Bellaterra, 1 de juliol del 2009
Benvolgudes, benvolguts, El passat mes de maig vau rebre una enquesta on us demanàvem detalls sobre la situació de les llengües clàssiques als vostres llocs de treball. Del miler de centres que imparteixen educació secundària a Catalunya, vam rebre 217 respostes, 184 de les quals corresponien a centres públics i 33 a centres privats o concertats. Avui us en presentem els resultats. Tal i com us vam explicar, preteníem obtenir un mapa de l’ensenyament de les clàssiques al nostre país, elaborar un recull de formes d’organització de les nostres matèries a l’ESO i al batxillerat, i compartir la informació amb tots vosaltres per tal d'impulsar la reflexió i el debat dins el nostre col·lectiu. Som conscients que l’enquesta no representa una mostra prou significativa a l’hora d’analitzar-ne els resultats, però, en tot cas, suposa la resposta de companys sensibles a la situació de les clàssiques al territori, especialment en aquests moments novament tan delicats per a la seva pervivència als centres. Agraïm a tots els que ens heu respost l’interès per compartir les estratègies de treball que apliqueu als vostres centres. En aquest sentit, esperem que la lectura del document també us pugui servir per afegir nous recursos. Tanmateix, amb l’arribada de la LOE a segon de batxillerat el proper curs i amb el nou acord de ponderacions per a l’accés a la Universitat, les nostres matèries, encara més desvalgudes, també s’hauran de defensar i mantenir amb estratègies col·lectives. Per aquest motiu, us convidem a participar en espais de reflexió, com el fòrum de Chiron < http://www.chironweb.org >, per estar al cas de les accions que es puguin dur a terme. Per part nostra, hi ha el compromís de presentar aquests resultats a les institucions professionals, educatives i universitàries corresponents, perquè en prenguin una posició activa.
Cordialment, Equip de treball de professors de clàssiques de l’ICE de la UAB Victoria Bescós Margalida Capellà M. Jesús Espuña Gemma Garcia Sebastià Giralt Caterina Riba
Enquesta sobre la situació de les clàssiques a secundària 2009________________________________________
ÍNDEX
Xifres Resultats de l’enquesta………………………………………………………......……..…………1 Sobre l’enquesta………………………………………………………………......………………15
Opinió Solucions per afavorir la presència de les matèries de clàssiques al centre………..…...…17 La situació del grec…….......................................................................................................20 Crítiques al sistema..............................................................................................................22
_________________________________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
Enquesta al professorat de clàssiques Resultats
Equip ICE-UAB Victòria Bescós Margalida Capellà Ma. Jesús Espuña Gemma Garcia Sebastià Giralt Caterina Riba
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
1. CENTRES Total centres que han respost l’enquesta: 220
Procedència dels centres
14% 1%
3 85%
217
Catalunya
Fora de Catalunya
públic
privat
concertat
centres de Catalunya per comarques 60
50
40
30
20
10
0
Alt Camp
Alta Ribagorça
Berguedà
Conca de Barberà
La Garrotxa
Pla de l'Estany
Ripollès
Segarra
Terra Alta
Anoia
Baix Ebre
Baix Empordà
Osona
Urgell
Baix Penedès
Garraf
Montsià
Segrià
Alt Penedès
Noguera
Bages
Alt Empordà
La Selva
Tarragonès
Gironès
Baix Camp
Vallès Oriental
Maresme
Baix Llobregat
Vallès Occidental
Barcelonès
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
2
Línies d'ESO 0 línies 1 línia 2 línies 3 línies 4 línies més de 4 línies No contesten Línies de Batxillerat Centres que no fan BAT (0) Centres d'una línia (1-1) Centres de dues línies (2-2) Centres de tres línies (3-3) Centres de quatre línies (4-4) Centres de més de 4 línies No contesten primer 1, segon 2 primer 2, segon 1 primer 2, segon 3 primer 3, segon 2 primer 4, segon 2
