Cat Sol

· Llengua catalana 1

1

ÍNDEX (Per accedir a cada unitat cliqueu-li al damunt) Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat Unitat

didàctica didàctica didàctica didàctica didàctica didàctica didàctica didàctica didàctica didàctica

1 2 . 3 . 4 . 5 . 6 . 7 . 8 . 9 . 10

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

. . . . . . . . . .

3 25 48 69 92 115 136 159 181 210

Llengua catalana 1

· 2

· Llengua catalana 1

3

SOLUCIONARI U NITAT

DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE COMPRENSIÓ

LA

1

LECTURA

LECTORA

1. Qui és el narrador, és a dir, la persona que explica la història que has llegit? Com te l’imagines? El narrador és el noi que explica els seus records d’infantesa. La resta de l’activitat és oberta. 2. Quin és l’objecte que li fa venir a la memòria aquesta història? On el tenia desat? Com havia arribat al seu escriptori? La història li fan venir a la memòria unes plomes de lloro. Les tenia desades al calaix del seu escriptori. L’Enric havia deixat les plomes de lloro damunt de l’escriptori del narrador mentre li explicava l’anècdota del lloro i no es va recordar d’emportar-se-les. Llavors el narrador les va guardar dins un calaix. 3. Qui va ser el protagonista d’aquesta anècdota? Com la va conèixer, el narrador? El protagonista fou l’Enric, un dels millors amics del narrador. Al narrador la hi va explicar l’Enric davant la curiositat que va mostrar per conèixer-ne els fets, més per l’expressió entre trasbalsada i còmica de l’Enric que no pas per les plomes. 4. Quina és la imatge que el narrador ens transmet de l’Enric? Ens el descriu amb simpatia? Per què? És la imatge d’un noi obedient (fa el que li manen els

· Llengua catalana 1

4

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 1)

seus pares) i prudent (deixa la porta de la casa dels veïns ajustada perquè no hi pugui entrar el gos). Efectivament, ens el descriu amb simpatia. Perquè és un dels seus millors amics. 5. Quina és la imatge que el narrador ens transmet dels veïns que tenien el lloro? Ens els descriu amb simpatia? Per què? Ens transmet la imatge d’un matrimoni sense fills i poc sociable. No ens els descriu amb simpatia. Perquè tenien molt poca paciència amb els nens i amb els gossos. 6. Pels moviments de l’Enric i del Jack a casa dels veïns, creus que podríem imaginar-nos el desenllaç final? Comprova-ho completant aquesta breu explicació: L’Enric va ajustar la porta per evitar que el Jack s’introduís a la casa, tot i que el gos estava molt entretingut furgant pel jardí. De fet, el gos ja havia descobert el cos del lloro enterrat al jardí.

RESUMIM

L’ANÈCDOTA

7. Uns veïns de l’Enric que tenien un lloro van marxar uns dies de vacances i van demanar als pares del noi si els podien regar les plantes. Al cap d’uns dies l’Enric va anar a la casa dels veïns a regar. En acabar, va veure que el seu gos portava el lloro mort a la boca. Després de pensar-s’ho molt, el pare de l’Enric va decidir posar el lloro a dins la gàbia i no dir-ne res al veïns. Quan els veïns van tornar i van veure el lloro, van sortir cridant: –És increïble! És cosa de bruixeria. Se’ns havia mort el lloro i l’havíem enterrat al jardí. I ara ha aparegut a dins la gàbia.

·

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 2)

VOCABULARI 8. Els veïns de l’Enric, per enterrar el lloro, devien haver fet servir diversos estris que podem trobar en un jardí. Aquí en tens uns quants: a) el càvec; b) la mànega; c) la regadora; d) el rasclet; e) el rampí; f ) les tisores o estisores de retallar vores; g) el test o la torratxa. Relaciona cada estri amb el dibuix que el representa de la pàgina 13. a) el càvec (il·lustració 3); b) la mànega (1); c) la regadora (4); d) el rasclet (6); e) el rampí (7); f ) les tisores o les estisores de retallar vores (5); g) el test o la torratxa (2). 9. Ara omple els buits del text de sota amb la paraula que hi escau escollida entre les de l’activitat anterior. L’enterrament del lloro Primer de tot els veïns devien haver enretirat la fullaraca amb el rampí. Després devien haver fet un clot amb el càvec. Un cop ficat el lloro, el devien colgar amb la mateixa terra extreta arrosegant-la amb el rasclet. Finalment, en devien haver regat la terra amb la mànega (o la regadora) del jardí perquè s’endurís.

LITERATURA. ELS LA

GÈNERES

LITERARIS:

NARRATIVA

ACTIVITATS 1. Digues quin dels dos textos que hi ha a la pàgina 15 és un text literari, i digues també si està escrit en prosa o en vers. Raona la resposta. L’estrofa del poema de Josep Carner és el text literari; està escrit en vers. És un text literari perquè té una intenció artística, i està escrit en vers perquè el formen ratlles cur-

Llengua catalana 1

5

· Llengua catalana 1

6

LITERATURA. ELS LA

GÈNERES

NARRATIVA

LITERARIS:

(CONT. 1)

tes amb un nombre regular de síl·labes amb rima assonant dels versos parells. 2. Digues quines d’aquestes afirmacions són certes i quines són falses. a) Actualment considerem que la literatura és «tot allò fet amb lletres». Falsa. b) En un text literari hi ha d’haver una intenció artística. Certa. c) L’èpica és un gènere literari en què s’expressen els sentiments d’un escriptor. Falsa. d) Actualment, els grans gèneres literaris es classifiquen en narrativa, poesia i teatre. Certa. 3. Copia el text que hi ha a continuació i omple els buits amb les paraules escaients: Un text literari és un tipus de text que presenta una intenció artística. El text literari no serveix tan sols per comunicar coses útils, sinó principalment per dir les coses d’una manera bella. Antigament, els gèneres literaris es classificaven en tres grans grups: el gènere èpic, el gènere líric i el gènere dramàtic. Actualment corresponen a la narrativa, a la poesia i al teatre. 4. Creus que el text de la lectura «Unes plomes de lloro» és un conte? Intenta donar-ne tres raons d’acord amb la definició de conte que has llegit en aquesta unitat didàctica. Sí, és un conte. Perquè és una narració curta en què intervenen pocs personatges i presenta una trama senzilla. 5. Corregeix els errors del text següent, marcats en negreta. El conte és una narració curta que està escrita en prosa. El narrador presenta uns fets, uns ambients i uns personatges en una trama senzilla. 6. La papallona és un insecte que té les ales grosses i de colors, que surt d’una larva o cuc. Converteix aquest text en un text literari. Pots fer una poesia o una narració en què el protagonista sigui

·

LITERATURA. ELS LA

GÈNERES

NARRATIVA

LITERARIS:

(CONT. 2)

aquest insecte. Vés amb compte a explicar-ne ordenadament els fets i les accions dels personatges. Activitat de redacció. 7. A partir d’un objecte que et porti algun record, escriu un conte que s’assembli al de la lectura. Activitat de redacció.

LÈXIC. L’ALFABET ACTIVITATS ORALS 8. Digues el nom de les lletres següents: h, k, n, q, v, w, x, y. La hac, la ca, la ena, la cu, la ve baixa, la ve doble, la ics o la xeix, la i grega. 9. Llegeix en veu alta les sèries següents ordenant les lletres alfabèticament. a, c, b, e, d, f: a, be, ce, de, e, efa; g, j, h, i, k, l: ge, hac, i, jota, ca, ela; p, t, q, s, r, u: pe, cu, erra, essa, te, u; e, g, f, h, j, i: e, efa, ge, hac, i, jota; l, n, p, m, o, q: ela, ema, ena, o, pe, cu; u, w, x, y, v, z: u, ve baixa, ve doble, ics o xeix, i grega, zeta. 10. Digues si les paraules de cadascuna de les sèries següents estan ordenades alfabèticament. En cas contrari, ordena-les. canvi, canya, cap: sí. palla, pàl·lid, paller: no; ordre correcte: palla, paller, pàl·lid. pla, plaça, placa: no; ordre correcte: pla, placa, plaça. caure, cavall, cavar: sí. carro, carpeta, carta: no; ordre correcte: carpeta, carro, carta. assassí, asseure, asterisc: sí.

Llengua catalana 1

7

· Llengua catalana 1

8

LÈXIC.

L’ALFABET

(CONT. 1)

11. Explica com s’ha format la paraula alfabet i com s’ha format la paraula abecedari. La paraula alfabet s’ha format amb les dues primeres lletres de l’alfabet grec: α (alfa) i β(beta). La paraula abecedari s’ha format a partir les quatre primeres lletres del nostre alfabet. 12. Si la primera paraula d’una pàgina del diccionari és rosada i l’última és rumb, quines de les següents no hi apareixeran? rusc ruixat rosca rovell rosa rossinyol romaní rumor rude rosari rosegador rumba roser rugbi No hi apareixen rusc, rosa, romaní, rumor, rumba.

ACTIVITATS

ESCRITES

13. Fes l’índex alfabètic d’un atles en què apareixen les poblacions següents: Perpinyà, la Seu d’Urgell, Figueres, Olot, Berga, Girona, Balaguer, Manresa, Lleida, Sabadell, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Reus, Tarragona, Tortosa, Amposta. Fixa’t: l’Hospitalet de Llobregat, a l’índex, s’escriurà així: Hospitalet de Llobregat, l’ Amposta; Balaguer; Barcelona; Berga; Figueres; Girona; Hospitalet de Llobregat, l’; Lleida; Manresa; Olot; Perpinyà; Reus; Sabadell; Seu d’Urgell, la; Tarragona; Tortosa; Vilafranca del Penedès. 14. Un índex bibliogràfic és una relació de llibres ordenats alfabèticament a partir dels cognoms dels autors. Els títols dels llibres s’escriuen en cursiva i, quan els escrivim a mà, els hem de subratllar. Fixa’t en quin ordre es presenta la informació:

·

LÈXIC.

L’ALFABET

(CONT. 2)

– Fuster, Jaume: Les cartes d’Anna. Barcelona: Barcanova, 1996. D’acord amb aquest model, fes l’índex bibliogràfic dels llibres següents: – Maria Aurèlia Capmany / 1982 / El malefici de la reina d’Hongria / Barcanova / Barcelona – Jaume Cela / Els vents de la fortuna / Barcelona / Pirene / 1992 – Mercè Canela / Barcanova / Barcelona / 1997 / La casa de les acàcies – Mercè Company / Empúries / La imbècil / 1986 / Barcelona – Joaquim Carbó / 1998 / La Galera / Barcelona / L’home que es va aturar davant de casa – David Cirici / Empúries / 1986 / L’esquelet de la balena / Barcelona – Pep Coll / 1991 / Què farem, què direm? / Cruïlla / Barcelona – Canela, Mercè: La casa de les acàcies. Barcelona: Barcanova, 1997. – Capmany, Maria Aurèlia: El malefici de la reina d’Hongria. Barcelona: Barcanova, 1982. – Carbó, Joaquim: L’home que es va aturar davant de casa. Barcelona: La Galera, 1998. – Cela, Jaume: Els vents de la fortuna. Barcelona: Pirene, 1992. – Cirici, David: L’esquelet de la balena. Barcelona: Empúries, 1986. – Coll, Pep: Què farem, què direm? Barcelona: Cruïlla, 1991. – Company, Mercè: La imbècil. Barcelona: Empúries, 1986.

GRAMÀTICA. L’ORACIÓ ACTIVITATS ORALS 15. Als enunciats següents els falten algunes paraules. Recorda quines poden ser i llegeix en veu alta cada enunciat com si estigués complet. a) Una oració és un conjunt de paraules que té sentit complet.

Llengua catalana 1

9

· Llengua catalana 1

10

GRAMÀTICA.

L’ORACIÓ

(CONT. 1)

b) L’oració que pregunta és una oració interrogativa. c) L’oració que constata o informa és una oració enunciativa. d) Els constituents bàsics de l’oració són el SN subjecte i el SV predicat. e) El SN subjecte i el SV predicat concorden en nombre i persona. 16. Llegeix en veu alta els missatges següents donantlos la forma d’oració completa. Digues en cada cas de quina manera concorden el SN i el SV. Per exemple: gat / esgarrapar / cara El gat em va esgarrapar la cara. El SN i el SV concorden en 3.a persona del singular. a) avi / es repenjav... / a / paret L’avi es repenjava a la paret. El SN i el SV concorden en 3.a persona del singular. b) tu / v... rebutjar / pilota / amb / mans Tu vas rebutjar la pilota amb les mans. El SN i el SV concorden en 2.a persona del singular. c) vosaltres / v... presentar / espectacle Vosaltres vau presentar l’espectacle. El SN i el SV concorden en 2.a persona del plural. d) veïns / ja / h... marxat / vacances Els veïns ja han marxat de vacances. El SN i el SV concorden en 3.a persona del plural. e) jo / record... / anècdota Jo recordo (-ava) l’anècdota. El SN i el SV concorden en 1.a persona del singular. f ) nosaltres / h... llogat / apartament / a / muntanya Nosaltres hem llogat un apartament a la muntanya. El SN i el SV concorden en 1.a persona del plural. 17. Digues quins són els SN que, en el text següent, fan la funció de subjecte. N’hi ha d’haver un per a cada verb, tot i que pot ser sobreentès. Els veïns marxaven uns dies de vacances i la mare del seu amic els havia de regar les plantes. El dissabte al vespre la Mercè es va recordar que (la Mercè) no hi ha-

·

GRAMÀTICA.

L’ORACIÓ

(CONT. 2)

via anat. Aleshores l’Enric va agafar les claus i (l’Enric) se’n va anar a casa dels veïns. El Jack li va anar al darrere perquè (el Jack) sempre el seguia a tot arreu. 18. Llegeix en veu alta les oracions següents i digues de cada una si és enunciativa, interrogativa o exclamativa. Explica en cada cas què és el que t’ho indica. a) Aquest matí la Isabel ha trencat les setrilleres. Enunciativa. b) Vols venir a casa aquest cap de setmana? Interrogativa. c) Ja n’hi ha prou! No em truquis més! Exclamativa. d) Quin dia és el teu aniversari? Interrogativa. e) Demà passat arreglaran la vorera del meu carrer. Enunciativa. En aquestes oracions, els signes de puntuació ens n’indiquen clarament la modalitat.

ACTIVITATS

ESCRITES

19. Converteix en oracions els titulars següents. Escriu-los separant el SN subjecte del SV predicat. Per exemple: Victòria del Lleida sobre el Sabadell per 3 a 2. El Lleida ha guanyat el Sabadell per 3 a 2. SN subjecte

SV predicat

a) Dimissió de l’alcalde de la ciutat. L’alcalde de la ciutat ha dimitit. SN subjecte

SV predicat

b) Escapada de tres delinqüents de la presó de Quatre Camins. Tres delinqüents de la presó de Quatre Camins SN subjecte

s’han escapat. SV predicat

O bé: Tres delinqüents s’han escapat de la presó de Quatre Camins SN subjecte

SV predicat

Llengua catalana 1

11

· Llengua catalana 1

12

GRAMÀTICA.

L’ORACIÓ

(CONT. 3)

c) Augment considerable del preu de la gasolina. El preu de la gasolina ha augmentat considerablement. SN subjecte

SV predicat

d) Millora considerable de les relacions entre els dos països. Les relacions entre els dos països SN subjecte

han millorat considerablement. SV predicat

e) Pèrdua d’habitants a la ciutat de Barcelona. La ciutat de Barcelona ha perdut habitants. SN subjecte

SV predicat

20. Identifica el nucli del SN subjecte i el del SV predicat i digues si concorden. Per exemple: Els periodistes de la premsa diària omplien la sala de gom a gom. periodistes omplien 3.ª persona plural

3.ª persona plural

a) La delegada d’activitats culturals ha informat la classe de les colònies d’estiu. La delegada ha informat 3.ª persona singular

3.ª persona singular

b) El recepcionista de l’hotel va baixar les escales a les palpentes. El recepcionista va baixar 3.ª persona singular

3.ª persona singular

c) La directora de la secció de disseny es va tancar el despatx sense dir ni ase ni bèstia. La directora es va tancar 3.ª persona singular

3.ª persona singular

d) Les claus de l’apartament han desaparegut del calaix. Les claus han desaparegut 3.ª persona plural

3.ª persona plural

·

GRAMÀTICA.

L’ORACIÓ

(CONT. 4)

e) La gent dels pobles fronterers acollia els refugiats a casa seva. La gent acollia 3.ª persona singular

3.ª persona singular

f ) El gos perdiguer va seguir el rastre durant molta estona. El gos va seguir 3.ª persona singular

3.ª persona singular

21. Si ordenes aquests elements, obtindràs oracions completes. Recorda que totes les oracions han d’acabar amb un signe de puntuació. Fes-ho per escrit. Per exemple: els jugadors / 50 km / cada dia / a la Seu d’Urgell / fan / a la tarda / concentrats / amb bicicleta Cada dia a la tarda els jugadors concentrats a la Seu d’Urgell fan 50 km amb bicicleta. a) Aquests dies / de rugbi / ens hem vist / en els entrenaments / sovint Aquests dies ens hem vist sovint en els entrenaments de rugbi. b) em va explicar / fil per randa / tota la història / L’Enric L’Enric em va explicar tota la història fil per randa. c) dels zoològics / es passen / la vida / dins d’una gàbia / empresonats / d’arreu del món / Els animals Els animals dels zoològics d’arreu del món es passen la vida empresonats dins d’una gàbia. d) en el concurs / han d’interpretar / sis peces / de diferents èpoques / Les participants / d’autors / de cant / davant del jurat Les participants en el concurs de cant han d’interpretar sis peces d’autors coneguts de diferents èpoques davant del jurat. 22. El SN subjecte i el SV predicat concorden en nombre i persona gramatical. Digues quin és el pronom (jo, tu, ell o ella, nosaltres, vosaltres, ells o elles i això o allò) que representa en cada cas el SN subjecte de les frases següents.

Llengua catalana 1

13

· Llengua catalana 1

14

GRAMÀTICA.

L’ORACIÓ

(CONT. 5)

Per exemple: No us adonareu de res. 2.a persona del plural. Vosaltres no us adonareu de res. a) Ha caigut a l’escala del col·legi. 3.ª persona del singular. Ell o ella ha caigut a l’escala del col·legi. b) Si no agafeu el proper tren, arribareu tard. Agafeu: 2.ª persona del plural; arribareu: 2.ª persona del plural. Si vosaltres no agafeu el proper tren, vosaltres arribareu tard. c) Sempre arronsen les espatlles. 3.ª persona del plural. Ells o elles sempre arronsen les espatlles. d) Trinxo la ceba i el tomàquet amb un ganivet. 1.ª persona del singular. Jo trinxo la ceba i el tomàquet amb un ganivet. e) S’ha espatllat de seguida. 3.ª persona del singular. Això s’ha espatllat de seguida. f ) Es penedien de no haver-se posat el casc. 3.ª persona del plural. Ells o elles es penedien de no haver-se posat el casc. g) Hauries d’amanir la verdura. 2.ª persona del singular. Tu hauries d’amanir la verdura. h) Sense jersei us constipareu. 2.ª persona del plural. Vosaltres, sense jersei, us constipareu. i) Vivim als afores de la ciutat. 1.ª persona del plural. Nosaltres vivim als afores de la ciutat. j) Has anat a parlar amb el director? 2.ª persona del singular. Tu, has anat a parlar amb el director? 23. Redacta un diàleg amb frases coherents d’acord amb la intenció de cada un dels personatges que tens a continuació. Recorda que has de puntuar bé les frases.

·

GRAMÀTICA.

L’ORACIÓ

ENRIC: –[Informa sobre la situació dels veïns i descriu el seu caràcter.] PAU: –[Pregunta a l’Enric si li cauen bé els veïns.] ENRIC: –[Contesta que no i explica per què.] PAU: –[Exclama la seva impressió respecte a la manca de simpatia dels veïns.] Activitat de redacció. Una possibilitat, seguint la descripció de la lectura, és la següent: ENRIC: –Els veïns de casa són un matrimoni sense fills que tenen un lloro. Són molt poc sociables, d’aquelles típiques persones adultes que estan acostumades a fer la seva vida, sense que ningú no les molesti. PAU: –Que no et cauen bé, els veïns? ENRIC: –Doncs no, gens ni mica, perquè tenen molt poca paciència amb els nens i els gossos. He tingut moltes ocasions per comprovar-ho. Aprofiten qualsevol excusa per escridassar-nos. PAU: –Vaja!, quins veïns més antipàtics que tens!

ORTOGRAFIA. LA PUNTUACIÓ L’ORACIÓ ACTIVITATS

DE

24. Copia aquest text i puntua’l (hi ha d’haver un punt, uns punts suspensius, dos interrogants i una exclamació). Escriu-hi també les majúscules (n’hi ha d’haver sis): no estic segur de res no sé pas si saps què, joan deixa’m tranquil demà ja vindré a casa teva i en parlarem, d’acord No estic segur de res, no sé pas si... Saps què, Joan? Deixa’m tranquil! Demà ja vindré a casa teva i en parlarem. D’acord? 25. Digues si cal escriure amb majúscula els substantius següents. Raona la resposta. mercè, tortosa, març, l’hospitalet de llobregat, la creu roja, dijous. Amb majúscula: Mercè (nom propi); Tortosa (nom pro-

Llengua catalana 1

15

· Llengua catalana 1

16

ORTOGRAFIA. LA PUNTUACIÓ L’ORACIÓ (CONT.)

DE

pi); l’Hospitalet de Llobregat (nom propi); la Creu Roja (nom propi). Amb minúscula: març (mes); dijous (dia de la setmana). 26. El text següent ha de tenir dos paràgrafs. Copia’l i puntua’l bé (set punts). Escriu majúscula quan correspongui. El pare em va despertar a les set per anar a la plaça a comprar. Normalment m’agrada anar a comprar amb el pare perquè va per feina i compra el que diu a la llista i prou. La mare, en canvi, comença a anar d’una parada a l’altra, sense ordre ni concert. Aleshores és un avorriment total. Aquell matí no m’hi veia de cap ull de la son que tenia. No sé ni com em vaig vestir ni què vaig esmorzar. Sense adonar-me’n, ja em vaig trobar caminant cap a la plaça. 27. Copia les oracions següents i tanca-les amb el signe d’admiració o d’interrogació. –Ai, no em facis riure! –Doncs jo no li veig la gràcia! –I la Mariona? –Ui, la Mariona! –Què vols dir amb aquest «Ui, la Mariona!»? –Que s’ha fet gran! Que ja no li agrada jugar al parxís! 28. Copia aquestes oracions i completa-les amb un punt o uns punts suspensius. a) Sembla que facin un concurs a veure qui troba més inconvenients a l’estiu: que si la sequera, que si els mosquits, que si les mosques... b) Ella sí que no té problemes, perquè el seu pare li dóna sempre els diners que vol; però nosaltres... c) El pare no semblava satisfet amb cap dels vestits que s’havia emprovat. L’un era massa ample; l’altre, massa llarg; l’altre, massa cridaner; l’altre... d) En Llovet té una mata de cabells negres que se li aguanten ben drets. El seu cap sembla una mena de raspall.

·

AVALUACIÓ GÈNERES

LITERARIS

1. Quina és la intenció principal d’un escriptor o una escriptora que pretén fer un text literari: la informativa o l’artística? L’artística. 2. A quin dels gèneres clàssics pertanyien les obres antigues que cantaven les grans gestes protagonitzades pels herois d’un poble? Al gènere èpic. 3. Tria les característiques pròpies del conte: narració breu / llarga; escrita en vers / prosa; molts / pocs personatges; trama complicada / senzilla. Escriu-les en una frase ben construïda: Un conte és... Un conte és una narració breu, escrita en prosa, en què intervenen pocs personatges i que presenta una trama senzilla.

LÈXIC, I

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

4. Copia les sèries alfabètiques següents i completa-les: c, d, e, f, g, h, i, j; l, m, n, o, p, q, r, s. 5. Quin seria l’ordre dels dies de la setmana si anessin ordenats alfabèticament? Dijous, dilluns, dimarts, dimecres, dissabte, diumenge, divendres. 6. Digues com s’escriu la informació següent en un índex bibliogràfic: 1997 / Sense adreça coneguda / Xavier Vernetta / Barcanova / Barcelona Vernetta, Xavier: Sense adreça coneguda. Barcelona: Barcanova, 1997.

Llengua catalana 1

17

· Llengua catalana 1

18

AVALUACIÓ 7. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients. El nucli del SN és un nom i el del SV és un verb. 8. Digues quin és el SN subjecte de l’oració següent: Molts ciutadans alemanys compren casa a Mallorca. SN subjecte

9. Digues quin és el SV predicat de l’oració següent: El tren de Puigcerdà ha arribat amb un retard de vuit minuts. SV predicat

10. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients. El nucli del SN subjecte concorda amb el nucli del SV predicat en nombre i persona. 11. Escriu una oració amb tots aquests elements: tempesta / i / ha deixat / tres pobles / Una gran / de vent / aïllats / neu / de muntanya Una gran tempesta de vent i neu ha deixat aïllats tres pobles de muntanya. 12. Escriu una oració enunciativa i una d’interrogativa. Activitat oberta. 13. Escriu una oració exclamativa i una de suspesa (inacabada). Activitat oberta. 14. Escriu de nou aquest text amb les majúscules i els signes de puntuació adequats. No obris la porta a ningú. M’has entès? L’altre dia van robar a casa la veïna. Se li van endur tots els diners i les joies. No saps pas quin disgust va tenir!

·

ACTIVITATS DE REFORÇ GÈNERES LITERARIS 1. Copia aquest text i completa’l. Els gèneres de la literatura clàssica són l’èpic, el líric i el dramàtic. Actualment aquests gèneres corresponen a la narrativa, la poesia i el teatre, respectivament. 2. Copia la definició de conte que tens a continuació i completa-la omplint els espais buits amb aquestes paraules: prosa, narració, època, personatges, narrador, trama. El conte és una narració breu que està escrita en prosa. Un narrador presenta uns fets protagonitzats per uns personatges i situats en una època i en un lloc determinats. A diferència d’altres composicions narratives, el conte presenta una trama senzilla.

LÈXIC 3. Ordena alfabèticament les paraules següents: papallona, magatzem, fanal, ventada, quilòmetre, esborrany, carnisser, barana, albergínia, timbal, rodera, vorera, onada. Albergínia, barana, carnisser, esborrany, fanal, magatzem, onada, papallona, quilòmetre, rodera, timbal, ventada, vorera. 4. Els signes del zodíac s’ordenen normalment d’acord amb el cicle anual, començant-lo a la primavera: Àries (20/3), Taure (20/4), Bessons (21/5), Cranc (21/6), Lleó (23/7), Verge (23/8), Balança (23/9), Escorpió (21/10), Sagitari (21/11), Capricorn (22/12), Aquari (20/1), Peixos (19/2). Escriu-los per ordre alfabètic. Aquari (20/1), Àries (20/3), Balança (23/9), Bessons (21/5), Capricorn (22/12), Cranc (21/6), Escorpió (21/10), Lleó (23/7), Peixos (19/2), Sagitari (21/11), Taure (20/4), Verge (23/8).

Llengua catalana 1

19

· Llengua catalana 1

20

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 1)

5. Escriu la resposta correcta: a) Quin nom rep el grup de dues lletres que representa un sol so? (dígraf / diacrític / alfabet) Dígraf. b) La paraula març, va abans o després de marca? Abans. c) La paraula pàl·lid, va abans o després de paller. Després.

GRAMÀTICA 6. Copia les oracions següents i completa-les amb les paraules adequades. a) Els constituents bàsics de l’oració són el SN subjecte i el SV predicat. b) El SN subjecte i el SV predicat concorden en nombre i persona. c) Quan una oració constata un fet o ens n’informa, diem que és una oració enunciativa; si pregunta alguna cosa, diem que és una oració interrogativa; i si expressa sorpresa o satisfacció, diem que és una oració exclamativa. 7. Quins errors trobes en les frases següents? Escriu les frases correctament. a) L’autocar dels jubilats va arribar força tard. b) Els futbolistes de l’equip van rebre una copa com a campions. c) Els gats del barri es mengen els ratolins. d) El metge de l’hospital atenia els malalts. 8. Les oracions es poden enllaçar per mitjà de connectors: el resultat serà una oració composta. Escriu oracions compostes a partir dels elements que et donem. Per exemple: Avui fa mal temps. Haurem de suspendre l’excursió. Oració composta: Com que avui fa mal temps, haurem de suspendre l’excursió.

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 2)

a) Afanya’t; si no, perdràs el tren. b) Com que l’escola em queda lluny, haig d’agafar l’autobús. c) Nevava tan fort que van haver de tancar l’estació d’esquí. d) Si tens més gana, prepara’t un entrepà. e) Posa’t un jersei perquè avui fa molt de fred.

ORTOGRAFIA 9. Copia aquests textos, puntua’ls i escriu-hi les majúscules. Recorda que els noms propis també s’escriuen amb majúscula. a) El meu germà ha marxat de vacances a Polònia, a un camp de treball. Han de reconstruir una antiga granja que es farà servir d’escola. El meu germà, que es diu Santi, té divuit anys. És un pesat, però quan no hi és, el trobo a faltar. b) Però què dius? Vols sortir al carrer a aquestes hores de la matinada? Si no són ni les sis! On et penses que has d’anar? Apa, vés, torna-te’n al llit! 10. Escriu la resposta correcta en cada cas. a) Amb quin signe de puntuació acaben les oracions interrogatives? (un punt / un interrogant / una admiració / uns punts suspensius) Amb un interrogant. b) Amb quin signe de puntuació acaben les oracions exclamatives? (un punt / un interrogant / una admiració / uns punts suspensius) Amb una admiració. c) Amb quin signe de puntuació acaben les oracions suspeses? (un punt / un interrogant / una admiració / uns punts suspensius) Amb uns punts suspensius.

Llengua catalana 1

21

· Llengua catalana 1

22

ACTIVITATS GÈNERES

D’AMPLIACIÓ LITERARIS

11. Digues a quin gènere clàssic correspon cadascuna d’aquestes definicions: a) Obres literàries que narren els fets gloriosos protagonitzats pels herois d’un poble. Al gènere èpic. b) Obres literàries que expressen sentiments i emocions. Al gènere líric. c) Obres literàries destinades a ser representades davant un públic per uns actors i unes actrius. Al gènere dramàtic. 12. Contesta les preguntes següents: a) A qui correspon la «veu» que explica la història d’una narració? Correspon al narrador o la narradora. b) Generalment les narracions actuals com estan escrites, en vers o en prosa? I la poesia? Les narracions actuals estan escrites en prosa; i la poesia, en vers.

LÈXIC 13. En aquestes sèries de mots n’hi ha alguns que no estan ordenats alfabèticament. Digues quins són i col·loca’ls al seu lloc. a) existir, èxit, exigir, expectació, explotar, expert; Ordre alfabètic correcte: exigir, existir, èxit, expectació, expert, explotar. b) goma, goril·la, got, gorra, gra, governar; Ordre alfabètic correcte: goma, goril·la, gorra, got, governar, gra. c) jungla, junt, jurar, juny, just, juvenil; Ordre alfabètic correcte: jungla, junt, juny, jurar, just, juvenil. d) mullar, mula, muller, multiplicació, múltiple, mundial; Ordre alfabètic correcte: mula, mullar, muller, múltiple, multiplicació, mundial.

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 1)

e) pol·len, pollastre, pollet, pol·lució, pols, polonès. Ordre alfabètic correcte: pollastre, pol·len, pollet, pol·lució, polonès, pols. 14. El nostre alfabet prové de l’alfabet grec. Copia aquestes columnes i relaciona cada lletra grega amb el nom que li correspon. Alfa (α), beta (β), gamma (γ), delta (δ), èpsilon (ε), lambda (λ), pi (π), omega (ω).

GRAMÀTICA 15. Digues, per a cada un dels enunciats següents, si es tracta d’una oració o bé simplement d’un sintagma nominal. a) Un reguitzell de bosses i maletes plenes de roba vella. Es tracta d’un sintagma nominal. b) Aquest estiu els dos amics de l’any passat no vénen al càmping. És una oració. c) Les plantes estranyes que creixen entremig dels esbarzers. És un sintagma nominal. d) La noia de davant de casa m’ha picat l’ullet. És una oració. e) Un cotxe enorme, negre i lluent, amb vidres fumats. És un sintagma nominal. 16. Alguns verbs, pel seu significat, exigeixen un SN subjecte molt concret i de significat compatible. Escriu cada SV predicat amb un SN subjecte compatible. Si et cal, consulta el diccionari. Per exemple: escatainen: Les gallines del corral escatainen. a) volen: les àguiles, les cigonyes, els corbs, etc. volen. b) troten: els cavalls, les mules, els ases, etc. troten. c) ponen: les gallines, les guatlles, les perdius, etc. ponen ous.

Llengua catalana 1

23

· Llengua catalana 1

24

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 2)

d) remuguen: les vaques, els bous, les ovelles, les cabres, etc. remuguen. e) borden: els gossos borden. f ) hivernen: els óssos, les serps, les formigues, etc. hivernen. 17. Per reconèixer el SN subjecte d’una oració, convé fer la prova de la concordança. Recorda que el SN subjecte concorda amb el verb. Digues si el SN en cursiva és el subjecte de l’oració o no. a) S’han comprat un cotxe. No és el subjecte. b) M’agraden els gats. És el subjecte. d) Hem escrit un poema. No és el subjecte. e) Ja han arribat les orenetes. És el subjecte. f ) La Maria i en Ramon han guanyat els Jocs Florals. És el subjecte.

ORTOGRAFIA 18. Copia les oracions següents (adaptades de La casa de les acàcies, de Mercè Canela), puntua-les i escriu les majúscules. Es tracta d’un diàleg entre el propietari d’una casa i una parenta. –Tot això ja ho pots tornar a carregar al cotxe. –Però, oncle, no ens ho pots fer, això! Nosaltres només et volem ajudar, fer-te una mica de companyia! –Ajudar-me a caure, voleu vosaltres! Per què no torneu a Lió, eh? –No et pots quedar en aquesta casa tot sol: la teva salut, el teu cor... –Estic perfectament de salut! O sigui que ja podeu tocar el dos! Que no en teniu prou, amb tot el que vau heretar, colla de voltors?

·

MILLOREM

EL

VOCABULARI

1. Relaciona les paraules destacades del text anterior amb la numeració de la il·lustració següent: Parets mestres (10), envans (1), rebedor (7), corredor (8), dormitoris (3), sala d’estar (12), menjador (9), cuina (4), aigüera (2), rebost (5), safareig (6), bany (11), lavabo (14), dutxa (13), vàter (15) i bidet (16). 2. Dibuixa una casa en què apareguin les parts esmentades en el text anterior: Façana, teulada, antena, parallamps, penell, terrat, finestrons, barana, esglaons, garatge. Activitat oberta. 3. Tria la paraula adient per a cada endevinalla: a) Són amigues de la teulada i guarden andròmines, mobles vells i mals endreços: les golfes. b) Menja llenya i escup fum per la xemeneia: la llar de foc. c) És company de la fosca i té cura del vi: el celler. d) Sóc el lloc de repòs del qui es cansa pujant les escales: el replà. 4. Empra la locució o el refrany adequat per a cada una d’aquestes situacions: a) No t’amoïnis pel que fan els veïns: «Cada casa és un món i cada rajola un poble». b) Vés amb compte que no abusin de la teva hospitalitat: «D’hostes vindran que de casa ens trauran». c) Aquí no hi ha ordre ni concert; això és: «A ca l’ample». d) No passis per alt les petites provocacions: «Val més adobar la gotera que la casa entera».

U NITAT

DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE COMPRENSIÓ

LA

2

LECTURA

LECTORA

1. En el poema Les abelles, quina qualitat atribueix el poeta a les abelles? Què ens aporten amb la seva activitat permanent?

Llengua catalana 1

25

· Llengua catalana 1

26

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 1)

La qualitat que el poeta atribueix a les abelles és la de la laboriositat. Ens aporten la mel i la cera. 2. En el poema El cargol, quina és la qualitat que caracteritza el cargol? Per què diu que és «com una joia viva»? El cargol es caracteritza per la timidesa i la por. El poeta diu que el cargol és «com una joia viva» perquè el seu cos és lluent com una joia i viu dins la closca, que n’és l’estoig, i hi entra i en surt. 3. En el poema El grill, quines qualitats atribueix el poeta a aquest animal? Tria’n dues entre les següents i justifica la resposta: amistat, timidesa, laboriositat, bellesa, loquacitat. Amistat. Aquesta qualitat la justifiquen els versos següents: –Em plau d’ésser vora l’home; (vers 1) / sóc veí seu molt antic; (vers 2) / –No m’esclafis; só un amic–. (vers 12) / ai, amic, (vers 24). Loquacitat. Aquesta qualitat la demostren aquests versos: la meva veu us acompanya; (vers 19) / i, al que deia, poso pic. (vers 20) / el que us deia és un nyic-nyic; (vers 22) / m’entristeixo si no ho dic. (vers 25). 4. Amb qui es relaciona principalment el grill? De qui diu que és un veí molt antic i, a més, declara ser-ne amic? Es relaciona amb l’home. És veí i amic de l’home. 5. En el poema Diu la papallona, quines són les característiques que el poeta atribueix a la papallona? Tria’n dues entre les següents i justifica la resposta: bellesa, laboriositat, amistat, fragilitat, senzillesa. Bellesa. Justifiquen aquesta característica els versos següents: –Papallona encisadora, (vers 1) / Com a il·lusió tan bella, (vers 5) / Per als ulls só meravella. (vers 7). Fragilitat. Aquesta característica la justifica el vers següent: i, dins una mà, polsim. (vers 8).

·

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 2)

6. Relaciona cada un dels comentaris següents amb el poema de Joan Oliver al qual fa referència: – Ressalta l’enorme banyam i la velocitat que agafa l’animal. Cérvol. – Expressa la tristor d’un animal mancat de llibertat. Tigre captiu. – Descriu el somni d’un animal que no s’accepta tal com és. Gripau.

TRANSFORMEM

UN

POEMA

7. Mentre que en la prosa s’eviten les paraules pròximes que repeteixen els mateixos sons, en la poesia es busca la proximitat d’aquestes paraules per formar la rima i per produir un efecte especial. Tria un dels poemes que hem reproduït i passa’l a prosa. Tingues en compte que hauràs de fer diversos canvis: suprimir paraules, canviar-ne l’ordre, afegir-ne alguna, etc. Comença sempre en tercera persona. Fixa’t en l’exemple: Les abelles, que són molt treballadores, cullen el millor pol·len de les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs... Activitat de redacció.

VOCABULARI 8. Xerric és la paraula amb què Josep Carner descriu el cant del grill. Hi ha unes quantes paraules que donen nom al cant o al crit d’animals que ens són molt familiars. Uneix el nom de cada animal amb la manera de cridar que té i amb el nom del crit. Per exemple: L’ase brama: fa brams. El cavall renilla: fa renills. La gallina escataina: fa escataineigs. El gat miola: fa miols. La granota rauca: fa raucs.

Llengua catalana 1

27

· Llengua catalana 1

28

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 1)

El lleó rugeix: fa rugits. El llop udola: fa udols. La vaca mugeix: fa mugits. L’ovella bela: fa bels. 9. Les onomatopeies són paraules que imiten determinats sons o sorolls de la natura. Relaciona cada animal amb l’onomatopeia que li correspon. Gallina: cloc-cloc. Gos: bub-bub. Granota: rauc, rauc. Grill: ric-ric. Ovella: bee, bee. Pollet o ocell: piu-piu.

LITERATURA. ELS LA

GÈNERES

LITERARIS:

POESIA

ACTIVITATS 1. Digues quina és la resposta correcta: a) La poesia va néixer lligada al cant i a la recitació. b) El nom lírica prové de l’instrument musical amb què s’acompanyaven els aedes. 2. Copia el text següent i completa’l. La poesia és una manera molt especial de comunicar els sentiments i els pensaments d’un autor o una autora. El poeta o la poetessa juga amb la forma i el significat de les paraules perquè el resultat soni bé i faci un efecte especial. 3. Quin dels dos textos següents diries que té més ritme i és més fàcil de memoritzar? Per què? a) El cérvol és un animal molt veloç que té unes banyes grosses i ramificades com un arbre. b) Cérvol Com un arbre rabent, Arrelat dins el vent... PERE QUART

·

LITERATURA. ELS LA

GÈNERES

LITERARIS:

(CONT. 1)

POESIA

El text que té més ritme i és més fàcil de memoritzar és el poema titulat Cérvol, perquè està compost de versos que presenten un nombre regular de síl·labes i tenen rima consonant, és a dir, repeteixen els mateixos sons finals. 4. Fes un esquema, com el de la pàgina 35, de l’altra estrofa del poema Diu la papallona, de Josep Carner. En fer-ho, segueix aquests dos advertiments: a) En la mètrica catalana el compte de les síl·labes dels versos s’acaba en l’última síl·laba tònica. b) Sovint dues vocals en contacte formen una sola síl·laba, com pots comprovar en l’exemple. (T’han de sortir set síl·labes a cada vers.) –Pa pa llo na en ci sa do ra, 1

2

3

4

5

6

7

jo, lleu ge ra i vo la do ra, 1

2

3

4

5

6

7

ten dra ment, en di a bo, 1

2

3

4

5 6

7

vaig de l’u na a l’al tra flor. 1

2

3

4

5

6

7

L’estrofa té quatre versos. Rimen el primer amb el segon, i el tercer amb el quart. Els versos són de set síl·labes. 5. Memoritza un poema i recita’l a classe. Pot ser un dels poemes del Bestiari de Josep Carner o de Joan Oliver, o bé pot ser un poema d’un altre poeta o una altra poetessa que coneguis. Tingues presents les pautes següents: – Recita’l a poc a poc. – Fes una pausa a fi de vers. – Marca el ritme dels versos. Activitat de recitació. 6. Escriu un poema sobre un animal que et cridi l’a-

Llengua catalana 1

29

· Llengua catalana 1

30

LITERATURA. ELS LA

POESIA

GÈNERES

LITERARIS:

(CONT. 2)

tenció. Fes que tingui quatre versos que rimin entre ells i, si pot ser, que siguin regulars, és a dir, que tinguin el mateix nombre de síl·labes. Activitat d’expressió.

G RAMÀTICA . E L

SINTAGMA NOMINAL

EL

(SN):

NOM

ACTIVITATS

ORALS

7. Digues quins són els nou noms que apareixen en aquests poemes de Joan Oliver. Zebra Pel desert corre la brama que no et saps treure el pijama. Tigre captiu ¿Les fuetades t’han ratllat la pell, o potser l’ombra de la reixa? Zebra, desert, brama, pijama, tigre, fuetades, pell, ombra, reixa. 8. Digues a quin grup pertany cada un dels noms següents (comú individual, comú col·lectiu o comú abstracte). Per exemple: pedra = nom comú individual préssec, rossinyol, delicadesa, dentadura, granota, ametlla, coberteria, alzinar, teclat, pau, enemistat, temor. préssec = nom comú individual rossinyol = nom comú individual delicadesa = nom comú abstracte dentadura = nom comú col·lectiu granota = nom comú individual ametlla = nom comú individual coberteria = nom comú col·lectiu alzinar = nom comú col·lectiu teclat = nom comú col·lectiu pau = nom comú abstracte enemistat = nom comú abstracte temor = nom comú abstracte

·

G RAMÀTICA . E L SINTAGMA NOMINAL (SN): E L NOM ( CONT . 1) 9. Digues a quin grup pertany cada un dels noms de sota. Per exemple: l’Escala = nom propi de lloc (topònim) Andalusia, Igualada, Xènia, Roger, la Noguera, Tomeu, el Segre, Meritxell. Andalusia = nom propi de lloc (topònim) Igualada = nom propi de lloc (topònim) Xènia = nom propi de persona (antropònim) Roger = nom propi de persona (antropònim) la Noguera = nom propi de lloc (topònim) Tomeu = nom propi de persona (antropònim) el Segre = nom propi de lloc (topònim) Meritxell = nom propi de persona (antropònim) 10. Digues els noms abstractes que corresponen a les definicions següents. Per exemple: Coneixement profund de les coses (Saviesa) a) Acció que va contra allò que és just. injustícia b) Qualitat d’innocent. innocència c) Qualitat d’allò que és exacte. exactitud d) Procés de canvi seguit per allò que evoluciona. evolució e) Sentiment de desconfiança de les persones geloses. gelosia f ) Poques ganes de treballar, pròpies de les persones mandroses. mandra 11. Els topònims poden designar països, comarques, ciutats, rius, muntanyes, etc. Digues a què es refereix cada un d’aquests topònims: la Seu d’Urgell, les Garrigues, l’Ebre, Argentina, l’Alta Ribagorça, el Segre, Tortosa, Montserrat, el Ter, el Ripollès, el Montseny, el Marroc. La Seu d’Urgell: ciutat; les Garrigues: comarca; l’Ebre: riu;

Llengua catalana 1

31

· Llengua catalana 1

32

G RAMÀTICA . E L SINTAGMA NOMINAL (SN): E L NOM ( CONT . 2) Argentina: país; l’Alta Ribagorça: comarca; el Segre: riu; Tortosa: ciutat; Montserrat: muntanya; el Ter: riu; el Ripollès: comarca; el Montseny: muntanya; el Marroc: país.

