Sota

dia a dia. Per això quan em pregunten a què em

aquest món sonor, s'estén l'entramat d'una indús-

dedico, responc: visc entre veus.

La jornada de… 6

Fotografia: Radio Marca

Rigor i passió

TONI CASTRO, PERIODISTA ESPORTIU 10a promoció Periodisme tonicastro5@ hotmail.com

“”

Q

Visc escenaris tan diversos com perseguir Maradona per Barcelona o narrar un gol del Sant Andreu.

uan l'estiu passat, el director de COM Ràdio em va oferir passar de la redacció d'informatius a la

i els desenganys del seu equip. Per sort, he pogut continuar compaginant la

d'esports, vaig veure davant meu l'oportunitat

feina a la redacció d'esports de la COM amb

que sempre havia somniat. Evidentment, no

algunes col·laboracions a d'altres mitjans, quel-

m'ho vaig haver de pensar ni un minut. El món

com força habitual al periodisme esportiu, com

del periodisme esportiu no era nou per a mi, ja

per exemple, fer de tertulià els dilluns al vespre

portava uns quants anys retransmetent partits

a Gavà Televisió, escriure una columna d'opinió

de futbol català a Ràdio Marca, fent de cap de

els dimarts a DiarioSigloXXI.com, retransmetre

premsa d'un club de futbol sala i exercint com a

partits de futbol català els diumenges al matí a

corresponsal dels partits del Barça al Camp Nou

Ràdio Marca, indexar partits pel departament de

per al diari digital DiarioSigloXXI.com i, és clar,

documentació de Gol TV o coordinar i presentar

tot això sense oblidar l'intens i profitós seminari

les retransmissions dels partits del Barça a

d'esports que vaig fer a la Facultat amb en

RadioMD, un nou projecte de la web del diari

Ramon Besa.

Mundo Deportivo que funciona des del passat

L'ofici de periodista esportiu exigeix un gran domini i seguiment de l'actualitat, per allò d'in-

mes de febrer. Aquest reguitzell de feines em permet estar

tentar “saber de tot més que ningú” o bé per

obert a un ampli ventall de possibilitats laborals,

especialitzar-te en un esport concret i convertir-

m'obliga a seguir l'actualitat de tot l'esport, des

te en referent. Per dedicar-se al periodisme

del futbol més modest fins al futbol interna-

esportiu, també cal tenir una bona agenda de

cional, des de l'entrenament del primer equip

contactes i coneguts i, sobretot, estar disposat a

del Barça fins a un partit de tennis taula, i em

treballar moltes hores, a sacrificar els caps de

possibilita escenaris tan diversos com perseguir

setmana i a lliurar-te per complet a una profes-

Maradona per Barcelona, narrar un gol del Sant

sió que convertiràs en la teva vida i que, per

Andreu, reflexionar sobre les possibilitats de sal-

tant, més val que t'agradi.

vació de l'Espanyol, veure i indexar imatges d'un

No us enganyo, aquesta és una feina absorbent, molt intensa, però agraïda, que permet seguir de

Twente - Groningen, o cantar un gol de Leo Messi.

prop el dia a dia d'un equip i els seus jugadors i

En definitiva, el periodisme esportiu és un

que et converteix en la veu que explica a milers

ofici sacrificat, però meravellós, necessitat de

de seguidors, potser a quilòmetres i quilòmetres

rigor i de molta passió pels esports i pel mateix

de distància, les victòries i les derrotes, les alegries

periodisme.

Pequín

Crònica des de 7

Fotografia: Andrea Rodés

Atrapat a Pequín

CRISTIAN SEGURA 3a Promoció Periodisme

http://teori-

L

a mare recorda que amb, 7 anys, jo ja deia que

sional, encara no em puc guanyar la vida decent-

volia ser periodista. De petit llegia i escrivia a tota

ment amb el que m'agrada. Continuo a la Xina

hora. En arribar a l'adolescència, col·laborava amb

perquè l'Andrea, la meva parella, té una ocupació

adeliceberg.blogs

revistes i, només començar la carrera, els estudis

ben remunerada i un bon ambient de feina com a

pot.com

passaren a un segon pla i em vaig centrar en acu-

corresponsal del diari Público. Amb l'Andrea, he

mular experiència laboral. Considero el perio-

confirmat que per ser un bon comunicador no cal

disme una professió que requereix poca teòrica i,

estudiar ciències de la informació. L'Andrea és

en canvi, molta pràctica i “curiositat universal”*.

bona i només fa dos anys que exerceix de peri-

El 2000, vaig fitxar, per 600 euros mensuals, com

odista. Però està ben formada: ha estudiat

a delegat a Catalunya de la revista d'economia

Administració d'Empreses i Història de l'Art. A

suposadament més prestigiosa d'Espanya,

Alemanya, qualsevol periodista que es preui té

Actualidad Económica. 3 anys més tard, estava fart

dos títols universitaris i més de 30 anys. Els meus

de cometre errors que ningú em corregia i discu-

errors han estat no haver estudiat més i no haver

tir-me amb empreses acostumades a una premsa

intentat d'aprendre l'ofici treballant per mitjans

servil. Vaig marxar a Alemanya com a col·labo-

de països més presentables, informativament par-

rador/corresponsal dels diaris Avui i La Gaceta de

lant. Per davant de tots, els Estats Units.