40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%
5 6 51 82 59 11 3
2% 3% 24% 38% 27% 5% 1%
7 36 105 28 10 10 3 3 4 1 9 1
3% 17% 48% 13% 5% 5% 1% 1% 2% 0% 4% 0%
38% 27%
24%
2%
3%
0 línies
1 línia
5% 2 línies
3 línies
4 línies
1%
més de 4 No línies contesten
C entres que no fan B A T (0)
48%
50%
C entres d'una línia (1-1)
45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%
C entres de dues línies (2-2) C entres de tres línies (3-3) C entres de quatre línies (4-4) C entres de m és de 4 línies N o contesten
17%
prim er1,segon 2
13%
prim er2,segon 1
3%
5% 5%
1% 1% 2% 0%
4%
prim er2,segon 3
0%
prim er3,segon 2 prim er4,segon 2
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
3
2. MATÈRIES
Matèries que s'imparteixen Cultura Clàssica a 1r ESO Cultura Clàssica a 2n ESO Cultura Clàssica a 3r ESO Llatí a 4t ESO Llatí a 1r BAT Llatí a 2n BAT Grec a 1r BAT Grec a 2n BAT Projecte de recerca a 4t ESO Treball de recerca a BAT
6 33 167 209 202 202 137 140 22 74
3% 15% 77% 96% 93% 93% 63% 65% 10% 34%
Llatí a 1r BAT Llatí a 4t ESO 100% 90% Cultura Clàssica a Grec a 2n BAT Llatí a 2n BAT 80% 3r ESO 70% Grec a 1r BAT 60% 50% Cultura Clàssica a Treball de recerca a 40% 2n ESO BAT 30% Projecte de recerca 20% Cultura Clàssica a a 4t ESO 10% 1r ESO 0%
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
4
Oferta matèries més freqüent Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT
36 27%
Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT, Treball de recerca a BAT
30 23%
Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Llatí a 2n BAT
22 17%
Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT
10 8%
Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT
10 8%
Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT
10 8%
Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Projecte de recerca a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT, Treball de recerca a BAT
8 6%
Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Llatí a 2n BAT
7 5%
Total centres
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
133
5
oferta de matèries més freqüents
30% 25% 20%
27% 23% 17%
15% 10%
8%
8%
8%
6%
5%
5% 0%
Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT, Treball de recerca a BAT Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Llatí a 2n BAT Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Projecte de recerca a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT, Treball de recerca a BAT Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Llatí a 2n BAT
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
6
Oferta de matèries més freqüent sobre el total de centres
16%
38%
altres 14%
10% 3% 4%
5%
5%
5%
Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT, Treball de recerca a BAT Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Llatí a 2n BAT Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT Cultura Clàssica a 3r ESO, Llatí a 4t ESO, Projecte de recerca a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Grec a 1r BAT, Llatí a 2n BAT, Grec a 2n BAT, Treball de recerca a BAT Llatí a 4t ESO, Llatí a 1r BAT, Llatí a 2n BAT Altres combinacions
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
Poden fer Llatí a 4t d'ESO... ... només els alumnes adscrits a un(s) determinat(s) itinerari(s). 160 ... tots els alumnes, independentment del seu itinerari. 57
Els alumnes poden fer Grec sense fer Llatí a Batxillerat Sí 29 No 160 No contesten 28
Poden fer llatí a 4t ESO
26%
74% 26%
13% 74% 13%
Poden fer grec sense llatí?
... només els alumnes adscrits a un(s) determinat(s) itinerari(s).
13%
13% Sí No No contesten
... tots els alumnes, independentmen 74% t del seu itinerari.
74%
El centre ofereix la matèria de Grec I però no la de Grec II?