ACTIVITATS

ESCRITES

12. Copia aquest text i omple els buits amb els determinants següents: el (3 cops), els, uns, una, vint, quart, uns quants, alguns, quin. (Recorda: de + el = del / de + els = dels) Aquesta matinada, cap a les tres, els veïns del barri de Sant Carles han sentit uns xiscles esgarrifosos. Semblava que sortien del quart pis d’una casa del carrer Principal. Vint minuts després s’han presentat uns quants cotxes de policia i alguns camions de bombers. Quin crim s’hi deu haver comès? 13. Copia aquest text i omple els buits amb els complements del nom següents: mut, dels actors, del cinema sonor, de l’expressió, d’expressió, considerable. En el cinema mut, el pes de l’expressió requeia sobre el gest dels actors. Amb l’arribada del cinema sonor, la veu va adquirir una importància considerable com a mitjà d’expressió. 14. Copia aquest text i omple els buits amb els noms següents: jardí, senyor, por, nervis, cor, tensions. Al senyor li agrada molt el seu jardí, però també li fa una mica de por avorrir-se. El seu cor no està per aguantar tants nervis i tantes tensions. 15. Copia aquest text i omple els buits amb els noms següents: claus, cuina, bany, pis, casa, soroll, voltes, clau, pany. A la cuina hi ha totes les claus de la casa. Agafa la del bany del primer pis, puja sense fer soroll i dóna dues voltes de clau al pany. 16. Escriu els noms que designen el recipient o el con-

·

G RAMÀTICA . E L SINTAGMA NOMINAL (SN): E L NOM ( CONT . 3) tenidor de la sal, de la cendra, de les claus, dels calaixos, del sucre, del pa i dels setrills. Per exemple: El recipient on es guarda la sal és el saler. El recipient on es llença la cendra és el cendrer. L’anella, la cadena o el cordó, etc. on van lligades les claus és el clauer. El moble que té els calaixos és la calaixera. El recipient on es guarda el sucre és la sucrera. El recipient on es té el pa és la panera. L’estri que porta els setrills són les setrilleres. 17. Fes l’anàlisi d’aquests SN seguint el model següent: uns quants sacs de paper Det

N

prep + nom (CN)

a) aquella alga comestible det

N

Adj (CN)

b) massa pel·lícules de violència det

N

prep + N (CN)

c) cada dia feiner det

N

Adj (CN)

d) la pista més llarga det

N

S Adj (CN)

e) els astronautes que van trepitjar la Lluna det

N

Oració adjectiva (CN)

18. Copia les frases de la primera columna i completa-les amb el nom col·lectiu de la segona que correspongui en cada cas. Per exemple: un ramat d’ovelles, de vaques, etc.

Llengua catalana 1

33

· Llengua catalana 1

34

G RAMÀTICA . E L SINTAGMA NOMINAL (SN): E L NOM ( CONT . 4) un eixam d’abelles o de vespes l’aviram de la granja una cristalleria de copes un manat de pastanagues o de cebes una bateria d’olles i pots un feix de llenya una vaixella de plats i gots 19. Copia els noms de persona escurçats i relaciona’ls amb els sencers: Noms de persona escurçats: Ton o Tonet, Ciset, Tomeu, Tòfol, Tinet, Bet, Cesc, Biel, Veva, Nasi, Quel. Noms de persona sencers: Genoveva, Antoni, Ignasi, Bartomeu, Francesc, Valentí, Miquel, Gabriel, Cristòfol, Narcís, Elisabet. Ton o Tonet = Antoni Cesc = Francesc Ciset = Narcís Biel = Gabriel Tomeu = Bartomeu Veva = Genoveva Tòfol = Cristòfol Nasi = Ignasi Tinet = Valentí Quel = Miguel Bet = Elisabet

ORTOGRAFIA. LA

SÍL·LABA

ACTIVITATS 20. Llegeix en veu alta les paraules següents remarcant els cops de veu. Després digues quines són les cinc paraules monosíl·labes i separa en síl·labes les paraules polisíl·labes: grill, papallona, baix, arrel, pou, veu, dia, truita, captiu, gripau, quants, mosquits, rasqueta, rodet. Paraules monosíl·labes: grill, baix, pou, veu, quants. Paraules polisíl·labes: pa-pa-llo-na, ar-rel, di-a, trui-ta, cap-tiu, gri-pau, mos-quits, ras-que-ta, ro-det. 21. Copia els versos següents i separa’ls en síl·labes: Festa major de tu Mil banderes de ginesta

·

ORTOGRAFIA. LA

SÍL·LABA

(CONT. 1)

guarneixen el meu terrat. El dissabte ha fet neteja. El diumenge campaneja dins el cel esbatanat. JORDI SARSANEDAS Fes-ta ma-jor de tu Mil ban-de-res de gi-nes-ta guar-nei-xen el meu ter-rat. El dis-sab-te ha fet ne-te-ja. El diu-men-ge cam-pa-ne-ja dins el cel es-ba-ta-nat. 22. Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes que tinguin: intranquil·litat, esborrany, est, quantitat, euga, peix, energia, maquillatge, eixut, enhorabona. Paraules monosíl·labes: est, peix. Paraules de dues síl·labes: eu-ga, ei-xut. Paraules de tres síl·labes: es-bor-rany, quan-ti-tat. Paraules de quatre síl·labes: e-ner-gi-a, ma-qui-llat-ge. Paraules de cinc síl·labes: in-tran-quil-li-tat, en-ho-ra-bo-na. 23. Copia les paraules següents i separa-les com si haguessin d’anar a final de ratlla: amagatall, angoixa, antigues, eficàcia, enemics, emissora, novel·la, ulleres, udol. Digues, en cada cas, quantes possibilitats de partició hi ha, tenint en compte que mai no pot quedar una lletra sola. ama-gatall; amaga-tall (dues possibilitats de partició). an-goixa; angoi-xa (dues possibilitats de partició). an-tigues; anti-gues (dues possibilitats de partició). efi-càcia; eficà-cia (dues possibilitats de partició). ene-mics (una possibilitat de partició). emis-sora; emisso-ra (dues possibilitats de partició). no-vel·la; novel-la (dues possibilitats de partició). ulle-res (una possibilitat de partició). udol (cap possibilitat de partició). 24. Copia les paraules següents i, tenint en compte la

Llengua catalana 1

35

· Llengua catalana 1

36

ORTOGRAFIA. LA

SÍL·LABA

(CONT. 2)

quantitat de síl·labes que té cada paraula, fes la separació de síl·labes i marca amb un cercle els diftongs que hi ha. guardiola (4), freqüència (4), roureda (3), balneari (4), paraigua (3), pèrdua (3), enfeinat (3), quadern (2), història (4), iogurt (2), aigüera (3). guar-di-o-la (4), fre-qüèn-ci-a (4), rou-re-da (3), bal-nea-ri (4), pa-rai-gua (3), pèr-du-a (3), en-fei-nat (3), quadern (2), his-tò-ri-a (4), io-gurt (2), ai-güe-ra (3). Els diftongs estan ressaltats en negreta. 25. Imagina que tens un full molt estret i només hi pots escriure dues síl·labes per ratlla. Escriu-hi aquestes frases. Per exemple: La sorra crema. → La sorra crema. a) El ferrer duia un tamboret a la mà esquerra. El va deixar arran del llit. El ferrer duia un tamboret a la mà esquerra. El va deixar arran del llit. b) Tots dos necessitàvem fer grans esforços per continuar drets i ens escridassàvem l’un a l’altre. Tots dos necessitàvem fer grans esforços per continu-

·

ORTOGRAFIA. LA

SÍL·LABA

(CONT. 3)

ar drets i ens escridassàvem l’un a l’altre.

TIPOLOGIA

TEXTUAL.

INFORMATIU:

ELS

EL

TEXT

AVISOS

ACTIVITATS 26. Enregistra en una cinta de casset dos missatges que es puguin emetre per megafonia en un espai públic. Abans has de decidir la situació i el contingut exacte de cada missatge. Per exemple: el tren s’endarrerirà a causa d’un accident; és perillós banyar-se a causa de la mala mar; cal desallotjar l’escola urgentment a causa d’un incendi; s’hauria de suspendre un partit a causa del mal temps; etc. Convé que els redactis abans i que els ensenyis al professor o la professora perquè te’ls revisi. Activitat d’expressió. 27. Seguint els apartats del requadre del marge de la pàgina 42, anota les característiques dels avisos de l’activitat anterior (l’objectiu, l’emissor, el receptor, etc.). Activitat oberta. En general, ha de coincidir amb el model del llibre de l’alumnat. 28. Selecciona cinc situacions en què convingui exposar un avís en un tauler d’anuncis, o bé a l’entrada d’un espai públic, i digues què posaries en l’encapçalament (assumpte / destinatari) en cada cas. Escriu dos dels avisos seleccionats i presenta’ls al professor o la professora perquè te’ls revisi. Activitat oberta.

Llengua catalana 1

37

· Llengua catalana 1

38

AVALUACIÓ GÈNERES

LITERARIS

1. Quin és el gènere literari que serveix per comunicar els sentiments o les emocions: la narrativa, la poesia o el teatre? El gènere literari que serveix per comunicar els sentiments o emocions és la poesia. 2. Com s’anomenen els textos literaris que elabora el poeta o la poetessa? S’anomenen poemes. 3. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: La unitat bàsica d’un poema és el vers. Els versos sovint s’agrupen en estrofes. De la repetició de sons al final dels versos en diem rima.

LÈXIC, I

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

4. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients. El sintagma nominal està format per un grup de paraules que giren al voltant d’un nom, que n’és el nucli. 5. Analitza els SN següents en det (especificador), nom (nucli) i adjectiu, prep + nom o oració adjectiva (complement del nom): a) una veu llunyana det (especificador)

b)

les

det (especificador)

c) els pocs det (especificador)

nom (nucli)

adjectiu (complement del nom)

brases nom (nucli)

de carbó prep + nom (complement del nom)

nois nom (nucli)

que van venir... oració adjectiva (complement del nom)

6. Copia les frases següents i completa-les. a) Un grup d’abelles és un eixam.

·

AVALUACIÓ (CONT. 1) b) Les pastanagues que podem agafar amb la mà formen un manat. c) El conjunt de plats, gots, tasses, etc. és una vaixella. d) El conjunt de pollastres i gallines d’una granja és l’aviram. 7. Digues quins són els noms que apareixen en aquest fragment del conte La dama del bosc, de Joan Perucho. La dama del bosc apareix als capvespres o en dies de boira baixa entre la malesa dels boscos. Va embolcallada en una gran capa negra i sospira reiteradament deixant un feliç rastre perfumat de llàgrimes i mocadors de fil brodats. dama, bosc, capvespres, dies, boira, malesa, boscos, capa, rastre, llàgrimes, mocadors, fil. 8. Copia les frases següents i completa-les: a) Una síl·laba és un so o un grup de sons pronunciats en una sola emissió de veu. Per exemple: mal. b) Un diftong és un grup de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba. Per exemple: mai. 9. Separa en síl·labes les paraules següents: dibuixos, cèl·lula, minaire, carretera, estàtua, corretja, ciutadella, migdiada, interessos, paraigua. di-bui-xos, cèl-lu-la, mi-nai-re, car-re-te-ra, es-tà-tu-a, corret-ja, ciu-ta-de-lla, mig-di-a-da, in-te-res-sos, pa-rai-gua.

LLENGUATGE

UTILITARI

10. Escriu un avís dirigit als clients d’un servei qualsevol (transport, aigua, llum, gas, etc.) dient que dijous l’empresa no podrà atendre el públic per alguna raó que tu determinaràs. Activitat d’expressió.

Llengua catalana 1

39

· Llengua catalana 1

40

ACTIVITATS DE REFORÇ GÈNERES LITERARIS 1. Indica quina és l’afirmació correcta. a) La poesia és el gènere literari que comunica els sentiments i les emocions del poeta o la poetessa. b) La poesia és el gènere literari que conta o explica uns fets i unes accions protagonitzats per uns personatges. L’afirmació correcta és la primera. 2. Per tal de compondre poemes, el poeta o la poetessa construeix versos, enunciats o frases? El poeta o la poetessa construeix versos. 3. Digues si els versos s’agrupen en paràgrafs, en estrofes o en capítols. Els versos s’agrupen en estrofes.

GRAMÀTICA 4. Analitza l’estructura dels sintagmes nominals de sota. Per exemple: un magatzem de roba det

N

prep + nom (CN)

a) tres tomàquets madurs det

b) molts

N

Adj (CN)

vestits

de seda

N

prep + nom (CN)

det

c) aquell riu cabalós det

N

Adj (CN)

5. Identifica els set noms d’aquest poema: Mosques i mosquits La natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia:

·

ACTIVITATS

DE

(CONT. 1)

REFORÇ

Si a les fosques ja no piquen les mosques, hi ha els mosquits que treballen de nits. PERE QUART Els noms són: natura, bèstia, molèstia, fosques, mosques, mosquits, nits. 6. Identifica els determinants dels noms destacats en negreta en el text de sota. Per exemple: Treballava en un restaurant... det

Treballava en un restaurant d’un barri on hi ha moltes oficines. det

det

det

Els restaurants d’aquella zona tancaven el diumenge, ja det

det

det

que la seva clientela era la gent de les oficines. det

det

det

7. Relaciona cada nom col·lectiu amb el conjunt a què se sol referir. Noms col·lectius: una bateria, un feix, un eixam, un grapat, l’aviram, una esquadra, la teulada, el veïnat, un manat. Conjunts: de vespes, de cuina, del corral, d’arròs, de llenya, del barri, de la casa, de bledes, de vaixells de guerra. una bateria de cuina un feix de llenya un eixam de vespes un grapat d’arròs l’aviram del corral una esquadra de vaixells de guerra la teulada de la casa el veïnat del barri un manat de bledes

Llengua catalana 1

41

· Llengua catalana 1

42

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 2)

8. Relaciona els noms de persona escurçats amb els noms sencers. Noms de persona escurçats: Sumpta, Cesca, Sebi, Cintet, Quim, Ciset. Noms de persona sencers: Francesca, Assumpta, Narcís, Joaquim, Jacint, Eusebi. Sumpta = Assumpta; Cesca = Francesca; Sebi = Eusebi; Cintet = Jacint; Quim = Joaquim; Ciset = Narcís.

ORTOGRAFIA 9. Copia les paraules següents i separa’n les síl·labes: tretze, heroi, dutxa, piragua, llenya, pallissa, canya, seure, lliure, terrissa, pel·lícula, freqüent, trossos, coixinera, idea, freqüència. tret-ze, he-roi, dut-xa, pi-ra-gua, lle-nya, pa-llis-sa, canya, seu-re, lliu-re, ter-ris-sa, pel-lí-cu-la, fre-qüent, trossos, coi-xi-ne-ra, i-de-a, fre-qüèn-ci-a. 10. Imagina que tens un full molt estret i només hi pots escriure dues síl·labes per ratlla. Escriu-hi les frases que tens a continuació: a) La pel·lícula d’ahir no era gaire fidel a la novel·la en què es basava. La pellícula d’ahir no era gaire fidel a la novella en què es basa va. b) La reixa de la finestra quedava dissimulada perquè les canyes del jardí la tapaven del tot.

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 3)

La reixa de la finestra quedava dissimulada perquè les canyes del jardí la tapaven del tot. c) Si vosaltres hi col·laboreu, segur que l’estàtua es podrà col·locar a la plaça a final d’any. Si vosaltres hi collaboreu, segur que l’està tua es podrà collocar a la plaça a final d’any. d) La boira baixa pixanera deixava els carrers de la ciutat ben mullats. La boira baixa pixane-

Llengua catalana 1

43

· Llengua catalana 1

44

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 4)

ra deixava els carrers de la ciutat ben mullats.

11. Llegeix els versos següents i digues quants cops de veu fas i quantes síl·labes hi ha. L’home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris, blanc colomí. PERE QUART L’ho-me-vol-dri-a-te-nyir les-te-ves-a-les-de-sang. Noet-pa-ris,-co-lo-mí-blanc. No-pa-ris-blanc,-co-lo-mí. Fem set cops de veu que corresponen a set síl·labes en cada vers.

LLENGUATGE

UTILITARI

12. Escriu el text d’un avís que s’hauria de dir per megafonia en una platja sobre les precaucions que cal prendre davant la presència de meduses. Activitat d’expressió.

ACTIVITATS GÈNERES

D’AMPLIACIÓ LITERARIS

13. Explica amb paraules teves què és la rima i què és el ritme en l’àmbit de la poesia. La rima és la repetició dels mateixos sons a final dels versos.

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 1)

El ritme és la repetició de les síl·labes tòniques en la mateixa posició dels versos. 14. Copia la frase següent i completa-la: En català el compte de síl·labes dels versos s’acaba en l’última síl·laba tònica.

GRAMÀTICA 15. Analitza l’estructura dels sintagmes nominals següents. Tingues en compte que hi pot haver dos determinants. les teves idees brillants det

det

N

la resposta det

N

Adj (CN)

del públic prep + det + nom (CN)

aquelles tres portes que van envernissar det

det

N

oració adjectiva (CN)

unes

ulleres

de sol

det

N

prep + nom (CN)

aquella confitura que vam preparar det

N

oració adjectiva (CN)

16. Pel que fa als topònims de ciutats, n’hi ha que porten article i n’hi ha que no en porten. En canvi, els topònims que designen comarques van tots precedits d’article, excepte Osona. Relaciona cada ciutat amb la comarca que li correspon. Ciutats: la Bisbal d’Empordà, Olot, Manresa, Tortosa, Vic, Mataró, Berga, Gandesa, el Pont de Suert, Cervera. Comarques: l’Alta Ribagorça, el Bages, el Baix Ebre, el Baix Empordà, el Berguedà, la Garrotxa, el Maresme, Osona, la Segarra, la Terra Alta. la Bisbal d’Empordà: el Baix Empordà Olot: la Garrotxa Manresa: el Bages

Llengua catalana 1

45

· Llengua catalana 1

46

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 2)

Tortosa: el Baix Ebre Vic: Osona Mataró: el Maresme Berga: el Berguedà Gandesa: la Terra Alta el Pont de Suert: l’Alta Ribagorça Cervera: la Segarra 17. Entre els topònims de la teva comarca, busca’n tres que portin article i tres que no en portin. Activitat oberta.

ORTOGRAFIA 18. Copia el circuit sil·làbic de la pàgina 46 i completa’l a partir de les definicions següents: a) Cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en mil parts iguals. Mil-lè-si-ma. b) Derivat augmentatiu de mare. Ma-ras-sa. c) Gec de roba gruixuda que usen els pastors. Sa-mar-ra. d) Animal amb ales i orelles llargues que dorm de dia i de nit està despert, i que viu en coves, cases velles, etc. També se l’anomena vampir. Ra-ta-pi-nya-da. e) Acció de datar. Da-ta-ci-ó. f ) Diminutiu d’ocell. O-ce-llet. g) Relatiu o que fa referència a lleig o lletja. Llet-ge-sa. h) Que té relació amb la salut i la sanitat (femení). Sa-ni-tà-ri-a. i) Fer passar alguna cosa d’un nivell més alt a un de més baix. A-bai-xar. j) Cada glop d’un líquid que es xarrupa. Xar-rup.

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 3)

k) Acció de rompre o rompre’s. Rup-tu-ra. l) Aparell, generalment portàtil, que conté un receptor de ràdio i un magnetòfon de casset. Ra-di-o-cas-set. m) Període de set dies. Set-ma-na.

LLENGUATGE

UTILITARI

19. Redacta una nota per a un company o una companya que hagi faltat a classe per comunicar-li totes les activitats que ha de fer per posar-se al dia. Activitat d’expressió.

MILLOREM

EL

VOCABULARI

1. Digues quins són els animals del text de la pàgina 47 que proporcionen aquests beneficis: a) Produeixen llet i carn, i formen el bestiar d’una casa de pagès: la vaca, l’ovella i la cabra. b) Són animals de càrrega o de tir: l’ase, el cavall i el bou. c) Té cura que a la casa no hi hagi gaires rates ni ratolins: el gat. d) Vigila l’entrada o els voltants d’una casa: el gos. e) Produeixen carn i ponen ous, i són l’aviram d’una casa de pagès: la gallina, el gall dindi i l’ànec. 2. Digues quins són els animals del text de la pàg. 47 que causen aquests perjudicis: a) Quan entra en un galliner, hi fa una gran matança: el llop, la guineu i la guilla. b) Viu sota terra i fa forats soterranis per menjar-se les arrels de les hortalisses: el talp. c) Salta de branca en branca i menja tota mena de fruits, però el seu aliment preferit són els pinyons, els aglans i les baies: l’esquirol.

Llengua catalana 1

47

· Llengua catalana 1

48

MILLOREM

EL

VOCABULARI

3. A partir de les paraules del quadre de la pàg. 47, contesta aquestes preguntes: a) Quines aus són rapinyaires? I d’aquestes, quines cacen de nit? el voltor i el corb, caça de nit el voltor. b) Quins peixos pertanyen al grup del peix blau i quin al del peix blanc? Blaus: la tonyina i el seitó. Blanc: el lluç. c) A l’arròs de peix s’hi posa marisc. Què compraries a la peixateria per fer-ne? Les cloïsses, els escamarlans, els musclos i els crancs. 4. Empra la frase feta o el refrany adequat: a) No fa vaga i els seus companys en fan: «Ésser un esquirol». b) Aquesta vegada no li valdrà «fer l’orni»: No marxarem que no ens hagi dit sí o no. c) Volen manar tots dos i no pot ser: «Dos galls en un galliner no canten bé». d) No he dormit gens bé: «Passar la nit del lloro». e) No te’n refiïs gens: sempre porta males intencions: «El llop muda les dents, però no els pensaments». d) Has d’acceptar tot allò que et donen: «A cavall regalat no li miris el dentat».

U NITAT

DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE COMPRENSIÓ

LA

3

LECTURA

LECTORA

1. L’Odissea és un llarg poema èpic que està escrit en vers. A continuació en tens un fragment que es refereix al passatge que has llegit. Digues qui parla en aquests versos i a qui s’adreça. –Som uns aqueus que venim de Troia, enviats a l’arbitri de tota mena de vents pel gran avenc de les ones; [...] i als teus genolls venim, per si ens daves hostatge i ens feies d’altra banda un present, com és llei amb els hostes. Parla Ulisses i s’adreça al ciclop Polifem.

·

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 1)

2. Els grecs practicaven la llei de l’hospitalitat, és a dir, acollien els estrangers a casa seva i els oferien regals. Creus que el gegant Polifem respecta aquesta llei? Com acull Ulisses i els seus companys? Quina mena de càstig rep el gegant? Creus que és per no haver respectat la llei de l’hospitalitat? No, el gegant Polifem no respecta la llei de l’hospitalitat. No acull Ulisses i els seus companys amicalment, sinó que els té empresonats dins la seva cova i vol devorar-los. Com a càstig, el gegant queda cec perquè Ulisses li clava una estaca roent a l’únic ull que té. Efectivament, Polifem rep aquest càstig per no respectar la llei de l’hospitalitat. 3. Un dels trets que més destaca en la manera de ser d’Ulisses és l’astúcia. L’astúcia és l’habilitat per aconseguir el que es vol amb engany, fent trampes. Indica com es manifesta en aquest passatge reconstruint el text següent: L’astúcia d’Ulisses es manifesta almenys en tres ocasions: en primer lloc, / al ciclop / dient / havia naufragat / que; en segon lloc, / s’adormís / fent-li / perquè/ beure vi / i després / l’estaca / clavant-li / a l’ull, i en tercer lloc, / a sota / amagant-se / marrans / de tres / lligats / per / sortir / poder / de la cova. L’astúcia d’Ulisses es manifesta almenys en tres ocasions: en primer lloc, dient al ciclop que havia naufragat; en segon lloc, fent-li beure vi i després clavant-li l’estaca a l’ull, i en tercer lloc, amagant-se a sota de tres marrans lligats per poder sortir de la cova.

FEM

UNA

DESCRIPCIÓ

4. A partir de la informació que ens dóna la lectura, fes un retrat del ciclop Polifem. Descriu, primerament, els aspectes físics (constitució, pes, alçada, cabells, cara, ulls, boca, nas...). Després descriu la seva personalitat (caràcter, costums, creences...). Pots acompanyar el retrat escrit amb un dibuix del monstre Polifem. Activitat de redacció.

Llengua catalana 1

49

· Llengua catalana 1

50

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 2)

VOCABULARI 5. Els grecs també van ser els inventors de la filosofia i la ciència. Per això en el vocabulari científic trobem nombroses paraules d’origen grec, com ara els noms de moltes especialitats mèdiques. Observa aquests exemples: oftalmòleg (del grec ophthalmós, que significa ‘ull’, i lógos, que significa ‘qui tracta’); otorinolaringòleg (del grec otós ‘orella’, més rhinós ‘nas’, més lárygx ‘gola’, més lógos); dermatòleg (del grec dérmatos ‘pell’ i lógos); traumatòleg (del grec traúmatos ‘ferida produïda per un cop’ i lógos); estomatòleg (del grec stómatos ‘boca’ i lógos); psicòleg (del grec psyké ‘ànima’ i lógos). Digues a quin especialista mèdic caldria que anessin els qui pateixen els mals següents. Contesta construint frases. Per exemple: Si no hi veu prou bé d’un ull, cal que vagi a un... o una... a) No hi veu prou bé d’un ull. Si no hi veu prou bé d’un ull, cal que vagi a un oftalmòleg o una oftalmòloga. b) No hi sent gaire bé d’una orella. Si no hi sent gaire bé d’una orella, cal que vagi a un otorinolaringòleg o una otorinolaringòloga. c) Li han sortit unes butllofes a la pell. Si li han sortit unes butllofes a la pell, cal que vagi a un dermatòleg o una dermatòloga. d) S’ha refredat i té mal de coll. Si s’ha refredat i té mal de coll, cal que vagi a un otorinolaringòleg o una otorinolaringòloga. e) Li fa molt de mal el queixal del seny. Si li fa molt de mal el queixal del seny, cal que vagi a un estomatòleg o una estomatòloga. f ) Ha caigut i s’ha torçat el turmell. Si ha caigut i s’ha torçat el turmell, cal que vagi a un traumatòleg o una traumatòloga.

·

LITERATURA. EN TEMPS L’EPOPEIA ACTIVITATS

DELS

GRECS:

1. El déu Posidó, quina força de la naturalesa representa? El déu Posidó representa la força i el poder de les aigües marines. 2. Per què anomenem eòlica l’energia que s’obté de la força dels vents? Perquè aquest adjectiu és un derivat del nom amb què els grecs designaven el déu dels vents (Èol). 3. Per què anomenem afrodisíaca una beguda o menjar que desvetlla l’apetit amorós? L’anomenem així perquè l’adjectiu afrodisíac és un derivat del nom amb què els grecs designaven la deessa de l’amor (Afrodita). 4. El gegant Polifem, és un monstre? Què fa de dolent perquè representi una força del mal? Sí, Polifem és un monstre que representa les forces del mal perquè, d’una banda, no ofereix sacrificis als déus i, de l’altra, no respecta la llei de l’hospitalitat. No tan sols no acull els seus hostes, sinó que el seu regal consisteix a anar-se’ls menjant. 5. Quan diem que fer un determinat treball «ha estat una epopeia», què volem dir? Volem dir que ha estat realitzat amb molts sofriments, amb moltes dificultats. 6. Quan diem que una persona determinada ha fet «una gesta», què volem dir? Mitjançant aquesta expressió diem que aquesta persona ha fet una acció valenta, que mereix ser recordada. 7. Com es diu d’un viatge llarg, difícil i ple de peripècies? Una odissea.

Llengua catalana 1

51

· Llengua catalana 1

52

LITERATURA. EN TEMPS DELS L’EPOPEIA (CONT. 1)

GRECS:

8. Defineix la paraula epopeia. L’epopeia és un gènere èpic del qual formen part els poemes que narren les gestes dels herois d’un poble. 9. Explica com els grecs veien els seus déus. Fes-ho a partir d’aquests mots clau: forces de la naturalesa o emocions humanes / barrejats amb els mortals / defectes humans. Els grecs associaven els déus i les deesses a les grans forces de la naturalesa o a les emocions humanes. Els déus apareixien barrejats amb els mortals i compartien les seves peripècies; també se’ls atribuïen defectes humans. 10. Ulisses supera moltes adversitats gràcies a la seva força o bé gràcies a la seva astúcia o saviesa? Ulisses supera les dificultats gràcies a la seva astúcia o saviesa. 11. Quina divinitat era la protectora d’Ulisses: Afrodita (deessa de l’amor) o Atena (deessa de la saviesa i la intel·ligència)? Atena era la protectora d’Ulisses. 12. Busca informació en un llibre o en una enciclopèdia i explica un mite o una llegenda grega. Treball de recerca. 13. Fes un resum de la lectura El ciclop. Activitat de redacció.

LÈXIC. ÚS PROPI

DEL I

DICCIONARI: EL

SENTIT

EL

SENTIT

FIGURAT

ACTIVITATS 14. Digues en quines frases la paraula destacada en cursiva s’utilitza en sentit propi i en quines en sentit figurat. a) Vaig haver d’aclucar els ulls. Sentit propi.

·

LÈXIC. ÚS

DEL

PROPI

SENTIT

I

EL

DICCIONARI: FIGURAT

EL

SENTIT

(CONT. 1)

b) Tot això us deu haver costat un ull de la cara. Sentit figurat. c) Tira’m les claus per l’ull de l’escala. Sentit propi. d) Està molt decaigut. No és ni una ombra del que era. Sentit figurat. e) Vaig posar la bicicleta a l’ombra de la noguera. Sentit propi. f ) En això que dius no hi ha ni una ombra de veritat. Sentit figurat. g) No tinguis tants fums. Sentit figurat. h) Tenia molts projectes, però tots se n’han anat en fum. Sentit figurat. i) El fum de l’incendi arribava a casa. Sentit propi. 15. El sentit figurat de les paraules sol donar-se sobretot en les locucions i les frases fetes. Relaciona cada una de les locucions destacades en cursiva a la columna de l’esquerra amb el sentit que li correspon a la columna de la dreta. Corren mals aires. males notícies És un cap verd. un inexperimentat Són carn i ungla. molt amics Se’n va anar amb la cua entre cames. avergonyit Li feia denteta. li feia venir enveja Feia dissabte. netejava a fons Corria cames ajudeu-me molt de pressa 16. La combinació d’alguns noms amb certs complements constitueix una frase feta amb sentit figurat. Per exemple: paper + mullat → És paper mullat (sense valor o insuficient) Digues què volen dir les expressions següents o en quin context s’utilitzen:

Llengua catalana 1

53

· Llengua catalana 1

54

LÈXIC. ÚS

DEL

PROPI

SENTIT

I

EL

DICCIONARI: FIGURAT

EL

SENTIT

(CONT. 2)

té sang blava; és un zero a l’esquerra; és un gat escaldat; és una bleda assolellada; té carta blanca; és del morro fort; ha dit una paraula gruixuda; és una bala perduda. Té sang blava significa que té ascendència aristocràtica. Exemple: Són dos germans, però tan sols un té sang blava. És un zero a l’esquerra vol dir que no compta per a res. Exemple: Ell diu que és un dels qui juga més bé de l’equip, però jo sé que no juga mai perquè és un zero a l’esquerra. És un gat escaldat significa que ha adquirit experiència a còpia de rebre escarments. Exemple: És molt difícil que l’enganyin; ja és un gat escaldat en aquest negoci. És una bleda assolellada significa que no té energia ni caràcter. Exemple: No gosa mai queixar-se de res; és una bleda assolellada; per això tothom n’abusa. Té carta blanca vol dir que té tota la llibertat per obrar. Exemple: En qüestió de roba, pot comprar el que més li agradi; té carta blanca. És del morro fort significa que té mal geni, que és rampellut. Exemple: Tothom té por d’haver de parlar amb ell perquè és del morro fort. Ha dit una paraula gruixuda significa que ha dit una expressió grollera. Exemple: Quan li han fet un gol, ha dit una paraula gruixuda. És una bala perduda vol dir que no té rectitud de conducta. Exemple: No podran fer-lo anar a escola; és una bala perduda. 17. Unint de la forma adequada un verb i un nom obtindràs unes quantes locucions de sentit figurat. Explica’n el significat. Verbs: pesar, partir, lligar, plegar, somiar, parar, esvalotar, buscar. Noms: peres, figues, veles, caps, els peus, truites, les pessigolles, el galliner. Pesar figues significa endormiscar-se i fer capcinades. Exemple: Asseguda al balancí l’àvia ja anava pesant figues perquè no estava acostumada a anar a dormir tan tard. Partir peres significa separar-se, renyir. Exemple: Van haver

·

LÈXIC. ÚS

DEL

PROPI

SENTIT

I

EL

DICCIONARI: FIGURAT

EL

SENTIT

(CONT. 3)

de partir peres perquè no s’entenien gens en el negoci. Lligar caps significa entendre. Exemple: Quan m’ho va confessar tot, aleshores vaig lligar caps. Plegar veles significa cessar en un negoci o afer. Exemple: Si veiem que el mercat no està prou animat, plegarem veles i tornarem cap a casa. Somiar truites significa somiar despert, fantasiar. Exemple: No perdis el temps somiant truites i sigues realista. Parar els peus significa oposar-se a l’actitud o l’actuació d’algú. Exemple: Començava a fer i desfer com volia i li van haver de parar els peus. Esvalotar el galliner significa posar desordre. Exemple: Tots els alumnes treballaven tranquil·lament fins que va entrar aquell tavalot i va esvalotar el galliner amb els seus crits. Buscar les pessigolles significa importunar, provocar, empipar. Exemple: Si tant li busquem les pessigolles acabarà per perdre la paciència. 18. Amb la tècnica de la definició i l’ús de la metàfora, podem fer textos molt bonics i suggerents. Només cal una mica de creativitat. Fixa’t: Foc: Ballarina amb les mans esteses. Tro: Crit dels núvols. Riu: Llàgrima d’un gegant. Fes definicions poètiques d’altres paraules. Pots començar per les següents: lluna, mar, carretera, piscina, llapis, cadira... Activitat d’expressió.

GRAMÀTICA. EL EL

GÈNERE

I

EL

ACTIVITATS

NOM: NOMBRE

ORALS

19. Digues en veu alta les formes del femení dels noms següents: el nebot, el meu amic, un esclau, un metge, un boig, un actor, un biòleg, el dentista, un cantaire, el cosí, un home, el llop, el lleó, el gall, el cavall, el toro, el marrà, el tigre.

Llengua catalana 1

55

· Llengua catalana 1

56

GRAMÀTICA. EL EL

GÈNERE

I

EL

NOMBRE

NOM:

(CONT. 1)

la neboda, la meva amiga, una esclava, una metgessa, una boja, una actriu, una biòloga, la dentista, una cantaire, la cosina, una dona, la lloba, la lleona, la gallina, l’euga o l’egua, la vaca, l’ovella, la tigressa. 20. Digues en veu alta les formes del plural dels noms següents: el senyal, un costum, l’olor, la dent, un llapis, l’atles, el focus. els senyals, uns costums, les olors, les dents, uns llapis, els atles, els focus. 21. Digues en veu alta la forma del masculí dels noms següents: la tieta, la muller, la sogra, la nora, la pubilla, la mestressa. l’oncle, el marit, el sogre, el gendre, l’hereu, l’amo. 22. Digues en veu alta la forma del singular dels noms següents: uns cactus, els nassos, els germans, uns deutes, els dilluns, els interessos. un cactus, el nas, el germà, un deute, el dilluns, l’interès.

ACTIVITATS

ESCRITES

23. Escriu totes les formes dels noms següents: el noi, el metge, el ballarí, el mestre, l’emperador, un alumne, un actor, el cosí. Per exemple: el noi, la noia, els nois, les noies. El metge, la metgessa, els metges, les metgesses. El ballarí, la ballarina, els ballarins, les ballarines. El mestre, la mestra, els mestres, les mestres. L’emperador, l’emperadriu, els emperadors, les emperadrius. Un alumne, una alumna, uns alumnes, unes alumnes. Un actor, una actriu, uns actors, unes actrius. El cosí, la cosina, els cosins, les cosines.

·

GRAMÀTICA. EL EL

GÈNERE

I

EL

NOMBRE

NOM:

(CONT. 2)

24. Escriu la forma que correspongui d’acord amb el gènere del nom. Per exemple: Només té sis mesos i ja li ha sortit una dent. (un / una) a) La suor li regalimava per la cara. (El / La) b) Aquesta rosa fa molta olor. (molt / molta) c) Ja podeu servir les postres. (els / les) d) Farem unes anàlisis de sang. (uns / unes) e) A l’estiu hi fa molta calor. (molt / molta) f ) A mi m’agrada molt la xocolata. (el / la) g) Vivim als afores del poble. (als / a les) h) Tinc el costum d’arribar abans d’hora. (el / la) i) Té un deute molt elevat. (un / una) j) Crec que té febre. Mira: toca-li el front. (el / la) k) Que surti a caminar ja és un bon senyal. (un bon / una bona) l) No estic decidit: tinc molts dubtes. (molts / moltes) 25. Copia les frases de sota i completa-les amb el sintagma adequat, que has de triar entre els de la llista següent: la tauleta, la canal, molta pols, un full, al minut, l’aigua, el llum, L’àrbitre, una son, la fi, els cotxes. a) Quan toca el despertador, de seguida encenc el llum de la tauleta de nit. b) L’àrbitre no va xiular la fi del partit de futbol fins al minut 98. c) Ahir vaig anar a dormir tard i avui no m’arrossego: tinc una son! d) Per aquest camí sense asfaltar, els cotxes aixequen molta pols. e) Necessitem un full de paper i unes estisores. f ) Quan plou molt, la canal de la teulada no pot engolir tota l’aigua. 26. Copia les sèries següents i completa-les. a) el carnisser, la carnissera, els carnissers, les carnisseres. b) el mestre, la mestra, els mestres, les mestres.

Llengua catalana 1

57

· Llengua catalana 1

58

GRAMÀTICA. EL EL

c) d) e) f) g) h)

GÈNERE

I

EL

NOMBRE

NOM:

(CONT. 3)

l’europeu, l’europea, els europeus, les europees. el biòleg, la biòloga, els biòlegs, les biòlogues. el gall, la gallina, els galls, les gallines. el drapaire, la drapaire, els drapaires, les drapaires. el turista, la turista, els turistes, les turistes. l’actor, l’actriu, els actors, les actrius.

27. Escriu el singular dels noms següents: desitjos, passejos, sortejos, batejos, tornejos, rajos, safaretjos. Per exemple: desitjos → desig passejos → passeig sortejos → sorteig batejos → bateig tornejos → torneig rajos → raig safaretjos → safareig 28. Redacta un text breu en què apareguin els noms que t’indiquem en cada cas. Recorda que has d’utilitzar un signe de puntuació per separar una frase d’una altra. (Pots canviar l’ordre de les paraules.) Per exemple: xocolata / olor / postres –Ui! Quina olor més bona! El pare ja ha preparat la xocolata desfeta: tindrem unes postres exquisides! a) calor / suor / front / nas b) dubte / senyal / afores c) llum / son / resplendor d) sabates / corrent /canal Activitat oberta.

ORTOGRAFIA. LES TERMINACIONS NOMINALS: LA A I LA E ÀTONES ACTIVITATS 29. Copia els sintagmes següents i completa’ls amb la terminació correcta: a) una màniga esquerra

·

ORTOGRAFIA. LES NOMINALS: LA A I LA

TERMINACIONS E

ÀTONES

( C O N T .)

b) un regle recte c) una cadira còmoda d) un producte selecte e) un formatge tendre f ) una regla estricta g) una fruita verda h) un prestatge ample i) un espectacle digne j) una pel·lícula digna k) una altra vegada 30. Copia les frases següents i omple els buits amb les paraules que hi ha entre parèntesis, utilitzant-les sempre en plural i posant l’article corresponent, si cal. Per exemple: Duia les butxaques plenes d’agulles d’estendre roba. a) Duia les butxaques plenes d’agulles d’estendre roba. b) Les formigues s’amaguen sota les escorces dels pins. c) Les closques de les tortugues són rugoses. d) Les pluges torrencials han devastat moltes comarques. e) Les balances de les botigues són molt precises. f ) Les llengües romàniques tenen moltes semblances. g) Les piragües són estretes, llargues i molt lleugeres. 31. Escriu el plural dels mots següents: xarxa, llesca, granja, taronja, adreça. xarxes, llesques, granges, taronges, adreces.

AVALUACIÓ GÈNERES

LITERARIS

1. Quina de les dues afirmacions següents és la més ajustada? a) L’Odissea és una epopeia perquè és un gran poema èpic que narra les gestes de l’heroi Ulisses. b) L’Odissea és una epopeia perquè és una narració que conta les aventures del personatge Ulisses. L’afirmació més ajustada és la primera: l’Odissea és una

Llengua catalana 1

59

· Llengua catalana 1

60

AVALUACIÓ (CONT. 1) epopeia perquè és un gran poema èpic que narra les gestes de l’heroi Ulisses. 2. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: La tradició atribueix a Homer, un rapsode grec del segle VIII aC, l’autoria de les dues grans epopeies gregues: la Ilíada i l’Odissea.

LÈXIC, I

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

3. Digues quines de les paraules destacades en cursiva s’usen en sentit propi i quines en sentit figurat: a) No siguis gallina. Sentit figurat. b) La gallina pon un ou cada dia. Sentit propi. c) Quant pesen aquestes figues? Sentit propi. d) L’avi pesa figues a la vora del foc. Sentit figurat. e) No somiïs truites. Sentit figurat. f ) Porto un entrepà de truita. Sentit propi. 4. Copia les paraules següents tot canviant-ne el gènere i el nombre: cavall, gos, llop, lleó, gall. cavall, euga, cavalls, eugues gos, gossa, gossos, gosses llop, lloba, llops, llobes lleó, lleona, lleons, lleones gall, gallina, galls, gallines 5. Si separem els elements de la paraula gates, tenim gat-es. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: Diem que gat- és l’arrel de la paraula i -es és la terminació, que ens indica que és de gènere femení i de nombre plural.

·

AVALUACIÓ (CONT. 2) 6. Escriu l’article (el / la) o l’indefinit (un / una) davant dels noms. a) El cambrer ens porta les postres i el compte. b) Haurien de posar un (o el) senyal de trànsit a la cruïlla. c) Ha caigut i s’ha fet un trenc al front. d) Tinc un dubte. e) El primer classificat ens porta un avantatge de tres punts. 7. Copia les expressions següents i tradueix-les al català: Enciende la luz. Limpia el polvo. El fin del mundo. Tiene mucho sueño. Vive a las afueras. Sigue la corriente. Enciende la luz: Encén el llum. Limpia el polvo: Treu la pols. El fin del mundo: La fi del món. Tiene mucho sueño: Té molta son. Vive a las afueras: Viu als afores. Sigue la corriente: Segueix el corrent. 8. Copia les frases i omple els buits amb les paraules proposades: a) Pujaven les butaques als pisos amb unes politges. b) Tenia unes granges d’eugues. c) Gràcies a les assegurances, les pèrdues no hauran estat astronòmiques. d) En aquestes adreces regalen paraigües i mitges. 9. Copia els sintagmes següents i completa’ls amb la vocal adequada. una màniga esquerra; un producte selecte; un formatge tendre; una regla estricta; una dona pobra.