“”

El periodisme és una professió que requereix poca teòrica i, en canvi, molta pràctica i 'curiositat universal'

los Negocios. Vaig passar a Alemanya 4 anys enri-

El problema de Catalunya i Espanya no és que

quidors i, a principis del 2007, em vaig traslladar

hi hagi periodisme de poca qualitat –d'aquest,

a Pequín amb la voluntat de conèixer la civi-

n'hi ha a tot arreu–, el problema és que no hi ha

lització asiàtica i cobrir el xou dels Jocs Olímpics.

cap mitjà de qualitat en el seu conjunt.

Fins al setembre del 2008, vaig col·laborar per a

Recentment, un diplomàtic madrileny em desta-

l'Avui i El Mundo Deportivo. En aquell moment, va

cava la hipocresia dels mitjans espanyols, i s'es-

esclatar la crisi econòmica global que va deixar el

plaiava defensant els Drets Humans, quan la pre-

periodisme en una situació encara més precària

carietat a les seves redaccions és insultant, quan

del que és habitual i a mi tècnicament sense

et fan firmar com a corresponsal per 60 euros la

feina.

pàgina de diari publicada, o et paguen 30 euros

La part positiva dels meus anys a l'Àsia és que

per una crònica de ràdio. Cal gent valenta que

m'he tret de sobre l'eurocentrisme que em feia

canviï la situació. Tinc l'esperança que part de la

interpretar el món des d'una moral poc flexible i

societat ho agrairia.

massa particular. A la vida, hi ha pocs blancs i negres o bons i dolents. La part negativa és que, 24 anys després de dir per primer cop que volia

*Segons Manel Ibáñez Escofet, el bon periodista ha de tenir

ser periodista, amb 12 anys d'experiència profes-

“humilitat, neguit literari i curiositat universal”.

Entrevista 8

Entrevista: Eva Comas Fotografia: Marta Pérez

ENTREVISTA A MARC MARTÍNEZ AMAT, CAP DE POLÍTICA I ECONOMIA DE RAC1 LLICENCIAT EN PERIODISME, 8a PROMOCIÓ

“No veig capacitat de seducció en els polítics catalans” Marc Martínez Amat va començar a

O seductora?

que sí que crec és que guanya en

treballar als serveis informatius de

…

frustració, en general. Tot l'alè de

RAC-1 al 2004, tot just la temporada

Se'm fa difícil de dir. No veig capacitat

canvi que es va sentir quan hi va

en què va llicenciar-se en Periodisme

de seducció en els polítics catalans.

haver el canvi de govern a la

a la Facultat de Comunicació

No hi ha un Obama català. El nos-

Generalitat, amb partits d'esquerra i

Blanquerna amb el premi extraordi-

tre sistema de partits és diferent del

també amb el canvi a la Moncloa,

nari de llicenciatura. Al llarg d'aquest

nord-americà: aquí el líder és qui

amb Zapatero, semblava que havia

temps, s'ha especialitzat en el segui-

controla l'aparell de partit i això fa

de portar a un escenari d'entesa

ment de l'activitat política catalana i,

que, per bé i per mal, qui acabi sent

inèdita entre els dos governs. Tot i

des de fa un parell d'anys, és el cap

el cap visible d'un partit no sigui el

així, a mesura que evolucionen els

de la secció de política i economia de

qui té més oratòria, el qui té més

fets, es va veient que la relació es

atracció.

complica. Això ja es va començar a

l'emissora generalista del Grup Godó.

Bona part de la població té una

veure en el debat de l'Estatut i fins

Quin polític català parla millor?

imatge molt denostada de la

ara amb el debat del model de

Miquel Iceta és dels polítics que fan

classe política catalana. Tu que et

finançament. I, si en algun moment

discursos més clars i que saben anar

mires els polítics catalans de

podria haver semblat que canviant

millor al punt del que volen dir. En

prop, digue'n coses positives.

la persona al capdavant del govern

La classe política catalana no perd les

de la Generalitat la cosa podria can-

aquest sentit, crec que és l'orador més hàbil. Fa anys, Josep Lluís

formes i en això és molt millor que

viar, també s'ha vist que això no ha

Carod Rovira també va demostrar

la de Madrid o la d'Itàlia o d'altres

estat així. Per tant, la política cata-

que era un bon orador, però ara no

països. Crec que aquí s'aconsegueix

lana en general, jo crec que ha

utilitza la tribuna del Parlament

mantenir un cert respecte institu-

com feia llavors.

cional.

Quin polític dóna més titulars? Inevitablement, el president Montilla.

finançament beneficiós per a

des de l'inici del procés d'elabo-

Catalunya, la sensació que es tin-

Tot i així, es reserva molt quan ha

ració de l'Estatut de Catalunya.

drà és que tota la feina feta des de

de parlar.

Diries que durant aquest temps el

llavors no haurà servit de res?

