Decret Escolaritzacio

Núm. 88 - any 20 - 10.12.2008

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Decret Vist l’article 28 del text refós de la Llei qualificada de la nacionalitat, aprovada per decret legislatiu de 28 març del 2007; Atès que les persones interessades han acreditat fefaentment que han perdut la nacionalitat d’origen en aplicació del que es preveu en l’article 38 i han emès la declaració jurada corresponent, El Govern

Decreta Reconèixer la nacionalitat andorrana amb plenitud de drets polítics a les persones relacionades a la llista següent: Portell Renom, Pedro, amb efectes des del 16 de juliol del 2008 L’adquisició de la nacionalitat andorrana de les persones interessades té efectes a partir de la data en què aquestes han perdut la nacionalitat o les nacionalitats que tenien. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 3 de desembre del 2008 Albert Pintat Santolària Cap de Govern

Decret de regulació de l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat en centres públics d’educació ordinària Exposició de motius Andorra ha estat un país capdavanter en la integració social de les persones amb discapacitat. Iniciatives socials i cíviques, institucions com l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, els centres dels tres sistemes educatius presents al país i tots els professionals del món de l’educació han esmerçat molts esforços i han acumulat moltes experiències meritòries de reconeixement social i polític.

El Govern d’Andorra ha portat a terme al llarg dels anys una política educativa adreçada a assolir que l’alumnat amb discapacitat pugui disposar dels seus drets i d’unes mesures de suport que els garanteixi una resposta adequada a les seves necessitats educatives específiques. Aquesta voluntat es veu reflectida en les disposicions legals en matèria educativa en què s’inclouen orientacions respecte a la resposta pedagògica que cal preveure per a l’escolarització d’aquest alumnat. En afegir-se el 2 de gener de 1996 a la Convenció sobre els drets de l’infant, del 20 de novembre de 1989, l’Estat andorrà es compromet a reconèixer el dret dels infants mentalment o físicament discapacitats a rebre les atencions especials segons les seves necessitats per tal de viure dignament, afavorint la seva autonomia i facilitant la participació activa en la vida de la comunitat. La Constitució del Principat d’Andorra proclama un conjunt de drets i deures que afecten tota la ciutadania, i per tant, també les persones que tenen algun tipus de discapacitat. En concret, i pel que afecta aquest document, manifesta el dret de tota persona a l’educació i el deure dels poders públics de crear les condicions que garanteixin el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la seva dignitat, respectant el dret que tenen les famílies d’escollir el tipus d’educació que hagin de rebre els seus fills o filles. La Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993, regula, en els articles 8 i 9, que l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials es regirà pel principi d’integració i que tenen el dret de rebre una orientació escolar i professional, així com percebre els ajuts necessaris per tal de compensar possibles mancances de tipus familiar, econòmic, social i cultural. La Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, fixa principis d’actuació, estableix programes preventius i mecanismes generals i específics adreçats a aconseguir que disposin dels seus drets i de les seves llibertats. També vetlla perquè puguin exercir els deures que els

4311

corresponen com a ciutadans i que exigeix la dignitat humana, tot evitant qualsevol tipus de discriminació per raó de la discapacitat. En els articles 2 i 4 defineix els termes de disfunció, discapacitat i handicap, així com la necessitat de fixar reglamentàriament els graus de menyscabament de les capacitats físiques, psíquiques i sensorials i dels altres factors configuradors de l’handicap. L’article 28 exposa la creació la Comissió Nacional de Valoració (en endavant, Conava), que assumeix les funcions de diagnòstic i valoració del grau de menyscabament per tal d’orientar i determinar l’accés als programes, els serveis, les prestacions i altres actuacions per a persones amb discapacitat; correspon als pares o representants legals fer-ne la sol·licitud. Aquesta Comissió queda regulada en el Decret d’aprovació del Reglament de regulació de la Conava i d’establiment dels criteris i els barems per al diagnòstic i la valoració de les disfuncions, les discapacitats i els handicaps, del 18 d’agost del 2004. En l’article 14, la Llei reconeix la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat en l’accés a l’educació i estableix els principis bàsics per a la seva escolarització. L’article 26 defineix que el finançament dels programes, els serveis i les prestacions es regeix pel principi de coresponsabilitat entre la persona afectada, els familiars obligats i els poders públics. El Govern d’Andorra, al llarg dels anys, ha establert convenis successius amb el Patronat de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell per tal d’atendre les persones amb discapacitat a través de diversos programes específics. Actualment, l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat es concreta mitjançant el suport del programa Progrés, en escoles ordinàries, i del programa Edes, a la institució especialitzada. L’últim conveni es va signar el 24 d’abril del 2002. L’ONU, en la seva Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, del 13 de desembre del 2006, es proposa de promoure, protegir i garantir els drets humans i les llibertats fonamentals de les persones amb discapacitat, així com fomentar el respecte per la seva dignitat.

4312

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

Núm. 88 - any 20 - 10.12.2008

En l’article 24, reconeix el dret a l’educació de les persones amb discapacitat i explicita el compromís dels estats membres de garantir un sistema educatiu inclusiu a tots els nivells i l’educació al llarg de tota la vida.

