Els Joves I El Camp, Un Sector En Hores Baixes

Diari Diumenge, 2 d'agost de 2009

201

TERRES DE L'EBRE AGRICULTURA • EL FUTUR DEL CAMP

Els j oves i el camp, un sector en hores baixes La manca de relleu generacional i la pugna pels preus i per aconseguir un lloc en els mercats són els principals problemes del sector primari PER SUSANNA CASES

El Montsià és un dels llocs de Catalunya on hi ha més gent que treballa al món de l'agricultura i la ramaderia, però amb una edat bastant avançada, ja que la mitjana d'edat dels agricultors i ramaders és de 43 anys. Tot i que el fort arrelament que els joves de les Terres de l'Ebre tenen a l'agricultura i la ramaderia, ja que a la majoria de les famílies sempre hi ha algun membre que s'hi ha dedicat, l'evolució del nombre d'incorporacions ha experimentat una forta caiguda en els últims anys. Segons Miguel Balada, pagès de tota la vida, aquesta tendència és lògica, jaqué tant l'agricultura com la ramaderia són feines molt sacrificades. «No tenim festes ni horaris i hi ha èpoques que són molt fortes perquè fem una previsió de collites però sempre varien a causa de les condicions climatològiques o els imprevistos que sempre apareixen. I és clar, avui en dia a la gent li agrada treballar les 8 hores de cada dia, tenir festa el cap de setmana i vacances a l'estiu», explica. Crisi contínua D'altra banda, la crisi que està travessant el sector primari des de fa anys, amb un descens del PIB any rere any, és un altre motiu pel qual els joves decideixen no dedicar-s'hi. JoanMontesó, coordinador territorial del sindicat Unió de Pagesos (UP) a les Terres de l'Ebre, culpa l'Administració d'aquesta situació de decadència en un sector bàsic per a la humanitat, com és el de l'alimentació. «Es compra per molt poc i es ven per molt. I el Departament d'Agricultura no s'adona de la importància del sector que fa tots els aliments i el menjar que necessitem cada dia. Només sembla que hi hagi crisi al sector secundari i de serveis», sentencia. En aquest sentit, Montesó afirma que amb aquest context és lògic queelsjoves s'ho mirin ambescepticisme. «És molt difícil que el sector tiri endavant si no hi ha un

canvi de mentalitat i de conceptes i es comença a mimar els joves», remarca. La incorporació No obstant això, la Unió Europea (UE), que marca les directrius en política agrària i ramadera, destina el 40% del pressupost comunitari a ajuts per al desenvolupament rural, a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). Amb aquestes ajudes, que poden arribar fins als 30.000 euros, s'intenta premiar o facilitar als joves la incorporació al món laboral agrícola i la formació necessària que els permeti fer viable el seu projecte. Els pagesos d'entre 18 i 40 anys que es vulguin dedicar a l'agricultura o a la ramaderia, poden optar a l'ajut presentant un proj ecte per a la seva explotació, com la instal·lació del reg o la construcció d'un magatzem, i justificar-ne la viabilitat. Per aquest motiu, han de superar un itinerari formatiu de 460 hores, basat en gestió empresarial i formació específica adequada al seu proj ecte d'incorporació. Els cursets formatius s'imparteixen ales Escoles de Capacitació Agrària (EGA) del Departament d'Agricultura i Ramaderia (DAR) i es poden convalidar amb els cicles formatius que aquestes escoles ofereixen. Una vegada adjudicada la subvenció, els joves han de justificar durant almenys cinc anys que viuen de l'agricultura, ja que, en cas contrari, han de retornar l'ajuda que se'ls ha concedit. Els sindicats agraris tramiten aquest tipus d'ajudes a través d'empreses especialitzades. Feina massa sacrificada Maite Fornós, cap d'oficina a les Terres de l'Ebre d'Agroxarxa, l'empresa de serveis de la UP, perfila el tipus de joves que demana aquest ajust. «Es sol incorporar aquelljove que el seu pare li ha passat tota l'explotació perquè es jubila, o els joves que tenen terres en propietat. Moltes dones i filles s'incorporen pel marit o pel pare, perquè

I Roman treballant en un dels molts camps d'horta que té al terme d'Alcanar. FOTO: JOAN REVILLAS

Roman Sancho, pagès Roman té 26 anys i un terreny al terme d'Alcanar amb 15 hectàrees entre tarongers i horta i 3.000 m2 d'hivernacles. Quan va acabar l'educació obligatòria, vadecidirajudarel seu pare i dedicar-se a l'agricultu-

ra i actualment estàtrarhitant la incorporació per construir unes cambres refrigerants per guardar elsseus productes. Juntament amb els seus pares, Roman té un petit negoci muntat: el seu pare i ell són

els pagesos i la seva mare ven els productes a una tendaquetenenaAlcanar. «Va ser per aquest motiu que vaig acabar decidint per dedicar-me a l'agricultura, perquè hi vaig veure una bona sortida». No obs-

tant això, Roman és crític amb l'Administració catalana. «L'agricultu ra a Catalunya latenen molt abandonada; en canvi, a la Comunitat Valenciana, per exemple, cuiden molt més els pagesos», lamenta.

I Els robatoris són un dels problemes amb què el Dani s'ha d'enfrontar any rere any. FOTO: JOAN REVILLAS

Dani Albiol, pagès Dani té 27 anysi en fa sis que vida però és bastant críes dedica totalment a l'agri- tic. «Si l'Estat no s'espavicultura, la seva passió i, a la la, els joves no tenim futur vegada, negoci familiar des alaterna. En les ajudes que de ben petit. Amb 100 jor- rebem, no es pot arribar a nals d'oliveres i ametllers pagar ni el 2o%de les desrepartits pel terme de Go- peses que comporta. Són dall i amb molta terra arren- insuficients». Per a Dani, el dada, Dani es guanya bé la gran problemadels page-

d'aquesta manera poden introduir alguna innovació». En aquest sentit, Montesó afirma que és molt difícil que hi hagi joves de l'exterior del món agrari que hi acabin, a causa de la gran quantitat de diners que es neces-

sos són els preus, però també els robatoris, jaqué cada any els fan perdre milers de quilos de collita. Aquest jove pagès creu que el futur de l'agricultura passa per la concentració parcel·laria, però, tot i així, afirma que en quatre

siten per poder posar eh marxa una explotació agrària. «Hi ha un degoteig constant de joves que deixen l'activitat agrària un cop complit el termini que marca l'ajuda i n'hi ha que segueixen uns quants anys més, però molts abandonen

anys el 85% de les terres del Montsià es podrien arribar a perdre i tot quedarà erm. De cara al futur, el seu objectiu és registrar una marca ecològica amb un tipus d'ametlla, la marcona, la qual només esf a al Mediterrani.

abans dels 15 anys. És una feina massa sacrificada», sentencia. La formació és un altre tema de debat entre el sector primari. El DAR s'encarrega de formar professionalment els agricultors i altres treballadors del món rural, a tra-