Quin és el polític més seductor de cara als mitjans? …

Has estat seguint la política catalana

guanyat en frustració. Si no s'aconsegueix un model de

catalanisme polític ha perdut amor propi? No sé si ha perdut amor propi, però el

Si acaba valorant-se que el sistema de finançament no és bo, l'Estatut, que ja té una certa falta de credibilitat,

“Cada dia és una batalla entre el polític que intenta colar el seu discurs i el periodista que ha d'aconseguir anar-hi més enllà”

“La classe política catalana ha guanyat en frustració durant l'elaboració de l'Estatut i la negociació del finançament”

9

encara tindrà més desprestigi.

mateixa que entre el científic i el

n'admiro la capacitat de fer un zoom

Aconseguir un bon model de

microbi. L'objecte d'estudi del pe-

out i dibuixar un mapa de tot el que

finançament és una oportunitat per

riodista implica una relació personal.

està passant al moment. Quan ja esta-

prestigiar l'Estatut. Però serà una

I sí, en el cas del periodista polític, la

va a RAC-1, una altra persona que em

amenaça si no surt bé, perquè la

relació personal és més estreta que

va influir va ser l'Anna Figuera, en

en d'altres casos.

aquell moment cap de política a la

política catalana està bebent d'això. De fet, l'etapa “postpujol” és l'etapa Estatut. Des del 2003, vivim l'etapa estatutària, que és repensar

En els mitjans catalans falta aquest esperit fiscalitzador cap al polític?

SER Catalunya i ara redactora dels Matins de TV3. És una persona molt

Sempre n'hi podria haver més. Cada dia

inquieta i inconformista amb el dis-

Catalunya i com es relaciona amb

és una batalla entre el polític que

curs oficial i que sempre mira de tro-

Espanya.

intenta colar el seu discurs i el pe-

bar altres versions del que està pas-

riodista que ha d'aconseguir anar

sant. També l'Isabel García, cap de

més enllà d'aquest discurs.

política de La Vanguardia, que busca

Els periodistes polítics han sabut transmetre bé aquest procés estatutari? Tenim un problema i és que necessitem treure titulars cada dia. Ara, amb el finançament, ho estem notant. Amb

Els periodistes polítics usen prou bé la llengua? No hi ha prou zel en l'ús de la llengua.

sempre un feed-back amb la font per posar-la en qüestió. De la teva formació, què és el que més

una negociació que s’està portant

No es busca prou el llenguatge

d'una manera diferent que la de

genuí. Moltes vegades, un teletip en

l'Estatut, hi ha més sequera. També

català és una traducció d'un teletip

hi ha declaracions de la classe políti-

en castellà i és un simple calc. Falta

periodisme, en destaco la capacitat

ca que no van enlloc, però que es

un esforç de creativitat lingüística a

de ser conscient de tot el que pots

fan. Podem sentir un dia un con-

l'hora de fer servir expressions

arribar a dir i a titular, quantes ver-

seller dient una cosa i al cap d'uns

col·loquials.

sions pots donar d'un mateix fet. I

dies el Consell de Govern no en diu res. Quina validesa tenen les paraules del conseller que després no

En quins periodistes polítics t'emmiralles o prens com a model? Quan estudiava, una persona de referèn-

t'ha servit per saber interpretar i saber tenir una mirada pròpia? Per una banda, dels meus estudis de

després, també, saber quins són els límits ètics del periodista. Finalment, conèixer el context, el marc de joc

són refermades per tot el Govern? I,

cia era en Francesc-Marc Àlvaro, que

en el que actua el periodista, és a dir,

d'altra banda, la simplificació:

és qui impartia periodisme polític i el

l'espai dels mitjans, el sistema de

l'Estatut és un volum amb molts arti-

primer peu que vaig posar en aquesta

relació entre polítics i periodistes…

cles i acabem reduint-lo moltes ve-

feina va ser amb ell, al seu seminari.

Jo crec que aquests tres són els

gades a la definició de nació que hi

Va ser just acabar-lo, que vaig

coneixements que, després de la for-

ha al preàmbul, a la citació dels drets

començar a fer política a RAC-1. D'ell,

mació, m'han permès exercir.

històrics, al nombre de competències que es traspassen… Per tant, amb el finançament passa el mateix: es redueix a una qüestió de data, de xifra i, a l'hora de parlar del model, necessitem icones per poder explicar-ho. A diferència del periodisme de societat, en el periodisme polític les fonts són habitualment les mateixes. Això té aspectes positius i negatius. Creus que pesen més els negatius? Segurament sí, perquè es crea una xarxa de relacions personals que inevitablement influeix en la informació. La barrera entre periodista i polític és molt més feble. No és la

Reportatge 10

Text: Enric Xicoy Fotografies: Silvia Coma, Andrea Gassió, Sara Jiménez, Lali Muntané, Judith Pelejero, Enric Quadrada.

Jornades de Comunicació Blanquerna

"Un personatge curiós, amb la corbata i el rellotge a joc amb el logo de la seva empresa. Un tema interessant pre-

Quinze són quinze

sentat de forma diferent, amb un toc de show business americà, però amb un llenguatge proper. Una audiència atenta i participativa, amb ganes d'escoltar i de fer-se escoltar. I una exalumna contenta de tornar per un moment a viure el bullici de la Facultat." Bàrbara Nàter. Creativa d'EuroRSCG 4D. Publicitat i Relacions Públiques (6a promoció)

Quinze són les Jornades de Comunicació Blanquerna que ha

“Una gran experiència, el participar en la taula de debat

organitzat la Facultat. Tres, els dies que van durar, 17, 18 i 19

sobre la immigració com a audiència. Va ser interessant no

de març. Cinquanta, els professionals que hi van participar,

només escoltar les opinions dels col·lectius, sinó el que

entre ells Màrius Carol, Jaume Roures, Miquel Mas, Vittorio

creuen i pensen els futurs comunicadors de la Facultat

Sabadin, Jordi Barbeta, José Zaragoza, Joan Fontcuberta, Mònica

sobre el tema. Crec que és interessant fer que es puguin

Terribas, Montse Abbad, Niko o Manuel Campo Vidal.

sentir totes les veus per tal d'arribar a conclusions i, si

Vint-i-set, els actes celebrats, moderats molts d'ells per

aquestes ajuden a millorar el que hi ha, aquestes Jornades

exalumnes com ara Toni Aira, Susana Pérez, Rosa del Amo i Leo

encara són més profitoses.”

