Azizi

ALBERT ESTEVEZ V. W. BRUNO SANTOS M.

1- Definició hardware y perifèrics 1.1- Hardware El maquinari (en anglès hardware) d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare (de l'anglès Motherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP (Unitat Central de Procés, o CPU en anglès) , que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare. La resta de circuits impresos són anomenats targetes (com ara la targeta de xarxa, o la targeta gràfica). A més dels components electrònics del maquinari central també hi ha elements electromecànics com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d'alimentació, etc. Situats a l'exterior de la caixa hi ha els perifèrics d'entrada (teclat, ratolí, webcam, escànner, etc) i sortida (impressora, monitor, altaveus, etc.). El maquinari d'un ordinador no canvia tan sovint com el programari, el qual és ràpidament creat, modificat o esborrat de l'ordinador. El firmware és un tipus de programari especial que canvia molt poc sovint (o mai), i és emmagatzemat en dispositius de maquinari com la ROM. La majoria de maquinari no es veu a simple vista ja que està muntat com a sistemes incrustats dins d'automòbils, forns microones, reproductors de discs compactes i de molts altres dispositius electrònics. Els ordinadors personals, que tenen el maquinari d'ordinador familiar per a la majoria de gent, formen només una petita minoria d'ordinadors (un 0,2% de tots els ordinadors fabricats el 2003). FONT

1.2- Perifèrics Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el Teclat d'ordinador teclat, el ratolí, càmeres web, etc. El concepte "perifèric" fa referència, no tan a la posició física d'un component, com a la seva situació lògica respecte al bus principal del sistema. En certa manera, tot allò que no sigui la UPC, la memòria principal, la memòria secundària (per exemple el disc dur) i el bus del sistema, és considerat perifèric. FONT

2.- Disc dur

Un disc dur (en anglès Hard Disk Drive o HDD) és un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs (platter) que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària.

2.1- Característiques del disc dur Les característiques principals d'un disc dur són la seva capacitat d'emmagatzematge (actualment d'uns quants gigabytes (GB) a un terabyte (TB), la velocitat de transferència (throughput, en MB/s), i el temps d'accés (en ms), que alhora ve condicionat per la velocitat de rotació (rpm o rotacions per minut). L'adjectiu dur se'ls hi aplica en contrast amb el floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs. El 1956 els discs durs foren introduïts per primer cop al mercat de la mà d'IBM. Originalment foren desenvolupats per a ordinadors de propòsit general. Al segle XXI, les aplicacions dels discs durs s'han ampliat fins incloure video càmeres, reproductors d'àudio, PDA's, càmeres de fer fotos i videoconsoles. El 2005 es va presentar el primer mòbil que incloïa disc dur, fabricat per Samsung i Nokia. La necessitat de sistemes d'emmagatzemament a gran escala i que fossin fiables, independents d'un dispositiu en particular, ha dut a la introducció de noves configuracions, com RAID. FONT

3.- Memòria RAM

La

memòria RAM, de l'anglès Random Access Memory (Memòria d'Accés Aleatori), és un tipus de memòria informàtica, caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre (aleatori) en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi l'informació ni de

la posició de l'anterior lectura. Avui en dia es produeixen mitjançant circuits integrats. Això contrasta amb altres mecanismes d'emmagatzemament, com les cintes o els discs magnètics i òptics, en què es depèn de la posició del capçal mòbil de lectura. En aquests dispositius, el moviment triga més que la mateixa transferència de dades, i el temps d'accés depèn de la posició física del següent element. La paraula RAM s'associa amb tipus de memòria volàtils (com els mòduls de memòria DRAM), on la informació es perd quan es l'alimentació s'apaga. Noti's que altres tipus de memòria també són RAM (d'accés aleatori), com la memòria ROM i un tipus de memòria flash anomenat NOR-Flash, Avui en dia és usat com a memòria prin cipal en tots els ordinadors personals. En general, les RAM es divideixen en estàtiques i dinàmiques. Una memòria RAM estàtica manté es seu contingut inalterat mentres estiga alimentada elèctricament. Per una altra banda en una nàmica memòria RAM dinàmica la lectura és destructiva, es a dir, que la informació continguda a les seues cel.les es perd al llegirla.

