diumenge l'aire acarabassat d'un or rogenc Brillen els ulls amb vibració elèctrica vola el cabell amb plomes de perdiu salten els pits amb ales de setí creixen els lliris entre lluna i aigua Divendres, es pinta els llavis de vermell rabiós La tarda s'ajeu com un gotim de raïm l'arbre s'adorm com un gran bloc de marbre cota els esbarzers, la caramella del faune el divendres violetes tendres Ni joc, ni vol Mirall...adormit massa oreig per una gota!
dimarts el gris opac de la boira, s'ofega al mirall
Les lletres es confonen amb colors els colors es fonen en les coses els dies travessen les lletres i
els colors
les lletres i
els colors
s'enfonsen al present diumenge el gris de la lletra sobre el paper blanc Blava penombra, blanca petxina tèbia remor,
distància freda volen
les veus
cremor ratlles
de sol de gel
color, del dia
batec de goig flames o mots a frec de llavi, somni
o
poema
dimecrestres gotes de llimó en un vas de ginebra Freda penombra al
fons
es
fon
en
fum
Dissabte sabates liles i mitges roses Les dimensions els colors
de la paraula
del pensament
quan no hi ha ningú es confonen amb el cant dels ocells i/o la llum del crepuscle dilluns verd de poma verda A la butxaca ducun manyoc de claus claus
per obrir
claus
per tancar
l'ombra del pollanc tremola a l'aigua fuig riu avall claus per tancar claus per obrir
dijous el blanc i el negre ballen al terrat Arrenglerades silents veus m'esperen com un colom obren les blanques quan les prenc a la mà.
ales