Garriga (Periodisme); Isabel Ponti, Mireia Tomàs, Joan Morera

Leo Garriga. Conductora de l'espai Oberts a la Música

Ortega, Joan Romeu i Bàrbara Náter (Publicitat i Relacions

(Cel Obert), de RNE. Periodisme (1a promoció)

Públiques); i Rafa Puga, Joan Sabaté, l'Iván Gómez i Germán García (Comunicació Audiovisual).

“Des que sóc alumna de la Facultat, he assistit tots els anys

Catorze, els alumnes premiats amb els seus treballs. Dos, els

a les Jornades Blanquerna, perquè trobo que els diversos

premis al reconeixement professional: el Millor Comunicador de

debats que es fan són molt enriquidors per als estudiants.

l'Any a la campanya de Barack Obama i el Premi Extraordinari a

Aquesta edició vaig estar a l'altra banda de la barrera. Vaig

Roberto Saviano. Centenars, les persones que hi van assistir,

haver de presentar el llibre Professor Huertas, la qual cosa

entre estudiants, professors, PAS i professionals del sector. I un

em va fer molta il·lusió. Abans de començar l'acte, estava

l'homenatge, amb presentació de llibre inclòs, a Josep Maria

molt nerviosa, però tenia clar que la presentació del llibre

Huertas Clavería.

havia de sortir bé. Una vegada davant del faristol, em vaig

Aquestes són només algunes de les dades d'unes Jornades en

llançar. Va ser un plaer presentar una taula en la qual van

què, precisament, es va parlar molt de xifres, ja que estaven

parlar tres persones que coneixien personalment Josep

dedicades a l'Audiència amb el subtítol “El poder d'un per-

Maria Huertas Claveria.”

centatge”. Si una cosa va quedar clara és que ens trobem en un moment de transició. Les noves tecnologies són també noves eines de comunicació que estan transformant la nostra manera d'arribar a l'audiència. Es va parlar dels perills i, alhora, dels beneficis que això comporta, amb la incertesa d'un futur immediat més imprevisible que mai.

Susana Pérez. Periodisme (11a promoció)

11

“Vaig tenir l'oportunitat de participar en la ponència "Els joves també són audiència, però com són?", on vàrem parlar sobre l'actitud i els comportaments dels joves d'avui dia davant el consum, les marques i els mitjans. Les ponències són realment molt interessants per apropar el món professional als joves estudiants, ja que molts d'ells dominen la teoria, però tenen una visió molt més "idealista" de la pràctica, sobretot pel que fa referència a la inversió publicitària a Internet, que es troba encara en un moment embrionari. És, alhora, una molt bona experiència per als ponents, ja que ens ajuda a conèixer el perfil dels futurs comunicadors i com són de diferents respecte dels actuals. Moltes gràcies per haver-me convidat i espero que les meves experiències professionals ajudin als estudiants a encaminar el seu futur”. Mireia Tomàs, supervisora de planificació d'Universal McCann. Publicitat i Relacions Públiques (1a promoció) “Haver pogut moderar la taula rodona "Audiència de proximitat" ha estat una experiència molt positiva per poder fer una mica de pedagogia de l'àmbit local, normalment tan desprestigiat. Hem passat alguns nervis, però crec que l'experiència ha estat molt positiva per a tots/es. Espero haver pogut fer reflexionar els alumnes sobre els reptes de l'audiència en l'àmbit local.” Germán García. Cap de platós de BarcelonaTV. Comunicació Audiovisual (4a promoció) “Ha estat una experiència inoblidable, ja que per una part he recordat vells temps de quan era alumne i per l'altra, estic molt satisfet d'haver assistit a les Jornades, ja que sempre pots extraure bones conclusions de les ponències i aprendre més o veure el que tenim tant a prop els anunciants i no ho acabem d'explotar.” Joan Morera Ortega. Departament de màrqueting de PepsiCo. Publicitat i Relacions Públiques (10a promoció)

“Reunir en un espai tan reduït de temps, personalitats tan importants del món del periodisme i de la comunició està a l’abast de molt poca gent. Per tant, cal aprofitar-ho”