Sí No No contesten
25 159 33
12% 73% 15%
Ofereix Grec I però no Grec II
15%
12% Sí No No contesten
73%
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
8
3. ALUMNAT Nombre d'alumnes Llatí BAT 0 alumnes menys de 8 menys de 15 menys de 20 menys de 30 entre 30 i 40 entre 41 i 60 més de 60
4152 9 24 59 38 51 19 14 3
4% 11% 27% 18% 24% 9% 6% 1%
Grec BAT 0 alumnes menys de 8 menys de 15 menys de 20 menys de 30 entre 30 i 40 entre 41 i 60 més de 60
1880 55 50 63 28 19 1 1 0
25% 23% 29% 13% 9% 0% 0% 0%
Cultura Clàssica 0 alumnes menys de 8 menys de 15 menys de 20 menys de 30 entre 30 i 40 entre 41 i 60 més de 60
5417 32 8 33 35 40 35 20 14
15% 4% 15% 16% 18% 16% 9% 6%
Llatí 4t 0 alumnes menys de 8 menys de 15 menys de 20 menys de 30 entre 30 i 40 entre 41 i 60 més de 60
4155 6 14 47 59 62 22 5 2
3% 6% 22% 27% 29% 10% 2% 1%
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
9
5417
6000
4152
5000
4155
LlatíBA T G rec B A T
4000
C ultura C làssica
1880
3000
Llatí4t
2000 1000 0
Llatí BAT
Grec BAT
0% 1% 6%
4%
9%
11%
menys de 8 menys de 15
0 alumnes
0%
0 alumnes
9% 13%
25%
menys de 20
24%
27%
menys de 15 menys de 20
menys de 30
menys de 30
entre 30 i 40 entre 41 i 60
18%
menys de 8
23%
29%
entre 30 i 40 entre 41 i 60
més de 60
Cultura Clàssica ESO
Llatí 4t ESO
1% 6% 9% 16%
0 alumnes
15%
menys de 8
4% 15%
menys de 15
2% 10%
0 alumnes
3% 6%
menys de 15
22%
menys de 20 menys de 30
menys de 8
menys de 30
29%
entre 30 i 40
entre 30 i 40
18%
16%
entre 41 i 60
menys de 20
27%
més de 60
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
entre 41 i 60 més de 60
10
4. PROFESSORAT Relació hores dedicació / hores lectives Hores de dedicació professorat clàssiques Menys de 12 entre 12 i 17 dedicació 18h dedicació 19h entre 20 i 24 entre 25 i 35 entre 36 i 54 més de 54 Hores lectives de clàssiques 0 hores menys de 6 menys de 12 menys de 18 18h 19h entre 20 i 24 entre 25 i 36 més de 36 Nombre de professors Hores que es podrien impartir Hores que s'imparteixen Diferència d'hores Mitjana d'hores impartides
12 28 74 22 34 21 26 0
6% 13% 34% 10% 16% 10% 12% 0%
0 8 4% 16 7% 76 35% 20 9% 34 16% 44 20% 17 8% 2 1% 287,5 4.636 3.779 857 13,14
Quadren hores/professors més hores que professors més professors que hores
69 32% 34 16% 114 53%
Professorat de clàssiques centres amb 0 professors amb 1 professor amb 1 professor i mig amb 2 professors amb 3 professors més de 3 professors
4 2% 147 68% 1 0% 56 26% 9 4% 0 0%
Centres amb 1 professor
147
1 professor/a de Llatí
62 42%
1 professor/a de Grec
12
1 professor/a de CC
69 47%
Altres
4
8% 3%
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
11
Hores dedicació professorat clàssiques 6%
12%
Menys de 12
13%
entre 12 i 17
10%
dedicació 18h dedicació 19h entre 20 i 24 entre 25 i 35
16%
entre 36 i 54
33% 10%
Hores lectives de clàssiques 1% 4%
8%
7% menys de 6 menys de 12 menys de 18 18h 19h entre 20 i 24 entre 25 i 36 més de 36
20%
35%
16% 9%
Professorat clàssiques
32%
53%
16% Quadren hores/professors més hores que professors més professors que hores
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
12
68%
70% 60% 50% 40%
26%
30% 20% 10% 0%
2% centres amb 0 professors
4%
0% amb 1 professor amb 1 professor i mig
amb 2 professors
amb 3 professors
centres amb 1 professor
3%
42% 47%
8%
1 professor/a de Llatí
1 professor/a de Grec
1 professor/a de CC
Altres
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
13
Professorat d'altres especialitats que imparteixen matèries de clàssiques Total 77 Especialitats: Català 18 Castellà 24 Geografia i Història 21 Filosofia 13 Religió 4
35% 23% 31% 27% 17% 5%
5% 17%
23% Català Castellà Geografia i Història Filosofia Religió
27% 31%
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
14
Sobre l’enquesta Centres (pàgs. 2 i 3 ) Aquest apartat recull les següents dades: • •
el nombre total de centres que han respost l’enquesta i la seva distribució comarcal. els perfils de centre, des del més habitual al que ho és menys, d’acord amb el nombre de línies d’ESO i batxillerat que imparteixen.
