Al Ritme Del Cor / Estranys En El Laberint

AL RITME DEL COR Em demanen que escrigui unes línies explicant la gènesi del llibre-disc "Bularretik Mintzora; Kantak, poemak, ipuinak”. Començo per traduir el tÍtol per poder compartir des d´un principi alguns senyals del seu contingut, i compartir el seu significat. "Del pit a la paraula" (cançons, poemes, contes) pot ser una primera aproximació; "bularra" significa el pit que acull al nadó, l’alimenta i dona lloc al amanyac i la paraula. També és pròxim al cor del nadó i dels seus pares, que es fonen en una sola bategada. El ritme del cor va ser la primera intuició que em porta a "concebre" el treball. "Bularretik Mintzora", ("Del pit a la paraula") acompanya un projecte per fomentar la lectura dirigit a pares i profesors de nens de entre 0 i 6 anys i dut a terme pel grup Galtzagorri Elkartea, secció basca d’OEPLI-IBBY. Aquest projecte agafa el nom d´un assaig crític de Juan Cruz Igerabide sobre la importància de la poesia popular en la construcció del llenguatge emotiu, associat a les emocions, als sentiments, a l’humor i a l’amor. Aquest és un dels punts de sortida que em porta a presentar la poesia popular com a element per a facilitar el seu aprenentatge i difusió per part dels pares joves i dels professors. La selecció de poemes, cançons i contes està feta seguint l’ordre d’evolució dels nens i també tenint en compte certs criteris de recuperació lingüística i cultural. Parteixo del fet que en una generació s´ha perdut la memòria per a la utilització d´aquestes cançons, jocs i contes. Amb el projecte de foment de la lectura que comencem, se’ns ofereix l’oportunitat de difondre aquest material que des de fa cinquanta anys s’amaga en molts llibres de compiladors de folklore popular de principis del segle XX. Algunes d’aquestes cançons s´han fet servir en el decurs d’aquests anys. Però haig de dir que en la majoria dels casos s’han fet adaptacions amb ritmes estranys que desvirtuen la cadència de la llengua, l’entonació i, sobretot, el seu sistema d´accentuació. Per un afany absurd de "modernització" s’han fet versions "pop" de les cançons populars que les han despullat del seu ritme original i d’alguns trets importants que tenen a l´hora de ser assimilades pels més petits; m’estic referint als aspectes fonètics que diferencien els idiomes. Això és especialment important quan s’ofereix un material als pares i professors que necessiten models bons per a ensenyar l’idioma als nens petits. Molt sovint, amb molt bona voluntat però amb una coneixement escàs de l’idioma, l´euskara, com també podríem dir de qualsevol altre idioma, s’han utilitzat aquestes cançons tot allunyant-les de la seva funció primària. En realitat, les cançons populars infantils s’adapten a les característiques de l’idioma que sigui, i alhora a les necessitats i formes de coneixement dels nadons. M´explico: el ritme binari, amb definició sil.làbica de cada compàs, facilita la repetició, l’anticipació vocàlica que anuncia la rima repetida i tots aquests factors faciliten l’aprenentatge de l’estructura literària que es proposa. També es podría parlar de les melodies diferenciades davant de les salmòdies sense massa variants de tons i notes... Poc a poc ens apropem al quid de la qüestió i és que havia d’optar per la selecció de poemes i cançons alhora que havia de triar un fons musical que donés suport a l´audició de vint minuts que pogués resultar àrdua per a una oida acostumada a un fil musical permanent. L’elecció del tipus de música i la seva gravació i producció va ser el treball més delicat del llibre. La senzillesa havia d’estar per sobre d’altres consideracions. Jo havia triat els poemas en una forma d’evolució ascendent. Al principi, cançons de bressol, petits jocs de mans; a

