El Cau - Desembre 2008

BON NADAL 2008

i felic any 2009

Editorial Hola un any més des de la redacció de la revista “El Cau” de l’agrupament. “El Cau” com sabreu és la revista de més tiratge de l’agrupament (som la única!) i és on podreu descobrir totes les xafarderies i rumors que circulen. És clar que també és un lloc per informar-se (i per informar) així que us oferim també els calendaris d’activitats de l’agrupament d’aquest proper trimestre, noticies filtrades als ministeris (altrament anomenades comissions) i moltíssimes coses més. No ens oblidem de les vacances de nadal així que hem preparat uns entreteniments perquè passeu unes divertides tardes a la vora del foc o enganxats a l’estufa. Volem acabar recordant que la revista del cau no es fa sola i sempre serà benvinguda qualsevol ajuda, proposta, article, opinió, imatge, dibuix o passatemps. Participa i ajuda’ns a fer de la revista del Cau un referent en el món periodístic de l’agrupament de Vilafranca. Envieu-nos coses a [email protected]

Ja sabeu qui som??? Doncs síiiiiii, aquesta és la pàgina de castors! castors! Aquest trimestre ha estat curt, però hem fet moltes coses! Vam anar a la Torre de les Aigües tot descobrint les plantes del camí i recollint canyes per fer una cabana, ens ho vam passar molt bé! I també hem anat de sortida a la Granada, Granada allà ens hi vam trobar en Queco, Queco que buscava el Pelut, Pelut el seu gos,

però ens sembla que s’ho pren amb molta calma... ell el que vol és viatjar i veure món! Ens va ensenyar una dansa i una cançó d’Itàlia, i vam fer un taller de marcs! A més a més, ja hem començat a parlar sobre com decorarem el cau, cau i tenim moltíssimes idees!!

Llops i Daines Vidalba

Aquest any, com bé sabeu, hem desdoblat la branca de Llops i Daines en dues unitats per poder fer grups més petits. Aquestes unitats s’anomenen Vidalba (Llops A) i Vidiella (Llops B). Vam escollir aquests noms perquè són plantes típiques del Penedès. I vam creure adhient posar a les unitats un nom característic del Penedès.

Llops i Daines Vidiella

.

A sobre teniu la foto d’una Vidalba (pàgina esquerre) i una Vidiella ( pàgina dreta). I, per acabar, les unitats de Vidalba i Vidiella us desitjem a tots un Bon Nadal i un Feliç Any Nou!!

Des de la unitat de Ràngers i Noies Guies hem tingut un trimestre intens i quasi sense descans. Després de descobrir la raó que estroncava totes les activitats (videoclips corruptes i carrets velats) per fi vam aconseguir desfer el malefici gràcies a una pitonissa d’aquestes de la televisió. Això ens va servir per tirar endavant la darrera gran activitat d’aquest trimestre: arquitectura muntanyenca! I és que hem fet quatre magnífiques maquetes de les muntanyes: Puigmal, Puigsacalm, Pedraforca i Castellot. Una activitat que ens ha permès conèixer en profunditat el concepte corba de nivell dels mapes. En voleu cinc cèntims? Primer de tot cal pensar amb el material: -

Plaques de suro (més car) o cartró-pluma (barat i lleuger)

-

Cúters, tisores i cola blanca

-

Fotocòpies de mapes, concretament de la zona o muntanya que volem maquetar. (Si cal, l’ampliem!).

-

Paper vegetal (aquell semi-transparet, per calcar)

I ara només cal seguir uns passos que, ben resumit serien aquestes: 1. Comencem retallant el paper vegetal amb la mida de la fotòcopia. 2. Busquem les corbes de nivell més baixa possible i mirem el punt més alt (un cim). Hem de decidir quines corbes de nivell agafarem (si de 20 en 20, de 50 en 50, de 100 en 100...) tot depenent del mapa que tinguem i les corbes que apareixen dibuixades.