Aquest Decret pretén establir un conjunt de dispositius de garantia que actuïn en els entorns que afecten la vida d’aquest alumnat i el situï en igualtat de condicions per a l’exercici efectiu dels seus drets i deures.

extraordinaris de què pot disposar l’alumnat amb discapacitat en funció de les seves necessitats.

El ministeri encarregat de l’educació assumeix els principis que regeixen l’educació inclusiva. És imprescindible, per assolir una escola inclusiva, la participació i la presa de decisions conjunta de tots els membres de la comunitat educativa amb l’objectiu d’educar tot l’alumnat dins del marc d’una escolarització ordinària i de superar les barreres que es poden trobar al llarg de la seva trajectòria escolar. L’actuació en el marc educatiu ordinari comporta proporcionar serveis i programes educatius apropiats que siguin estimulants i adequats a les capacitats i les necessitats de tot l’alumnat.

A proposta del Ministeri d’Educació, Formació Professional, Joventut i Esports, el Govern, en la sessió del 3 de desembre del 2008, aprova el Decret d’escolarització d’alumnes amb discapacitat en escoles ordinàries.

1. Cal garantir els principis de respecte per la diferència, l’acceptació de les persones amb discapacitat, la participació plena i efectiva en el marc d’una escola inclusiva, la igualtat d’oportunitats, l’accessibilitat i la no-discriminació.

Capítol primer. Objectiu, destinataris, definicions i principis generals

2. Cal garantir les mesures de suport necessàries per reduir les barreres en l’aprenentatge i assegurar la plena participació de l’alumnat amb discapacitat en la comunitat educativa.

És en el context escolar, familiar i social on es troben les autèntiques potencialitats que faran possible que l’alumne amb necessitats educatives específiques derivades d’una discapacitat sigui inclòs en la comunitat. La pregunta que caldrà plantejar-se, una vegada assegurades les atencions específiques i individuals que requereix l’alumne, serà veure com s’ordena el context escola i comunitat, com s’articulen, es potencien i s’optimitzen els recursos, quins canvis cal generar en la pràctica educativa dels centres escolars, del professorat de les aules, del professorat com a persones individuals, dels iguals i fins i tot del mateix alumnat amb discapacitat, perquè sigui possible una inclusió educativa adequada. Són les barreres de l’aprenentatge que posa el medi escolar, familiar i social les que cal remoure per tal que sigui possible una escola on tinguin cabuda totes les persones. Amb tot aquest bagatge legal, social i educatiu, es fa necessari disposar d’un decret que té com a finalitat l’exposició dels principis sobre els quals s’ha de basar la resposta educativa adreçada a l’alumnat amb discapacitat així com la regulació dels procediments, de la planificació i de l’atorgament dels recursos educatius específics que comporta la seva escolarització als centres educatius públics.

Article 1 Objectiu Aquest Decret regula la resposta educativa específica que requereix l’escolarització de l’alumnat discapacitat en centres públics d’educació ordinària. Article 2 Destinataris i definicions 1. Aquest Decret és d’aplicació a alumnes amb discapacitat residents a Andorra escolaritzats en centres públics d’educació ordinària en els nivells de maternal, primera ensenyança, segona ensenyança, formació professional i batxillerat. 2. Entenem per alumne amb discapacitat la persona que, per disfunció, discapacitat i handicap té necessitats específiques valorades per la Comissió Nacional de Valoració (en endavant, Conava) que la fan creditora de mesures i accions extraordinàries per aconseguir la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu. 3. D’acord amb la normativa vigent relativa a la garantia dels drets de les persones amb discapacitat, cal remetre’s a la Classificació internacional de disfuncions, discapacitats i handicaps que es troben a l’article 2. 4. S’entén per respostes educatives específiques adreçades a l’alumnat amb discapacitat les accions educatives i els suports especialitzats que requereix l’alumne per al ple desenvolupament de les seves capacitats. 5. S’entén per suport especialitzat el conjunt de recursos humans i materials

Article 3 Principis generals

Capítol segon. Disposicions generals Article 4 Criteris generals 1. El ministeri encarregat de l’educació té com a missió impulsar accions destinades a la prevenció de les discapacitats i a detectar-les de manera precoç, a promoure innovacions educatives i a facilitar estratègies, recursos i estructures per aconseguir escoles cada vegada més inclusives. 2. El ministeri encarregat de l’educació garanteix l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat en l’entorn més normalitzat possible, tenint en compte la sol·licitud dels pares o representants legals de l’alumne. 3. El ministeri encarregat de l’educació, a través dels seus departaments i dels convenis establerts amb institucions especialitzades, ha de garantir les accions necessàries per fer possible el desenvolupament de tot el que s’estableix en aquest Decret. 4. Tots els centres educatius públics presents al país tenen l’obligació d’admetre els alumnes amb discapacitat, en igualtat de condicions amb la resta de l’alumnat, així com fomentar el desenvolupament d’actituds de respecte i de solidaritat en tota la comunitat educativa. 5. Les institucions especialitzades han de garantir la qualitat i l’especialització de la intervenció de tots els professionals en matèria d’educació especialitzada.