continuació, petits jocs a la falda, combinats amb el mateix mantra que dóna unitat a tot el CD i algun conte recitat; a la tercera part es troben els jocs de trotar, cançons, alguna frase travessa impossible i contes d’acumulació. Acaba el CD quan el nadó ja parla, pot contar històries, ha confeccionat una sintaxi complicada amb els components essencials de la llengua. Em vaig inclinar per un compositor de música contemporània, Aurelio Edler, brasiler que podia mirar les nostres cançons des d’un lloc llunyà als molts prejudicis que condicionen, de vegades, las eleccions, fent-les coincidir amb el que han de ser les coses, no amb el que són. Vam triar una dicció natural i un ambient sonor elaborat en base a la percussió. La percuszió es va anar adaptant a cada estructura poètica utilitzant diversos instruments i formes diferents de produir sons; per exemple, es frega la pell d’un tambor o la corda d’una harpa. A més utilitzem joguines, campanetes, sonalls i un larguíssim etcètera. Però ens mancava un motiu que identifiqués el CD, i connectés amb el significat simbòlic de tot el treball. La connexió s’estableix a través de la simbologia més primitiva: les bategades del cor. Tot el projecte de foment de la lectura es basa en la certesa que el primer sentit que es desenvolupa és el sentit de l’oida; des del quart mes de gestació, el fetus escolta els sons que passen a través del cos de la seva mare. Per tant, el nadó està immers en un ritme incessant i acompanyat d’uns sons que el fan reconèixer el seu món i establir diferències entre aquest i el mon extern a partir del naixement; des d´aquest momento, progressivament reconeix les persones i els objectes i els diferencia del seu propi ser. Enmig de totes les eleccions se sobreposa la contundència de la cançó de bressol-mantra que es repeteix continuament a la gravació. "Ttun kurrun kuttun kuttun kuttuna, loo, loo" És una onomatopeia rítmica; evoca el so del bressol de fusta fent cruixir la fusta del terra, quan es bressola el bressol: "kurrun runkurrun..." "loo-loo". (Dorm-Dorm). També repeteix, mitjançant un joc de paraules, "kutuna" (estimat). "Dorm, estimat, al ritme del bressol. Dorm, dorm." La música composta per a arpa i txalaparta vol continuar amb aquesta simbologia onomatopeica i primària de les bategades del cor i el so de la fusta. A partir d’aquí podem entendre tot el treball que consisteix en una mostra de poesia i música popular. Las cançons de bressol utilitzen motius semblants a tot el món. Repeteixen el seu ritme binari, el ritme del cor, murmuren sons monocords per tal que el nadó es calmi i dormi. Els jocs infantils populars recreen els mateixos esquemes d´aprenentatge. Acompanyen el desenvolupament psicomotriu del nadó ajudant-lo en la seva maduració a través del joc. Per exemple, bressolar la mà sobre el rostre del nadó perquè fixi la mirada en la mà que es mou al ritme de la cançó, per exemple (maro –marotxu.); petits jocs de paraules per a contar els dits; en castellà “Cinco lobitos tiene la loba…”, en euskara “Honek txotxak bildu…” També hi ha diverses cançons que requereixen les palmellades dels nens que ajuden a la coordinació manual i altres jocs per a trotar, saltar i desenvolupar altres aspectes del moviment que acompanyen el creixement.

Pel que fa a l'aprenentatge i desenvolupament de la llengua, les cançons populars també ensenyen als més petits els elements essencials perquè s'entrenin en el seu aprenentatge i ús: la repetició de lletres i síl·labes, les entonacions diverses que omplen d'expressivitat les seves vocalitzacions. Més tard poden compartir els contes amb contingut acumulatiu i repetició rítmica que els ajuda en el seu domini de la sintaxi en el sentit que els ajuda a establir seqüències temporals. Però també hi ha una coincidència de temes en el folklore de tot el món. Totes les civilitzacions han utilitzat aquestes estructures literàries per a calmar els seus bebés, acostantlos ritmes primitius que queden gravats en el subconscient. També s'han utilitzat totes aquestes peces per a jugar i gaudir cada vegada més del moviment del propi cos; jocs de trotar, de balanceig, jocs de paraules, de números… Però també hi ha altres conceptes que estan lligats a aquestes cançons que tenen relació amb altres aprenentatges més vitals. Els adverteixen dels perills de la vida : … “ez egin lorik basoan, azeritxoak jango zaitu, bildotza zarelakoan…” (No dormis al bosc, una petita guineu podria menjar-te, si et confon amb un anyell). La seguretat de la casa, d’allò conegut, s'oposa al perill extern. A les cançons de bressol populars hi apareix també la por a la mort. El mite d’Orfeu es repeteix cada vegada que tanquem els ulls, la por a no ser, a desaparèixer quan ens rendim al somni i ens assaltin els monstres de la inexistència. Cadascun de nosaltres viatja amb Orfeu cada nit amb l'esperança de rescatar a Eurídice de la seva mort, per a salvar-nos a nosaltres mateixos, bressolats per la música. Però a la cançó castellana la mare li diu al nen: “Tanca, tanca, be meu, els teus ulls bells encara que la teva mare mori sense veure's en ells…” La cançó de bressol que introduïm en el nostre llibre diu: Lo- lo Zuk orain eta nik gero. Biok batera lo egiteko Etxean inor ez dago” Dorm, dorm, Ara dorm tu, Després dormiré jo. No podem dormir al mateix temps, Perquè a casa no hi ha ningú més. Dorm, dorm. Finalment volem destacar el treball d'il·lustració d'Elena Odriozola. Crec que en aquest llibre ens presenta unes figures sensuals que acompanyen tot el significat d'aquestes peces musicals, que ajuden en el camí de la comunicació i el desenvolupament sensorial i afectiu. Elena també és la responsable de tot el disseny gràfic de la iniciativa. L'acollida que està tenint el llibre i el seu disc es deu en gran mesura al fet d'haver-lo despullat d'artificis, presentant-lo com més accessible als pares i professors millor. En el projecte vam recomanar que el disc s'utilitzés perquè els adults aprenguin les cançons i jocs.