3. Agafem el mapa i localitzem tot el contorn de la corba de nivell més baixa. Quan la trobem calquem el contorn damunt el paper vegetal. 4. Retallem el contorn dibuixat i el copiem amb un rotulador prim damunt un tros de placa de cartró-pluma. 5. Retallem la placa amb un cúter. Sota la plaça cal posar el número de corba que és per guiar-nos a l’hora d’enganxar. 6. Agafem el mapa de nou i copiem el següent nivell al paper vegetal que hem retallat ja que ara només caldrà treure una petita part del contorn (així aprofitem el material). 7. Quan tenim el segon nivell calcat, el copiem a una nova peça de cartró-pluma i el retallem. En acabar el numerem. 8. Cal fer el mateix procés amb totes les corbes de nivell fins a la darrera que serà la més petita, el cim. 9. Ordenar les peces i enganxar-les, ben col·locades, una damunt de l’altre amb cola blanca i deixeu-ho assecar un parell de dies. 10. Acabeu el procés decorant la maqueta amb sorres, mini-arbres, escuma sintètica per fer els boscos i prats, plastilina per fer cabanes o refugis, paper i agulles per fer unes banderetes... Podeu trobar material per decorar a les botigues especialitzades de maquetes.

GENIAL, tu! Podreu veure les maquetes qualsevol dissabte de cau.

TrucPalomo El cap de setmana del 13 i 14 de desembre, la unitat de Truc vàrem anar de sortida a Igualada. Vam poder dormir al cau de l’agrupament de la ciutat, que és una fàbrica rehabilitada, el qual és molt gran i espaiós. A part de gaudir de l’extens i variat assortit gastronòmic que ens havíem proposat preparar (sobretot a l’esmorzar) i de gaudir de l’espectacle de la victòria del Barça en el clàssic, vam poder entrevistar al Senyor Miquel Ball i Mateu, de 93 anys, que va ser el fundador de l’Agrupament Escolta d’Igualada. Ens va explicar que, durant la guerra, s’exilià un any a França, a Estrasburg concretament, a casa d’uns familiars, on va conèixer i va entrar en contacte per primer cop amb el moviment escolta, que feia temps ja que s’havia arrelat en aquella zona provinent d’Anglaterra, on Robert Baden Powell l’havia fundat el 1907. Al tornar a Igualada, al cap d’uns anys, el 1952 es va decidir a fundar l’Agrupament Escolta Jaume Caresmar i Ma Antònia Salvà, un dels primers a Catalunya. La seva idea de formar un moviment que estès al marge de la política i la religió de seguida va tenir molt de ressò i va agafar molta volada però també li va portar nombrosos problemes amb les autoritats franquistes. Per exemple, pocs anys després de formar l’Agrupament, en uns campaments conjunts amb els altres caus que existien a Catalunya en aquell moment, a prop del Montnegre, van ser desallotjats i obligats a tornar a casa abans d’hora pels falangistes. Avui l’Agrupament Escolta d’Igualada ja té 56 anys i és un dels més veterans del nostre país. Està més actiu que mai i concentra bona part dels infants i joves igualadins, tal com ens explicava satisfet el seu fundador.

L’espai del consiliari El Nadal s’acosta. S’acosta el temps de veure els carrers il·luminats i freds, de sentir les llars calentes, de viure la il·lusió, de viure l’esperança. A vegades sembla que sempre és el mateix, cada any. Caiem en una mena de rutina que ens fa freds, que ens deixa tristos. És per això que tots plegats hem de procurar viure aquestes festes que ara s’acosten, com si fossin la primera vegada, com si per primer cop visquéssim el Nadal. D’aquesta manera l’arbre, el pessebre, els reis, els regals, les llums del carrer, el desig de pau, les persones somrient, i els àpats familiars, tindran novament sentit i els viurem en la veritable alegria. L’alegria que dóna la vida, l’alegria del naixement de l’infant Jesús dins nostre, l’alegria de celebrar novament el Nadal.