“Per mi sempre és un plaer tornar a la Facultat i, com no, gaudir d'unes Jornades que els que som de les primeres promocions hem vist créixer i madurar. Sobretot madurar, perquè, més enllà de l'èxit de convocatòria i de participants, el que sobta realment als que ho hem viscut des de dins és l'alt grau de professionalització de tota l'organització. A més, un cop que acabes d'estudiar a la Facultat, pots veure que reunir en un espai tan reduït de temps, només tres dies, personalitats tan importants del món del pe-riodisme i de la comunicació està a l'abast de molt poca gent. Per tant, s'ha d'aprofitar al màxim.” Rosa del Amo. Directora del setmanari Sóc periodista. Periodisme (4a promoció) “El fet de participar a les Jornades Blanquerna d'enguany m'ha semblat una experiència molt excitant. Posar-te a l'altra banda d'allà on eres abans mai és fàcil, però em seduïa molt la idea de fer-ho, perquè el concepte de l'audiovisual que et fas a la universitat i com funciona realment la indústria desprès, no té res a veure. A la universitat, et formen segons uns continguts determinats, però no et formen en com gestionar-los. De la mateixa manera que els alumnes poden fer un curt i poden quedar-ne prou satisfets amb el resultat, falten les eines de com treure-li profit quant a la seva explotació i/o comercialització. Al cap i a la fi, han fet una feina de la qual s'ha de derivar una rendibilitat econòmica, i això sovint s'oblida. En aquest sentit, posar a la mateixa taula un productor, un distribuïdor i un agent de màrqueting especialitzat en cinema, ajudava molt als alumnes a veure una pel·lícula com un producte que no acaba quan la pel·lícula ja està rodada, muntada i exhibida, sinó que hi ha molta feina a fer després. La vida d'una pel·lícula mai acaba.” Rafa Puga. Màrqueting i Vendes de Cinema, col·laborador de WAW. Comunicació Audiovisual (10a promoció) “Participar a les Jornades ha estat una experiència molt positiva, una gran oportunitat!” Joan Romeu. Fundraising, màrqueting i comunicació de les institucions. Publicitat i Relacions Públiques (10 promoció)

Novetats editorials 13

La Barcelona pecadora,

Què pensa Joan Carrera,

de Francesc Canosa

de Francesc Romeu Ja podeu trobar a les llibreries el nou lli-

El passat mes d'abril, en un acte conduït

bre de Francesc Canosa (1a promoció)

per Jordi Pujol, es va presentar el llibre

“La Barcelona pecadora”, publicat per

“Què pensa Joan Carrera”, escrit per

l'editorial A Contravent. Francesc Canosa

Francesc Romeu (1a promoció). El llibre,

és periodista i editor de la revista

publicat per Dèria Editors, recull un

Trípodos.

seguit d'entrevistes entre el bisbe Carrera i el periodista Francesc Romeu. A través

El llibre descobreix el personatge de Domènec de Bellmunt, “el primer reporter modern de Catalunya”, a través d'un recull d'articles

d'aquest llibre, Joan Carrera reflexiona sobre la seva pròpia vida i recorda què pensava i “per què pensava com pensava”.

sobre la Barcelona de la Mala Vida, una novel·la breu i un assaig sobre el periodista i els reporters de la Catalunya republicana.

Global Public Relations: trends and challenges La revista Trípodos, editada per la

El nacimiento de un producto,

Facultat de Comunicació Blanquerna,

de Glòria Almirall i Mónica Perpiñá-Robert

dedica el volum 24 a la professió de les relacions públiques, abordant els reptes

L'editorial Planeta ha publicat aquest lli-

que aquesta afronta de cara al futur a

bre de l'exalumna Glòria Almirall (1a

escala internacional. Aquest volum ha

promoció), sobre les claus de la comuni-

estat coordinat pel professor Enric

cació per llançar amb èxit un producte al

Ordeix i compta amb una desena d'arti-

mercat. El llibre planteja un paralel·lisme

cles que tracten temes com les relacions

entre el procés de l'embaràs i el procés

públiques internes, la relació amb el consumidor, o les rela-

de l'aparició d'un nou producte, incidint

cions públiques en contextos internacionals. Han col·laborat

en la importància de les relacions

en aquest llibre les exalumnes i periodistes Laura Ruano (7a

públiques per crear una marca consis-

promoció) i Elena Yeste (9a promoció).

tent. Glòria Almirall és llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i senior associate a Burson-Marsteller Barcelona, agència on també treballa la coautora d'aquest llibre, Mónica Perpiñá-Robert.

Què pensa Max Cahner, de Xavi Mora Xavi Mora (5a promoció) ha publicat “Què pensa Max Cahner”. El llibre reflecteix l'experiència vital de Cahner com a iniciador de projectes editorials i culturals de tot tipus, i també els seus records de la seva etapa política al Govern de la Generalitat. Xavier Mora és llicenciat en Periodisme i Història i ha estat coordinador de continguts del diari Elsingulardigital.cat. Actualment es dedica a la docència.

Making of 14

Text: Joan Bosch Fotografia: Alkimia

DANIEL LÓPEZ, realitzador de “La memòria de la terra” LLICENCIAT EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL (7a PROMOCIÓ) I MÀSTER EN FICCIÓ EN CINEMA I TELEVISIÓ. PRODUCCIÓ I REALITZACIÓ (2008)

“A València, encara no s’han digerit els afusellaments” En Dani López va realitzar l'any

Però, a més de les dificultats logís-

deixar-se guiar en tot allò relacionat

2008 el documental La Memòria

tiques esmentades, n'hi va haver

amb el guió, la imatge, etc. Ells

de la terra, produït per Alkimia.

una altra que va ser la que real-

vénen d'un camp completament

Un documental de 50 minuts de

ment va complicar la producció del

diferent al nostre i, clar, en un prin-

durada, que descobreix les

documental. És un factor que quan

cipi veien el documental com una

tragèdies de les fosses comunes

ens vam adonar ens va semblar que

recopilació de dades, però, poc a

del cementiri municipal de

era impossible. A València, encara

poc, els personatges i les seves

València, a través de la memòria

no s'han digerit els afusellaments,

històries van anar emergint.