Segons dades del Departament d’Educació, a Catalunya hi havia, el curs 2007-2008, 1.134 centres que impartien educació secundària (543 públics i 591 concertats o privats). Amb aquestes dades, els resultats de la nostra enquesta es referirien a un 19,1% del total de centres (217), a un 33,9% dels públics (184) i a un 5,6% dels concertats/privats (33). Pel que fa als perfils de centre, la nostra mostra recull una majoria de centres (vora el 90%) que tenen entre 2 i 4 línies d’ESO, i una altra majoria, de gairebé el 80%, de centres que tenen entre 1 i 3 línies de batxillerat, amb un predomini diferenciat dels centres de 2 línies (48% del total).
Matèries (pàgs. 4-8) Dels resultats de l'enquesta en aquest apartat, destaca: • • •
la presència, tot i ser una opció nova, del llatí a 4t ESO. la lleu davallada en la presència del grec a 1r BTX comparant-la amb la de 2n. la presència de les clàssiques en el projecte de recerca de 4t (que també és matèria nova) i en el treball de recerca de batxillerat.
Quant al ventall de matèries que més centres imparteixen, un total de 133 centres es reparteixen les combinacions més freqüents. Entre aquestes, la que es troba més sovint és la que oferta les matèries de clàssiques que ja contemplava la LOGSE o les corresponents als mateixos nivells segons la LOE, inclòs o no el treball de recerca de batxillerat. Ara bé, aquesta oferta, tot i ser la més repetida, no és majoritària, sinó que és la d'un 30% del total de centres. En el 70% restant l'oferta de matèries de clàssiques, amb una gran varietat de combinacions, està marcada, majoritàriament, per l'absència del grec. Les matèries Llatí de 4t ESO i Grec de batxillerat es troben, segons els resultats de l'enquesta, majoritàriament supeditades a itineraris, la qual cosa sens dubte significarà una limitació a l'hora de triar-les.
Alumnat (pàgs. 9-10) En aquest apartat hem recollit: _____________________________________________________ Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
15
Enquesta sobre la situació de les clàssiques a secundària 2009________________________________________ • •
les ràtios matèries de clàssiques/alumnes/centre corresponents a aquest curs. el total d'alumnes que han cursat cada matèria de clàssiques de batxillerat i d'ESO.
A batxillerat, tant en llatí com en grec la ràtio més abundant és 8-15 alumnes/centre. Es constata, però, diferència entre les dues matèries si mirem quines ràtios ocupen el segon i tercer lloc en freqüència: mentre que en llatí, la segona ràtio més freqüent és 20-30 alumnes/centre i la tercera, 15-20 alumnes/centre, en grec, la segona posició l'ocupa la ràtio 0 alumnes/centre i la tercera, la ràtio 1-8 alumnes/centre. El grec, doncs, no només té un sostre molt més baix sinó que es troba afectat d'un seriós problema d'absència: el 25% dels centres enquestats no tenen cap alumne de grec. A l'ESO, la ràtio més abundant per a l'optativa Cultura Clàssica a 3r i Llatí a 4t és 20-30 alumnes/centre. Pot significar que a l'ESO l'optativitat és menys real i, d'altra banda, no està condicionada per estudis posteriors. Pel que fa al nombre total d'alumnes que han triat grec i llatí a batxillerat aquest curs en els centres enquestats, trobem que la proporció d'alumnes que han triat grec representa un 45,3% respecte el total d'alumnes que han triat llatí. Ens ha semblat interessant comprovar la relació entre el nombre total d'alumnes de clàssiques dels centres enquestats i el nombre de matriculats de batxillerat i d'ESO a Catalunya. Del nombre total de matriculats de batxillerat del curs 2008-09 (84.135 segons dades del Departament d'Educació), els 4.152 que han fet llatí en els centres enquestats són un 4,9%, i els 1.880 que han fet grec representen el 2,2%. La proporció, en el cas de l'ESO, és la següent: d'un total de 271.848 matriculats (segons les mateixes dades), els alumnes de clàssiques dels centres enquestats (9.572) representen el 3,5%.
Professorat (pàgs. 11-14) Aquest apartat recull: • •
la relació d'hores de docència que podrien impartir els companys enquestats i les hores efectives de clàssiques que realitzen. la dotació de professors de clàssiques dels centres enquestats.