-

Si creus que el somriure és més fort que les armes,

-

si creus que ser diferent és una riquesa i no un perill,

-

si saps acceptar que l'altre t'ajudi,

si creus en el poder de la mà estesa, si creus que el que agermana a les persones és més fort que el que les separa, si saps mirar als altres amb una mica d'amor, si prefereixes l'esperança a la sospita, si la mirada d'un nen encara t'arriba al cor, ... la pau vindrà. Si la injustícia que pateixen els altres et fa tan de mal com la que tu pateixes, si creus que el perdó va més enllà de la venjança, si saps cantar l'alegria dels demés i dansar la teva festa, si saps acceptar la crítica sense defensar-te, si creus que els altres poden ajudar-te a canviar, si l'Evangeli no t'escandalitza, ... la pau vindrà. Si saps escollir i acceptar un punt de vista diferent al teu, si l'altre és, per damunt de tot, el teu germà, si la ràbia és per a tu un signe de debilitat i no pas de força, si mires al pobre i a l'oprimit sense sentir-te un heroi, si creus que l'amor és l'única força, si creus que la pau és possible, ... la pau vindrà.

Bon Nadal a tots i totes!

Ningú ha dit que hagi de ser fàcil Diuen els entesos que Minyons i Guies de Catalunya és un reflex de la societat. No és un escoltisme aillat on els escoltes van disfressats pel carrer tal i com marquen els tòpics: gent rígida, seguidors de Baden Powell, coneixedors de tots els tipus de nusos, disciplinats... Aquí no és així. A Catalunya entenem l’escoltisme d’una manera diferent, potser més d’anar per casa, però això té les seves avantatges. No som un sector de la societat, en som un reflex. Els mateixos fenòmens o problemàtiques que afecten a la societat també ens afecten a nosaltres. Si a la societat hi ha músics al moviment hi ha músics, si a la societat hi ha homosexuals al moviment també, si a la societat hi ha gent de dretes i d’esquerres, en el moviment també hi són. Però, i els immigrants? A Catalunya o inclús a Vilafranca, el percentatge de nens immigrants que venen al cau queda molt lluny del percentatge de població immigrada que hi ha al nostre poble, i això és un problema. Hem de fer arribar la nostra llengua i cultura a tota aquesta població nouvinguda. No pot ser que tots aquests nens de diferents països del món creixin al marge del Caga Tió, del nostre cançoner, de les nostres muntanyes... No podem pretendre que els immigrants, ara catalans i catalanes, s’estimin aquesta terra i aportin solucions als nostres problemes sense una bona acollida i una bona coneixença de la nostra cultura.

Al cau optem per les persones i això vol dir que és hora d’ampliar el nostre camp de visió, perquè de moment, no ens estem obrint a un sector sector de la societat que d’una banda necessita de la nostra intervenció educativa i d’altra banda ens interessa a nivell tàctic. Al cap i a la fi, integrar és això no? Transmetre la nostra cultura pel seu bon desenvolupament en la societat que els envolta i aprendre el màxim de la seva. I quin lloc hi ha millor que el cau? Al cau hi ha espais de diversió, de reflexió, de convivència, de diàleg, de confrontació... No podem educar en la interculturalitat des de fora, com si les altres cultures estiguessin molt mol lluny d’aquí. Necessitem nens i nenes immigrants al cau, que facin de pont entre nosaltres i els milers de persones que no ens coneixen ni coneixem de res i que a vegades ens costa arribar. Només amb l’educació aconseguirem uns bons nivells d’integració per part de la població nouvinguda i alhora, difondre la nostra cultura a aquests sectors. Ningú ha dit que hagi de ser fàcil.