3.1- Tipus

3.1.1- DDR DDR SDRAM, que en anglès significa Double Data Rate (Doble taxa de dades) Synchronous Dynamic Random Access Memory (Memòria dinàmica d'accés aleatori), és un tipus de memòria RAM per a ordinadors en què en cada cicle de rellotge es poden efectuar dues operacions. Existeixen dues evolucions de la memòria DDR: DDR2 i DDR3. Cada tipus es diferencia essencialment per la seva freqüència màxima de treball: • • •

DDR: de 333 o 400 MHz DDR2: de 533, 667, 800 o 1066 MHz DDR3: de 1066, 1333, 1600 o 1900 MHz

3.1.2 DDR3/2 DDR3 SDRAM és el nom del nou estàndard que està sent desenvolupat com a successor del DDR2 SDRAM. La memòria promet una reducció del consum de potencia del 40% comparat amb els mòduls DDR2 comercials actuals, degut a la tecnologia de fabricació de 90 nm, permetent menors corrents i voltatges (1,5 V, comparat amb els 1,8 V de DDR2 o els 2,5 de DDR) d'operació. Es faran servir transistors de "doble porta" per reduir les pèrdues de corrent. L'ample del buffer de precàrrega de DDR3 és de 8 bits, mentre que a DDR2 és de 4 bits, i a DDR és de 2 bits. Teòricament, aquests mòduls podrien transferir dades a la velocitat de rellotge efectiva de 800-1600MHz (per a un sol ample de banda de rellotge de 400-800MHz), comparat amb el rang actual de DDR2, de 400-1066 MHz (200-533 MHz) o el rang de DDR, de 200-600 MHz (100-300 MHz). Fins avui, aquests requeriments d'ample de

banda han estat principalment al mercat gràfic, on es necessita transferència ràpida d'informació entre els framebuffers. A principis de 2005 es van anunciar prototipus, mentre que la especificació DDR3 s'espera que estigui públicament disponible a mitjans de 2007. Suposadament, Intel havia anunciat prèviament que esperaven ser capaços d'oferir suport per a aquesta a mitjans de 2007, amb una versió del seu pròxim chipset Bearklake. El roadmap d'AMD indica que la seva adopció de DDR3 arribarà en 2008. Els DIMMS DDR3 tenen 240 pins, el mateix nombre que DDR2; no obstant, els DIMMS són físicament incompatibles, a causa de la ubicació diferent de l'osca clau. La memòria GDD3, amb un nom similar però tecnologia completament diferent, s'ha fet servir durant alguns anys a targetes gràfiques de gama alta, com les de NVIDIA o ATI Technologies, i com a memòria principal del sistema a la Xbox 360. A vegades és citada incorrectament com "DDR3". FONT

RAM DDR

16,97€

RAM DDR2

39,99€

RAM DDR3

59,50€

4.- Fonts d’alimentació Una font d'alimentació és un giny o sistema que transforma el corrent altern de la xarxa de distribució d'energia elèctrica en un altre tipus de corrent adequat per l'aplicació concreta.

5.- Monitors En informàtica, un monitor és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada. Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats. La tecnologia usada per a fabricar monitors evoluciona constantment. Els primers eren monocroms, i després es fabricaren amb pantalla de color, utilitzant la tecnologia CRT, van créixer en mida de pantalla mentre reduïen la curvatura d'aquesta. Actualment s'estan imposant els monitors plans, amb tecnologia TFT, que pesen menys i ocupen menys espai.

5.1- Tipus 5.1.1- Monitors CRT El tub de raigs catòdics (CRT o Cathode Ray Tube en anglès), que fins fa poc era l’únic sistema de presentació d’imatges, va ser l’element decisiu en la història de la televisió. Aquest tub, realment és una vàlvula en la que l’últim ànode es recobreix d’un element capaç d’emetre llum quan incideix sobre ell un feix d’electrons. Per poder controlar la intensitat del punt de la imatge, es col·loquen uns terminals de porta amb els que es controla la intensitat del feix. Es col·loquen en el camí dels electrons uns terminals que fan un efecte de lent electrònica que permeten fer incidir tots els electrons del feix en un punt estret sobre la pantalla. Exteriorment es col·loquen unes bobines amb les que es controla un camp magnètic que desplaça el feix d’electrons per tota la pantalla, il·luminant-la en tots els seus punts. Controlant adequadament la intensitat del feix en cada moment, es genera una imatge a la pantalla.

5.1.2 TFT

TFT o transistor de pel·lícula fina és l'acrònim de la paraula anglesa Thin Film Transistor. El TFT és un circuit format per transistors a partir de la dispositació de diferents capes molt fines una sobre de l'altra: capes de material conductor, capes de material semiconductor i capes de material dielèctric. La seva major aplicació és en el disseny de pantalles de cristall líquid o LCD, ja que permet controlar cada píxel de forma individual, fet que aporta certes avantatges a l'hora de controlar el cristall líquid. Aquest control és possible gràcies al conjunt de milers de transistors que formen el TFT. Com que el TFT s'usa bàsicament en la fabricació de LCD, també se l'anomena Matriu Activa LCD (AMLCD) o Active Matrix Liquid Crystal Display, i fa referència a la distribució dels transistors sobre el substrat. A causa de la forta relació existent entre el TFT i els LCD, moltes vegades es tendeix a confondre aquestes paraules i es barregen els termes.