Tots els textos estan reproduïts i cada joc s'explica. Però els nens que m'envolten i als què tinc accés trien quin és la seva cançó favorita i posen el disc quan estan sols…

Estranys en el laberint: a la lectura pels sentits

El model d'experiència que presento sorgeix d'una necessitat d'adaptar salons del llibre i exposicions temàtiques de Literatura Infantil, oferint alternatives diferents que donin suport i facin atractiu el fet literari. Es tracta d'adaptar el format d'una visita guiada o una exposició de llibres i convertir-la en un joc de contingut literari. El resultat és “un happening” en el qual els nens i nenes es converteixen en protagonistes de la seva pròpia experiència. He creat diversos salons d'aquest tipus i cal dir que cadascun d'ells té la seva estètica pròpia i objectius diferents. Encara que, naturalment, duguin el mateix camí creatiu.

En primer lloc sempre em plantejo el tema a tractar. Cada vegada decideixo un gènere o un subgenere literari. El primer exemple que analitzarem és un saló dedicat a la poesia. En aquest saló s'utilitza la poesia com a joguina. S'utilitzen una sèrie de poemes amb els quals es realitzen jocs diferents. Algunes de les poesies són populars i d’altres son d'autor. Segons el tipus de poema en qüestió, es realitzen jocs d'observació i discriminació, jocs per a contar i petites representacions; jocs de moviments en rotllana i jocs d'habilitat lingüística, rapidesa, pronunciació, síl·labes... En primer lloc vaig imaginar l'espai on havia de transcórrer el saló. La primera intuïció va ser construir un bosc en un espai molt irreal i bonic que acollís el joc i la poesia. Comencem a treballar en equip amb dos il·lustradores que van realitzar els arbres, tasca per a la qual van haver de sortejar molts obstacles. El primer és la verticalitat dels arbres i com realitzar un suport estable. La subjecció es va solucionar simplement investigant amb ombrel·les plenes d'aigua per a donar estabilitat a cada arbre. Cada arbre acull un tipus de poemes o cançons i triem materials diferents per a confeccionar cadascun d'ells. Des de teles metal·litzades a rafia natural pintada, des de papers naturals de colors a fruites de plàstic pegades en una pilota gegant. El cinquè arbre està composat per fileres de llibres on hi ha una selecció de llibres, poemes i il·lustracions. Al final del joc, miren els llibres de poemes i busquen un poema que els agradi. També tenim un racó on poden escriure el que vulguin i un gran paper per a pintar, escriure i reproduir poemes que els agradin. En l'espai hi ha dos elements més que ho defineixen: un sostre fet de xarxa de la qual pengem diversos objectes i un terra que limita tota l'acció. El terra té molta importància per a les nostres propostes; la major part de les vegades vam muntar el saló de poesia en biblioteques públiques i el sòl hi marcava l'espai del joc. Una vegada establert el sistema de construcció i acció, va venir el procés d'elecció i enregistrament de poemes. L'enregistrament es va fer seguint un estil naturalista de recitat. Es va posar una èmfasi especial en el ritme, la pronunciació i els accents de cada frase; finalment es va triar un fons musical composat amb fragments de músics contemporanis bascos que acompanya sense mediatizar tot el text parlat. El següent exemple es tracta d'un saló sobre la por. Vaig triar el tema per ser un dels temes recorrents i més utilitzats en la literatura universal, tant infantil com en la literatura per a adults. L'objectiu del saló consisteix a realitzar un procés pel qual se'ls duu als participants a reconèixer algunes situacions en les quals tenen aquesta sensació. Per a això se'ls presenta un conte: “Jonàs i el frigorífic poruc”, conte de Juan Cruz Igerabide publicat a Everest. En aquest conte s'explica la reacció de Jonàs la primera vegada que es queda sol a casa seva. Quan pren consciència, comença a sentir els batecs del cor cada vegada més forts. També observa que les seves mans tremolen. I no només ho fan les seves mans, sinó que també tremola el frigorífic. Per què? El raonament de Jonàs el porta a pensar que hi ha un llop que vol menjar-se el menjar del frigorífic. I que després se’l cruspirà a ell.