Apadrinar, naturalment! Des de la comissió d’implicació tenim notícies fresques! Però abans... explicar-vos que aquesta comissió d’implicació va ser creada durant el curs passat per tal d’acostar el nostre agrupament al que és el gran objectiu de l’escoltisme: transformar la societat. És per això que mica en mica anem pensant activitats, tallers, petits canvis d’hàbits que ens portin, tant a la canalla com als caps, a informar-nos, a conèixer, a reflexionar i, finalment, a actuar. Com molts ja deveu saber, últimament s’estan fent un seguit d’actuacions a la Riera de Llitrà per tal de rehabilitar l’ecosistema fluvial i fer-hi un itinerari naturalístic. Bé, doncs en aquesta edició de la revista ens sentim molt orgullosos d’anunciar-vos que molt properament l’Agrupament signarà un conveni amb l’Ajuntament per tal d’apadrinar un tram de riera. Aquest conveni ens permetrà disposar d’una sèrie de recursos per poder fer activitats naturalístiques a la riera anualment. Estem molt contents!

Nou llibre de MEG Aquesta setmana hem pogut saber que Minyons Escoltes i Guies ha creat

una

nova

col·lecció

anomenada Drecera per publicar llibres per a educadors de tots els àmbits (caps, monitors, mestres i professors,

educadors

socials...).

La col·lecció ja inclou el nou llibre del Cap presentat el curs passat: “Codi obert: programari lliure per a caps” el qual és per a ús intern

dels

caps

del

nostre

moviment. Però el llibre que us presentem és “Espais d’aprenentatge: idees, estratègies i reflexions”. En aquest primer llibre d’aquesta nova col·lecció, l’autor Pau López, Responsable Pedagògic General de MEG del 1987 al 1994, ens introdueix un conjunt de continguts teòrics de com aprenem per anar creant i justificant estratègies per aconseguir aquest aprenentatge. Tot plegat amb un redactat senzill i entenedor que lliga amb uns apartats anomenats En parlem? que indueix a generar reflexions i debats entre grups d’educadors. Ueeeeeeeeeeeè!. En Daniel acaba de fer el seu primer plor. Entra i surt l’aire dels seus pulmons per primera vegada, vibren les seves cordes vocals... i fa un fred espantós! [Primeres línies del llibre. Espais d’Aprenentatge]

Si estiguéssiu interessats en aquest llibre i us el voleu llegir, poseu-vos en contacte amb la comissió de Biblioteca per demanar el llibre en préstec a través de l’A/e: [email protected]

L’Entrevista Joan Torrents Parra. 22 anys. 5è any com a cap. Unitat: Pioners i Caravel·les Som al cau de caps d’una tarda fred de desembre. Uns caps toquen uns acords amb les guitarres i d’altres parlen del concert del cau que farem el proper 16 de gener. Al meu costat, en Joan. Se’l veu distret i amb una mica de nervis... comencem? Perquè vas decidir fer-te cap? No sé... (pensa durant una estona) perquè és una cosa que va lligada a ser nen del cau i que a mida que et vas fent gran te’n vas fent la idea tenint present els caps que has tingut... i perquè m’agrada, em motiva! Com recordes el primer any com a cap? Il·lusionat i amb ganes de fer coses! Un any molt divertit i motivant però alhora una mica... mmh... espantat no, però sí a l’expectativa. I després de 5 anys? Content, encara amb ganes de fer coses però més relaxat. I, ves, plantejant-me els anys que em queden per acabar... Ara que tens molta experiència digue’ns, quants grams de pasta calen per a 20 nens/es? Per a quina edat? ... per Pioners i Caravel·les, és clar! Comptant que els Pioners mengen bastant, 100 grams per cap... doncs 100 per 20, 2 quilos aproximadament; entre 1’5kg i 2kg depenent del segon plat, de la salsa i l’acompanyament. I quants troncs necessites per a fer una taula de campaments? (compta amb els dits) 10 per a fer l’estructura bàsica i trossos per aguantar els bancs.