ACTIVITATS GÈNERES

DE

REFORÇ

LITERARIS

1. Copia els textos següents i omple els buits triant la paraula adequada. Utilitzem la paraula epopeia per referir-nos als poemes èpics que narren les gestes dels herois d’un poble.

Llengua catalana 1

61

· Llengua catalana 1

62

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 1)

L’autor de les dues grans epopeies gregues, la Ilíada i l’Odissea, va ser un rapsode anomenat Homer del segle VIII aC.

LÈXIC 2. Digues en quins casos les paraules destacades en cursiva són utilitzades en sentit propi i en quines altres, en sentit figurat. Per exemple: Treu l’aigua del pou. (Sentit propi). Aquest científic és un pou de ciència. (Sentit figurat). a) Vam seure a l’ombra d’un arbre. Sentit propi. b) Em seguia a tot arreu: era la meva ombra. Sentit figurat. c) Aclucava els ulls. Sentit propi. d) Em va costar un ull de la cara. Sentit figurat.

GRAMÀTICA 3. Copia les frases següents i omple els buits amb les vocals adequades per tal de formar paraules que se solen utilitzar sempre en la forma plural. a) Va arribar a les acaballes. b) Els pares celebren les noces de plata. c) Para taula: primer has de posar les estovalles. d) Retalla aquesta filagarsa amb les estisores. e) Per arrencar aquestes claus, necessitaràs unes estenalles o bé unes alicates.

ORTOGRAFIA 4. Alguns noms que indiquen professions o oficis presenten una forma acabada en -e per al masculí, i una d’acabada en -a per al femení. Copia els noms següents i completa’ls.

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 2)

un arquitecte o una arquitecta; un pediatre o una pediatra; un ministre o una ministra; un mestre o una mestra; un alumne o una alumna; un àrbitre o una àrbitra. 5. Hi ha altres noms de professions que són invariables. Copia els noms que hi ha a continuació i completa’ls amb la vocal adequada. Acabats en -e: un conserge o una conserge; un minaire o una minaire; un ocellaire o una ocellaire; un escombriaire o una escombriaire; un llenyataire o una llenyataire. Acabats en -a un destista o una dentista; un fisioterapeuta o una fisioterapeuta; un oculista o una oculista; un modista o una modista; un electricista o una electriscista; un lampista o una lampista; un escorta o una escorta. 6. Uns quants noms de professions (pocs) fan el femení en -essa. Copia els següents i completa’ls amb la forma adequada. un sastre o una sastressa; un metge o una metgessa; un jutge o una jutgessa; un alcalde i una alcaldessa. 7. Escriu els sintagmes següents en la seva forma plural. a) l’aigua salada: les aigües salades b) una plaça molt acollidora: unes places molt acollidores c) la taronja dolça: les taronges dolces d) la màniga ampla: les mànigues amples e) una taca grossa: unes taques grosses f ) el llapis marró: els llapis marrons

ACTIVITATS GÈNERES

D’AMPLIACIÓ LITERARIS

8. Digues quina de les dues afirmacions següents és la més ajustada: a) L’origen de la poesia èpica el trobem en les cançons dedicades a reis famosos.

Llengua catalana 1

63

· Llengua catalana 1

64

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 1)

b) L’origen de la poesia èpica el trobem en els himnes dedicats a reis i reines i a guerrers victoriosos. L’afirmació més ajustada és la b. 9. Per què els escultors han representat Homer com un cec? Perquè antigament els cecs eren les persones que es dedicaven a les ocupacions intel·lectuals, com ara la poesia o l’art endevinatòria. 10. Ulisses, a més de ser un heroi de guerra, era rei. A quina guerra va participar i de quina illa era rei? Ulisses va participar a la guerra de Troia. Era rei de l’illa d’Ítaca.

LÈXIC 11. Utilitzant els recursos de la definició i els de la metàfora, podem crear les nostres endevinalles. Per exemple: És un pont de coloraines fet per sobre la muntanya. Cotxes ni carril no hi passen. L’ha pintat un pintor sol combinat amb gotes d’aigua. (Solució: L’arc de Sant Martí) Fes un parell d’endevinalles utilitzant les tècniques esmentades. Si no se t’acudeix res, pots començar amb coses molt senzilles, com un ou, un pou, una teulada, etc. Activitat de creació.

GRAMÀTICA 12. Forma grups que incloguin el nom del mascle, el de la femella i el de les cries. Per exemple:

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 2)

nom del mascle: cavall nom de la femella: euga nom de les cries: pollins porc, marrà, boc, gat, gos, ànec, toro, gata, ànega, verra o truja, vaca, cabra, gossa, ovella, vedell, garrí, xai, cabrit, gató, cadell, aneguet. nom del mascle: porc nom de la femella: verra o truja nom de les cries: garrins nom del mascle: marrà nom de la femella: ovella nom de les cries: xais nom del mascle: boc nom de la femella: cabra nom de les cries: cabrits nom del mascle: gat nom de la femella: gata nom de les cries: gatons nom del mascle: gos nom de la femella: gossa nom de les cries: cadells nom del mascle: ànec nom de la femella: ànega nom de les cries: aneguets nom del mascle: toro nom de la femella: vaca nom de les cries: vedells 13. Copia les frases de sota i omple els buits amb una de les paraules següents, acompanyada de l’article que li correspon, si cal: canal, pols, fi, terra, son.

Llengua catalana 1

65

· Llengua catalana 1

66

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 3)

a) El canal d’Urgell permet regar molts camps de conreu. b) La canal de la teulada té uns quants degotalls. c) La infermera pren el pols al malalt. d) Amb la finestra oberta entra la pols del carrer. e) Vol ser a la reunió del principi a la fi. f ) Tots perseguim el mateix fi. g) La terra d’aquest camp és arenosa. h) S’ha de fregar el terra de l’habitació. i) El nen ha agafat el son de seguida i ara dorm tranquil·lament. j) Estic molt cansat i tinc son. 14. A continuació tens una sèrie de noms que hauràs d’escriure en forma de plural acabada en -os: desig, disc, despatx, passeig, pis, gos. Alerta que en alguns casos hauràs de canviar algunes lletres. Per exemple: desig → desitjos. desig → desitjos (o desigs) disc → discos (o discs) despatx → despatxos passeig → passejos (o passeigs) pis → pisos gos → gossos 15. Copia les frases següents i posa davant dels noms l’article (el / la) o l’indefinit (un / una) que els correspon. Tingues en compte que tots són masculins. a) Com que la Júlia estudia música, els oncles li han regalat un orgue. Jo li regalaré un anell. b) El lleixiu treu les taques de la roba blanca. c) El pebre és una espècia picant. d) M’agradaria tenir un escafandre per fer submarinisme. 16. Fes el mateix que en l’exercici anterior, però tenint en compte que tots els noms són femenins. a) Una allau de neu ha tallat la carretera. b) Han trobat una àncora de l’època dels romans.

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 4)

c) Que passin els vuit primers, la resta que s’esperi fora. d) Se sent la remor del mar. 17. Explica la diferència que hi ha entre els noms destacats en cursiva. Consulta el diccionari si et cal. a) un acte pùblic / redactar l’acta un acte públic (celebració, esdeveniment organitzat per algun motiu) / redactar l’acta (document en què s’escriu el que s’ha dit i els acords que s’han pres en una reunió) b) un cove ple d’herba / una cova profunda i fosca un cove ple d’herba (recipient gros i fondo, fet de vímets o de canyes) / una cova profunda i fosca (forat profund que hi ha en una roca i dins el qual es pot entrar caminant) c) un quadre d’un gran pintor / una quadra de vaques un quadre d’un gran pintor (pintura o dibuix emmarcat que es penja a la paret) / una quadra de vaques (estable, lloc on dormen els cavalls o els muls) d) el conducte del gas / tenir mala conducta el conducte per on passa el gas (tub, canal per on circula un líquid o un fluid) / tenir mala conducta (manera de comportar-se, comportament) e) un regle per fer línies / una regla molt estricta un regle per fer línies (instrument de fusta, de plàstic, etc. llarg, prim i recte, que porta els centímetres marcats i que serveix per traçar línies rectes) / una regla molt estricta (llei, norma que diu allò que cal fer i allò que no s’ha de fer)

ORTOGRAFIA 18. Quina paraula correspon a cada una de les definicions? Escriu-les en singular i en plural. a) Lloc on viu una persona, domicili: adreça, adreces. b) Pell dels arbres: escorça, escorces. c) Taller on es treballa el ferro: farga, fargues. d) Tascó que s’usa per falcar: falca, falques. e) Arbust molt espinós: argelaga, argelagues.

Llengua catalana 1

67

· Llengua catalana 1

68

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 5)

19. Fixa’t en la terminació dels adjectius d’aquests sintagmes i digues quins són d’una terminació. a) una cadira còmoda i un sofà còmode b) una paret negra i un gerro negre c) una nena alegre i un nen alegre d) un jersei verd i una jaqueta verda e) un noi covard i una noia covarda f ) un home jove i una dona jove Són d’una terminació alegre i jove. 20. En cada grup hi ha un nom que desentona (perquè té alguna característica diferent). A veure si l’identifiques. Justifica la resposta. a) tasca, febre, tarda, manxa Desentona febre perquè és una excepció a la regla següent: els noms femenins acaben en -a. b) dentista, artista, periodista, revista Desentona revista perquè només pot ser una paraula femenina: la revista. En canvi les altres poden ser masculines (ex.: el dentista) i femenines (ex.: la dentista) c) atles, focus, llapis, festes Desentona festes perquè és l’única paraula que té una terminació per al singular (festa) i una altra terminació per al plural (festes). En canvi, les altres tenen la mateixa terminació tant per al singular com per al plural. Per exemple: el llapis, els llapis.

MILLOREM

EL

VOCABULARI

1. Relaciona les paraules destacades del text anterior amb la numeració de la il·lustració següent: Enciam (3), escarola (14), ceba (11), pastanaga (8), bledes (4), mongetes tendres (7), pèsols (5), pebrot (13), albergínia (1), poma (6), raïm (9), prunes (12), maduixes (2) i síndria (10). 2. Digues a quines botigues de menjar es venen les viandes per fer aquests plats: Ous ferrats amb salsitxes (polleria i xarcuteria), pits de gall dindi arrebossats (polleria), cuixa de be rostida al

·

MILLOREM

EL

(CONT.)

VOCABULARI

forn (carnisseria), esqueixada de bacallà (parada de pesca salada), conill amb carxofes a la cassola (polleria), pollastre farcit de llom i llonganissa (polleria i xarcuteria), llenguado fregit (peixateria), entrecot amb salsa de formatge rocafort (carnisseria i xarcuteria). 3. Escriu unes quantes frases en què apareguin algunes de les dites populars anteriors. Activitat oberta. Algunes propostes: Viu amb la seva família al rovell de l’ou de Tarragona. Això que explica són figues d’un altre paner, estem parlant d’una altra cosa. Ningú sabia la resposta però en Pauet ho va solucionar; al pot petit hi ha la bona confitura.

U NITAT

DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE COMPRENSIÓ

LA

4

LECTURA

LECTORA

1. Oscar Wilde cercava en l’ànima humana els bons sentiments per transmetre’n la bellesa en els seus escrits. A continuació tens una sèrie de paraules que designen sentiments. Digues quins són els quatre que hi ha en el conte de la lectura: l’amor, l’orgull, la generositat, el fàstic, la tristesa, la indiferència, l’avorriment, la compassió. Els sentiments presents són l’amor, la generositat, la tristesa i la compassió. 2. En el conte, l’oreneta es va enamorar d’un jonc, però no va poder casar-s’hi. Per què? a) Perquè el jonc no va correspondre al seu amor. b) Perquè havia arribat l’hivern i se n’havia d’anar a Egipte. L’oreneta no s’hi va poder casar perquè el jonc no va correspondre al seu amor.

Llengua catalana 1

69

· Llengua catalana 1

70

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 1)

3. El plor és producte de sentiments com ara la solitud, el desengany, l’enuig, la gelosia, l’enveja, etc. Quin d’aquests sentiments és la causa del plor de l’oreneta quan sap que el jonc no vol casar-se amb ella? La causa del plor és el desengany. 4. Com és que el Príncep, tot i que s’anomena Feliç, també plora? Reconstrueix el fragment en què ens ho explica. –Quan era viu tenia un cor humà i no vaig plorar mai perquè no em preocupava del que podia passar al meu voltant, i tothom em deia el Príncep Feliç, però quan vaig morir, em van col·locar aquí dalt, des d’on veig tota la misèria i la infelicitat de la gent de la meva ciutat, i encara que el meu cor és de plom, ploro. 5. El Príncep demana a l’oreneta que li arrenqui el robí de l’espasa, els dos safirs dels ulls i la làmina d’or de la pell i que els reparteixi. A qui vol que els doni? Fes-ne la relació (a la dona defallida...) i les frases corresponents. Per exemple: El Príncep vol que l’oreneta doni el robí de l’espasa a la dona defallida. –El Príncep vol que l’oreneta doni un ull de safir a un jove escriptor. –El Príncep vol que l’oreneta doni l’altre ull de safir a una nena pobra. –El Príncep vol que l’oreneta doni la làmina d’or de la pell als pobres de la ciutat. 6. L’oreneta, tot i posar la seva vida en perill, decideix acontentar el Príncep. Per quins motius ho fa? Tria’n un de cada parell: – per la caritat / timidesa que experimenta; – per la joia / compassió que sent; – per la felicitat / injustícia que veu; – pel cansament / per la pietat que la domina. Les alternatives correctes són: – per la caritat que experimenta. – per la compassió que sent.

·

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 2)

– per la injustícia que veu. – per la pietat que la domina. 7. En el conte hi ha una crítica social: s’hi censura el comportament de la gent benestant i de les autoritats. Què valoren més del Príncep Feliç, la seva bellesa o la seva bondat? Valoren més la bellesa del Príncep.

CANVIEM

EL

FINAL

DEL

CONTE

8. Inventa’t un altre acabament per a aquest conte de manera que no sigui tan trist. Pots suprimir l’últim paràgraf i escriure’n un altre que tingui, si fa o no fa, la mateixa extensió. Activitat oberta.

VOCABULARI 9. Les persones es defineixen per la manera de ser i per les seves actuacions. Així, si algú acostuma a tenir por, diem que és un poruc o una poruga. Com és o com actua una persona que és xafardera, xerraire, badoca, consentida, lleial, seriosa, bon jan? Relaciona cada una de les característiques anteriors amb la frase que la defineix. a) Li agrada molt parlar. Xerraire. b) No fa atenció o mira amb cara d’encantada. Badoca. c) Fica el nas on no la demanen. Xafardera. d) No és traïdora. Lleial. e) Tot ho troba bé, no protesta mai. Bon jan. f ) Li deixen fer tot el que vol. Consentida.

Llengua catalana 1

71

· Llengua catalana 1

72

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 3)

g) És poc alegre o poc simpàtica. Seriosa. 10. Relaciona cada grup d’adjectius de la columna qualitats amb el grup d’adjectius de la columna defectes que tinguin un significat oposat o contrari. Qualitats generós, generosa desprès, despresa desinteressat, desinteressada

Defectes gasiu, gasiva agarrat, agarrada interessat, interessada

simpàtic, simpàtica comunicatiu, comunicativa afable

antipàtic, antipàtica esquerp, esquerpa descortès, descortesa

prudent discret, discreta assenyat, assenyada treballador, treballadora actiu, activa diligent

imprudent incaut, incauta esbojarrat, esbojarrada mandrós, mandrosa indolent negligent

servicial considerat, considerada amable

desatent, desatenta desconsiderat, desconsiderada descarat, descarada

sincer, sincera franc, franca obert, oberta

fals, falsa mentider, mentidera tancat, tancada

11. Quin grup d’adjectius defineix més bé el caràcter del Príncep Feliç? I el de l’oreneta? El grup d’adjectius que defineix més bé el caràcter del Príncep Feliç és el següent: generós, desprès, desinteressat. El grup d’adjectius que defineix més bé el caràcter de l’oreneta és el següent: servicial, considerada, amable.

·

LLENGUA LES

I

LLENGÜES

SOCIETAT. ROMÀNIQUES

ACTIVITATS 1. Llegeix les afirmacions següents i digues quines són certes i quines són falses. Rectifica les que consideris falses i escriu-les de nou. a) La ciutat de Roma es va formar vora el riu Tíber, a la regió del Laci de la península Itàlica, fa uns 2800 anys. Certa. b) Fins al segle V dC el llatí només es parlava a la ciutat de Roma. Falsa. Rectificació: Fins al segle V aC el llatí només es parlava a la ciutat de Roma. c) La romanització de la península Ibèrica va començar en el segle VI aC. Falsa. Rectificació: La romanització de la península Ibèrica va començar al segle III aC. d) Els països de parla catalana, després del 218 aC, van adoptar la llengua llatina com a llengua pròpia. Certa. e) La llengua llatina es va diversificar tant que va donar lloc a les diferents llengües indoeuropees. Falsa. Rectificació: La llengua llatina es va diversificar tant que va donar lloc a les diferents llengües romàniques. 2. Observa el mapa de les llengües romàniques de la pàgina 80 i digues quines són les que es parlen a França i quines les que es parlen a Espanya. – Llengües romàniques que es parlen a França: el francès, l’occità i el català. – Llengües romàniques que es parlen a Espanya: el galaicoportuguès, el castellà, el català i l’aranès (occità). 3. Fixa’t en les variants que han donat les paraules llatines hominem, duos i filium: Portuguès: homem dois filhos Castellà: hombre dos hijos Català: home dos fills Francès: homme deux fils Italià: uomo due figli Romanès: om doi fii Digues a quina llengua romànica pertany cada una d’aquestes frases.

Llengua catalana 1

73

· Llengua catalana 1

74

LLENGUA LES a) b) c) d) e) f)

LLENGÜES

I

SOCIETAT.

ROMÀNIQUES

(CONT. 1)

Um homem tenha só dois filhos. Portuguès. Un om avea decît doi fii. Romanès. Un hombre sólo tenía dos hijos. Castellà. Un homme n’avait que deux fils. Francès. Un uomo aveva soltanto due figli. Italià. Un home només tenia dos fills. Català.

4. Tenint en compte les formes que hem vist a l’activitat anterior, digues quines llengües romàniques han prescindit de la lletra hac. Per què ho deuen haver fet? Han prescindit de la lletra hac el romanès i l’italià. Ho han fet perquè aquesta lletra no representa cap so en l’escriptura en aquestes llengües, com també en totes les altres llengües romàniques. En les altres llengües es manté per raons etimològiques. La paraula llatina hominen s’escrivia amb la lletra hac, ja que representava un so aspirat semblant al so d’altres llengües europees actuals com l’anglès o l’alemany. 5. Enumera les llengües romàniques actuals i digues quina es troba més a l’est d’Europa i quina es troba més a l’oest. Les llengües romàniques actuals són: galaicoportuguès, castellà, occità, francès, català, sard, italià, retoromànic i romanès. La llengua romànica més occidental és el galaicoportuguès. La llengua romànica més oriental és el romanès. 6. Quines llengües romàniques s’han implantat a diversos països d’Amèrica i d’Àfrica? El castellà, el galaicoportuguès i el francès. 7. Els països anglosaxons són els que tenen l’anglès com a llengua principal. Però quan parlem dels països llatins a quina de les dues possibilitats ens referim? a) Als països en els quals es parlen majoritàriament una o diverses llengües romàniques.

·

LLENGUA LES

LLENGÜES

I

SOCIETAT.

ROMÀNIQUES

(CONT. 2)

b) Als països que van ser conquerits i civilitzats pels romans. Ens referim als països en què es parla majoritàriament una o diverses llengües romàniques. 8. Què volem dir quan parlem dels països llatinoamericans? Que són els països d’Amèrica que tenen una llengua romànica (o neollatina) com a llengua principal. 9. Busca informació en una enciclopèdia i enumera les llengües indoeuropees que pertanyen a la família germànica, les que pertanyen a la família eslava i les que pertanyen a la família cèltica. Llengües germàniques: l’anglès, l’alemany, el noruec, el suec, el danès, l’islandès... Llengües eslaves: el rus, el polonès, el txec, l’eslovè, l’eslovac, el serbocroata, l’ucraïnès... Llengües cèltiques: el gal·lès, el gaèlic escocès, el gaèlic irlandès, el bretó.

GRAMÀTICA. L’ADJECTIU ACTIVITATS

ORALS

10. Digues en veu alta totes les formes dels adjectius que hi ha a continuació. Per exemple: comú, comuna, comuns, comunes. comuna, grisa, covarda, blava, dolça, fosca, feliç, verda. comú, comuna, comuns, comunes gris, grisa, grisos, grises covard, covarda, covards, covardes blau, blava, blaus, blaves dolç, dolça, dolços, dolces fosc, fosca, foscos, fosques feliç, feliç, feliços, felices verd, verda, verds, verdes

Llengua catalana 1

75

· Llengua catalana 1

76

GRAMÀTICA. L’ADJECTIU (CONT. 1) 11. Llegeix les frases següents amb la forma de l’adjectiu adequada d’acord amb la concordança. a) Em vull comprar una camisa i un jersei blaus. b) M’agraden els cotxes i les motos nous. c) En Tòfol duia una camisa estripada i uns pantalons apedaçats. d) Han vingut a passar uns dies un noi i una noia brasilers. e) Tenim un quadre i una fotografia molt curiosos.

ACTIVITATS

ESCRITES

12. Copia les expressions següents i completa-les amb la forma de l’adjectiu adequada. a) És un moble molt antic. / És una casa molt antiga. b) És un jove de pèl roig. / Té una capa roja. c) Fa un dia lleig. / Va dir una paraula lletja. d) És un nen orfe. / És una nena òrfena. e) S’ha fet mal al peu esquerre. / S’ha trencat la cama esquerra. f ) Deixa-ho per a un altre dia. / Deixa-ho per a una altra setmana. g) És un individu europeu. / La població europea no creix. 13. Completa aquestes frases amb la forma de l’adjectiu que correspongui d’acord amb la concordança que ha de mantenir amb el nom. a) He agafat el paraigua blau. b) Hem fet un pou molt fondo. c) En algunes platges la gent es banya nua. d) M’agrada la carn gairebé crua. e) Les habitacions interiors són més aviat fosques. f ) La directora de personal és una persona exigent. g) Aparca a mà esquerra. h) En Narcís té una constitució feble. 14. Copia les frases de sota i omple els buits amb l’adjectiu adequat, d’acord amb el sentit de cada frase, es-

·

GRAMÀTICA. L’ADJECTIU (CONT. 2) collit entre els següents: calenta, difícil, perenne, comuna, còmoda i dolça. Després digues quins tenen dues formes en el singular i quins són invariables. a) L’alzina és un arbre de fulla perenne. b) En Pere es renta la cara amb aigua calenta. c) Tinc una butaca molt còmoda. d) Els dos germans viuen junts: fan vida comuna. e) Aquesta és una activitat difícil. f ) Pren-te una infusió de menta ben dolça. Tenen dues formes en el singular: calent, calenta; còmode, còmoda; comú, comuna; dolç, dolça. Són adjectius de dues terminacions. Són invariables: perenne i difícil. Són adjectius d’una terminació. 15. Copia les frases de sota i omple els buits amb l’adjectiu adequat, d’acord amb el sentit de cada frase, escollit entre els següents: agres, xerraires, tranquils, elegants, terribles i audaços. Recorda que l’adjectiu ha de concordar amb el nom. a) Aquell dia feia una nit tranquil·la. b) Tenia una fam terrible. c) Ha pres una decisió molt audaç. d) M’ha comprat una jaqueta molt elegant. e) La llet s’ha tornat agra. f ) La Neus és una noia poc xerraire. 16. Fes la descripció de dues persones, un home i una dona, en què utilitzis almenys sis dels adjectius següents en cada una. Procura de no repetir-ne cap. jove alt gras ros gran mitjà corpulent castany vell baix prim moreno verd recte sociable simpàtic blau aguilenc tímid tranquil fosc aixafat sorrut ensopit Activitat oberta. 17. Alguns adjectius són paraules que deriven de noms. Per exemple:

Llengua catalana 1

77

· Llengua catalana 1

78

GRAMÀTICA. L’ADJECTIU (CONT. 3) Avui fa un dia amb molta boira; és un dia boirós. boira → boirós Nom

Adj

Copia les frases següents i omple els buits amb els adjectius que corresponen a les expressions entre parèntesis. a) Hi ha una sala espaiosa (amb molt d’espai). b) La Dora és una dona enfeinada (amb molta feina). c) L’Alfons és un noi mentider (que diu mentides). d) M’han fet un contracte avantatjós (que em dóna molts avantatges). e) Vam sentir un so aflautat (semblant al d’una flauta). f ) M’han venut una màquina defectuosa (amb algun defecte). g) És un paisatge nadalenc (propi del Nadal). h) És un poble fronterer (que queda a prop de la frontera). 18. Alguns adjectius són paraules que deriven de verbs. Per exemple: Un soroll que eixorda és un soroll eixordador. eixordar → eixordador Verb

Adj

Copia les frases següents i omple els buits amb els adjectius que corresponen a les expressions entre parèntesis. a) Es va cremar amb aigua bullent (que bullia). b) Han fet un pont llevadís (que es pot llevar, és a dir, aixecar) perquè puguin passar els vaixells per sota. c) Han posat una plataforma giratòria (que gira). d) El deu és un nombre divisible (que es pot dividir). e) No m’agraden els nois ploraners (que solen plorar per no-res). f ) Hem sentit uns crits esgarrifosos (que esgarrifaven). g) Hi havia un ambient sufocant (que sufocava). h) És un cos pesant (que pesa molt). 19. Quina és la funció sintàctica dels adjectius destacats en els textos següents? Digues si fan de complement del nom o bé d’atribut.

·

GRAMÀTICA. L’ADJECTIU (CONT. 4) Quan em vaig ficar al llit estava intrigat. L’aire perfumat i l’ambient encalmat em van fer sortir al balcó ben de matinada. Els carrers eren deserts i nets. MANUEL ALONSO, L’impostor A la natura no hi ha orenetes italianes o egípcies, estornells iugoslaus o passerells alemanys. El seu món no té fronteres. En el seu món ningú no és ric ni pobre. MARIO LODI, El cel que es mou Complement del nom: perfumat, encalmat, italianes, egípcies, iugoslaus, alemanys. Atribut: intrigat, deserts, nets, ric, pobre. 20. La gent d’Itàlia és italiana. Escriu com en diem de la gent de Dinamarca, Polònia, Romania, Nicaragua, Palestina, Bòsnia, Paraguai i el Marroc. Recorda que els gentilicis s’escriuen amb minúscula. danès, danesa, danesos, daneses polonès, polonesa, polonesos, poloneses romanès, romanesa, romanesos, romaneses nicaragüenc, nicaragüenca, nicaragüencs, nicaragüenques palestí, palestina, palestins, palestines bosnià, bosniana, bosnians, bosnianes paraguaià, paraguaiana, paraguaians, paraguaianes marroquí, marroquina, marroquins, marroquines 21. Com en diem de la gent de Lleida, Manresa, València, Girona, Badalona, Mallorca, Eivissa, Terrassa, la Vall d’Aran i l’Alguer? lleidatà, lleidatana, lleidatans, lleidatanes manresà, manresana, manresans, manresanes valencià, valenciana, valencians, valencianes gironí, gironina, gironins, gironines badaloní, badalonina, badalonins, badalonines mallorquí, mallorquina, mallorquins, mallorquines eivissenc, eivissenca, eivissencs, eivissenques terrassenc, terrasenca, terrassencs, terrassenques aranès, aranesa, aranesos, araneses alguerès, algueresa, algueresos, alguereses

Llengua catalana 1

79

· Llengua catalana 1

80

GRAMÀTICA. L’ADJECTIU (CONT. 5) 22. Escriu cinc topònims de la teva comarca amb els gentilicis corresponents. Activitat oberta.

ORTOGRAFIA. CANVIS DE

ORTOGRÀFICS

CONSONANTS

ACTIVITATS 23. Totes les paraules acabades en [at] i [et] s’escriuen amb t final, excepte fred. Copia les frases següents i omple els buits per formar les paraules que corresponen a les definicions donades. a) El total d’anys d’una persona és l’edat. b) De la qualitat que té allò que és humit en diem humitat. c) El departament de sanitat s’ocupa de la salut de la població. d) Els amics mantenen una relació d’amistat. e) El superior d’una abadia és l’abat. 24. Les paraules acabades en [it] s’escriuen amb t si la i és tònica. Si la i és àtona s’escriuen igual que la paraula equivalent en castellà. Tradueix al català les paraules de sota. (Mira primer si la i és tònica! Si ho és, hauràs d’acabar la paraula en t.) límite, bandido, éxito, herido, rápido, trámite, rígido, estúpido, vestido, tímido, húmedo, tejido límit, bandit, èxit, ferit, ràpid, tràmit, rígid, estúpid, vestit, tímid, humit, teixit 25. Les paraules acabades en [ut] s’escriuen amb t, excepte sud, i les femenines acabades en -etud i -itud. Copia les frases següents i omple els buits per formar les paraules que corresponen a les definicions donades. a) La qualitat de jove és la joventut. b) La qualitat de ser recte és la rectitud. c) L’escola pública de secundària també rep el nom d’institut. d) Els virtuosos practiquen la virtut.

·

ORTOGRAFIA. CANVIS ORTOGRÀFICS DE CONSONANTS (CONT. 1) e) Qui té agudesa diem que és agut. f ) L’oposat del nord és el sud. g) Qui no pot parlar és mut. 26. Les paraules que acaben en aplecs de dues consonants normalment s’escriuen amb la mateixa lletra que tenen en els derivats. Copia la llista de mots següents i escriu la paraula que acabi amb la mateixa consonant que hi ha destacada en el seu derivat. Per exemple: acordar → acord sordesa → sord profunditat → profund valentia → valent llestesa → llest llargària → llarg ocultar → ocult albergar → alberg alimentar → aliment covardia → covard amargar → amarg

TIPOLOGIA

TEXTUAL.

INSTRUCTIU:

ELS

ACTIVITATS

EL

TEXT

CONSELLS ORALS

27. Selecciona una situació en què tu puguis transmetre uns consells als companys i a les companyes i enregistra la xerrada en una cinta de casset o fes-la directament davant de tota la classe. (Convé que la redactis abans i que l’ensenyis al professor o a la professora perquè te la revisi.) Et suggerim algunes possibilitats: – Campanya per evitar lesions quan fem esport. – Quatre bons consells per fer amics i amigues. – Com ho podem fer per convèncer els pares. Activitat d’expressió.

Llengua catalana 1

81

· Llengua catalana 1

82

TIPOLOGIA TEXTUAL. EL TEXT INSTRUCTIU: ELS CONSELLS (CONT.) ACTIVITATS ESCRITES 28. El decàleg La necessitat d’inculcar hàbits que permetin estalviar els recursos del nostre planeta, fa que sovint s’organitzin campanyes de conscienciació de la gent i que s’editin decàlegs, com ara el que hi ha a la pàgina 89, sobre l’estalvi d’aigua. – Digues quin és l’objectiu que persegueix el Decàleg per aprofitar l’aigua. L’objectiu que persegueix el Decàleg per aprofitar l’aigua és crear uns hàbits en la població que facin possible l’estalvi de l’aigua. – Digues qui és l’emissor i qui, el receptor. L’emissor és un organisme públic, i el receptor són tots els ciutadans i ciutadanes. – Escriu un decàleg humorístic dirigit als companys i les companyes. Et suggerim algunes propostes: –Decàleg del bon estudiant o de la bona estudianta. –Decàleg del bon fill o de la bona filla. –Decàleg del bon amic o de la bona amiga. Presenta l’esborrany al professor o a la professora perquè te’l revisi. Després escriu-lo amb la presentació adequada. Activitat de redacció.

AVALUACIÓ LES

LLENGÜES

ROMÀNIQUES

1. Digues quines de les afirmacions següents són certes i quines són falses. Rectifica les que són falses. a) La romanització és un procés d’integració a la civilització romana. Certa. b) Els ibers no es van romanitzar. Falsa. Rectificació: Els ibers es van romanitzar. c) El llatí va ser sempre una llengua uniforme: es parlava igual a tot arreu. Falsa. Rectificació: El llatí no era

·

AVALUACIÓ (CONT. 1) una llengua gaire uniforme: es parlava d’una manera diferent a cada lloc. d) Les llengües romàniques són les llengües derivades del llatí. Certa. e) Les llengües romàniques no formen part de la família de llengües indoeuropees. Falsa. Rectificació: Les llengües romàniques formen part de la família de llengües indoeuropees. 2. Quines són les nou llengües romàniques? Galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, sard, italià, retoromànic i romanès.

GRAMÀTICA

I

ORTOGRAFIA

3. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients. Un adjectiu és una paraula que expressa una qualitat del nom que acompanya, amb el qual concorda en gènere i nombre. 4. Copia els sintagmes següents i completa’ls amb la forma adequada de l’adjectiu. un camí ample, una carretera ampla; al costat esquerre, a la banda esquerra; un noi obedient, una noia obedient; un full verd, una fulla verda; un gos molt veloç, una guineu molt veloç; el costat paral·lel, la línia paralel·la; el resultat exacte, la solució exacta; un canari lliure, una cadernera lliure. 5. Identifica els adjectius d’aquest text. El cel de primavera és sempre un espectacle bellíssim: jo hi imaginava cavalls blancs que corrien, ones escumejants, jardins florits i coves misterioses. El cel no és mai igual, és com una pel·lícula amb molts escenaris en un de sol. MARIO LODI: El cel que es mou Els adjectius són: bellíssim, blancs, escumejants, florits, misterioses, sol.

Llengua catalana 1

83

· Llengua catalana 1

84

AVALUACIÓ (CONT. 2) 6. Substitueix, en cada una de les frases següents, l’expressió que fa de CN per un adjectiu que expressi la mateixa qualitat. a) Per la televisió van emetre unes imatges que esgarrifaven. esgarrifoses b) Van col·locar el cotxe sobre una plataforma que girava. giratòria c) L’empresa ha retirat del mercat els models que tenien defectes. defectuosos d) De tant en tant pots trobar alguna ametlla que amarga. amargant 7. Copia les sèries següents i completa-les: Singular

Plural

Masc.

Fem.

Masc.

ràpid

ràpida

boig

boja

Fem.

Singular

Plural

Masc.

Fem.

Masc.

ràpids ràpides

lleig

lletja

lletjos lletges

bojos

groc

groga grocs

boges

LLENGUATGE

Fem. grogues

UTILITARI

8. Escriu dos o tres consells dirigits a un company o una companya per tal que mantingui la bicicleta sempre en bon estat. Activitat de redacció.

ACTIVITATS LES

LLENGÜES

DE

REFORÇ

ROMÀNIQUES

1. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules adequades. Roma era una ciutat que es va formar a la regió del Laci ara fa uns 2700 anys. La llengua dels romans era el llatí. La civilització romana es va estendre prin-

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 1)

cipalment pel sud d’Europa i en molts països s’hi va implantar la llengua llatina. Aquesta llengua va evolucionar i va donar lloc a les llengües romàniques, que són el galaicoportuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, el sard, l’italià i el romanès.

GRAMÀTICA 2. Identifica els adjectius d’aquest text. Els homes eren de talla atlètica, amb el front ample i alt, el nas gros però no aixafat i les dents blanques. La seva cabellera llanosa destacava sobre els cossos negres i llustrosos. Del lòbul de l’orella retallat, penjaven enfilalls d’ossos. JULES VERNE, Vint mil llegües de viatge submarí Els adjectius són: atlètica, ample, alt, gros, aixafat, blanques, llanosa, negres, llustrosos, retallat. 3. Escriu la forma adequada en cada cas. dur: feina dura, ous durs, construccions dures dolç: aigua dolça, gelats dolços, begudes dolces espès: xocolata espessa, boscos espessos, plantes espesses mixt: classe mixta, equips mixtos, escoles mixtes covard: persona covarda, homes covards, dones covardes breu: recepció breu, discursos breus, conferències breus 4. Hem suprimit els adjectius del text següent. Ordenats alfabèticament, eren els següents: ample, blanques, bonica, grans, llargs, net, nou, principal i vermella. Reconstrueix el text col·locant cada adjectiu al seu lloc d’acord amb el sentit del text. Per fora, donava la imatge d’una granja d’allò més bonica amb les parets molt blanques, la teulada vermella i balcons de fusta, tot tan net i tan nou que semblava un xalet, més que no un mas. Als camps del voltant de la casa es podien veure grans hivernacles, ben llargs, i a la dreta de la porta principal, en un cobert ben ample, hi

Llengua catalana 1

85

· Llengua catalana 1

86

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 2)

havia aparcat un Land-rover i uns quants cotxes més. MARIASUN LANDA, Quan els gats se senten molt sols 5. Els adjectius s’utilitzen sovint en forma comparativa per tal d’accentuar la qualitat que expressen. Per exemple: per dir que un noi és força alt, diem que és alt com un Sant Pau. Completa cada frase de la columna esquerra amb la comparació que li correspon. Aquest acudit és vell - com l’anar a peu. Té la casa neta - com una patena. El cotxe nou va fi - com una seda. S’ha de travessar un passadís fosc - com una gola de llop. En Job viu sol - com un mussol. En Carles és xerraire - com una cotorra. El negoci no li va bé i ha quedat pobre - com una rata. Això que et dic és clar - com l’aigua.

ORTOGRAFIA 6. Les formes del gerundi acaben en -nt (cantant, dormint). Contesta les preguntes utilitzant un gerundi. Per exemple: –Com t’has pelat els genolls? -Jugant a futbol. a) Com t’ho has fet per arribar tan d’hora? Llevant-me a les set del matí. b) Com t’ho has fet per aprovar? Estudiant molt. c) Com ho has sabut? Escoltant les notícies. / Llegint el diari. d) Com t’ho has fet per guanyar? Entrenant cada dia. 7. Escriu l’adjectiu del qual deriva cada un d’aquests noms. Fixa’t en quina ha de ser la consonant final. Per exemple: profunditat → profund tristor, lentitud, covardia, sordesa, antiguitat, rigidesa, grogor, rapidesa, ceguesa

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 3)

tristor → trist lentitud → lent covardia → covard sordesa → sord antiguitat → antic rigidesa → rígid grogor → groc rapidesa → ràpid ceguesa → cec 8. Les paraules següents dupliquen la essa en canviar de gènere o de nombre. Escriu-ne totes les formes. Només canvien de nombre: cos, fracàs, interès, pas, os, nas, pastís, repàs, tros, passadís. Canvien de gènere i de nombre: espès, gos, gros, ós, ros, rus, malaltís, gras. Només canvien de nombre: cos, cossos; fracàs, fracassos; interès, interessos; pas, passos; os, ossos; nas, nassos; pastís, pastissos; repàs, repassos; tros, trossos; passadís, passadissos. Canvien de gènere i de nombre: espès, espessa, espessos, espesses; gos, gossa, gossos, gosses; gros, grossa, grossos, grosses; ós, óssa, óssos, ósses; ros, rossa, rossos, rosses; rus, russa, russos, russes; malaltís, malatissa, malaltissos, malaltisses; gras, grassa, grassos, grasses. 9. Les paraules següents no doblen la essa. Escriu-ne totes les formes. Només canvien de nombre: mes, pes, imprès, país, permís, pis, avís, autobús, nus. Canvien de nombre i de gènere: francès, pagès, promès, precís, gris, seriós, preciós, famós. Només canvien de nombre: mes, mesos; pes, pesos; imprès, impresos; país, països; permís, permisos; pis, pisos; avís, avisos; autobús, autobusos; nus, nusos. Canvien de nombre i de gènere: francès, francesa, francesos, franceses; pagès, pagesa, pagesos, pageses; promès, promesa, promesos, promeses; precís, precisa, precisos, precises; gris, grisa, grisos, grises; seriós, seriosa, seriosos, serioses; preciós, preciosa, preciosos, precioses; famós, famosa, famosos, famoses.

Llengua catalana 1

87

· Llengua catalana 1

88

ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ LES LLENGÜES ROMÀNIQUES 10. Digues quines de les afirmacions següents són certes i quines són falses. Rectifica les que consideris falses. a) La Romània europea està formada pels països orientals. Falsa. Rectificació: La Romània europea està formada pels països del sud-oest d’Europa i Romania. b) La Romània no europea està formada només pels països d’Amèrica Central, que són els països llatinoamericans. Falsa. Rectificació: La Romània no europea està formada pels països d’Amèrica Central i de l’Amèrica del sud, que són els països llatinoamericans, i per alguns països d’Àfrica. c) L’anglès i el francès són llengües romàniques. Falsa. Rectificació: L’anglès no és una llengua romànica, és una llengua germànica. El francès és una llengua romànica. d) Les llengües romàniques de la península Ibèrica són el basc, el castellà i el català. Falsa. Rectificació: Les llengües romàniques de la península Ibèrica són el galaicoportuguès, el castellà i el català. e) La paraula llatí vol dir ‘propi del Laci’, que és la regió on es troba la ciutat de Roma. Certa.

GRAMÀTICA 11. Quan volem donar a l’adjectiu un to d’afecte o estimació, utilitzem la forma del diminutiu. Per exemple: petit → petitet, petitó Copia les frases següents i omple els buits utilitzant els adjectius en la forma del diminutiu. a) Apa, comporta’t bé que ja ets grandet! b) L’infant té la cara ben rodoneta.

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 1)

c) Del niu en va caure un ocell molt petitet o petitó. d) El gató tenia un pèl molt finet. e) Tranquil, que tu encara ets jovenet! 12. Alguns adjectius tenen formes especials per indicar el grau comparatiu i el grau superlatiu. Per exemple: gran → major → màxim petit → menor → mínim dolent → pitjor → pèssim bo → millor → òptim Substitueix les formes destacades en negreta pel grau comparatiu o superlatiu adequat, escollit entre els anteriors. a) La temperatura màxima de l’any passat va ser de 41° i la mínima, de –13°. b) El rendiment de l’equip ha estat òptim. c) Han hagut d’operar l’àvia tres cops: hem tingut un any pèssim! d) Quin dels dos projectes creus que és millor? e) De vegades és pitjor el remei que la malatia. f ) Si les dues opcions són dolentes, haurem de triar el mal menor. h) La festa major del poble se celebra al juny. 13. Llegeix en veu alta aquestes frases i explica quines diferències hi ha entre a) i b) i entre c) i d). Si contestes a les dues preguntes que et formulem per a cada frase, et serà més fàcil explicar-ne les diferències. a) Els treballadors descontents fan vaga. –Fan vaga tots el treballadors? No. –Quins fan vaga? Els treballadors que estan descontents. b) Els treballadors, descontents, fan vaga. –Fan vaga tots els treballadors? Sí. –Com estan? Descontents. Explicació de les diferències: En la frase a) l’adjectiu descontents és especificatiu, és a dir, determina o precisa quins treballadors fan vaga: els

Llengua catalana 1

89

· Llengua catalana 1

90

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 2)

descontents; els altres no en fan. L’adjectiu especificatiu té una entonació ascendent i s’escriu sense comes. En la frase b) l’adjectiu descontents és explicatiu, és a dir, ens explica que tots els treballadors fan vaga perquè estan descontents. L’adjectiu explicatiu s’escriu separat per dues comes perquè té una entonació descendent. c) Els cotxes de la fira ja matriculats es venen amb descompte. –Quins cotxes es venen amb descompte? Els cotxes ja matriculats. –Són tots els que hi deu haver a la fira? No. d) Els cotxes de la fira, ja matriculats, es venen amb descompte. –Es venen amb descompte tots els cotxes de la fira? Sí. –I estan matriculats tots? Sí. Explicació de les diferències: En la frase a) el sintagma adjectival ja matriculats és especificatiu, és a dir, determina o precisa quins cotxes es venen amb descompte: els ja matriculats; els altres no es venen amb descompte. El sintagma adjectival especificatiu té una entonació ascendent i s’escriu sense comes. En la frase b) el sintagma adjectival ja matriculats és explicatiu, és a dir, ens explica que tots els cotxes de la fira es venen amb descompte i que ja estan matriculats. El sintagma adjectival explicatiu s’escriu separat per dues comes perquè té una entonació descendent.