La presentació d'aquest conte la vam realitzar a través d'un DVD que realitzem en col·laboració amb una compositora: Zuriñe Fernández de Gerenabarrrena. I també amb una il·lustradora, Aitziber Alonso, col·laboradora principal de tots els salons literaris que he realitzat. La línia de la il·lustració la decidim entre les tres. Ens convenia que recordés l’estètica dels anys trenta. La música vam decidir que tingués dues parts diferenciades; la presentació i desenllaç que recordés a les operetes berlineses d'aquesta mateixa època, i en la part parlada, que hi anés una partitura realitzada amb música electroacústica que jugués amb i reforcés la sensació de por que es trasllada a tot el conte. L'espai es va realitzar buscant electrodomèstics de dexailleria. Se'ls va extreure el motor, es van escatar i pintar. Després es va seccionar cada electrodomèstic longitudinalment i es va adaptar perquè pogués contenir una petita selecció de llibres. També es va realitzar un terra igual que el dibuixat en el DVD. La intenció era repetir l'ambient que es presenta en el conte animat. Aquesta cuina es col·loca en qualsevol biblioteca i el joc es realitza sobre el terra que creem per a això. La dinàmica del joc comença amb el visionat del DVD; els assistents han d'observar com evoluciona la por de Jonàs i reflexionar sobre quines són les seves pors. A continuació passen a la cuina de Jonàs, en qualsevol lloc es pot sentir por. Se'ls ofereix unes “estovalles” en les quals es representen els electrodomèstics que hi ha a la cuina. A cadascun han d'enfrontar-se a una experiència relacionada amb els sentits. En el frigorífic han de triar “l'aliment” que no triarien mai. Cadascun d'ells tindrà una etiqueta que es repeteix en un dels llibres amagats en la part de darrere. La rentadora amaga dos reproductors de “mp3” on estan gravats una sèrie de sons, han de triar un que els susciti un lloc on no volguessin estar. A l'aigüera es troben amb imatges que els recorden a persones que no volen veure. En el forn trobaran uns llargs guants plens d'objectes, el tacte dels quals els produirà sensacions estranyes. Han de triar un objecte, llegir el text que els proposem i contestar a les preguntes que els dirigim. Al final del recorregut cadascun renova les seves sensacions i conta quines han estat les seves majors sensacions de por. Al final se'ls lliura un llibret amb una bibliografia de llibres sobre la por. Finalment presento l'últim saló que hem realitzat, “Estranys al laberint”. El pretext que em va dur a la creació d'aquest saló va ser un Congrés que la secció espanyola de IBBY, OEPLI, va realitzar a la meva ciutat, Sant Sebastià. Jo co-presidia aquest Congrés i vaig oferir-hi la possibilitat de crear un joc literari en una de les sales d'art regida per La Diputació de Guipúscoa. Van acceptar la nostra proposta. Era un laberint on es representa el viatge d'una persona a través de mons estranys i enfrontant-se amb allò desconegut. La idea s'unia al lema que representava el nostre Congrés: “Llegeixo diferent: la multiculturalitat al llibre infantil i juvenil”. A aquest saló vam unir un DVD en què van participar-hi molts escriptors, il·lustradors de literatura infantil i juvenil vascos; la proposta passava per donar una visió de com veiem els bascos el món i com pensem que ens veuen els altres. Es tractava d’oferir una visió de nosaltres mateixos. Per a això triàvem deu textos que representaven paisatges nostres i estranys i realitzem un guió amb 200 il·lustracions extretes de llibres publicats. El DVD es va muntar sobre la banda sonora de Zuriñe Fernández

Gerenabarrena, que va utilitzar, juntament amb música pròpia, música de grans compositors bascos com Guridi, Arteta, Ravel, Bernaola o Juan de Pablos, a més de música popular manipulada. El laberint és el muntatge més gran que hem realitzat. La peça fonamental en va ser la que ens permet d’unir els panells de fullola de fusta per a mantenir la verticalitat. En el seu plànol s'observen diversos espais diferenciats; cadascun representa un element diferent que té uns materials i tractament diferents. A través del recorregut els viatgers tenen diverses àrees de descans, on es troben amb llibres d'imatges i amb músiques estranyes. Ells van qualificant cada lloc pel que fa a diversos adjectius que es refereixen a sensacions diverses, agradables i inquietants. Al final del recorregut ells construeixen el seu propi relat de viatge combinant els elements i sensacions que han anat trobant. Alguns trien el relat biogràfic del nen africà que va travessar l'oceà per a arribar a les ciutats estranyes…