És majoritària la dotació d'un professor de clàssiques als centres enquestats (68%). En aquests centres predominen les dedicacions horàries a matèries de clàssiques d'entre 12 i 17 hores (35% dels centres), 18 hores (9% dels centres) o 19 hores (16% dels centres). En aquests casos, en aplicar el marc LOE al segon de batxillerat, es produirà la necessitat d'impartir 19, 20 o 21 hores de docència de clàssiques en centres amb un sol professor, fet que pot complicar el manteniment d'alguna matèria de clàssiques.
_____________________________________________________ Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
16
Enquesta sobre la situació de les clàssiques a secundària 2009_______________________________
Solucions per afavorir la presència de les matèries de clàssiques al centre 40 centres responen no haver trobat cap solució. Altres professors proposen estratègies de diverses menes. Estratègies curriculars per a l’ESO 14 professors expliquen les estratègies curriculars aplicades per a l’ESO als seus centres: •
Cultura clàssica o Oferta de matèries optatives de clàssiques des de 2n d’ESO (4 centres). Representa una continuïtat respecte la matèria de socials de primer d'ESO i significa un enllaç amb la cultura clàssica de tercer (optativa) i el llatí de quart (optatiu). o Optatives de clàssiques des de 1r a 4t ESO (1 centre). o Hi passen tots els alumnes o la gran majoria (2 centres). Cultura clàssica obligatòria a 2n La matèria optativa de cultura clàssica s'ofereix a 3r d'ESO en rotació amb les altres optatives més, de manera que la majoria dels alumnes passen per cultura clàssica i això afavoreix que el grup de 4t de llatí sigui força nombrós, perquè ja coneixen una mica de què tracta la matèria. o La cultura clàssica de 3r es fa en el mateix horari que la religió (1 centre).
•
Llatí 4t ESO o Supressió d’itineraris a 4t ESO (1 centre) Æ llibertat d’elecció dels alumnes) o Oferta flexible: Llatí obligatori a l’itinerari de lletres i opcional al de ciències + llatí (adaptat) per al grup adaptat. o Reproducció dels esquemes de l’antic segon de BUP a 4t ESO (2 centres) Æ Llatí obligatori (com física i química). Es dóna a l'alumnat l’opció de cursar matèries d'àmbits diferents (p. ex. llatí/biologia/física i química) perquè tingui una visió més àmplia a l'hora de fer la tria dels futurs estudis de batxillerat. o a 4t d'ESO és fonamental no ser alternativa d’informàtica.
Per a Cultura Clàssica i Llatí a l’ESO cal evitar la competència en la mateixa franja horària amb altres matèries humanístiques i tenir presència en les optatives de cada nivell.
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
17
Enquesta sobre la situació de les clàssiques a secundària 2009_______________________________
Batxillerat 5 centres es decanten per explicar els curricula de llatí i de grec que s’apliquen als seus centres al batxillerat: oferta de llatí a més d’un batxillerat, obligatorietat del llatí al batxillerat social i a l’ humanístic. També s’expliciten problemes de coexistència de matèries. • •
•
El llatí competeix amb economia i organització d'empreses i el grec competeix amb història del món contemporani i economia a primer i amb geografia, a segon. Orientació als alumnes Æ Oferta d’un itinerari social (amb matemàtiques i EOE), un d'humanístic (amb grec i llatí) i un de barreja (amb matemàtiques i llatí), però s’orienten els alumnes perquè només aquells que es mostrin molt indecisos optin per la barreja, sempre i quan ho justifiquin escaientment. Així sempre s’asseguren alguns alumnes de grec i llatí, tot i que la part més nombrosa se'n va cap al batxillerat social. Oferir llatí i grec en altres itineraris diferents de l'humanístic. Poder oferir llatí amb matemàtiques.