Bé, bé... i ara, una anècdota com a Cap? Uff... tothom explicaria una historieta de tempestes d’estiu amb llamps i trons... i no seré menys! Doncs aquest estiu passat, al camp d’estiu de Riudaura’08 amb els Llops i Daines estava dormint quan de sobte la Laia i el Guilera em van despertar a crits perquè plovia moltíssim. El més fort és que l’intendent no es va despertar (riu). Vam sortir de la tenda per veure si la canalla estava bé; estaven tots desperts (i no ploraven!). Una tenda, però, estava tota desmuntada i quan vam preguntar si hi havia algú, ens van contestar! Estaven dins la tenda tota desmuntada. Van distribuir-se per la resta de tendes i van poder dormir (més o menys) secs. Va venir l’amo del terreny per veure si estàvem tots bé perquè havia caigut un arbre al camí de dalt (amb bombers i tot). Va ser una anècdota més sense víctimes. Un bon Camp d’Estiu com a nen? Asturies 2002, als Picos de Europa. Una cançó? Wonderwall d’Oasis. I un llibre? Tocando el vacio. (Ref: SIMPSON, Joe. Tocando el vacio. Ed. Desnivel: 2005) Què canviaries del mètode que ens proposa Baden Powell? El fet que sigui militar i els lligams amb l’església. Què li demanaràs als Reis? Uns peus de gat; m’he portat bastant bé aquest any. Una frase per acabar? “Tu ets el canvi que vols veure en el món”, de Mahatma Gandhi.

Una rondalla: El molinet màgic Hi havia una vegada, fa moltíssims anys, dos germans que eren pescadors. Shiro, el més gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. Jun, el petit, era pobre; les seves xarxes eren velles i, per més que treballava, no aconseguia prou per menjar. Un matí Jun va sortir a pescar amb la seva petita barca i després de tot un dia de feina, no va poder pescar ni un sol peix, per això va anar a casa del seu germà i li va dir: -

Shiro, he treballat tot el dia, però no he pescat ni un sol peix. Deixa'm una mica d'arròs per que puguem menjar la meva dona i jo.

El seu germà li va tancar la porta als nassos i li va cridar: -

Deixa’m en pau! Així aprendràs a cuidar de la teva família...

El pobre Jun tornava molt trist a casa seva. De sobte, en un revolt del camí, va trobar un ancià amb una gran barba blanca. L’ancià li va dir amb veu molt dolça: -

Jun, ets un bon home i per això vinc a ajudar-te. Els nans posseeixen un molinet màgic, vés a buscar-los i porta'ls aquest pot de melmelada de cireres. Com que els encanta, t'ho canviaran per el molinet màgic.

-

I per a què serveix aquest molinet? — va preguntar Jun.

-

Si gires la maneta a la dreta i demanes un desig, et serà concedit. Quan vulguis que el molinet s'aturi, has de dir: "Gràcies molinet, ja en tinc prou". Després has de girar la maneta cap a l'esquerra. Però mai no diguis a ningú per a què serveix ni com funciona el molinet.

El jove pescador va donar les gràcies a l'ancià i es va dirigir a les terres dels nans. Quan en Jun va arribar-hi tot va succeir com li havia dit l'ancià. El rei dels nans va cridar en Jun i li va dir: -

Què vols a canvi del pot de melmelada? - El molinet – va dir Jun.

Després d'algunes discussions, Jun va aconseguir el molinet màgic. A partir d'aquell moment va canviar la vida de Jun. Primer li va demanar al molinet que li molés una casa nova; més tard, una barca nova, i xarxes, i menjar, i diners ... I quan ja tenia suficient de cada cosa que demanava, girava la maneta cap a l'esquerra i deia :

-

Gràcies molinet, ja en tinc prou.

El jove pescador es va fer molt ric i, com que tenia bon cor, repartia aquelles riqueses entre tots els seus veïns. Quan Shiro va assabentar-se de la riquesa del seu germà, es va posar vermell d'enveja i va córrer a visitar-lo: -

Estimat germà Jun, com has aconseguit tantes riqueses?