Núm. 88 - any 20 - 10.12.2008

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

6. Es creen les comissions d’escolarització de cada sistema educatiu com a òrgans reguladors de les accions educatives específiques de l’alumnat amb discapacitat per tal de garantir la seva escolarització en condicions adequades a les seves necessitats i en l’entorn més normalitzat possible. Article 5 Valoració de la discapacitat 1. Tots els professionals de l’educació han de vetllar i col·laborar per a una detecció precoç de possibles alumnes amb discapacitat. En el cas de sospitar que un alumne té una discapacitat susceptible de provocar-li un grau de menyscabament suficient per haver de requerir suports especialitzats, la direcció del centre, amb la col·laboració dels equips d’intervenció psicopedagògica, orienta les famílies vers un diagnòstic i una valoració per part de la Conava. 2. La Conava és l’òrgan nacional amb competències per diagnosticar i valorar les disfuncions, les discapacitats i els handicaps, per determinar el grau de menyscabament, la modalitat d’escolarització i, si escau, el programa de suport en què s’inscriu l’alumne. La resolució s’efectua a partir dels informes mèdics, psicopedagògics i socials pertinents, tal com estableix el reglament corresponent. 3. La valoració psicopedagògica ha d’incloure una avaluació individualitzada de l’alumne, tenint en compte les capacitats cognitives i el nivell de desenvolupament de les seves competències que poden afectar la seva situació educativa. Les conclusions han d’orientar la modalitat d’escolarització més adequada. L’àrea de psicopedagogia és l’encarregada d’emetre l’informe psicopedagògic pertinent. 4. El representant del ministeri encarregat de l’educació a la Conava és un psicòleg, pedagog o psicopedagog del ministeri competent en matèria d’educació. L’Àrea de Psicopedagogia comunica la resolució de la Conava a la direcció del departament encarregat de l’escolarització dels alumnes amb discapacitat, a la direcció del sistema educatiu concernit i a la direcció de la institució especialitzada concernida.

5. L’àrea de psicopedagogia és l’encarregada, en l’àmbit educatiu, de centralitzar les valoracions i les resolucions de la Conava respecte de l’alumnat amb discapacitat. Article 6 Modalitat d’escolarització 1. Hi ha dues modalitats d’escolarització, en centres educatius d’educació ordinària i en centres d’educació especial. 2. La Conava determina la modalitat d’escolarització més adient per a cada alumne, d’acord amb la valoració de la discapacitat i la sol·licitud de la família. 3. L’escolarització en centres d’educació especial s’adreça a alumnes que tenen necessitats educatives específiques que requereixen suports humans i materials especialitzats de caràcter intensiu i que no permeten l’escolarització en un centre ordinari. El funcionament i l’organització d’aquests centres s’han de preveure en la seva reglamentació específica. Article 7 Comunicació amb les famílies 1. Cada sistema educatiu concreta, a través de la comissió d’escolarització corresponent, els mecanismes de comunicació amb les famílies dels alumnes amb discapacitat respecte a les decisions preses en aquesta comissió. 2. Els representants legals poden sol·licitar per escrit a la presidència de la comissió d’escolarització una revisió de les decisions preses. 3. Els centres educatius tenen l’obligació d’informar, i si escau orientar, les famílies sobre l’escolarització dels alumnes amb discapacitat, així com els procediments que implica d’acord amb les especificitats de cada sistema educatiu. 4. Tots els professionals implicats en l’escolarització de l’alumne amb discapacitat han de col·laborar en la creació d’un clima de confiança i cooperació amb les famílies, necessari per al ple desenvolupament de l’alumne. Article 8 Tractament de la informació 1. El tractament i la comunicació de la informació relativa a l’alumnat amb dis-

4313

capacitat es regeixen segons la normativa vigent relativa a la protecció de dades. 2. Els professionals que, en el marc de la seva feina, necessiten aquesta informació en garanteixen la confidencialitat i un ús d’acord amb les finalitats tècniques requerides. Capítol tercer. Tipus de discapacitat i tipus d’escolarització Article 9 Tipus de discapacitat Seguint els criteris i els barems d’avaluació de la discapacitat establerts en el Reglament regulador de la Conava, es diferencien els tipus de discapacitat següents: 1. Discapacitat psíquica a) Alumnat amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament Són els alumnes que tenen un retard mental que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys. b) Alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament Són els alumnes que tenen una pertorbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament: habilitats per a la interacció social, per a la comunicació i per a la capacitat simbòlica. Inclouen el trastorn autista o autisme, la síndrome d’Asperger, la síndrome de Rett, el trastorn desintegratiu de la infància i el trastorn generalitzat del desenvolupament (no altrament especificat); són trastorns identificables des de la primera infància. 2. Discapacitat física Entenem per alumnes amb discapacitat física els que tenen necessitats educatives específiques derivades d’una disfunció motriu i/o orgànica. a) La disfunció motriu fa referència a una dificultat permanent o transitòria en l’aparell motriu deguda a una anomalia osteoarticular, muscular o ner-

