El Petit Avet

EL PETIT AVET

Hi havia una vegada un avet petitó que estava molt trist perquè tenia les fulles curtes i punxegudes com agulles.

-No vull aquestes punxes! Tots els arbres tenen les fulles més boniques que jo. Vull tenir les fulles d’or!

Arriba la nit i el petit avet s’adorm. Quan es desperta…

- Oh! Que bonic que sóc, ja no tinc agulles. Tinc les fulles d’or!! Però un lladregot passa pel bosc, el veu i li pren totes les fulles. El petit avet es posa a plorar: -No en vull mai més, d’or. Vull unes fulles de vidre! El vidre també és molt bonic, bulla més que l’or.

I l’endemà despertar-se, crida molt content. -Ja no sóc d’or! Tinc les fulles de vidre!

Però arriba un vent molt fort i bufa. Uuuh!! I bufa i bufa enfadat fins que li trenca totes les fulles de vidre. El petit avet, molt trist, torna a plorar. Ja no vull ser de vidre! Vull tenir unes fulles grosses i verdes com les arbres dels jardins.

S’ha fet de dia i l’avet petitó està tot ple de fulles grosses i verdes. -Quina alegria! Ja sóc com els altres arbres. Ningú no em farà mal, ara.

Al cap d’una estona arriba una cabra amb els seus cabridets. Oh! Quin arbres més baixet. Aquí, aquí podreu menjar bé, fillets. Correu, veniu!! Nyam, nyam, nyam…!!! -Quines fulles més bones, mare. – fan els cabridets -. I se les mengen totes, totes.

Ara ja fa molt fred. És de nit i el pobre avet, tot Despullat, tremola i plora: -No tinc cap fulleta… ni d’or, ni de vidre, ni verda. Si pogués tornar a tenir les meves agulles…

I al matí, quan va sortir el sol l’avet petitó tornava a tenir les seves fulletes Fortes i punxegudes. Mai més ningú no les hi va prendre. I es va fer un arbre alt i molt gros.

I… conte contat conte acabat.