Jun recordava el que li havia dit l'ancià; per això no li va dir res. Des d'aquell dia el malvat Shiro va començar a espiar el seu germà per a descobrir el seu secret. Una nit espiava per una finestra quan va veure que Jun agafava el molinet i deia: -

Molinet, mol una mica de diners. Vull repartir-los amb els pescadors que han perdut les seves barques a la tempesta.

El malvat Shiro es va amagar per a no ser descobert, va esperar a que el seu germà sortís de casa, va entrar i va robar el molinet. Després va recollir algunes coses i va embarcar cap a terres llunyanes, pensant gaudir allà de la seva fortuna. Van passar molts dies de travessa, van patir varies tempestes i es va perdre part de l'equipatge i tota la sal. Un dia, Shiro va notar que el menjar estava dolç i, per això, se'n va anar a la seva cabina, va girar la maneta a la dreta i va dir: -

Molinet, mol una mica de sal.

El molinet començà a moldre sal. Quan ja en va tenir prou, Shiro va dir: -

Deixa de moldre, ja tinc prou sal.

Però el molinet seguia molent. Shiro no sabia que havia de girar cap a l'esquerra per que s'aturés el molinet. -

Deixa ja de moldre sal, maleït molinet!— cridava Shiro.

Però el molinet molia i molia. Primer, es va omplir de sal el cabina; després, la coberta. Per últim, el vaixell no va poder suportar el pes i es va enfonsar. I com que ningú ha girat la maneta cap a l'esquerra, el molinet segueix encara molent sal en el fons del mar. I per això, diuen, l'aigua del mar té gust de sal...

Safareig Detenen els economistes de l’agrupament perquè desviaven diners del cau a les seves comptes il·legals

de

les

illes

caiman.

Fonts

dels

mossos d’esquadra han informat a la redacció d’aquesta economistes

revista mentre

que

han

localitzat

intentaven

creuar

els la

frontera de Perpinyà. El fulard els va delatar. .

Vist l’èxit de la Setmana del Cigró, l’equip de caps s’està plantejant de llogar el cau per habitacions per guanyar uns calerons. .

ATENCIÓ! Arriben forts! Males llengües parlen de dos caps nous que són molt més que bons amics. .

Segons ens informa el nostre informador de la parròquia, Àngel Gabriel, l’Agustí s’està plantejant deixar la parròquia per fer-se Cap d’Agrupament vitalici. .

Un nen de LL/D vidiella i una nena de LL/D vidalba tenen un embolic amorós i reclamen la reunificació de les dues unitats. .

El CAU ja té conserge. Si no hi ha paper de vàter al lavabo, voleu paper d’embalar o necessiteu un llàpis, pregunteu pel Sr.Hugo.

Anuncis Tens fulard de color blanc, verd o ets un Cap? Doncs que sàpigues que el dia 26 de desembre estàs convocat al tradicional GRAN PARTIT DE SANT ESTEVE! Ens trobarem les 11 del matí a la pista de la Gamba per cremar els excessos de torrons i canelons!

Volem ampolles buides de cava! Sí, sabem que t’agrada el cava i sabem que aquestes festes en beuràs molt i molt (així fem país). Així que quan acabis els dinar o sopar de nadal, o cap d’any, o... NO llancis cap ampolla, que a nosaltres ens donen diners per recollirrecollir-les. El dia 10 de gener les passarem a buscar. buscar. Contacte: Jove.Cristià

Cap CAP sense joguina. Si tens una baralla de cartes que no fas servir, dona-la a l’agrupament, els teus Caps segur que les utilitzaran. Ells si que ho farien!

Es busca carmanyola perduda de color gris metal·litzat, amb la tapa vermella i dues ances. Marca Laken, Tot i que si es Quechua també em serveix. Contacte: B.P

Caps amb moltes hores de son canvien fulard per una cafetera decent.

