Comic Ossos Red01

Fet amb paper reciclat

Un còmic per conèixer i estimar els óssos Guió i il·lustracions de:

Per a més informació: www.sosossospirineu.org ~ www.ipcena.org ~ tel. i fax 973 26 37 93

-1-

-2-

-3-

-4-

-5-

-6-

Des de la seva aparició l’home ha conviscut estretament amb, l’ós bru Ursus arctos, Fa pocs anys que l’ós bru estava molt estés per les nostres terres però la pressió humana l’ha abocat a la pràctica extinció. Ara l’ós bru només viu al Pirineu. La seva població s’estima en una decena d’exemplars distribuïts entre Navarra, Osca, la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça Dibuix: Fundación Oso Pardo

Dibuix extret de La vida del oso de los Pirineos. WWF/Adena i FIEP

1 ap a p ar rim el a 1r lam ver hi ent a ve rn 2a ne ix pr em im av en 2n er t hi h a ve iv rn er n ac ió ós 3 sa se a p pa rim i cr ie ra a s ci ve ó ra

Dibuix extret de La vida del oso de los Pirineos. WWF/Adena i FIEP

El seu cos és gran, robust i pesat. El pes d’un ós bru mascle varia entre 80 i 300 kg, sent menor en les femelles. La llargada del cos varia entre 1’7 i 2’2 m. Té orelles i els ulls petits i el mussell afilat. Les potes anteriors són més curtes que les posteriors, és per això que l’ós corre perfectament pendent amunt. L’ós és plantígrad, és a dir, quan camina es recolza sobre la planta dels peus. Pot assolir una velocitat 50 km/h. El seu pelatge és marronós. L’ós bru és omnívor. Més de 3/4 parts dels aliments que menja són vegetals. A la primavera menja herbes i restes d’animals morts, a l’estiu fruits del bosc -nabius, o gerds-, a la tardor i l’hivern fruits secs - castanyes, aglans o fages- i alguna ovella. També menja formigues i mel, aliment pel qual sent gran delit. Localitza els aliments bàsicament per l’olfacte. Pot arribar a recorrer fins a 40 km. en una sola nit per buscar aliment.

Els óssos a partir dels tres anys poden començar a reproduir-se. A la primavera els óssos s’aparellen. Al gener, quan la mare encara es troba hivernant dins de l’ossera neixen els cadells. Per camada solen nèixer 1 o 2 cadells. Durant l’any següent l’ossa ensenyarà a les cries tot allò que necessiten conèixer per viure sols i després es separaran. Sovint només un osset de cada camada arriba a adult.

Dibuix extret de La vida del oso de los Pirineos. WWF/Adena i FIEP

Dibuix extret de La vida del oso de los Pirineos. WWF/Adena i FIEP

Dibuix: Fundación Oso Pardo

Durant la tardor l’ós bru es prepara per afrontar el dur hivern en que els aliments seran escassos. Menja fruits secs i algun animal acumulant reserves de greix. Arribat l’hivern l’ós bru es refugia en osseres per hivernar. El seu son hivernal es pot interrompre vàries vegades per buscar aliment. La hivernació dura des del desembre a març. L’ós bru deixa rastres -petjades, excrements i marques en els arbres- en el seu entorn. En la petjada es marca tota la planta del peu i els 5 dits. Els excrements varien d’aspecte, color i forma segons l’alimentació. Marques de les urpes, pèls o escorces arrencades són rastres que deixa en els arbres.

El territori que necessita l’ós bru varia entre 80 i 100 km2, depen de la disponibilitat d’aliment o refugi. Els mascles necessiten territoris més grans que les femelles. Any 1900, 100 óssos

Dibuix extret de La vida del oso de los Pirineos. WWF/Adena i FIEP

Any 1950, 40 óssos

Any 1980, 4 óssos

Any 1999, 6 óssos

Entre les comarques de la Val d'Aran, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça hi ha unes 40.000 ovelles. D’aquestes durant l’any 99, 2000 van morir per fenomens naturals -atacs de gossos silvestres, caigudes, llamps, etc.- mentre que per atacs de lós bru es calculen alvoltant de 20 ovelles.

L’ós bru es troba en perill d’extinció. Per aquest motiu es troba estrictament protegida. El 27 de setembre de 1997 un caçador francés va matar a l’osa Melba,prop de la Val d’Aran. L’ós viu en molts dels països més avançats del món -EEUU, Canada, Itàlia, … L’ós bru és una part del nostre patrimoni que hem de conservar entre tots. Dibuix: Daniel Olivera