Comentari De Text D'ausias March

El poema XXXIII va ser escrit per Ausiàs March (1397-1459), que va destacar per trencar definitivament amb la tradició trobadoresca. El que implica que els seus poemes parlessin del jo poètic i van ser els primers escrits totalment en llengua catalana. En el poema XXXIII, el poeta es dirigeix a plena de seny, que és el senyal, per explicar-li quin es el tipus d’amor que vol compartir amb ella. El que estima de la dona es el seu seny i la seva vida casta. El seu impuls amorós parteix de ‘enteniment i no pas del cos; per tant, el poeta optaa per un amor espiritual. Si no defalleix en el seu propòsit, serà el millor amador. El poema posa de manifest un conflicte intern, la lluita entre les dues natures de la persona: la que correspon al cos i la que correspon a l’esperit. Des de la concepció cristiana, aquest conflicte representa la lluita entre el be i el mal. Aquesta dualitat, principi bàsic de la filosofia amorosa de March, es reforça en la segona estrofa a través de la personificació de diversos components de la persona com si fossin forces totalment autònomes: l’inciten(<m’enpeny a estimar-vos l’enteniment>); l’atreuen (<m’atreu cap a vós un gest amigable>); l’incapaciten (), etc. Excepcionalment, en aquest fragment del poema, no hi trobem comparacions ni grans imatges plàstiques, recursos retòrics molt característics de la poesia d’Ausiàs March. El fragment que comentem, consta de dues octaves i una tornada de versos decasíl·labs amb censura després de la quarta síl·laba: el primer hemistiqui té quatre síl·labes i el segon, sis. La rima és assonant i creuada (ABBA CDDC) i combina la rima femenina (A i D) amb la rima masculina (B i C). Per acabar, dir que el poema destaca les característiques de la lírica d’Ausiàs March el qual pretén dignificar l’amor.