4314

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

viosa que limita en diferent grau les activitats de la vida diària. b) La disfunció orgànica inclou les alteracions derivades de malalties greus i/o cròniques que afecten els sistemes vitals de la persona i limiten en diferent grau les activitats de la vida diària. 3. Discapacitat sensorial Entenem per alumnes amb discapacitat sensorial els que tenen necessitats educatives específiques derivades d’una disfunció auditiva i/o visual. a) La disfunció visual fa referència a una alteració de l’aparell visual que pugui existir com a conseqüència de tenir afeccions o malalties oculars i/o neurooftalmològiques. b) La disfunció auditiva inclou les discapacitats provocades per la pèrdua permanent de l’audició. 4. Discapacitat derivada de malaltia mental Entenem per alumnes amb discapacitat derivada de malaltia mental els que tenen necessitats educatives específiques derivades d’un trastorn mental. a) La valoració de la malaltia mental es fa a partir del diagnòstic especialitzat d’acord amb els grans grups de trastorns mentals inclosos en els sistemes de classificació acceptats universalment. b) El trastorn mental fa referència a un conjunt de símptomes psicopatològics identificables que interfereixen de manera significativa en el desenvolupament global de l’alumne. 5. Discapacitat per a la comunicació verbal Entenem per alumnes amb discapacitat per a la comunicació verbal els que tenen necessitats educatives específiques derivades de trastorns del llenguatge. a) La valoració de la discapacitat en la comunicació verbal es fa a partir del diagnòstic especialitzat dels trastorns de llenguatge i de la descripció de les competències actuals en la capacitat de comunicació.

b) Es considera discapacitat per a la comunicació verbal els trastorns de llenguatge que ocasionen una limitació significativa en la capacitat de comunicació global de la persona. 6. Discapacitat múltiple Tenen discapacitat múltiple els alumnes que tenen limitacions significatives derivades de diversos tipus de discapacitat. Article 10 Tipus d’escolarització en centres educatiu públics d’educació ordinària 1. Hi ha tres tipus d’escolarització en centres educatiu públics d’educació ordinària. La comissió d’escolarització és la que determina el tipus d’escolarització més adient, d’acord amb la valoració de les necessitats educatives específiques de cada alumne. a) Escolarització en aules ordinàries Aquest tipus d’escolarització s’adreça a l’alumnat amb discapacitat de maternal, primera i segona ensenyança que poden seguir el programa del nivell educatiu corresponent amb adaptacions curriculars significatives i que a maternal i primera ensenyança estan més del 50% de les hores lectives dins de l’aula ordinària. Pel que fa als nivells educatius de formació professional i batxillerat, aquest tipus d’escolarització s’adreça a alumnes amb discapacitat que poden seguir el programa del nivell educatiu totalment dins l’aula ordinària amb els suports especialitzats pertinents. b) Escolarització en aules estables Aquest tipus d’escolarització s’adreça a l’alumnat de primera i segona ensenyança amb una discapacitat psíquica important i que necessita un programa específic, així com una ajuda constant i individualitzada. Tanmateix, l’alumne s’adscriu a una aula ordinària de referència en què s’ha de potenciar la seva participació. L’aula estable ha de tenir la consideració d’una aula més, amb un espai físic propi aprovat pel ministeri encarregat de l’educació, el qual s’encarrega de la seva adequació i de la gestió del transport escolar, si escau. El material pedagògic es-

Núm. 88 - any 20 - 10.12.2008

pecífic per al desenvolupament del programa és a càrrec del mateix centre. La comissió d’escolarització de cada sistema educatiu ha d’aprovar la creació o el tancament d’aules estables d’acord amb el nombre d’alumnes amb aquest perfil. La ràtio mínima de l’aula estable serà de tres alumnes i la màxima, de sis. c) Escolarització hospitalària i domiciliària L’escolarització hospitalària té lloc quan els alumnes amb discapacitat es troben ingressats en establiments hospitalaris d’Andorra i el seu estat ho permet. L’escolarització domiciliària té lloc quan els alumnes amb discapacitat es troben immobilitzats a casa i el seu estat ho permet. Aquest tipus d’escolarització es pot sol·licitar a la comissió d’escolarització quan afecta un període superior a tres mesos del calendari escolar. Capítol quart. Comissions d’escolarització Article 11 Funcions Les comissions d’escolarització tenen les funcions següents: a) Acordar el tipus d’escolarització, assignar el centre educatiu, les accions educatives i el conjunt de suports especialitzats basant-se en la valoració psicopedagògica de les necessitats educatives específiques, en els criteris establerts en aquest Decret i en els convenis establerts amb les institucions especialitzades. b) Establir criteris concrets d’actuació respecte a l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat, d’acord amb els principis generals d’aquest Decret, i vetllar perquè tinguin una aplicació adequada als centres educatius. c) Elevar propostes al ministeri encarregat de l’educació sobre l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat. A aquest efecte, la direcció del departament encarregat de l’escolarització dels alumnes amb discapacitat convoca reunions periòdiques amb les direccions dels sistemes educatius.

