Classic Is Me S.estevez

Sergi

• Característiques generals. • Característiques socioculturals. • Simfonia clàssica. • Característiques de la música. • La Musica intrumental. • La Música vocal. • Instruments • Imatges.

• Revolució Francesa (1780). • Conseqüencies per la música. • Igualtat,llibertat i fraternitat. • Claratat,equilibri i senzillesa.

• La paraula Classicisme es deu a la tendéncia dels artistes • •

de l´època a imitar i revalorar els cánons estètics de les civilitzacions de la Grècia i Roma clàssiques. El Classicisme dura uns 60 anys aproximadament. Durant el clacissisme, la separació de les classes socials continua sent una característica principal. El poble cada vegada té més accés a la música. Els músics eren considerats uns criats que es veien obligats a escriure obres musicals que compleguesin als seus amos. La burgesia realitzava les seves manifestacions musicals, en petits cercles o d´una manera més oberta i amb una finalitat lucrativa. Amb el mecenatge de la burgesia, els compositors gaudeixen de més llibertat a l´hora de compondre.

• És una composició musical per a

orquestra estructurada en diversos moviments.

• Possibilitat econòmiques,els instruments

disponibles.Amb una secció de corda ,vent i percussió.

• Les melodies clàssiques acostumen a tenir pocs

ornaments i una estructura molt clara basada en frases curtes perfectament organitzades. • El ritme tendeix a ser regular i amb poques complicacions. • Desapareix el “baix continu” i perden importància les línies contrapuntístiques, i apareix el “baix Alberti” (consisteix a utilitzar acords arpegiats a la mà esquerra), molt utilitzat per D. Alberti. • El Classicisme ens brinda una harmonia clara on es van enllançant els acords seguint estrictament les bases de les funcions tonals, plenament consolidades.

• En el Classicisme, la música instrumental assoleix • • •

un punt àlgid en la història. Hi ha dos factors: Els avenços tecnològics, que permeten la creació de nous instruments i la millora dels antics. La implantació d´un nou estil d´orquestra, seguint l´exemple de l´orquestra de Mannheim. Dirigida per Johann Stamitz i els seus fills. Carl Philipp Emanuel Bach, fill de Bach, creà una forma directa de fer música instrumental, molt més propera a l´expressió íntima de l´autor i a les emocions del públic a qui anava adreçada.

.

• La música vocal és la música interpretada per un o

més cantants, amb o sense acompanyament instrumental, en la qual el cant és l’element que concentra l’interès principal de la composició. La música que utilitza el cant però no el situa en una posició preeminent dins del conjunt d’efectius sonors utilitzats, normalment es considera música instrumental (com per exemple el cor de veus femenines, sense text, al moviment final de Els Planetes de Gustav Holst. Un cas específic de la música vocal és aquella que no té cap acompanyament instrumental; ep el nom de música a cappella.

• L'orgue, el clavecí, el llaüt i la flauta dolça, cauen en desús.

•

•

El piano forte, el clarinet i la trompa s'ajusten a les noves exigències expressives. El violí adquireix cada vegada un protagonisme més gran i el violoncel evoluciona com a instrument solista i abandona el paper d'executant del baix continu. En un principi, la música de cambra la interpretaven aficionats. Com el seu nom indica, es tracta d'una música destinada als salons dels palaus. Posteriorment, augmenta la seva complexitat i es compon per a músics professionals i sales de concert. El quartet de corda és una de les agrupacions més característiques de l'època. Està format per violí I, violí II, viola i violoncel.