Asma Lamrabet. Entrevista A El Punt (i)

  • November 2019
  • PDF

This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA


Overview

Download & View Asma Lamrabet. Entrevista A El Punt (i) as PDF for free.

More details

  • Words: 517
  • Pages: 1
22



ENTREVISTA

presència · Del 3 al 9 d’octubre del 2008

Asma Lamrabet / Metgessa hematòloga, escriptora i representant del moviment reformista islàmic

«El primer islam volia la dona lliure» RAMON SARGATAL ●

Asma Lamrabet (Rabat, 1959) és metgessa de l’hospital per a nens de Rabat. Després d’una joventut marcada per la rebel·lia i el rebuig d’un islam que veia escleròtic i opressor, va passar de l’alineació amb els moviments feministes laics a un cert rebuig d’aquesta lluita d’emancipació de les dones occidentals que, segons ella, ha resultat un complet fracàs en els països musulmans, ja que, agradi o no, l’islam hi és ineludible. És una de les principals representants del moviment reformista islàmic, que defensa una nova lectura de l’Alcorà i de la tradició del Profeta. Ha viscut a l’Amèrica Llatina i ha col·laborat en diverses activitats feministes al Canadà i a Europa. És la presidenta de l’associació internacional Gierfi (amb secció catalana a l’Associació per al Desenvolupament del Feminisme Islàmic) i és autora dels llibres Musulmane tout simplement, ’Aisha, épouse du Prophète ou l’islam au féminin i del llibre Le Coran et les femmes, que traurà en català Abadia Editors. — Sap? Tinc un amic marroquí que m’està demanant ajuda... — «Home, doncs potser que l’hi doni...» — És que vol que parli amb la seva dona i que la convenci perquè es tregui el vel. Què li dic? — «A la dona? Digui-li que si el porta per coacció d’algú altre, se’l tregui immediatament. Però si el porta perquè ella vol, que el seu marit no s’hi fiqui!» — N’està tipa, d’haver de parlar del vel? — «Molt. Això forma part de la nostra intimitat. Què n’ha de fer l’altra gent? — Doncs jo ja he complert amb el tòpic. Quan vulgui comencem. — «Miri, no és que esquivi el tema. Però ha d’entendre-ho. Algunes el portem per convicció, altres per tradició cultural o per sentit identitari. Unes altres, per repressió, és clar, però unes altres



«Em molesta parlar del vel perquè ens impedeix parlar de coses més interessants, com l’islam, el feminisme...» ●

«Les feministes islàmiques no acabem de ser compreses pel feminisme occidental» ●

«Una visió retrògrada i masclista de l’islam sempre es parapeta al camp, a les ciutats hi va penetrant un reformisme molt sa» ●

Asma Lamrabet és autora de diversos llibres i propugna una teoria gradualista per reformar l’islam.

també perquè és moda... Em molesta el tema precisament perquè ens impedeix parlar de coses més interessants. De l’islam, del feminisme...» — Aquest feminisme, li ve de la seva estada a Europa? — «Ni pensar-ho. Ho he estat

sempre, de feminista. Ho sóc des que vaig prendre consciència que la dona a l’islam pateix una injustícia enorme. I això em va revoltar. A més deixi’m que li digui que les feministes islàmiques no acabem de ser compreses pel feminisme occidental. Molts movi-

ments que diuen que volen ajudar-nos voldrien també alliberarnos d’aquesta nosa que per a elles són les nostres creences religioses. Ens tracten amb un esperit colonial...» — També a Catalunya? — «El fenomen està molt es-

Related Documents