Carnaval

La festa de Carnestoltes o Darrers Dies és una celebració de culte lunar que fou adaptada pel cristianisme. Per això, no té una data fixa en el calendari. Per situar-ho, hem de cercar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest darrer, hem de comptar quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i darrer de Carnaval. Aquesta setmana s’organitzen festes de Carnaval, una celebració que té el seu origen en les antigues festes paganes d’hivern. El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra dies abans del Dimecres de Cendra, quan comença la Quaresma. En la tradició religiosa, els 40 dies que dura aquest període són temps de sacrifici. Per això, durant el període de Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. S’ha de fer tot allò que després no es podrà fer. A Mallorca, la celebració del Carnaval està documentat, almenys, des del segle XIX i visqué un període d’esplendor durant la primera meitat del segle XX fins a l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936, quan fou prohibit. S’han de diferenciar les celebracions que es feien a la Part Forana de les de Palma. Mentre que a les zones rurals la vida s’ajustava als cànons tradicionals de la pagesia i, per això, s’hi celebrava una festa caracteritzada per la unitat de costums, el Carnaval de la capital comença a introduir models externs que s’acabaren imposant. Així, per exemple, el ball pagès fou substituït per balls, aleshores moderns, d’aferrat i les places i els carrers es canviaren per sales de ball o altres locals tancats. Els instruments tradicionals (flabiol, tamborino...) també foren substituïts per nous instruments i conjunts musicals. La modernitat també va fer que les rues, abans desfilades de gent a peu o en carros, s’omplissin d’automòbils, paperines i confetti. El Carnaval tradicional es caracteritzava també perquè la gent es disfressava del que tenia a l’abast, sense necessitat d’haver d’adquirir res. Una disfressa molt bàsica era embolicar-se amb un llençol o flassada o vestir-se amb roba de l’altre sexe. Tapar-se la cara, bé pintant-se-la o posant-se elements falsos com bigotis o barba, era imprescindible. La rua era l’acte central de la festa, que també incloïa balls i bullangues, a més de mascarades i altres celebracions, moltes de les quals encara avui se celebren. ( Diari de l’Escola. Diario de Mallorca Dimecres, 18 de febrer de 2009)