ORTOGRAFIA 14. Amb les terminacions (sufixos) -ud i -itud (escrites amb d final) fem noms derivats d’adjectius. Amb les terminacions -etat i -itat (escrites amb t final), també. Escriu els noms derivats d’aquests adjectius utilitzant els sufixos anteriors.

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 3)

Per exemple: recte → rectitud lent → lentitud nou → novetat segur → seguretat profund → profunditat ple → plenitud breu → brevetat apte → aptitud capaç → capacitat exacte → exactitud inquiet → inquietud auster → austeritat sol →solitud 15. Escriu totes les formes de les paraules següents: Només canvien de nombre: torneig, passeig, bateig, sorteig, trepig, desig. Canvien de nombre i de gènere: lleig, mig, boig, roig. Torneig, tornejos (o torneigs); passeig, passejos (o passeigs); bateig, batejos (o bateigs); sorteig, sortejos (o sorteigs); trepig, trepitjos (o trepigs); desig, desitjos (o desigs). Lleig, lletja, lletjos, lletges; mig, mitja, mitjos, mitges; boig, boja, bojos, boges; roig, roja, rojos, roges.

Llengua catalana 1

91

· Llengua catalana 1

92

MILLOREM

EL

VOCABULARI

1. Relaciona les paraules destacades del text anterior amb la numeració de les il·lustracions següents [pàgina 93]: Ulls (8), orelles (7), nas (4), cabells (1), front (10), celles (9), les parpelles (2), galtes (3), llavis (6), mentó (5), clatell (24). Coll (16), espatlles (25), braços (12), malucs (14), cames (15), pit (17), panxa (13), l’esquena (22), natges (23). Colzes (26), canells (18), mans (21), avantbraços (11), cuixes (27), genolls (19), turmells (28) i peus (20). 2. Inventa’t unes quantes endevinalles que facin referència als mots de la llista del quadre de la pág. 93. Per exemple: Sóc caragol i no trec banya (rínxol). Activitat oberta. Algunes propostes: Només néixer em van tallar, al centre del teu cos escurçat i rodonet m’hi trobaràs (melic). Sóc molt recta, a vegades estic al mig i, a vegades, al costat (clenxa). 3. Escriu unes quantes frases en què apareguin algunes de les frases fetes anteriors. Activitat oberta. Algunes propostes: Fent mans i mànigues han pogut mantenir el negoci obert. Va ser capaç de resoldre el problema que ningú sabia, ens va deixar amb un pam de nas.

U NITAT

DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE COMPRENSIÓ

LA

5

LECTURA

LECTORA

1. A partir del diàleg que mantenen els personatges, podem imaginar-nos com són. A quins personatges del text de la lectura corresponen aquests breus retrats:

·

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 1)

a) Una noia jove i bonica però bastant bleda. Gladys. b) Un home gelós i impulsiu. Jimmy. c) Un ancià esquifit però molt savi i més aviat humil. Jones. 2. Quin personatge representa la intel·ligència? Quin, els sentiments? Quin, l’heroisme? Jones representa la intel·ligència. Gladys representa els sentiments. Supertot representa l’heroisme. 3. El capità Supertot té dues personalitats. Com és quan es transforma en heroi? Com es comporta quan fa de Bill? Quan es transforma en heroi és alt, fort i duu una mena d’uniforme cenyit al cos, amb un llamp pintat al pit que el fa invulnerable a les bales. Es comporta d’una manera valenta en defensa dels desvalguts. Mostra un caràcter arrauxat quan es tracta de complir amb el seu deure de salvar la ciutat dels perills que l’amenacen. Quan fa de Bill els seus poders desapareixen i es comporta com una persona normal. Fins i tot perd l’agressivitat del personatge Supertot i es converteix en un home pacífic. 4. Gràcies a qui existeix el capità Supertot? Com es diu? Amb quina finalitat ha creat Supertot? El capità Supertot existeix gràcies a Jones, una mena de científic que ha creat el personatge Supertot per salvar la ciutat de les forces del mal. 5. Completa el text següent en què Supertot explica la seva doble personalitat: Jones em va tocar amb el seu gran ganivet, i, d’un xicot qualsevol, em vaig veure convertit en el capità Supertot. A la vida normal sóc Bill, reporter i periodista del diari més important de la ciutat. Però quan convé, em converteixo en l’heroi favorit de les multituds.

Llengua catalana 1

93

· Llengua catalana 1

94

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 2)

6. Quins personatges dels còmics nord-americans ens recorda el personatge Supertot? Raona la resposta. Ens recorda Superman i Batman, perquè són dos personatges que fan una vida normal, però es transformen en herois invencibles quan es tracta de defensar els desvalguts i salvar la humanitat de les forces del mal.

ESCRIVIM

UN

DIÀLEG

7. Converteix aquest resum de l’episodi cinquè, titulat «El rapte», en un diàleg teatral. «Entren dos subjectes a la redacció del diari quan Gladys està sola. L’amenacen. No els interessen els diners: volen Gladys. La rapten. Els dolents s’han de separar: l’un es treu la gavardina per ensenyar l’uniforme de la secta del Gran Drac que porta sota i se’n va per un cantó amb un ninot que s’assembla a Gladys per despistar. L’altre s’emporta Gladys desmaiada en un cotxe. En despertar-se, la noia crida inútilment demanant ajut. El dolent l’abandona en un casalot vell i fosc. Al cap d’una estona se senten passes i apareix Jimmy, que ho havia vist tot i els havia seguit. La salva, i Gladys, admirada, li promet que es casarà amb ell.» Activitat de redacció.

VOCABULARI 8. Com en els diàlegs dels còmics, en el tercer episodi de l’obra apareixen un bon reguitzell d’onomatopeies (craix, xasc, flop...), que són de creació personal. Però existeixen moltes onomatopeies que pertanyen a la llengua comuna. Per exemple: zas, xiu-xiu, toc-toc, xip-xap, piu-piu, tris-tras, ning-nang, nyicnyac, patapam. Copia les frases següents i relaciona cada frase amb l’onomatopeia que li correspon entre les esmentades en l’exemple anterior.

·

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 3)

a) El brunzit d’una fletxa en l’aire. Zas. b) El truc a una porta. Toc-toc. c) L’espetec d’un tret d’escopeta. Patapam. d) El trepig d’unes passes. Tris-tras. e) La piuladissa dels pollets al niu. Piu-piu. f ) El xiuxiueig d’una conversa. Xiu-xiu. g) El dring d’una campana. Ning-nang. h) El xipolleig d’uns nens en un toll d’aigua. Xip-xap. i) El grinyol d’una porta en obrir-se. Nyic-nyac. 9. Converteix els noms anteriors, destacats en cursiva en els verbs corresponents. Per exemple: el brunzit → brunzir el truc → trucar l’espetec → espetegar el trepig → trepitjar la piuladissa → piular el xiuxiueig → xiuxiuejar el dring → dringar el xipolleig → xipollejar el grinyol → grinyolar

LITERATURA. ELS EL

GÈNERES

LITERARIS:

TEATRE

ACTIVITATS 1. Qui és l’autor de l’obra de teatre Supertot? Josep M. Benet i Jornet.

Llengua catalana 1

95

· Llengua catalana 1

96

LITERATURA. ELS EL

TEATRE

GÈNERES

LITERARIS:

(CONT. 1)

2. Si fossis el director o la directora, com creus que hauria d’actuar l’actriu que hagi d’interpretar el personatge de Gladys? Activitat oberta. 3. Sabem que el primer episodi passa en un carrer de la gran ciutat. Això és gràcies a les acotacions o als diàlegs? Ho sabem gràcies a les acotacions. 4. Per què l’obra Supertot està organitzada en parts i episodis en comptes d’actes i escenes? a) Per imitar la forma dels còmics. b) Per ser diferent i original. L’obra està organitzada en parts i episodis per imitar la forma dels còmics. 5. El capità Supertot és un heroi autèntic o més aviat és una caricatura d’heroi? Més aviat és una caricatura d’heroi. 6. A quin gènere teatral pertany l’obra Supertot? Explica per què. Pertany al gènere de la comèdia, perquè en aquesta obra s’utilitza un llenguatge planer i els personatges actuen d’una manera còmica per tal de divertir al públic. 7. Digues quines de les afirmacions següents són certes i quines són falses: a) El teatre és una forma de composició literària concebuda per a la representació. Certa. b) El director o la directora és la persona que escriu l’obra de teatre. Falsa. c) Els gèneres teatrals bàsics són la tragèdia, la comèdia i el drama. Certa. d) Les obres de teatre s’organitzen en capítols i paràgrafs. Falsa. 8. A partir de les informacions anteriors, copia el text següent i omple els buits:

·

LITERATURA. ELS EL

TEATRE

GÈNERES

LITERARIS:

(CONT. 2)

L’obra de teatre està concebuda per ser representada. El director o la directora és qui s’encarrega de posar-la en escena. Els actors i les actrius són els que interpreten els personatges davant el públic. En el text literari apareixen tots els diàlegs dels personatges i unes notes explicatives anomenades acotacions. Les obres de teatre s’han organitzat en actes i escenes. Es distingeixen tres gèneres teatrals bàsics: tragèdia, comèdia i drama. 9. Fes un resum escrit d’unes cent paraules dels tres episodis del text de la lectura. Activitat de redacció. 10. Representa amb companys i companyes de classe el text teatral de la lectura. Activitat de representació.

LÈXIC. COM

ES

DEFINEIX

UNA

PARAULA

ACTIVITATS 11. Defineix amb un sinònim cada una de les paraules següents: torratxa, guilla, sobretot, calma, enllestir, acostar-se, gosar, reposar, escabellat, sorra, esgarrifós, flassada, amoïnar-se, aclucar. torratxa: test guilla: guineu sobretot: principalment calma: tranquil·litat enllestir: acabar acostar-se: apropar-se gosar: atrevir-se reposar: descansar escabellat: despentinat sorra: arena esgarrifós: espantós flassada: manta amoïnar-se: preocupar-se aclucar: tancar

Llengua catalana 1

97

· Llengua catalana 1

98

LÈXIC. COM

ES

D E F I N E I X ...

( C O N T . 1)

12. Agrupa les paraules següents en sis grups de tres paraules cada un. Després cerca un hiperònim per a cada grup. Per exemple: alzina, xiprer, figuera → arbre (hiperònim) alzina desembocadura grip tornavís formiga armari

calaixera xiprer martell papallona badia verola

mosca figuera tètanus tauleta serralada estenalles

alzina, xiprer, figuera → arbre desembocadura, badia, serralada → accident geogràfic grip, verola, tètanus → malaltia tornavís, martell, estenalles → eina formiga, papallona, mosca → insecte armari, calaixera, tauleta → moble 13. Escriu l’hiperònim que correspon a cada una de les definicions següents: drecera: Camí més curt que el principal. entrar: Anar de fora cap a dins d’un lloc. vi: Beguda alcohòlica que es fa amb el suc del raïm. quadrat: Figura geomètrica que té quatre costats iguals i quatre angles rectes. fera: Animal salvatge i perillós. pelar: Tallar els cabells d’una persona o el pèl d’un animal. pedrada: Cop donat amb una pedra. or: Metall preciós de color groc brillant amb què es fan joies. espasa: Arma d’acer llarga acabada en punta. 14. Copia les definicions següents i completa-les fent una descripció aproximada dels objectes o de les accions que defineixen:

·

LÈXIC. COM

ES

D E F I N E I X ...

( C O N T . 2)

banyador: Vestit de bany. barana: Barrera de fusta, de ferro, de maons, etc. al voltant d’una escala, un balcó, un pou, etc. que serveix per impedir que caiguem. guardiola: Recipient tancat de metall, plàstic, terrissa, etc. que té una petita obertura per on podem ficar monedes i que serveix per guardar i estalviar diners. sentir: Percebre un soroll, una música, un crit, etc. per mitjà de l’orella. prestatgeria: Moble que té molts prestatges. renyir: trencar les relacions, l’amistat amb algú. repensar-se: Canviar d’intenció després d’haver-hi reflexionat. terrissaire: Persona que fa objectes de terrissa o en ven. 15. De les dues definicions que et donem per a cada paraula, tria la que correspon a la paraula donada. Després aparella cada una de les tres definicions que has descartat amb una de les tres paraules següents: esborrador, malastruc i migrar. maluc

a) Cadascun dels dos ossos sortints de la pelvis que hi ha sota la cintura.

minvar

a) Disminuir, fer-se més petita una cosa.

esborrany

b) Escrit que es fa primer i es corregeix abans de fer el definitiu.

malastruc

b) Que no té sort, o que pot portar desgràcia.

migrar

b) Anar una persona d’un lloc a un altre.

esborrador a) Tros de drap, esponja, etc. que es fa servir per esborrar el que s’ha escrit en una pissarra.

Llengua catalana 1

99

· Llengua catalana 1

100

GRAMÀTICA. L’ARTICLE ACTIVITATS

ORALS

16. Llegeix en veu alta les expressions següents dient la forma de l’article adequada. l’hivern passat la història interminable l’idioma anglès la higiene personal el iogurt de fruita la Isabel l’Isidre la humitat de l’aire l’humor negre l’urpa de l’àguila l’udol del llop la utilitat del casc l’univers l’única possibilitat l’ull de l’agulla 17. Recorda que l’article indica el gènere del nom. Llegeix en veu alta els sintagmes de més avall dient la forma de l’article que consideres adequada. (Entre parèntesis et diem el gènere del nom perquè no t’equivoquis.) el batent (masculí) de la porta d’entrada el full (masculí) de càlcul la fi (femení) del curs la claror (femení) del dia el compte (masculí) corrent del banc el senyal (masculí) de trànsit la pols (femení) del carrer les restes (femení) d’un naufragi les postres (femení) del dinar els llençols (masculí) del llit les sabates (femení) de pell els escacs (masculí) les golfes (femení) de casa

·

GRAMÀTICA. L’ARTICLE (CONT. 1) 18. Llegeix en veu alta les oracions següents i digues també quina preposició i quin article hi ha d’haver davant de cada nom. a) De qui són aquests llibres, de l’Òscar, de la Irene o d’en (del) Carles? b) A qui ho haig de donar, a la Maria, a l’Ignasi o a en (al) Joan?

ACTIVITATS

ESCRITES

19. Escriu les formes del singular dels sintagmes nominals de més avall i classifica-les d’acord amb la forma singular de l’article que presenten: Masculí: el / l’ Femení: la / l’ els ullals, els iogurts, els huracans, les il·lusions, les amanides, els pinyols, les esgarrinxades, les urbanitzacions, els uniformes, les assegurances, les impressions, els cascos masculí: el / l’: l’ullal, el iogurt, l’huracà, el pinyol, l’uniforme, el casc. femení: la / l’: la il·lusió, l’amanida, l’esgarrinxada, la urbanització, l’assegurança, la impressió. 20. Copia les frases següents i omple els buits amb la preposició i l’article corresponents. Si cal, utilitza la forma contracta. a) Us acompanyaré fins al peu del turó Xic. Crec que podreu continuar amb cotxe des de l’hostal fins al refugi. b) D’ençà dels incidents de l’any passat, l’àrbitre sempre va a favor de l’equip local i en contra del de fora. c) Cap al migdia surt un autocar que fa el trajecte per l’autopista i arriba al poble abans del vespre. d) Els monitors del vaixell organitzen activitats lúdiques tant per als més joves com per als més grans. e) Si passes pel carrer de l’Hospital i per l’avinguda dels Til·lers, arribaràs abans.

Llengua catalana 1

101

· Llengua catalana 1

102

GRAMÀTICA. L’ARTICLE (CONT. 2) 21. Hem suprimit els articles i les formes contractes d’aquest text. Copia’l i reconstrueix-lo correctament. Les orenetes construïen els nius sota els porxos i entre les bigues de la pallissa. Moltes tornaven al niu que havien deixat a la tardor anterior, el refeien, hi covaven els ous i cuidaven els fills fins que podien volar sols. Tot el cel s’omplia amb els vols agitats d’aquests equilibristes de l’aire que, amb el bec ben obert, volaven com fletxes àgils a la caça d’insectes. Quantes orenetes! MARIO LODI, El cel que es mou 22. En el text que tens a continuació hi ha un espai davant de cada un dels noms propis. Copia’l posant l’article només quan calgui. –Hola, Àngela. Que has vist l’Eduard? –No. Crec que se n’anava a l’Empordà amb en Manel, la Susanna i l’Elisabet. –I què en saps, d’en Francesc i la Isabel? –Res. L’última vegada que els vaig veure va ser a la Seu d’Urgell. Practicaven esports de muntanya. 23. Explica en quins casos cal posar l’article davant els noms de persona i en quins no cal. Fes-ho utilitzant les frases següents: Cal posar article davant de noms de persona. Per exemple: a) En Narcís ha pintat un quadre preciós. No cal posar article davant de noms de personatges. Per exemple: b) Joan Miró és un dels pintors més interessants. No s’ha de posar article quan anunciem com es diu una persona. Per exemple: c) Aquest noi es diu Antoni, però li diem Toni. 24. Copia les frases de sota escrivint en singular els sintagmes destacats en negreta. a) No t’enfilis a l’arbre que et faràs mal. b) Va rebre una trucada de l’encarregat de l’altra empresa.

·

GRAMÀTICA. L’ARTICLE (CONT. 3) c) d) e) f)

Els lladres van fugir per l’escala del darrere. A casa de l’àvia han deixat un paquet per a l’oncle. Reserva aquestes preguntes per a l’examen. Aquestes eines són de l’ajudant del jardiner.

25. Copia les frases següents canviant la part destacada en cursiva per l’expressió que et suggerim entre parèntesis. Fixa’t bé quan has d’escriure el i quan al. a) Ha plogut del matí a la tarda (… vespre). Ha plogut del matí al vespre. b) M’agrada més estudiar a la nit (… matí). M’agrada més estudiar al matí. c) La biblioteca (… museu) només obre un dia (… diumenge). El museu només obre el diumenge. d) Hem trobat la gata (… gat) a la plaça (… carrer). Hem trobat el gat al carrer. e) La gata (… gat) ha esgarrapat la nena (… nen). El gat ha esgarrapat el nen. f ) He vist la dependenta (… mecànic) a la terrassa (… terrat). He vist el mecànic al terrat. g) Han deixat la presonera (… presoner) en llibertat. Han deixat el presoner en llibertat. 26. Copia les frases següents i omple els buits amb l’article (l’) o amb la preposició més l’article (a + l’), segons correspongui. a) L’hivern és llarg. / A l’hivern fa molt fred. b) He saludat l’Albert. / Dóna records a l’Albert. c) M’han ingressat a l’hospital. / Han inaugurat l’hospital. d) Visitarem l’illa de Mallorca. / Ens estarem a l’illa de Mallorca. e) Telefonaré a l’Isidre. / Visitaré l’Isidre. 27. D’aquests topònims, deu han d’anar amb article. Quins són? Escriu-los amb l’article que els correspon. la Jonquera la Llagosta l’Ametlla de Mar Bellcaire d’Urgell

Llengua catalana 1

103

· Llengua catalana 1

104

GRAMÀTICA. L’ARTICLE (CONT. 4) Gironella la Garriga Figueres el Vendrell el Prat de Llobregat Arenys de Munt

el Masnou la Pobla de Lillet Collsuspina el Pont de Suert Lloret de Mar la Roca del Vallès

ORTOGRAFIA. ELS

EMMUDIMENTS

VOCÀLICS

ACTIVITATS 28. Si només escrivíssim les lletres que diem, potser ho faríem així: a) b) c) d) e) f)

Saps quin-hor-és? Vés a compra-l pa! Er-un lloc perillós. Va caure-l llac. Que-n tens cap, de coixí? Sempre-ns ho diu.

Escriu les frases anteriors correctament. a) Saps quina hora és? b) Vés a comprar el pa! c) Era un lloc perillós. d) Va caure al llac. e) Que en tens cap, de coixí? f ) Sempre ens ho diu. 29. Escriu de nou els sintagmes d’aquesta activitat canviant la paraula destacada en cursiva per la que hi ha entre parèntesis. Per exemple: el llibre de llengua (història) → el llibre d’història a) sóc la primera (última) → sóc l’última b) el servei de vigilància (urgència) → el servei d’urgència

·

ORTOGRAFIA. ELS EMMUDIMENTS VOCÀLICS (CONT.) c) la declaració de béns (hisenda) → la declaració d’hisenda d) abans del juliol (agost) → abans de l’agost 30. L’article no s’apostrofa davant del nom de les lletres (la u), però sí davant els nombres que comencen en vocal (l’onze), excepte quan diem l’hora (la una). En quins dels casos següents apostrofaries l’article? la efa l’1 d’abril la essa l’11 de maig la ics l’onzè la i grega Ens veurem a la una 31. Escriu la combinació adequada en cada cas. me + el Me l’ha regalat. Va regalar-me’l. Me’l va regalar. Regala-me’l. te + el Te l’emportaràs? Emporta-te’l! Te’l quedaràs? Pots emportar-te’l! se + en Se n’anirà. Vagi-se’n! Se’n vol anar. Vol anar-se’n. 32. Copia aquestes frases i omple els buits amb la forma correcta que correspon a cada cas. mi / m’hi M’hi jugo el futur. A mi, no m’hi emboliquis. si / s’hi Si sempre fa l’orni! D’aquesta s’hi deixa la pell. tu / t’ho T’ho vas fer venir molt bé. Per a tu, és bufar i fer ampolles. mà / m’ha M’ha alçat la mà més d’un cop. M’ha vingut al cap. ni / n’hi Ja n’hi ha prou. No diu ni piu. la / l’ha Qui la fa la paga! Ha tallat un esqueix de gerani i l’ha plantat. te / t’he T’he dit que no ho facis més! Vindré a portar-te el llibre.

Llengua catalana 1

105

· Llengua catalana 1

106

AVALUACIÓ GÈNERES

LITERARIS

1. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: En el teatre es distingeixen sis elements bàsics: el text, l’autor o l’autora, el director o la directora, els actors i les actrius, l’escenari i el públic. 2. Digues quins són els tres gèneres teatrals. Els tres grans gèneres teatrals són la tragèdia, la comèdia i el drama.

LÈXIC,

GRAMÀTICA

I

ORTOGRAFIA

3. Escriu l’hiperònim que correspongui a cada una de les definicions. teulada: Coberta d’una casa normalment feta amb teules. tovallola: Peça de roba que serveix per eixugar-se el cos. peixateria: Lloc on es ven peix. encongir-se: Fer-se més petita una cosa. palau: Edifici molt gran i de molt luxe. 4. Completa les definicions següents fent una descripció aproximada dels objectes o les accions següents: illa: Tros de terra voltada d’aigua per tots costats. telèfon: Aparell que serveix per parlar a distància, per mitjà de fils elèctrics que transporten el so. udol: Crit llarg i trist d’alguns animals (llop, gos, etc.). expulsar: Treure algú d’un lloc. 5. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: L’article va davant d’un nom per presentar-nos-el. L’article fa que el nom es refereixi a una cosa concreta i coneguda. L’article concorda amb el nom en gènere i nombre.

·

AVALUACIÓ (CONT.) 6. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients: L’article la no s’apostrofa quan va davant de i i u àtones. Per exemple: la història i la unitat. 7. Escriu aquests correspon: la intempèrie l’institut la humitat l’humor

noms precedits de l’article que els la hiena el iogurt la Isabel l’Isaac

8. En els espais buits d’aquestes frases hi ha d’haver una preposició (a, de, per o per a) i un article. Copia les frases i omple els buits. a) Hem de telefonar als avis. b) Enfila’t a dalt de l’arbre. c) Passa pel camí més curt. d) Aquest regal és per a l’Òscar. 9. Escriu de nou aquests sintagmes canviant la paraula destacada en cursiva per la que hi ha entre parèntesis. a) melmelada de préssec (albercoc) → melmelada d’albercoc b) abans de setembre (octubre) → abans d’octubre c) la història del món (humanitat) → la història de la humanitat d) tercer curs de medecina (infermeria) → tercer curs d’infermeria 10. Copia aquestes frases i omple els buits combinant els pronoms: a) Els avis se n’aniran de casa. (es + en) b) Ja són les vuit. Te n’hauries d’anar. (et + en) c) Si no hi està bé, que se’n vagi. (es + en) d) Qui t’ho ha dit? (et + ho)

Llengua catalana 1

107

· Llengua catalana 1

108

ACTIVITATS DE REFORÇ GÈNERES LITERARIS 1. Copia aquest text i omple els buits: L’autor o l’autora és la persona que escriu l’obra de teatre. Els actors i les actrius són els que representen i interpreten els personatges. El director o la directora és qui s’encarrega de posar en escena l’obra. L’escenari és l’espai on es realitza la representació. 2. Quin gènere teatral desvetlla en el públic sentiments de terror, de compassió o d’admiració: la tragèdia, la comèdia o el drama? La tragèdia. 3. Quin gènere teatral manifesta especialment la intenció de criticar els vicis i els defectes humans? La comèdia.

LÈXIC 4. Escriu l’hiperònim que correspongui a cada una de les definicions següents: peixera: Recipient que serveix per tenir-hi peixos. medicina: Ciència que estudia les causes de les malalties i la manera de curar-les. maduixa: Fruit de la maduixera. espardenya: Calçat amb sola d’espart o de goma que a vegades es pot cordar amb vetes. punyal: Arma més curta que l’espasa. 5. Copia les definicions següents i completa-les fent una descripció aproximada dels objectes o de les accions. guitarra: Instrument musical de sis cordes. plàtan: Fruit allargat, de pell groga i gruixuda, que té el gust dolç. rellotge: Instrument que serveix per assenyalar l’hora que és i que consisteix en un conjunt de peces petites que fan moure unes agulles o busques que van corrent sobre un disc o esfera.

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 1)

rentar: Netejar tot allò que és brut. son: Ganes de dormir. travessar: Passar a través d’alguna cosa, traspassar. ull: Òrgan del cos que serveix per veure-hi. 6. De les dues definicions que et donem per a cada paraula, tria la que més s’ajusta a la paraula donada. Després aparella cada una de les tres definicions descartades amb una de les tres paraules següents: jugada, encanteri i destorb. despesa: a) Quantitat de diners que un ha gastat. juguesca: b) Joc entre dues persones en què la que no té raó ha de donar a l’altre una quantitat de diners. encàrrec: b) Feina que ens han manat fer, que ens han encarregat. jugada: a) Acció d’un jugador en el moment en què intervé en el joc. encanteri: a) Paraules màgiques que diuen les bruixes per encantar algú. destorb: b) Qualsevol cosa o persona que fa nosa, que destorba.

GRAMÀTICA 7. Copia les frases següents i omple els buits escrivint de manera adequada la combinació que s’indica entre parèntesis. a) Pel maig m’agradava mirar les papallones que volaven pel jardí. Voleiaven amunt i avall com acròbates de l’aire. b) He descobert que els núvols són fills de l’aire i del sol. c) La família d’en Bernat viu als afores del poble. d) Pel camí podràs collir flors per als avis. e) Aquest castell és considerat patrimoni de la humanitat pel seu valor històric i artístic. 8. Escriu frases amb les paraules següents. Per exemple: acaba de sortir / bany

Llengua catalana 1

109

· Llengua catalana 1

110

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 2)

La Carme acaba de sortir del bany. Resposta orientativa: a) es queixava / esquena El meu pare es queixava de mal d’esquena. b) torna molt tard / universitat La meva germana torna molt tard de la universitat. c) sempre ha de recórrer / amics Quan es troba amb problemes sempre ha de recórrer als amics. d) no tornaran fins / estiu que ve Aquests turistes no tornaran fins a l’estiu que ve. e) els agrada passejar / avinguda Als pares els agrada passejar per l’avinguda. f ) a la una sortiran / hotel Els artistes sortiran de l’hotel a la una.

ORTOGRAFIA 9. Llegeix en veu alta aquest fragment d’El Príncep Feliç, d’Oscar Wilde, i digues quines elisions hi fas. Un dia, una oreneta blanca i negra va aparèixer per la ciutat. Era estrany que s’hagués quedat a Anglaterra en aquella època de l’any: les seves companyes ja se n’havien anat cap a Egipte perquè hi feia bon temps i no haurien resistit el fred d’Anglaterra. Però l’oreneta s’havia enamorat d’un jonc que havia conegut en començar la primavera mentre volava perseguint una papallona groga. Elisions: unoreneta, blanci, vaparèixer, erestrany, anglaterra, Anglaterran, aquellèpoca, capagipte, nourien, s’havianamorat, quhavia. 10. Canvia les formes destacades en cursiva per les que hi ha entre parèntesis. Per exemple: Te les poses (els). → Te’ls poses. a) Me la deixen (el). → Me’l deixen. b) L’hi deixo (la). → La hi deixo. c) Se les quedarà (els). → Se’ls quedarà.

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 3)

d) Apunteu-vos-hi (la). → Apunteu-la-hi. e) No puc posar-me’l (ho). → No puc posar-m’ho. f ) Deixa-me-la (els). → Deixa-me’ls. g) Pren-te-la (els). → Pren-te’ls. h) No us ho va dir (et)? → No t’ho va dir? i) Agafa-les-hi (els). → Agafa’ls-hi. j) L’inscriurem a la llista (la). → La incriurem a la llista.

ACTIVITATS GÈNERES

D’AMPLIACIÓ LITERARIS

11. Quines diferències hi ha entre una tragèdia i una comèdia? Assenyala’n almenys dues. 1. La tragèdia representa una acció seriosa amb un llenguatge elevat. En la comèdia representa accions de la vida quotidiana amb un llenguatge planer. 2. En la tragèdia els protagonistes són éssers excepcionals que actuen d’una manera heroica. En la comèdia els protagonistes són persones normals que actuen d’una manera còmica. 3. La tragèdia pretén desvetllar en el públic sentiments de terror, de compassió o d’admiració. La comèdia pretén divertir el públic. 4. La tragèdia té un final desgraciat. La comèdia té un final feliç. 12. Quina característica és comuna al drama i a la tragèdia? I quina és comuna al drama i a la comèdia? La característica comuna al drama i a la tragèdia és que tots dos gèneres teatrals presenten una acció seriosa que és capaç de commoure l’espectador. La característica comuna al drama i a la comèdia és que en tots dos gèneres teatrals apareixen uns personatges que representen persones normals. 13. Digues com s’anomenen les notes explicatives que fa l’autor o l’autora d’una obra teatral per tal d’indi-

Llengua catalana 1

111

· Llengua catalana 1

112

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 1)

car com ha de ser l’escenari, com han d’anar els actors i les actrius, com han de dir-se els diàlegs, etc. Tria una de les tres possibilitats següents: actes, acotacions, escenes. Aquestes indicacions de l’autor o l’autora s’anomenen acotacions.

LÈXIC 14. Escriu l’hiperònim que correspongui a cada una de les definicions següents: ebenista: Persona que treballa amb fustes fines i en fa mobles. símptoma: Senyal o manera amb què se sol manifestar una malaltia. endur-se: Agafar una cosa i portar-la a un altre lloc. pondre: Fer els ous una femella d’ocell. opinar: Tenir o donar una idea o una opinió. jeure: Estar estirat en un llit, a terra, etc. sucar: Ficar una cosa dins un suc o un líquid perquè quedi ben mullada. 15. Completa aquestes definicions fent una descripció aproximada dels objectes o les accions següents: bandera: Tela de roba amb colors i símbols que representa un país, una ciutat, un partit, etc. oli: Suc o líquid que es treu de les olives o d’altres fruits o plantes (cacauets, gira-sols, etc.) i que es fa servir per fer gustosos els menjars, cuinar, fregir, etc. teatre: Art que consisteix a representar una història escrita per un autor per mitjà d’uns actors que parlen i actuen en un escenari, dins un local amb públic. entreveure: Veure una cosa a mitges. esquela: Escrit que es reparteix per les cases o es publica al diari per anunciar la mort d’una persona. pany: Mecanisme que serveix per obrir i tancar una porta amb una clau.

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 2)

GRAMÀTICA 16. La llengua castellana té un article neutre (lo) diferent de la forma de l’article masculí (el). Fixa’t en les equivalències següents: Castellà Lo más importante es... Lo que me molesta es...

Català El més important és... El que em molesta és...

Seguint els models anteriors, tradueix del castellà aquestes frases: a) Lo más difícil fue salir de la ciudad. El més difícil va ser sortir de la ciutat. (La cosa més difícil va ser sortir de la ciutat.) b) Lo más emocionante del viaje fue la expedición al desierto. El més emocionant del viatge va ser l’expedició al desert. (La cosa més emocionant del viatge va ser l’expedició al desert.) c) La restauración del cuadro ha quedado mejor de lo que esperábamos. La restauració del quadre ha quedat millor del que esperàvem. d) Sucedió lo que nos temíamos. Va succeir el que ens temíem. (Passà allò que ens temíem.) (S’esdevingué tot allò que temíem.) 17. Copia les frases següents i omple els buits amb l’article, si cal. Fixa’t en aquests exemples: Ens vam veure dilluns. → Vol dir dilluns passat. Ja ens veurem dijous. → Vol dir dijous que ve. Fa festa el dilluns. → Vol dir cada dilluns. a) b) c) d)

L’especialista de la pell visita els dijous. Vaig anar a la consulta del dermatòleg dijous. Diuen que divendres farem la festa del Carnaval. Treballa de dilluns a dijous: el divendres fa festa.

Llengua catalana 1

113

· Llengua catalana 1

114

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 3)

ORTOGRAFIA 18. Escriu el pronom feble que correspongui a cada cas. De vegades n’hi ha un i de vegades, dos. a) A mi aquest conjunt no m’agrada. Francament n’he vistos de millors. I a tu, que t’agrada? b) Si t’ofereixen un treball millor, agafa’l. No te n’estiguis. c) Això no és teu. No t’ho quedis. Quan vingui l’Ernest, li ho haurem de tornar.

DEU

PREGUNTES

DE

REPÀS

1. Els gèneres literaris són la narrativa, la poesia i el teatre. 2. En una narració, la veu que conta la història és la veu del narrador. En canvi, la persona que va escriure la narració és l’autor o l’autora. 3. Les grans epopeies gregues es titulen la Ilíada i l’Odissea i s’atribueixen al poeta grec Homer. 4. Les llengües romàniques deriven del llatí, que era la llengua dels romans. 5. Els constituents bàsics de l’oració són el SN subjecte i el SV predicat. 6. El nucli del SN és el nom i el del SV és el verb. En una oració concorden en persona i nombre. 7. El determinant i l’adjectiu concorden en gènere i nombre amb el nom. 8. En l’expressió «Aquest és del morro fort», la paraula morro té sentit figurat.

·

DEU

PREGUNTES

DE

(CONT.)

REPÀS

9. Les oracions acabades amb el signe ? són oracions interrogatives, i les que acaben amb el signe ! són oracions exclamatives. 10. Els noms i els adjectius que acaben en vocal neutra, si són masculins normalment acaben en e, i si són femenins, en a. En el plural tots acaben sempre en es.

MILLOREM

EL

VOCABULARI

1. Relaciona les paraules destacades del text anterior amb la numeració de la il·lustració següent: Calçotets (16), samarreta (6), mitjons (4), corbata de llacet (9), cinturó (8), elàstics (10), calces (11), sostenidors (7), mitges (13), faldilla (3), armilla (15), caçadora (17), trenca (14), impermeable (5), mocador del coll (2), guants (1) i barret (12). 2. Fes una relació de l’equipatge que t’enduries a la motxilla si demà te n’anessis de campaments durant uns quants dies. No t’oblidis de les xancletes. Activitat oberta.

U NITAT

DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE COMPRENSIÓ

LA

6

LECTURA

LECTORA

1. Allò que impulsa les persones a actuar d’una manera determinada es diu motiu o mòbil. Quin és el motiu o el mòbil que impulsa la dona a fer ninotets de neu? Els padrins, de joves, no havien pogut tenir fills; i la pobra dona es desfeia per les criatures. 2. Quin sentiment impulsa la dona a fer ninotets de

Llengua catalana 1

115

· Llengua catalana 1

116

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 1)

neu: l’amor filial, la por de la solitud o les ganes de divertir-se? L’amor filial. 3. A l’hora de fer el tercer ninot, creus que els pares conserven aquell primer sentiment? Per què? No. Ara volen construir un home ben forçut i corpulent perquè els faci tota la feina de l’any. Ara han pres una actitud del tot interessada. 4. Indica els dos motius que hi ha en el pensament dels pares en el moment de crear un home forçut i corpulent: ¿l’orgull i la vanitat, l’ambició i la cobdícia o l’enveja i l’avorriment? (Si dubtes, tot seguit et donem una pista: els motius responen al desig d’aconseguir molts diners i al desig de posseir riqueses d’una manera no permesa.) Els pares estan dominats per l’ambició i la cobdícia. 5. En les narracions populars, sovint hi trobem un ensenyament moral, és a dir, una lliçó de conducta per a les persones. El bé o el mal són originats per les bones o males accions dels personatges. Quin ha estat el mal comportament dels pares? Quin mal s’ha originat? En primer lloc, el ninot gegant ha destruït l’habitatge dels seus creadors. En segon lloc, resulta que cada hivern se’l pot sentir bramar i rugir com una fera salvatge per boscos i carenes. El mal que s’ha originat és el naixement d’un dels fenòmens destructors de la natura. 6. Amb l’arribada del bon temps, la nena i el nen es van fondre o van fugir? En el cas del gegant, la cosa va ser molt diferent. Explica en què es va convertir. Amb l’arribada del bon temps, la nena i el nen es van fondre. En canvi, el gegant va fugir de la casa destruintho tot al seu pas: es va convertir en un gegant destructor, un monstre de la natura. 7. Completa el paràgraf següent en el qual s’explica l’existència del gegant:

·

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 2)

El gegant de la neu neix cada temporada per Sant Martí i mor per la mare de Déu de març. Les nits d’hivern se’l pot sentir bramar i rugir com una fera salvatge per boscos i carenes. 8. El gegant representa un fenomen natural que sol esdevenir-se a l’alta muntanya per la primavera. Digues quin és aquest fenomen i per què és tan temut. El gegant representa les grans allaus de neu i roques que hi sol haver a l’alta muntanya a finals d’hivern i a la primavera.

AMPLIEM

UNA

RONDALLA

9. Escriu una rondalla curta a partir de l’argument que et donem a continuació. Tingues en compte que l’hauràs d’ampliar per mitjà d’un relat: cal que hi apareguin personatges concrets, elements màgics, accions creïbles i fets fantàstics, com també les descripcions i els diàlegs necessaris. A més, t’hauràs d’inventar el desenllaç, és a dir, el final. Un any, l’hereu de casa Martí es va quedar a la nit a vigilar una euga en un corral que tenien sota el poble. Un cop la bèstia va haver parit, l’home s’estirà damunt un jaç d’herba, esperant que es fes de dia. Fart d’esperar que claregés, obrí la porta i es trobà al davant un mur de neu. L’allau havia sepultat l’edifici, mentre ell dormia. PEP COLL, Muntanyes maleïdes (Adaptació) Activitat de redacció.

VOCABULARI 10. En el text de la lectura hi ha termes referits a diferents accidents geogràfics de la muntanya, com ara obaga, barranc o carena. Escriu quin terme correspon a cada número de les il·lustracions de la página 121.

Llengua catalana 1

117

· Llengua catalana 1

118

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 3)

Per exemple: serralada → 1 1. serralada; 2. serra; 3. solell; 4. obaga; 5. pic; 6. cim; 7. coll; 8. falda; 9. turó; 10. puig; 11. coma; 12. cingle; 13. congost; 14. cova; 15. balma; 16. gorg. 11. Copia aquest text i omple els buits amb les paraules anteriors. Una cadena llarga de muntanyes forma una serralada i si és de dimensions més petites forma una serra. Al vessant nord de la muntanya, més humit i ombrívol, hi ha l’obaga i al vessant sud, més sec i assolellat, hi ha el solell. Als cims de les muntanyes sol haver-hi neus perpètues, sobretot si es tracta de pics molt alts. Quan es produeix una allau, la llengua de neu s’emporta i colga tot el que troba a la falda de la muntanya. Els pobles de muntanya estan situats a les valls. Per passar d’una vall a una altra es fa per un coll o port. Si una muntanya sobresurt del terreny del voltant s’anomena puig i si és de dimensions més petites es diu turó o pujol. Sovint els pendents de dues muntayes acaben de forma abrupta i hi trobem els cingles i els barrancs; al fons dels quals discorre un riu o un rierol que ha format un congost o una gorja. Si dos pendents formen una depressió força planera, llavors s’anomena coma. A les roques de les muntanyes hi podem trobar coves i si no són gaire fondes, són balmes. De vegades un rierol o un torrent cau per les roques i en arribar al fons forma un gorg, pregon i perillós.

LLENGUA

I

SOCIETAT.

LES

LLENGÜES

D’ESPANYA

ACTIVITATS 1. Quines són les quatre llengües amb més nombre de parlants a Espanya? El castellà o espanyol, el català, el galaicoportuguès o gallec i el basc.

·

LLENGUA

I

SOCIETAT.

D’ESPANYA

LES LLENGÜES (CONT.)

2. A partir del mapa de la pàgina 122, digues quines són les comunitats autònomes d’Espanya que tenen una llengua pròpia diferent de la castellana. Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, el País Basc i Galícia. (De manera parcial, també l’Aragó, Navarra, Astúries i Castella-Lleó.) 3. Digues a quines comunitats autònomes d’Espanya només es parla la llengua castellana. Cantàbria, la Rioja, Madrid, Extremadura, CastellaLa Mancha, Andalusia i les Illes Canàries. (I, de manera molt àmplia, també a l’Aragó, Navarra, Astúries, Castella-Lleó i Múrcia.) 4. Quina de les quatre llengües que a Espanya tenen més nombre de parlants és la més antiga? Per què? La llengua basca o èuscar, perquè és una llengua preromana d’origen encara no prou conegut. Les altres, en canvi, són llengües romàniques que es van formar a partir del llatí que els romans van implantar a la península Ibèrica. 5. Corregeix els errors d’aquestes afirmacions. Les següents són les afirmacions corregides: a) Podem dir que el català, el castellà i el gallec són llengües germanes, ja que totes tres són romàniques, és a dir, totes tres deriven del llatí. b) El castellà es parla a Espanya i també als països hispanoamericans i a algun país d’Àfrica. c) El català es parla a Catalunya i també a Andorra, la Catalunya Nord, el País Valencià, les Illes Balears, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer. d) El gallec i el portuguès formen una unitat lingüística: el galaicoportuguès. e) Abans del segle X les llengües romàniques ja es parlaven, però encara no s’escrivien. f ) Les llengües romàniques es van formar a les zones del nord de la península Ibèrica: Galícia, Cantàbria i el nord de Castella, i Catalunya.