dels familiars.

ni la repressió franquista. Ni tan sols els organismes oficials estan

Com ha estat el treball amb l'equip

Com sorgeix el projecte?

disposats a col·laborar amb un pro-

Tot va començar quan l'Enric Calpena,

jecte com el nostre, i la gent que,

en una estada a València, contacta

d'una manera o altra, va patir la

sos exalumnes i això té els seus

amb la gent del Fòrum per la

repressió, tampoc: encara hi ha

avantatges. A més, la majoria érem

Memòria del País Valencià. A partir

molta por. Ens van fer fora d'algun

companys de promoció i ja ens

d'aquí, Alkimia rep l'encàrrec de fer

espai públic només per estar fent

coneixíem. Va ser divertit tornar-

un documental que reculli els

fotos acompanyats de gent del

nos a trobar i treballar junts. Crec

records de les persones que van viure

Fòrum. En el cap, encara hi tinc la

que el fet de treballar junts després

la tragèdia dels afusellaments fran-

sensació que el documental va per-

d'un parell d'anys d'haver acabat va

quistes, ja fossin testimonis propers

dre una gran història perquè el qui

ser força enriquidor, vam poder

o bé familiars dels represaliats.

la va protagonitzar no va voler par-

sumar l'experiència que cadascú de

lar, precisament per por.

nosaltres ha acumulat fins ara.

professional? En el projecte, hi hem participat diver-

Com es va desenvolupar el rodatge? El rodatge va ser bastant complicat, totes aquestes petites històries estaven localitzades al País

Quin paper ha tingut el Fòrum per la memòria en el projecte? Ha estat un factor determinant en el

Valencià, i moure l'equip cap allà

resultat final del documental. Ells

per una llarga temporada era

hi han posat esforços i diners per a

impracticable. Així que vam optar

què el projecte veiés finalment la

per fer escapades de pocs dies i

llum. Cal dir que hem treballat

complir el pla de rodatge establert.

còmodament amb ells i han sabut

“El documental s'ha vist en actes a tot l'Estat i ha estat traduït a diversos idiomes, fins i tot a l'àrab”

Fitxa Tècnica 15

La Memòria de la terra Alkimia, 2008 Guió: Anna Justo Realització: Daniel López Música original: Pere Jou Muntatge: Daniel López Direcció de producció Anna Tejada Direcció de fotografia Jonathan Blasco

I, un cop enllestit el projecte, quina reflexió en fas? La valoració que tots fem del docu-

recent de la Guerra Civil en llocs com València. L'Ajuntament de València i el Govern es desentenen

mental és satisfactòria. A la gent

de tot allò que té a veure amb

que s'interessa pels temes de

l'Espanya republicana. Avui, any

memòria històrica i que, a més,

2009, encara hi ha gent que té por

tenen una situació familiar similar,

dels seus veïns. Per a mi, ha estat

els encanta. Ara bé, jo sóc molt

una immersió en una realitat molt

crític amb el resultat final, crec que

i molt allunyada de la meva, crec

hagués necessitat més convivència

que a Catalunya parlem d'aquest

amb els personatges, més quoti-

tema amb més llibertat.

dianitat. Però també penso que és bo que ens n'adonem, és la prova

Com ha estat l'experiència de treba-

que hi ha hagut un aprenentatge.

llar amb la productora de la

D'altra banda, el documental s'ha

Facultat ALKIMIA?

vist en actes a tot l'Estat i ha estat

Crec que, amb el temps, es transfor-

traduït a diversos idiomes, fins i

marà en una eina molt important

tot a l'àrab. Un parell de canals de

en l'aprenentatge dels futurs llicen-

TV han mostrat cert interès en el

ciats. A ser guionista, muntador o

projecte. Ja veurem.

director només s'aprèn escrivint, muntant o dirigint en un entorn

Què ha significat per a tu dirigir aquest projecte? Per a mi ha estat un bateig de foc

cada cop més professional i semblant a la realitat del nostre sector a Catalunya. Penso que a més, pot

com a realitzador, era un encàrrec

ser un bon lloc de trobada per gent

complicat i llarg. M'ha permès

que acaba de llicenciar-se o gent

prendre consciència de tot el que

amb una petita trajectòria profes-

encara em queda per aprendre. En

sional. La diferència entre una per-

la propera feina, implementaré

sona que acaba de sortir de la car-

moltíssimes coses que hi he après.

rera i una d'altra que porta un any

A més, també m'ha permès endin-

treballant és abismal. Per a mi,

sar-me en un terreny i en uns fets

Alkimia és molt important, et

passats que no coneixia en primera

dóna oportunitats que no són gens

persona, és sorprenent la intensitat

fàcils d'aconseguir en un món tan

amb la que encara es viu el passat

competitiu i saturat com el nostre.

“Alkimia és molt important, et dóna oportunitats que no són gens fàcils d'aconseguir en un món tan competitiu i saturat com el nostre”

alter ego 16

Entrevista: David Casals Fotografia: Gaspar Cabrera

CRISTINA MAÑÀ, LLICENCIADA EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES (8a Promoció)

“He coordinat un projecte contra la violència domèstica a la República Dominicana, premiat pel Banc Mundial” Després d’estudiar Publicitat i

Harvard, periodistes i els que treballen

Relacions Públiques, la Cristina

a ONGs, al Congrés, al Senat, al

Mañà va fer un màster de comerç

Govern i a organismes internacionals.

exterior. Va treballar a l’ambaixada

Al Banc Mundial, com vas entrar-hi

espanyola a Santo Domingo i, des

a treballar?

de fa un any i mig, viu a

Després d’acabar la universitat, vaig

Washington DC, la capital política

passar les proves de l’Instituto de

de la primera potència del món.

