Avis, Un Amor Incondicional

Avis: un amor incondicional Avui dia el paper dels avis en relació als nets ha canviat molt. La seva tasca es fonamental a l’hora de cuidar als nets i en molts casos els proporcionen l’amor que no reverien per un altre costat. Això es degut principalment a que els pares dediquen quasi tot el dia a treballar i no dediquen tot el temps que desitjarien als seus fills. També tenen un paper important perquè els avis resolen molts problemes entre pares i fills i això fa que es fomenti un llaç molt fort en la família, sobretot amb els nens. Jo crec que aquest canvi, de que els avis tinguin un paper i una relació més important amb els nets, te coses bones i coses dolentes. Les coses bones poden ser que gràcies als nets els avis estan molt mes actius, tenen més il·lusions... ja que els estan encantats de cuidar als nets en absència dels pares. Algunes de les coses dolentes, i jo crec que la mes important, es que aquesta relació tan bona que es crea amb els avis hauria de ser amb els propis pares, ja que els pares con qui realment els cuiden, els eduquen, a qui es demanen les coses... en canvi els avis només estan una estona al dia o el cap de setmana, i encara que sigui tant poc temps pot haver-hi casos que es noti que es deixa més de costat als pares i estimen més als avis, degut a que els avis són els que no castiguen, no renyen, donen als nets tot el que volen (no son els responsables de educar) i en canvi als pares són els que sempre tenen que solucionar les coses; qui posen limita, criden l’atenció... i això pot fer que l’infant vegin als pares com a les persones dolentes i als avis com a aquelles persones que els estimen de veritat. En conclusió, jo crec que se li ha donat als avis un paper massa important del que realment els pertoca, el que no vol dir deixar-los de costat, però han de diferenciar quins son els veritables educadors de la família, els pares.