Llengua catalana 1

119

· Llengua catalana 1

120

G RAMÀTICA . E LS DETERMINANTS DEMOSTRATIUS , POSSESSIUS I INTERROGATIUS ACTIVITATS ORALS 6. El demostratiu aquest se sol pronunciar «aquet» quan darrere hi ha un nom començat en consonant: aque[s]t turó. En canvi, es pronuncia amb la s quan darrere hi ha un nom començat en vocal o h: aquest home. Tenint en compte això, llegeix en veu alta les frases següents: Entre claudàtors hi ha la essa que no es pronuncia. Es destaca en negreta la essa que es pronuncia. a) Aque[s]t cuc és molt llarg. b) Aquest elefant té unes orelles molt petites. c) Aque[s]t migdia no he dinat. d) Aquest oli és molt àcid. e) Aquest enciam és molt tendre. f ) Aque[s]t terratrèmol ha estat molt intens. g) Aquest embut és massa gros. h) Aquest acte serà solemne. 7. Normalment no cal utilitzar el possessiu quan ens referim a les parts del cos, a la casa o a la roba. D’acord amb això, llegeix aquestes frases en veu alta escollint l’opció adequada. a) Agafa l’abric, que fa molt fred. b) Quan acabis, te’n pots anar a casa. c) Guarda les claus a la butxaca. d) Dona’m la mà. e) Tenia els ulls plorosos. f ) Té pigues a la cara. 8. Utilitza els possessius àtons per indicar les relacions de parentiu d’acord amb l’arbre genealògic de sota. Per exemple: La Marta diu: «Mon pare es diu Josep i ma mare, Mercè.» a) La Marta diu: «En Joan és mon marit i l’Anna és ma filla.» b) L’Isaac diu: «l’Anna és ma germana i la Sílvia i en David són mos cosins.» c) En Ramon diu: «l’Isaac i en David són mos nebots

·

G RAMÀTICA . E LS DETERMINANTS ... (C ONT . 1) i l’Anna i la Sílvia, mes nebodes. En Joan és mon cunyat i la Rosa ma cunyada.» Josep Joan Isaac

Marta

Mercè Ramon

Anna

ACTIVITATS

Martí

Rosa

Sílvia

David

ESCRITES

9. Copia les expressions següents i completa-les amb el demostratiu adequat (aquest / aquell) d’acord amb el grau de proximitat o llunyania que es dedueix del context. a) Aquest vestit d’aquí és més car que aquell d’allà. b) Aquesta emissora que escoltes avui emet més música que no pas aquella que escoltaves ahir. c) Aquestes estovalles que has posat avui m’agraden més que aquelles que vas posar diumenge passat. d) Aquest soroll no em deixa dormir. e) Aquell soroll no em deixava dormir. 10. Algunes expressions preposicionals porten sempre el possessiu darrere el nom. Per exemple: a casa meva, a càrrec meu, al voltant meu, a favor meu, de part meva. Copia les frases següents i omple els buits amb l’expressió preposicional adequada i amb la persona gramatical del possessiu que hi correspon. a) Si jugueu vosaltres, ben segur que l’àrbitre anirà a favor vostre. b) Si t’ho envio per correu, les despeses hauran d’anar a càrrec teu. c) Cadascú que s’estigui a casa seva. d) Ella sempre és el centre d’atenció; tot gira al voltant seu. e) No podem venir a veure la tieta; dóna-li records de part nostra.

Llengua catalana 1

121

· Llengua catalana 1

122

G RAMÀTICA . E LS DETERMINANTS ... (C ONT . 2) 11. Escriu una expressió equivalent a cada una de les expressions destacades en cursiva. Per exemple: damunt d’ell → damunt seu a casa d’ella → a casa seva imaginacions d’ell → imaginacions seves davant de nosaltres → davant nostre a prop de vostès → a prop seu de part de vostè → de part seva a favor de tu → a favor teu en contra de mi → en contra meva lluny d’elles → lluny seu 12. Copia les frases següents i substitueix les expressions destacades en cursiva per una expressió equivalent. Per exemple: Aquest és el poble on vaig néixer. → Aquest és el meu poble. a) Ara arriba el tren que haig d’agafar. → Ara arriba el meu tren. b) Aquestes són les postres preferides per mi. → Aquestes són les meves postres preferides. c) No sé on tinc el dossier que he preparat. → No sé on tinc el meu dossier. d) No sé quin és el carrer on viviu. → No sé quin és el vostre carrer. e) La cadernera que tinc jo canta més que la que tens tu. → La meva cadernera canta més que la teva. 13. Copia les frases següents i omple els buits amb els possessius nostre / nostra o vostre / vostra segons correspongui. Fixa’t bé en el gènere en cada cas. a) El nostre aniversari és pel març, i el vostre? b) La nostra comarca té uns cinquanta mil habitants, i la vostra? c) Crec que el vostre ofici és més manual que el nostre. (O bé: Crec que el nostre ofici és més manual que el vostre.)

·

G RAMÀTICA . E LS DETERMINANTS ... (C ONT . 3) d) Quan la vostra germana va néixer la nostra ja tenia cinc anys. (O bé: Quan la nostra germana va néixer la vostra ja tenia cinc anys.) 14. Quan tractem algú de vostè, utilitzem la tercera persona (seu / seva). Tenint en compte això, copia les frases següents i completa-les. a) Escolti, de quina raça és el seu gos? b) Escolta, de quina raça és el teu gos? c) Assegui’s aquí, que aquest és el seu seient. d) Asseu-te aquí, que aquest és el teu seient. e) Passin i mirin: a partir d’avui aquest pot ser el seu pis. f ) Passeu i mireu: a partir d’avui aquest pot ser el vostre pis. 15. Copia aquestes expressions i completa-les amb una forma d’interrogatiu o exclamatiu i amb els signes de puntuació adequats. Quin joc més divertit! / Quina noia tan simpàtica! Quines arracades són més exòtiques? / Quina joguina vol? 16. Copia aquest text amb les paraules adequades d’acord amb la categoria gramatical que t’indiquem en cada cas. –Escolta, Agnès, per què l’has fet, aquest ninot de neu? –va preguntar l’Eloi a la seva dona. –Aquest ninotet serà des d’avui la nostra filla. –I quina roba li posaràs? –Aquesta mateixa nit cosiré una robeta tan bonica que semblarà una nena de debò –va contestar la dona al seu marit. –Quina alegria! –va exclamar l’home. 17. Escriu un petit text que tingui si més no tres articles, dos demostratius, dos possessius, un interrogatiu i un exclamatiu. Activitat de redacció.

Llengua catalana 1

123

· Llengua catalana 1

124

ORTOGRAFIA. LA

SÍL·LABA

(II)

18. Classifica les paraules següents en agudes, planes i esdrúixoles: fàbrica, futbol, panera, portal, façana, música, oblit Paraules agudes: futbol, portal, oblit. Paraules planes: panera, façana. Paraules esdrúixoles: fàbrica, música. 19. Llegeix les paraules següents i compta quants cops de veu fas en cada una. Després escriu-les separantne les síl·labes i subratllant-ne la tònica. Per exemple: aigüera → ai-güe-ra (3 síl·labes) rabiüt, freqüent, estàtua, pingüí, influent, notícia, idea, quaranta, riure, estiuejar, iugoslau, palau ra-bi-üt, fre-qüent, es-tà-tu-a, pin-güí, in-flu-ent, no-tíci-a, i-de-a, qua-ran-ta, riu-re, es-ti-ue-jar, iu-gos-lau, pa-lau 20. En cada un dels grups següents hi ha una paraula que no hi encaixa: té alguna característica diferent. Identifica-la i explica el perquè. [ciència, pèrdua, paraigua, història]; [increïble, veïna, diürna, Paula]; [guilla, quasi, guarda, quota]; [sarau, Maria, desmai, dinou] Grup 1: ciència, pèrdua, paraigua, història La paraula que no hi encaixa és paraigua: és l’única paraula plana, l’única que té diftongs i l’única que no s’accentua. Grup 2: increïble, veïna, diürna, Paula Paula no hi encaixa, perquè és l’única paraula que té un diftong i l’única que no porta dièresi. Grup 3: guilla, quasi, guarda, quota No hi encaixa la paraula guilla: és l’única que té el dígraf gu (la u no es pronuncia) i l’única que no té diftong. Grup 4: sarau, Maria, desmai, dinou Maria: és l’única paraula que no té diftong i l’única que és plana.

·

ORTOGRAFIA. LA

SÍL·LABA...

(CONT.)

21. Escriu les paraules de sota separant-ne les síl·labes i subratllant-ne la tònica. Després busca una altra paraula de la mateixa família que sigui aguda. Per exemple: baixada → bai-xa-da → bai-xar cartes, coixinera, taula, Iugoslàvia, préssec, aigua, eficàcia, neutre, ràbia, presència, guàrdia, riera, llebre car-tes → car-ter coi-xi-ne-ra → coi-xí tau-la → tau-ler / tau-lell Iu-gos-là-vi-a → iu-gos-lau prés-sec → pres-se-guer ai-gua → ai-guat e-fi-cà-ci-a → e-fi-caç neu-tre → neu-tral rà-bi-a → ra-bi-üt pre-sèn-ci-a → pre-sen-ci-ar /pre-sen-ci-al guàr-di-a → guar-di-à ri-e-ra → ri-e-rol lle-bre → lle-brer 22. Fes el mateix que en l’exercici anterior amb les paraules següents, però ara busca una altra paraula de la mateixa família que sigui esdrúixola. Per exemple: historiador → his-to-ri-a-dor → his-tò-ri-a perpetuar, preferent, eficaç, bestial, periòdic, freqüent, geòleg, metal·lúrgic, furiós per-pe-tu-ar → per-pè-tu-a pre-fe-rent → pre-fe-rèn-ci-a e-fi-caç → e-fi-cà-ci-a bes-ti-al → bès-ti-a pe-ri-ò-dic → pe-rí-o-de fre-qüent → fre-qüèn-ci-a ge-ò-leg → ge-ò-lo-ga me-tal-lúr-gic → me-tal-lúr-gi-a fu-ri-ós → fú-ri-a

Llengua catalana 1

125

· Llengua catalana 1

126

TIPOLOGIA TEXTUAL. EL TEXT EXPOSITIU: LA CARTA I LA CONFERÈNCIA ACTIVITATS 23. Dibuixa en un full el format característic d’una postal. Després escriu-la a algun amic o una amiga explicant-li les primeres impressions d’algun viatge que hagis fet i del qual tinguis bons records. Activitat de redacció. 24. Escriu una carta a unes noies o a uns nois estrangers i explica’ls com és el teu poble o el teu barri. Remarca-hi les coses més representatives. Presenta l’esborrany al professor o la professora perquè te’l revisi. Activitat de redacció. 25. Prepara una xerrada pública que duri uns cinc minuts per explicar alguna experiència que hagis viscut, llegit o sentit. Pots recórrer a algun reportatge d’un diari o d’una revista. Si no t’atreveixes a fer-la davant els companys i les companyes de classe, enregistra-la en una casset. Activitat d’expressió oral.

LES

AVALUACIÓ LLENGÜES D’ESPANYA

1. En un mapa mut de la península Ibèrica, pinta amb colors diferents cada un dels territoris lingüístics. Activitat gràfica. 2. Quines són les llengües romàniques que es parlen a Espanya? El castellà o espanyol, el català i el galaicoportuguès o gallec.

·

AVALUACIÓ (CONT. 1) GRAMÀTICA

I

ORTOGRAFIA

3. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules escaients. Els demostratius indiquen si l’objecte designat pel nom ens queda a prop o lluny; i els possessius indiquen de qui és l’objecte. 4. Identifica els demostratius, els possessius i els interrogatius del text següent. Amb aquella (demostratiu) pudor que feia no crec que el deixessin entrar enlloc... El meu (possessiu) germà havia decidit no dutxar-se durant una setmana en un acte de protesta contra els seus (possessiu) caps. Quin (exclamatiu) disbarat! Quina (interrogatiu) persona amb dos dits de front hauria triat aquesta (demostratiu) opció per protestar? 5. Copia les expressions següents i substitueix l’expressió destacada en cursiva per una expressió equivalent. ses nétes → les seves nétes tos oncles → els teus oncles davant de vostès → davant seu darrere de vostè → darrere seu el meu pare → mon pare la seva tia → sa tia a prop de mi → a prop meu a casa d’ella → a casa seva 6. Copia les frases següents i completa-les amb un interrogatiu o un exclamatiu. Escriu també els signes de puntuació adequats. a) Quina vergonya que he passat! b) Quins somnis més estranys! c) Quines sandàlies has triat? d) Quina magnòlia fa més olor? e) Quines tempestes més terribles! f ) Quins bolets més bons!

Llengua catalana 1

127

· Llengua catalana 1

128

AVALUACIÓ (CONT. 2) 7. Copia les paraules següents, separa’n les síl·labes amb un guionet i subratlla’n la síl·laba tònica. Després, busca una altra paraula de la mateixa família que sigui plana. fruit, esquerrà, distret, darrer, captar, formiguer, taulell, deixar, coixí, bruixot fruit → frui-ta es-quer-rà → es-quer-re dis-tret → dis-tre-ta dar-rer → dar-re-re cap-tar → cap-tai-re for-mi-guer → for-mi-ga tau-lell → tau-la dei-xar → dei-xa-lles coi-xí → coi-xi-ne-ra brui-xot → brui-xa

LLENGUATGE

UTILITARI

8. Escriu una carta breu a un amic o a una amiga explicant-li alguna de les anècdotes que hagis viscut recentment. Activitat de redacció.

ACTIVITATS LES

LLENGÜES

DE

REFORÇ

D’ESPANYA

1. Copia les frases següents i completa-les: a) Les quatre llengües amb més nombre de parlants a Espanya són: el castellà o espanyol, el català, el galaicoportuguès o gallec i el basc. b) La llengua catalana es parla a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, a la franja oriental d’Aragó, a Andorra, a la Catalunya Nord (al sud de França) i a la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya).

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 1)

GRAMÀTICA 2. Els possessius s’usen sovint en lloc de les expressions de mi, de tu, d’ell, etc. Digues en veu alta les expressions següents amb un possessiu. a) La Gemma anava davant nostre. b) A l’aula, la Maria Pau seu al costat meu. c) No m’agradaria viure a prop seu. d) Estic al servei vostre. e) Ens trobarem a casa teva. f ) Són manies meves. 3. Fixa’t en el temps dels verbs destacats en cursiva i tria el demostratiu adequat en cada cas. a) Aquests bolets que has collit són rossinyols. b) Aquells bolets que vas collir eren rovellons. c) Aquell llibre que volies està exhaurit. d) Aquest llibre que em demanes està exhaurit. e) Aquella taca que li va sortir a la cara havia de ser d’algun cop. f ) Aquestes taques que han sortit a la paret són d’humitat. 4. Copia aquestes expressions i completa-les amb una forma de l’interrogatiu o l’exclamatiu i amb els signes de puntuació adequats. a) Quines galetes prefereixes? b) Quin genoll més inflat! c) Quines ermites heu visitat? d) Quin dia marxaràs? e) Quins xiscles! f ) Quin ganivet talla més? g) Quina olor més bona!

ORTOGRAFIA 5. Llegeix en veu alta aquestes expressions tenint en compte que les síl·labes tòniques són les destacades en cursiva.

Llengua catalana 1

129

· Llengua catalana 1

130

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 2)

a) La pluja i el vent són fenòmens atmosfèrics, és a dir, es produeixen a l’atmosfera. b) Els míssils són coets que porten una càrrega explosiva molt potent. c) Els cocodrils són animals rèptils que viuen a les vores dels rius d’Àfrica, Àsia i Amèrica. d) El futbol sala es juga en una pista petita entre dos equips de sis jugadors cadascun. e) La indústria tèxtil es dedica a la fabricació de roba, fils i teixits. Activitat de lectura. 6. Fes un quadre d’acord amb l’esquema següent i classifica-hi les paraules de l’activitat anterior.

Monosíl·labs

Polisíl·labs

tònics

Esdrúixols

Plans

Aguts

vent són (3) és dir molt rius dos sis fils

càrrega Àfrica Àsia Amèrica indústria

pluja fenòmens atmosfèrics produeixen atmosfera míssils porten explosiva rèptils viuen vores sala juga una pista petita entre tèxtil dedica roba

coets potent cocodrils animals futbol equips jugadors cadascun fabricació teixits

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 3)

7. Digues quins són els monosíl·labs àtons que hi ha en el text següent. En arribar al lloc on el ramat havia de pasturar, Néstor descendí del cavall i li va treure la sella. A poc a poc, el ramat es dispersà pel prat, cobert de rosada i d’una boirina que s’aixecava lentament a mesura que el sol arrancava. LLEÓ TOLSTOI, Història d’un cavall 8. Llegeix en veu alta aquests versos i després digues quines són les síl·labes tòniques. N’hi ha tres a cada vers excepte en el sisè, en què n’hi ha dues. Cançó d’enyorança Enyoro la vela lleugera, el còdol blavís i lluent, la vinya, la cala planera, el núvol, la boira i el vent; la corba suau de la platja i la marinada frescal, la barca que fuig de l’oratge i aquell gallaret en el pal. TOMÀS GARCÉS

ACTIVITATS LES

D’AMPLIACIÓ

LLENGÜES

D’ESPANYA

9. Per a cada pregunta, tria la resposta correcta entre les tres possibilitats: a) El català, el castellà i el gallec existeixen des de fa: uns mil dos-cents anys. b) Els basc existeix des de fa: dos mil cinc-cents anys o més. c) Els escriptors de la península Ibèrica anteriors al segle XII escrivien normalment: en llatí.

Llengua catalana 1

131

· Llengua catalana 1

132

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 1)

GRAMÀTICA 10. En alguns casos, el pronom en substitueix el possessiu. Transforma les oracions següents seguint aquest exemple: No conec el seu nom. → No en conec el nom. a) Va ser el seu responsable. → En va ser el responsable. b) No tinc cap notícia seva. → No en tinc cap notícia. c) He calculat la seva distància. → N’he calculat la distància. d) Ja he desxifrat el seu sentit. → Ja n’he desxifrat el sentit. e) Va ser la seva fundadora. → En va ser la fundadora. 11. Quan hi ha dos noms seguits, el demostratiu aquest / aquesta pot servir per referir-nos a l’últim que ha sortit i el demostratiu aquell / aquella, al primer. Utilitza el demostratiu adequat en cada cas i digues el significat de cada demostratiu. Per exemple: Aquest sintagma està format per un article i un nom. Aquest és el nucli, i aquell, el determinant. (Aquest vol dir el nom, i aquell, l’article.) a) Hem comprat dues tovalloles i unes estovalles; aquelles són de bany, i aquestes són per a dotze comensals. (Aquelles vol dir les dues tovalloles, i aquestes, les estovalles.) b) Vindran en Marc i l’Albert. Aquest últim és molt amic de la Laia, i aquell ho és de la Lorda. (Aquest vol dir l’Albert, i aquell, en Marc.) c) La notícia l’han publicada dos diaris: El Punt i El 9 Nou. En aquest surt a primera plana, i en aquell, a les pàgines interiors. (Aquest vol dir El 9 Nou, i aquell, El Punt.) O bé: La notícia l’han publicada dos diaris: El Punt i El 9 Nou. En aquell surt a primera plana, i en aquest,

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 2)

a les pàgines interiors. (Aquell vol dir El Punt, i aquest, El 9 Nou.) 12. La col·locació del possessiu i la presència o no de l’article definit o indefinit poden aportar algun sentit especial. Copia les frases següents i completa-les amb l’expressió adequada. el meu amic / un amic meu / amic meu a) Tu, estigues tranquil, amic meu. b) No sé pas si el meu amic podrà venir a l’hora. c) Un amic meu sempre diu que somio truites. les seves manies / algunes manies seves / manies seves a) Les seves manies són prou conegudes per tothom. b) Oblida-ho; són manies seves. c) Ja se m’encomanen algunes manies seves. 13. Escriu la traducció al català d’aquestes expressions en castellà i explica la diferència entre què i quin / quina. a) ¿Qué día vendrás? → Quin dia vindràs? b) No sabe qué respuesta darme. → No sap quina resposta donar-me. c) ¡Qué ganas tenía de verte! → Quines ganes tenia de veure’t! d) ¿Qué dices? → Què dius? e) ¿De qué hablaban? → De què parlaven? f ) ¿Con qué lo han hecho? → Amb què ho han fet? La diferència consisteix en el següent: què es un pronom interrogatiu (substitueix el grup quina cosa), mentre que quin / quina és un determinant interrogatiu o exclamatiu que va davant d’un nom o bé s’hi refereix.

ORTOGRAFIA 14. En cada un dels grups següents hi ha una paraula que no hi encaixa. Identifica-la i explica el perquè.

Llengua catalana 1

133

· Llengua catalana 1

134

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 3)

Grup 1: pou, riu, cua, trau cua és l’única paraula de dues síl·labes: cu-a. Totes les altres tenen un diftong decreixent. Grup 2: perpètua, trànsit, glòria, ànsia trànsit és l’única paraula plana. Totes les altres són esdrúixoles. Grup 3: països, diürn, qüestió, traïdor qüestió és l’única en què la dièresi no desfà el diftong: qües-ti-ó. Aquesta dièresi indica que el grup qu no és un dígraf i que la u es pronuncia. Grup 4: tren, del, pèl, mà del és l’únic monosíl·lab àton. Els altres són tònics. Grup 5: pingüí, guanyar, queixa, quartet queixa és l’única paraula que té el dígraf qu. Les altres paraules tenen un diftong creixent. També és l’única paraula plana. Les altres són agudes. 15. Les paraules compostes tenen, en general, dues síl·labes tòniques. Copia les paraules compostes següents i subratlla les dues síl·labes tòniques de cada una d’elles. sobretot, lentament, obrellaunes, trencaclosques, espantaocells, altaveu, terratrèmol, filferro, setmesó so-bre-tot, len-ta-ment, o-bre-llau-nes, tren-ca-clos-ques, es-pan-ta-o-cells, al-ta-veu, ter-ra-trè-mol, fil-fer-ro, setme-só. 16. Copia les paraules següents i separa’n les síl·labes amb un guionet. Després, classifica-les en paraules agudes, planes i esdrúixoles. semàfor, empremta, angúnia, calaix, grandària, rotllana, fuet, estalviar, saviesa, embolic, vàlua, bústia Agudes: ca-laix, fu-et, es-tal-vi-ar, em-bo-lic. Planes: se-mà-for, em-prem-ta, rot-lla-na, sa-vi-e-sa. Esdrúixoles: an-gú-ni-a, gran-dà-ri-a, và-lu-a, bús-ti-a.

·

MILLOREM

EL

VOCABULARI

1. Substitueix cadascuna de les paraules destacades pel sinònim corresponent: càntir, encomanar, escombra, farigola, mirall, ocell, xai, escombrar, papallona, romaní. Lo canari és un moixó (ocell). Ha agafat una paloma (papallona). Beu aigua del silló (càntir). Lo romer (romaní) i lo timó (farigola) són plantes aromàtiques. Porta la granera (l’escombra) per agranar (escombrar) este arròs d’aquí terra. Menjarem costelles de corder (xai). La meua germana m’ha apegat (encomanat) la grip. Posarem un espill (mirall) a la porta de l’armari. 2. Substitueix cadascuna de les paraules destacades pel sinònim corresponent: gla, arracades, aviat, cotó fluix, enciam, gerro, guineu, mandra, papallona, sortida, sortir, tarda, tomàquet, xemeneia. Si no véns al matí, mos veurem a la vesprada (tarda). Eixos roures tenen moltes bellotes (glans). Encara és prompte (aviat). La rabosa (guineu) se mos menja les gallines. Vam eixir (sortir) per l’eixida (sortida) d’emergència. Banya un poquet de cotó en pèl (cotó fluix) amb alcohol. Menjarem lletuga (enciam) amb tomata (tomàquet). Me fa peresa (mandra). Omple este pitxer (gerro) d’aigua. El fum ix pel fumeral (xemeneia). He agafat una palometa (papallona). M’ha regalat uns orellals (arracades) d’or. 3. Substitueix cadascuna de les paraules destacades pel sinònim corresponent: barret, diners, gat, gos, mitges, noi, pantalons, petó, tarda, nen, nena, aigua. És un al·lot (noi) de tretze anys. Tenim un moix (gat) i un ca (gos).

Llengua catalana 1

135

· Llengua catalana 1

136

ACTIVITATS

NUMERADES

Posa’t es capell (barret) al cap. Si no mos veim as matí, mos veurem a s’horabaixa (tarda). Per acabar sa casa necessit molts doblers (diners). Me va fer una besada (petó). S’homo se va comprar uns calçons (pantalons) i sa dona, unes calces (mitges). Té dos fiïs: un nin (nen) i una nina (nena). Vos demanam aigo (aigua).

U NITAT

DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE COMPRENSIÓ

LA

7

LECTURA

LECTORA

1. La llegenda, a diferència de la rondalla, presenta l’acció localitzada en un espai geogràfic real i concret. De quina regió de l’Àsia Menor prové el llinatge de sant Jordi? A quin país del nord d’Àfrica es localitza l’acció de la llegenda? El llinatge de sant Jordi, segons La llegenda d’or, prové de Capadòcia, regió de l’Àsia Menor a l’oest de Turquia. L’acció de la llegenda es localitza a Líbia. 2. La versió catalana, ¿presenta sant Jordi com un missatger de Jesucrist? Quina missió tenia? Què havia de fer aquell poble pagà per deslliurar-se definitivament del drac? Trobaràs les respostes si completes aquest fragment: Nostre Senyor m’ha enviat aquí perquè us deslliurés de la pesta del drac. Només heu de creure en Jesucrist i batejar-vos i jo mataré el drac. 3. Un cop mort el drac, què fa construir el rei: un monument o una església? Per què? El rei fa construir una molt bella església perquè la gent venerés santa Maria i sant Jordi. 4. Què hi havia sota l’altar de l’església? Quin miracle feia?

·

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 1)

Sota l’altar hi havia una bella font d’aigua que guaria de tota malaltia tothom qui en bevia. 5. Els pintors i els escultors han representat sant Jordi amb uns símbols determinats. Relaciona els elements de l’escena del combat amb les idees que representen: el cavaller sense barba → l’impuls de la joventut el vestit i el cavall blancs → la puresa i la llum la rosa vermella → la victòria de la vida i de l’amor el drac → les forces de la naturalesa

FEM

UNA

DESCRIPCIÓ

6. A partir de La imatge de sant Jordi i de les il·lustracions que l’acompanyen, fes una descripció d’aquest cavaller i del drac. Per descriure el drac, utilitza, entre altres, les paraules següents: ales membranoses, espinada encrestada, escates dures, dents com espases, vista aguda i cua de serpent. (Pots acompanyar la descripció d’un dibuix.) Activitat de redacció.

VOCABULARI 7. El nom de Jordi en grec significa ‘pagès’, i el gest de clavar la llança al cor del drac es compara amb l’embat de l’arada que fereix la terra perquè doni els seus fruits. En en text següent hi ha uns quants termes referits a les feines del camp. Relaciona cada una de les paraules destacades en cursiva amb la il·lustració del marge de la pàgina 141 que li correspon. Abans que arribés la mecanització al camp, la terra es llaurava amb l’arada per fer-hi solcs i preparar-la per a la sembra. L’herba del farratge per al bestiar se solia tallar amb la dalla i s’arreplegava amb la forca. En canvi, el blat se segava amb la falç i s’aplegava for-

Llengua catalana 1

137

· Llengua catalana 1

138

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 2)

mant garbes. Per cavar la terra de l’hort s’emprava l’aixada, i per tallar els arbres, la destral. Avui dia moltes d’aquestes feines les fan les segadores, les recol·lectores i les motoserres. a) b) c) d) e) f) g) h)

arada destral dalla garbes falç forca aixada solcs

LITERATURA. LA LA

LITERATURA

NARRATIVA

POPULAR:

ORAL

ACTIVITATS 1. Les persones analfabetes, ¿tenien accés a la literatura culta o a la literatura popular? Per què? Les persones analfabetes tenien accés a la literatura popular, perquè era la literatura que es transmetia entre tota mena de gent, oralment, de generació en generació. 2. L’escriptor Iacopo Varazze, ¿d’on devia recollir la llegenda de sant Jordi: de llavis dels croats, uns soldats medievals que tornaven de Terra Santa, o d’un llibre d’un escriptor italià? Iacopo Varazze devia conèixer la llegenda de sant Jordi de llavis dels croats que tornaven d’orient. 3. Per què la llegenda que va recollir Varazze pertanyia a la literatura popular? Explica-ho per mitjà del significat de les paraules següents: oral, anònima, internacional. La llegenda de sant Jordi que va recollir Varazze es devia transmetre oralment, de viva veu i de pares a fills; era anònima perquè no se’n coneix l’autor o l’autora; i va es-

·

LITERATURA. LA LA

NARRATIVA

LITERATURA ORAL

POPULAR:

(CONT. 1)

devenir internacional perquè va ser adaptada per moltes cultures i pobles. 4. Dels tres resums següents, digues quin correspon a una rondalla, quin a una llegenda i quin a un mite. Raona la resposta. a) El gènesi (o llibre dels orígens) Jahvè Déu formà l’home amb pols del camp, bufant li va fer entrar al nas un alè de vida, i l’home esdevingué viu. Aquest text correspon a un mite: el mite de la creació de l’ésser humà. Aquest mite dóna resposta a un dels grans enigmes de la humanitat. b) El comte Arnau El comte Arnau, com una ànima en pena, apareix de nits muntat en un cavall infernal per les muntanyes properes a Ripoll. Aquest text correspon a una llegenda: la llegenda del comte Arnau. La llegenda presenta un heroi amb nom propi que actua en espais concrets; es conta com si fos una història verídica. c) La flor romanial Tres germans cerquen la flor miraculosa que pot curar el seu pare. El més petit la troba amb l’ajut d’una àguila. Aquest text correspon a una rondalla. Es tracta d’un conte de caràcter fabulós, amb alguns elements màgics i amb una intenció moralitzadora. 5. A quin gran enigma pretén donar-nos resposta el mite de l’activitat anterior? El mite vol donar resposta a l’enigma de l’origen dels éssers humans. 6. Digues quines d’aquestes frases són certes i quines són falses. Corregeix les que siguin falses.

Llengua catalana 1

139

· Llengua catalana 1

140

LITERATURA. LA LA

NARRATIVA

LITERATURA ORAL

POPULAR:

(CONT. 2)

a) La literatura popular només era composta i transmesa per persones intruïdes. Falsa. Correcció: La literatura popular era composta i transmesa oralment per tota mena de gent: pastors, pagesos, soldats, artesans... b) Les rondalles, les llegendes i els mites són gèneres narratius de la literatura popular. Certa. c) La literatura popular s’ha transmès per escrit i té un autor conegut. Falsa. Correcció: La literatura popular s’ha transmès oralment de pares a fills i és anònima, és a dir, no se’n coneix l’autor o l’autora. 7. D’acord amb les informacions anteriors completa aquest resum: La literatura popular és tradicional perquè sempre segueix els mateixos models; és oral perquè es compon i es transmet de viva veu; és anònima perquè no se’n coneix l’autor; és inestable perquè s’han trobat diverses versions d’una mateixa obra, i és internacional perquè ha passat d’un país a un altre. La llegenda, a diferència de la rondalla, té un heroi o una heroïna amb nom propi, es basa en fets històrics que es localitzen en un espai concret i es conta com a verídica. 8. Transforma el text de la lectura de la pàgina 50, «El ciclop», en una rondalla. Segurament Homer prengué aquest episodi d’una rondalla mediterrània anterior. Existeix una rondalla catalana que s’hi assembla molt: «El gegant de l’ull al front». Activitat de redacció. 9. Adapta la llegenda de sant Jordi als temps actuals: conserva el mateix argument i canvia’n els personatges i les situacions. Activitat de redacció.

·

LÈXIC. LA POLISÈMIA ACTIVITATS 10. Utilitza en dos contextos diferents cada una de les paraules polisèmiques següents. Per exemple: puny Li ha donat un cop de puny. Descorda’t el puny de la camisa. pota (animal / moble), pic (muntanya / eina), cargol (animal / clau), ala (animal / edifici), dent (persona / serra), estrella (astre / persona famosa), cua (animal / cinema), ploma (animal / escriptura). Activitat oberta. Donem una possibilitat: a) Els animals quadrúpedes tenen quatre potes. / Aquest tamboret té tres potes. b) Els pics de la muntanya estan ben nevats. / Treballa amb un pic i una pala. c) Els cargols es mengen l’enciam. / No podíem afluixar els cargols de les rodes. c) Han escapçat les ales dels ànecs perquè no volin. / S’ha cremat l’ala esquerra de l’edifici. d) El dentista m’ha empastat una dent. / Aquesta serra té una dent trencada. e) L’estrella polar es veu a simple vista. / Aquest cantant és una gran estrella. f ) El gos movia la cua en senyal d’agraïment. / Vam haver de fer tres quarts d’hora de cua. g) Els ocells ja comencen a posar plomes. / Escriu amb una ploma estilogràfica. 11. Explica de quina manera les paraules destacades en cursiva han passat a ser polisèmiques: ¿per la semblança dels objectes o per la proximitat en què es troben habitualment? a) El fuster fa servir la serra per tallar fusta. Prop del poble hi ha una serra de muntanyes. Per la semblança dels objectes. b) Aquestes sabates tenen uns talons molt alts. Aquestes sabates m’han encetat els talons. Per la proximitat en què es troben habitualment.

Llengua catalana 1

141

· Llengua catalana 1

142

LÈXIC. LA

POLISÈMIA

(CONT. 1)

c) Anirem a l’illa d’Eivissa. Has d’anar a l’altra banda de l’illa de cases. Per la semblança dels objectes. d) S’ha trencat un plat de ceràmica. M’he menjat un plat de verdura. Per la proximitat en què es troben habitualment. 12. Digues quina és la paraula polisèmica que correspon a cada parell de definicions. a) Mamífer propi d’Austràlia, les femelles del qual tenen una bossa a la panxa on porten els petits. Persona que vigila i té cura dels infants quan els pares no hi són. Cangur. b) Capa dura que cobreix la part tova del pa. Sang seca que es forma sobre una ferida. Crosta. c) Obertura en una peça de roba per on es passa el botó. Tall profund a la pell i a la carn com a resultat d’una caiguda. Trau. 13. Digues si les paraules homònimes d’aquestes frases pertanyen a la mateixa categoria gramatical (nom, verb, adjectiu, etc.). a) Tenim el deure d’agrair-los l’interès mostrat. Van arribar a deure’ns molts cèntims. En la primera frase deure és un nom. En la segona, és un verb. b) Vam construir un dic per parar les onades. Feu cas del que us dic. En la primera frase dic és un nom. En la segona, és un verb. c) El vaixell va passar l’estret de Gibraltar. El riu passa per un congost molt estret. En la primera frase estret és un nom. En la segona, és un adjectiu. d) Vam guanyar el partit per 2 a 0. Hem partit el meló. En la primera frase partit és un nom. En la segona, és un verb.

·

GRAMÀTICA. ELS DETERMINANTS NUMERALS, QUANTITATIUS I INDEFINITS ACTIVITATS ORALS 14. Llegeix en veu alta les expressions següents: a) Catalunya té 31 699 km2 (trenta-un mil sis-cents noranta-nou quilòmetres quadrats) de superfície i 6 055 526 (sis milions cinquanta-cinc mil cinc-cents vint-i-sis) habitants. b) El rebut és de 129 342 (cent vint-i-nou mil tres-cents quaranta-dos) euros. c) La llum va a una velocitat de 300 000 km/s (trescents mil quilòmetres per segon). d) Viu al número 429, 3.r 2.a (quatre-cents vint-i-nou, tercer segona). e) Hi havia una temperatura de 38 oC (trenta-vuit graus centígrads). f ) Va passar entre el segle XVII (disset) i el segle XIX (dinou). g) A la inscripció hi constava la data MCDXII (mil quatre-cents dotze). h) Han caigut 35 l/m2 (trenta-cinc litres per metre quadrat). i) La taxa de natalitat europea és del 14 ‰. (catorze per mil). j) 9333 : 17 = 549 (nou mil tres-cents trenta-tres entre disset fan cinc-cents quaranta-nou) 419 × 12 = 5028 (quatre-cents dinou per dotze fan cinc mil vint-i-vuit). k) 4.t (quart); 7.è (setè); 2.a (segona) 14.è (catorzè); 3.r (tercer); 16.a (setzena) 5.a (cinquena); 23.a (vint-i-tresena); 42.è (quaranta-dosè) l) 1/2 (mig); 2/3 (dos terços); 3/4 (tres quarts). 2/5 (dos cinquens); 3/10 (tres dècims); 8/100 (vuit centèsims). Activitat de lectura. 15. Quan utilitzem els cardinals per indicar l’ordre, diem u, vint-i-u, trenta-u, etc. i dos, vint-i-dos, trenta-dos, etc. Tenint en compte això, llegeix en veu alta les expressions següents:

Llengua catalana 1

143

· Llengua catalana 1

144

GRAMÀTICA. ELS DETERMINANTS... (CONT. 1) l’1 (l’u) de maig el 2 (el dos) de maig el 21 (el vint-i-u) d’abril el 22 (el vint-i-dos) de maig la lliçó 21 (vint-i-u) la pàgina 131 (cent trenta-u) la lliçó 22 (vint-i-dos) la pàgina 132 (cent trenta-dos) el quilòmetre 71 (setanta-u) el quilòmetre 72 (setanta-dos) Activitat de lectura. 16. Llegeix les frases següents i omple els buits dient les hores que hi ha entre parèntesis. Per exemple: Passa un minut d’un quart de vuit. (19.16) a) És un quart de quatre. (3.15) b) Són dos quarts de nou. (8.30) c) Són tres quarts d’onze. (10.45) d) Falten cinc minuts per dos quarts de set. (6.25) e) Són dos quarts i cinc de vuit. (7.35) f ) Són tres quarts i cinc d’una. (12.50) g) Falten cinc minuts per tres quarts de tres. (2.40)

ACTIVITATS

ESCRITES

17. Escriu en lletres les quantitats següents: 219 325: dos-cents dinou mil tres-cents vint-i-cinc 40 326: quaranta mil tres-cents vint-i-sis 18. El quantitatiu gens de s’utilitza amb els noms de coses que no es compten (gens de sal). En canvi, cap s’utilitza amb noms de coses que es compten (cap taula). Tria entre gens de i cap per completar aquestes frases. a) Avui no fa gens de calor. Ahir en feia molta. b) Per sort no hi ha hagut cap víctima. c) Puc anar-hi sol. No em fa gens de por.

·

GRAMÀTICA. ELS DETERMINANTS... (CONT. 2) d) Aquesta bombeta no fa gens de claror. e) No teniu cap tornavís per afluixar el cargol? 19. El quantitatiu gaire / gaires s’utilitza en oracions negatives per indicar una quantitat petita, i en les oracions interrogatives per preguntar la quantitat. Copia les frases següents, omple els buits amb el quantitatiu gaire / gaires i agrupa-les segons siguin oracions negatives o interrogatives. Oracions negatives a) No tinc gaires ganes de sortir, aquesta nit. c) Aquest any no hi ha gaire neu. e) Avui no disposem de gaire temps. Oracions interrogatives b) Hi vols gaire sucre, al cafè? d) Que fa gaire estona que t’esperes? 20. Relaciona els quantitatius de la columna esquerra amb la quantitat que assenyalen: no gaire / poc → quantitat escassa massa → quantitat excessiva gens de → quantitat nul·la bastant / força → quantitat abundant molt → quantitat gran prou → quantitat suficient 21. Utilitza els quantitatius de l’activitat anterior en les frases següents: a) El dipòsit és buit: no hi ha gens d’aigua. b) De xocolata desfeta n’has fet massa: segur que en sobrarà. c) Ja m’agradaria comprar-me una bici nova, però no tinc prou diners encara. d) No tinc gaires amics. / Tinc pocs amics. e) Aquest riu baixa molt ple. No sé pas si el podrem travessar. f ) Fa força fred: estem a 5 °C. / Fa bastant fred: estem a 5 °C.

Llengua catalana 1

145

· Llengua catalana 1

146

GRAMÀTICA. ELS DETERMINANTS... (CONT. 3) 22. No has de confondre gens de amb res. Fixa’t: No hi ha gens d’aigua (ni una mica). No ha passat res (cap cosa). Copia les frases següents i completa-les amb la paraula adequada. a) Ha fet un dibuix igual que el model, no té gens d’imaginació. b) Hem sortit a comprar els regals i no hem trobat res per a tu. c) Sempre està burxant i després diu que ell mai no fa res. d) La pel·lícula que van fer ahir al vespre era massa lenta, no hi havia gens d’acció. 23. Per indicar una quantitat indeterminada o poc precisa utilitzem una mica de amb noms de coses que no es compten (una mica de sal) i uns quants / unes quantes amb noms de coses que es compten (unes quantes taules). Copia les frases següents i completa-les. a) Espolsa les estovalles que encara hi ha unes quantes engrunes de pa. b) Posa-hi una mica d’oli d’oliva perquè no quedi eixut. c) A les cames hi té uns quants blaus. d) Tinc una mica de son, em sembla que me’n vaig a dormir. e) Fa uns quants mesos que no ve a veure’ns. f ) Em deixes una mica de crema protectora? 24. Fixa’t que un altre és masculí. La forma femenina és una altra. Copia les frases següents i completa-les amb la forma adequada. a) Aquesta pel·lícula ja l’he vista. Anem a veure’n una altra. b) El jersei que em va comprar no era de la meva talla i el vam haver de canviar per un altre.

·

GRAMÀTICA. ELS DETERMINANTS... (CONT. 4) c) Un altre dia truca’m abans de les onze. d) Ha sortit una altra taca d’humitat a la paret del bany. 25. Escriu una carta a un company o una companya i explica-li que t’has comprat un pis. Digues-li quantes habitacions té; quant t’ha costat i quant has hagut de pagar d’entrada. Dóna-li també l’adreça completa, amb el número del carrer, el pis i la porta. Després explica-li quina part t’agrada més, quina t’agrada menys, quina t’agrada força i quina no t’agrada gaire o gens. Acaba la carta invitant-lo o invitant-la a visitar-te i acomiada-te’n. Activitat de redacció.

ORTOGRAFIA. L’ACCENTUACIÓ ACTIVITATS 26. Copia les frases següents i completa-les amb la paraula adequada. a) record / rècord –En tinc un bon record. –Aquell noi ha superat el meu rècord. b) avís / avis –Hi ha un avís en el tauler d’anuncis. –Si els avis vénen, hauran de dormir al teu llit. c) anglès / angles –El professor d’anglès és australià. –Els angles rectes fan 90°. d) capella / capellà –El meu oncle, que és capellà, ens va casar en una capella del Solsonès. 27. Copia les expressions següents i completa-les de manera adequada. a) La vocal a sempre l’accentuarem amb accent obert perquè és una vocal oberta. b) Les vocals i i u, sempre les accentuarem amb accent tancat perquè són vocals tancades.

Llengua catalana 1

147

· Llengua catalana 1

148

O R T O G R A F I A . L’ A C C E N T U A C I Ó ( C O N T . 1) c) Les vocals e i o, les accentuarem amb accent obert quan siguin obertes i amb accent tancat quan siguin tancades. 28. Copia les paraules següents, classifica-les segons que siguin agudes, planes o esdrúixoles i accentua-les si cal. esparrec mural optic proleg molestia esdruixola orbita preso municipi ogre prestec progres muntanyos oloros present Agudes: muntanyós, mural, presó, olorós, progrés, present. Planes: espàrrec, pròleg, ogre, préstec, òptic, municipi. Esdrúixoles: òrbita, molèstia, esdrúixola. 29. Copia les paraules següents i canvia’n el gènere. Per exemple: lleona → lleó rodona precisa quotidià tardà anglesa amena rodona → rodó quotidià → quotidiana anglesa → anglès precisa → precís tardà → tardana amena → amè ingènua → ingenu aliè → aliena pedregós → pedregosa

ingènua aliè pedregós

30. Copia les paraules següents i canvia’n el nombre. Per exemple: fenomen → fenòmens telèfon difícil plàtan

examen origen pingüí

glaçó molí replà

·

O R T O G R A F I A . L’ A C C E N T U A C I Ó ( C O N T . 2) telèfon → telèfons difícil → difícils plàtan → plàtans examen → exàmens origen → orígens pingüí → pingüins glaçó → glaçons molí → molins replà → replans

AVALUACIÓ GÈNERES

LITERARIS

1. Com s’anomena la literatura composta i transmesa oralment? I la literatura creada per escriptors coneguts? La literatura composta i transmesa oralment és la literatura popular de transmissió oral. La literatura creada per escriptors coneguts s’anomena literatura culta. 2. Escull de cada parella de paraules aquella que defineix la literatura popular: innovadora / tradicional; oral / escrita; anònima / d’autor conegut; estable / inestable; internacional / local. Tradicional, oral, anònima, inestable i internacional. 3. Digues tres gèneres narratius que pertanyin a la literatura popular. La rondalla, la llegenda i el mite.

LÈXIC,

GRAMÀTICA

I

ORTOGRAFIA

4. Copia el text següent i completa’l amb les paraules adequades. La paraula fulla és una paraula polisèmica perquè té més d’un significat (la fulla d’un arbre / la fulla d’un ganivet).

