Blanche. Tramvia Williams

TENNESSEE WILLIAMS UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG BLANCHE: Jo també vaig estimar una persona, i la persona que estimava la vaig perdre. Era un noi, un noi molt jove... i jo també ho era. Quan tenia setze anys vaig fer el gran descobriment: l'amor. D'una manera sobtada i molt intensa... massa intensa. Com si de cop i volta encenguessis una llum cegadora sobre una cosa que ha estat sempre mig a les fosques... així és com vaig descobrir el món. Peró vaig tenir mala sort. Anava enganyada. Aquell noi tenia alguna cosa especial, una inseguretat, una suavitat i una tendresa que no eren gens própies d'un home, tot i que el seu aspecte no era gens afeminat... però... però tenia aquella cosa especial... Ell buscava la meva ajuda. sabia.

Jo no ho

No vaig saber res fms després de casar-nos, després

d'haver fugit i d'haver tomat, i tot el que vaig poder aclarir va ser que jo li savia fallat en alguna cosa misteriosa, i que no era capaç de donar-Ii l'ajuda que necessitava... pero de la qual no podia parlar! S'anava enfonsant en unes arenes movedisses i s'aferrava a mi, peró jo no l'ajudava a sortir: jo m'enfonsava amb ell! No sabia res. Només sabia que I'estimava tant que no podia suportar-ho, pero que no era capas d'ajudar-lo ni d'ajudarme a mi mateixa. I al final ho vaig saber. I de la pitjor manera possible. Entrant de sobte en una habitació on no em pensava que hi hagués ningú... peró hi havia dues persones... el noi amb qui m'havia casat i un home més gran, que era amic seu des de feia anys... [Se sent una locomotora que sacosta.

Blanche es tapa les

orelles amb les mans i s'ajup. El far de la locomotora il.lumina I'habitació i el tren s'allunya estrepitosament. Mentre es va

apagant el soroll, Blanche es torna a posar dreta poc a poc i continua parlant. 1 Després vam fer com si no hagués vist res. Sí, vam pujar al cotxe tots tres i ens en vam anar al casino de Moon Lake, molt borratxos i sense parar de riure en tot el camí. [En la distancia se sent música de polca, en to menor.] Vam ballar la "Varsoviana"! De cop i volta, a mig ball, el noi amb qui m'havia casat es va deixar anar i va sortir corrent del casino. Al cap d'uns moments... un tret! [La música para bruscament Blanche s'aixeca tota rígida. Després torna a sonar la polca, en to major. 1 Vaig sortir com un llamp... tothom va sortir! Tothom va córrer, i la gent es va quedar apinyada a la vora del llac! Hi havia tanta gent que jo no m'hi podia acostar. Llavors algú em va agafar pel brag.

"No t'hi acostis més!

Torna!

Val més que no ho

vegis!" ¿Veure? ¿Veure què? I llavors vaig sentir veus que cridaven: "L'Allan! L'Allan! El noi dels Grey!" S'havia ficat el canó del revólver a la boca i havia disparat... i s'havia volat la tapa del cervell! [Fa tentines i es tapa la cara.] Va ser perqué... a la pista de ball... no em vaig poder aguantar i... de sobte li vaig dir: "Ho he vist! Ho sé! Em fas fastic..." I llavors el reflector que il-luminava el món es va tomar a apagar, i des d'aquell dia no hi ha hagut, ni per un sol moment, més elaror que la que fa aquest... aquest tros d'espelma...