Núm. 88 - any 20 - 10.12.2008

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

d) Proposar l’assignació d’un centre escolar o sistema educatiu diferent del sol·licitat per la família quan les necessitats educatives específiques de l’alumne ho requereixen. Article 12 Composició Són membres permanents de les comissions d’escolarització la direcció encarregada de l’escolarització dels alumnes amb discapacitats o una persona delegada, el representant del sistema educatiu o una persona delegada, el cap d’àrea de psicopedagogia, un inspector del nivell educatiu concernit, una representació de les institucions especialitzades concernides, una representació dels centres educatius i una representació dels professionals encarregats de la intervenció psicopedagògica. Hi pot haver altres components en funció de l’organització de cada sistema educatiu. Article 13 Funcionament Cada comissió d’escolarització disposa d’un reglament que n’estableix el funcionament, els membres que la componen, els procediments d’actuació i els criteris d’intervenció. Aquest reglament ha de ser aprovat per la direcció del departament encarregat de l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat. Capítol cinquè. Escolarització ordinària i necessitats educatives específiques Article 14 Valoració de les necessitats educatives específiques i dels recursos especialitzats 1. La valoració de les necessitats educatives específiques es fa mitjançant una avaluació psicopedagògica que queda recollida en el dictamen d’escolarització que inclou les competències curriculars significatives actuals de l’alumne, les necessitats educatives específiques derivades de la discapacitat i la proposta justificada dels suports i els recursos especialitzats. 2. És competència dels professionals encarregats de la intervenció psicopedagògica dels sistemes educatius l’elaboració del dictamen d’escolarització i

4315

de fer-lo arribar al seu representant a la comissió d’escolarització. En cas que l’alumne estigui ja escolaritzat al centre, cal la col·laboració de l’equip educatiu de l’alumne.

3. El psicopedagog és l’encarregat d’aportar la informació dels professionals de la intervenció especialitzada a l’equip educatiu i recollir les decisions que es prenen.

3. Cal elaborar el dictamen d’escolarització al final de cada nivell educatiu i en cas de canvi de sistema educatiu. A demanda de la comissió d’escolarització o del centre educatiu de l’alumne, es pot efectuar una revisió del dictamen abans del termini previst.

4. La tutoria l’exerceix el mestre professor del seu grup classe amb la col·laboració dels professionals especialitzats segons les necessitats. En el tipus d’escolarització en aula estable, la tutoria es comparteix entre el tutor de l’aula ordinària de referència i l’educador especialitzat responsable de l’aula estable.

4. En el cas d’alumnes de nova incorporació, l’àrea de psicopedagogia elabora una estimació de recursos provisional a partir de la valoració psicopedagògica realitzada per a la Conava. Aquesta estimació té una validesa màxima d’un trimestre. 5. Per a determinats recursos especialitzats es requereixen altres informes que completaran el dictamen d’escolarització (fisioteràpia i logopèdia extraordinària). 6. Davant de canvis significatius en les necessitats educatives específiques de l’alumne, la direcció del centre pot presentar una demanda de modificació de recursos que inclou una justificació psicopedagògica i altres informes que es considerin oportuns. 7. La comissió d’escolarització analitza i valora els dictàmens d’escolarització i les demandes de modificació de recursos i emet una resolució. 8. La comissió d’escolarització remet la informació tècnica presentada i la resolució acordada al centre educatiu corresponent i n’informa degudament les famílies. Article 15 Equip educatiu de l’alumnat amb discapacitat 1. L’equip educatiu de l’alumnat amb discapacitat està format per l’equip educatiu del grup classe, el psicopedagog, l’educador i els especialistes de la institució especialitzada. 2. L’equip directiu del centre és l’encarregat de convocar una reunió d’equip educatiu com a mínim un cop al semestre amb la finalitat de fer un seguiment de l’alumnat amb discapacitat.

Article 16 Programes escolars de l’alumnat amb discapacitat 1. El currículum de referència i les adaptacions curriculars a) El currículum de referència per a l’alumnat amb discapacitat és el programa del nivell educatiu corresponent amb adaptacions curriculars. Les adaptacions curriculars individuals segueixen la normativa vigent en cada sistema educatiu. b) Per als alumnes de maternal, primera i segona ensenyança que no poden seguir el currículum de referència amb adaptacions curriculars individuals significatives, el ministeri encarregat de l’educació ha d’elaborar un programa específic. 2. Avaluació i certificació a) Els processos d’avaluació de l’aprenentatge d’un alumne amb discapacitat han de seguir els procediments establerts per a tots els alumnes en cada sistema educatiu. b) L’avaluació ha de fer referència als objectius establerts en el projecte personal d’escolarització de l’alumne i a la seva evolució. c) L’educador i l’especialista participen en l’avaluació de les àrees on intervenen. d) La metodologia d’avaluació s’ha d’adaptar a les necessitats específiques de cada alumne amb discapacitat. e) Cada sistema educatiu ha de preveure mecanismes d’adaptació per fer exàmens oficials que permeten obtenir una certificació.