Llengua catalana 1

149

· Llengua catalana 1

150

AVALUACIÓ (CONT. 1) 5. Digues si les paraules destacades en cursiva són polisèmiques o homònimes. Justifica la resposta. a) El taló del peu / El taló de la sabata. La paraula taló és una paraula polisèmica. Es tracta d’una sola paraula amb dos o més significats. b) El riu Segre / No riu mai. En la primera frase, la paraula riu és un nom. En la segona, és un verb. Es tracta, doncs, de dues paraules homònimes: coincideixen en la forma per casualitat. 6. Escriu els numerals següents en lletres. 213 296: dos-cents tretze mil dos-cents noranta-sis 504 018: cinc-cents quatre mil divuit 3.r: tercer 17.è: dissetè 10.a: desena 5.a: cinquena 1/4: un quart 3/10: tres dècims 7. Escriu les hores següents utilitzant els quarts. 10.30: dos quarts d’onze 18.45: tres quarts de set de la tarda o del vespre 6.20: un quart i cinc de set 9.15: un quart de deu 20.35: dos quarts i cinc de nou del vespre 12.50: tres quarts i cinc d’una 8. Copia les frases següents i completa-les utilitzant els quantitatius següents: gens de, cap, uns quants, una mica, un altre, una altra. a) Estic ben tip. No tinc gens de gana. b) Faig col·lecció de segells, ja en tinc uns quants. c) Ara es troba molt sol, no té cap amic. d) No resistiré un altre mes tan dur com aquest! e) Posa’m una mica de suc de préssec per tastar-lo. f ) Ara ja no m’entretinc fent mitja, tinc una altra afició completament diferent.

·

AVALUACIÓ (CONT. 2) 9. Copia aquest text i escriu els accents on calgui. Nosaltres, els éssers humans, aprenem cadascú d’una manera diferent. Alguns aprenen d’una manera més visual, d’altres d’una manera més acústica, d’altres en canvi, d’una manera cinètica, mitjançant el moviment i les sensacions. LENA BÖRJESON, Motivar-nos els uns als altres

ACTIVITATS GÈNERES

DE

REFORÇ

LITERARIS

1. Copia el text següent i completa’l: La literatura culta s’ha tansmès per escrit i té un autor conegut. En canvi, la literatura popular s’ha transmès oralment i és anònima. 2. Explica què volen dir cada una d’aquestes característiques de la literatura popular: tradicional, anònima, inestable i internacional. Tradicional: vol dir que segueix uns models antics i no els modifica malgrat el pas del temps. Anònima: no se’n coneix l’autor o l’autora. Inestable: significa que n’hi ha diverses versions perquè els intèrprets sovint la modificaven al seu gust. Internacional: la literatura popular passa d’una cultura a una altra amb facilitat. 3. Digues a quin gènere narratiu (rondalla, llegenda, mite) de la literatura popular corresponen cada una de les afirmacions següents: a) L’heroi o heroïna ha de superar una prova, i se’n surt amb l’ajut d’un element màgic. Rondalla. b) Es localitza en un espai geogràfic determinat i es conta com a verídica. Llegenda. c) Pretén donar resposta a un enigma sobre el qual s’interroga la humanitat. Mite.

Llengua catalana 1

151

· Llengua catalana 1

152

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 1)

LÈXIC 4. Quina és la paraula polisèmica que correspon a cada parell de definicions? a) Part terminal de les extremitats inferiors. Base que serveix de suport. La paraula polisèmica corresponent és peu. b) Instrument format per un parell de vidres per corregir defectes de la visió. Taques que es formen a sota els ulls a causa del cansament. La paraula polisèmica que correspon a aquest parell de definicions és ulleres. 5. Digues si les paraules homònimes d’aquestes frases pertanyen a la mateixa categoria gramatical (nom, verb, etc.). a) Al pot petit hi ha la bona confitura. No pot córrer gaire. La paraula pot de la primera frase és un nom. La de la segona, un verb. b) El nen ha caigut i s’ha fet una banya. Cada dia es banya a la piscina. La paraula banya de la primera frase és un nom. La de la segona, un verb. c) Van travessar el riu nedant. Aquesta noia sempre riu. La paraula riu de la primera frase és un nom. La de la segona, un verb. 6. Digues quina relació (polisèmia o homonímia) hi ha entre les paraules destacades en cursiva. a) Posa’t a la cua. / Té la cua llarga. Es tracta d’una paraula polisèmica: té dos o més significats. b) No pot venir. / Porta un pot d’aigua. Tenim dues paraules homònimes. La primera és una forma del verb poder i la segona és un nom. c) Agafa’l per aquest cap. / No n’hi ha cap. En aquest cas es tracta de dues paraules homònimes. La primera és un nom i la segona és un indefinit.

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 2)

d) Treu la clau del pany. / Música en clau de sol. Es tracta d’una paraula polisèmica: té dos o més significats.

GRAMÀTICA 7. Escriu en lletres les xifres següents: 31: trenta-un 2390: dos mil tres-cents noranta 25: vint-i-cinc 24 602: vint-i-quatre mil sis-cents dos 8. Escriu aquestes informacions utilitzant els numerals i les abreviatures que correspongui en cada cas. a) Carrer Gran, núm. 328, 3.r 4.a. b) Girona, 31 de gener de 2002. c) Va a més de 245 km/h. d) Han caigut 93 l/m2. e) L’Edat Moderna comença al principi del segle XVI i acaba al segle XVIII. f ) Avui hem arribat a 41 °C. g) 1/3 + 1/4 = 7/12. h) Cal estudiar tota la unitat 22 i l’apartat 12 de la unitat 31. 9. Recorda que el numeral dos té la forma femenina dues. Escriu en lletres els numerals següents, triant en cada cas la forma adequada. Per exemple: 2 dotzenes → dues dotzenes 52 estrelles → cinquanta-dues estrelles 22 tocs → vint-i-dos tocs 102 petxines → cent dues petxines 82 rajoles → vuitanta-dues rajoles pàgina 32 → pàgina trenta-dos

ORTOGRAFIA 10. Pronuncia aquestes paraules tenint en compte l’o-

Llengua catalana 1

153

· Llengua catalana 1

154

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 3)

bertura de la vocal tònica i després copia-les i accentua-les. cafè congrés interès comèdia préstec arròs tauró estómac còpia dipòsit

ximpanzè cèrcol vèncer créixer pèrdua boirós tórtora racó monòton córrer

cinquè només conèixer esprémer cérvol exclòs sòlid calorós repòs verinós

11. Copia els mots aguts següents, accentua’ls i agrupa’ls segons tinguin e oberta [ε] o e tancada [e]. afaites, cinque, tindre, angles, nove, sortire, fongues, fare, holandes, vint-i-trese, omplire, trenques, frances, dissete, perdes, polones. Mots amb e oberta [ε]: cinquè, anglès, novè, holandès, vint-i-tresè, francès, dissetè, polonès. Mots amb e tancada [e]: afaités, tindré, sortiré, fongués, faré, ompliré, trenqués, perdés.

ACTIVITATS GÈNERES

D’AMPLIACIÓ LITERARIS

12. Explica les diferències entre la literatura culta i la literatura popular a partir del significat d’aquestes paraules: destinataris, transmissió, composició, tradició. Literatura culta: conjunt d’obres literàries destinades al públic lector, de transmissió escrita, creades per autors coneguts que les signen, i que poden trencar amb la tradició per seguir les modes i els gustos de cada moment. Literatura popular: conjunt d’obres literàries destinades al públic senzill, de qualsevol classe social, de transmissió oral, transmeses de pares a fills sense que se’n coneguin els autors o les autores, i que segueixen uns models tradicionals molt antics.

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 1)

13. Què entenem quan diem que la literatura popular és inestable i internacional? Quan diem que la literatura popular és inestable, volem dir que d’una mateixa obra n’hi poden haver diverses versions, ja que cada intèrpret la pot modificar o adaptar als seus gustos. Quan diem que és internacional, volem dir que passa amb facilitat d’una cultura a una altra; per tant, és una literatura compartida per molts països i per moltes llengües. 14. Digues dues o tres característiques que diferencien una llegenda d’una rondalla. Una llegenda presenta un heroi o una heroïna que té nom propi i que protagonitza fets que tenen lloc en un espai i un temps concrets. Sovint es basen en personatges i fets històrics, i la història es presenta com si fos verídica. En canvi, la rondalla és un conte de contingut fabulós, amb elements meravellosos i amb personatges o objectes màgics. Generalment està protagonitzada per infants, i els fets transcorren en un espai i un temps inconcrets. No es basa en personatges i fets històrics, i la història no es presenta com si hagués passat realment.

LÈXIC 15. Explica de quina manera les paraules destacades en cursiva han passat a ser polisèmiques, si per la semblança dels objectes o per la proximitat. a) Viuen al peu de la muntanya. Se li ha clavat una espina al peu. La paraula peu ha passat a ser polisèmica per la semblança de posició i de funció: en tots dos casos és la part més baixa que serveix de base o suport. b) Em fa mal l’esquena. Té un estrip a l’esquena. En aquest cas, la causa de la polisèmia és la proximitat: l’esquena de la camisa (on hi ha l’estrip) toca l’esquena (de la persona que es posa la camisa).

Llengua catalana 1

155

· Llengua catalana 1

156

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 2)

c) Us espero al cafè del poble. Vols un cafè? La polisèmia és deguda a la proximitat. 16. Entre les paraules següents, n’hi ha cinc que en tenen una altra d’homònima. Quines són? Si cal, consulta el diccionari. dur, hàbil, nou, petó, pot, precís, deure, crit, força Dur: – l’adjectiu: És un material molt dur. – el verb: Has de dur la documentació en regla. Nou: – el numeral: La gata té nou gatons. – l’adjectiu: Aquest avió és nou. Pot: – la forma del verb poder: No pot sortir de la gàbia. – el nom: Escalfarem la llet en un pot. Deure: – el nom: Tenir un dret implica tenir també un deure. – el verb: Li van deixar a deure més de vuit milions. Força: – el nom: Els bous tenen més força que els cavalls. – el quantitatiu: L’entrevista ha anat força bé.

GRAMÀTICA 17. A més dels numerals que hem estudiat, n’hi ha uns quants que indiquen conjunts (com ara parell, duo, tercet, quartet, dotzena, quinzena, centenar i miler). Copia les expressions següents i omple els buits amb la paraula adequada. a) A la xerrada hi va assistir un centenar de persones. b) Deixa’m un parell de guants per anar a esquiar. c) Aquesta estrofa de tres versos és un tercet i aquesta altra de quatre, és un quartet. d) Marxarem de vacances la segona quinzena d’agost. e) Li han regalat una dotzena de coberts. f ) Els músics formaven un duo: l’un tocava el violí i

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 3)

l’altre, el violoncel. g) En aquell concert hi va anar un miler d’espectadors. 18. Els múltiples són numerals que indiquen el resultat de multiplicar per un nombre. Per exemple: doble, triple, quàdruple (o quatre vegades), quíntuple (o cinc vegades), sèxtuple (o sis vegades), etc. Copia les frases següents i utilitza en cada cas el múltiple adequat: a) Van amagar els diners en el doble fons de la maleta. b) Setze és el quàdruple de quatre. c) L’aler va encistellar un triple. d) El quíntuple de vuit és quaranta. e) El quaranta-dos és el sèxtuple de set. 19. Les paraules quant i quan es pronuncien de manera molt semblant. Passa el mateix entre tant i tan. Cal, però, diferenciar-les: quant (quantitat) / quan (temps) tant (quan va sol o davant de com) / tan (quan va davant un adjectiu o un adverbi) Copia les frases següents i omple els buits amb l’expressió adequada. a) Quant val, aquest jersei d’aquí? b) Quan acabis d’envernissar la porta, pots envernissar les finestres. c) El cavall és tan ràpid com la llebre europea. d) Un hipopòtam pesa tant com un rinoceront. e) No corris tant. 20. Copia aquestes frases i omple els buits amb l’expressió adequada, entre les següents: qualsevol, tots dos, cada i cadascun. a) Avui anem al teatre. Al cinema hi podem anar qualsevol altre dia. b) Treballem cada dia de dilluns a divendres. c) El jurat va felicitar cadascun dels participants al concurs. d) No sé quin triar, tots dos m’agraden.

Llengua catalana 1

157

· Llengua catalana 1

158

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 4)

ORTOGRAFIA 21. Copia aquest text i afegeix-hi els accents quan calgui. Tingues en compte que la 3.a persona del verb donar s’escriu amb accent diacrític: dóna. Els alpinistes també tenim por, sempre hem perdut algun company que ha mort pel camí. Tanmateix aquest fet no ens atura. Decidir que val la pena posar en joc la pròpia vida per arribar als cims quan ja saps que la prudència no és una assegurança suficient, dóna sentit a la rutina: fa que l’urpa del gaudi et faci sentir la pròpia carn una altra vegada. J. F. DELGADO, Si puges al Sagarmatha

MILLOREM

EL

VOCABULARI

1. Digues quina podria ser la salutació mes adequada per a cadascuna de les situacions següents: a) Un ciutadà escriu una carta a l’alcalde de la seva població: «Distingit senyor, …». b) Un noi vol preguntar al conductor d’un autobús si passa per Terrassa: «Perdoni les molèsties, …». c) El propietari d’una casa rural rep uns clients tot saludant-los: «Bon dia, …». d) Una científica ha de començar una conferència a la qual assisteixen autoritats i científics de renom: «Bona nit a tothom, …». 2. Digues quin podria ser el comiat més adequat per a cadascuna de les situacions següents: a) Un home acomiada una companya amb qui es retrobarà al cap de poc: «Fins aviat». b) Una noia acomiada un company que se’n va a casa perquè no es troba gaire bé: «Que et milloris». c) Una noia acomiada bruscament un noi que ha estat molestant-la una bona estona: «Apa, bon vent i barca nova!». d) Una treballadora s’acomiada del gerent de l’empresa en sortir del seu despatx: «Adéu-siau».

·

U NITAT

DIDÀCTICA

TREBALL SOBRE COMPRENSIÓ

LA

8

LECTURA

LECTORA

1. Per què el faraó d’Egipte temia els fills d’Israel? El faraó, com que veia que els descendents d’Israel eren molts i molt forts, temia que s’afegissin als seus enemics en cas de guerra. 2. Quina va ser l’ordre que va donar el faraó perquè els hebreus no es multipliquessin? El faraó va ordenar que tiressin al riu tots els infants mascles dels hebreus i que només deixessin viure les nenes. 3. Què significa el nom de Moisès: ‘l’enviat de Déu’, ‘el salvat de les aigües’ o ‘el pastor del desert’? Per què li van posar aquest nom? Moisès vol dir ‘el salvat de les aigües’. Li van posar aquest nom perquè la princesa i les seves donzelles el van salvar del riu. 4. Quin fet va obligar Moisès a anar a l’exili, és a dir, a anar a viure fora d’Egipte? Moisès se’n va anar d’Egipte perquè tenia por que el faraó descobrís que havia matat un capatàs egipci que pegava un hebreu. 5. De quina manera Déu va atreure l’atenció de Moisès? Moisès va veure una flama que sortia d’un esbarzer i que la planta cremava sense consumir-se. S’hi va acostar per veure el fenomen, i fou aleshores quan va sentir la veu de Déu que sortia de l’esbarzer encès. 6. Copia el missatge que Déu dóna a Moisès i completa’l. He vist el dolor del meu poble, he escoltat el seu clam i he baixat per alliberar-lo dels egipcis que l’oprimeixen. Vull conduir els fills d’Israel fins a la terra que regala llet i mel, la terra de Canaan. Moisès, jo t’envio perquè facis sortir el meu poble d’Egipte.

Llengua catalana 1

159

· Llengua catalana 1

160

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 1)

7. Creus que Déu es limita a ser simple espectador o també intervé en la vida dels homes? Quina serà la missió que té reservada a Moisès? Segons el text bíblic, Déu intervé de manera decisiva en la vida dels humans. Aquí podem veure com encomana una missió molt concreta a Moisès: treure els hebreus d’Egipte i conduir-los a través del desert cap a una nova terra. 8. Per què al principi Moisès no se sent capaç de dur a terme la missió que Déu li ha encomanat? Moisès, en un principi, se sent sense forces per complir la missió encomanada per Déu. No es veu capaç d’anar a negociar amb el faraó perquè a penes sap parlar i té la boca farfallosa i la llengua maldestra. Per altra banda, creu que, quan digui que va en nom de Déu, el faraó se’n riurà i no li farà cas. 9. De quina manera Déu ajudarà Moisès a superar els seus temors? Déu li diu que l’acompanyarà en tot moment i que li donarà poders per obrar prodigis davant dels egipcis. A més a més, Déu li va enviar Aaron perquè l’ajudés i parlés per boca seva.

EXPLIQUEM EN

FORMA

LA DE

HISTÒRIA LLEGENDA

10. Hi ha un altre personatge bíblic que, com Moisès, també té la missió de salvar els homes: Jesucrist. Explica la història del naixement de Jesucrist en forma de llegenda. Per fer-ho, hauràs de tenir present els personatges (Maria, Josep, Jesús, Herodes, els mags d’Orient), els prodigis (l’àngel Gabriel, l’Esperit Sant, els àngels, l’estel d’Orient), els llocs (Betlem, Egipte, Natzaret), els fets (l’anunci a Maria, el naixement de Jesús, l’anunci als pastors, uns mags d’Orient visiten Jesús, la fugida a Egipte, la matança d’innocents, el retorn d’Egipte) i l’època (temps de l’emperador romà August). Activitat de redacció.

·

TREBALL

SOBRE

LA

(CONT. 2)

LECTURA

VOCABULARI 11. La paraula parlar es refereix a la facultat de les persones de comunicar-se per mitjà de paraules. Però per referir-nos a les diverses maneres de parlar disposem de paraules més específiques, com ara xiuxiuejar, enraonar, xerrar, embarbussar-se, enfarfollar-se o baladrejar. Relaciona cada una de les paraules anteriors amb la definició que li correspon: parlar molt; parlar una estona amb algú; parlar cridant; parlar molt baix a cau d’orella; entrebancar-se parlant; parlar confusament deixant les coses a mig dir. xiuxiuejar: parlar molt baix a cau d’orella. enraonar: parlar una estona amb algú. xerrar: parlar molt. embarbussar-se: entrebancar-se parlant. enfarfollar-se: parlar confusament deixant les coses a mig dir. baladrejar: parlar cridant. 12. Què vol dir Moisès quan comunica a Déu que té la boca farfallosa i la llengua maldestra? Vol dir que té dificultats per parlar: que s’entrebanca parlant i que parla confusament deixant les coses a mig dir.

LITERATURA. LITERATURA LA

I

RELIGIÓ:

BÍBLIA

ACTIVITATS 1. En quin moment de la civilització de la humanitat apareixen les primeres divinitats: quan l’ésser humà era nòmada o quan va fer-se sedentari? L’agricultura va permetre a l’ésser humà fer-se sedentari. En aquest moment apareixen les primeres divinitats i s’inicia una onada de creences religioses i de cultes. Vers el sisè mil·lenni abans de Crist es multipliquen els ritus funeraris i apareixen els primers santuaris.

Llengua catalana 1

161

· Llengua catalana 1

162

LITERATURA. LITERATURA I RELIGIÓ: LA BÍBLIA (CONT. 1) 2. Què aporta la invenció de l’escriptura en l’àmbit religiós? Amb la invenció de l’escriptura, vers el quart mil·lenni abans de Crist, augmenta la difusió dels textos sagrats i es creen les literatures religioses. 3. Quins van ser els pobles que van dominar els jueus, bé sotmetent-los a l’esclavatge o bé obligant-los a abandonar el seu país? Els jueus, durant l’època abans de Crist, es van veure dominats principalment per Egipte, Babilònia i Roma. 4. El terme pagà s’utilitza per als pobles que adoren falsos déus, segons la nostra visió. Els jueus, ¿consideraven els egipcis i els babilonis pobles pagans? Per què? Els consideraven pagans, perquè aquests pobles no reconeixien el Déu únic dels jueus (els jueus eren monoteistes), sinó que eren politeistes i, per tant, adoraven moltes divinitats, que els jueus consideraven falses. 5. La paraula monoteista s’aplica a una religió o a un poble que adora un sol déu (del grec mónos, que significa ‘un’, i theós, que significa ‘déu’). En canvi, la paraula politeista es refereix a una religió o a un poble que adora més d’un déu (del grec pol´ys, que significa ‘molts’, i theós, que significa ‘déu’). D’acord amb aquesta informació, com consideres la religió del poble jueu? I la dels egipcis i dels babilonis? Per què? La religió dels jueus era monoteista perquè adoraven un sol déu. En canvi, la dels egipcis i la dels babilonis eren politeistes perquè adoraven diversos déus. 6. A part del judaisme, quines són les dues grans religions monoteistes? El cristianisme i l’islamisme. 7. Què significa la paraula bíblia? Quins altres noms rep la Bíblia?

·

LITERATURA. LITERATURA I RELIGIÓ: LA BÍBLIA (CONT. 2) La paraula bíblia significa ‘llibres’. La Bíblia també s’anomena Sagrades escriptures i està dividida en dues parts: l’Antic Testament i el Nou Testament. 8. Digues quines de les afirmacions següents són certes i quines són falses. Després, corregeix els errors perquè totes siguin certes. a) L’Antic Testament consta de 27 llibres, la majoria escrits en grec. Falsa. Correcció: L’Antic Testament consta de 49 llibres, la majoria escrits en hebreu. b) Els llibres de l’Antic Testament es classifiquen en històrics, profètics, poètics i de sentències. Certa. c) El Nou Testament consta de 47 llibres, la majoria escrits en hebreu. Falsa. Correcció: El Nou Testament consta de 27 llibres, la majoria escrits en grec. d) A la Bíblia es barregen fets històrics del tot certs amb uns altres fets de caràcter èpic o llegendari. Certa. e) Els quatre Evangelis del Nou Testament expliquen la vida de Jesucrist. Certa. 9. En el segle XIII aC els hebreus fugen d’Egipte sota el guiatge de Moisès. Quants segles van passar abans que no es recollís aquest fet per escrit? Van passar tres segles o més. 10. Creus que en la narració de la fugida d’Egipte es barregen fets històrics i elements llegendaris? Per què? Sí. El fet de la fugida dels hebreus d’Egipte és un fet històric que va passar al segle XIII aC. Però no tenim documents escrits que siguin d’aquella mateixa època. Les narracions bíbliques són molt posteriors, i devien sorgir de les llegendes que el poble havia anat creant amb el pas dels segles, literatura popular oral que es devia transmetre de pares a fills, fins que algú les va escriure. El personatge bíblic Moisès reuneix totes les característiques pròpies dels personatges llegendaris: un personatge histò-

Llengua catalana 1

163

· Llengua catalana 1

164

LITERATURA. LITERATURA I RELIGIÓ: LA BÍBLIA (CONT. 3) ric que realitza una gesta extraordinària, i que és conegut i respectat per tota la gent del poble. 11. De quina religió és el símbol de la creu? Què representa? Coneixes algun símbol d’una altra religió? La creu és el símbol del cristianisme. Representa la mort de Jesucrist, que fou crucificat. La resta de l’activitat és oberta. Algunes possibilitats són: l’islamisme o religió musulmana utilitza la lluna; el judaisme o religió jueva utilitza l’estrella de David... 12. Determina quin d’aquests dos textos és una sentència i quin és una profecia. a) El Senyor havia dit per boca del profeta: «La Verge concebrà i infantarà un fill i l’anomenaran Emmanuel, nom que vol dir Déu-amb-nosaltres». b) Cerca la companyia dels ancians i si en trobes cap de savi, acosta-t’hi. El primer text és una profecia i el segon és una sentència. 13. A quin personatge bíblic fa referència la profecia de l’activitat anterior? La profecia anterior fa refència a Jesús de Natzaret. 14. Comenta aquest titular de diari: «La profanació de la basílica de Sant Pere per un suïcidi obliga a beneir novament el temple». Activitat de comentari lliure. 15. Explica oralment o per escrit alguns aspectes d’una religió: la islàmica, la budista, la taoista, etc. (el nom de Déu, el nom del llibre sagrat, el nom del profeta que el va escriure, algun precepte o manament...). Es tracta d’una activitat oberta. Les respostes de les preguntes suggerides sobre la religió islàmica són les següents: – El nom de Déu: Al·là. – El nom del llibre sagrat: l’Alcorà. – El nom del profeta que el va escriure: Mahoma.

·

LITERATURA. LITERATURA I RELIGIÓ: LA BÍBLIA (CONT. 4) – Alguns preceptes o manaments: la professió de fe (shahada), la pregària ritual (salat), el dejuni (sawm) durant el mes del Ramadà, l’almoina legal (zaka) i la peregrinació (hayi) a la Meca.

GRAMÀTICA. EL

SINTAGMA

EL

VERBAL

(SV).

VERB

ACTIVITATS

ORALS

16. Digues en veu alta la persona gramatical, el nombre i el temps de les formes verbals destacades en cursiva. Per exemple: La Pepa ha agafat una cuca de llum. ha agafat → 3.ª persona del singular del perfet d’indicatiu (o pretèrit pròxim) del verb agafar. a) A l’estiu pujaré en globus. 1.a persona del singular del futur del verb pujar. b) L’any passat vas practicar esports d’aventura. 2.a persona del singular del passat perifràstic d’indicatiu del verb practicar. c) Cada any acampaven al costat de la riera. 3.a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu del verb acampar. d) La mare et crida. 3.a persona del singular del present d’indicatiu del verb cridar. e) En Roc ha perdut les claus de casa. 3.a persona del singular del perfet d’indicatiu del verb perdre. f ) Demà sortirem ben d’hora. 1.a persona del plural del futur del verb sortir.

Llengua catalana 1

165

· Llengua catalana 1

166

G R A M À T I C A . E L S I N T A G M A V E R B A L (SV). E L V E R B ( C O N T . 1) g) Ahir van fer tard. 3.a persona del plural del passat perifràstic d’indicatiu del verb fer. h) Us banyareu amb aquesta aigua tan freda? 2.a persona del plural del futur del verb banyar. 17. a) Llegeix en veu alta la informació que emet en directe un corresponsal de guerra: En aquests moments sentim el soroll de les sirenes. Els avions s’acosten. La gent corre cap als refugis. Tothom espera un bombardeig. Les bateries antiaèries comencen a disparar. L’explosió de les bombes il·lumina la nit. b) Ara llegeix el text anterior com si el periodista ho expliqués al cap d’uns mesos. Començarà així: En aquells moments sentíem el soroll de les sirenes. Els avions s’acostaven. La gent corria cap als refugis. Tothom esperava un bombardeig. Les bateries antiaèries començaven a disparar. L’explosió de les bombes il·luminava la nit. c) Quin temps utilitzava el corresponsal i quin has utilitzat tu? El corresponsal utilitzava el present d’indicatiu per indicar que el que explicava passava en aquell mateix moment. En el segon cas hem utilitzat l’imperfet d’indicatiu perquè representa que el periodista explica uns fets que havien passat temps enrere. 18. a) Llegeix la previsió d’un meteoròleg: Demà: sec i assolellat El pas d’un front fred de matinada aixecarà precipitacions febles arreu. Després el vent sec eixugarà l’ambient i la temperatura màxima pujarà una mica més. El dia serà sec, assolellat i agradablement càlid. b) Ara llegeix el text anterior com si es tractés de la informació del temps que va fer ahir.

·

G R A M À T I C A . E L S I N T A G M A V E R B A L (SV). E L V E R B ( C O N T . 2) Ahir: sec i assolellat El pas d’un front fred de matinada va aixecar precipitacions febles arreu. Després el vent sec va eixugar l’ambient i la temperatura màxima va pujar una mica més. El dia va ser sec, assolellat i agradablement càlid.

ACTIVITATS

ESCRITES

19. Escriu totes les formes del present d’indicatiu dels verbs passejar, carregar i explicar. Fixa’t bé en els canvis ortogràfics que es produeixen. Passejo, passeges, passeja, passegem, passegeu, passegen; carrego, carregues, carrega, carreguem, carregueu, carreguen; explico, expliques, explica, expliquem, expliqueu, expliquen. 20. Copia les frases següents i omple els buits amb la forma verbal adequada. a) L’Eduard va trucar a la seva amiga. b) Ahir l’Anna menjà macarrons per dinar. c) L’Ignasi va dormir nou hores seguides. d) L’avió sortí amb tres hores de retard. 21. Copia aquest text afegint-hi els verbs viure (imperfet d’indicatiu), haver (imperfet d’indicatiu), educar (passat perifràstic o pretèrit remot), tenir (imperfet d’indicatiu), ser (passat perifràstic), estar (imperfet d’indicatiu), presentar (present), narrar (present) i ser (passat perifràstic). Artús era un rei just i poderós que vivia a Camelot enmig d’una fastuosa cort on també hi havia els cavallers de la Taula Rodona. El va educar el mag Merlí i tenia una espasa màgica, Excalibur, que només ell va ser capaç de treure de la roca on estava clavada. La llegenda ens presenta un Artús gairebé ancià, i narra

Llengua catalana 1

167

· Llengua catalana 1

168

G R A M À T I C A . E L S I N T A G M A V E R B A L (SV). E L V E R B ( C O N T . 3) la història de les traïcions de què va ser objecte i la caiguda de Camelot. SANTIAGO CARROGGIO, Nova Enciclopèdia Catalana de l’Estudiant 22. Copia el text següent i completa’l amb una forma del present dels verbs següents: començar, acabar, produir, haver, començar, fer, augmentar, arribar, començar, deixar, començar i donar. Totes les estrelles tenen un cicle vital semblant que comença amb el naixement i acaba amb la mort. La formació de les estrelles es produeix sempre de la mateixa manera. Els núvols de pols i d’hidrogen que hi ha a l’espai interestel·lar comencen a condensar-se i es fan cada vegada més espessos. En augmentar la densitat d’aquestes masses, augmenta també la seva temperatura, de manera que al cap de milions d’anys aquestes boles d’hidrogen gasós arriben a temperatures tan elevades que en el seu si comencen a produirse reaccions termonuclears. Llavors el globus de gas deixa de contreure’s, comença a brillar ininterrompudament i dóna origen a una estrella. SANTIAGO CARROGGIO, Nova Enciclopèdia Catalana de l’Estudiant 23. Copia el text següent i completa’l amb una forma de l’imperfet d’indicatiu dels verbs següents: ser, recórrer, proporcionar, viure, caçar, ocupar, ser, poder i seguir. El clima europeu era més fred al paleolític que ara, perquè va ser l’època d’una de les grans glaciacions. Però la vida dels caçadors no era excessivament àrdua. Els grans ramats de rens, cérvols i cavalls que recorrien Europa proporcionaven tot el menjar que calia. Normalment, la gent vivia en tendes fetes de pells dels animals que caçava. No obstant això, també ocupava

·

G R A M À T I C A . E L S I N T A G M A V E R B A L (SV). E L V E R B ( C O N T . 4) (o ocupaven) sovint coves, però eren millors les tendes, perquè podia (o podien) transportar-les quan seguia (o seguien) els ramats. GIOVANNI CASELLI, Les primeres civilitzacions

ORTOGRAFIA. L’ACCENT I

LA

DIACRÍTIC

DIÈRESI

ACTIVITATS 24. Copia les frases següents i omple els buits amb les paraules que corresponguin en cada cas. a) és / es – No és or tot el que lluu. – Fent i desfent, es fa l’aprenent. b) són / son – Això són figues d’un altre paner. – Val més bona son que bon llit. c) sóc / soc – Dorm com un soc. – Ja sóc un gat vell, jo! d) dóna / dona – Doncs, sí que dóna bo de veure! – És una dona d’empenta. e) sé / se – No me’n sé avenir. – Se celebra una festa. f ) té / te – La feina que no fas, molta te l’estalvies. – No té remei. g) més / mes – Com més clars, més amics. – Encara no hem cobrat el mes.

Llengua catalana 1

169

· Llengua catalana 1

170

ORTOGRAFIA. L’ACCENT DIACRÍTIC I LA DIÈRESI (CONT. 1) 25. Utilitza en cada cas la paraula que correspongui per completar aquestes frases. a) Els pisos i les cases són béns immobles. Dels fills de les ovelles en diem xais o bens. b) Les pomades són medicaments d’ús extern, és a dir, us les heu d’aplicar sobre la pell. c) Aquest terreny és sòl edificable. Anem a la platja a prendre el sol. Vol viure sol. d) Parla sense embuts, home, no tinguis pèls a la llengua! Explica-m’ho amb pèls i senyals. Ha vingut d’un pèl que no caiguéssim pel barranc. e) Posidó és el déu grec del mar. Del naixement d’una font o d’un riu en diem una deu d’aigua. Vaig sortir el deu de setembre. f ) L’àvia s’encarrega de recollir el nét de l’escola. Ja pots passar el treball en net. g) Ves què dius, que segons què no es pot dir! Vés per feina! h) Aquests productes vénen d’Amèrica. Aquí venen el vi a doll. 26. Fixa’t en aquestes sèries: qua, qüe, qüi, quo; gua, güe, güi, guo. Copia les paraules següents i col·loca la dièresi allà on cal. obliqua, aqüeducte, obliqüitat, quocient, paraigua, ungüent, paraigüer 27. No confonguis els dígrafs que, qui, gue, gui (la u no es pronuncia) amb els diftongs qüe, qüi, güe, güi (la u es pronuncia). Copia aquestes paraules i col·loca la dièresi allà on cal. quedar, conseqüència, adquirir, terraqüi, guerra, llengües, guitarra 28. Escriu amb dièresi les deu paraules que n’hagin de dur i classifica-les en dos grups, segons el que indiqui la dièresi: que s’ha de pronunciar la u o bé que no hi ha diftong. raim, llengua, questió, eina, pinguí, paisos, oida, ai-

·

ORTOGRAFIA. L’ACCENT DIACRÍTIC I LA DIÈRESI (CONT. 2) gues, noia, veina, pasques, quiosc, peuc, guineu, fruiter, lliure, frequent, piragua Grup 1 La dièresi indica que s’ha de pronunciar la u: qüestió, pingüí, aigües, pasqües, freqüent. Grup 2 La dièresi indica que no hi ha diftong: raïm, països, oïda, veïna, peüc.

TIPOLOGIA

TEXTUAL.

DESCRIPTIU:

EL

EL

TEXT

RETRAT

ACTIVITATS 29. Potser algun dia tu també hauràs de fer un autoretrat: com ets?; com et veus? Prepara’l seguint el mapa conceptual de la pàgina 173 i presenta’l al professor o la professora perquè te’l revisi. Activitat de redacció. 30. Fes un esquema de les parts de l’autoretrat de la pàgina 172. – Presentació general. – Descripció detallada del cap: cabells, celles, pestanyes, nas, llavis, mentó. – Manera de vestir habitual. – Descripció del caràcter. – Aficions més importants. 31. Compara si la descripció del gos segueix aproximadament el mapa conceptual que hem aplicat al retrat humà. Què n’hauríem de canviar? Sí, la descripció del gos segueix aproximadament el mapa conceptual que hem aplicat al retrat humà. Tot i així, hi ha una part que, evidentment, hauríem de suprimir: és la que correspon al vestit. 32. Fes la descripció detallada d’un animal que hagis tingut o que t’agradaria tenir. Activitat de redacció.

Llengua catalana 1

171

· Llengua catalana 1

172

AVALUACIÓ GÈNERES

LITERARIS

1. A què és degut que en el quart mil·lenni abans de Crist augmenti la difusió de textos sagrats i es creïn les literatures religioses? Els textos sagrats augmenten perquè s’ha descobert l’escriptura i, per tant, es poden escriure. 2. Amb quins altres noms es coneix la Bíblia? Les Sagrades Escriptures, que tenen dues parts: l’Antic Testament i el Nou Testament. 3. En quina part de la Bíblia hi ha els quatre Evangelis que expliquen la vida de Jesucrist: a l’Antic Testament o al Nou Testament? Al Nou Testament.

GRAMÀTICA

I

ORTOGRAFIA

4. El nucli del SN és el nom i el nucli del SV és el verb. 5. El verb és una paraula que expressa una acció, un esdeveniment o un estat. Per exemple caminar, ploure i estar. 6. Copia les frases següents i omple els buits. a) Plantaven és la forma de 3.a persona del plural del temps imperfet d’indicatiu. b) Plantaran és la forma de 3.a persona del plural del temps futur d’indicatiu. c) Planten és la forma de 3.a persona del plural del temps present d’indicatiu. 7. Converteix les formes del present dels textos següents, destacades en negreta, en imperfet d’indicatiu. a) Buscava els ulls del meu amic, però ell em defugia. Es pensava que l’havia traït. I això em neguitejava encara més, perquè jo no era un traïdor. b) El pare sempre deia que el futur estava a l’extrem

·

AVALUACIÓ (CONT.) d’un espagueti. I que només calia xuclar fort per arribar-hi. XAVIER VERNETTA, Sense adreça coneguda 8. Converteix les formes de present del text següent, destacades en negreta, en passat perifràstic d’indicatiu. L’home va dubtar un moment. Va arronsar les espatlles i va encendre un cigarret. Dos, tres minuts. Va apagar el cigarret i va entrar dins d’un cotxe de color crema. En vint minuts cap de nosaltres dos no va moure ni un múscul. XAVIER VERNETTA, Sense adreça coneguda 9. Escriu una frase de més de cinc paraules per a cada una de les paraules següents. nét net són son véns vens és es Activitat oberta. Possibilitats: Els avis acompanyen el nét a l’escola. Vull que deixis el terra ben net. Ara ja són dos quarts de tres. Ahir no podia dormir: no tenia gens de son. D’on véns amb aquesta maleta tan carregada? Què vens més: jaquetes o abrics? Aquesta senyora és la directora general de l’empresa. L’Andreu es va abrigar com si hagués d’anar al pol nord.

LLENGUATGE

ÚTIL

10. Fes una descripció breu d’una persona o bé d’un animal. Activitat de redacció.

Llengua catalana 1

173

· Llengua catalana 1

174

ACTIVITATS GÈNERES

DE

REFORÇ

LITERARIS

1. Copia el text següent i omple els buits. Quan l’ésser humà es fa sedentari s’inicia una onada de creences religioses i de cultes. Amb la invenció de l’escriptura vers el IV mil·lenni aC augmenta la difusió dels textos sagrats i es creen literatures religioses. 2. Digues quina part de la Bíblia recull els llibres escrits abans de Crist: l’Antic Testament o el Nou Testament? L’Antic Testament.

GRAMÀTICA 3. Escriu totes les formes del present d’indicatiu dels verbs viatjar, abrigar-se i esforçar-se. Viatjar: viatjo, viatges, viatja, viatgem, viatgeu, viatgen. Abrigar-se: m’abrigo, t’abrigues, s’abriga, ens abriguem, us abrigueu, s’abriguen. Esforçar-se: m’esforço, t’esforces, s’esforça, ens esforcem, us esforceu, s’esforcen. 4. Copia aquest text de ciència-ficció i converteix els verbs destacats en negreta en futur. De dalt de tot de Sant Jeroni sortirà un raig d’aigua vaporitzada que crearà un microclima que mantindrà la muntanya en un estat de primavera eterna. La carretera i l’aeri hauran desaparegut. Els visitants deixaran els seus vehicles en uns grans aparcaments que s’hauran habilitat a la part baixa de la muntanya, i seran hissats enlaire mitjançant una mena de xucladors que, dissimulats entre les pedres, faran com un camí d’aire pel qual transcorreran les persones, fins que seran dipositades suaument a la plaça del monestir. PERE FORMIGUERA, Nirvana 5. Copia aquest text i converteix els verbs destacats en negreta en present.

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 1)

Tenim una gana de llops... Ens acostem a la vora del riu i saltem a terra ferma. Després de caminar una mica, trobem un formiguer i ens hi abraonem tots dos en un festí pantagruèlic que no acaba fins al capvespre. Aleshores ens enfilem en un arbre ben alt i, instal·lats en una branca ampla i confortable, ens disposem a contemplar l’espectacle de la posta del sol al riu. Som immensament feliços... PERE FORMIGUERA, Nirvana 6. Analitza les formes següents. Per exemple: (ara) fregeix → 3.a persona del present d’indicatiu del verb fregir. a) (ara) traginen → 3.a persona del plural del present d’indicatiu del verb traginar. b) (demà) descobrirem → 1.a persona del plural del futur del verb descobrir. c) (ahir) van nedar → 3.a persona del plural del passat perifràstic d’indicatiu del verb nedar. d) (aquesta setmana) hem promès → 1. a persona del plural del perfet d’indicatiu del verb prometre. e) (aquest matí) he prohibit → 1.a persona del singular del perfet d’indicatiu del verb prohibir. f ) (demà) netejaré → 1.a persona del singular del futur del verb netejar. g) (ara) esborres → 2.a persona del singular del present d’indicatiu del verb esborrar. h) (ahir) us vau aixecar → 2.a persona del plural del passat perifràstic d’indicatiu del verb aixecar-se. i) (el mes que ve) se n’aniran → 3.a persona del plural del futur del verb anar-se’n. j) (aquest any) ens hem traslladat → 1.a persona del plural del perfet d’indicatiu del verb traslladar-se. k) (ara) surts → 2.a persona del singular del present d’indicatiu del verb sortir.

Llengua catalana 1

175

· Llengua catalana 1

176

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 2)

ORTOGRAFIA 7. Copia el text següent i posa els accents on cal. Deixar d’aprendre és una cosa gairebé impossible d’aconseguir, perquè cada dia aprenem, fins i tot quan som adults i després d’arribar a edats ben avançades. En realitat, aprendre és tan natural com respirar, sempre que un s’hagi donat a si mateix les condicions idònies. LENA BÖRJESON, Motivar-nos els uns als altres 8. Copia les frases següents i omple els buits amb la forma que correspongui en cada cas. a) si / s’hi / sí – Estava fora de si. – Vés-hi a les sis; si no, et quedaràs sense entrada. – Al final li va dir que sí. – Amb prou feines s’hi veu. b) vens / véns / vents – Sempre em véns amb històries! – Qui sembra vents, recull tempestes. – Tu vens retalls de roba, oi? c) te / té / t’he – Mai no t’he enganyat. – És que té moltes penques. – M’agrada més la infusió de til·la que la de te. – Qui te les va regalar, aquestes arracades? d) més / més / m’és – A mi m’és ben igual, tant se me’n dóna. – Com més va, més li agrada. – El mes lunar té una durada aproximada de 27 dies. e) dona / dóna / d’ona – Es dóna per ben pagat. – És una dona de negocis. – Sempre escolto emissores d’ona curta. f ) nets / néts / n’ets – Que n’ets, d’espavilat! – La història d’ara, l’escriuran els nostres néts. – Els beneficis nets han augmentat.

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 3)

g) ma / mà / m’ha – L’Enric hi té la mà trencada. – M’ho ha dit ma germana. – Aquesta pel·lícula m’ha decebut. 9. Copia les frases següents i escriu dièresi en les paraules destacades. a) En Raül ha traduït una novel·la d’una escriptora de Suïssa. b) Les conseqüències de l’accident poden ser greus. c) Agraïa al públic la seva assistència a l’acte. d) Deixa els plats bruts a l’aigüera.

ACTIVITATS GÈNERES

D’AMPLIACIÓ LITERARIS

10. En l’àmbit religiós, què van significar l’invent de l’agricultura i l’escriptura? L’agricultura va permetre a l’ésser humà fer-se sedentari. En aquest moment apareixen les primeres divinitats i s’inicia una onada de creences religioses i de cultes. Vers el sisè mil·lenni abans de Crist es multipliquen els ritus funeraris i apareixen els primers santuaris. Amb la invenció de l’escriptura augmenta la difusió dels textos sagrats i es creen les literatures religioses. 11. Per què els jueus i els primers cristians en deien Sagrades Escriptures de la Bíblia? Perquè consideraven que eren textos inspirats per Déu (paraula de Déu). Es diu que una cosa és sagrada quan està relacionada amb la divinitat, amb la religió; per això desperta una actitud de reverència o d’admiració.