Comercio Exterior Espanyol (ICEX)

dòlars.

per estudiar un màster en comerç

T'ha canviat la teva percepció sobre

Com es veu el món des de

exterior i gestió empresarial interna-

l'estat del món, després de fer a-

Washington?

cional i després, dos anys d’experi-

questes feines?

És un lloc molt interessant per viure,

ència. Després, vaig treballar a l'am-

Ara estic més interessada en la feina

on hi ha gent de tot el món, on he

baixada espanyola a Santo Domingo,

en els països en vies de desenvolupa-

pogut presenciar esdeveniments

i allà em vaig interessar per fer car-

ment. El Banc Mundial ofereix, a

històrics, com els debats entre

rera en institucions multilaterals.

més, molts seminaris i conferències

McCain i Obama per aconseguir

Vaig fer una entrevista per treballar al

sobre tota mena de temes: crisi ali-

arribar a la Casa Blanca.

Banc Mundial, on em van selec-

mentària, canvi climàtic o la

La victòria d'Obama, com la vas

cionar.

importància dels microcrèdits en els

viure?

Quines tasques desenvolupaves, al

països més pobres.

Vaig viure la campanya democràtica

Banc Mundial?

Del que vas aprendre a Barcelona,

d’Obama a Florida, perquè la meva

Vaig coordinar un projecte per millo-

què és el que més t'ha servit?

parella hi treballava d'staff. Dec ser de

rar l'educació d'estudiants amb poc

A la meva feina, hi ha tasques que

les poques catalanes que va tenir

accés a les noves tecnologies en vuit

tenen molt a veure amb la comuni-

entrades per assistir a la cerimònia

països d'Hispanoamèrica. També

cació, i tenir coneixements sobre

d’inauguració del President al

m'ocupava de la millora de l'efectivi-

aquest àmbit m’ha ajudat molt en el

Capitoli i a un dels balls que el

tat de la unitat de desenvolupament

meu dia a dia.

President i la seva esposa van fer al

sostenible.

vespre.

Del teu pas pel Banc Mundial, quin

Com és la gent de Washington?

és el teu millor record?

Allà pots conèixer gent molt diferent,

Quan la meva proposta de projecte

de moltes procedències i de tots els

contra la violència domèstica i de

àmbits. Des de joves professionals que

gènere a la República Dominicana

treballen als lobbies, fins a advocats de

fou premiada i finançada amb 20.000

“Estic interessada en la feina en els països en vies de desenvolupament”

“En el Banc Mundial, vaig coordinar un projecte per millorar l’educació d’estudiants”

Notícies 17

Raül Fernández, premi Ciutat de Barcelona Raül Fernádez, exalumne de la primera promoció i ànima de Refree, ha estat

Desè aniversari de la segona promoció

guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de música. L'organització dels premis ha volgut destacar “la diversitat, la quantitat i la qualitat del conjunt de la seva obra al llarg del 2008”. El jurat ha reconegut especial-

Tots els exalumnes de la segona promoció (1995-1999) estan convidats a assistir a la celebració del desè aniversari de la promoció.

ment el concert que va oferir dins el cicle Digressions de l'Auditori i el disc compacte “Música para el exilio”. El número 5 del Feedback (desembre, 2007) publicava una entrevista amb aquest reconegut cantautor. Foto: Mar Girona

I Premi periodístic Fundació Ictus La Facultat acollirà la trobaba el proper divendres 12 de juny de 2009.

S'ha convocat el I Premi Periodístic Fundació Ictus a la millor peça periodística sobre l’ictus, sigui quin sigui el seu enfocament, que sigui publicada i/o emesa a la premsa, radio i televisió espanyola d'àmbit general entre el 4 de desembre de 2008 i el 25 de setembre de 2009. El premi té una dotació de 3.000 euros. Es

Podeu confirmar la vostra assistència via e-mail: [email protected]

poden consultar les bases d'aquest premi a http://www.ictus-mitjans.cat/cat/home.asp.

Mor el professor Toni Díaz Malauradament, us hem de comunicar la mort del professor Toni Díaz el passat mes de gener. Molts de vosaltres el recordareu per les seves classes de Disseny, així com per les del màster de Direcció d'Art. En Toni Díaz era també coordinador del Servei de Disseny i Publicacions de la Facultat.

Pàgina web recomanada Us recomanem la nova pàgina web de la productora audiovisual Alephlab: www.alephlab.com Destaca per la seva immediatesa. Hi trobareu una secció amb actualitzacions constants sobre novetats tecnològiques en el camp audiovisual, i un xat online, una assessoria audiovisual, on podeu realitzar les vostres consultes. A banda, a la pàgina web, hi trobareu exemples dels projectes que la productora Alephlab ha dut a terme, ofertes per als clients, les bobines de presentació anuals, etc. Recordeu que, tal i com informaven al núm. 3 del Feedback (Abril 2007), Alephlab és una productora creada per, entre d'altres, l'exalumne Guillem Barceló (llicenciat en Comunicació Audiovisual, 6a promoció). Per a més informació: [email protected] .