4316

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

3. Promoció i permanència a) L’escolarització dels alumnes amb discapacitat comença i finalitza a les edats establertes d’acord amb la legislació vigent de cada sistema educatiu. b) La comissió d’escolarització és l’òrgan competent per autoritzar la permanència extraordinària en un cicle o en un nivell educatiu, a partir de la sol·licitud justificada del centre i amb la conformitat dels representants legals de l’alumne. Article 17 Projecte personal d’escolarització 1. El projecte personal d’escolarització s’elabora per a cada curs escolar i ha d’incloure: a) El recull de les decisions sobre el currículum específic de l’alumne i les modificacions que escaiguin, d’acord amb l’avaluació psicopedagògica realitzada i el context educatiu on s’escolaritza. b) La planificació de les accions educatives: l’horari detallat de l’alumne, del seu grup classe de referència i dels professionals que hi intervenen. c) Els plans de treball dels professionals de suport especialitzat. d) L’avaluació de l’alumne segons la legislació vigent. 2. Cada sistema educatiu elabora el seu propi model de projecte personal d’escolarització per a alumnes amb discapacitat. Aquest model, juntament amb la definició de les responsabilitats dels agents implicats, ha de comptar amb l’aprovació de la comissió d’escolarització. 3. L’equip educatiu de l’alumne amb discapacitat és l’encarregat d’elaborar el projecte personal d’escolarització. Els professionals encarregats de la intervenció psicopedagògica de cada sistema educatiu en coordinen l‘elaboració. 4. L’equip directiu ha de vetllar per tot el procés d’elaboració i seguiment del projecte personal d’escolarització, el qual ha de tenir el seu vistiplau; també és responsable, conjuntament amb la direcció dels professionals de la institució especialitzada concernida, de l’elaboració de l’horari escolar de l’alumne amb discapacitat.

5. L’àrea d’inspecció del ministeri encarregat de l’educació és responsable de la supervisió de l’adequació de l’horari amb els suports atorgats i de la seva coherència pedagògica. Article 18 Participació dels professionals de suport especialitzat als centres educatius ordinaris Cada sistema educatiu, juntament amb les institucions especialitzades, regula, mitjançant la comissió d’escolarització, la inclusió dels professionals especialitzats en la vida dels centres escolars on intervenen amb vista a: 1. Garantir la seva participació en les reunions dels equips educatius d’alumnes amb discapacitat. 2. Facilitar l’accés a la informació existent al centre sobre l’alumnat amb discapacitat, sempre que sigui pertinent per a la seva intervenció. 3. Assegurar la comunicació i la coordinació mitjançant la seva participació en els mecanismes existents als centres educatius. 4. Promoure la seva participació en òrgans encarregats de l’atenció a la diversitat al centre. 5. Facilitar la seva participació en activitats, sortides, projectes, festes i celebracions que es duen a terme als centres educatius. Capítol sisè. Suports i intervencions especialitzades El ministeri encarregat de l’educació garanteix els suports especialitzats mitjançant convenis amb les institucions especialitzades. La comissió d’escolarització és l’òrgan encarregat d’atorgar els suports especialitzats a partir de la sol·licitud del centre, la qual ha d’anar acompanyada de la documentació pertinent. La modificació dels suports atorgats, per qüestions organitzatives del centre o per aspectes pedagògics, ha de tenir el vistiplau de la comissió d’escolarització. Article 19 Suports en activitats d’aprenentatge 1. Els suports en activitats d’aprenentatge són les actuacions educatives espe-

Núm. 88 - any 20 - 10.12.2008

cialitzades d’acord amb el programa corresponent per tal de col·laborar amb l’equip educatiu en el desenvolupament de les competències curriculars i potenciar la conducta adaptativa. La intervenció amb l’alumne, l’orientació sobre estratègies i recursos específics i l’elaboració de material individualitzat formen part d’aquestes actuacions. 2. El suport en activitats d’aprenentatge el du a terme l’educador especialitzat. 3. Hi ha diverses tipologies d’intervenció de l’educador: a) Intervenció dins l’aula ordinària, que es fa sempre que sigui possible; amb la coordinació del responsable pedagògic corresponent. b) Intervenció fora de l’aula ordinària, amb grups d’alumnes amb necessitats educatives específiques similars o sessions individuals quan el cas ho requereix. c) Intervenció en altres activitats de la vida escolar quan tinguin la consideració d’activitat d’aprenentatge. 4. La intervenció de l’educador especialitzat segueix les accions consensuades amb l’equip educatiu de l’alumne i concretades en el seu projecte personal d’escolarització. 5. S’estableix un màxim de 12 hores d’educador per als alumnes escolaritzats en aules ordinàries. En el cas de les aules estables, l’assignació d’hores d’educador depèn de la concreció de l’estructura horària i dels perfils dels alumnes. Article 20 Suports en activitats de la vida escolar 1. Els suports en activitats de la vida escolar són actuacions de suport educatiu per als alumnes amb discapacitat per tal de fomentar l’autonomia, la participació i la seguretat en l’entorn escolar. Acompanyar, vetllar i col·laborar en activitats d’aula, d’esbarjo i d’habilitats d’autonomia personal formen part d’aquestes actuacions. 2. El suport educatiu en activitats de la vida escolar el du a terme l’auxiliar especialitzat. 3. Hi ha diverses tipologies d’intervenció de l’auxiliar:

Núm. 88 - any 20 - 10.12.2008

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

a) Suport dins l’aula ordinària o l’aula estable. b) Suport als espais de pati i de menjador. c) Suport en activitats d’educació física o altres activitats que només requereixen acompanyament. d) Suport en sortides. e) Suport en transport escolar. 4. La intervenció de l’auxiliar segueix les orientacions de qui té la responsabilitat pedagògica de l’espai on es desenvolupa l’activitat. Article 21 Suports en activitats d’educació física 1. Els suports en activitats d’educació física són les actuacions educatives especialitzades dins l’àrea d’educació física d’acord amb el programa corresponent per tal de col·laborar en el desenvolupament de les competències específiques de l’àrea. La intervenció amb l’alumne, l’elaboració i l’aplicació de programacions especialitzades d’educació física, com també l’orientació sobre estratègies i recursos específics, formen part d’aquestes actuacions. 2. Els suports en activitats d’educació física els fa el monitor d’educació física o l’especialista d’educació física: a) El monitor d’educació física dóna suport especialitzat dins les sessions ordinàries d’educació física i porta a terme programacions especialitzades d’educació física per a alumnes que ho requereixen. La seva intervenció està sota la responsabilitat pedagògica del professional de l’àrea. b) L’especialista d’educació física dóna suport especialitzat dins les sessions ordinàries d’educació física, elab o r a , p or t a a t e r m e i a va lu a programacions especialitzades d’educació física per a alumnes que ho requereixen. 3. Les sessions de suport atorgades s’adeqüen en funció del sistema educatiu, del nivell, del context i de les necessitats educatives específiques de l’alumne en aquesta àrea: a) Intervenció especialitzada dins la sessió ordinària del grup classe.

b) Intervenció especialitzada específica, amb grups d’alumnes amb necessitats educatives específiques similars o sessions individuals quan el cas ho requereix. 4. La intervenció especialitzada en educació física segueix les accions consensuades amb l’equip educatiu de l’alumne i concretades en el seu projecte personal d’escolarització. Article 22 Intervencions especialitzades 1. Psicomotricitat a) Són intervencions especialitzades que tenen com a objectiu promoure i millorar la consciència de l’esquema corporal, la coordinació motriu, augmentar la confiança i el control en activitats de joc motriu, relacional i simbòlic. La intervenció amb l’alumne, l’elaboració i l’aplicació de programacions especialitzades de psicomotricitat i l’orientació sobre estratègies i recursos específics formen part d’aquestes actuacions. b) Les intervencions especialitzades en psicomotricitat les fan els psicomotricistes. c) Hi ha diverses tipologies d’intervenció del psicomotricista: I. Intervenció especialitzada dins la sessió ordinària de psicomotricitat del grup classe. II. Intervenció especialitzada específica, amb grups d’alumnes amb necessitats educatives específiques similars o sessions individuals quan el cas ho requereix. d) S’atorga aquest recurs a maternal a partir de l’avaluació psicopedagògica i de la proposta de recursos; a primera ensenyança, cal adjuntar una valoració de l’especialista en psicomotricitat de la institució especialitzada. e) Referents de sessions per nivells educatius: una sessió setmanal per als n ivells d e m a t e r n a l i p r i m e r a ensenyança. f) La intervenció psicomotriu segueix les accions consensuades amb l’equip educatiu de l’alumne i concretades en el seu projecte personal d’escolarització.

4317

2. Fisioteràpia a) Són les actuacions terapèutiques necessàries per prevenir, promoure, mantenir i recuperar les funcions motrius dels alumnes que ho requereixen. La intervenció amb l’alumne, l’elaboració i aplicació de plans de treball de fisioteràpia i l’orientació sobre estratègies i recursos específics formen part d’aquestes actuacions. b) S’atorga aquest recurs a partir de la sol·licitud del centre i d’un informe mèdic. c) El nombre de sessions setmanals i la durada s’ajusten d’acord amb l’informe del fisioterapeuta, que cal presentar a la comissió d’escolarització següent. d) La intervenció del fisioterapeuta ha de coordinar el seu pla de treball específic amb els professionals mèdics que segueixen l’alumne i s’ha de comunicar al psicopedagog. 3. Logopèdia a) Els logopedes proporcionen les actuacions terapèutiques necessàries per prevenir, promoure, mantenir i recuperar les funcions comunicatives i de representació del llenguatge en els alumnes que ho requereixen. A més, poden orientar i assessorar, si escau, sobre estratègies i recursos específics. b) S’atorga aquest recurs a partir de la sol·licitud del centre i d’una valoració psicopedagògica. c) Referents de sessions per nivells educatius: Maternal: sessions de 30 minuts (entre 2 i 4 sessions setmanals) Primera ensenyança: sessions de 45 minuts (entre 2 i 3 sessions setmanals) Segona ensenyança: sessions de 60 minuts (1 sessió setmanal). d) L’ampliació o la reducció del referent de sessions o la durada requereix un informe logopèdic. e) La intervenció logopèdica ha de seguir les accions consensuades amb l’equip educatiu de l’alumne i concretades en el seu pla personalitzat d’escolarització.