GRAMÀTICA 12. El passat (vaig cantar) es fa servir per explicar coses que van passar ahir, la setmana passada, l’any passat, etc. En canvi el perfet (he cantat) es fa servir

Llengua catalana 1

177

· Llengua catalana 1

178

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 1)

per explicar les coses que han passat avui, aquesta setmana, aquest any, etc. Copia les frases següents i omple els buits amb el temps adequat del verb que hi ha entre parèntesis. a) Ahir hi va haver un despreniment de lava d’un dels volcans de l’illa. b) Aquesta setmana els castellers han marxat a fer el descens d’un barranc. c) L’any passat em vaig esquinçar els lligaments del turmell. d) Avui tota la colla ha matinat per anar a pescar. 13. El present d’indicatiu sovint adquireix matisos especials de temps. Per exemple: – L’aigua es glaça a zero graus. (Sentit atemporal) – El ferrocarril circula per primer cop l’any 1825. (Sentit històric passat) – Si presentes els documents demà, encara te’ls acceptaran. (Sentit de futur) Analitza el sentit dels presents de les frases següents: a) Queda’t aquí a la porta i, si sents alguna cosa, telefona’m de seguida. (Sentit de futur o de duració) b) El sol es pon per l’oest. (Sentit atemporal) c) L’any 218 aC l’exèrcit romà desembarca a la zona d’Empúries. (Sentit històric passat) e) L’any 1883 es posa en funcionament el sistema d’il·luminació elèctric de Londres. (Sentit històric passat) f ) El riu Ebre desemboca a Amposta. (Sentit atemporal) g) Enguany, per les vacances ens quedem a casa. (Sentit de futur)

ORTOGRAFIA 14. A cada columna hi ha una paraula que no encaixa amb les altres. Identifica-la i explica el perquè.

·

ACTIVITATS Suïssa països aigües veïna

pèl veí mà més

D’AMPLIACIÓ

joia orient noies duien

(CONT. 2)

construïes traduïen reien obeïa

Columna 1: Aigües: és l’única paraula en què la dièresi no indica que la i no fa diftong amb la vocal contigua. En aquesta paraula la dièresi indica que la u s’ha de pronunciar. La u forma diftong creixent amb la e (gües). Columna 2: Veí: és l’única paraula que té dues síl·labes i s’accentua perquè és aguda acabada en i. Les altres són d’una sola síl·laba i porten accent diacrític. Columna 3: Orient: és l’única paraula que no té diftong (té tres síl·labes: o-ri-ent). Les altres tenen un diftong creixent: jo-ia, no-ies, du-ien. Columna 4: Reien: és l’única paraula que té un diftong creixent (re-ien). Les altres porten dièresi per indicar que no hi ha diftong (o-be-ï-a, tra-du-ï-en, cons-tru-ï-es). 15. Escriu amb dièresi o sense, segons correspongui, les paraules destacades en negreta. a) S’ha produït un accident a la carretera. b) Conduïa el cotxe una persona de 35 anys. c) Haurem de traduir les instruccions a l’anglès. d) Agraint la vostra col·laboració, s’acomiada atentament... e) Deien que estava posseït pel diable. f ) Si construïssin cases en aquest solar, es vendrien de seguida. g) Sempre us agrairem l’ajut que ens vau prestar. h) Posseïen molts béns. 16. Copia els sintagmes següents i posa l’accent, obert

Llengua catalana 1

179

· Llengua catalana 1

180

ORTOGRAFIA. LA

SÍL·LABA

o tancat, sobre les paraules que estan destacades en negreta. cel serè; a través; préssecs de vinya; dotzè dia; cinc cèntims; mètode científic; gran pèrdua; puré espès, fet malbé; dècima de febre; això no és; cançó moderna; sortiré aviat; si vingués d’hora; faré tard; conèixer món; conté sal

EXPRESSIONS

PER

COMUNICAR-SE

1. Digues quina podria ser l’expressió adequada per a cadascuna d’aquestes situacions: a) Una estudiant escriu una carta d’agraïment al president d’una entitat que li ha concedit una beca per estudiar a l’estranger: «Permeteu-me que us manifesti el meu agraïment pel favor que m’heu fet». b) Un polític agraeix el suport que li han donat els militants del partit durant la campanya electoral: «Compteu amb la nostra gratitud». c) Un noi agraeix el consell que li ha donat una companya: «Gràcies pel teu consell». d) El president d’una entitat esportiva escriu una carta a un fabricant agraint-li que hagi acceptat finançar la secció de bàsquet: «Ens plau de fer-vos arribar el nostre agraïment». e) En forma d’agraïment, un empresari demana als empleats que, a partir de la setmana vinent, siguin més puntuals: «Els agraïria més puntualitat a partir del proper dilluns».

·

A CUT NITAT I V I T A TDIDÀCTICA S N U M E R A9 DES TREBALL SOBRE COMPRENSIÓ

LA

LECTURA

LECTORA

1. Quines són les dues cançons de temàtica amorosa? Les dues cançons de temàtica amorosa són «Ànima morta» i «Cançó de les transformacions». 2. Quina és la causa de la mort de l’enamorada en la cançó «Ànima morta»: la separació del seu estimat o una malaltia incurable? Copia el vers que ho expressa. La causa de la mort de l’enamorada és la separació del seu estimat. Això es veu al vers 2: «l’un va haver d’anar a la guerra, l’altre va haver de morir». 3. La cançó «L’hostal de la Peira», ¿és també de tema amorós com les altres dues? Digues si fa referència a una experiència amorosa desgraciada, a una història de lladres i bandolers o a un fet històric d’un personatge llegendari? La cançó «L’hostal de la Peira» fa referència a una història de lladres i bandolers. 4. Com descobreix la criada de l’hostal que les dames són, en realitat, lladres disfressats? En primer lloc, la criada sospita de les dames perquè no volen menjar i se’n volen anar al llit molt de pressa. Després les espia pel forat del pany i descobreix que no són dames i que porten armes per robar. 5. En la cançó «L’hostal de la Peira», la paraula traïdora referida a la criada no té el sentit que s’entén habitualment. Digues quines són les dues paraules de la llista següent que hi equivalen: suspicaç, mentidera, infidel, desconfiada, deslleial, innocent. En el text, traïdora equival a suspicaç i desconfiada. 6. Per què els lladres llencen un braç de criatura al foc? Es tracta d’una superstició? Els lladres llencen un braç de criatura al foc perquè an-

Llengua catalana 1

181

· Llengua catalana 1

182

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 1)

tigament es deia que cremar carn d’un infant mort feia adormir les persones: es pensava que la mort s’encomanava als vius. Es tractava d’una superstició, és a dir, una creença irracional i misteriosa d’origen desconegut. 7. Com ho fa la criada per alliberar l’hostal dels lladres? Tria les tres accions corresponents entre les següents: disfressant-se de lladre, fent-se l’adormida, tancant-los en una cambra, tancant-los la porta de l’hostal, tallant el braç d’un dels lladres, matant-ne un amb una pistola. La criada es fa l’adormida i quan els lladres surten fora pensant que no es despertarà, s’aixeca i els tanca fora de l’hostal. Els lladres volen recuperar el braç de criatura que havien tirat al foc. Aleshores la criada fa que un dels lladres passi el braç per un forat de la porta, moment que aprofita per tallar-l’hi amb una destral. 8. Per què una de les cançons es titula «Cançó de les transformacions»? Es diu «Cançó de les transformacions» perquè els protagonistes, uns enamorats, suggereixen un seguit de transformacions màgiques, sempre amb la pretensió de trobarse i relacionar-se, d’estar l’un al costat de l’altre.

AMPLIEM

UNA

DE

LES

CANÇONS

9. Una de les característiques de la cançó popular és l’ús de nombrosos paral·lelismes: es repeteix la mateixa estructura gramatical en molts versos. Per exemple: –Si tu te fas ..., ... / jo me faré ... (i) ... . Inventa’t quatre versos del mateix estil que es puguin afegir a «La cançó de les transformacions». Tingues en compte el tipus de rima dels versos (rima assonant en a) i, si t’hi veus amb cor, el còmput sil·làbic (6 + 6). Activitat de creació.

·

TREBALL

SOBRE

LA

LECTURA

(CONT. 2)

VOCABULARI 10. Les paraules que tenen la mateixa arrel i que, per tant, comparteixen part del seu significat, pertanyen a la mateixa família de paraules. En una de les cançons trobem hostal i hostaler, que juntament amb hoste, hostessa, hostatjar i hostatgeria formen una família de paraules. Copia l’arbre que tens al marge de la pàgina 183 i completa’l afegint les paraules anteriors a les definicions corresponents: hoste: persona allotjada en un hostal. hostal: casa on, pagant, donen menjar i allotjament. hostatjar: acollir com a hoste, albergar. hostessa: dona encarregada de l’acolliment en una fira, un congrés, etc. i, especialment, empleada d’una companyia aèria que atén les necessitats dels passatgers. hostaler: persona que té un hostal. hostatgeria: recinte destinat als hostes.

LITERATURA. LA LA

POESIA

CANÇÓ

TRADICIONAL:

POPULAR

ACTIVITATS 1. A través de quin canal s’ha difós, al llarg dels segles, la poesia popular: el canal escrit o el canal oral? La poesia popular, al llarg dels segles, s’ha difós a través del canal oral. Des del segle passat, però, tenim cançoners escrits que es poden trobar fàcilment en les biblioteques i les llibreries. Aquests cançoners recullen i fixen cançons i poemes molt antics, que abans s’havien anat transmetent de pares a fills. 2. Hi ha una dita que diu: «Els escrits queden, però les paraules se les emporta el vent». Com expliques, doncs, que s’hagi conservat la poesia popular al llarg dels segles? Activitat oberta.

Llengua catalana 1

183

· Llengua catalana 1

184

LITERATURA. LA LA

CANÇÓ

POESIA

POPULAR

TRADICIONAL:

(CONT. 1)

Convé que es remarqui que la literatura popular existeix des d’èpoques molt remotes, i que hi havia cançons per a moltes circumstàncies de l’activitat humana: cançons de treball, cançons d’amor o enamorament, cançons religioses, cançons d’enyorança, cançons de festa, cançons de dol, etc. També és important remarcar que, fa cent anys o més, no existien moltes de les ofertes culturals i d’entreteniment que hi ha actualment. Per això la literatura oral (cançons, llegendes, rondalles, teatre, etc.) tenia un paper més destacat que el que té avui dia. Tot plegat explica que s’hagin conservat, per l’interès que mostrava la gent per aprendre-les i difondre-les de pares a fills i de generació en generació. 3. Quina cançó, entre les d’aquesta unitat, utilitza especialment les repeticions i els paral·lelismes? La cançó que utilitza més les repeticions i els paral·lelismes és la «Cançó de les transformacions». 4. Què significa el terme tradicional aplicat a la poesia popular? Tria la resposta correcta: a) Que sempre segueix els mateixos models. b) Que varia o canvia constantment. El terme tradicional aplicat a la poesia popular significa que sempre segueix els mateixos models. 5. Què vol dir que la poesia popular és anònima? Anònima vol dir que no se’n coneix l’autor; és, doncs, una obra del poble, de tothom. 6. Digues quin d’aquests fragments de cançons populars pertany a una nadala i quin, a un goig: Una muntanya escarpada, mig any coberta de neu, volgué prendre per estada la Mare del fill de Déu. Des d’allí favors envia a qui els hi sap demanar.

·

LITERATURA. LA LA

CANÇÓ

POESIA

POPULAR

TRADICIONAL:

(CONT. 2)

–Què li darem an el Noi de la Mare? què li darem, que li sàpiga bo? –Panses i figues i nous i olives panses i figues i mel i mató. El primer fragment pertany a uns goigs i el segon és un fragment d’una nadala. 7. A quin gènere de la cançó popular pertanyen les tres cançons d’aquesta unitat? Justifica la resposta. Les cançons de la unitat pertanyen al gènere dels romanços. 8. Analitza les característiques mètriques de les cançons de les pàgines 180, 181 i 182 (nombre de síl·labes dels versos, divisió en hemistiquis i tipus de rima). – Cançó «Ànima morta»: Els versos tenen 14 síl·labes: dos hemistiquis de 7 síl·labes cadascun. Els versos rimen de dos en dos: el primer amb el segon; el tercer amb el quart; el cinquè amb el sisè, etc. (Són, doncs, versos apariats.) La rima és assonant. – Cançó «L’hostal de la Peira»: Els versos (prescindint de les interjeccions olà dels primers) tenen 12 síl·labes: dos hemistiquis de 6 síl·labes cadascun. Els versos rimen tots. La rima és assonant. – «Cançó de les transformacions»: Els versos tenen 12 síl·labes: dos hemistiquis de 6 síl·labes cadascun. Els versos rimen tots. La rima és assonant. 9. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules adequades. La cançó popular és la composició poètica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generació en generació. Totes segueixen uns mateixos models, cosa que les converteix en tradicionals. Entre els diversos gèneres recollits en el cançoner popular, cal destacar les corrandes, els goigs, les nadales i els romanços.

Llengua catalana 1

185

· Llengua catalana 1

186

LITERATURA. LA LA

CANÇÓ

POESIA

POPULAR

TRADICIONAL:

(CONT. 3)

Els romanços o balades són cançons narratives que generalment tracten històries dramàtiques o commovedores. Els versos són de catorze o dotze síl·labes, dividits en dues parts o hemistiquis de set o sis síl·labes cada un. 10. Resumeix oralment la història que explica el romanç «L’hostal de la Peira». Activitat de redacció. 11. Enregistra una cançó popular. Abans d’escoltar-la a classe, fes-ne un comentari (gènere, tema, personatges, argument, mètrica...). Activitat d’audició i comentari. 12. Aprèn-te una cançó popular amb un altre company o companya i canteu-la a classe. Un de vosaltres pot fer l’acompanyament musical. Activitat oberta.

LÈXIC. ELS CAMPS SEMÀNTICS ACTIVITATS 13. Escriu almenys tres paraules per a cada un dels camps semàntics següents. Per exemple: → peces de vestir: armilla, americana, pantalons... begudes, mobles, mitjans de transport, eines, habitatges, animals domèstics, hortalisses begudes: aigua, vi, cervesa, suc de fruita, infusió d’herbes... mobles: taula, cadira, tamboret, armari, tauleta de nit... mitjans de transport: cotxe, moto, avió, autocar, tren... eines: martell, serra, alicates, estenalles, tornavís... habitatges: casa, pis, apartament, barraca, palau... animals domèstics: gos, gat, hàmster, canari, conill... hortalisses: enciam, escarola, bledes, cebes, cols...

·

LÈXIC. ELS

CAMPS SEMÀNTICS

( C O N T . 1)

14. A continuació tens una llista de paraules i una altra de camps semàntics. Classifica cada paraula en el camp semàntic que li pertoca. Paraules: flaire, remor, amanida, fred, aspirina, tíbia, sardina, circ, palau, badia, beix, aroma, estrèpit, canelons, penicil·lina, calor, teatre, truita de riu, fèmur, verd, cap, gratacel Camps semàntics: ossos, plats, peixos, sorolls, olors, medicaments, sensacions, espectacles, accidents geogràfics, edificis, colors ossos: tíbia, fèmur plats: amanida, canelons peixos: sardina, truita de riu sorolls: remor, estrèpit olors: flaire, aroma medicaments: aspirina, penicil·lina sensacions: fred, calor espectacles: circ, teatre accidents geogràfics: badia, cap edificis: palau, gratacel colors: beix, verd 15. Les paraules que formen un camp semàntic pertanyen a la mateixa categoria gramatical (noms, adjectius, verbs o adverbis). Agrupa les paraules següents en quatre camps semàntics i digues la categoria gramatical de cada un. retolador, formidable, passejar, caminar, bolígraf, ploma, preciós, tranqui˙lament, llapis, trotar, bell, calmosament, córrer, pausadament, bonic, lentament Grup 1: retolador, bolígraf, ploma, llapis. Són noms.

Llengua catalana 1

187

· Llengua catalana 1

188

LÈXIC. ELS

CAMPS SEMÀNTICS

( C O N T . 2)

Grup 2: formidable, preciós, bell, bonic. Són adjectius. Grup 3: passejar, caminar, trotar, córrer. Són verbs. Grup 4: tranquil·lament, calmosament, pausadament, lentament. Són adverbis. 16. Classifica cada paraula en el camp semàntic que li pertoca. Paraules: frontissa, pany, balda, marieta, aranya, llagosta, desgrapadora, maquineta de fer punta, xinxeta, bagul, maleta, bossa, llençols, coixí, matalàs, colador, escorredora, espremedora, gall d’indi, ànec, oca, llima, xerrac, tornavís, arpa, trompeta, platerets, gafet, botó, sivella Camps semàntics: insectes, material d’escriptori, dispositius d’una porta, contenidors per dur roba, eines, estris de cuina, elements d’un llit, aviram, instruments musicals, peces de costura insectes: marieta, aranya, llagosta material d’escriptori: desgrapadora, maquineta de fer punta, xinxeta dispositius d’una porta: frontissa, pany, balda contenidors per dur roba: bagul, maleta, bossa eines: llima, xerrac, tornavís estris de cuina: colador, escorredora, espremedora elements d’un llit: llençols, coixí, matalàs aviram: gall d’indi, ànec, oca instruments musicals: arpa, trompeta, platerets peces de costura: gafet, botó, sivella

·

LÈXIC. ELS

CAMPS SEMÀNTICS

( C O N T . 3)

17. Afegeix com a mínim dues paraules més a cada camp semàntic: a) Peces d’ordinador: pantalla, teclat, ratolí. b) Cereals: ordi, blat, civada. c) Parts d’una planta: tija, fulla, flor. d) Eines del camp: dalla, aixada, falç. e) Sentiments: gelosia, enyorança, rancor. f ) Peixos: llobarro, lluç, llenguado. g) Figures geomètriques: rombe, rectangle, circumferència. h) Accidents geogràfics provocats per l’aigua: gorg, cascada, congost. i) Ocells: esparver, àguila, mussol. 18. Copia les frases següents i omple els buits amb el terme adequat al context. Si et cal, consulta el diccionari. a) Aquests papers ja els pots estripar; no serveixen. b) Necessito una capsa de sabates per fer un treball a l’escola. c) Va cridar molt fort, però ningú no el sentir. d) Necessiten un full de paper mil·limetrat. e) Vols tastar aquest pastís de xocolata? f ) El metro és un mitjà de transport força ràpid. g) S’ha emprovat tres vestits i cap no li agradava. 19. Les diverses paraules d’un mateix camp semàntic es diferencien per les característiques que són pròpies de cada una. Fes una graella com la de la pàgina 187 i escriu a la primera columna les paraules que corresponguin a les característiques marcades. Helicòpter, avioneta, bicicleta, tren, moto d’aigua, transatlàntic.

Llengua catalana 1

189

· Llengua catalana 1

190

GRAMÀTICA. LA CONJUGACIÓ ACTIVITATS ORALS

VERBAL

20. Conjuga en veu alta totes les formes dels temps següents: a) Present d’indicatiu de servir. serveixo, serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen b) Present de subjuntiu de servir. serveixi, serveixis, serveixi, servim, serviu, serveixin c) Imperfet d’indicatiu de perdre. perdia, perdies, perdia, perdíem, perdíeu, perdien d) Imperfet de subjuntiu de perdre. perdés, perdessis, perdés, perdéssim, perdéssiu, perdessin e) Imperfet d’indicatiu de cantar. cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven f ) Passat simple d’indicatiu de cantar. cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren g) Passat simple d’indicatiu de témer. temí, temeres, temé, temérem, teméreu, temeren h) Passat perifràstic d’indicatiu de témer. vaig témer, vas témer, va témer, vam témer, vau témer, van témer i) Futur d’indicatiu de témer. temeré, temeràs, temerà, temerem, temereu, temeran j) Condicional de perdre. perdria, perdries, perdria, perdríem, perdríeu, perdrien k) Imperatiu de dormir. dorm (tu), dormi (vostè), dormim, dormiu, dormin (vostès) 21. Digues a quin temps correspon cada una de les formes compostes següents. a) ha acabat: perfet d’indicatiu b) va haver perdut: passat anterior perifràstic d’indicatiu c) havia servit: plusquamperfet d’indicatiu d) hagués parlat: plusquamperfet de subjuntiu e) havent dinat: gerundi perfet f ) hauran dormit: futur perfet g) hauríem avisat: condicional perfet h) hagi temut: perfet de subjuntiu i) hagué sortit: passat anterior d’indicatiu j) haver guanyat: infinitiu perfet

·

GRAMÀTICA. LA CONJUGACIÓ (CONT. 1)

VERBAL

22. Formula prohibicions a partir de les expressions que hi ha a continuació. Per exemple: No fumeu. fumar, llençar papers a terra, menjar xiclet, cridar, trepitjar la gespa, passar amb el semàfor en vermell, entrar amb gossos No fumeu. / No fumin. No llenceu papers a terra. / No llencin papers a terra. No mengeu xiclet. / No mengin xiclet. No crideu. / No cridin. No trepitgeu la gespa. / No trepitgin la gespa. No passeu amb el semàfor en vermell. / No passin amb el semàfor en vermell. No entreu amb gossos. / No entrin amb gossos. 23. Llegeix aquest text i digues quines formes verbals pertanyen al mode imperatiu. Després llegeix-lo tractant de tu la persona a qui es donen les ordres. Les formes verbals que pertanyen al mode imperatiu són les destacades en negreta: Aquest matí escrigui un informe de la situació econòmica de la societat, presenti’l al gerent perquè hi doni el vistiplau i enviï’l a la directora general. A la tarda prepari les comandes per a la setmana vinent i reclami les mercaderies que es van extraviar a la duana del port. Canvi de tractament: Aquest matí escriu un informe de la situació econòmica de la societat, presenta’l al gerent perquè hi doni el vistiplau i envia’l a la directora general. A la tarda prepara les comandes per a la setmana vinent i reclama les mercaderies que es van extraviar a la duana del port. 24. En els verbs acabats en -iar, si aquesta i és precedida per una consonant (com en el cas de canviar o estudiar), és tònica en totes les persones del singular i en la tercera del plural de l’imperatiu i del present d’indicatiu i de subjuntiu.

Llengua catalana 1

191

· Llengua catalana 1

192

GRAMÀTICA. LA CONJUGACIÓ (CONT. 2) Per exemple: Present d’indicatiu: canvio canvies

canvia

VERBAL

canvien

Tenint en compte això, llegeix adequadament les frases següents: a) Copia l’enunciat de l’exercici. b) Volen que renunciï a l’herència. c) Espera que ho negociïn elles. d) Estudio veterinària. e) Espero que no em denunciïs. f ) No pronuncia bé les erres. g) Espera que li premiïn el poema. h) El campionat s’inicia el dia 13. i) Afilia’t a l’associació i tindràs molts avantatges. Activitat de lectura en veu alta.

ACTIVITATS

ESCRITES

25. Copia la sèrie de la pàgina 190 i completa-la. Després construeix el mateix tipus de sèrie amb els verbs permetre i patir. Fixa’t en els accents. pres. ind. dono dónes dóna donem doneu donen

imp. ind. donava donaves donava donàvem donàveu donaven

futur donaré donaràs donarà donarem donareu donaran

condicional donaria donaries donaria donaríem donaríeu donarien

pres. subj. doni donis doni donem doneu donin

imp. subj. donés donessis donés donéssim donéssiu donessin

·

GRAMÀTICA. LA CONJUGACIÓ (CONT. 3)

VERBAL

Sèrie amb els verbs permetre i patir pres. ind. permeto permets permet permetem permeteu permeten

imp. ind. permetia permeties permetia permetíem permetíeu permetien

futur permetré permetràs permetrà permetrem permetreu permetran

condicional permetria permetries permetria permetríem permetríeu permetrien

pres. subj. permeti permetis permeti permetem permeteu permetin

imp. subj. permetés permetessis permetés permetéssim permetéssiu permetessin

pres. ind. pateixo pateixes pateix patim patiu pateixen

imp. ind. patia paties patia patíem patíeu patien

futur patiré patiràs patirà patirem patireu patiran

condicional patiria patiries patiria patiríem patiríeu patirien

pres. subj. pateixi pateixis pateixi patim patiu pateixin

imp. subj. patís patissis patís patíssim patíssiu patissin

26. Copia les frases següents i omple els buits amb la forma adequada del verb. a) –Per què tragineu (traginar, vosaltres, present) tantes coses amunt i avall? –Perquè endrecem (endreçar, nosaltres, present) les coses que hi havia (haver, imperfet) a les golfes.

Llengua catalana 1

193

· Llengua catalana 1

194

GRAMÀTICA. LA CONJUGACIÓ (CONT. 4)

VERBAL

b) –Què fas? –Doncs amaneixo (amanir, present) la verdura. c) Ja us vaig dir (dir, jo, passat perifràstic) que cometíeu (cometre, vosaltres, imperfet) un gran error. d) Les forces de seguretat no permeteren (permetre, passat simple) que es produïssin (produir, imperfet de subjuntiu) aldarulls al carrer. e) Les forces de seguretat no permetran (permetre, futur d’indicatiu) que es produeixin (produir, present de subjuntiu) aldarulls al carrer. f ) L’avió s’enlairarà (enlairar-se, futur) d’aquí a cinc minuts. g) Volen (voler, ells, present d’indicatiu) que els deixi (deixar, jo, present de subjuntiu) la casa. Tu els la deixaries (deixar, condicional)? 27. Omple els buits de les frases següents amb la forma adequada. Recorda que les ordres es donen en imperatiu i les prohibicions en present de subjuntiu. Ordres Llegir Llegeix en veu alta. (tu) Plegar Plega els llençols. (tu) Venir Vingui més tard. (vostè) Fumar Fumin al vestíbul. (vostès) Prohibicions Llegir No llegeixis en veu alta. (tu) Plegar No pleguis els llençols. (tu) Venir No vingui gaire tard. (vostè) Fumar No fumin al vestíbul. (vostès)

·

GRAMÀTICA. LA CONJUGACIÓ (CONT. 5)

VERBAL

28. Copia les oracions següents i canvia la persona de la forma verbal passant-la de tu a vostè. a) Enllesteixi, que arribarà a misses dites. b) Descansi una mica. c) Camini dues hores cada dia. d) Redueixi la velocitat. e) Llevi’s ben d’hora. f ) Tradueixi aquesta novel·la. 29. Copia les oracions següents i canvia la persona de la forma verbal passant-la de vostès a vosaltres. a) Canvieu l’oli del cotxe cada 15 000 quilòmetres. b) Veniu ben d’hora. c) Aviseu la policia. d) Trieu la data. e) Traduïu aquest escrit. 30. Copia les oracions següents i completa-les amb la forma adequada del verb haver. a) M’han posat una multa per haver trepitjat una línia contínua. b) Ens veurem havent sopat. c) Això no ho havies d’haver fet. d) Si la moto no hagués patinat, potser l’accident no hauria estat tan aparatós. e) És sospitós que no hagi (o hagin) volgut disculparse públicament. f ) Si hagués pogut, hauria fugit. 31. Copia les oracions següents i completa-les amb la forma verbal adequada. a) Cal evitar que els gossos entrin al parc. b) Calia evitar que els gossos entressin al parc. c) Estic convençut que tots els alumnes aprovaran. d) Estava convençut que tots els alumnes aprovarien. e) Tinc por que no ens trobin a temps. f ) Tenia por que no ens trobessin a temps. 32. Identifica els verbs d’aquests dos textos i analitza’ls. Per exemple:

Llengua catalana 1

195

· Llengua catalana 1

196

GRAMÀTICA. LA CONJUGACIÓ (CONT. 6)

VERBAL

diré: 1.a persona del singular del futur d’indicatiu del verb dir. No diré que no he plorat perquè seria mentida i jo no en dic, de mentides; però un cop m’ho he rumiat bé, no em sap tan de greu quedar-me aquí. EVA SANTANA, Els maldecaps de l’Emi Pi Si no haguessin avisat de seguida la policia, ben segur que els lladres s’haurien escapat. Ara ja cal que posin reixes a totes les finestres per tal d’evitar nous intents de robatori. diré: 1.a persona del singular del futur d’indicatiu del verb dir. he plorat: 1.a persona del singular del perfet d’indicatiu del verb plorar. seria: 3.a persona del singular del condicional d’indicatiu del verb ser. dic: 1.a persona del singular del present d’indicatiu del verb dir. he rumiat: 1.a persona del singular del perfet d’indicatiu del verb rumiar. sap: 3.a persona del singular del present d’indicatiu del verb saber. quedar-me: infinitiu del verb quedar-se. haguessin avisat: 3.a persona del plural del plusquamperfet de subjuntiu del verb avisar. s’haurien escapat: 3.a persona del plural del condicional perfet d’indicatiu del verb escapar-se. cal: 3.a persona del singular del present d’indicatiu del verb caldre. posin: 3.a persona del plural del present de subjuntiu del verb posar. evitar: infinitiu del verb evitar. 33. Copia les frases següents i omple els buits amb la frase adequada de l’imperfet de subjuntiu. a) Van insistir molt perquè deixéssim la casa en ordre.

·

GRAMÀTICA. LA CONJUGACIÓ (CONT. 7)

VERBAL

b) Què faries si trobessis un sac ple de diners? c) Hi hauria d’haver una llei que prohibís abandonar els animals. d) Ningú no volia que es canviés la data del casament.

ORTOGRAFIA. LES TERMINACIONS VERBALS: LA A I LA E ACTIVITATS 34. Escriu les formes verbals següents. a) abraçar-se, 3.a plural, present d’indicatiu (Ells s’abracen.) b) adreçar-se, 3.a plural, imperfet d’indicatiu (Elles s’adreçaven al professor.) c) criticar, 3.a plural, present de subjuntiu (No m’agrada que ells critiquin.) d) practicar, 3.a plural, present d’indicatiu (Ells practiquen.) e) ofegar-se, 2.a singular, present d’indicatiu (Tu t’ofegues.) f ) ensopegar, 2.a singular, present de subjuntiu (Vigila que no ensopeguis.) g) marejar-se, 3.a singular, imperfet de subjuntiu (No m’agradaria que ell es maregés.) h) neguitejar-se, 3.a singular, imperfet de subjuntiu (Que no es neguitegés.) 35. Copia les frases següents i omple els buits amb la vocal adequada (a o e). a) No es mereixia aquell regal. b) Les orquídies del jardí es morien amb el fred. c) Cada nit que sortíem amb el cotxe, la mare patia. d) Afanya’t, mira qui corre a la marató del barri! e) Vés al pou i omple aquesta galleda d’aigua. 36. Escriu el present d’indicatiu de les formes que s’indiquen dels verbs en present d’indicatiu. Després fes una frase amb cada verb.

Llengua catalana 1

197

· Llengua catalana 1

198

ORTOGRAFIA. LES TERMINACIONS VERBALS: LA A I LA E (CONT. 1) a) xocar (tu xoques, ell xoca, ells xoquen) b) xiuxiuejar (tu xiuxiueges, ell xiuxiueja, ells xiuxiuegen) c) verificar (tu verifiques, ella verifica, nosaltres verifiquem) d) pagar (tu pagues, ell paga, elles paguen) e) marcar (tu marques, ell marca, vosaltres marqueu) f ) sortejar (tu sorteges, ell sorteja, vosaltres sortegeu) g) començar (tu comences, ella comença, nosaltres comencem) h) carregar (jo carrego, tu carregues, vosaltres carregueu) i) servir (jo serveixo, tu serveixes, nosaltres servim) La segona part de l’activitat és oberta. 37. Copia les frases següents i omple els buits per tal de completar les paraules. a) Vine a la cuina i omple el gerro d’aigua fresca. b) Ens agrada viatjar amb avió! Amb què viatgeu, vosaltres? c) A l’estiu les botigues obren a les 10 del matí i tanquen a les 9 de la nit. d) Jo començo a les 6. I tu, a quina hora comences? e) Corre mira! Els veïns lliguen el gos. f ) No apaguis l’estufa, encara. Apaga-la quan marxis. g) Quan truqui, obre’m la porta. h) Li va caure la casa a sobre. 38. Escriu la 2.a i la 3.a persones del singular i la 3.a del plural del present d’indicatiu dels verbs següents: caçar, rebutjar, explicar, carregar, alçar, passejar, bellugar, edificar Per exemple: caçar: tu caces, ella caça, ells cacen rebutges, rebutja, rebutgen expliques, explica, expliquen carregues, carrega, carreguen alces, alça, alcen passeges, passeja, passegen bellugues, belluga, belluguen edifiques, edifica, edifiquen

·

ORTOGRAFIA. LES TERMINACIONS VERBALS: LA A I LA E (CONT. 2) 39. Fes una frase en què hi hagi les formes verbals següents: vine, obre, omple. Activitat oberta. 40. Fes una frase en què hi hagi les formes verbals següents: corre, obre. Activitat oberta. 41. Copia les formes verbals següents i completa-les amb la vocal adequada (a o e). recordar → recorda, recordàveu, recorden ocupar → ocupen, ocupàrem, ocupàvem omplir → omple, omplen, omplien imaginar → imagina, imaginàreu, imagines 42. Copia el text següent i completa les paraules amb la vocal adequada (a o e). El curs ja s’havia acabat i estàvem passant uns dies a Pineda. Els meus oncles eren de viatge i ens havien deixat la casa. Havia baixat a la platja amb la mare i les germanes; el pare era a treballar, ell encara no tenia vacances, però havíem quedat d’esperar-lo a la platja. Com que plegava de la feina al migdia, podria fer una capbussada en arribar a Pineda, abans de dinar. ALEGRIA JULIÀ, De cop i volta 43. Fes frases en les quals hi hagi les paraules següents: viatge / viatja; obra / obre Activitat oberta. Possibilitats: Hem fet un viatge a Grècia. El comerciant viatja molt. Aquesta obra es va començar fa tres anys. El porter sempre m’obre la porta.

Llengua catalana 1

199

· Llengua catalana 1

200

AVALUACIÓ GÈNERES

LITERARIS

1. Tria entre les dues frases següents la que defineix la cançó popular: a) Composició poètica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generació en generació. b) Composició narrativa escrita per un poeta que ha sabut connectar amb els gustos del poble. L’opció correcta és la a): Composició poètica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generació en generació. 2. Escriu el nom de tres gèneres de cançons populars que recullen els cançoners i explica’n algunes característiques. Els romanços o balades (cançons narratives que tracten històries commovedores), els goigs (cançons de lloança a un sant), les nadales (cançons de Nadal) i les corrandes (cançons curtes que poden servir com a cançons de ball).

LÈXIC,

GRAMÀTICA

I

ORTOGRAFIA

3. Agrupa les paraules següents en camps semàntics i digues quin és l’hiperònim de cada camp. Per exemple: formiga, mosquit, abella → insectes flauta nevera rentaplats

factura clarinet menta

piano albarà llorer

romaní rebut microones

flauta, clarinet, piano → instruments musicals nevera, rentaplats, microones → electrodomèstics factura, albarà, rebut → documents comercials menta, llorer, romaní → plantes aromàtiques 4. Analitza les formes verbals següents, destacades en cursiva, dient-ne la persona, el nombre, el temps i el mode. a) Demà no vinguis. → 2.a persona del singular del present de subjuntiu del verb venir.

·

AVALUACIÓ (CONT. 1) b) Vine demà. → 2.a persona del singular de l’imperatiu del verb venir. c) Venien cada dia. → 3.a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu del verb venir. d) Vindran demà? → 3.a persona del futur del verb venir. 5. Copia el text següent i omple els buits amb les paraules adequades. El mode indicatiu serveix per parlar d’accions que considerem reals; el subjuntiu, per expressar desig o prohibició; i l’imperatiu, per donar ordres. 6. Copia les frases següents i omple els buits amb les formes verbals indicades entre parèntesis. a) No m’agradaria (agradar, condicional) gens que perdéssim (perdre, imperfet de subjuntiu, 1.a plural) aquest partit. b) Quan serveixin (servir, present de subjuntiu, 3.a plural) les postres, li donarem (donar, futur, 1.a plural) els regals. c) Tant de bo s’acabi (acabar, present de subjuntiu) la guerra i es reconstrueixi (reconstruir, present subjuntiu) el país ben aviat. d) Tothom et demanava (demanar, imperfet d’indicatiu) que sortissis (sortir, imperfet de subjuntiu) a saludar. e) Espera’t (esperar, imperatiu, 2.a singular) aquí; de seguida t’avisaran (avisar, futur, 3.a plural). 7. Escriu el present d’indicatiu de menjar i explicar. menjo explico menges expliques menja explica mengem expliquem mengeu expliqueu mengen expliquen 8. Omple els buits de les frases següents amb la forma del present dels verbs indicats entre parèntesis.

Llengua catalana 1

201

· Llengua catalana 1

202

AVALUACIÓ (CONT. 2) a) b) c) d) e) f) g) h)

Jo endreço les coses. Tu endreces les coses Ella caça papallones. Elles cacen papallones. Ell menja fruita. Nosaltres mengem fruita. Jo explico el conte. Vosaltres expliqueu el conte.

ACTIVITATS GÈNERES

DE

REFORÇ

LITERARIS

1. Copia el text següent i completa’l. La cançó popular és una composició poètica creada o adoptada pel poble i transmesa oralment de generació en generació. 2. Digues els quatre gèneres més importants de cançons populars. Els quatre gèneres més importants de cançons populars són els romanços, les corrandes, els goigs i les nadales. 3. Defineix què és un romanç ordenant aquestes paraules: cançó, generalment, tracta, narrativa, commovedora, història, o, dramàtica. Un romanç és una cançó narrativa que generalment tracta una història dramàtica o commovedora.

LÈXIC 4. Fes un dibuix esquemàtic del cos humà i situa-hi les parts següents: celles, pestanyes, parpelles, pupil·la, galtes, mentó, nou del coll, mugró, espatlla, aixella, colze, canell, melic, vulva, penis, engonal, maluc, genoll, turmell, clatell, esquena, cintura, natja, cuixa, panxell (tou de la cama), taló. Activitat gràfica.

·

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 1)

5. Dibuixa la rosa dels vents i posa al seu lloc cada una de les paraules següents, que pertanyen totes al camp semàntic dels vents: migjorn (vent del sud), garbí o llebeig (vent del sudoest), gregal (vent del nord-est), llevant (vent de l’est), mestral (vent del nord-oest), tramuntana (vent del nord), xaloc (vent del sud-est), ponent (vent de l’oest). Activitat gràfica.

GRAMÀTICA 6. Digues a quina conjugació pertanyen aquests verbs: creure, dormir, estrènyer, començar, roncar, rostir. creure → 2.a conjugació dormir → 3.a conjugació estrènyer → 2.a conjugació començar → 1.a conjugació roncar → 1.a conjugació rostir → 3.a conjugació 7. Digues a quin model pertanyen els verbs següents: complir, sortir, rebre, trucar, pertanyer. complir → Model 5 (servir) sortir → Model 4 (dormir) rebre → Model 2 (perdre) trucar → Model 1 (cantar) pertànyer → Model 3 (pertanyer) 8. Digues el nombre (singular / plural) de cada una de les formes verbals següents: riurem, sortiríeu, cantaran, canviï, admet, pateixis. riurem → plural sortíreu → plural cantaran → plural canviï → singular admet → singular pateixis → singular

Llengua catalana 1

203

· Llengua catalana 1

204

ACTIVITATS

DE

REFORÇ

(CONT. 2)

9. Digues quina és la persona gramatical (1.a, 2.a o 3.a) de cada una de les formes verbals següents: manaries, mouràs, sentiran, lloaré, envejàvem, preguen. manaries → 2.a del singular mouràs → 2.a del singular sentiran → 3.a del plural lloaré → 1.a del singular envejàvem → 1.a del plural preguen → 3.a del plural 10. Digues a quin temps verbal (present, imperfet, passat perifràstic, passat simple, futur) pertany cada una de les formes verbals següents: serveix, corria, trencarem, va perdre, anàreu, vendrà. serveix → present d’indicatiu corria → imperfet d’indicatiu trencarem → futur va perdre → passat perifràstic anàreu → passat simple vendrà → futur 11. Digues quin és el mode (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) de les formes verbals de les expressions següents. bullia la llet, ves-te’n!, tant de bo patinessis, no entris, portarem vi, emportin-se’l! bullia la llet → indicatiu vés-te’n! → imperatiu tan de bo patinessis → subjuntiu no entris → subjuntiu portarem vi → indicatiu emportin-se’l! → imperatiu

·

ACTIVITATS GÈNERES

D’AMPLIACIÓ LITERARIS

12. Quins són els dos recursos típics de la poesia de les cançons populars? Les repeticions i els paral·lelismes. 13. Copia el text següent i completa’l: Els romanços solen explicar una història senzilla, en què el més important és l’acció. Els fets sovint estan explicats a través del diàleg que mantenen els personatges. 14. Explica tres característiques mètriques dels romanços. Els versos són generalment llargs (de 14 o 12 síl·labes). Normalment estan dividits en dos hemistiquis. La rima sol ser assonant.

LÈXIC 15. Copia la graella de la pàgina 195 i marca-hi les característiques de cada paraula. Quan una característica sigui facultativa, tria l’opció que et sembli més freqüent o bé posa-hi un interrogant. Text En vers En prosa Amb música Curt Llarg Novel·la

✓

✓

Conte

✓

✓

Poema

✓

✓

Cançó

✓

✓

Comèdia

✓

✓

Assaig

✓

✓

✓

✓

narratiu

✓

narratiu

✓

poètic

✓

poètic ✓

✓

dialogat argumentatiu

GRAMÀTICA 16. Fixa’t en l’ús de la dièresi en el present de subjuntiu del verb canviar i després conjuga el present de subjuntiu dels verbs continuar i estudiar.

Llengua catalana 1

205

· Llengua catalana 1

206

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 1)

Present de subjuntiu del verb canviar jo canviï tu canviïs ell / ella canviï nosaltres canviem vosaltres canvieu ells / elles canviïn continuï continuïs continuï continuem continueu continuïn

estudiï estudiïs estudiï estudiem estudieu estudiïn

17. La majoria dels verbs de la tercera conjugació segueixen el model de servir (el model incoatiu). Seguint aquest model, conjuga el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu dels verbs dirigir, prohibir i seguir. dirigeixo dirigeixi dirigeixes dirigeixis dirigeix (tu) dirigeix dirigeixi dirigeixi (vostè) dirigim dirigim dirigim (nosaltres) dirigiu dirigiu dirigiu (vosaltres) dirigeixen dirigeixin dirigeixin (vostès) prohibeixo prohibeixes prohibeix prohibim prohibiu prohibeixen

prohibeixi prohibeixis prohibeixi prohibim prohibiu prohibeixin

prohibeix (tu) prohibeixi (vostè) prohibim (nosaltres) prohibiu (vosaltres) prohibeixin (vostès)

segueixo segueixes segueix seguim seguiu segueixen

segueixi segueixis segueixi seguim seguiu segueixin

segueix (tu) segueixi (vostè) seguim (nosaltres) seguiu (vosaltres) segueixin (vostès)

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 2)

18. Alguns dels verbs de la tercera conjugació segueixen el model de dormir. Seguint aquest model, conjuga el present d’indicatiu dels verbs bullir, consentir i recollir. bullo consento recullo bulls consents reculls bull consent recull bullim consentim recollim bulliu consentiu recolliu bullen consenten recullen 19. Quan hem de fer un cartell per donar instruccions al públic (ordres o prohibicions), hem d’usar el verb en imperatiu o en present de subjuntiu segons correspongui. En aquests casos no és adequat usar l’infinitiu. Per exemple: No trepitgin la gespa. (Correcte) No trepitgeu la gespa. (Correcte) *No trepitjar la gespa. (Incorrecte) Tenint present això, fes un cartell per a cada una de les accions següents: perquè la gent no fumi a l’ascensor, perquè entri per la porta de l’esquerra, perquè deixi baixar la gent abans de pujar i perquè no llenci les escombraries al contenidor abans de les vuit del vespre. No fumin a l’ascensor. / No fumeu a l’ascensor. Entrin per la porta de l’esquerra. / Entreu per la porta de l’esquerra. Deixin baixar la gent abans de pujar. / Deixeu baixar la gent abans de pujar. No llencin les escombraries al contenidor abans de les vuit del vespre. / No llenceu les escombraries al contenidor abans de les vuit del vespre. 20. Converteix les prohibicions següents en ordres. Per exemple: Prohibició (present de subjuntiu): No dormis al sofà. Ordre (imperatiu): Dorm al sofà.

Llengua catalana 1

207

· Llengua catalana 1

208

ACTIVITATS a) b) c) d) e)

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 3)

No juguis als escacs. → Juga als escacs. No triïs la fruita. → Tria la fruita. No serveixis la sopa. → Serveix la sopa. No agafeu cireres. → Agafeu cireres. No obriu la porta. → Obriu la porta.