Estratègies no curriculars per a la conservació de les clàssiques 24 centres expliquen estratègies no curriculars per a la conservació de les clàssiques als nostres centres: • Foment de la transversalitat i de la interdisciplinarietat: o Variacions de continguts i metodologia dins la mateixa classe i estendre la influència clàssica a totes les àrees. Comentaris de text, quadres mitològics, ciència i filosofia grega i romana... o Treballs interdisciplinars amb socials i amb llengües. o Activitats que impliquin altres departaments • Innovació educativa: o Metodologia innovadora titulada "l'aprenentatge cooperatiu en el llatí i en el grec clàssic". o Contacte material amb el món antic: tallers d´escriptura antiga on s’elaboren tabulae cerae, s¡’escriu amb calamus en paper pergamí, es fabriquen papirs i s’interpreten textos paleogràfics que per se ja són atractius, com el tapís de la creació de Girona, presentant-lo en el pòster a color corresponent. o Projecte per a nouvinguts, a 3r i a 4t d'ESO. • Donar visibilitat a les activitats realitzades des de l’àrea de clàssiques: plafó informatiu de matèries de cultura clàssica (sense massa repercussió). • Engrescar l’alumnat. (5 centres): o Proselitisme, màrketing, fomentar el boca-orella entre els alumnes de batxillerat i ESO. o Orientació als alumnes de 4t Æ els professors de 4t habitualment saben que hi ha alumnes que podrien o haurien de fer humanitats. Per tant, és útil parlar-hi. o Les assignatures de cultura clàssica són clau per a una descoberta dels alumnes sobre el món clàssic i per a un futur alumne del llatí de 4t i de batxillerat. Als alumnes se'ls ha de despertar aquesta curiositat ____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
18
Enquesta sobre la situació de les clàssiques a secundària 2009_______________________________
• •
• • •
per a la descoberta del món clàssic i presentar-ho com a una assignatura enriquidora en tots els aspectes. o Potenciar els continguts més atractius: mitologia, etimologia... o Activitats extraordinàries: Festival de teatre clàssic de Tarragona, Sortides, Viatge de curs a Grècia i a Itàlia, Intercanvis, Col·laboracions en xarxa amb altres centres Concursos, Presentar els treballs de recerca a certàmens. Fomentar l’entesa amb els equips directius i els companys i companyes docents (7 centres). “Batallar” amb qui calgui (2 centres) davant els claustres, direcció, inspecció, consell escolar, l’administració i la societat Æ reivindicació i mobilitzacions (vagues i manifestacions), fent pinya amb associacions, en xarxa, amb blogs entrellaçats. Formar part de l’equip directiu del centre (2 centres) o de les comissions que elaboren els itineraris. Fer la feina amb dinamisme, coherència, entusiasme, comprensió envers l’alumnat (4 centres). fer assequibles les nostres matèries, sense regalar notes
Universitat •
• • •
Proves de selectivitat més assequibles a l’alumnat actual. o Davant la competència d'opcions atractives (geografia, economia, literatures, psicologia), que sovint es veuen com més fàcils (cosa confirmada pels resultats de selectivitat), ajudaria que els resultats de grec fossin a la selectivitat excel·lents amb un esforç "raonable". o Excessiva dificultat actual de la traducció a les PAU. La universitat, en la nova selectivitat, hauria de potenciar el valor del grec i del llatí com a optativa per millorar la nota d'accés. Augmentar les carreres d’accés per a la via d’humanitats. Es trobat a faltar més implicació de la Universitat per exercir un lideratge clar en la defensa dels nostres interessos. Per exemple, en l'àmbit de l'orientació universitària i professional, gairebé no hi ha hagut iniciatives adreçades als centres de secundària. Mentre tota mena de llicenciatures i diplomatures inunden els centres amb les seves propostes, organitzant xerrades i facilitant materials de tot tipus a l'alumnat interessat, clama al cel la indolència de les nostres filologies per fer-se almenys visibles.
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
19
Enquesta sobre la situació de les clàssiques a secundària 2009_______________________________
La situació del grec •
Per què no hi ha grec? o Situació consolidada: no n’hi ha hagut mai o bé fa molts anys que no se’n fa. o Nombre d’alumnes En centres d’una sola línia de batxillerat es prioritzen altres matèries no tan minoritàries. Nombre insuficient d’alumnes. o Actitud dels alumnes Manca de vocacions filològiques en l’alumnat. Falten bons estudiants. Poques ganes d’esforçar-se. o Reticències del professorat Orientació científica per part dels tutors de quart. Incomprensió dels altres professors envers la utilitat del grec o per pròpia ignorància. o Actitud de la junta Nepotisme dels equips directius que permeten reduccions innecessàries i càrrecs fantasmes. o Problemes organitzatius Errors en el disseny curricular i poc pes de les matèries optatives. Perquè no n’hi ha o perquè el professor no pot cobrir totes les matèries de clàssiques si no vol acabar fent més hores. Manca d’especialista o Altres: El grec s’assembla massa al llatí. Poc valor del grec en la societat actual.