4318

Butlletí Oficial del Principat d’Andorra

4. Assessorament i orientació a) Intervenció d’assessorament i orientació en actuacions educatives especialitzades i terapèutiques. Els professionals en matèria d’educació especialitzada orienten i assessoren sobre programes, estratègies i recursos específics per a determinats alumnes (educador, logopeda, especialista d’educació física, psicòleg, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional). S’atorga aquest recurs a partir de la sol·licitud del centre i d’una valoració psicopedagògica. Article 23 Banc de recursos específics 1. El banc de recursos específics és un servei de préstec de mobiliari, estris específics i material informàtic del ministeri encarregat de l’educació, gestionat per l’àrea de psicopedagogia i que dóna resposta a les necessitats específiques d’alguns alumnes. 2. L’escola on està escolaritzat l’alumne que requereix el material en fa la demanda a l’àrea de psicopedagogia.

Disposició transitòria única Cada comissió d’escolarització disposa d’un any, a comptar de la publicació d’aquest Decret al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, per constituir-se i establir el seu propi reglament, així com els seus procediments d’actuació.

Disposició final primera El ministeri encarregat de l’educació ha de concloure els convenis o els acords als quals es refereix aquest Decret amb les autoritats educatives dels països dels quals depenen els sistemes educatius altres que l’andorrà.

Disposició final segona El ministeri encarregat de l’educació disposa de dos anys, a comptar de la publicació d’aquest Decret al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, per elaborar un programa específic per a alumnes amb una discapacitat que els impedeix seguir el currículum ordinari.

Disposició final tercera El ministeri encarregat de l’educació ha de regular l’escolarització d’alumnes amb discapacitat en centres educatius d’educació especial. Aquest Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 3 de desembre del 2008 Albert Pintat Santolària Cap de Govern

Decret pel qual s’aprova el reglament del museu nacional de l’automòbil Exposició de motius L’objectiu del present Reglament és regular, de conformitat amb la Llei 9/2003 de 12 de juny del Patrimoni Cultural d’Andorra, el funcionament del Museu Nacional de l’Automòbil així com l’ús dels espais i de la col·lecció permanent. El 13 d’abril de 1988, el Govern aprovava el reglament del Museu Nacional de l’Automòbil, situat a la Parròquia d’Encamp i quedava adscrit a la Conselleria d’Educació i Cultura, més endavant ministeri titular de la cultura, amb la finalitat de destinar-lo a “l’exposició pública de vehicles i accessoris, d’entitats públiques andorranes i de propietaris particulars, amb residència al Principat, per raó de la seva antiguitat, valor, raresa o altres especials característiques, mereixessin l’interès d’ésser exposats, per donar a conèixer el patrimoni automobilístic andorrà”. Per donar compliment a la dita Llei és necessari actualitzar-lo atès que l’estructura resulta inapropiada per a les necessitats actuals. El Museu mostra i divulga el patrimoni automobilístic d’Andorra en el sentit que constitueix un testimoni del desenvolupament històric i social d’Andorra, contribueix a la dinamització de la vida

Núm. 88 - any 20 - 10.12.2008

cultural d’Andorra i amplia les vies de projecció del patrimoni cultural d’Andorra i del Museu a l’exterior. El programa d’activitats del Museu s’orienta fonamentalment en la participació en les visites, en les exposicions temporals, en els tallers pedagògics i altres activitats d’animació i acció cultural. En aquest Reglament es contemplen els principis generals, les finalitats i els objectius del Museu i, es defineixen una sèrie de conceptes bàsics. Per dur a terme aquests objectius aquest Reglament s’estructura en 16 articles. A proposta del ministre Portaveu del Govern, de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats, el Govern, en la sessió del 3 de desembre del 2008,

Decreta Article únic S’aprova el Reglament del Museu Nacional de l’Automòbil, que entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició derogatòria Amb l’entrada en vigor d’aquest Reglament, queda derogat el Reglament del Museu Nacional de l’Automòbil del 13 d’abril de 1988.

Reglament del Museu Nacional de l’Automòbil Article 1 Objecte del reglament El reglament del Museu Nacional de l’Automòbil té per objectiu regular el funcionament del Museu i la difusió de la col·lecció permanent. Article 2 Definicions A efectes d’aquest reglament s’entén per: a) Museu: institució cultural permanent sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, que reuneix, adquireix, conser-