21. Tenint en compte els exemples que tens a continuació, escriu les frases de més avall amb el temps verbal del mode subjuntiu que correspongui. Per exemple: Quan arribis a la cantonada, tomba a l’esquerra. (Temps) Hi posarem un filat perquè no hi entrin els ocells. (Finalitat) a) Comprarem un gos perquè ens vigili la casa. b) Quan corris, treu-te el xandall. c) Quan truquin (o truqui) a la porta, vés a obrir. d) Hi posarem aquest tap perquè no vessi. e) En el moment que admetin la seva culpabilitat, seran castigats d’acord amb les normes del reglament. f ) La grua s’enduu el cotxe perquè no obstrueixi la circulació. 22. Relaciona les expressions de l’esquerra amb les de la dreta, d’acord amb la correlació de temps que hi ha d’haver entre el verb principal i el verb que en depèn. Per exemple: Et dic (present) que hi vagis (present). Et vaig dir (passat) que hi anessis (passat). Volen que l’aigua corrent arribi a tots els pobles. Volien que l’aigua corrent arribés a tots els pobles. Voldrien que l’aigua corrent arribés a tots els pobles. Han volgut que l’aigua corrent arribi a tots els pobles. Van voler que l’aigua corrent arribés a tots els pobles. Ningú no demana que et quedis. Ningú no demanava que et quedessis. Ningú no demanaria que et quedessis.

·

ACTIVITATS

D’AMPLIACIÓ

(CONT. 4)

Ningú no ha demanat que et quedis. Ningú no va demanar que et quedessis. 23. Fixa’t en les formes de l’imperatiu següents: vine, corre, obre, omple, fes, vés, digues, estigues. Ara converteix en ordres les prohibicions següents. Per exemple: No vinguis al matí. → Vine al matí. a) No m’omplis el got. → Omple’m el got. b) No vagis a la platja, aquest estiu. → Vés a la platja, aquest estiu. c) Si truca algú, no obris la porta. → Si truca algú, obre la porta. d) No corris més. → Corre més. e) No li facis cas. → Fes-li cas. f ) No estiguis tranquil. → Estigues tranquil. g) No li diguis la veritat. → Digues-li la veritat.

EXPRESSIONS

PER

COMUNICAR-SE

1. Digues quina podria ser l’expressió adequada per a cadascuna d’aquestes situacions: a) Felicites un noi que fa 13 anys: «Feliç aniversari». b) T’acomiades d’una companya l’últim dia de classe de desembre, en començar les festes nadalenques i de canvi d’any: «Bon Nadal i feliç Any Nou». c) Manifestes els teus bons desitjos a un company que emprenen un viatge: «Que et vagi tot molt bé». d) Manifestes la teva satisfacció a una companya per tot el que ha fet per tu: «Estic molt contenta de la teva ajuda». e) Fas una exclamació de satisfacció en saber que a un company li ha tocat la rifa: «Que bé, quina sort!». f ) Fas una exclamació de satisfacció en percebre la bellesa d’una música que no havies sentit mai: «Però si és fantàstica!». 2. Digues quina podria ser l’expressió adequada per a cadascuna d’aquestes situacions: a) Transmets el condol a un amic per la mort del seu germà: «T’acompanyo en el sentiment».

Llengua catalana 1

209

· Llengua catalana 1

210

ENTRETENIMENT

LINGÜÍSTIC

(CONT.)

b) Transmets el condol en nom dels teus pares a uns amics de la família: «Us expresso el condol de tota la família». c) Intentes consolar una persona amb una expressió de resignació: «Ves, què hi vols fer!». d) Mostres tristesa pel fet que una amiga no hagi aconseguit guanyar en un concurs televisiu: «Quina mala sort!». e) Mostres la teva desil·lusió en conèixer un fet inesperat: «Qui s’ho havia d’imaginar!».

U NITAT TREBALL

DIDÀCTICA

SOBRE

ELS

10 TEXTOS

ACTIVITATS 1. Digues quins són els tres grans gèneres literaris i relaciona cada un d’ells amb la definició que li correspon. a) Escrit literari en prosa en què un narrador explica una història protagonitzada per uns personatges. Gènere narratiu (narrativa). b) Escrit literari en vers en què un escriptor comunica els seus sentiments i les seves emocions. Gènere poètic (poesia). c) Escrit literari en prosa o en vers que està concebut per ser representat per uns actors davant un públic. Gènere dramàtic o teatral (teatre). 2. A quin gènere literari pertany cadascun dels textos anteriors? L’atac del jaguar pertany al gènere narratiu (és un fragment d’una novel·la). Terra baixa pertany al gènere dramàtic o teatral (és un fragment d’una obra de teatre). Vinyes verdes vora el mar pertany al gènere poètic (és un poema). 3. Digues a quin gènere clàssic correspon la poesia, a

·

TREBALL

SOBRE

ELS

TEXTOS

(CONT. 1)

quin correspon el teatre i a quin, la narrativa. (Els tres gèneres clàssics son: l’èpica, la lírica i la dramàtica.) La poesia correspon al gènere líric (la lírica). El teatre correspon al gènere dramàtic. La narrativa correspon al gènere èpic. 4. Copia el text següent i omple els buits amb l’opció correcta: L’epopeia és un gènere èpic del qual formen part els poemes que narren les gestes dels herois i heroïnes d’un poble. 5. Quines característiques formals presenta el poema Vinyes verdes vora el mar? Digues quina és la resposta correcta en cada cas. a) Són set estrofes de cinc versos cada una. b) Els versos són de set síl·labes cada un. c) La rima dels versos senars és consonant i la dels parells és també consonant. 6. Relaciona les definicions següents amb els tres gèneres teatrals: comèdia, drama i tragèdia. a) Representa una acció seriosa protagonitzada per uns personatges excepcionals que estan dominats per un destí desgraciat. Tragèdia. b) Representa accions de la vida quotidiana protagonitzades per personatges que actuen de manera còmica a causa d’un vici o un defecte. Comèdia. c) Representa una acció seriosa protagonitzada per personatges que estan afectats per un conflicte que poden arribar a superar. Drama. 7. A quin gènere teatral pertany l’obra Terra baixa, d’acord amb el fragment que has llegit? L’obra Terra baixa és un drama.

Llengua catalana 1

211

· Llengua catalana 1

212

TREBALL

SOBRE

ELS

TEXTOS

(CONT. 2)

8. Copia les definicions següents i completa-les amb els termes literatura culta i literatura popular. a) La literatura popular comprèn aquelles composicions creades o adoptades pel poble i transmeses oralment de generació en generació. b) La literatura culta comprèn aquelles composicions creades per escriptors coneguts i destinades a persones instruïdes. 9. Determina si els gèneres següents pertanyen a la narrativa popular o a la cançó popular. a) llegenda; b) romanç o balada; c) rondalla; d) nadala a) llegenda: pertany a la narrativa popular. b) romanç o balada: pertany a la cançó popular. c) rondalla: pertany a la narrativa popular. d) nadala: pertany a la cançó popular.

ACTIVITATS DE LÈXIC ACTIVITATS 1. En el diccionari general les paraules s’ordenen alfabèticament. Digues si dins de cada grup, les paraules estan ben ordenades alfabèticament. En cas negatiu, ordena-les. a) espatlla / genoll / colze / ungla No estan ben ordenades. Ordre correcte: colze, espatlla, genoll, ungla. b) barbeta / bec / clatell / cuixa Estan ordenades correctament. c) julivert / llorer / farigola / romaní No estan ben ordenades. Ordre correcte: farigola, julivert, llorer, romaní. d) enciam / escarola / endívia / espinac No estan ben ordenades. Ordre correcte: enciam, endívia, escarola, espinac. 2. En un diccionari invers les paraules s’ordenen alfabèticament seguint l’ordre invers, és a dir, llegint les paraules de dreta a esquerra. Per exemple: ple (e

·

ACTIVITATS

DE

LÈXIC

(CONT. 1)

+ l + p) va abans de fre (e + r + f ). Hi apareixen en aquest ordre les paraules següents? En cas negatiu, ordena-les. a) cingle / pujol / glacera / cascada Aquest ordre no és correcte. Ordre correcte: cascada, glacera, cingle, pujol. b) pedregada / boira / gebre / núvol L’ordre és correcte. c) pinyol / pèsol / trèvol / rierol L’ordre no és correcte. Ordre correcte: rierol, pèsol, trèvol, pinyol. d) trineu / caliu / enrenou / daltabaix L’ordre és correcte. 3. A quina paraula correspon cada una de les definicions de diccionari següents? a) Que no és transparent (un líquid) perquè té moltes partícules en suspensió. tèrbol, tèrbola b) 1. Començar a gastar o a menjar una cosa. 2. Fer una petita ferida a la pell. encetar c) Part de davant d’una embarcació. proa 4. Redacta la definició de les paraules destacades en cursiva en les frases següents. a) Deixa’m fullejar el diari. Fullejar: passar els fulls, llegint només els titulars o alguns apartats. b) A l’entrada hi posarem una calaixera. Calaixera: moble amb calaixos. c) Col·locarem un rètol lluminós a la porta. Lluminós: que dóna llum. d) El tren arribarà aviat. Aviat: sense tardar gaire, dins de poc temps. 5. Fixa’t en l’ús de les paraules destacades i digues quines s’utilitzen en sentit propi i quines en sentit figurat.

Llengua catalana 1

213

· Llengua catalana 1

214

ACTIVITATS

DE

LÈXIC

(CONT. 2)

a) Els ocells deixen el niu quan saben volar. Sentit propi. b) A la comarca hi ha un niu de lladres. Sentit figurat. c) A en Llorenç algú li sega l’herba sota els peus. Sentit figurat. d) He segat l’herba del camp. Sentit propi. e) La Marta neda entre dues aigües. Sentit figurat. f ) La Marta neda com un peix. Sentit propi. g) La Marta neda en l’abundància. Sentit figurat. h) Aquesta persona té molts fums. Sentit figurat. j) Aquesta roba fa pudor de fum. Sentit propi. 6. Tria la paraula adequada per completar cada un dels enunciats següents. a) La paraula arbre és l’hiperònim de les paraules roure, alzina i pi. b) Les paraules dur, fort i consistent són sinònimes. c) La paraula antena (antena de televisió / antena d’una papallona) és una paraula polisèmica. d) El nom sol (astre) i l’adjectiu sol (sense companyia) són paraules homònimes. 7. Quina paraula no és del mateix camp semàntic de les altres tres? Explica per què. a) ròtula, fèmur, tíbia, cuixa Cuixa, perquè no designa un os. b) ametlla, carbassa, nou, pistatxo Carbassa, perquè no designa un fruit sec. c) libèl·lula, capgròs, llagosta, marieta Capgròs, perquè no designa un insecte. d) sender, corriol, vall, viarany Vall, perquè no és sinònim de camí.

·

ACTIVITATS

DE

LÈXIC

(CONT. 3)

8. Quines oracions no són possibles pel significat de la paraula destacada? Corregeix les quatre que no són correctes. a) M’he empassat el pinyol de l’oliva. b) Qui ha trencat aquest paper. c) M’ha girat l’esquena. d) Porten la botiga de campanya a la motxilla. e) El rellotge s’ha espatllat. f ) L’Eliseu m’ha tret el llapis. g) Em roda el cap. h) Encén una vela, que no hi ha llum. No són correctes les frases b), d), f ) i h). Haurien de ser: b) Qui ha estripat aquest paper? d) Porten la tenda de campanya a la motxilla. f ) L’Eliseu m’ha pres el llapis. h) Encén una espelma, que no hi ha llum. 9. Digues quines són les quatre paraules polisèmiques que responen a les definicions següents. a) 1. Capa dura que cobreix la part tova del pa. 2. Capa de sang seca. Crosta. b) 1. Posar alguna cosa dins un sot i cobrir-la amb terra. 2. Tapar una cosa posant-hi tot de coses a sobre. Colgar. c) 1. Xocar amb el peu contra alguna cosa. 2. Encertar, trobar allò que es volia. 3. Coincidir. Ensopegar. d) 1. Persona molt tossuda. 2. Mascle de l’ovella. 3. Es diu de la persona que és bruta. Marrà. e) 1. Òrgan de la visió de les persones i els animals. 2. Forat que travessa de part a part alguna cosa. Ull.

Llengua catalana 1

215

· Llengua catalana 1

216

ACTIVITATS

DE

GRAMÀTICA

10. Digues quines de les afirmacions següents són certes i quines no ho són. Corregeix les afirmacions falses. a) L’oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Certa. b) L’estructura normal de l’oració està formada per un SN i un CN. Falsa. Correcció: L’estructura normal de l’oració està formada per un SN i un SV. c) El SN fa la funció de predicat i el SV fa la funció de subjecte. Falsa. Correcció: El SN fa la funció de subjecte i el SV fa la funció de predicat. d) El nucli del SN és el nom, i el nucli del SV és el verb. Certa. e) El SN concorda en nombre i temps amb el verb del SV. Falsa. Correcció: El SN concorda en nombre i persona amb el verb del SV. 11. Relaciona cada un dels noms de la columna esquerra amb la definició que li correspon. Sant Cugat nom propi de lloc geogràfic (topònim) ramat nom comú concret col·lectiu audàcia nom comú abstracte lupa nom comú concret individual Frederica nom propi de persona (antropònim) 12. Copia les frases següents i omple els buits amb la forma adequada. a) b) c) d) e)

El fi no justifica els mitjans. Apaga el llum, quan marxis. Quina son que té! Van acampar en una vall del Pirineu. Quina olor més forta!

13. Les formes del femení d’advocat, àrbitre, arqueòleg, orfe, emperador i cavall són respectivament: a) advocada, àrbitre, arqueòlega, orfa, emperadriu, cavalla b) advocada, àrbitra, arqueòlega, òrfena, emperadriu, euga

·

ACTIVITATS

DE

GRAMÀTICA

(CONT. 1)

c) advocat, àrbitra, arqueòloga, orfa, emperadriu, euga Les formes correctes són les de la sèrie b): advocada, àrbitra, arqueòloga, òrfena, emperadriu, euga. 14. Les formes del femení de savi, eixerit, ample, lleig, tranquil i alegre són, respectivament: a) b) c) La ja,

sàvia, eixerida, ampla, lletja, tranquila, alegra savia, eixerida, ample, lleitja, tranquil·la, alegre sàvia, eixerida, ampla, lletja, tranquil·la, alegre resposta correcta és la c): sàvia, eixerida, ampla, llettranquil·la, alegre.

15. Digues quina forma de l’article determinat utilitzaràs davant de cada una de les paraules següents. l’àguila l’edat la història l’onada l’hivern el iogurt l’orgull l’univers la Isabel l’Isaac el Xavier l’Oriol la Seu d’Urgell el Penedès el Marroc les Borges Blanques 16. Escriu en lletres les quantitats següents. 25: vint-i-cinc 99: noranta-nou 2768: dos mil set-cents seixanta-vuit 300 021: tres-cents mil vint-i-u 2.n: segon 4.t: quart 10.è: desè 12.ª: dotzena 1/3: un terç (una tercera part) 2/4: dos quarts (dues quartes parts) 1/10: un dècim (una dècima part) 10/1000: deu mil·lèsims (deu mil·lèsimes parts) 17. Copia les frases següents i omple els buits amb l’opció correcta. a) No m’ho ha dit ningú. b) No en tinc cap.

Llengua catalana 1

217

· Llengua catalana 1

218

ACTIVITATS c) d) e) f) g)

DE

GRAMÀTICA

(CONT. 2)

No saben res. No en queda gens. Ens en queda algun. Ha arribat algú. Algun llibre hi deu haver!

18. Analitza les formes verbals següents. Per exemple: sortiran: 3.a persona del plural del futur d’indicatiu del verb sortir. passejo: 1.a persona del singular del present d’indicatiu del verb passejar. conegués: 1.a o 3.a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu del verb conèixer. dormíem: 1.a persona del plural de l’imperfet d’indicatiu del verb dormir. temi: 1.a o 3.a persona del singular del present de subjuntiu del verb témer. perdessis: 2.a persona del singular de l’imperfet de subjuntiu del verb perdre. cantaríem: 1.a persona del plural del condicional del verb cantar. vaig rebre: 1.a persona del singular del passat perifràstic d’indicatiu del verb rebre. començaran: 3.a persona del plural del futur del verb començar. serveixi: 1.a o 3.a persona del singular del present de subjuntiu del verb servir. O bé: 3.a persona de l’imperatiu. 19. Llegeix en veu alta aquest poema i fes els exercicis que hi ha a continuació. El meu carrer Pel meu carrer passa una gent estranya, homes i dones, cadascú amb el feix; pel meu carrer, que és dalt de la muntanya, corren les aigües i molta herba creix. És cosa rara si algun carro hi puja; només sé d’un que ve cada matí

·

ACTIVITATS

DE

GRAMÀTICA

(CONT. 3)

i passa a l’hora en què el dormir ja enutja i és dolç el dringoleig que els ulls fa obrir. CLEMENTINA ARDERIU (fragment) a) Quins són els vuit noms que apareixen en la primera estrofa? carrer, gent, homes, dones, feix, muntanya, aigües, herba. b) Quins són els dos noms que tenen clarament un sentit col·lectiu? gent, feix. c) Quins noms són en plural? homes, dones, aigües. d) Quins són els quatre verbs de la primera estrofa? passa, és, corren, creix. e) Quins són els tres verbs predicatius? passa, corren, creix. f ) Quin és el subjecte de corren, i quin és el de creix? Les aigües (subjecte de corren). Molta herba (subjecte de creix). g) Quins són els dos adjectius que hi ha a la segona estrofa? rara, dolç. h) Escriu totes les formes que poden presentar aquests dos adjectius. rar, rara, rars, rares. dolç, dolça, dolços, dolces. i) Digues quin és el determinant de carro; quin és el de matí, i quin és el d’ulls. Algun carro. Cada matí. Els ulls. j) Explica la diferència de sentit entre cada matí i al matí. Cada matí: un matí darrere l’altre. Al matí: abans del migdia. k) Escriu el present i l’imperfet d’indicatiu del verb pujar. pujo pujava puges pujaves puja pujava pugem pujàvem

Llengua catalana 1

219

· Llengua catalana 1

220

ACTIVITATS

DE

GRAMÀTICA

(CONT. 4)

pugeu pujàveu pugen pujaven l) Escriu el present i l’imperfet de subjuntiu del verb obrir. obri obrís obris obrissis obri obrís obrim obríssim obriu obríssiu obrin obrissin m) Compta les síl·labes (els cops de veu) dels versos de la primera estrofa. Hi ha 10 síl·labes, tenint presents les elisions, les sinalefes i que es compta fins a l’última síl·laba tònica. n) Quins són els monosíl·labs que duen accent diacrític? és, sé, què.

ACTIVITATS

D’ORTOGRAFIA

20. Separa les síl·labes de les paraules següents i subratlla’n la tònica. don-ze-lla fer-ro llet-ge-ses es-pat-lles

du-es ai-xò ro-gen-ca te-ni-a

pa-rau-les com-pa-ra-ble cros-sa dan-sa

21. Copia les frases següents i omple els buits amb la paraula adequada. a) La paraula això s’accentua perquè és aguda acabada en -o (que és una de les dotze terminacions). b) Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en una de les dotze terminacions següents: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. c) Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en cap de les dotze terminacions anteriors. d) Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes.

·

ACTIVITATS

D’ORTOGRAFIA

(CONT. 1)

22. Classifica en agudes, planes i esdrúixoles les paraules següents: infern ferro rovell història dansa esplèndida malucs barbes pèrdua Agudes: infern, malucs, rovell. Planes: ferro, dansa, barbes. Esdrúixoles: història, esplèndida, pèrdua. 23. Classifica en monosíl·labs tònics i monosíl·labs àtons les paraules següents: amb res dins les al ou dents per Monosíl·labs tònics: res, dins, ou, dents. Monosíl·labs àtons: amb, les, al, per. 24. Com s’anomena l’accent de les paraules són i què? Per a què serveix? Escriu el singular de mans. Porta accent? Per què? L’accent de les paraules són i què s’anomena diacrític. L’accent diacrític serveix per diferenciar una paraula d’una altra que s’escriu amb les mateixes lletres. Per exemple: Són tres. / Tinc son. El singular de mans és mà. La paraula mà porta accent diacrític per poder-la diferenciar del possessiu ma. Per exemple: Aixeca la mà dreta. / Aquesta és ma germana. 25. Escriu cinc parells de paraules que es diferenciïn per l’accent diacrític i utilitza-les en un context que permeti veure què significa cada una. Per exemple: vénen → Vénen a sopar. venen → Venen roba. Activitat oberta. Donem una possibilitat: pèl → Li prenen el pèl. pel → Passa pel camí més curt. més → Ella és més gran que jo. mes → La tardor comença el mes de setembre. dóna → Dóna això al porter. dona → Hi ha un home i una dona.

Llengua catalana 1

221

· Llengua catalana 1

222

ACTIVITATS

D’ORTOGRAFIA

(CONT. 2)

sé → Sé perfectament el que em deus. se → Se li ha escapat el gat. déu → Coneixia el nom de tots els déus grecs. deu → Ens deu un sopar. 26. Busca en el text «La lletja donzella de la mula» set paraules que tinguin un diftong. paraules, descriu, fou, mai, heu, seu, seus, bou, ou. 27. Fixa’t: el + infern → l’infern. En canvi la + infermera → la infermera i el + iogurt → el iogurt. Explica per què en el primer cas l’article s’apostrofa i en els altres no. el + infern → l’infern L’article masculí el s’apostrofa sempre davant la vocal i, encara que sigui àtona. la + infermera → la infermera L’article femení la no s’apostrofa davant de la vocal i quan és àtona. el + iogurt → el iogurt L’article no s’apostrofa davant de la i que forma diftong creixent amb la vocal que té a continuació. Aquesta i fa la funció d’una consonant. 28. Escriu el singular de les expressions següents: dues trenes tortes i negres → una trena torta i negra les altres lletgeses seves → l’altra lletgesa seva les cames tortes com dues vares → la cama torta com una vara 29. Copia la regla ortogràfica següent i completa-la. La gran majoria de paraules femenines en singular acaben en -a; però en el plural acaben en -es. 30. Lletgeses és una paraula ple els buits següents per tal rivades. a) boig → bogeria b) mig → mitjana c) raig → rajolí

derivada de lleig. Omde formar paraules ded) roig → rogenc e) mareig → marejar f ) lleig → lletjor

·

ACTIVITATS

D’ORTOGRAFIA

g) sord → sordesa h) sort → sorteig i) sol → solitud

(CONT. 3)

j) càstig → castigar k) ànec → aneguet l) fàstic → fastigós

31. Escriu el plural de les paraules següents: platja → platges pagès → pagesos amiga → amigues pis → pisos assegurança → assegurances gos → gossos aigua → aigües passeig → passejos mà → mans despatx → despatxos 32. Escriu les quatre formes (masculí singular, femení singular, masculí plural, femení plural) dels adjectius següents: trenada tortes negres lleig petits rogenca masculí singular: trenat, tort, negre, lleig, petit, rogenc femení singular: trenada, torta, negra, lletja, petita, rogenca masculí plural: trenats, torts, negres, lletjos, petits, rogencs femení plural: trenades, tortes, negres, lletges, petites, rogenques 33. Com s’anomenen les femelles de l’ase, del bou i del boc? Somera, vaca, cabra. 34. En el text hi ha les paraules espatlla, esquena i malucs. A quina part del cos es refereixen? Espatlla: part superior del cos a cada costat del coll (muscle). Esquena: part posterior del cos des de les espatlles fins a la cintura. Malucs: els dos sortints laterals que queden a sota la cintura.

Llengua catalana 1

223

· Llengua catalana 1

224

A PÈNDIX . L ECTURES COMPLEMENTÀRIES «EM DIC PI, EMI PI» ACTIVITATS 1. En els dos primers paràgrafs, l’Emi Pi ens parla del seu aspecte físic. a) Defineix aquests tres conceptes relacionats amb la descripció de persones: retrat, autoretrat i caricatura. Retrat: descripció de les característiques físiques, psicològiques o de caràcter d’una persona o d’un personatge. Autoretrat: retrat d’una persona o d’un personatge fet per ell mateix. Caricatura: retrat en què s’exageren o es deformen alguns trets físics o de caràcter amb la intenció de ridiculitzar una persona o un personatge. b) Digues si la descripció que fa l’Emi Pi de si mateixa s’aproxima més a un autoretrat o bé a una caricatura. Raona la teva resposta. S’aproxima més a un autoretrat perquè el personatge protagonista descriu part de les seves característiques físiques i ens explica la seva manera de ser. c) Explica breument, en quatre o cinc ratlles, com és físicament l’Emi Pi. Activitat de redacció. Característiques físiques remarcables: És una noia físicament normal (no és maca ni lletja); s’assembla a un noi (porta els cabells curts i encara no li han crescut els pits). Característiques de caràcter remarcables: No li agrada dur arracades; no li agrada assemblar-se a un noi; li preocupa que les seves amigues hagin canviat (no juguen al pati i només riuen i s’escriuen notetes); no entén que els nois es puguin fixar en les noies presumides i coquetes. 2. Del paràgraf tercer al sisè, ambdós inclosos, l’Emi Pi ens explica l’anècdota dels forats de les orelles, en la qual intervenen les seves amigues i els seus familiars. a) Escriu en tres ratlles i en estil directe el que devia dir el pare de l’Emi Pi en veure-la arribar a casa amb arracades. Activitat de redacció.

·

«EM

DIC

PI, EMI PI» (CONT.)

b) Ara escriu en tres ratlles el que devia dir la iaia Maria. Activitat de redacció. c) Exposa en quatre o cinc ratlles la teva opinió sobre el fet que la gent porti arracades. Aporta-hi un parell d’arguments per tal de convèncer aquells que tenen una opinió diferent a la teva. Activitat de redacció i/o debat. 3. En els tres últims paràgrafs, l’Emi Pi parla de les seves amigues. a) Quins són els canvis que observa l’Emi Pi en les seves amigues? A què són deguts? Com els valora? Observa que ara a les seves amigues no els agrada jugar com abans a l’hora del pati. Només estan per secretets i només riuen i s’escriuen notetes. Ho valora negativament perquè ella preferiria que no haguessin canviat. b) Quin creus que és el millor procediment per tal de fer saber a algú que t’agrada o que et desperta l’interès? Raona la resposta i rebutja amb arguments altres possibilitats que coneguis. Activitat d’expressió oral o escrita. c) Argumenta a favor o en contra d’aquesta afirmació: «Dues persones que vulguin compartir la seva vida han de tenir els mateixos interessos». Exercici d’expressió oral o escrita (text argumentatiu).

«EL

PARADÍS

INEXISTENT»

ACTIVITATS 1. En el primer paràgraf, l’autor ens suggereix diferents hipòtesis respecte a l’origen d’aquesta narració i en l’últim hi insisteix. a) Defineix aquests dos conceptes: literatura popular i literatura culta. Literatura popular: conjunt d’obres literàries creades per tota mena de gent que s’han transmès oralment de ge-

Llengua catalana 1

225

· Llengua catalana 1

226

«EL

PARADÍS

INEXISTENT»

(CONT. 1)

neració en generació i que han estat consumides pels estaments més senzills de la societat. Literatura culta: conjunt d’obres literàries creades per escriptors coneguts, que generalment s’han transmès per escrit i que han estat consumides per les classes més privilegiades de la societat. b) A quin tipus de literatura pertanyen les rondalles i les llegendes? Les rondalles i les llegendes pertanyen a la literatura popular. c) Segons el teu criteri, aquesta narració és més aviat una llegenda o bé una rondalla? Raona la resposta. És més aviat una rondalla, perquè els protagonistes són animals i la intenció és entretenir i ensenyar. Tot i així té algun element propi de la llegenda, com el fet que l’acció es localitzi en un lloc concret, com és Irlanda. 2. Les narracions presenten sovint una estructura de tres parts: el plantejament, el nus i el desenllaç. Completa els resums següents amb l’opció correcta que hi ha entre parèntesis i, en acabat, digues quin correspon al plantejament, quin al nus, i quin al desenllaç. a) Un dia dos pollins parlaven del que explicava l’euga vella (jove / vella): no podien creure que el món que descrivia pogués ser real. L’euga, que els escoltava, va començar a dubtar si de veritat existia aquell món tan bell (no va dubtar ni un sol instant: aquell paradís existia de debò / va començar a dubtar si de veritat existia aquell món tan bell). Aquest fragment correspon al desenllaç. b) Una euga jove vivia molt feliç (feliç / trista) en una vall (vall / mina) preciosa, però un dia se la van emportar i la van baixar (pujar / baixar) a treballar en una mina (mina / vall). Es tracta del plantejament. c) L’euga, quan ja era vella, explicava als seus descendents –fills, néts i besnéts– (ascendents –pares, avis i besavis– / descendents –fills, néts i besnéts–), que havien nascut a la mina (mina / vall) i mai no n’havien

·

ACTIVITATS

NUMERADES

sortit, els seus records d’infantesa, quan vivia feliç (feliç / trista) en una vall (vall / mina) preciosa. Aquest fragment correspon al nus de la narració. 3. Dos pollins mantenen un diàleg sobre tot allò que els explicava l’euga vella. a) Defineix aquests tres conceptes: diàleg, descripció i relat (o narració). Diàleg: conversa entre dues o més persones que alternativament expressen les seves idees. En una obra literària, conjunt de paraules que s’intercanvien els personatges. Descripció: recurs literari que consisteix a explicar les característiques d’un lloc o d’un personatge, atenent als seus aspectes físics, psicològics o de caràcter. Relat: explicació de fets reals o imaginaris. En una narració, el relat és el mitjà pel qual la veu del narrador fa arribar la història al públic. El relat utilitza diversos procediments: la descripció, la narració, el diàleg i el monòleg. b) Escriu un diàleg entre l’euga vella i un dels pollins en què aquella defensi la veracitat del món exterior que descriu i aquest defensi que es tracta d’un paradís inexistent, fruit de la seva imaginació. Activitat de redacció.

«UNA MORT MÀGICA» ACTIVITATS 1. «Tothom s’havia acostumat a respectar la manera de ser d’aquell vell.» a) Defineix aquests dos conceptes: descripció física i descripció de caràcter (o psicològica). Descripció física: explicació detallada de l’aspecte físic d’una persona o d’un personatge. Descripció de caràcter o psicològica: explicació detallada del comportament i la manera de ser d’una persona o d’un personatge.

Llengua catalana 1

227

· Llengua catalana 1

228

«UNA

MORT

MÀGICA»

(CONT. 1)

b) En la narració Una mort màgica, quina de les dues descripcions és més detallada? Raona la resposta amb exemples del text. La descripció més detallada és la de caràcter (o psicològica), perquè ens dóna una explicació detallada del comportament i la manera de ser del personatge protagonista del conte. c) En quatre ratlles explica quines eren les característiques principals del caràcter del vell de la narració i explica les causes del seu comportament. Activitat de descripció. 2. Un periodista i un fotògraf van a l’hospital per tal de fer un reportatge sobre aquell personatge que havia estat tan important. a) Defineix aquests tres conceptes relacionats amb l’àmbit periodístic: notícia, crònica i reportatge. Notícia: text informatiu més o menys breu que explica un fet d’actualitat. Crònica: text informatiu més o menys extens que relata el contingut de fets esdevinguts en un espai de temps determinat. Reportatge: text informatiu extens que relata els fets d’actualitat i d’interès general, sovint acompanyat de fotografies o d’il·lustracions. b) Quina és l’actitud que prenen el periodista i el fotògraf quan veuen que el vell està en un estat molt greu? El periodista respecta el desig del vell de reposar i reté el fotògraf quan es disposa a utilitzar la màquina de fer fotografies. c) Argumenta a favor o en contra del fet de fotografiar una persona en estat crític per tal de publicar un reportatge més sensacionalista. Activitat oral o escrita d’argumentació. 3. Tot i que en la narració hi predomina l’estil realista, cap al final l’autor hi incorpora un element màgic o fantasiós que augmenta el to líric del conte. a) Defineix aquests dos conceptes literaris: lírica i èpica.

·

«UNA

MÀGICA»

MORT

(CONT. 2)

Lírica: es diu de les obres literàries en què predomina el to afectiu, sentimental i emotiu. Èpica: es diu de les obres literàries que narren una acció heroica, els fets gloriosos protagonitzats pels herois d’un poble. b) Explica en tres o quatre ratlles quina és l’experiència única que viu el mosso que obre el taüt per veure el vell màgic. Activitat d’expressió oral o escrita. c) Escriu una versió diferent de la part final (els dos últims paràgrafs) del conte. Activitat de redacció. 4. En la narració es tracta la mort com una cosa natural («de vell no es passa...») i, alhora, com una experiència rica en sensacions emocionals. Explica diferents maneres de viure el fet de morir segons les diverses cultures o creences religioses de la gent. Activitat oberta.

«UN

NEGOCI

RODÓ

COM

UN

DAU»

ACTIVITATS 1. El fet de comparar les persones de la muntanya i les del pla o ciutat és un tòpic que ens ve d’antic. A les primeres se les considera ingènues i bonifàcies; a les segones, en canvi, malicioses i interessades. a) Creus que en el conte Un negoci rodó com un dau s’hi reflecteix aquest tòpic? Raona la resposta. Sí, perquè ens presenta el pastor Robert Cabrer com una persona bonifàcia i ignorant. En primer lloc, confia de seguida en el corredor Florenci Corral. En segon lloc, es creu, sense pensar-s’ho dues vegades, els grans avantatges del negoci que aquell li proposa. Finalment, ignora que el suc que treu de les cabres negres és cafè brasiler.

Llengua catalana 1

229

· Llengua catalana 1

230

«U N

NEGOCI RODÓ COM UN DAU »

( CONT .1)

b) En Robert Cabrer i Pastor ¿se sent realitzat i feliç amb la feina que fa? Per què? No, perquè es trobava molt sol i duia una vida bastant ensopida. c) En realitat, creus que ensarronen en Robert Cabrer? Per què? Com és que ell n’està convençut? No, perquè en realitat el cafè és molt més car que la llet de cabra. El pastor Robert està convençut que l’han ensarronat perquè encara ignora que existeix el cafè; només coneix les aigüetes de menta i el te de roca. d) Robert decideix fer-se ermità. Escriu en tres o quatre ratlles quins podrien ser els seus arguments. Activitat de redacció. 2. El conte és ple de tocs humorístics i de dites enginyoses. a) Defineix aquests tres conceptes: ironia, sarcasme i hipèrbole. Ironia: és una forma d’humor que consisteix a donar a entendre el contrari del que es diu. Sarcasme: és una forma d’ironia que s’utilitza per ofendre o humiliar algú d’una manera cruel i insultant. Hipèrbole: figura de dicció que expressa una clara exageració de la realitat. b) Busca en el text un parell d’expressions que tinguin sentit irònic. Més que en les expressions en si, es pot trobar la ironia en el to que s’utilitza en algunes expressions, com per exemple: Un negoci rodó com un dau. El nostre negociant es deia Robert Cabrer i Pastor. Havia de ser un home sa per força, doncs. La història d’en Robert va donar la volta al món en vuitanta dies. I és d’aquella feta que ve la fama immarcescible d’en Robert i les cabres. c) Busca en el text un parell d’expressions que siguin hiperbòliques. Duia una barretina de set pams i mig. Vivia més sol que un cargol.

·

«U N

NEGOCI RODÓ COM UN DAU »

( CONT .2)

De fet tot el text és una gran hipèrbole de la ignorància i la candidesa que s’atribueix tradicionalment als pastors. El cas és que, mentre ell feia d’ermità, amagat fins del sol i de la lluna, la història d’en Robert Cabrer i Pastor va fer la volta al món en vuitanta dies. 3. «Fer el negoci d’en Robert de les cabres» és una frase feta d’origen popular que expressa la idea de «fer un mal negoci». «Aixecar la camisa a algú» és una altra frase feta que expressa la idea d’«enganyar algú». Quina idea expressen o en quin context s’utilitzen les frases fetes següents? a) Acabar com el rosari de l’aurora. No arribar a bona fi, fracassar. Exemple: La festa anava molt bé, però de cop i volta va sortir una baralla i tot va acabar com el rosari de l’aurora. b) Fer castells en l’aire. Il·lusionar-se, fantasiejar. Exemple: Va comprar un dècim de loteria i va començar a fer castells en l’aire pensant que li tocaria la grossa. c) Tenir-ne la barretina plena. Estar cansat, enfastidit, tip d’alguna cosa. Exemple: En Robert Cabrer vivia tan sol i duia una vida tan ensopida que un dia va fer un crit dient: «Ja en tinc la barretina plena!» d) Anar amb peus de plom. Anar amb molt de compte, prevenir-se. Exemple: Era molt confiat, però l’han escarmentat i ara va amb peus de plom. e) Fer-se la barba d’or. Enriquir-se. Exemple: El que jo us ofereixo és l’oportunitat d’estrenar un mètode productiu revolucionari, amb el qual us podríeu fer la barba d’or. f ) No cantar-ne gall ni gallina. Oblidar-se completament d’alguna cosa. Exemple: A partir d’aleshores no se’n va cantar mai més ni gall ni gallina, ni cabra ni xai, d’en Robert Cabrer.

Llengua catalana 1

231

· Llengua catalana 1

232

«U N

NEGOCI RODÓ COM UN DAU »

( CONT .3)

g) Buscar cinc peus al gat. Pretendre coses impossibles. Exemple: Aquest comerciant és una mica recargolat. En tots els negocis busca cinc peus al gat. h) Començar la casa per la teulada. Utilitzar un procediment equivocat. Exemple: Fes la feina ordenadament; no vulguis començar la casa per la teulada. i) Tirar la casa per la finestra. Excedir-se en les despeses. Exemple: Han celebrat el casament d’una manera tan lluïda que sembla que hagin tirat la casa per la finestra. j) Estirar més el braç que la màniga. Excedir-se, passar de la ratlla. Exemple: Cal mirar de no gastar gaire i no estirar més el braç que la màniga. k) Prometre la lluna en un cove. Fer promeses impossibles de complir. Exemple: Li va prometre la lluna en un cove perquè es decidís a treballar amb ell. l) Negar el pa i la sal a algú. Negar les coses més imprescindibles. Exemple: L’odiaven tant, que fins i tot li negaven el pa i la sal. m) Treure de polleguera algú. Exasperar, acabar la paciència a algú. Exemple: No puc suportar més la teva actitud: és que em treus de polleguera! n) Trobar-se entre l’espasa i la paret. Trobar-se en una situació molt difícil. Exemple: No sap pas a quin dels dos donar la raó: es troba entre l’espasa i la paret. o) Omplir el cap de cascavells a algú. Fer néixer il·lusions, donar esperances sense fonament. Exemple: El seu germà sempre li dibuixa un futur molt feliç: li omple el cap de cascavells! p) Parlar sense embuts. Dir les coses bruscament, sense miraments. Exemple: El client ja estava cansat de la baixa qualitat dels productes; finalment, va decidir parlar sense embuts amb el fabricant.

·

«ALARMA

AL

PESSEBRE»

ACTIVITATS 1. El pessebre té unes figures habituals, que són les imposades per la tradició de cada país. Però el nen del conte Alarma al pessebre decideix introduir-n’hi de noves, de diferents. El fet de trencar amb la tradició i de potenciar la diversitat sovint enceta discussions i, en alguns casos, alarma social. a) Defineix aquests dos conceptes referits a la narrativa: argument i tema. Argument: contingut essencial i resumit d’una narració. Tema: idea principal (més o menys abstracta) a l’entorn de la qual gira tot l’argument de la narració. Per exemple: la discriminació, l’amistat, etc. b) Digues quina de les tres expressions següents creus que resumeix millor el tema del conte. Raona la resposta. – La tradició popular de fer el pessebre per Nadal. – Les relacions entre les persones i el tractament de la diversitat. – La vida invisible de les figures. El tema del conte és el de les relacions entre les persones i el tractament de la diversitat. c) Cada un dels tres finals proposats per l’autor constitueix una proposta política diferent de com es poden tractar les persones que arriben de fora i s’incorporen a la nostra societat. Quines són les tres propostes? Explica-les detalladament. 1.a La població autòctona del territori rebutja els nouvinguts, els maltracta i procura fer-los fora. Manifesta una actitud xenòfoba, és a dir, odia els estrangers. 2.a La població autòctona del territori tolera resignadament els nouvinguts però els obliga a abandonar els seus costums perquè no es vegin diferents. 3.a La població autòctona del territori accepta els nouvinguts i els integra respectant-ne les diferències. d) La segona proposta (el segon final) defensa la integració dels nou incorporats per mitjà de la destrucció o l’oblit de tots els seus trets singulars. Argumenta

Llengua catalana 1

233

· Llengua catalana 1

234

«ALARMA

AL

PESSEBRE»

(CONT.1)

a favor o en contra d’aquesta proposta d’assimilació total de la gent diferent. Activitat de redacció i/o de debat. 2. Els pastors i la castanyera fan evident la seva actitud d’intolerància. a) Defineix aquests dos conceptes: racisme i xenofòbia. Racisme: Doctrina que defensa que unes races són superiors a unes altres. A partir d’aquesta doctrina, algunes persones practiquen o justifiquen la discriminació d’altres pel fet de ser d’una raça o tenir unes característiques determinades. Xenofòbia: Actitud d’odi envers aquelles persones que són d’altres llocs o que tenen costums diferents. b) Busca en el text dos o tres exemples d’aquestes actituds intolerants. Els pastors i la castanyera no volen acceptar els nouvinguts perquè són forasters i tenen costums diferents. Per exemple: Un dels pastors crida al pell-roja: «Vés-te’n de pressa, abans que et faci mossegar pels meus gossos.» La castanyera diu a la nina de la guitarra: «Fes-me cas, fuig abans que et tiri les castanyes a la cara.» Un altre dels pastors crida a l’aviador: «Vola ben lluny i no et deixis veure més per aquí.» c) Ara busca en el text algunes expressions d’altres personatges que defensin el dret a la diferència. El rei Gaspar diu: «El missatge és per a tothom: per als blancs i per als vermells, per als qui van a peu i per als qui van amb aeroplà, per al qui toca la dolçaina i per al qui toca la guitarra. Si odieu el qui és diferent de vosaltres, vol dir que no heu entès res del missatge.» d) Digues com s’aplica en el tercer final del conte, el missatge de Nadal relacionat amb el respecte a la diversitat. Busca en quina frase es fa explícit. «Si odieu el qui és diferent de vosaltres, vol dir que no heu entès res del missatge.» 3. L’autor del conte, per parlar d’una qüestió social d’actualitat, recorre a una història protagonitzada per

·

«ALARMA

AL

PESSEBRE»

(CONT.2)

personatges fantàstics, els quals es converteixen en representants o en símbols de persones reals de la nostra societat. a) Defineix aquests dos conceptes: metàfora i al·legoria. Metàfora: Figura expressiva que consisteix a referir-nos a una cosa (per exemple: una llàgrima) amb una paraula que en designa una altra que s’hi assembla (per exemple: una perla). Per exemple: «El nen es va emocionar. Fou llavors quan dues perles transparents li aparegueren als ulls.» Al·legoria: Metàfora continuada. Podríem considerar que tot el conte de G. Rodari és una al·legoria perquè es refereix al conjunt de la societat utilitzant paraules que es refereixen al món de les figures del pessebre. b) Quines persones reals simbolitzen els pastors i la castanyera del conte? Els pastors i la castanyera simbolitzen aquelles persones que no accepten els que vénen de fora, els que tenen actituds racistes o xenòfobes. c) I el pell-roja, la nina de la guitarra i l’aviador? El pell-roja, la nina de la guitarra i l’aviador representen els nouvinguts, que procedeixen d’altres països i es volen quedar a viure aquí amb nosaltres. d) Què deu simbolitzar la capsa d’on han sortit el pell-roja, la nina i l’aviador, i a la qual decideixen tornar en el primer final? La capsa d’on han sortit el pell-roja, la nina i l’aviador simbolitza el país d’origen, el lloc d’on provenen. 4. L’autor ha escrit tres finals diferents per al mateix conte. Pensa en una quarta possibilitat per acabar el conte Alarma al pessebre i escriu-la. (Fes un redactat d’unes 100 paraules.) Activitat de redacció.

Llengua catalana 1

235