Dia 22 De Desembre

Dia 22 de desembre.

He sortit de casa per anar a comprar alguns regals pel dia de Nadal. La veritat és que no passem una bona temporada econòmicament i no tenia previst comprar gaires coses. He sortit amb el cotxe i he anat cap a la ciutat. Avui ha fet molt bon dia i m’ha estat fàcil recórrer la ciutat, perquè he hagut de deixar el cotxe a un aparcament dels afores. Quan ja portava dues hores caminant i mirant botigues, he decidit comprar una joguina que havia vist al principi. Quan estava a punt d’entrar a la botiga he anat a llençar un paper que tenia a la butxaca a la paperera. Allà, just a sota d’aquell recipient metàl·lic, he vist un sobre. L’he obert i estava ple de bitllets de cinquanta euros. Sense pensar-m’ho dues vegades he tornat al cotxe i he anat cap a casa. Eren les vuit de la tarda i sense dir res a ningú, he anat al llit i ara estic escrivint el diari.

Dia 23 de desembre.

Avui m’he aixecat molt aviat perquè els nervis m’han despertat. Ahir a la nit no vaig pensar en què feia i no vaig ni mirar els diners que hi havia dintre del sobre, així que m’he aixecat del llit i he anat a buscar el sobre que estava amagat sota una rajola. Els he començat a comptar i quan he acabat se m’ha escapat un crit. Hi havia 2000 euros. Els he tornat a amagar i he pensat que li explicaria a la meva dona a l’hora de dinar i que a la tarda aniríem a comprar els regals. Quan ens hem assegut per dinar he cregut poc oportú explicar-ho perquè hi havia els nens a taula, però quan hem acabat de dinar li he dit que havíem de parlar. Ella ha posat mala cara, però li ha canviat molt quan li he acabat d’explicar. Li he proposat que a la tarda anéssim a comprar els regals, però ella m’ha dit que no li anava gaire bé, i ho hem deixat per demà.

Dia 24 de desembre.

Avui al matí quan m’he despertat, la meva dona no estava estirada al llit, així que jo també he decidit aixecar-me. He anat a la cuina per esmorzar i ella estava asseguda en una cadira mirant els diner de dins el sobre. Hem esmorzat i hem anat a comprar. Primer hem anat a buscar el regal del més petit, en Pau, ens ha costat trobar la botiga on el venien. Després hem anat a buscar el regal pel mitjà, en Marc, que volia un casc per anar amb bicicleta. I, finalment, el regal per a la gran, la Júlia, que volia uns pantalons que ja tenia vistos. A continuació hem tornat a casa i hem dinat. Després de dinar he hagut d’anar a treballar perquè hi havia una urgència a la feina. Quan he arribat a casa ja era ben entrat el vespre, i estava molt cansat. Així que he sopat ràpidament i m’he posat al llit.

Dia 25 de desembre.

Quan m’he despertat aquest matí he estat pensant en com faria servir tots els diners que ens quedaven. He despertat la meva dona i hem posat els regals sota l’arbre de Nadal. Quan els nens s’han despertat han vingut ràpidament a veure els regals que tenien. Tots han estat molt contents amb el seu respectiu regal. A la Júlia, els pantalons li anaven una mica curts i li hem dit que els aniríem a canviar. Ens hem passat tot el matí al menjador, els nens jugaven i nosaltres miràvem el televisor i parlàvem. Hem dinat força aviat. A la tarda hem anat amb el cotxe a fer una excursió per la muntanya i ens ho hem passat molt bé. Després, hem anat a la ciutat a llogar una pel·lícula i hem tornat a casa. Quan sopàvem jo he posat la pel·lícula i, quan hem acabat de mirar-la, hem anat a dormir.

Dia 27 de desembre.

Quan m’he aixecat avui em feia molt mal el cap. He despertar la meva dona i hem esmorzat. Els nens han vingut a esmorzar mitja hora més tard. Hem quedat que la Júlia i la meva dona anirien a canviar els pantalons i que jo em quedaria a casa amb els dos nens. Elles han marxat a les onze. Nosaltres hem començat a jugar amb les seves joguines noves. Però aviat s’han cansat de jugar-hi i hem anat a mirar la televisió. Cap a la una del migdia encara no havien tornat i jo he començat a fer el dinar. A les dues han arribat. Hem dinat l’arròs que jo havia cuinat. Quan hem acabat, la meva dona els ha dit que recollissin les coses de la taula i m’ha dit que anés a l’habitació amb ella. M’ha explicat que quan ha agafat els pantalons nous de la Júlia s’ha trobat un xec de 100.000 euros i que ja l’havia anat a ingressar en el banc. Estava tan desconcertat que m’ha vingut més mal de cap i m’he estirat al llit.

Dia 28 de desembre.

Avui m’he aixecat a les onze perquè ha sonat el despertador. Ja no em feia mal el cap, i no sabia si allò que m’havia dit la meva dona era un somni o era real. Quan he anat a la cuina no es sentia cap soroll i just quan he entrat han aparegut de sobte la meva dona i els meus fills amb barrets i tirant serpentines. Avui és el meu aniversari. Hem esmorzat un pastís boníssim i la meva dona m’ha regalat un rellotge preciós. Després, per celebrar-ho, hem anat a dinar a un restaurant del poble del costat. A la tarda hem anat a un concessionari de cotxes per que el nostre és molt vell i amb els diners que tenim ja ens en podem permetre un de nou. Hi ha hagut un cotxe que ens ha agradat molt a tots i hem dit que potser el compraríem, però que n’havíem de parlar. Hem tornat a casa que ja era nit i hem sopat. Després, com que tots estàvem molt cansats, hem anat a dormir.

Dia 5 de gener.

Aquest matí no m’he aixecat ni molt aviat ni molt tard. Ahir a la nit vaig decidir que deixava la feina de les mines i que em posaria a buscar-ne una altra. Ara que tenim tants diners ens podem permetre que jo estigui algun temps sense treballar. Quan estava esmorzant la família s’ha anat despertant i anàvem venint a esmorzar. Quan ja estàvem tots asseguts a taula els he dit que avui aniria a comprar el cotxe que tant ens va agradar a tots. Quan ja he tingut el cotxe, he anat a la ciutat, he comprat un ordinador, un mp4 per en Marc, un mòbil per a la Júlia, un joc de la consola per en Pau i una mica de roba per a tots. Quan he arribat a casa he amagat els regals, els he ensenyat el cotxe i després hem sopat.

Dia 6 de gener.

Avui el matí encara estava al llit i he sentit molt de soroll. Els nens ja s’havien despertat i havien obert els regals. He anat ràpidament cap al menjador i estaven tots contemplant el nou ordinador. Estaven molt contents. L’hem posat a l’escriptori de pis de dalt i hem estat provantlo una bona estona. Després els he explicat que deixava el treball a les mines i encara s’han posat més contents. Mentre dinàvem he pensat que el refrany que diu que la sort no ve mai sola és veritat. Perquè hem guanyat molts diners i perquè he pogut deixar la feina a la mina.