•
Com s’ha pogut conservar el grec? o Estratègies curriculars per a la conservació del grec Fer grec i llatí obligatòriament en l’itinerari d’humanitats. Fer un batxillerat humanístic amb grec I a 1r i història de l’art a 2n deixant oberta la possibilitat de grec II (2 centres). Ser l’alternativa de matemàtiques (3 centres). Reduir-ho a un sol curs: o bé a primer o bé a segon. Això implica oferir-lo cada dos anys. Ajuntar els alumnes de grec I i grec II en un mateix grup ha permès que es facin les dues matèries aquest curs. Per poc nombre de matriculats, el centre tenia intenció de no oferir cap de les dues (1 centre). o Estratègies no curriculars per a la conservació del grec Fer campanya a l’ESO: cultura clàssica, Llatí, festes, guàrdies, blogs… Horaris: • Fer més hores, fins i tot catedràtics I gent amb càrrec.
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
20
Enquesta sobre la situació de les clàssiques a secundària 2009_______________________________ •
Deixar de fer ( passa a altres departaments) o d’oferir cultura clàssica. Direcció: • Vist-i-plau de la junta directiva i voluntat per conservarlo. • Acceptar grups reduïts. Moure els alumnes i pares per exigir a direcció la possibilitat de matricular-se de grec.
o Altres Bons resultants en les proves de la selectivitat. Comptar amb la inoperància dels altres professors. El fet que el centre sigui gran permet tenir una franja d'optativitat molt variada. •
Propostes de solució o Distribució curricular: Casar el grec amb les matemàtiques. Oferir grec en la franja de les optatives per a totes les branques del batxillerat. Un curs de grec cada dos anys. Obligatorietat de fer llatí i grec en l’itinerari humanístic. o Donar a conèixer els organigrames més productius per al grec. o Canvis de currículum: Crear alguna matèria tipificada de clàssiques al batxillerat, ja que si no és tipificada no s'imparteix. Fer grec modern en comptes de grec clàssic. Continguts culturals i literaris, sense llengua. o Plantilles: Comptar amb més d’un professor de clàssiques per poder oferir-ho tot. Professorat itinerant en diferents centres. Fer totes les hores, 19 enguany, 21 el curs vinent, sense reduccions per càrrec o majors de 55 anys. o Concentració en alguns centres: possibilitat d'oferir el grec només en alguns centres i que els alumnes triïn el centre on volen cursar el batxillerat en funció de l'oferta de matèries que facin. o Innovació – motivació: actualització didàctica, renovació pedagògica, ús de noves tecnologies, nous materials (diccionari grec-català)…… o Exigència: disjuntiva entre mantenir nivell o bé fer-ho més fàcil: uns professors creuen que la solució rau en fer-lo atractiu als alumnes aprovant a tothom i en canvi altres creuen que això és el que el mata i que cal mantenir la qualitat i el nivell. o Juntes – claustres: Bona voluntat de les Juntes directives i d’inspecció. Conscienciar als companys que el grec és útil i que perviu arreu.
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
21
Enquesta sobre la situació de les clàssiques a secundària 2009_______________________________
Crítiques al sistema •
•
• • • • •
No hauria de ser potestat de la direcció del centre decidir si una matèria ha de ser més present que una altra. Que es vulguin suprimir matèries més "minoritàries" és un problema global, que depassa l'àmbit de les Clàssiques i dels centres. Les quatre hores de llatí i grec al batxillerat són una veritable poma de la discòrdia, un "regal" emmetzinat, sobretot si pensem en la reducció d'hores de català i castellà, que afavoreixen, per tant, les optatives que ofereixin des d'aquests seminaris desfavorits.. Respecte i l'atenció a la diversitat, incloses les matèries minoritàries Æ Abaixar ràtio d’alumnes per obrir grup o, fins i tot, eliminar-la per tal de mantenir l’excel·lència en els alumnes. Les matèries de clàssiques haurien de ser obligatòries. Excés de canvis de llei i de normativa. La LOE ha acabat amb el grec i la nova selectivitat amb el llatí. Impedir que el departament d’Educació subvencioni el batxillerat a les escoles privades concertades.
____________________________________________Equip de clàssiques de l’ICE-UAB
22