Nomenaments 18

Marcos Heredia (2a promoció) és el nou director de màrqueting de Basicalia, agència de comunicació interactiva, www.Basicalia.com. En Marcos és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i màster en Direcció de Màrqueting i Gestió Comercial. [email protected] Foto: Elena Gelabert

Eva Caballero Casas (11a promoció) és la nova executiva de comptes de Trigital, agència especialitzada en comunicació interactiva, on assumeix les tasques d' account planner i de periodista. Llicenciada en Periodisme, fins al moment havia treballat amb beques a La Vanguardia, al gabinet de premsa de "La Caixa", a revistes de decoració i al departament de premsa del Patronat Catalunya-Món, entre d'altres. Ha estat coautora, en col·laboració amb la Facultat, del llibre homenatge al professor Huertas Clavería. Actualment, compagina la seva nova feina amb el Màster oficial en Periodisme Avançat i

Marina Oliva (7a promoció) s'ha incorporat a la cadena hote-

Reporterisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna.

lera RIU Hotels & Resorts com a responsable de premsa per a

[email protected]

Europa. Des d'aquest càrrec, s'encarrega de gestionar el departa-

Foto: Trigital

ment de premsa, atendre les peticions dels mitjans de comunicació europeus, organitzar viatges de premsa als hotels de l'empresa, actualitzar la sala de premsa de la web, redactar i preparar

Asier Marquina (4a promoció) és el nou CR & AMF regional

comunicats i material corporatiu, etc.

manager Africa d'ArcerlorMittal, càrrec des del qual es responsabi-

Llicenciada en Periodisme, ha treballat durant els darrers dos anys

litzarà dels projectes de la Fundación ArcerlorMittal a l'Àfrica, així

a l'agència Grup Segura Comunicació, gestionant el gabinet de

com de l'estratègia i el control de la responsabilitat corporativa a

premsa tècnica de l'empresa Schneider Electric.

les fàbriques de l'empresa en aquest continent.

RIU Hotels & Resorts compta actualment amb més de 100 hotels

Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i llicenciat en

a 16 països, que acullen cada any més de 2,7 milions de clients.

Economia, fins al moment s'encarregava de l'estratègia d'e-marke-

[email protected]

ting del grup ArcelorMittal, en el sector de la construcció. [email protected] .

Nomenaments 19

Laura Malone ha estat nomenada gerent de premsa per Mèxic i Llatinoamèrica de la cadena d'hotels RIU Hotels & Resorts. Llicenciada en Periodisme per la Universitat del País Basc, l'any 2003 va cursar el Postgrau en Comunicació política i relacions institucionals de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Fins al moment, havia desenvolupat la seva tasca professional com a cap de premsa de Riu Hotels & Resorts per a Espanya i Portugal i, amb anterioritat, havia estat cap de comunicació per a

Ana Vida Lucea (10ª promoció) s'ha incorporat a Batllegroup

Sol Melià. [email protected]; [email protected]

com assistant account, on treballarà als comptes de marques com: Danone, Panrico Pa de motlle i Donuts, Minute Maid,

Roser Serra (11a

Comodynes, Sensilis, Gallo, Ligeresa, Dodot, Lanjarón, Digestive

promoció) és la

Cola-Cao, Granja San Francisco i d'altres marques de gran consum.

nova assistant de

Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques, fins al moment

màrqueting i comu-

havia desenvolupat la seva tasca professional a agències com

nicació de l'empresa

McCann Healthcare, A-Mida, Think 3D i Co&Cos.

Tourline Express

Enric Batllegroup, S.L., és una agència de disseny gràfic especia-

Mensajería.

litzada en imatge corporativa, packaging i branding.

Llicenciada en

[email protected] Foto: Laia Saura

Periodisme, s'encarregarà de donar suport al departament en les àrees d'organització i coordinació d'esdeveniments, redacció i edició de publicacions corporatives, relacions públiques, gabinet de mitjans, gestió de la imatge corporativa i desenvolupament de campanyes publicitàries. [email protected] Foto: Susana Borromeo

Laura Riu (9a promoció) és la nova presentadora del programa “En construcción” que emet La2 de TVE. Llicenciada en Albert Martínez Font (4 promoció) és el nou gerent de publicitat

Periodisme, fins al moment havia treballat com a guionista i

de Llatinoamèrica i EEUU per RIU Hotels & Resorts amb seu a

redactora per a TVE i, amb anterioritat, a la redacció d'informatius

Playa del Carmen, Mèxic. L'Albert és llicenciat en Publicitat i

de 8tv.

Relacions Públiques, i ha cursat a la Facultat el Postgrau en

“En construcción” és un programa adreçat al públic jove que

Planificació estratègica de la comunicació empresarial (2001), i el

s'emet per a tota Espanya de dilluns a divendres de sis a dos

Postgrau en Anàlisi i redacció de textos periodístics, literaris i pu-

quarts de nou del vespre. Es tracta d'un programa interactiu, on

blicitaris (2001). Anteriorment, havia treballat com a account plan-

s'emeten videoclips i curts realitzats pels telespectadors, actua-

ner a Planners Estrategias de Marca, com executiu de comptes a

cions musicals, videoblogs, etc. “En Construcción” inclou també

JWT i, fins fa uns mesos, com a coordinador de publicitat a la seu

entrevistes a grups musicals, actors i actrius de renom.

de RIU a Palma de Mallorca. [email protected]

[email protected]