El Gran Repte (GR-1) Com a bon escolta i bona guia, cal saber coses del nostre entorn i del nostre país. Per això, inaugurem aquesta nova secció per posar a prova a tots

els

membres

de

l’agrupament

amb

preguntes,

enigmes,

coneixements, habilitats.... tot el que un bon escolta necessita saber. Començarem amb una de fàcil, un primer repte que esperem supereu amb força facilitat.

Sabries posar nom a totes les comarques d’aquest mapa?

Menys de 30 encerts: repassa la geografia de Catalunya. Menys de 25 encerts: estudia a fons la geografia de Catalunya.

Passatemps .

1. Divisió d’honor: Has de dividir un quadrat 4x4 en dues parts iguals, tot

seguint

les

línies

de

separació

dels

quadradets. Hi ha sis solucions diferents – i totes guarden simetria – però compte! dividir una figura en dues parts iguals no és el mateix que partir una figura per la meitat, ja que dues meitats poden no ser iguals, sinó simètriques l’una de l’altre. 2. El mot perdut: Com cada dilluns de maig, al cau de St. Boi organitzen una excursió amb tots els castors i Ll/D junts. Cada anys van a un lloc diferent i els agrada que sigui una sorpresa per a la canalla, però, és clar, cal dir als pares on van, així que els envien una carta en què expliquen tot sobre l’excursió i posen on van de sortida en clau perquè els nens i nenes no ho entenguin. La clau és tan senzilla que escrivim la paraula amb les lletres desordenades. L’únic problema és que aquest any ens hem deixat de posar una lletra. Si la clau incompleta que van rebre els pares és RINESPI, els pots ajudar a trobar la lletra que falta i dir on aniran d’excursió aquest any?

4

3. Un Sudoku facilet: Com s’hi juga: has d’omplir tots

els

quadrats

amb

números de l’1 al 9 sense

9 1

2

5 9 6

repetir el mateix número ni en una mateixa fila, ni en una

8 1

8

5

3

1

8 7

8 9

7

2

7

4

6

3

3

9

5

mateixa columna ni en un mateix quadre 3x3.

6 3 2

7 5

8 2 6

4 1 5 6

Calendari bàsic Dissabte 10 de gener: Campanya de l’Ampolla’09 Convocats els Ràngers i Noies Guies, els Pioners i Caravel·les i els Truc. Ens trobarem a les 3 del migdia (15.00h) davant del cau amb el fulard, roba (més aviat) vella i xiruques. .

Divendres 16 de gener: Concert del Cau El cau organitza un concert emmarcat dins les Festes d’Hivern de Sant Raimon. El concert serà a Cal Bolet i començarà a les 23.00h. No hi falteu, que toquen els Truc i és gratuït!

Dissabte 17 de gener: Festes de Sant Raimon Activitat

lúdica

organitzada

conjuntament

pels

Caps

de

l’Agrupament Escolta i els monitors del MIV i del GEP. Es quedarà a les 4 i mitja (16.30h) puntualíssims davant del Cau per marxar cap al lloc on es farà l’activitat (Cal Figarot, Centre Vila o Parc Sant Julià).

Dissabte 21 de febrer: Carnaval Infantil Una altra activitat conjunta amb el MIV i el GEP. Tot Quedarem al cau per anar, ben disfressats, cap a la plaça de la Vila on ens trobarem amb la resta de nens, nenes i joves de Vilafranca per despertar al Carnestoltes de la seva migdiada.

Dissabte 18 i diumenge 19 d’abril: Camp Sant Jordi Celebració del sant del nostre patró, Sant Jordi, a una de les cases de colònies del Penedès. Tota la informació es donarà a mitjans del mes de març.

© Fet a casa, 2008 AEG Pere II i Santa Maria de Foix www.webdelcau.org