Entrevista

  • Uploaded by: Josep Gregori
  • 0
  • 0
  • May 2020
  • PDF

This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA


Overview

Download & View Entrevista as PDF for free.

More details

  • Words: 1,074
  • Pages: 1
074 36

56 Dissabte, 27 d’octubre del 2007

www.elpunt.cat

8 437006 148054 Sabadell: C/ Sardà, 1. 08203. ✆ 93 720 99 90. Fax 93 712 10 25. Barcelona: C/ Tàpies, 2. 08001. ✆ 93 227 66 00. Fax 93 227 66 06.

Dipòsit legal: GI-640-2004

l’entrevista | MAR CARRERA

la columna | JOSEP M.FONALLERAS

«Els diem que el català els obrirà portes» a Rubí fa cinc o sis anys rebíem Rubí Gregori és llicenciat en fisobretot nois i noies del Marroc; ara la majoria són llatinoalologia catalana i ja té vuit Tutor de l’aula d’acollida de l’institut mericans o europeus de l’est. anys d’experiència al capdaAra tenim uns vint alumnes.» vant d’aules d’acollida, esd’educació secundària La Serreta de Rubí –Alguns arriben analfapais pensats per introduir els bets. alumnes immigrats a l’apre–«Sí, alguns infants que vénentatge en català. Com se li nen del nord d’Àfrica tenen va ocórrer dissenyar un lloc web per completar la formamanca d’escolarització, però de la Xina o de l’est ens arriben ció presencial dels alumnes? amb un nivell molt bo en cièn–«Tot va començar com un cies, anglès i matemàtiques.» recurs personal, perquè jo sóc –Teniu més dificultat per molt despistat i la pàgina web ensenyar el català als infants em servia per organitzar els red’origen sud-americà? cursos virtuals que descobria.» –«Els llatinoamericans són –Què s’hi pot trobar, en aquest espai d’internet, que més reticents a aprendre’l, perquè no entenen per què és imestà traduït a llengües com portant. A Rubí, veuen que en ara l’àrab i el rus? el 99% dels casos poden parlar –«És una barreja de tot; hi ha en castellà i els entenen. Però, a des de llocs geogràfics, perquè banda que el català és la llenels alumnes els puguin conèigua vehicular de l’ensenyaxer, fins a material de consulta ment a Catalunya, també els com ara diccionaris, traductors i diem que l’ensenyem perquè guies de conversa, direccions d’ambaixades i curiositats esels obrirà portes.» portives. L’objectiu és tenir tot –Amb dos anys, que és el de material específic per a l’aula període màxim que un infant pot estar a l’aula, acond’acollida per ajudar els alumnes, els professors i també les seguiu els objectius fixats? famílies.» –«No som supermans; ja ens –El web ha estat un dels agradaria continuar fent el semotius pels quals han rebut guiment als alumnes. Voldríem un dels cinc guardons de la que poguessin estar-hi més de quarta edició del premi Frandos anys, si és que cal, i adapcesc Candel. Reben moltes tar-los gradualment a la resta visites a la pàgina? de classes. Però per això calen –«No ho hem comptat encamés recursos, més professorat i ra, però rebem comentaris. Els menys ràtio d’alumnes a la resLa Fundació Lluís Carulla ha decidit reconèixer alumnes la visiten però potser ta de classes.» la tasca d’integració que fa l’aula d’acollida de –Un exemple de progrés no hi escriuen tant. L’objectiu és triar bé el material, i no posard’un infant i d’una decepció. l’IES La Serreta de Rubí a través d’un dels cinc hi coses perquè sí. No hem fet –«Dos alumnes romanesos, premis Francesc Candel. Gregori és l’ànima de aquest web de cara a la galeria.» que en un trimestre van aprenl’aula i l’impulsor d’un lloc web que proposa –El guardó rebut també redre bé el català i ara fan batxiconeix la feina de totes les llerat. I les decepcions vénen a recursos de tot tipus a alumnat i al professorat. aules d’acollida, ja que acvegades, quan t’adones que el que els donem a l’aula i el curtualment n’hi ha més de 1.100 a Catalunya. Com definiu que arriben a mesura que els immigrats rículum de la classe són massa dispars.» –Què fareu amb els 3.000 euros del van fent reagrupaments familiars.» aquest espai? –Quin és l’últim nen que ha arribat premi? –«Som el primer pas de benvinguda i és –«Volem comprar un canó de projecció un recurs que està bé, tot i no ser perfecte. a l’institut? –«Una nena polonesa de 14 anys. Aquí i adequar la classe, dignificar-la.» A l’aula acollim el degoteig d’alumnes ●

JOSEP GREGORI

¿Opció o mandat?

H

i ha gent que es pensa que l’homosexualitat és una malaltia i que, en conseqüència, s’ha de tractar com a tal. Molts d’aquests indocumentats proclamen la seva teoria pseudocientífica: el problema no és el «malalt», sinó la «morbositat» relacionada amb l’estat del pacient. Fan coincidir les dues accepcions de la paraula: la malaltia i la complaença en coses nocives. Que l’homosexualitat és una opció de vida sexual determinada és, a hores d’ara, per al món relativament civilitzat, una evidència. Lluny de qualsevol teoria que intenti relacionar-la amb orígens genètics o amb influències culturals i socials, la incorporació de la tria amatòria a la normalitat és un dels passos endavant més positius que ha emprès la societat els últims anys. Jo mateix, però, he fet servir fins ara dues paraules (opció i tria) que argumenten a favor de la decisió personal. Una decisió que un anunci de les autoritats de la Toscana (l’han publicat en diaris italians i l’han enganxat en tanques publicitàries) posa en dubte. Tot mirant de lluitar contra la discriminació, han fet servir una nova imatge impactant. Un nadó de pocs dies du un braçalet de paper al canell. Normalment, serveix per identificarlo, amb les seves biològiques dades irrepetibles. Aquesta vegada, en el braçalet, hi diu: «homosexual». El lema de la campanya afirma que «L’orientamento sessuale non è una scelta». Hom neix homosexual: no és pas una elecció, una tria. No és una opció que impliqui que n’hi ha, doncs, una de contrària. Els partits de la dreta han qualificat la campanya d’«horrible», mentre que els organitzadors asseguren que no han volgut «entrar en l’origen de l’homosexualitat»(?!). Aquí falla alguna cosa. Si el nen ho és des que neix (un detall que no estic en condicions de discutir), ¿vol dir que «es pot curar», com l’estrabisme o com una desviació nasal? ¿O vol dir que, com el grup sanguini o l’ADN, és una herència que mai no abandonarà? ¿En què quedem? ¿És una opció o un mandat?, es pregunten a Itàlia. PUBLICITAT

16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA: 00.40. Apta

19.00. GOLFA: 00.30. 18 anys La joven Jane...: 16.30 - 22.00

16.10 - 18.20 - 20.30 - 22.40 GOLFA: 00.50. Pend. clas.

16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 GOLFA: 01.00. 13 anys

* La venda per telèfon i internet suposa un recàrrec

130014-881272X

El cinema de casa teva

Related Documents

Entrevista
October 2019 45
Entrevista
April 2020 29
Entrevista
October 2019 44
Entrevista
May 2020 15
Entrevista
April 2020 27
Entrevista
October 2019 42

More Documents from ""

May 2020 22
Atlantis
May 2020 24
Atlantis
May 2020 42
Entrevista
May 2020 18
May 2020 18